![\"Puig](\"http:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-content\/uploads\/2014\/06\/icono-senderismo.jpg\")
<\/p>\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/Serra-des-MigdiaPuis-den-Castell-i-Penya-Foradada-66.jpg\")
<\/a>Data: 23.01.2021<\/p>\n\n\n\n
Serra des Migdia: Puig des Castell – Penya Foradada – Forat – Coma Llarga.<\/h2>\n\n\n\n
A la ruta d’avui ascendirem al Puig des Castell,<\/strong> de tan sols 549 m, per\u00f2 amb unes vistes al Raiguer, Pla<\/strong> i Nord realment espectaculars. Despr\u00e9s cresteixarem la carena, per finalment descendir per sa Coma Llarga<\/strong>. Per tant es tracta d\u2019una ruta no circular. \u00abSant Miquel de Campane<\/strong>t \u00e9s una esgl\u00e9sia situada al Pla del Tel<\/strong> al terme de Campanet que, essencialment, conserva la factura g\u00f2tica de les esgl\u00e9sies de repoblament catalanes edificades a l’illa de Mallorca despr\u00e9s de la conquesta, amb l’afegit d’una espadanya vora el portal d’acc\u00e9s del segle xv. Una vegada aparcats els cotxes i abans de l’allau de gent per anar a veure ses Fonts Ufanes<\/strong>, sortim novament a la carretera, girem dreta (SE) direcci\u00f3 a Campanet.<\/strong> Als 5′ prenem dreta direcci\u00f3 a les finques de Monn\u00e0ber Nou i Vell. 5′ m\u00e9s deixam a la dreta l’entrada a la finca de Monn\u00e0ber nou<\/strong> i continuem per la carretera asfaltada, al pocs minuts trobem, enmig de la carretera, una petita senyalitzaci\u00f3 de tr\u00e0nsit, clavada en terra, amb una indicaci\u00f3 de prohibit passat ( als cotxes), per tant ja no es pot aparcar al p\u00e0rquing de l’agroturisme de Monn\u00e0ber Vell.<\/strong><\/p>\n\n\n\n En arribar a ses cases deixam l’aparcament i girem a la dreta, per un pas canadenc, i agafem un cam\u00ed de carro, amb una torre a la nostra esquerra, \u00abes tracta d’una de les darreres torres existents d’un antic sistema de telegrafia \u00f2ptica militar o xarxa de senyals a base de banderes, que es feia servir abans de la generalitzaci\u00f3 del tel\u00e8graf, que nom\u00e9s existia a Capitania General, <\/strong>a Palma. \u00c9s una nota de l’historiador Josep Segura Salado<\/strong>, qui en feu una investigaci\u00f3 a rel d’un comentari de l’historiador selvatg\u00ed Jaume Llad\u00f3 Ferragut. <\/strong>Fins al moment no s’han localitzat const\u00e0ncies documentals d’aquesta xarxa. Existeixen a la zona diferents top\u00f2nims que fan refer\u00e8ncia a aquestes torres (font de sa Torreta, sementer de sa Torre, torre de Son Sastre. A la finca de Santiani hi ha les runes de la seva torreta, i a Selva, la torre de Son Penya).<\/em>\u00ab<\/p>\n\n\n\n En 15′ arribem a una barrera met\u00e0l\u00b7lica que traspassa’m i entrem al torrent d’en Carr\u00f3s. Continuem pel seu t\u00e0lveg i passem per davall es pont de Santiani <\/strong>amb una altra barrera met\u00e0l\u00b7lica, ens trobem dins el Comellar de sa Font de sa Pega<\/strong>. Que totduna deixam i sortim per l’esquerra (costat dret orogr\u00e0fic), veurem un cartell indicador \u00bb Puig des Castell<\/strong><\/p>\n\n\n\n Es tracta d’una forta pujada, passarem per diversos colls de tords en des-\u00fas. Tamb\u00e9 per dos miradors naturals amb espl\u00e8ndides vistes des Raiguer<\/strong>. Ens situarem dalt del penyassagt de la penya des Migdia<\/strong>. Girarem lleugerament a Nord per aviat coronar el cim del Puig des Castell, de 549 m<\/strong>. Amb unes vistes extraordin\u00e0ries dels voltants del puig de Massanella<\/strong>, de n‘Al\u00ed<\/strong>, etc.<\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s de fer ses oportunes fotos, continuem direcci\u00f3 Nord, per la carena de la serra en lleuger descens.<\/p>\n\n\n\n Passarem per a trams planers i altres en qu\u00e8 haurem de fer servir ses mans. Deixarem enrere la Penya Foradada<\/strong>. En lleuger descens ens situarem a la cota 500, on localitzem el Forat, <\/strong>que s’obri sobre la Coma Llarga, <\/strong>un m\u00e9s de tants i tants forats que trobem a sa Serra<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n Continuem descendint per la carena fins ala Cota 511 m on localitzem un ressalt i el pas de sa Coma Llarga<\/strong>, que en permet accedit en ziga-zaga al cam\u00ed de sa Coma Llarga, es tracta d’un f\u00e1cil pas amb restes de fil ferro a la part superior que pasa per davall el ressalt o balconada i s’endinsa per un esp\u00e8s bosc de c\u00e0rritx i xiprell fins al dit cam\u00ed.<\/p>\n\n\n\n Arribats al cam\u00ed prenem W, als 85 m, en un colladet, trobem a la dreta el tirany que puja a la Serra d’en Bisquerra<\/strong> ( Capella Blava, 682 m i pas d’en Bisquerra)<\/strong>, noltros continuem descendint per la Coma Llarga, <\/strong>Doscent-setenta-nuit metres m\u00e9s arribem a la Font d’en Tas\u00e0<\/strong>,<\/a> \u00abT\u00e9 uns 4 metres de llarg\u00e0ria i al fons es veu s’ullal penjat amb degotissos de cal\u00e7 fins en terra. Sa font nom\u00e9s raja en s’hivern, en \u00e8poques de pluges i no t\u00e9 cap medi d’aprofitament ni emmagatzematge de la aigua per el que el seu \u00fas havia de ser puntual per ca\u00e7adors i altres trescadors de sa muntanya aix\u00ed com per es ramat salvatge.\u00bb<\/em><\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 \u00e9s possible que alimenti el pou i\/o cisterna que hi ha a 508 m m\u00e9s avall, enmig del cam\u00ed, el trobem tapat amb branques, perqu\u00e8 cap despistat hi foti de morros.<\/p>\n\n\n\n Continuen descendint per aquest cam\u00ed dos-cents-setanta-set metres m\u00e9s i arribem a un encreuament, on a la dreta surt un tirany que duu a ses Figueroles<\/strong>. Continuem descendint setanta-set mestres on abandonem el cam\u00ed i agafem el tirany de l’esquerra, que no \u00e9s m\u00e9s que una drassera per\u00f2 amb m\u00e9s vegetaci\u00f3, que acaba a l’ampla pista amb el torrent dels Picarols<\/strong> a la nostra dreta.<\/p>\n\n\n\n Ara ja nom\u00e9s queda continuar per la pista fins al final, on travessa novament el torrent i sortim al cam\u00ed dets Albellons<\/strong>, caminem uns metre direcci\u00f3 a Binibona<\/strong> on em deixat el mat\u00ed un dels cotxes. <\/p>\n\n\n
Iniciem la ruta a l’Oratori de Sant Miquel,<\/strong> a Campanet.<\/p>\n\n\n\n
Es documenta per primera vegada a la butlla del Papa Innocenci IV<\/strong> de 1248 en qu\u00e8 se l’esmenta com parr\u00f2quia, tendria jurisdicci\u00f3 sobre els actuals termes de Campanet, B\u00fager i sa Pobla, on hi havia l’oratori de Crestatx<\/strong>, el 1315 la parr\u00f2quia fou traslladada a la Pobla d’Huialf\u00e0s i fins a 1362 fou vicaria sufrag\u00e0nia; aquest any, en un context de separaci\u00f3 de les viles de sa Pobla i Campanet, recuper\u00e0 la condici\u00f3 de parr\u00f2quia que mantingu\u00e9 fins a 1425, any en qu\u00e8 l’esgl\u00e9sia parroquial queda residenciada a l’actual ubicaci\u00f3 a l’interior del poble de Campanet.
Una tradici\u00f3 sense fonament, per\u00f2 ben arrelada en la historiografia local fins a principis del segle xx, indica que la causa del trasllat foren unes inundacions l’any 1425 que arrasaren una suposada poblaci\u00f3 primitiva ( Campanet), per\u00f2 la documentaci\u00f3 exclou l’exist\u00e8ncia de cap poblaci\u00f3 al Pla del Tel i, en canvi, esmenta que les obres de la nova esgl\u00e9sia ja estaven iniciades el 1398. La causa real devia ser la dist\u00e0ncia entre el nucli de poblaci\u00f3 i el temple, uns dos quil\u00f2metres.\u00bb<\/em><\/p>\n\n\n\n
Anyoram ses chandis.-<\/p>\n\n\n\n