Altura M\u00ednima: 9 m
Altura M\u00e1xima: 98 m
Desnivell positiu: 192 m
Desnivell negatiu: 195 m
Temps en movimient: 02:39
<\/p>\n\n\n\n
![\"\"](\"http:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/senderimso-1024x1024.png\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-content\/uploads\/2021\/10\/Far-de-Punta-Grossa-17-1024x768.jpg\")
Data: 14.10.2021<\/p>\n\n\n\n
Far de sa Punta Grossa, Sant Joan de Labritja ( Eivissa)<\/h2>\n\n\n\n
Iniciem aquesta atractiva ruta a la cala de Sant Vicent<\/strong>, al NE de l’illa d’Eivissa. Ens dirigime a l’aparcament de l’esquerra i comencem pel carrer que puja a diferents urbanitzacions. En arribar a l’encreuament (50 m) que a l’esquerra indica l’Urb. d’All\u00e0 Dins<\/strong>, continuem dreta per aquesta curta carretera amb fant\u00e0stiques vistes sobre sa Cala. Anirem passant per denvat xalets i en arribar a una corba (esquerra) de 180\u00b0 hem d’estar atents perqu\u00e8 just a la dreta s’inicia un carrer amb un disc de prohibit passar\/circular, pujam per ell uns 20 m fins a la primera corba on podem deixar el cotxe. Ara continuem a peu 200 m, fins on s’ha acaba el carrer. A s’enfront veurem una barrera que dona acc\u00e9s a una pista de tenis, id\u00f2 just a la seva esquerra, entre dos tancats de reixa (aquest detall \u00e9s molt important)<\/strong>, han deixat un \u00abpassad\u00eds\u00bb pel que hem de caminar passant pel costat de sa pista de tenis, fins que s’ha acaba la reixa i s’obri a la mar. Baixem uns escalons i ens situem a l’antic cam\u00ed del far, avui en dia el tram fins a sa Cala s’ha convertit en privat e impossible d’anar.<\/p>\n\n\n\n Caminem per aquest antic cam\u00ed. Passarem per davall una gran creu ( esquerra),<\/strong> La creu, de fusta, t\u00e9 unes mesures aproximades de 1\u201950 x 1 metre i est\u00e0 situada a una altura d’uns 10 metres sobre el cam\u00ed, per la qual cosa l’acc\u00e9s \u00e9s complicat. No obstant aix\u00f2, el crucifix es troba en un punt on el cam\u00ed encara \u00e9s ample i es conserva relativament b\u00e9, en comparaci\u00f3 amb el cam\u00ed que m\u00e9s endavant pr\u00e0cticament es difumina, i aix\u00ed com anem avan\u00e7ant el cam\u00ed es troba desfet i a vegades perill\u00f3s, en qualque tram s’ha de fer un passet delicat i aeri. Convertit avui en dia en una cornisa. Despr\u00e9s d’uns 1.400 m arribem al far de Punta Grossa,<\/strong> totalment destru\u00eft, destaca un enorme aljub la torre i part de l’escala. Ses vistes s\u00f3n realment extraordinaris. Despr\u00e9s de descansar i fer unes fotos, iniciem el retorn pel mateix cam\u00ed fins al cotxe.<\/p>\n\n\n\n \u201c\u00c9s el far m\u00e9s desconegut de les Piti\u00fcses. Un niu d’\u00e0guiles en els confins de Sant Joan, m\u00e9s enll\u00e0 de la Cala de Sant Vicent<\/strong>. Fins a l’1 d’agost de 1916, el feix de la seva llum blanca, que aconseguia 15 milles n\u00e0utiques mar endins, va advertir als navegants de la pres\u00e8ncia de terra, de l’escarpada costa d’\u00e9s Cap des Llamp<\/strong> i dels dos esculls que hi ha sota el penya-segat. Despr\u00e9s de 46 anys de servei i substitu\u00eft pel far de Tagomago<\/strong>, el far de sa Punta Grossa <\/strong>quedava abandonat, a la merc\u00e8 dels elements i del pas del temps, l’1 d’agost de 1916. Per a arribar avui fins a l’edifici cal tenir l’agilitat d’una cabra entrenada en \u00e9s Vedr\u00e0<\/strong> i rec\u00f3rrer un cam\u00ed de gaireb\u00e9 dos quil\u00f2metres que recorre la paret del penya-segat. A vegades, la sendera no mesura m\u00e9s de dos pams i en alguns trams ha quedat parcialment obstru\u00eft pels despreniments de la muntanya. Cada nova tempesta deixa noves cicatrius en la senda. I quan, per fi, s’arriba al penyal en el qual es troba el far, encara cal creuar el pont que es va aixecar per a accedir a la construcci\u00f3, tan desgastat que hi ha gaireb\u00e9 tres metres en els quals pr\u00e0cticament cal convertir-se en un funambulista sobre la mar. Abans de res aix\u00f2, un no pot per menys que preguntar-se com va haver de ser, m\u00e9s d’un segle enrere, arribar fins all\u00ed, obrint cam\u00ed en el penya-segat de sa Punta Grossa (o \u00e9s Cap des Llamp),<\/strong> per a construir un far en un balc\u00f3 sobre la mar, a m\u00e9s de 40 metres d’altura.<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
El t\u00e8cnic en sistemes d’ajudes a la navegaci\u00f3 de l’Autoritat Portu\u00e0ria Javier P\u00e9rez d’Ar\u00e9valo, especialitzat en la hist\u00f2ria dels senyals mar\u00edtims, m\u00e9s concretament de Balears, explica que les condicions mai van ser molt favorables per als tres torrers que van ser destinats a sa Punta Grossa. \u00abAl principi, havien d’alternar-se per a anar a Sant Joan<\/strong> a recollir la correspond\u00e8ncia, a peu i durant 15 quil\u00f2metres de recorregut. En una ocasi\u00f3, els van atracar\u00bb. Els tres primers farers van ser Juan Roig Ferrer, Miguel Massanet i Miguel Guerra Nadal.<\/p>\n\n\n\n
La hist\u00f2ria del far de sa Punta Grossa<\/strong> \u00e9s una hist\u00f2ria d’infortuni, la d’un far d’inicis controvertits en el qual l’enginyer Emili Pou<\/strong>, el mateix que va projectar molts altres senyals mar\u00edtims de les illes, es va entossudir a pesar que, ja en aquells dies, l’any 1847, va haver-hi partidaris de triar l’enclavament de Tagomago <\/strong>per a instal\u00b7lar la llanterna. Les veus discrepants apuntaven al fet que la llum en Tagomago donaria millor servei als pescadors. No obstant aix\u00f2, es va triar l’empla\u00e7ament de sa Punta Grossa, <\/strong>malgrat les dificultats, que comen\u00e7aven per la necessitat d’obrir cam\u00ed en la llarga punta del cap i haver de transportar, per via mar\u00edtima, els materials de construcci\u00f3 que despr\u00e9s havien de ser hissats per l’escarpada orografia del penyal. A aix\u00f2 es van sumar una epid\u00e8mia de c\u00f2lera que va delmar la plantilla d’obrers i un obligat canvi de les pedreres subministradores en comprovar-se que el material que s’estava usant era de p\u00e8ssima qualitat. Per fi, al desembre de l’any 1867, just dues d\u00e8cades despr\u00e9s de ser projectada, l’obra va quedar finalitzada, i els primers torrers es van instal\u00b7lar en l’edifici a mitjan 1868. Per\u00f2 encara va caldre esperar dos anys degut, segons indica P\u00e9rez de Arevalo, a retards en la construcci\u00f3 \u00abde l’aparell de tercer ordre fabricat per la casa Chance Brothers\u00bb. <\/p>\n\n\n\n
Amb el far ja en funcionament, es va arribar a la convicci\u00f3 que l’illot de Tagomago era el lloc idoni per a instal\u00b7lar en la zona una llum per als navegants. Va caldre rendir-se a l’evid\u00e8ncia i, en els inicis del segle XX, projectar un nou far, en \u00e9s Cap de Xaloc de l’illot. <\/strong>Es va inaugurar en 1914, quatre mesos despr\u00e9s que esclat\u00e9s la Primera Guerra Mundial. La torre de sa Punta Grossa<\/strong> encara va seguir un parell d’anys en funcionament fins a apagar-se per sempre. Avui, sense llanterna i amb la torre esdentegada, aguanta amb fermesa l’embat de vent i aigua; el revestiment de les parets ha desaparegut deixant a la vista les pedres i a l’interior la naturalesa s’ha obert cam\u00ed. El far de sa Punta Grossa, <\/strong>el del ritme m\u00e9s lent de les costes de Balears, est\u00e0 condemnat a caure pedra a pedra amb la mateixa cad\u00e8ncia flegm\u00e0tica amb la qual es va construir i amb la qual va il\u00b7luminar les nits de la costa de Sant Joan<\/strong>.\u201d
Cristina Amanda Tur | Diari Eivissa 12.06.2015<\/em><\/p>\n\n\n
![\"veure](\"http:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-content\/uploads\/2014\/03\/flickr75.png\")
<\/a>![\"wikiloc\"](\"http:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-content\/uploads\/2014\/03\/wikiloc75.png\")
<\/a>