INICI

Expedició


Aquest any 2009 i en el 2n intent em pogut anar a l'illot des Vedrà (Eivissa), d'aquesta manera em pogut realitzar el treball encara que el mes d'agost no és la millor epòca per estudiar la flora autòctona.

En aquests moments esteim treballant amb un estudi geològic i paissatgìstic de l'entorn

Per les seves crestes varem poder observar que en el illot es troban introduïdes cabres amb la finalitat de caçar-les, per part de la propietat, cosa que es contradiu amb la voluntat de conservancionisme de totes les espècies que l'habitan.

Sense cap dubte les sargantanes són els vertebrats més carismàtics de les illes Pitiüses. no només perquè duguin el seu nom en la notació científica (Podarcis pityusensis), sinó perquè són els únics vertebrats realment autòctons de les nostres illes.

podarcis pityusensis vedranae

La sargantana de les Pitiüses pertany al gènere Podarcis, espècie Podarcis pityusensis. En general, té una grandària corporal mitjana (60-70 cm), però les del Vedrà presenten un marcat gigantisme (95 cm). La de la foto presenta una col.loració blava d'una bellesa espectacular.

Les subespècies són un exemple de biodiversitat. La sargantana Podarcis pityusensis és una espècie particularment rica en variabilitat. El fet que cada població habiti una illa, (hi ha 40), afavoreix els mecanismes evolutius i de diversificació. Cada població, sigui d'un illot separat, sigui d'una zona concreta d'una illa major, és un "sistema genètic" únic, en equilibri amb l'ecosistema que habita. Podem trobar les següents subespécies:

  • Podarcis pityusensis pityusensis, als illots d'Eivissa, Conillera, Bosc.
  • Podarcis pityusensis affinis, a les zones de Santa Eulàlia, es canar, Tagomago.
  • Podarcis pityusensis formenterae; Illas de Formentera, Espalmador, Espadell.
  • Podarcis pityusensis hameriana; Illa d'Espartar
  • Podarcis pityusensis maluquerorum; ses Bledes, es Bosc, Escull, Margalida, Murada i es Frare
  • Podarcis pityusensis vedrae; Illa des Vedrà i es Vedrenell

Pàgina des Vedrà;

Xarxa Natura 2000

 

 

 

 

 

ES VEDRÀ (Eivissa)


Es Vedrà

 

Sense dubte es el paissatge més singular de les Pitiüses. El que li confereix la seva singularitat a es Vedrà és la rel.lació entre la seva longitud i la seva altura.

L'existència a l'illot de restes arqueològiques antiquisimes demostra que la singularitat i grandiositat d'aquest penyal no va passar distreta per als primers habitants d'Eivissa, atribuint-se-li caracter sagrat, amb innombrables llegendes i misteris.

Reserva Natural des Vedrà, es Vedrenell i els Illots de Ponent

 

Amb dós illots d’es Vedrà i esVedranell són una Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i es troben inclosos en l’Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) de Cap Llentrisca-Sa Talaia.

L'Illa des Vedrà, la major, es troba a l'extrem sud-oest enfront de les costes del Cap Blanc de l'illa d'Eivissa a una distància de 900 m, amb una extensió de 625.000 m2.. L'Illa presenta una altura màxima de 381,53 metres el Picatxo de Tramuntana i a s'enfront el Picatxo de Migjorn de 375 m., en vertical des de el nivell de la mar. Aquest gran promontori va baixant cap a l'oest, però deixa una cresta que divideix l'illa en dos vessants nord-oest i sud-oest. La vessant sud-est es la que presenta una vegetació escleròfila molt abundant, mentre que en la nord-oest s'implanten espècies amb major requeriment de humitat.

L'Illa des Vedrenell, es un illot més petit i amb menor altura, 128 m d'alçada, que es Vedrà, es troba a una distància de la costa de 800 m., amba extensió de 187.500 m2, però igualment escarpat i amb les mateixes caràcterístiques ecològiques. La cobertura vegetal de l'illa es menor que la germana gran però presenta moltes espècies comunes com la Biscutella laevigata montana, Whiania frutescens, Ballota hispanica, així com espècies arbustives també comuns a la resta de les Pitiüses com la Pistacia Lentiscus, Juniperus phoenicea, Smilax aspera, etc.

I com no pot faltar a tota la reserva, tal vegada el rèptil més característic,la Podarcis Pityusensis vedranae, amb la seva coloració característica.

Els illots de es Bosc constituexen els illots amb menor número de quirópters de les Reserves natruals, on només está present el rata-pinyada nan i el rata-pinyada muntanyer.

Un canal de 750 m. d'ampla, amb una profunditat mínima de 10,8 m, discorre entre l'illa Vedranell i el cap Jueu a terra ferme. Un pas molt més estret, d'uns 200 m. d'ampla peró també amb més de 10 m. de profunditat, separa l'illa Vedrenell de l'illa Cedrà. Si anau en barca cal anar en comte amb la roca "La Bota"al NNW des vedrà. També amb un grup de petits illots al NE y E de les costes des Vedrà. I un poc més profun trobam "El Materet", amb una profunditat de 10,8 m., a una distància de 800m. al SW del cap Blanc.

A l'illa des Vedrà s'hi troba a l'oest, el far o balisa només a 15 m. d'alçada, indret on és possible desembarcar-hi. Un fet curiós va aser el projecte que volia fer l'enginyer Maur Serret allà per l'any 1925 que volia construir un far amb una torreta de 4 m d'altura i 3,1 de diàmetre de base i tot a una altura de 50 m., amb unpresupost de 16.353,78 ptes. i que finalmentes va abandonar per la seva difucultat.

Pàgina d'especials >>