D O B L E V U I T
TORRENT DES GORG BLAU
SA FOSCA
PER PAS DES DURO
| INICI |
| Dades técniques |
|
|
| SA FOSCA |
A la fi varem poder fer Sa Fosca n'Aina, i en Pep guiats per Joaquim. El Torrent Gorg Blau comença en l'embassament del seu mateix nom i desemboca a l'Entreforc on s'uneix al Torrent de Lluc i forma el Torrent de Pareis que desemboca en Sa Calobra. Declarat Monument Natural. És el Torrent per excel·lència: el millor torrent de tota Europa, donades les seves formacions, dimensions i orografia. Consta de més de 40 salts repartits en més de 6 km de recorregut entre parets que arriben a arribar a els 300 m d'altura. Un desnivell de 320 m i la seva dificultat de grau 6. Encara que nosaltres, solament realitzarem el tram més esportiu del torrent baixant pel Pas donis Dur. Que al seu torn és l'única escapatòria per als quals no accedeixen a la zona fosca. El pas donis Dur està completament equipat i consta d'una pujada, en el nostre cas una baixada,en ràppel de més de 250 metres, dividida en 7 trams de cordes.
La Fosca i l'Arxiduc LLuís Salvador L'Arxiduc LLuís Salvador descriu la contrada des de l'Entreforc cap a la Fosca amb aquestes paraules: "No menys impressionants són les murades de l'Entreforc amb el torrent, a l'esquerra, que baixa des del Gorg Blau, un Tall estret, entre les escletxes dels murs rocosos del qual creixen l'heure, els llorers i les figueres silvestres.Si es continua durant un curt tram pel solç que en part s'obri pas sobre les roques, es puja fins al Passet; entre les penyes es troben moltes pruneres bordes. Es continua per un sender més pla entre els penyals laterals; per aquest indret passa un corrent d'aire molt fred. Arriba un moment en què les altes parets de roca s'arriben a tocar deixant només un angost pas entre elles, on han quedat dures roques que es junten en el buit per la seva part superior. Constituex un dels paratges més esquerps que una persona pugui imaginar mai. Nombrosos coloms vénen a parrupar en aquest lloc atrets per l'aire fresc. Aquest indret té el nom de Penyal Entravessat; per davall hi ha un profund gorg; ve a continució sa Fosca i es Tu, lloc en el qual la part superior del congost sembla eixamplar-se un poc. En les pregoneses se sent bramar l'aigua". Habsburgo-Lorena, Luis Salvador.- Las Baleares. Descritas por la palabra y el dibujo.
|
PAS DES DURO |
||
|
|
|
Foto presa el 20.12.2008 a la sortida de sa Fosca (Entreforc) amb Bernardi Morey, que molt amablement es va fotografiar amb el nostre grup Doblevuit. Bernardí Morey que el 24.07.1965, juntament amb Maties Oliver i Tomás Suarez van fer per PRIMERA VEGADA el recorregut de Sa Fosca. Van trigar 48 hores. Avui en dia es pot realitzar en aproximadament 1 hora. encara que el normal està en 3 hores
De material van dur una corda de 40 m. i un cordino de pita de 20 m. i dues petites llanternes de butxaca. .
Gairebé amb tota seguretat es tracte del PRIMER DESCENS D'UN TORRENT efectuat a Espanya i un dels primers d'Europa*.
Despres va ser seguit de moltissims mes descensos, però vaig a citar els primers:
25.6.1967, descendido por B.LLompart, J. Checa y M. Trias, tardaron 27 horas.
8.6.1968, descendido por J. Xaubet y P. Brunet y tardaron 27 horas.
0.9.1968, descendido nuevamente por J. Checa y B. LLompart en 10 horas.
1969, por B. LLompart y M. Marti, en 8 horas.
1969, por J. Xaubet, P. González y B. Valls.
1970, por B. Torres, Antoni. Matas y G. Guaita.
30.6.1079, por P. González y J. Sastre, y además la remontaron.
Recordem altres torrents com el Torrent del Gorg dels Diners (Mallorca) que es va descendir en 1975, per Jopela, el Xino i Johnny Pedregal. El Torrent del LLi (Mallorca) en 1979, per B. Company, A. Nebot i J.A.Aguiló. El Torrent del salt donis Vistamar en 1981 o el Torrent del salt del Molinet, ambdós a Mallorca, descendits per primera vegada en 1982, i així un llarg etcètera.
* Les primeres dades que disposem són del canó de l'Artyby, en els Alps francesos en 1893. El canó del Verdon, i la clue d'Aiglun i la clue de Dalnis en 1906, encara que tots això es tracta d'exploracions, igual que entre 1951 i 1968 a la Serra de Guara. I no serà fins a la dècada dels 80 que s'exploren de forma sistemàtica i en els anys 70que es van fer descensos inegrals.