Recorregut: 13,27 km.
Desnivell: 767 m
Circular: Sí
Altitud máxima: 775 m
Temps total amb aturades: 6,44 h.
467. Puig de can Llenderina de 775 m i Talaia de cals Reis de 765 m
Avui sortim d’Alaró, concretament des de Los d’Amunt a sa plaça de sa Bastida on podem deixar els cotxes. Comencem a caminar pel curt carrer de sa Bastida, el carrer Tià Roig dreta, plaça Cabrit i Bassa amb la cisterna enmig, carrer son Durán esquerra, pasem per una placeta i tot seguit comença el cami de ses Artigues paralel al torrent de s’Estret. Als 10′ arribem a la font de ses Artigues “L’us de la font es remunta a l’època musulmana i està documentada en el Capbreu de Gastó de Bearn de 1232. La distribució ďaigua a la vila esta documentada des de 1595, però les construccions destinades a emmagatzemar l’aigua -aljubs i cisternes- són obra del segle XIX. La font neix en una mina de 100 metres de longitud, al nord del nucli de los d’Amunt, en el lloc conegut com ses Artigues. És conduida a traves d’una síquia descoberta a los d’Amunt i a la vila d’Alaró i acaba a la possessió de Son Fortesa. El seu cabal d’aigua va dels 50.000 als 60.000 litres per hora i l’Ajuntament en l’actualitat en té dret a una part». ( text de Fonts de la serra de Tramuntana).
Passat la font de ses Artigues el camí pren el nom de camí de s’Estret, referència a què més amunt el camí passa pel mig de dues penyes i s’estreny.
Continuem pel camí passant per davant Can Paleta (dreta) i després d’uns 500 m a la dreta veurem una escaleta de graons de pedra que puja a un marge amb un botador metàl·lic per salvar la reixa, passarem per ell i ens dirigirem entre marges i per un tirany cap a la caseta de Ses Artigues , passarem per una font enclaustrada dins un marge amb un poal de color groc i una corda blava, prosseguim per damunt direcció esquerra, als pots metres passem per un coll de cisterna tancada. Seguim pel tirany i superam un primer botador metàl·lic, li segueix un segon i fins a un tercer botador. Al cap d’un 8/10′ arribem a una empinada costa en la qual al cap d’amunt hi ha el pas de s’Estaca.
El tirany està marcat amb fites i petites fletxetes vermelles.
Després em de superar amb una petita grimpada una roca llisa coronada per un marge, passarem per devora una bassa d’escorrentia i una petita pica.
La vegetació canvia per una d’oliveres fins a arribar a un camí amb un portell sense barrera. Si seguim avall arribam a ses cases des Verger, avui restaurant. Noltros agafem la pista esquerra i pujam fent dreceres fins a arribar al pla des Pouet o Pouet d’en Planissa a 707 m.
Després de berenar alguna coseta ens posem en marxa direcció NO pels penya-segats que donen a la vall d’Orient amb unes espectaculars panoràmiques, fins a arribar aviat al cim del puig de Can Llenderina de 775 m.
El descens ho feim inicialment direcció NO, deixant la paret seca (de partió) a la dreta, arribarem a una altra paret seca (de front) que s’uneix amb la qual ve per la nostra dreta, amb direcció SO, saltem la paret frontal, i ens introduïm a la canal-tàlveg de pendent descendent moderat. Ens anirem allunyant de la paret de la dreta, es correcta, fins arribar a una gran sitja verda. En aquest punt prenem lleugerament cap a la dreta, tornant a veure la paret, passarem per devora una barraca de carboners, i finalment arribem al camí del GR que connecta Alaró amb Orient. Agafem dreta direcció Orient, passarem per davant un pal indicador, ens hem de fitxar amb ell perquè de tornada de sa talaia sortirem just darrere, però ara seguim fins arribar al coll en el punt on el camí comence a davallar. Aquí girem esquerra per un tirany, travessam una paret esbucada i sortim a un camí que seguim fins que el mateix comence a davallar cap a Orient, no davallarem sinó que girem esquerra per un antic camí de carboners que va pujant en ziga zaga que mor en arribar a una sitja amb un gra pi enmig, al costat de una barraca de carboners. Des d’aquí comence un tirany per un alzinar en forta pujada. En arribar a dalt trobem una gran paret que no em de creuar sinó que girem dreta per sortir a un magnífic mirador natural damunt la vall d’Orient podem admirar gran part de la Serra. Als pots metres arribem al cim de la talaia de cals Reis de 765 m.
El cim és pla i està envoltat per una paret seca ben gruixuda. Es tracta d’una construcció talaiòtica, datada 800 anys aC
Alguns dels vilatges estaven emmurallats amb blocs de pedres a manera de paret sense cap unió de fang o d’altre material. En aquestes muralles es van construir torres amb aspecte de torres de vigilància (en català es diuen talaies, d’on deriva talaiots). D’aquestes torres n’existeixen de diverses formes: rectangulars, circulars, quadrades i ovalades; i són d’altures diverses; però totes tenen un aspecte similar; es creu que la seva funció era la vigilància, en tant que s’ubicaven a les muralles, però pels casos en què se situaven al centre del vilatge semblen tenir una funció més defensiva (com una ciutadella). Les pedres utilitzades tant per les muralles com per a les torres eren d’una considerable grandària i la seva instal·lació degué exigir grans esforços. Tot i que, probablement, la seva finalitat inicial era militar, és necessari tenir en compte la possible dimensió simbòlica (com a espai de representació del poder) d’aquests elements.
La tornada la feim arribant al pal indicador citat i des d’aquí pel GR passant pel pas de s’Escalata i el camí de s’Estret acabant a Alaró.
