Doblevuit | Archivo de la categoría: Rutes 2014

411. Puig Tomir per sa Canal de Muntanya

Publicada en 14 de diciembre de 2014 de Xisco

Data: 13-12-2014

Recorregut total:

Desnivell:

CANAL DE MUNTANYA – PUIG TOMIR DE 1.104 m.

L’inici el feim entrant al portell que va a ses cases de Binifaldó i deixarem els cotxes a prop de les cases del viver forestal comcençant a caminar per la carretera asfaltada cap a ses cases de Binifaldó. Aquí agafarem l’antiga carretera de Lluc a Pollença en direcció de la possessió de Muntanya, passarem per la gran Alzina d’en Pere que té una alçària de 20 metres i la soca fa uns 118 m de diàmetre (a 1,3 m d’altura). La capçada té un diàmetre de 19 metres i una edat d’uns 500 anys. La base del tronc, així com va creixent, va envoltant algunes pedres, alguna de més de 20 cm de gruix. Sembla que aquesta alzina s’ha pogut conservar perquè donava bona ombra als caminants que feien aquest camí.

Al cap de pocs minuts arribem al portell que fa partió entre les finques de Binifaldó i la de Muntanya, ens aturem per menjar alguna coseta i tot seguit abandonem el camí per la dreta en pujada per dins l’alzinar amb la paret de partió a la nostra dreta. Quan comença la vegetació a ser més espesa passem a l’altra part de la paret i seguim pujant fins a arribar a un punt on augmenta el desnivell i on la paret presenta un esbucament per atravasarlà novament i agafat un caminoi que ens durà fins a la font de ses Falgueres. Font situada en la faldilla de ponent del Puig Tomir (1.102 m.) en el tirany de pujada pel ‘pas de sa Paret fent referència a la paret que se segueix en gairebé tot el recorregut i que és la partió entre les finques de Muntanya i de Binifaldó.És una font de mina curta, amb prou feines 3,5 metres de llargària amb una secció rectangular d’1,5 x 1,0 metres construïda de paret seca en els laterals i de lloses llises en el sostre amb alguns reforços de fusta.El sòl és de pedres i a la sortida al costat de la boca hi ha restes del que va haver de ser una piqueta per abeurar el bestiar. Al fons s’aprecia una lleugera ensulsiada de pedres però que no impedeix la sortida d’abundant i fina aigua que diuen té propietats curatives. Sembla que fa un temps es va estudiar la seva explotació i comercialització però es va descartar per no rajar el cabal necessari per a aquests casos. ( text de ses Fonts de Tramuntana). Però avui no era el cas, ja que sortia un bon raig d’aigua.

Si seguíssim per amunt amb la mateixa direcció arribaríem al pas de sa Paret, no avui no toca, així que canviem la direcció i comencem a davallar per travessar el comellar, per després pujar per l’altre costat fins a un calladet amb una fita. Des d’aquí ja podem veure l’impressionant obertura de la canal, però abans em de trobar el pas d’entrada en diagonal a la canal, la referència és un arbre que em de tenir davall nostra, es tracta d’un pas aeri però sense cap dificultat.

Ara ja estam immersos a la part baixa de la gran canal i que en forta pendent iniciem el seu ascens, de vagades amb l’ajuda de les mans.

Ens hem de fitxar bé perquè abans d’arribar al final em de sortir per l’esquerra N. la part més evident. Es tracta d’una pujada delicada per la gran quantitat de gravilla que hi ha i perquè també és una mica aeri.

Una vegada fora de la canal es tracta de fer una diagonal fins a la vertical del cim, guanyant altura, primer en direcció a una balma i un rotaboc penjat de la paret que tenim damunt per cercar una bretxa que ens transporta al començament del darrer tram de l’ascensió.

No gaire arribarem a unes grans plaques fissurades. Recordem que a principi d’any vàrem fer aquesta mateixa ruta i ens vàrem haver de quedar en aquest mateix punt perquè la roca estava totalment banyada i genegava tant que era impossible la seva progressió ( pareixia que estava ensabonada).

Però avui el temps era òptim i ho vàrem poder superar grimpant, el pati davall els nostres peus es realment espectacular. Aquesta grimpada la feim primer aferrat a la paret del macís de l’esquerra per a després lleugerament separar-nos una mica i salvar el darrer rocament, i arribar exactament al cim del Puig Tomir d’1,104 m. amb el seu punt geodèsic.

La davallada la feim pel camí tradicional. I acabem a sa telefona de Caimarí fent un cafetar i unes herbes dolces.

410. Torrent de Binifaldó

Publicada en 8 de diciembre de 2014 de Xisco

Data: 6-12-2014

Recorregut total: 7 Km

Recorregut esportiu: 1.250 m.

Desnivell: 220 m.

Salt mes alt: 19 m.

Cordes: 2 x 20 m. + 1 x 10 m.

TORRENT DE BINIFALDÓ

Avui hem fet dos grups, mentres uns anavem a fer el torrent altres anaven a fer senderisme pels voltant de LLuc,.

Comencem el recorregut a l’àrea recreativa de Menut II on deixerem els cotxes, però abans em agut de deixar un altre cotxe a la Urb. des Guix per sa tornada.

El torrent ja al tenim a pots metres per lo que l’accés es fàcil, i comencem a caminar per l’antiga carretera de Lluc, avui en dia… bé no cal comentari, pasem per un botador i als quarenta metres ens fiquen dins el torrent, quie duu aigua suficient per disfratar-lo. El primer tram es fà per dins un bellisim alzinar durant uns 600 m. per després començar amb un primer salt de 5 m. seguit d’altres de fins a 11 m. La segona part es molt més atractiva, mes engorxada i amb el salts mes alts i amb l’entrefortc del torrent d’Alqueda.

Després seguirem fins arribar a la carretera de Cosconar just a la corva on hi ha un pontet. Seguirem per la mateixa carretera, passarem pel Clot d’Albarca i finalment a LLuc

Acabem el dia d’avui tots plegats amb un bon plat de frit al restaurant del Coll de sa Bataia. La sorpresa va ser que mentres dinavem es va posar a nevar i ho va deixar tot ben enfarinolat i una temperatura de 1º.

409. Serra d’Albercutx pel pas de sa Bretxa.

Publicada en 30 de noviembre de 2014 de Xisco

Data: 29-11-2014

Dificultat: Mitjana

Recorregut total:

Altitut máxima: 355 m.

Circular: No

Total recorregut:

INTEGRAL SERRA D’ALBERCUTX

Iniciem l’excursió d’avui a les cases de Bòquer, però abans en anat a deixar dos cotxes al Coll de la Creueta per facilitar la tornada, ens dirigim pel camí que duu a la Cala, al pots minuts passarem pel mig de dues grans roques i a uns 50/60 m. sortirem del cami per la dreta per iniciar l’ascens cap a la fesa. Si alcem la vista podrem veure clarament la gran fesa per la qual em de passar. No confondre amb una escletxa que hio ha més a l’esquerra.

El tram de cami a la fesa es “complicat” pel laberint de caminois que hi ha.

Una vegada dintre la fesa ens queda una pujada forta però curta, ja que en pots minuts ens situarem a la part superior. Aquí tenim dues opcions, una inicia el cresteix pujant al Penyal Roig de 265 m., l’altre prendre per l’esquerra (N.) cap a un gran coll situat enmig de les dues penyes. Noltros feim les dues opcions, uns fan el cim del Pernyal Roig i altre es dirigeixen cap al Coll.

En arribar al coll passarem per un portell fet a una paret molt esbucada. Aquí les vistes tant a la Serra des Cavall bernat amb el seu característic forat com al port de Pollença i a sa Fortaleza, són d’una gran bellesa. Ens aturem per esperar als companys que vénen del Penyal Roig i aprofitem per menjar alguna coseta a una balconada espectacular.

Seguim la cresta de la serralada per arribar al punt més alt el Morral de 355 m. coronat amb un punt geodèsic.

En el cim poden triar en baixar a la Vall d’Albercutx o seguir la serralada fins al final i triem aquesta darrera opció. Si el camí fins ara no estava definit i dificultava la progressió, ara el terreny es torna més complicat. Una vegada arribat a un punt en què no podem seguir em de descendir per la dreta al rampeu, cosa gens fàcil i anem amb molta cura desgrimpant entre rapissa i rapissa fins tocar sol més estable.

Ara ens hem de dirigir, amb direcció NE, al Penyal des Migdia.

Una vegada arribat al seu contrafort ens trobem a dos escaladors enfilats a la paret més vertical. Just aquí tornem tenir dues opcions, una primera és anar per l’esquerra (N) del contrafort per cercar un pas per ascendir a la part de dalt per un calladet, des del qual podríem arribar al final de l’excursió, el Coll de la Creueta. La segona opció, la que em agafat, és tot lo contrari, des del contrafort anar per la dreta (S) vorejant el contrafort per un terreny complicat per les quantitat de càrritx que hi ha, per finalment davallar per les restes d’una paret que hi ha devora unes grans roques, extravasar el torrent i situar nos damunt una canonada, la que duu l’aigua de Pollença a l’Hotel Formentor, seguir la canonada fins arriba al Coll de la Creueta, punt final.

Acabem el dia d’avui amb un arròs brut al restaurant del Coll de sa Bataia.

408. Torrent de Solleric

Publicada en 23 de noviembre de 2014 de Xisco

Data: 22-11-2014

Dificultat: Mitjana

Recorregut total: 3.454 m.

Recorregut esportiu: 400 m. + 500 m.

Desnivell: 200 – 500 m.

Cordes: 2 x 20 m.

TORRENT DE SOLLERIC

Avui hi ha agut disparitat d’opinions, mentres uns decideixen duu el neopré complet ( els mes inteligents) , altres decideixen duu només el neopré d’estiu curt/short ( els mes caparruts) i altres més arriesgats desideixen no duu cap tipus de neopré «a pelo», bé como vos podeu suposar la geló de l’aigüa va fer pujar la tensió.

Aquest torrent integrat en el grup de torrents de coleccionista es prou interesant como per fer-ho, i no desmereix gens d’altres, té bots de fins a 20 m., es llarg uns 2.000 de recorregut semi-ésportiu i la zona es de gran bellesa.

El cotxe el podem deixar a la vorera de la Ctra. Ma-2100 a l’altura del Km-18. Caminem en direcció a Orient, a la primera corva a la dreta comence el GR-221-G seguirem pel camí fins arribar a les cases de Solleric.

Lo més complicat es trobar el cami semi-empedrat que puja al Coll , la capçalera e inici del torrent. Que no descriuré aquí. Aquest camí no surt a l’Alpina, probablement servia de conexió entre les grans finques de Solleric i Comasema.

La capçalera del torrent es troba a una cota de 500m. en el coll que separa la Mola de son Monserrat i la serra d’Amós, Ja en el tàlveg trobem el primer salt, amb placa a la dreta, de 12 m. més altres 3 m. desgrimpables per l’esquerra, després de caminar uns 200 m. ens troben el segón salt de 10 m. equipat amb dues plaques. Després vé el salt més alt que fà 20 m., li deim el salt de sa Cova perquè té a 4 m. de l’inici una cova de grans dimensions formada per el taponament d’una gran roca, Seguidament vé un altre salt important de 15 m. també equipat amb dues plaques. La resta de salts que quedan abanas d’arribar al plà de Solleric son tots desgrimpables.

Una vegada superat el primer tram difertenciat del torret, el més esportiu, el torrent transita pel plà de Solleric sent el seu punt més caraterístic el pontet pel que pasarem per devall.

Després comence la tercera part del torrent on s’engorxa i que es situa enmig de la ctra. Ma-2100 i el cami GR-221, en aquest tram té dos salts de 4/5 m. equipats amb placa i pont de roca, aviat arribem a la presa on sa pot dir que acaba lo més interesant, ja que des d’aquí fins arribar a ses passadores (final) queden uns centenars de metres de caminar per dintre del tàlveg.

wikiloc75

407. Puig es Castellot i vall d’Alcanella, Moleta de Binifaldó.

Publicada en 16 de noviembre de 2014 de Xisco

Data: 15-11-2014

Altitud màxima: 680 m.

Desnivell acumulat de pujada: 566 m,.

Desnivell acumulat de baixada: 657 m.

Dificultat: Fàcil

Temps: 6’40 h.

Senderisme: Puig es Castellot, Vall d’Alcanella, Moleta de Binifaldó

PUIG ES CASTELLOT I LA VALL D’ALCANELLA.-

Iniciem la ruta d’avui en el meteix coll de sa Batalla, però aurem deixat els cotxes a la urb. Es Guix, per no ocupar l’aparcament destinat al restaurante del Coll de sa Bataia. Bé idó comencem pel cami que hi ha a la dreta del mateix restaurant par endinsarnos a la finca pública de ses Figueroles.

El camí transcorre per una pista de fácil transitar i a los 6/7′ arribarem a una bifurcació a la que tenim que escollir el camí de l’esquerra molt definit i de fácil pujada, als 10/15′ arribarem al Pas d’en Bartomeu es trata de un portell obert a una pared seca, que separa els municipis d’ Escorca i Seva.

Seguim les fites que ens indican la direcció a seguir per un caminoi de baixada per un terreny incomoda i molt carstic. Als 4/5′ on comenza la vegetació mes espesa de pins, mates i estepes llimonenques, a la dreta ( veure fita) comenza la pujada al Puig es Castellot de 680 m. ens trobem enmig del Puig de ses Covasses de 753 m.( esquerra) i el Puig des Castellot( dreta ).

L’ascens al puig des Castellot es fà mes dur però ens veim recompensats per les maravelloses vistes panoràmiques del Puig de Massanella, Puig Caragoler des Guix, sa serra de s’Esquerdar i altres. La pujada la feim en direcció esquerra per voltejar el macis fins arriba a una canal que em de superar amb l’ajuda del càrritx sense cap dificultat, una vegada superada girarem cap a la dreta i en ½’ arribem a una esplanada que es el cim, coronat per una creu metàlica, una placa i les restes d’un betlem.

Per devallar desfeim el camí de pujada, fins arribar al camí de ses Figueroles i una vegada en ell proseguirem la devallada ara ja per un terreny molt més còmode. Arribarem al Coll de sa Rota, on si ens volem desviar podem visitar ses cases de Neu de ses Figueroles, noltros no ho feim. Seguim enmig de la mola del Puig des Castellot i el Puig de ses Covasses. Proseguim i aviat arribem a les cases de sa Rota (esquerra)en ruïna total. El camí es quasí plà només en un lleuger desnivell lo que ens facilita el recorregut, i al poc entrem en una zona ombrívola i humida on trobem, a la dreta, la font de la Mata, presenta un petit pou a uns 20 metres de distància i a uns 100 metres de les cases al mateix camí del Comellar, que adopta la forma de cocó envoltat de pedres, amb un petit brocal de planta circular, sense brollador ni mina, semblant a un ullal que brolla de terra, que s‟han adaptat per abeurar el bestiar. La font és difícil de trobar per estar totalment coberta de vegetació. Es tracta d‟una petita mina gratada al coster de la muntanya, l‟entrada de la qual és a un mur de pedra pel qual es pot descendir fins l‟aigua.

El pou és de pedra i és possible que rebi aigua d’alguna altra filtració interior. Encara que en la nostra visita el pou estava sec, tenim referències que gran part de l’any té aigua.

Proseguim i als pocs minuts arribem a la segona font, sa font de sa Rota, Es localitza a la part alta de l‟àrea marjada, l‟antiga rota de cultius, i molt a prop de la casa de la Rota d’Alt, al bell mig de del comellar de Ses Figueroles. Està condicionada amb la construcció d‟un safareig, on s‟emmagatzema l’aigua per a la reproducció en captivitat de ferrerets. . El seu estat es d’abandó.

Als pocs minuts arriben a les cases de ses Figueroles, avui en molt mal estat, encara que estàn en proccés de rehabilitació des de fà massa anys.

Ses Figueroles fou adquirida per la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears el dia 25 d‟abril de 1997. La motivació d‟aquesta adquisició es remunta a uns anys abans, quan en data de 31 de desembre de 1993 la Conselleria d‟Agricultura i Pesca va subscriure amb la Comissió Europea el contracte LIFE Nat B4/3200/93/768 per a l‟aplicació del Pla de Recuperació del ferreret (Alytes muletensis). Aquest contracte preveia l‟adquisició de terrenys per dedicar-los a la conservació d‟aquesta espècie i dels ecosistemes dels quals en forma part.

La finca pública no disposa d‟accés rodat. Els dos accessos principals són: el camí de la finca privada del Guix a Ses Figueroles, des del Coll de Sa Batalla, a la carretera Ma-10, i pel camí de la finca privada del Castell, ruta tradicional que comunicava les finques de Ses Figueroles, Alcanella i Alcanelleta amb el nucli de població de Binibona, al terme de Selva. També, a peu s‟hi pot arribar des d‟Alcanella pel camí, enllaçant amb les finques públiques de Menut, Binifaldó i Míner Gran.

Si bé molt abans, a les darreries de l‟any 1992, la Conselleria de Medi Ambient ja havia elaborat un projecte d‟adquisició d‟una propietat, la finca privada anomenada Alcanella, per a la seva declaració d‟utilitat pública i destinació a reserva natural, la qual estava a la venta per 60 milions de pessetes. Aquest informe constava d‟una justificació l‟adquisició, emparant-se en la idoneïtat de la propietat per a la creació d‟una reserva natural per a la protecció del ferreret, amfibi endèmic de Mallorca present a la finca d‟Alcanella i objecte d‟un Pla de Recuperació i que segons la Directiva d‟Hàbitats necessita de la declaració de zones especials per a la seva conservació.
La finca pública, forma part de la proposta de Lloc d‟Interès Comunitari (LIC) sota l‟epígraf “Cimals de la Serra”, per formar part de la Xarxa Europea Natura 2000 i en funció de la Directiva d‟hàbitats 92/43/CEE. En aquest sentit és declarada també Zona Especial de Protecció de les Aus (ZEPA), per Acord del Consell de Govern.

Després de visitar la zona de les cases, seguim per la dreta de la torrentera creuem el jaç del torrent dels Picarols i franquegem un portell. Pugem uns metres en direcció sud (dreta) i arribem a una cruïlla important . A la dreta, segons el sentit de la marxa, ens duria a Binibona i a l’esquerra, per on seguim, ens du a Alcanella.

El nostre camí, amb alguns trams empedrat, puja en direcció NE entre el torrent dels Picarols, a l’esquerra, i el vessant de la Capella Blava, a la dreta.

Arribarem als camps de conreu d’Alcanella. Seguim per l’esquerra i uns 10′ i abans d’arribar a les cases d’Alcanella (dreta), el camí gira a l’esquerra, en aquest punt presenta un poc de confusió ja que han instal.lat unes reixes que pareix que impadeixen el pas, però que superarem per damunt una paret seca de la dreta, seguim el cami fitat i arribem a una pista, que seguirem fins arribar a una gran alzina on aprofitem per dinar i pendre un cafetet que ens ha fet en Sión.

Proseguim pel tirany de la dreta ( veure fita), no per la pista. Seguint les fites i les fletxetes de pintura vermella, enllacem amb la pista ample que baixa del Coll des Pedregaret. Aquest tram transcorre per damunt roques i sense camí definit. En alguns moments presenta una forta pujada.

Ara aquesta pista s’enfila fins assolir un coll de tords i un portell, des d’aquí segueix recta fins al coll Pelat.
Continuem amb davallada i sense cap dificultat pel camí del GR 221 que ens du a la carretera i d’aquí als cotxes i a fer les chandis reglamentaries

406. Tira Tira – Puig d’en Galileu

Publicada en 12 de noviembre de 2014 de Xisco

Data: 9-11-2014

Activitat: Senderisme i grabació

Zona: Puig d’en Galileu

Avui tenim una sortida molt especial. Ho feim amb l’equip de Tirta Tira per grabar un programa a la serralada del Puig d’en Galileu de 1.181 m.

Em quedat amb la gent a les 7,45 h. al coll de sa Bataia, Arribem i poc després van arribant, en Rafel i tot l’equip de grabació, i al pots minuts l’ altre convidada na Josefa de Moscari. Feim les salutacions corresponents i aprofitem per fer una cafetet al bar, després venen els preparatius tècnics. Una vegada tot a punt comencem l’excursió just darrera la parada del bus que amb pujada mitjana ens durà al pas de sa Rebollada, on farem una aturada per esperar al Rafel. I fins aquí puc contar.

L’excursió es fà per la serralada del Puig d’en Galileu pr la zona de la Criança, pujant al seu primer cim de 859 m. per després fer el segón de 1.009 m. fins arribar al objectiu, el cim del puig d’en Galileu de 1.181 m.

La devallada la feim primer pel GR-221 fins arribar al torrent de Comafreda, i a sa primera volta sortim de camí de pujada amb direcció a la font i d’aquí al camí de Comafreda. I ja no ens aturarem fins al segón objectiu el restaurant del coll de sa Bataia on en Joan ens ha preparat un cabridet.

L’atenció rebuda per la família és extreordinaria, el cabridet sabrossissim només deixarem al plat els ossos. I després del postre en Joan ens va preparar un cremadillo a l’estil del restaurant de sa Bataia.

No vos podeu perdre veure el programa i anar a dinar al restaurant del coll de sa Bataia.

youtube75

404. Avenc des Mort i Cova des Ribellet

Publicada en 2 de noviembre de 2014 de Xisco

Avenc des Mort

Data: 1-11-2014

Activitat: Espeleologia

Zona: Serra de na Burguesa

Material utilizat: 1 corda de 40 m., i corda de 20 m., 3 cintes

icono cueva

Iniciem el recorregut a l’explanada del monument de Nostra Sra. de la Pau : L’any 1924, l’urbanista i cap d’Obres Públiques Bernat Calvet va cedir 10.000 metres quadrats de terreny en el cim del puig del Caragol de la Serra de Portopi (conegut actualment com Na Burguesa) per construir el monument dedicat a La nostra Senyora de la Pau. Les obres no es van realitzar, encara que en 1940 es va construir una capella dedicada a l’Immaculat Cor de María.
L’actual configuració prové de l’any 1967, de 22 metres d’altura i forma prismàtica.Recentment s’ha instal·lat una imatge de la Inmaculada Concepción anomenada La nostra Senyora de la Pau. l’escultura data de 1985 i és obra de l’artista d’Artà (Mallorca) Joan Ginard Ferrer, anomenat Sarasate (1915-1990).

L’oratori actual és un rafal obert, amb coberta de formigó armat, amb un absis tancat per parets convergents que acullen l’altar i una imatge de la Immaculada en el centre.

Comencem a pujant per la pista que no abandonarem fins arriba al Coll dels Pastors on tomarem a l’esquerra que en lleugera devallada ens durà a l’avenc des Mort, situar a la vora del camí

Es tracte d’un avenc amb dues boques, una gran que s’excedeix per una rampa en forma de dolina plena de vegetació i l’atre a 10 m. de distància molt més estreta i vertical i per aquesta devallarem. Només està equipada amb un placa així que decidim colocarna una segona per mes seguretat. La boca està plena de vegetació sobre tot esbarzer que amb les pues molesta una barbaritat. Coloquem la corda amb dues cintes a un pi gran que hi ha a davora i una altre corda a un altre pi mes petit que després ens ajudará a la sortida final..

La sala es de grans dimensions amb massissos estalagmítics considerables. Uns dels racons amb mes formacions està situat a la part mes baixa. una raconet amb bells gours i curiosament en el racó de mes endins les restes d’un animal, probablement una cabra.

Una vegada abaix podem veure els dos forats que te la cavitat un mes gran i de menys desnivell i l’altre molt més alt , per on em devallat, .

El nom de l’avenc prové de les restes humanes que es trobaren a l’any 1978, colocats en posició encollida amb la roba que portaba l’individuo, por lo que cal pensar que va morir d’inanició.

Acabam el recorregut en el sector mes alt de la cavitat.

I ara toca lo mes cansat, remontar els 30 m.

Una vegada em sortit de l’avenc i aver menjat alguna coseta ens dirigim a la propera cova des Ribellet situada mol aprop de l’avenc. L’entrada es de grans dimensions ocupada per molte vegetació al prinicipi es lleugerament plan pero aviat agafa una fort pendent fins el -63 m. No es pot dir que sigui una cavitat bella no té formacions estalagmitiques, lo més interesant es un gran ribell a uns -20 m. parcialment romput que arreplega l’aigua dels degotissos. Cal destacar que es va trobar un petit fragment de ceràmica talaiotica i altres mediavals, lo que demosra la seva ocupació en temps prehistòrics.

youtube

403. ULLS DE SA FOSCA

Publicada en 26 de octubre de 2014 de Xisco

Data: 25-10-2014

Activitat: Barranquisme

Salt mes alt: 40 m.

Zona: Sa Fosca

Cada vegada que comencem una excursió a la barrera que baixa al Pas des Duro el día promet. Idò avui encara es mes prometedor que mai perquè anem per primera vegada a baixar a sa Fosca pels Ulls de sa Fosca, una entrada natural similar a sa de sa Bombilla.

Les cares dels artistes d’avui expressen una mescla de felicitat i nirvis.

Bé idò, una vegada a sa barrera iniciem el descens pel camí del qual sortirem aviat per la dreta per un tirany amb direcció al coll que hi ha a la serralada de la nostra esquerra. Per arribar al coll farem alguna grimpada, superat iniciem el descens sense cap tipus de caminoi o senda, per enmig de carritxeres i afilades roques, anirem perdent altura amb direcció Sud (esquerra), fins a arribar a una esplanada a la balconada de damunt sa Fosca, on hi ha una fita que ens indica el descens quasi vertical a seguir. Aquí les vistes són indescriptibles, amb la impresionant pared vertical de l’enfront, que maldament pareixi mentida és por remuntar.

Ens posem l’arnès i casc perquè aviat haurem de rapelar el primer bot de 15 m. tot seguit ve el 2n de 20 m. recentment re equipat amb plaques.

La vegetació és esponerosa, alzines, llorers, mates, etc., pareix que estem a una altra època.

Seguim descendint per un tirany ple de fulles i pedres soltes, farem alguna grimpada per arribar a una escletxa i des d’aquí ens dirigim a la vertical on trobem la 3è reunió muntana a un pont de roca, es el bot mes llarg de 35 m. i acaba volat.

Arribat a baix, les sensacions de les olors, els colors i l’entorn emborratxa a qualsevol. Estem immersos en el barranc més fascinant d’Europa, a una part intermitxa, encara ens quedens uns ràpels més. El següent ràpel curt de 15 m. i tot seguit muntem el 2n amb dues cordes de 40 m. que en deixa físicament damunt el sostre de sa Fosca i encara a 80 m. per damunt el tàlveg del torrent.

Acabat aquest darrer ràpel arribem a una espècia d’olla on hi ha l’entrada de sa Bombilla que ha estat recentment re equipada i millorat amb uns passamans i una placa a sa vertical, cosa que s’agraeix, ja que les cordes se solien queda enganxades i impossibles de recuperar, com ens va passar la darrera vegada.

Abans de posar nos els neoprens el personal no pot aguantar i sa posa a cercar el forat per on em de davallar a sa Fosca, aviat el tenim localitzat.

Després de menjar alguna cosa, emprenem el que aviem vengut a fer, descendir a sa Fosca pels Ulls de sa Fosca.

El primer bot és curt només de 7 m., està equipat amb dues plaques anellades a la dreta.

El segons bot fa 30 m. està equipat amb una passamans d’acer i dues plaques a la vertical. En aquest lloc cal anar molt alerta per la quantitat de pedres soltes que hi ha, amb el conseqüent perill pels qui estàn abaix.

El darrer bot de 40 m. també equipat a la capçalera amb un passamans d’acer i dues plaques anellades a la part dreta. Tot el seu recorregut és de gran bellesa.

A la davallada si ens fixem podem veure la cleritat de l’exterior que arriba per on em davallat i la que es reflecteix de sa Bombilla, dons aquestes dues lluminositats són els ULLS DE SA FOSCA.

Arribem al tàlveg abans d’arribar la zona anomenada sa Plaça des Tremolor, ara tot són cares contentes i satisfetes, no hi ha per menys.

Ara només ens queda recórrer els darrers 75 m. de sa Fosca i altres 80 fins a arribar al pas dels Caçadors, la qual cosa és fa caminant perque no hi ha gaire aigua.

Com sempre l’arribada a Escorca pel camí des Burgar és fa terriblement dura.

I aquí acaba una amb les millors sensacions que em fet.

Acabem inmersos a la frescor de les chandis i a la dolçor de les xocolates que ens ha preparat na Cati de sa Tafona.

400. Calobra Fest running 2014

Publicada en 25 de octubre de 2014 de Xisco

Data: 11-10-2014

Disància total: 10.094 m

Elevació máxima: 723 m

Elevació mínima: 28 m

Total ascendid: 871 m

Total descendid: -206 m

Gràcies a la participació d’en David, el nostre atleta més universal, em participat en aquesta primera edició de La cronoescalada dels 10 Km de pujada a sa Calobra en bicicleta i running. sa Calobra Fest:

Les dades mes significatives de la competició son les seguents
• Sortida: Cada 30 segonds
• Modalitats: Ciclisme i Cursa
• Avituallaments: 2. Km 5 i Meta
• LLoc: Sa Calobra
• Número de places: 250 plazas
• Distància: 10 km
• Desnivell: 910
• Pendent midge: 11,3%

flickr75

402. Puig de Massanella, per sa Canaleta

Publicada en 19 de octubre de 2014 de Xisco

Data: 18-10-2014

Senderisme: Fàcil

Descripció de l’Itinerari:

Iniciem el recorregut al costat del restaurant Son Catlar situat en la carretera que uneix Mancor amb Caimari. Podem deixar el cotxe aparcat a uns 250 m una vegada passat el restaurant (en el cas de venir des de Mancor), en un desviament situat a l’esquerra de la carretera, a l’entrada de les cases de Massanella. Durant l’època islàmica, hi prosperà l’alqueria ‘Maizarella’, que feu part del juz’ d’Inkan, amb presència probable d’elements berbers. Jaume I cedí aquestes terres al Paborde de Tarragona. En el segle XIV Pere Catlar adquirint terres formà la gran possessió. S’ha anomenada Son Abrí, Son Catlar, Massanella d’Alt i de Baix. Fins que el 1802 s’unificà amb el de Massanella. (GEM).

Des de l’aparcament retrocedim, amb baixada lleugera, fins a la barrera que dóna entrada al restaurant a la qual arribem en 2’. A l’esquerra de la barrera veurem un pas estret d’una barrera feta de fusta pel qual podem continuar a l’esquerra (E), vorejant la reixeta, fins a la barrera que tenim al front, només trespasar-la tronem una caseta de fusta del tipo de Leroy amb un guarda que en esplica el protocol i que em de pagar 4 euros cadascú i aixó que som residents, una i oli, si no voleu pagar ja sabeu lo que eu de fer.

Continuem a la dreta (N), pel camí que en 1’ ens situa en un encreuament, havent de prendre a l’esquerra (NW), tenint algo allunyades a la dreta (NE) les cases de Massanella. Travessem un portell amb un pas canadenc i continuem pel camí de terra que amb direcció NW i amb pujada molt lleugera, ens conduirà a Can Bajoca. A l’esquerra tenim el Torrent des Prat i als 14’/25’ arribem a un portell i 1’ després aconseguim un encreuament (camí des de la dreta NE) en el qual hem de continuar pel camí que veníem transitant (NW). Iniciem una pujada molt lleugera i als 4’ arribem a un portell amb barrera metàl·lica que una vegada travessat en 2’ arribem als voltants de Can Bajoca (dreta) (E). sembla que el nom li ve d’en Miquel Colom, natural de Deià, que era conegut per ‘En Bajoca’.Seguim caminant per s’Arreplegada cap a s’Estret o es Grauet, fin arribar a les Cases des Bosc amb una porxada de canya, un bon lloc per menjar alguna coseta i beura, en aquest encreuement de camins no ens em de confondre i em d’agafar direcció esquerra, es a dir em de deixar la casa a la nostra dreta. Prosseguim la ruta per un tirany de ferradura amb molt de rost., no tarma de trobar un altre pal que ens recorda que em de oagar, etc…..Ara es tracta de seguir el caminoi que ens durá a la canalització, la famosa Canaleta del Massanella.

La Canaleta és emblemàtica per ser una de les obres d’enginyeria tradicional més importants de la Serra, construïda per a solucionar els problemes d’aigua que patia el llogaret de Massanella.

Aquesta séquia, fou construïda per en Jacint Antoni Fontanet Llabrés Montserrat (1706-1762), natural de Son Joan Arnau (Llorito), aleshores encarregat de les païsses de Massanella. amb pedra calcària recollida allà mateix i ajuntada per morter de calç té una longitud aproximada d’uns 8 quilòmetres i assoleix un desnivell de quasi 600 metres, des del seu naixement a la font des Prat, a 800 metres d’altitud, fins a les cases de Massanella, situades a 200 metres d’altitud. Una làpida commemora la construcció de la conducció i, textualment resa així: «Dia 15 de juliol del sant any de 1750, per aquest pont d’aigua, el senyor Abrí-Descatlar i Fuster, Bossa d’Or del Regne de Mallorca, es preocupa amb el seu esforç i recursos».

Proseguim per damunt de la Canaleta, pasem per la roca foradada i el Pont, tota una obra d’aquell temps, a poc arribarem a la La font des Prat de Cúber o font de Massanella, amb una inscripció que deia «Font de Massanella 1748».

Caminem en fort ascens per l’alzinar, a la sortida del mateix ja podem veure el Puig de Massanella i el Pas de n’Argentó per on em de pasar. Ens hem d’anar apropant a la paret oest del contrafort mdel Puig de Massanella fins arribar ben bé a sota, tot això sempre en direcció sud/sud-oest. El pas de n’Argentó no presenta cap dificultat.

Les vistes son extraordinaries, el més aprop i abaix el Puig de ses Bassetes 1,212 m., proseguim el fort ascens per un terreny incòmode i aviat ens situem a l’extrem S. del macis, ara ja només queda caminar i assolir el cim 1,352 m. Si abans les vistes eran extraordinaries ara al cim son de cine. El panorama visual cap a l’est ens situe sobre el colosal puig Tomir de 1.104 m. Si mirem cap el Sud-Oest impresiona la carena calcària que es dirigeis a l’esperó de migjorn i al puig de ses Bassetes 1.212 m. i al coster Nord del cim és un espadat vertiginós que s’aboca sobre el comellar de les Cases de Neus de Comafreda.

La baixa la feim per el camí clàssic, pasem aprop de l’únic arbre una mànific teix i el Pla de la Neu, un àntic dipòsit de neu situat a 1.200 m. d’altitud, és el que es troba més alt.

La davallada és intensa, pasarem per devora de l’avenc de laq Travessa de’uns 49 m. de profunditat, després la famosa fita del Foment que marca la bifurcació del camí, a la dreta indica puig i font, la font de l’Avenc, noltros proseguin el descens fins el Coll de la Línea 824 m, on agafarem direcció Sud ( dreta) per la pista del Comellar del Bosc, que per cert ens ha fet llarguisim, fins arribar a les Cases des Bosc i d’aqui desfeim el cami del matí fins el cotxe. I acabem inmersos a la frescor de les chandis que ens ha preparat na Cati de sa Tafona.
wikiloc75 youtube75

401. Torrent del Comellar d’en Corso

Publicada en 12 de octubre de 2014 de Xisco

Data: 11-10-2014

Desnivell: 200 m.

Ràpel màxim: 42 m.

Cordes utilitzades: 2 de 40 m. i 1 de 20 m.

Torrent de gran bellesa del tram sud de la serra de Tramuntana, a un lloc poc donat a les les pluges en canvi està guardat per altres torrents de la zona; El Torrent de ses Bardes amb sortida al mar, el Torrent de ses Serres també amb Sortida al mar, el Torrent de ses Basses amb sortida a terra però al limit del Fondal de ses Basses, el propri Torrent del Comellar d’en Corso aquest com afluent del Ratjolí i el més populars de Tots el Torrent del Ratjolí. Tots Ells formen un grup d’excepcionals torrents de la zona.

Crida l’atenció Que aquest torrent sa equipàs recentment al 2011, per en Miquel Martorell i en Xisco Blas, o més encara Que el Torrent de ses Basses Sa equipàss el 2014 per membres de Doblevuit. Lo que demostra que es manté l’esperit explorador pera noves troballes.

Curiós el topònim de Comellar d’en Corso o Corsó, que no he trobat l’origen de la paraula Corso, que podria ser el gentilici dels habitants de l’illa de Còrsega o el llinatge de de un tal Corsó, com el Puig d’en Corsó. A saber.

Iniciem el dia deixant un cotxe als voltants del Camí del Ratjolí al objecte de tenir-lo el més prop per l’arribada i de amb l’altre ens desplacem fins al Coll de sa Gramola.

Agafem el Camí de ses Basses i a uns 500 m. arribem a la entra del camí que baixa a la casa de Can Panxeta, En aquesta ocasió, ens dirigim de fins a ella i en direcció O. anem fins al Comellar d’en Corso. No triguem a localitzar el comellar i descendir al tàlveg,

El valor que té el torrent
no es canvia per argent,
si les passes són doblers
les vivències són els xecs,
la fortuna és mirar
els tresors des Comellar
de’n Corso, joia captiva!
això no té preu + iva

de Miquel Ferrà

Una vegada possants en matèria, no vam trigar a trobar el primer salt i al fons un bellíssim gorg flanquejat per parets còncaves, que es pot salvar per l’esquerra, però vam decidir posar corda a un petit pi cremat.

Li segueixen diversos petits gorg tots ells amb aigua, el següent salt rel-levant és de un 20 m. dit el gorg del Fonoll, li eegueix un altre de 8 m. i després el torrent sa posa molt interessant i agafa una forma curiosa forma i bastant estret que acaba amb dos salts seguits de 30 m. segueix un salt de 42 m., encara que es pot fraccionar en dos de 20 m., nosaltres decidim fer-ho tot seguit perquè les plaques del fraccionament no les trobem adequadament instal-lades per després recuperar les cordes i a més perquè patirien molt frec.

En Aquest punt ja gairebé som dins del Ratjolí, ara ja només quede un salt de 20 m.

En l’últim gorg amb aigua crida l’atenció un amagatall fotogràfic instal · lat a la part esquerra que suposo serà per observar la fauna que l’habita.

Ja ens trobem en el tàlveg del Ratjolí, aprofitem cantonada per menjar-nos el bocata i descansar una mica i iniciar el remont, que encara els salts estan equipats amb cordes «Fixes» es troben recollides a les capçaleres per el que no ens son útils.

wikiloc75

399. Torre de LLuc

Publicada en 5 de octubre de 2014 de Xisco

Data: 4-10-2014

Recorregut: 18,32 Km

Dificultat: Difícil

Desnivell acumulat de pujada: 767 m.

Desnivell acumulat de baixada: 1.034 m.

Altura máxima: 626 m.

Circular: No

Escorca – Torrent de LLuc – Torrent dels Boverons – Quarter des carabiners – Torre de LLuc

Situació: Es troba a 239 metres d’altura, en un dels llocs més aïllats, esquerpats i muntanyencs de la illa de Mallorca. El lloc es diu Morro d’en Bordils, entre el Carregador de LLuc, tambè anomenat cala Porxo, i la cala el Codolar. La torre controlava l’accés a la Cala és Codolar i Cala Mitjana o Cala Porxo. Aquestes cales en segles passats eren utilitzades com llocs de desembarcament pels pirates.

Tipus de torre: Era una torre de tipus de senyals, encara que tenia artilleria per a controlar. Es comunicava amb la Torre de sa Mola de Tuent i amb el Santuari de Lluc.

Altres noms: Va rebre diferents nom als llarg dels segles. En els segles XVII, XVIII i fins a mitjans del segle XIX el seu nom era «Torre de Cala Mitjana. Torre d’en Bordils, també ha rebut el nom de «Torre de Cosconar». L’última denominació és la de «Torre de Lluc».

Descripció: Es troba en estat de ruïna total, la qual cosa ens dificulta enormement la possibilitat de descriure-la completament. Té plnata circular, de gairabé sis metres de diàmetre. amb un parament de sis peus d’amplada.Té una altura de 7’50 metres. Posseïx ataludament en la seva base. Avui no es pot veure, però la torre havia de posseir la acostumbrada càmera principal i l’entrada es realitzaria per un portal a mitjan altura que avui ja ens és visible.

Aljub: La presència d’una font és dificultosa per tant era necessària la presència d’un aljub proper a la torre. Es va utilitzar un bretxa d’un roca per a, juntament amb una paret improvisar un aljub que recollia l’aigua de pluja d’unes teules amatents sobre unes pedres.

Història: Fou començada a construir l’any 1600 i s’acabà el 1606. Des del segle XCVI el lloc en el qual posteriorment es situà la torre ja era utilitzat com talaia per a prevenir atacs de pirates, donada l’excel·lent situació que gaudia: El sou dels encarregats de la torre era pagat pels haitants d’Escorca. La torre una vegada alçada no va trigar en deteriorar-se i fins i tot en 1686 es parlava de construir-la de nou. El fet que la torre es trobés en el més alt d’un bec i fins i tot la situació que es trobés solitària li va donar avantatges per a convertir-se en una excel·lent talaia, però en canvi presentava una fragilitat molt important i era la que resultava molt vulnerable als llamps. Tal vegada això unit al fet del seu aïllament i de falta de manteniment justifiquen l’estat actual de la torre.

Els torrers eran dos, que no feia focs i que a una llegua terra endins hi havia un home que habitava el cim d’una penya, de la possessió del Cosocnar, propietat d’en Joan Bordils, des de la qual es descobreix la torre, el qual transmetia els avisos de la torre al batle de LLuc.

Armament: S’informa que per la seva elevada posició resulta inadequat el seu foc de artilleria , encara així cal ressenyar l’efecte disuasiu que tenien els tirs sobre les embarcacions. En 1701 la torre ja estava artillerada. Tenia un canó de bala de tres lliures i mitja.

Fuente: www.naturayeducacion.com – Mascaró Pasarius, J. – Camins i Paissatges

L’excursió s’inicia a Escorca (carretera LLuc a sa Calobra) en els voltants del restaurant, on podem aparcar. Comencem descendint cap al torrent de Lluc, pel tradicional camí de ferradura construït, en el seu moment, pel Foment de Turisme. El temps emprat en el descens és de l’ordre d’uns 55’ a 1 hora, depenent, lògicament, del ritme de la nostra marxa.

Una vegada en el llit del torrent de Lluc, ho remuntarem lleugerament (1/2 minut) fins a localitzar a la nostra esquerra el torrent des Boverons. Iniciarem el seu ascens, marcat per una fletx vermella i seguint les fites, primer a la dreta del llit i posteriorment a l’esquerra. La progressió en alguns moments farà necessari realitzar alguna grimpada donada el pendent del terreny. En uns 25 minuts, seguint les fites, finalitzarà el tram dur i seguirem ascendint cap a la Caserna de carabiners per l’esquerra del tàlveg per la qual discorre el torrent des Boverons, amb pendents mitjans, estant el camí degudament senyalitzat amb fites. Després d’uns 25’/30’ arribarem a una paret seca (esquerra) que hem de travessar-la per una ensulsiada i en 2’/3’ arribarem a la Caserna de Carabiners.

Estàs fins als collons
i continues caminant,
no li cerquis les raons
al perquè no t’asseus
ja no te sents els peus
sempre anant i tornant
pel Torrent dels Boverons

Miquel Ferrà

Des de la Caserna de carabiners hem de seguir amb direcció Nord, que pràcticament no abandonarem fins a arribar a la Torre de LLuc. Primerament descendirem pel tàlveg situat entre la Caserna i la Roca Vermella (extrem SW del Puig Roig).
En uns 5’ de baixada forta/molt forta entre càrritx arribarem al llit del torrentet i ascendirem pel vessant –en diagonal esquerra-, amb pendent mitjà i posteriorment (uns 2’) baixada mitjana, procurant no perdre molta altura i dirigint-nos cap a dos pins que tenim enfront de nosaltres. Als 2’ travessarem el llit d’un petit torrentet i 2’ després arribarem a un filat (únicament queda el filferro superior) subjectada per troncs.

Continuem en la mateixa direcció, amb pendent mitjana, i 5’ després descendirem (per la nostra dreta) cap al jaç d’un torrent, amb pendent fort –veurem una fita en el vessant situat enfront. Després de 4’ de descens arribarem al llit i progressarem amb pendent mitjana, posteriorment baixada lleugera i planejarem entre el càrritx (sempre seguint les fites) aconseguint als 4’ unes fites situades sobre els troncs d’uns arbres secs, al costat de les restes d’una paret seca. La travessem i seguim planejant seguint les fites i posteriorment amb pendent mitjana, arribarem a les restes d’un antic camí i als 20’/25’ travessarem un portell sense barrera, estret, situat a l’esquerra del que pogués ser les restes d’una petita marjada. Seguim amb direcció Nord, com fins ara, i les fites ens guiaran per pendents mitjanes/fortes, alguna que una altra pujada (curta), fins a arribar als 20’/25’ a un primer graó rocós, que hem de desgrimpar, amb pendent fort/molt fort. Seguint les fites ens condueixen a un segon graó rocós, al que arribem en uns 4’/5’ i novament als 5’ aconseguim un nou pas (aquest una mica més complicat).

Una vegada superat el pas, amb pendent mitjà ens dirigirem cap al serral que tenim enfront de nosaltres, després del qual s’inicia el Morro den Bordils, en el qual, en el seu cim més occidental, s’assenta la torre de LLuc (no la veiem en aquest moment, l’hem pogut veure en el primer tram del recorregut, a uns 4’/5’ una vegada passat el portell estret). En uns 2’ arribem al serral i iniciem l’ascens (fites) pel vessant dret i amb pendent fort, en algun tram molt fort, aconseguirem la base formada per les restes de l’ensulsiada de la torre de LLuc, en uns 20’/25’. Al llarg de l’ascens podem veure restes d’un antic camí que ascendia fins a la torre. Lamentablement l’estat de la torre és ruïnós, quedant únicament en peu la porció NE de la mateixa.

Des de la torre podem observar unes panoràmiques impressionants. Cap al nord la cala Codolar, el Morro d’en Llobera i els penya-segats que formen el vessant oest del Puig Roig. Cap al sud la cala és Tests, el Morro des Capellans, la cala des Capellans, el Morro de sa Vaca i als seus peus és Bancalet. Més allunyada la Mola de Tuent amb la seva torre i com a teló de fons les estribaciones del Puig Major, Morro d’en Pelut.

Una vegada a la torre de LLuc, iniciarem el retorn cap a la caserna dels Carabiners sense gaira aigua, pel que prenem direcció cap a la font des Poll que la trobem més seca que «una lagarto de museo», per tant prenem la decisió de tornar per el camí de les cases de Cosconar, sabent que mitjant camí a Son LLobera troberiem aigua, i des d’aquí a LLuc, però clar els cotxers als tenim hon varem començar, així que no ens var quedar més remei que cridar un taxi.

youtube75

397. Pas de s’Estaca i pas de s’Estaló

Publicada en 2 de octubre de 2014 de Xisco

Data: 27-09-2014

Recorregut: 14,91 Km

Altitud máxima: 721 m.

Altitud mínima: 241 m.

Dificultat: Fàcil

Temps: 6,42 h.

Desnivell Acumulat: 855 m Pendent mitjana en %: 10.54.

Senderisme: Voltans d’ Alaro: Pas de S’Estaca i Pas de S’Estaló.

Descripció de l’Itinerari:

Des de la plaça d’en Cabrit i Bassa agafem el carrer Duran que enllaça amb el camí de Ses Artigues, amb suau pendent, aconseguim el Cami de S’estret i arribem a la Font de Ses Artigues. (Per aquest punt tornarem), deixem la font i continuem pel camí, on arribarem a un bifurcació que agafarem a la dreta, per un ample i empinat camí, que ens deixés al costat del Porxo de Ses Artigues, passem per ell. Des d’aquí sorgeix una sendera, que passa pel pou, que ascendint pels bancals, de seguida apareixen fitas i marques (fletxes vermelles) , ens dirigirà, previ pas per un botador, fins a donar amb una murada rocosa, aquí ens desviem a la dreta, veure un botador, que ens introdueix pel bosquecito i ascendint, per el, arribem a un altre botador, que passarem, i sense perdre altura però amb lleuger descens continuem pel bosc, arribarem a una canal terrosa i de fort pendent.- que ascendirem.- al final de la canal aquesta el Pas de S’estaca. Una vegada superat el Pas, en breu minuts, donem amb una paret seca i placa rocosa (hi ha fites), que creuarem, pel costat dret de la placa.
Ara, amb lleuger descens i amb vista del Castell d’Alaro, per una sendera ben definida arribarem al GR 221, just damunt del restaurant des Verger. Amb direcció al Castell d’Alaro, arribem al pla des Puet. (On reposem forces.)

Ara, per GR-221, descendim direcció Orient, i en 40 minuts, arribem a la carretera, que des d’Alaro ens porta a Orient, la seguim durant 1 km i 100m, haurem passat l’indicador i va desviar del Pas de S’Escaleta i que no prendrem, i trobar una barrera, sense cadenat, a l’esquerra de la nostra marxa.

Passem la barrera, la tanquem, i seguim un camí ample, ascendent, que en breu metres s’introdueix en els bancals que creuem ascendint per arribar a una paret seca, que en passar-la, ens deixa en un camí de carboners que prenem a la dreta (direcció Orient i lleu descens) on arribarem a una 1º bifurcació, on nosaltres seguirem per l’esquerra i arribarem a una 2º bifurcació on continuem ascendint, pel camí ampla i amb un parell de corbes, que ens porta al Pas de S’Estalo. (Pas Artificial fet per l’home, però amb boniques vistes a la Vall d’Orient.)
Hem creuat el pas i el camí es torna a bifurcar, nosaltres continuem a l’esquerra per sendera ben definida, dins de l’alzinar, passarem junt una “bassa” i en 30 minuts arribem a les ruïnes de ses cases des Rafal, avui utilitzades com a refugi de caçadors. Aquí, ja per una bona pista, amb trams asfaltats, descendim fins a Alaro. Les vistes Són precioses. I arribarem a sa font de Ses Artigues i des d’aquí, pel camí que hem anat aquest matí, arribem a la plaça d’en Cabrit i Bassa, on una quantes i merescudes Xandis (cervesa amb llimonada) ens esperen.

youtube75

000. V Triatló de Sa Ràpita

Publicada en 29 de septiembre de 2014 de Xisco

Data: 14-09-2014

Natació: 750 m.

Ciclisme: 20 Km

Carrersw: 5 Km

Temps d’en David : 1:14:38

Magnifica actuació del nostre representant DAVID TRIAS en el V Triatló de sa Ràpita 2014.

398. Salt de s’Aigua (Torrent des Racó) i Torre de sa Mola de Tuent

Publicada en 28 de septiembre de 2014 de Xisco

Salt de s’Aigua

Data: 27-09-2014

Recorregut esportiu: 80 m.
Desnivell: 65 m.
Ràpel Màxim: 40 m.
Dificultat: Fàcil
Temps: 1’30 h.

Podríem classificar els salts que trobam arreu de Mallorca en tres grups. El primer fa referència als abundants salts d’aigua que se formen als torrents en èpoques de pluja i que van dels simples bots a les cascades que s’acosten al centenar de metres. En aquest cas la importància del desnivell fa que el salt aparegui com a determinant del nom.

La gent de la contrada coneix aquests llocs simplement com es Salt, però per saber d’on parlam s’ha d’afegir la possessió on es localitza. Els hidrònims més famosos d’aquest grup són es salt des Freu, un dels llocs més visitats de la Serra, es salt de Son Fortesa (Puigpunyent), lloc on neix sa Riera i on l’abundància d’aigua fou aprofitada per a la construcció d’uns jardins senyorials o es salt de Llinars el qual permeté bastir un complex format per sis molins d’aigua fariners. Un salt d’aigua també està en l’origen del nom d’un antic rafal d’Estellencs, posteriorment segregat en distintes finques (es Salt des Putxet, es Salt des Fonollar).

En el segon grup de topònims el salt apareix acompanyat d’un determinant que pot ser un animal o una persona. En el primer cas tenim per exemple: salt des Boc, salt des Cavall, salt des Ca o des Cans, des Moix. En el segon cas tenim es salt de n’Angelè d’en Buana, d’en Ganyó, d’en Gener, d’en Moixina, d’en Palla o d’en Panxeta. Alguns d’ells tornen designar salts d’aigua però desconeixem la petita història que s’amaga darrera d’aquests noms. S’exceptua d’aquest desconeixement es salt des Cavall .

El darrer del nostres grups el formen els salts llegendaris. Aquí s’inclouen el que pegà un soldat que fugia de la justícia d’un costat a l’altre del torrent de Pareis (salt des Soldat Pelut), el de l’esposa innocent que fou estimbada pel seu marit foll de gelosia al Grau de Lluc i salvada per la intervenció de la Verge (salt de la Bella Dona) o el del jove alaroner que fou empès a l’abisme del castell d’Alaró pels companys que havien perdut unes messions (salt d’en Fonoll). En aquest cas la Verge badava i per això el poble li dedicà el següent retret, recollit a les Rondalles (tom XXIV).

Font: Toponimia de Mallorca.

La ruta d’avui és especial en el sentit que sabem on anem però sense cap tipus d’informació ja que no hem trobat cap referència al SALT DE S’AIGUA, i per tant no sabem si està equipat, els salts que té, l’altura, etc.. res de res.

Portem 2 cordes de 60 m. 1 de 40m i una de 20 m més el material d’equipament necessari.

Comencem a la carretera de Sa Calobra Ma. 2141, Km-7,430 en una corba on a la dreta hi ha una petita esplanada deixem el primer cotxe. Ja que el segon ho deixarem a pocs metres de la carretera que surt a Cala Tuent.

Una vegada en el talveg del torrent no presenta cap dificultad, ni tan sols podem dir que es un torrent esportiu, està amb molta vegetació que dificulta la seva progressió, es tracta d’un talveg estret sense gaire desnivell, excepte els últims 150 m que ens trobem amb alguns salts tots desgrimpables, excepte el penúltim de 7 m. i l’últim de 40 m. que forma la màxima altura.

En el salt de 7 m. ens trobem que està “equipat” amb un spit de fà molt de temps que ens dóna una pèssima sensació, a saber els anys que portaria allí. Atès que la seva colacació és manual i una fiabilitat de 10 anys no convida a penjar-se d’ell. Està clar que fà molts pero molts d’anys que per aquí no hi ha devallat ningú.

Després ve l’últim salt el SALT DE S’AIGUA de 40 m. i “equipat” d’igual manera que l’anterior.

Els dos salts han estat totalment reinstal·lats amb material modern.

Aquest últim salt des de lluny sembla molt més alt, i és perquè no es veu el final del salt ja que en descendir-ho acabes en una preciós i àmplia canal que eleva moltisim el sòl.

TORRE DE SA MOLA DE TUENT.-

Atès que el seu recorregut és molt curt, decidim completar-ho pujant a la Torre de sa Mola de Tuent a 472 m. d’altitud, situat en la Mola de Ca Palou, la qual cosa ens serveix per explorar la zona de sa Falconera i el Morro de sa Corda, per a una propera ruta.

A la pujada en crida l’atenció el Pas dels Torrers equipat amb un passamans cable d’acer molt gruixut, un barana i tres escalons a lo ferrata.

Un poc d’història; «El 1596, Joan Binimelis projectà la torre de sa Mola de Tuent, dita també de can Térmens o de can Palou, perquè s’edificà en terrenys de can Palou. Entre 1936 i 1950, aprofitant la bona situació geogràfica amb relació a les costes catalanes, s’hi feren reformes i s’habilità com a observatori de vigilància aèria». (GEMall.).

El mateix Binimelis diu a la seva Nueva Historia de Mallorca (1593): «Luego junta a dicha cala está su promontorio que llaman la Mola de Tuent y sobre ella el monte de la Falconera, que es tan alto que tiene los fuegos de las torres de guarda; por esto el año 1596 se hizo en la cúspide de dicho monte una grande torre de guarda, y fuí yo enviado allá para trazar la de orden del Ilmo. señor don Fernando Zanoguera Virrey de Mallorca, y con esta torre se han cobrado los fuegos que aquí se perdían desde el castillo de Pollensa hasta la torre de la Seca […] Tiene dicha torre una pieza de artillería de bronce de 13 palmos de largo, con la que defiende todas sus cercanías».

L’any 1844, els torrers deixaren pas a un destacament de carrabiners desplaçats de la caleta d’Ariant, els quals no disposaven de caseta a dit lloc i que controlarien el contraban des d’aquí dalt. Deu anys més tard, destinaren dues persones com a cordó sanitari per a prevenir el contagi de l’epidèmia del còlera europeu.

L’any 1996 la torre fou cedida per l’Estat (Ministeri d’Economia i Hisenda) a l’Ajuntament d’Escorca amb la finalitat de ser destinada a refugi ocasional d’excursionistes i colònies d’estiu per a l’estudi de la natura.

395. Torrent des Ratjolí

Publicada en 26 de agosto de 2014 de Xisco

Data: 23-08-2014

Recorregut esportiu: 200 m.

Desnivell: 110 m.

Cordes: 1 x 30, 3 x 20

Ràpel Màxim: 26 m.

Dificultat: Fàcil

Temps: 1’00 h.

Torrent des Ratjoli

Magnific torrent per fer-ho amb poc temps, practicar el remont i gaudir d’un paratge de gran bellesa, malgrat lo perjudicat que ho ha deixat el gran incendi pasat. Abans de l’incendi era com un jardí amb vegetació exuberamt, pi, mata, fonoll marí,garballó, jonc i altres, ara no es el mateix.

El primer salt de 26 m. es el més gran noltros. Varem deixar una corda de 30 m. fitxa per després remontar-ho. De totes maneres es pot salvar per l’esquerra. Tots els salts están equipats amb dos químics cadascun. Després del gran salt venen petis salts, un primer tobogan de 5 m, un salt de 9 m, salt de 12 m, tobogán de 24 m, salt de 9 m, salt de 7 m, salt de 5 m. a tots ells no va fer falta deixar cordes fitxes per remonra-ho perquè estavan equipats amb cordes.

390h. Picos de Europa; Descenso del Rio Sella

Publicada en 17 de agosto de 2014 de Xisco

Data: 09/07/214

Datos técnicos: Actividad de Piragúismo. Descenso del Rio Sella

Grado de dificultad: fácil
Tiempo total invertido: 3,21 h.
Distancia Total Recorrida: 8,6 millas nauticas

Su descenso es Internacionalmente conocido, se celebra el primer sábado de agosto posterior al día 2 de dicho mes entre Arriondas y Ribadesella (Principado de Asturias – España), con un recorrido de 15 km a lo largo del río Sella. La prueba está organizada por la Federación Española de Piragüismo y por delegación por el Comité Organizador del Descenso Internacional del Sella y por la Federación de Piragüismo del Principado de Asturias, y está declarada Fiesta de Interés Turístico Internacional.

youtube75

390g. PiCOS DE EUROPA; 7º día; Pico Torrecerredo de 2.648 m.

Publicada en 17 de agosto de 2014 de Xisco

Data: 11/07/214

Datos técnicos: Pico Torrecerredo con sus 2.648 m. es cumbre de los Picos de Europa y de la Cordillera Cantábrica.

Altitud máxima: 2.648 m.
Altitud mínima: 1.009 m.
Grado de dificultad: difícil
Ruta: de ida y vuelta.
Desnivel Acumulado, total: 3.350 m.
Tiempo total invertido: 15 h.
Distancia Total Recorrida: 23,6 Km

Ahí lo tenemos! Torrecerredo. 2.650 m. La Cima de Picos de Europa y de la cordillera Cántabra.

Pico Torrecerredo

A la Derecha de la foto, La arista de cabrones. El pico puntiagudo, la Torre Labrouche. En el Centro, él, Torrecerredo. Hacia la Izquierda: Torre Bermeja, Collada Bermeja y finalmente Torre de Coello.
La foto esta tomada desde la horcada Arenera.

¡ ya habíamos tomado una decisión, dura, no hacer “Peña Santa de Castilla!. Las condiciones meteorológicas adversas y un nevero colgante a mitad de la Canal estrecha, así lo aconsejaban. Pero, por otro lado, hoy tocaba hacer Torrecerredo, con sus neveros. Y nos pusimos en marcha.

Buen tiempo con algunas nubes. Son las 07.00AM, nos levantamos, desayunamos y nos ponemos en marcha, son las 08.00AM y dejamos Casa Cipriano, para con la furgoneta, dirigirnos al collado de Pandébano donde llegamos a las 08.30AM. Iniciando la ascensión a Torre Cerredo.

08.45AM, con dirección a la Majada de Tenerosa, Noroeste, y por el sendero que nos lleva al refugio del Picu Urriellu, nos ponemos en marcha. Durante la ascensión al refugio, pasaremos por, la base del Monte Varera, que nos lleva al Collado Vallejo, pasando por el Jou Lluengo y en Zinc – Zanc, buen sendero pero con fuerte pendiente, llegamos al Refugio situado en la base de la Cara Noreste, del Picu. Son las 10.30AM, hemos subido en menos de 2 h. (buen ritmo. La verdad es que los ánimos estaban a tope.). Descansamos, reponemos fuerzas y ¡ llega nuestro amigo Erik! (con un cliente), casualidad, también va a Torrecerredo. Nos saludamos, intercambiamos puntos de vista, y nosotros partimos, son las 11.00AM. (Isabel ha decidido quedarse en el refugio y esperar nuestra vuelta. La verdad es que el “Picu” y su entorno bien merecen un tiempo de contemplación y disfrute).

11.00AM, nos ponemos en marcha, en dirección Noreste, dando la espalda al refugio, cogemos un sendero, que remontando una pedriza pasamos por la base del Neverón de Urriellu, donde iniciamos una ascensión para llegar a una “enclexa” llamada la Brecha de los Cazadores. (desde allí tenemos unas vistas del Urriellu espectaculares, hoy, las nubes lo impedían parcialmente). Ahora en dirección Noroeste, alcanzamos la horcada de la Corona del Rasu, donde nos cruzamos con cuatro montañeras Vascas que regresan del Pico Cabrones, las saludamos y les dejamos claro que “los mallorquines ya estamos aquí”. Ahora en dirección, Norte, y continuando por sendero bien definido, pasamos por de bajo del diente del Urriellu, nos adentramos en el Jou de las torres Areneras, para realizar una pequeña trepada y llegar a la Horcada Arenera (2.280m.).Son las 12.00PM En Este punto se nos une el compañero Erik con su cliente, descansamos observamos las majestuosas vistas, y Erik nos da una magistral explicación de lo que tenemos ante nuestros ojos, Pico Cabrones, su cresta, Torre Pardida, Torre Labrouche, como no, Torre Cerredo, Torre Mermeja, Torre de Coello, etc. y Erik, se marcha. Nosotros continuamos unos minutos, haciendo fotos, reponiendo fuerzas y disfrutando de las vistas.

A las 12.30PM. Con dirección y vistas de Torre Cerredo, descendemos el collado, sendero definido, que nos dará entrada al Jou de Cerredo, previamente habremos tenido que cruzar algún nevero. Ya, en el Jou de Cerredo, lo normal, es ir por la derecha debajo de la Torre labrouche, (será por donde volveremos) pero los neveros aconsejan ascender más hacia la izquierda y centrados, donde no hay neveros. Así, lo hacemos y en pocos minutos, iniciamos la trepada de 400m, aunque algún nevero al final debemos pasar. Ya en la base, iniciamos la trepada propiamente dicha,a mitad, nos cruzamos, con un grupo de montañeros y con Erik y su cliente que descendían, les dejamos pasar, saludos y buenos propósitos. Continuamos la ascensión, “la cosa se iba embrutan”, pero quedaban 200m, ¡vamos para arriba¡ y llegamos CIMA DE TORRE CERREDO, son las 14.00PM. Nuestros rostros eran un vergel de Felicidad. ¡ también lo habíamos conseguido¡ Empezamos hacer fotos, Neus gravando todo lo que veía y mas,etc., y los demás, disfrutando de las maravillosas vistas del macizo Central y oriental de los Picos de Europa, las nubes por debajo de nosotros, yo buscando con la vista, Peña Santa de Castilla y la encontré. Ana, Juanjo Palmira y Sion, también disfrutando. Después comimos,y son las 15.00PM, tenemos que volver. Todo va sobre lo planificado.

Iniciamos el descenso, 15.00PM, con precaución, el nivel de escala fue de II+ y algunos tramos de III+, pero el factor psicológico era alto, teníamos 400 m. de destrepe. Con cierta tensión y buen hacer, pero felices, llegamos a la base, serían las 15,45PM, Aquí decidimos ir por la izquierda, pasando por la base de la Torre Labrouche, y pasar por al lado de algunos neveros. Cuando estamos cerca del Jou de Cerredo, y pasando el penúltimo nevero, tuvimos un incidente, Pep resbala y se hace un esguince en el pie derecho, tras unos minutos de preocupación.-gracias equipo.- reanudamos la marcha, eso sí, con paso más lento.- Pep bajaba con un esguince de importancia.-pero el tío bajaba.- desandamos todo lo andado por la mañana y Llegamos al refugio Urriellu a las 19.00PM, nos reencontramos con Isabel, ya pasaba un poco de pena, saludamos algunos conocidos.- Montañero Chamoso.- nos recuperamos un poco y continuamos descendiendo hacia el Collado de Pandébano, donde teníamos el coche y después a sotres donde llegamos a las 21.00 PM. ( en descenso normal hubiéramos llegado a sotres a las 19.00 PM)

390f. PICOS DE EUROPA; Ruta del Cares, 6º día, Puente Poncebos – Caín

Publicada en 17 de agosto de 2014 de Xisco

9/07/2014.

Datos técnicos: Ruta del cares

Altitud máxima: 572 m.
Altitud mínima: 117 m.
Grado de dificultad: fácil +
Ruta: de ida y vuelta.
Desnivel Acumulado, total: 535 m.
Tiempo total invertido: 8 h.
Distancia Total Recorrida: 33,01 Km

El recorrido de este desfiladero, llamado por muchos autores: La Garganta Divina, nos permite unir Asturias con León atravesando las profundidades de los Picos de Europa cuyas cimas nos miran desde más de 2.000 metros por encima y disfrutando con las preciosas vistas que nos ofrecen las cristalinas aguas del rio Cares y las canales que se precipitan vertiginosamente desde las alturas hasta sus aguas.

Esta excursión transcurre por un camino bien marcado y sin ninguna complicación salvo su longitud, 12 Km de ida y otros tantos de vuelta si no disponemos de combinación de vehículos (Poncebos en Asturias y Cain en Leon).

A pesar de su sencillez y de la anchura del camino (más de 1,5 metros) debemos vigilar pues bordea a menudo cortados que caen vertiginosamente sobre el río Cares.

En pleno verano y en las horas centrales del día, si esta despejado, debemos protegernos del calor y llevar suficiente agua. Estamos en un desfiladero, por tanto no habrá viento que nos refresque. Por otra parte en las horas centrales el sol esta en su punto más alto y en muchos tramos no contaremos con sombras, además las paredes de Picos son de caliza de color gris claro que reflejará el Sol, aumentando si cabe su intensidad. Veremos el río en el fondo del Desfiladero, pero no tendremos oportunidad de bajar hasta el agua a refrescarnos. La solución ropa fresca, gorra o sombrero y agua suficiente.

http://larutadelcares.com/ Aquí, dejo un Link, donde podemos ver la maravillosas vistas de esta ruta de senderismo. Como Doblevuit, siempre quiere más, a la vuelta, Sión y Pep, descendieron hasta el mismísimo rio Cares y los últimos 3Km. Los hicieron por el antiguo y verdadera ruta del Cares. Esta ruta hoy no esta recomendada, incluso prohibida, pues el desprendimiento de Rocas es muy frecuente, como pudimos verificar,incluso en algunos tramos cortaba el sendero.

youtube75

Torrent de son Torrella

Publicada en 16 de agosto de 2014 de Xisco

Data: 15-08-2014

Recorregut esportiu: 200 m.

Circular: Sí

Cordes: 2 x 20, 1 x 10

Ràpel Màxim: 18 m.

Dificultat: Fàcil

Temps: 1’15 h.

Magnific torrent d’iniciació i molt equipat i quan dic molt es molt. Avui no teniem massa temps perquè teniem dinar amb el companys i perquè ja feia massa dies aturats i el personal necesitava activitat.

Deixam els cotxes a l’entrada de l’embassament de Cúber i ens dirigim per la carretera amb direcció a la base militar, i a uns 20 m. aban d’arribar sortim de la carretera per ficarn-nos dins el torrent. A partir d’aquí venen un parell de petits salts i ben aviat arriobem al salt gran de 18 m. Després ve una succió de petits salts fins arribar a la partr final formigoneda.

Lo millor del día, a part de la companyia, va ser que gracis a na Catí que, per cert té una vista privilegida, va veure a dalt de la muntanya una cabra enganxada per un potó i cap per avall damunt una alzina. No podiem seguir i deixarla morir així que en Juan va pendre per amut i la va lliberar.

youtube75

390.e PICOS DE EUROPA.- 5º día, Descanso Técnico de la Expedición. Senderismo: Poncebos a Bulnes por la canal del Tejo.

Publicada en 9 de agosto de 2014 de Xisco

9/07/2014.

Datos técnicos: Poncebos a Bulnes por la canal de Tejo.

Altitud máxima: 711 m.
Altitud mínima:231 m.
Grado de dificultad: fácil +
Ruta: de ida y vuelta.
Desnivel Acumulado, total: 1,324 m.
Tiempo total invertido:3 h.
Distancia Total Recorrida: 9 Km.

¡ Hemos llegado al ecuador de la Expedición, el quinto día!. Aquí toca descanso técnico.- lo tenemos merecido.- y despedir a David, que vuelve a Palma, y recibir a Isabel y Juanjo, que se incorporan a la expedición. El Resto del día, el grupo se dividió por unas horas; Ana Neus, Palmira y Sión, visitaban el pueblo de sotres y alguna cueva donde se fermenta el Queso. Yo acompañe a David al Aeropuerto y recogí a Isabel y Juan José. Devuelta, nos encontramos todos en Casa Cipriano,- sotres.- eran las 12.00. Decidimos, estaba planificado, ir a comer al pueblo de Bulnes, pero ellos subieron con el funicular y nosotros (Isabel, Juanjo y yo (pep) subimos por la cal del Tejo hasta Bulnes, una ruta de senderismo muy bonita, a las 14.30, ya todos juntos comimos en Bulnes en Casa Chiflon, propiedad de nuestro Amigo Alberto. Y a las 17.00. horas bajamos todos en el funicular y con furgoneta en marcha, nos dirigimos hacia Arenas de Cabrales, a terminar el día de descanso técnico.¡claro que sí!

Descripción del itinerario: Actividad de Senderismo.

La ruta comença una mica més abans de la del Cares a Poncebos, un indicador a l’esquerra pujant amb direcció cap el camí on comença la pujada a Bulnes,passant primer el pont de la Jaya,el camí comença a enfilar-se per el canal del Tejo,on a 200 m. més o menys trobarem l’altre pont, el de Jardu i després ens enfilarem canal amunt pel costat del riu Bulnes, anant pujant pel camí anirem veient les diferents característiques de les muntanyes i el riu, fins arribar al tercer pont, el de Colines, a on nosaltres ens vàrem desviar a la dreta travessant el pont seguint camí i arribant al Castillo, barriada del poble de Bulnes. Continuant camí fins a Bulnes (San Martin)i desprès de voltar pel poble ens vàrem arribar al mirador de Picu Urriello a uns 230 m. del poble direcció Sud-est, desprès tornant pel camí del costat del riu trobarem la sortida de l’ estació del cremallera de Bulnes a Poncebos, continuarem fins el pont Colines tornant pel mateix camí de la canal del Tejo fins arribar altra vegada a Poncebos on vàrem deixar el cotxe. La ruta és molt concorreguda i no hi ha cap problema per perdre’t.

youtube75

390d. PICOS DE EUROPA.- 4º día; Peña Castil, por la majada de las Moñas y descenso por la canal de Fresnedal.

Publicada en 7 de agosto de 2014 de Xisco

Data: 8/07/2014.
Datos técnicos:

Altitud máxima: 2.441m.
Altitud mínima:862m.
Grado de dificultad: Difícil, por larga, cresterios y fuertes desniveles.
Ruta: Circular
Desnivel Acumulado, total: 3.344m
Tiempo total invertido: 11h.
Distancia Total Recorrida: 17 Km.

Descripción del itinerario: Actividad de Montañismo.

Estamos potencialmente contentos y motivados.¡el día anterior habíamos escalado el Picu Urriellu. Pero el tiempo no terminaba de acompañar, llovía suave y había densa niebla. Pero nos pusimos en marcha,¡faltaría más!, nos vamos a Peña Castil, una cima bonita y de panorámicas impresionantes.

Sotres.- son las 8,00AM, nos levantamos, desayunamos y nos ponemos en marcha, dirección, a los Invernales del Texu donde dejamos la furgoneta, son las 09,00AM y ya en ruta nos dirigimos al Collado de Pandebano, no subimos por la pista forestal sino por el viejo camino que la atraviesa.

Son las 10.00AM,llegamos al Collado de Pandébano, ha dejado de llover, pero la niebla no desaparece. Desde Allí, nos dirigimos dirección a la Majada de la Tenerosa. Ya, y entre la niebla, se visiona la Canal de las Moñas. A pocos minutos de la salida del Collado y mucho antes de llegar a la majada de Tenerosa, giramos a la izquierda.-según nuestro sentido de marcha.- buscamos un sendero, a veces nada evidente, y empezamos el ascenso, la niebla nos envuelve al grupo, en dirección a la canal, que finaliza en un colladito, allí se encuentra la majada de las Moñas (tres cabañas de montaña en muy mal estado), son las 11.00AM.- hemos llegado. En Este punto, hay dos opciones, 1º la normal que es seguir por el centro del valle, en dirección Noroeste, para llegar a la cima de Cabezas de Tortorios (2,139m) y desde allí, alcanzar el Collado Camburero (2083m) e iniciar la ascensión a la Cima de Peña Castil. (2.441m). O bien, 2º opción,desde la majada de las Moñas, girar dirección Oeste, e iniciar un ascenso directo a cabeza de Moñas, para desde allí, realizar un cresterio que nos llevaría a la cima del Coterón (2.032m) y a la cima de Cabeza de Tortorios (2.139m).

Pues eso hicimos, el Cresterio de tres cimas de más de 2.000m. ( si el día esta despejado lo descrito es evidente y hay algunos hitos y todo. Pero no fue nuestro caso, la niebla nos seguía acompañando, con algunos y breves claros).
Nada, decido lo que queríamos, y siendo las 11.00AM, iniciamos ascenso directo a cabeza de moñas, fuerte subida, donde llegamos a las 11.45AM. En la cima, la niebla persiste, recuperamos fuerzas, hacemos fotos y en marcha hacia la cima del Coterón y desde esta a la Cima de cabezas de Tortorios,donde llegamos a las 13.00.PM,Fotos, descanso, esperamos haber si se despeja la niebla. nada. Nos dirigimos, ahora con leve descenso dirección Norte, en busca de un evidente paso (corte en la cresta, unos metros antes habremos pasado al lado de un avenc en la misma creta), que nos dará paso al Collado de Camburero (2.048m). Sin problemas, llegamos al Collado, son las 13.45PM. Aquí, en dirección sur, la Canal del Fresnedal , por donde nosotros al descender continuaremos la excursión (1.000m de descenso y al inicio de la canal un neverón del copón, que superamos por el lateral izquierdo según dirección descendiendo), en dirección Norte, vamos a buscar el paso que nos llevaría al Urriellu y dirección Noroeste, a la Cima de Peña Castil.

Son las 14.00PM, iniciamos ascenso con fuerte pendiente y sendero al inicio poco evidente, en una hora de ascenso, por momento la niebla desaparecía y pudimos ver las bellas vistas del entorno, llegamos a la Cima. ¡ objetivo alcanzado! Hicimos una “Fita”, fotos , comimos y descansamos. La niebla no se va, son las 16.00.PM Tenemos que regresar Nos quedan +- 5 horas de descenso hasta Sotres.

El descenso, con prudencia, bien a las 17.00PM, llegamos al collado de Camburero, en dirección sur, iniciamos el largo y bonito descenso por la canal des fresnedal (1.000m), que nos llevara hasta Vega del toro o sotres y desde allí, caminando por buena pista, hasta los Invernales del Texu, donde nos espera nuestra furgoneta que en 10′, llegaremos a Sotres.

El descenso de la canal, en todo momento evidente, será de 2 horas hasta llegar a Vega de Toro y 1,30′ hora más, por la pista hasta los Invernales de Texu. Son las 20.30 PM, llegamos a Sotres. ¡Felices, también lo habíamos conseguido.! ( Sonia,ya estaba preocu

390c. PICOS DE EUROPA.- 3er y 4º día. Picu Urriellu (Naranjo de Bulnes), Via directa Hnos. Martínez- V

Publicada en 5 de agosto de 2014 de Xisco

Doblevuit- Picos de Europa. Picu Urriellu. Primer Largo V

Data; 6/7-07-2014

Altitud máxima: 2.519 m.
Altitud mínima:1.115 m.
Grado de dificultad: V. Difícil, por la escalada de la cara sur de los Hnos. Martínez-V
Ruta: de ida y vuelta.
Desnivel Acumulado, total: 2.799 m.
Tiempo total invertido: 10 h. y Dormir una noche en el Refugio.
Distancia Total Recorrida: 17 Km

Descripción del itinerario: Actividad de montañismo y escalada.

Nota: Esta excursión, se puede hacer en un solo día (ir ascender y volver), pero tiene algunos inconvenientes, el más importante, que si no estas a primera hora (7.30 a 8.30) en la base de la vía, puedes encontrar bastantes cordadas delante tuya y aumentan los riesgos. Nosotros, optamos por lo más eficiente y seguro, además de tener tiempo para ver el entorno que rodea el “Picu.”

( día 6/7/2014) Son las 07.00AM.- Sotres.- nos levantamos, desayunamos y nos ponemos en marcha. A las 08,30 llegamos al collado de Pandébano y con dirección a Majada de Terenosa (Noroeste, además existe indicadores de direcciones) nos ponemos en marcha, por sendero bien definido ( y” como norte la punta del Picu, si el tiempo lo permitía) enseguida llegamos a la Majada de la Terenosa (queda a nuestra derecha). El día no acompaña la niebla es densa , más de 10 metros no nos vemos, pero continuamos ascendiendo por el sendero.-muy ben definido.- llegamos al collado Vallejo. Desde Allí, si el tiempo lo permite tenemos unas vistas maravillosas del “Picu” y de su entorno, continuamos ascendiendo,con fuerte subida y en Zinc – Zanc que nos llevara en 1.30 h hasta el refugio. Donde llegamos a las 11.30 AM (tres horas desde el Collado de Pandébano).
Nos acomodamos en el refugio y pasamos el día en él, diversas pequeñas actividades el tiempo no daba para más. A Las 18.00 horas llego Eric , nuestro compañero de cordada y guía de montaña, con él hablamos de montañismo, de Mallorca y como no planificamos la Escalada del día siguiente. Son las 20.00PM. Llega Fernando, el otro compañero de cordada y guía de montaña ( sección Femenina se “alborota” , es joven y apuesto y además buen tío, claro que sí.) Todos juntos nos fuimos a cenar un poco de “bautxa” y a dormir, mañana a las 07.00 AM en pie.

(07/07/2014). Son las 07.00, AM, nos levantamos, desayunamos, nos preparamos y nos ponemos en marcha, son las 08.00AM.
Desde el refugio de Vega de Urriello deberemos descender,- dirección sur.- un poco por un sendero poco definido cerca del sendero por el cual el día anterior habíamos hecho la aproximación, para ir a coger la canal de la Celada, por la cual en fuerte ascenso llegaremos rodeando el Naranjo y en una hora llegamos a su cara sur. La mejor opción para subir esta canal es por su lado izquierdo, y una vez situados en el circo superior del valle ya solo nos quedará alcanzar el pie de vía a la altura de una pendiente rocosa escalonada de color blanco, más o menos a la mitad de la cara sur.

Ya en la base, son las 09.00AM, organizamos las dos cordadas (Eric, Palmira, Sión y David. Y la Buena. Fernando, Ana, Neus y Pep). La Escalada tiene 5 largo, entre dificultad V hasta II, según se asciende. La 1º de 15 m es la más dificultosa con el paso de la bailarina (V). La Cordada de Eric, empezó, y realizaron 4 largos hasta el anfiteatro,desde donde, ya con grimpada (II) se llega a la cima. Después fuimos la cordada de Fernando, llegamos al anfiteatro, con 3 largos, el 1º de 15 metros, un 2º de 60 metros y un 3º de 40 metros. La escalada, con niebla, fue espectacular. Nos reencontramos en el anfiteatro (reunión en el 4º largo), desde allí,con una trepada de grado II, unos 150 m. ! llegamos a la Cima.¡ Allí estaba la Santina, que nos protegía y nos esperaba, fue simplemente “abominablemente emocionante. Eran las 11.30AM una hora antes de lo previsto. La niebla, algunos claro hubo, nos impide ver la majestuosidad de los Picos de Europa, desde el “Picu”. !Daba igual, otra vez será.¡ Nos hicimos fotos, repusimos fuerzas y comentamos nuestras emociones. Son las 13.00OPM, tenemos que descender, total no aclara y el frio ya empieza a sentirse.
La dos cordadas juntas, descendemos (destrepar) hasta la reunión del anfiteatro (reunión del 4º largo si ascendemos), desde allí, se montan dos Rappell de 60 metros y ya estamos en la base. Objetivo alcanzado. Felices. (en el descenso, nos cruzamos con una cordada de 2 escaladores, de Gijón y Santander, es habitual).

Hay, que salir rápido de la base , el riesgo de caída de piedras es grande y sabemos que hay una cordada ascendiendo. Nos vamos en busca de la Canal de la Celada, en el camino nos encontramos con otro amigo, el guía Chamoso, venían de la “bonita”. Todos juntos nos fuimos para el refugio. Allí, nos despedimos,de Eric y Fernando y de los demás, con más peña que alegría. – la verdad.-.Eran las 16.00PM, iniciamos el descenso, por el mismo sendero que ascendimos el día anterior.- estamos contentos no lo podíamos disimular, ni tampoco lo queríamos. Llegamos al Collado de Pandébano a las 18.30PM (solo tardamos 2.30 horas en descender, como íbamos.-jiji.-), cogimos nuestra furgoneta y a las 19.00 en Sotres, nuestro campamento base.

El Picu Urriellu, Torre Cerredo y Peña Santa de Castilla, eran nuestro máximos objetivos. ! Dios, ya hemos alcanzado el 1º “ascender el Naranjo¡. Ahora por los otros dos, aunque al final peña Santa de Castilla se tuvo que renunciar por fenómenos meteorológicos muy adversos. Otra vez será, volveremos.

390b. PICOS DE EUROPA.- 2n día.- Invernales del Texu – Cabeza de Mesa. (Peña Maín).

Publicada en 4 de agosto de 2014 de Xisco

Data: 5-juliol-2014

Altitud máxima: 1.613 m.
Altitud mínima:871 m.
Grado de dificultad: Fácil. +
Ruta: de ida y vuelta. (semi-circular)
Desnivel Acumulado, total: 1.504 m.
Tiempo total invertido:  7 h.
Distancia Total Recorrida: 9.74 Km.

Nota Técnica¡: En todos los mapas de montaña, la Cima figura como Cabeza de Mesa, y así lo confirman montañeros de reconocido prestigio. Peña Main, en realidad, se le denomina al Macizo Montañoso en su conjunto y a una cima, inferior 1.311 m, situada al Sur de Cabeza de Mesa y que queda a nuestra derecha,según ascendemos.

Nosotros, iniciamos la ascensión desde los Invernales del Texu, llegamos desde Sotres con la furgoneta 500m por la carretera, Allí dejamos el coche y ascendemos por el sendero/camino antiguo, que se coge a 5 minutos caminando por la pista,justo en una curva a izquierdas y que se adentra en un pequeño bosquecito -trasversal a la pista forestal que nos llevaría hasta el collado de Pándébano. En 30 minutos, por el sendero antiguo, llegamos a un colladito y a la pista forestal. Desde allí, tenemos una magnificas vistas de lo andado, del objetivo y del collado de Pándebano. Continuamos por la Pista forestal, en 10 minutos, llegamos a la Majada la Roble (conjunto de cabañas de montaña, al inicio de las primeras cabañas (a nuestra derecha según sentido de la marcha) dejamos la pista forestal y nos desviamos, pequeño sendero, hacia las casas pasando entre ellas y veremos el sendero que asciende hacia una canal que nos llevara, ya, a la parte alta del macizo y pasaremos por la Majada de Gumial.-en cima de la majada esta la cueva del Queso.- quedara a nuestra izquierda en la hondonada. En este punto,podemos ir por el valle o por un pequeño cresterio que queda a nuestra derecha, según sentido de la marcha. Nosotros fuimos por el cresterio, las vistas son más espectaculares. Ya, si el tiempo lo permite, se ve la ante-cima y el sendero que nos llevara hasta ella. No tiene perdida. Siguiendo el sendero llegamos a un pequeño colladito, ya en la base de la ante-cima, nos enfilamos hacia la cima, grimpando con cuidado pero muy factible.

Ya en la Ante-cima, se observa l punto geodésico de cabeza de Mesa, que llegaremos a él en 15minutos, sin mayor dificultad. Las vistas del Picu Urriellu, Peña Castil, etc son impresionantes. El descenso, se puede hacer por varios itinerarios. Nosotros la hicimos por la majada de sotorreña o groseda, para llegar por la vía directa, al collado de Pándebano. Bonito descenso,pero poco conocido. Desde Cabeza de Mesa, con dirección al Urriellu y Collado Pándebano,descendemos a la hondonada, que con dirección Noroeste, pasaremos por una zona de lápidez y de nuevo a otro hondonada,hay algunos hitos y trazado de sendero, que con dirección Noreste llegaremos a la Majada de sotarreña. Ya allí, y con referencia peña castil o enfrente de la majada vemos un pequeño collado al que nos dirigimos y estaremos encima del collado de pandebano, bajaremos por la canal que es muy evidente, aunque parece de difícil descenso, pero no es así. Llegamos al final de pista forestal, donde habra coches, y nos dirigimos, en 45 minutos, por el mismo sendero que iniciamos la excursión a los Invernales del Texu.

390a. PICOS DE EUROPA.- 1er día.- Collado de Pandébano – Bulnes.

Publicada en 4 de agosto de 2014 de Xisco

Data: 4-juliol-2014

Altitud máxima: 1.231m.
Altitud mínima: 614.
Grado de dificultad: Fácil.
Ruta: de ida y vuelta. (semi-circular)
Desnivel Acumulado, Total: 1042m.
Tiempo Total invertido: 5 horas.
Distancia Total Recorrida: 9,22 Km.

Tenia una ilusión, y trabajé por ella. La compartí con el grupo  doblevuit, del que formo parte. La diseñamos, la planificamos...y llego el día. NOS VAMOS A LOS PICOS DE EUROPA. ASTURIAS.

Prólogo. La Ida.
Viernes. Todo fue según lo planificado. Son las 07,00AM, en vuelo directo de vueling nos dirigimos al aeropuerto de Asturias, llegamos a las 08,30AM.

Recogimos nuestra super furgoneta y por la N-632, As-260, N625 y As114, hicimos la ruta más pintoresca (panorámica), que no las más rápida ni corta. Pasando por; Piedras Vegarrozadas-Coceña- Arriondas, Mirador del Fito-Cangas de Onis- y Sotres. Desayunamos en el mirador del Fito, donde ya pudimos contemplar en el horizonte, nuestro objetivo, Los Picos de Europa.

Llegamos a Cangas de Onis (la que fue capital del principado en tiempos de la reconquista), donde hicimos una visita a la localidad y fuimos a comprar a su “supermercado”, hicimos una buena compra (jajaja). Y directos para Sotres. Llegamos a las 13.00, una hora y media más tarde de lo previsto, pero valió la pena. Allí, en casa Cipriano,  nos esperaban Juanjo y Sonia los propietarios de “casa Cipriano”. Nos hospedamos y sin demora a las 14.00PM iniciamos nuestra 1º actividad. Senderismo. Para aclimatarnos al entorno. Nos fuimos hasta el bonito y mítico pueblo de Bulnes.

Descripción del itinerario:

Collado de Pandébano – Bulnes.

Actividad de Senderismo, ésta ruta tiene una variantes. Nosotros de ida la hicimos.- invernales/majada de Armandes, y de vuelta ascendimos por el sendero clásico. A las 14.00PM, salimos de Sotres dirección al collado de Pandébano, pasando por los invernales del Texu. Dejamos la furgoneta al final de la Pista forestal ( en buen estado) y viendo, ya el collado, nos dirigimos hacia él. (si el tiempo acompaña, se obtienen unas vistas espectaculares de Sotres y su entorno, así como del valle de Bulnes por el cual discurrirá nuestra excursión.) Siguiendo, en sentido descendente, el sendero.- bien marcado.- nos dirigimos hacia Bulnes. En breve momentos pasamos junto una Cabaña y continuamos por el sendero. En Breve ya veremos un saliente montañero, que nosotros visitaremos su cima (espectaculares vistas del “Picu” si las nubes lo permiten), y después continuaremos camino por su derecha. El sendero, nos llevara, pegados a nuestra derecha los acantilados de Peña Main, hacia los Invernales/Majada de Armandes (conjunto de cabaña de montaña). Desde la Majada, descendemos (esta señalizado) hacia el sendero natural que nos llevara a Bulnes, y por el cual luego retornamos al punto de partida. El sendero, ya introducido en un pequeño bosque nos lleva en 30' al pueblo de Bulnes. (allí, comimos un poco, visitamos el pueblo y saludamos y conocimos a nuestro amigo Alberto. Volvimos hacia el collado de Pandébano, ahora por un sendero perfectamente identificado y ascendente, donde llegamos a las 19.00PM y para Sotres donde Casa Cipriano, es nuestro campamento base.

youtube75

393. Cap de Catalunya

Publicada en 27 de julio de 2014 de Xisco

Data: 26-juliol-2014

Recorregut: Circular

Distància: 5,8 km.

Altitut: 298 m.

Des de l’aparcament retrocedim per la carretera que hem vingut, com si volguéssim tornar a Pollença. Al cap d’uns 4’ arrenca el Camí de Cala Murta (esquerra) i uns 100 m més endavant té el seu inici el *Camí de Cala Figuera (dreta). Als 13’ de la sortida de l’aparcament, en una corba a la dreta on al lluny veiem la fita del km 12, ens hem de fixar a la dreta de la carretera i veurem quatre roques on s’inicia una senda.

Avancem per aquesta senda entre la vegetació, amb baixada lleugera, i en uns 2’ arribarem a un camí. Veurem a la nostra esquerra una reixeta (permet el pas pel camí) i enfront de nosaltres un pal de fusta (possiblement un rètol indicava cap a la dreta el Camí de Cala Figuera però estava arrencat). Hem de dirigir-nos cap a la nostra esquerra pel camí que travessa la reixeta metàl·lica (permet el pas). Al cap de 1’ s’inicia un camí a la dreta que hem d’agafar, iniciant-se una pujada lleugera. Als 4’ arribem a un encreuament i hem de prendre el camí cap a la dreta, el camí planetja entre mates i càrritx. Als 2’ la vegetació envaeix el camí en alguns trams, i presenta pendents suaus de vegades en ascens, unes altres en descens. Al cap d’uns 16’/18’ (depèn de la velocitat de la nostra marxa) el camí desapareix i hem de pujar per la càrritxera que tenim enfront. El pendent és fort/mitjana, i trobarem alguna fita. Hem d’aconseguir la cresta, trigarem de l’ordre de 10’ i seguidament descendirem pel tàlveg següent, amb pendent fort aconseguirem un grup de pins, situats en el llit del torrent, en uns 5’/6’. Hem d’ascendir pel vessant que tenim enfront coberta de càrritx, amb pendent fort, i dirigir-nos cap al pi que veiem a l’esquerra del serral, trigant de l’ordre de 5’ a arribar.

En aquest punt ens desviem cap a el “bec” que tenim a la nostra esquerra amb la finalitat de contemplar les vistes dels penya-segats. La pujada és forta, camp a través entre càrritx i roca, aconseguint el cim en 6’/7’. Les panoràmiques que observem han merescut l’esforç.

Des del cim ens dirigim cap al serral que ens separa dels cims del Morro de Catalunya. El descens amb pendent fort està senyalitzat amb fites i en uns 6’ arribem al serral. En aquest punt iniciem l’ascens a les tres cims que conformen el Morro de Catalunya. La pujada és fort/molt forta i està assenyalada per fites i, més endavant, per fletxes vermelles. Seguint les fites vorejarem el primer cim i aconseguirem la cresta, seguint les fites, i en uns 25‘ aconseguirem el cim central. Avançant amb adreça NE arribarem al tercer cim en 2’/3’.

El camí cap a cala Figuera ho podem fer recorrent el mateix camí fins al serral (on hem iniciat l’ascens dels cims del Morro de Catalunya), o anar descendint pel vessant SE de el Morro de Catalunya. Si ens decidim per aquesta última opció, anirem perdent gradualment altura amb direcció SW fins a aconseguir el serral en el qual anteriorment hem iniciat l’ascens. Des del tercer cim fins al serral trigarem de l’ordre de 20’/25’. Una vegada en el serral veurem una sèrie de fites que ens marquen una senda que amb direcció SW descendeix amb pendent mitjana/forta pel vessant del Morro de Catalunya. Hem de seguir les fites que ens condueixen a un torrent estret i en uns 30‘/35’, explicant des del serral, ens situem en la riba nord de cala Figuera. Podem seguir fins a la platja o bé quedar-nos en la riba (des del punt d’arribada a la riba fins a la platja, amb prou feines transcorren 7’/8’).

Abandonem la cala per la seva riba sud i ascendim per unes escales que en 2’ ens situen en el camí que ascendeix cap a la carretera. Enfront i a l’esquerra del camí s’inicia una senda amb pendent fort/molt fort i sòl bastant deteriorat, i en uns 9’/10’ arribem a un portell estret que ens dóna pas a l’aparcament on hem deixat el cotxe aquest matí.

youtube75

392. NOCTURNA: Puig de la Rateta de 1.113 m., Puig de la Franquesa de 1.067 m., i Puig de L’Ofre de 1.093 m.

Publicada en 23 de julio de 2014 de Xisco

Data: 19-juliol-2014

empleo frontal

Recorregut: Circular

Distància: 9,5 km.

Sortim de l’aparcament de l’embassament de Cùber per la pista asfaltada fins arribar i pasar la presa. Arribem al centre de la mateixa en 13’ i la creuem íntegrament. I, en 03’ més, ja en una pista de terra (que ens portaria a les Cases de l’Ofre), l’hem d’abandonar per l’esquerra, en diagonal a la dreta (Sud-oest) cap a un grup d’alzines en l’altre vessant (14’). Es terreny una mica incomoda i en lleugera davallada, per pujar en diagonal dreta (Sud-est) per restes de caminoi, cap a una alzina que veiem en un coll en un espoló (05’). , després de la qual hi ha una empinada rosseguera. Ascendim per la mateixa (fites) cap a un pi solitari que ens indica el Pas dels Picarols, que veiem a la part alta de l’aresta. Abans d’arribar al mateix, per salvar el vertical últim tram, les fites ens desvien a la dreta i després a l’esquerra. En aconseguir el pi (15’) ja esteim en el Pas dels Picarols. Per ell anem a la dreta (Sud-oest) pujant. De seguida (03’) les fites ens desvien una mica més a la dreta, com per unes restes de vell camí. En uns 10’ creuarem una petita bretxa en una lleugera aresta que ens tanca el pas. Seguim ascendint pel tàlveg, fins que les fites (05’) ens porten clarament a pujar per la dreta. Sempre ascendint seguint les fites cap a l’Oest, aconseguirem (20’) un cim secundari del massís de Sa Rateta, des de la qual ja es veu clarament el cim de la mateixa, el punt més alt en la carena, a l’Oest. Nord-oest. I a la qual arribarem en altres 15’.

La panoràmica des del cim és espectacular si hi vas de día, però quan noltros hi varem arribar ja eran 0,10 h.. Ara hem d’anar, més o menys per la carena, adreça Sud-oest, cap a una alzina solitària, en l’inici d’un tàlveg (06’). Descendim pel llit del tàlveg, fins a situar-nos a l’altura d’un ullastre alguna cosa a la nostra dreta. Anem cap a ell (07’) i, seguint les fites, descendim al Coll des Gats (09’) (995 m.) també conegut com Coll des Planet, Després anirem per la carena de cim en cim.

Seguim les fites i traces de caminoi, fins a arribar a un espoló o aresta amb unes alzines (07’). Llavors girem clarament a la dreta (Nord-oest) i ascendim cap a l’aresta cimera, passant entre unes alzines. En la carena hi ha una gran fita amb un pal (07’) des del qual girem esquerra, i aconseguim el cim de Na Franquesa (03’) de 1.067 m. d’altitud..
Ara hem de descendir pel rocós vessant cap al Sud-oest, a la recerca d’una gran paret mitgera (05’) que salvem per la seva dreta, per sobre d’una gran roca. Seguim descendint en la mateixa adreça que portàvem. Deixem un ullastre bastant a l’esquerra (04’) i, seguint les fites, aconseguim el Coll dels Cards a 963 m. d’altitud. Aquí ens aturem per montar el campament i paqsa la nit. Uns ho tenin fàcil però algún s’ha emperrat en montar una hamaca i com no anava molt fí s’al.lot li va costar lo seu. Al final tots varem dormir al terra.

La nit va ser fresca lo que varem agreir donat que a Palma fotia una calor espantosa, i molt ventosa. A la matinada varem ascendir alcim de l’Ofre de 1.093 m., llàstima de la boira molt intensa i espesa que no ens va deixar veure les panoràmiques.

La tornada la feim pel coll dels Cards i la pista forestal Nord-oest. De seguida ens situem en el Coll de L’Ofre (20’). Deixem la pista a la dreta, i descendim recte al Nord-est (pal indicador) per l’antic i empedrat a trams, camí de ferradura que transcorre per la pineda. En 10’ sortim al costat de les Cases de Binimorat, i anem a l’esquerra per la llarga i avorrida pista, que porta a l’embassament de Cuber. Als 07’ creuem un primer reixat. I als 14’ arribem a una altra que són dos, i hem de passar per la de l’esquerra, seguim fins el cotxe.

I ara ens espera un berenar ( pa amb Oli, formatge, pernil, camallot, llom, botifarró, xuia, vi…..de luxe a Can Gallet.

youtube75

391. Esporles-Banyalbufar-Port des Canonge-Esporles

Publicada en 11 de julio de 2014 de Xisco

ESPORLES-BANYALBUFAR-PORT DES CONONGE

Data: 5-juliol-2014
Recorregut: Circular

Distància: 18 km.

Esporles (sa Granja) -Banyalbufar: 2 h.
Banyalbufar-Port des Canonge; 1,25 h.
Port des Canonge- Esporles (sa Granja) : 1,40 h.

Sortim de l’aparcament de la Granja a Esporles per agafar als 50 m. el Cami del Correu, que forma part de la Ruta de Pedra en Sec, el GR-221, aquest cami era la principal via de comunicació entre Banyalbufar, Esporles i Ciutat, amb un recorregut de 7,590 m. Ens crida l’atenció un gran forn de calç i les runes d’una guixeria de comencement del segle XX que s’alimentava de la pedra del puig de Son Sanutges.
El camí no te pérdua ja que està tot senyalizat. Un poc abans d’arribar a Banyalbufar ens deleitem amb l’anorme safareig que hi ha a una marjada, que forma part de tota una xarxa hidràulica que els investigadors anomenen Ma‘jil. , d’origen àrab. Etimològicament significa la divisió reglamentada de l’aigua per a la seva distribució comunitària. Avui dia ens ha deixat com a record el sistema tècnic de reg i per la forma del repartiment de l’aigua, les tandes; l’aigua es reparteix de dues tandes d’una setmana de durada cadascuna.

Arribat a aquest magnific poble farem un poc d’història;

L’origen de la Vila es efectivament amb la conquesta musulmana de Mallorca i amb el desenvolupament d’aquesta nova cultura (902 – 1229) quan realment el poble neix, tal i com el concebim a l’actualitat. Sembla que prest s’hi nstal·là al que seria ben aviat Banyalbufar, una comunitat andalusina.
L’assentament pertanyia al districte de Bunyula, el qual agrupava els pobles de Banyalbufar, Esporles i Bunyola. Foren els andalusins els qui «construiren» l’actual paisatge banyalbufarí. Feren néixer el poble, des del batiar-ho amb el seu topònim (Bany al bahar -construït vora la mar-).

El major canvi, tan social com econòmic, va ser a partir de la Conquesta de Mallorca mitjançant l’atac de l’exèrcit català de Jaume I, l’any 1229. Després de la conquesta de Mayurqa als musulmans, l’illa és va repartir entre els nous conqueridors. Pel que fa a Banyalbufar el poble és vaig repartir aprofitant les dues grans zones o valls que feren de separació territorial entre els dos grans senyors feudals. Vall I (la vila pròpiament dita): sota domini del cavaller Ramon Sa Clusa. Vall II (els actuals possessions de Son Bunyola, SónValentí, Són Balagueret, Són Coll i el nucli donis Port donis Canonge), sots domini de Gilabert de Cruïlles i del bisbe de Mallorca..

Segles XV, XVI i XVII. Devers l’any 1450 existia una orta tensió entre Ciutat i la Part Forana, per desavinences econòmiques principalment. Aquesta situació va motivar la revolta forana, i és saquejaren diverses possessions banyalbufarines en mans de ciutadans (Planícia i sa Teulera). Els conflictes socials però, no acabessin aquí. Va sorgir la «Germania» mitjançant la qual els anomenats «agermenats» (vilans i menestrals) demanaven que s’eliminàs el deute públic, l’abolició d’impostos indirectes i en definitiva una reforma general de l’administració..

La «guerra» entre «agermenats» i «mascarats» (mercaders i senyors de Ciutat) provocà destrosses. Aquests darrers foren saquejats i assassinats, tal i com ho documentin els escrits de l’any 1522.
El cultiu més característic de Banyalbufar des del segle XIV fins a finals del segle XIX era la vinya, amb la famosa malvesia. L’any 1891 i arran de la desaparició de la vinya pels efectes de la filoxera, es van introduir cultius d’horta. Per aquest motiu, es va intensificar la divisió de la propietat i es van construir més safareigs, molts dels quals daten entre 1915 i 1930..

Després de llarg temps de cultiu de vinya, cereals i oliveres, a la fi del s. XIX Francesc Albertí i Joan Albertí van introduir en les finques de Sa Marina i Sa Vinya Gran la tomàtiga de ramallet. El nou cultiu va obtenir tal èxit que molt aviat es va estendre a totes les terres i seria fins i tot expedit cap a Palma i Barcelona.. Aquest comerç va activar de tal manera la economia que tot el municipi va sortir beneficiat. Millorant les comunicacions i la infraestructura , es instalaó el clavegueram, correus, etc..Banyalbufar va passar, cap a la dècada dels anys 20, a ser el primer poble de Mallorca en renda per càpita..

B é i després d’ahaver recordat un poc d’història proseguim el nostre camí per la carretera Ma.-10 amb direcció N. fi arribar al punt kilomètric, 85,2, aquí vorem uns cartells que indiquin la ruta de la Volta del General que realment és fà pel cami de Baix. Passarem per forns de calç, barraques restaurades i sitges, la qul cosa demostra una vegada mes l’activitat intensa d’uns anys passats. Als 30 m. arribarem al lloc mes bonic amn la Punta de s’àguila als nostres peus i que ja en avisa del que’ns espera, els cingles del Corral Falç i poc després a la pista asfalta de de son Bunyola i que agafarem cap a l’esquerra durant uns metres per tornar-la deixar per l’esquerra per una pista forestal, està ben senyalitzat, que vorera mar que ens durá a laPlatja de son Bunyola, un lloc idílic, i que no ens podem resistir fer un capfico i dinar. Una vegada descansats proseguim i en 5′ arribem al port des Canonge.

Ara comence el més dur del dia, la pujada que ens portarà a Esporles. Ho feim durant uns 700 m. per la carretera asfaltada fins arribar a una corba de 180º on comence el cami dels Pescadors, primer una pista forestal per passar aviat a un cami de cabra que no abandonarem en tot el temps. Aquest camí va augmentant de pendet a mesura que ens anem acostant a la carretera asfaltada.

Una vegada a la carretera girem a la dreta. Passem dues corbes pronunciades i, després d’un aixamplement, abandonem la carretera per un tirany a l’esquerra, hi ha un pal indicador, però em d’anar al.lerta perquè é molt fàcil passar-s’el. Als 5′ el caminoi gira a l’esquerra i a dalt a una paret mitjanera i atravessem la *propietat Mirant de Mar en diagonal cap a l’esquerra (50′) fins arribar a una esplanada, on a la dreta tenim una casa i una barrera metàlica, enfront unes unes i a l’esquerra el mirador de Mirant de Mar, noltros em de creuar la barrera metàlica que està sempre oberta, ja que per lo vist per problemes de pas l’assumpte està als tribunals.

Aquest camí en uns 10′ o 15′ ens durà a la carretera Ma.-10 on em de pendre cap a la dreta amb lleugera baixada fins l’encreuament de carreteres i amb direcció cap a Esporles.

Fonts: http://www.banyalbahar.com/historia.htm
Marines de Tranuntana d’en Joan Sastre
Alpina Sud.

youtube75

386. Morro d’en Pelut i canal des Voltoret

Publicada en 11 de julio de 2014 de Xisco

Data: 21-juny-2014
Recorregut:

CAMI DELS CINGLES – FONT SUBAUMA – MORRO D’EN PELUT – CANAL DEL VOLTORET – PUIG MAJOR – SES CLOTES – ROSSEGUERA DEL PA DE FIGA – COLL DE L’ESCUDELLA – O DE SES VINYES – CAMI DE TURIXANT – ALZINAR DE TURIXANT – CAMI DELS CINGLES.

Teniem pendent una variant d’aquesta ruta i em aprofitat aquest día explendid que ha fet; Començant a l’aparcament del funicular, cami dels Cingles, font Subauma seguint la paret de partió i cap per amunt del Morro d’en Pelut per la cara N. Es tracta de situarnos just davall del mazis i seguir direcció E. sense perdre altura i situarnos a la cresta molt aèrea per damunt el comellar de l’Infern i pujar paralel a la Serra de l’Almanguera. Una vegada fet cim toca davallar i perdre una mica d’altura per aviat tornar pujar fins a la carretera militar. L’abandonam rapidament davallant amb direcció a la casa de neu i situarnos davora el contrafort del gran Puig.

L’ascens al Puig major ho feim per la canal del Voltoret i en dirigim al punt geodèsic. Després de dinar descemdim pel pas del Poal i ses Clotes, pasarem pel mig del Pa de Figa de Son Torrella i la Cadira de la Reina, un descens de vertigem. Una vegada abaix anirem direcció N. cap el Coll de l’Escudella 929 m., i el cami de Turixant, passarem per devora una Land Rover abandonat i ja no abandonarem el cami fins arribar a la font dels Joncs, aqui atravesem la pwetita torrentera i ens endinsem a l’alzinar de Turixant, anirem guanyant pendent fins trobar el caminoi, ho seguirem, trobarem una barrera metàlica, la traspasem, seguim pel caminoi, pasarem per vora un salt d’aigüa a prop de Cals Reis i una barrera amb un botador, que ens ha de dur al comencement d’avuit matí, al cami dels Cingles a prop del Porxo Esbucat des d’on ja divisem el cotxe. Ara a per ses Xandis….

wikiloc75 youtube75

389. Volta a s’Illeta amb Kayak

Publicada en 9 de julio de 2014 de Xisco

piragüismo

VOLTA AMB KAYAK A S’ILLETA DES DE EL PORT DE SOLLER.

Descarregam els Kayaks, preparem els tratos, ens familiaritzem amb el material, els que ens sabem ens expliquen quatre cosetes, tot en un magnific ambient, tenint prevista la sortida a les 17,30 h. des de la platja d’en Repic.
En dirigim a la bocana del port amb el Cap Gros a la nostra esquerra per virar Nord-Est per sa Punta de sa Creu, aviat pasem per davall el penyal de sa Torre Picada cap a ses Puntes sa Curta i sa Llarga, que no fà molt hi varem anar. El passeig es d’una gran bellesa llástima de alguna construcció com el gran hotel Jumeirah damunt el penyasagats de gran impacta paissagistic desastrós.
Apoc a poc ens anem acostant al nostre objectiu l’ Illeta, pasem per la petita badia de ses Cambres amb els petits illots des Codolar, ens anem allunyant de la costa alb direcció a la punta Nord de l’Illeta, ja duim prop d’una hora de remar. Desprès de voltat s’Illeta per es Freu farem una petita aturada per gaudir d’una beguda que reparteix una embarcació de l’ organització. Després d’esperar als companys mes enderrarits i reposar forces, ens endintrem a la cova, deconec el nom, que des de fora no pareix tant gran i d’uns 20 m. de llargaria però una vega a dins hi cabem més de deu kayaks.

La tornada es fà més agradable gracis a que la mar pareix una bassa d’oli i en una hora esteim dins el port.
Tornem les embarcacions ens canviem de roba i ens anem a fer un piscolabis al LLatzaret, pa amb olí molt bó i els que han tingut sort i han arribat dels primers amb pogut tastar la sobrassada, així i tot es un luxe aquest pa amb oli i unes cerveces ben fresques.

Ens retirem i ens despedim dels nostres companys que la setmana que ve s’han van d’expedició al Picos d’Europa.

Página siguiente »

Grup de Muntanyisme

Category Archives: Rutes 2014

411. Puig Tomir per sa Canal de Muntanya

410. Torrent de Binifaldó

409. Serra d’Albercutx pel pas de sa Bretxa.

408. Torrent de Solleric

407. Puig es Castellot i vall d’Alcanella, Moleta de Binifaldó.

406. Tira Tira – Puig d’en Galileu

404. Avenc des Mort i Cova des Ribellet

403. ULLS DE SA FOSCA

400. Calobra Fest running 2014

402. Puig de Massanella, per sa Canaleta

401. Torrent del Comellar d’en Corso

399. Torre de LLuc

397. Pas de s’Estaca i pas de s’Estaló

000. V Triatló de Sa Ràpita

398. Salt de s’Aigua (Torrent des Racó) i Torre de sa Mola de Tuent

395. Torrent des Ratjolí

Torrent des Ratjoli

390h. Picos de Europa; Descenso del Rio Sella

390g. PiCOS DE EUROPA; 7º día; Pico Torrecerredo de 2.648 m.

390f. PICOS DE EUROPA; Ruta del Cares, 6º día, Puente Poncebos – Caín

Torrent de son Torrella

390.e PICOS DE EUROPA.- 5º día, Descanso Técnico de la Expedición. Senderismo: Poncebos a Bulnes por la canal del Tejo.

390d. PICOS DE EUROPA.- 4º día; Peña Castil, por la majada de las Moñas y descenso por la canal de Fresnedal.

390c. PICOS DE EUROPA.- 3er y 4º día. Picu Urriellu (Naranjo de Bulnes), Via directa Hnos. Martínez- V

390b. PICOS DE EUROPA.- 2n día.- Invernales del Texu – Cabeza de Mesa. (Peña Maín).

390a. PICOS DE EUROPA.- 1er día.- Collado de Pandébano – Bulnes.

393. Cap de Catalunya

392. NOCTURNA: Puig de la Rateta de 1.113 m., Puig de la Franquesa de 1.067 m., i Puig de L’Ofre de 1.093 m.

391. Esporles-Banyalbufar-Port des Canonge-Esporles

ESPORLES-BANYALBUFAR-PORT DES CONONGE

386. Morro d’en Pelut i canal des Voltoret

CAMI DELS CINGLES – FONT SUBAUMA – MORRO D’EN PELUT – CANAL DEL VOLTORET – PUIG MAJOR – SES CLOTES – ROSSEGUERA DEL PA DE FIGA – COLL DE L’ESCUDELLA – O DE SES VINYES – CAMI DE TURIXANT – ALZINAR DE TURIXANT – CAMI DELS CINGLES.

389. Volta a s’Illeta amb Kayak