Cova de ses Pedreres i cova del Pirata-cova del Pont

 

Cova-des-PontData: 10/09/2016

Distancia total recorrida: 5.8 km (más interior coves)
Tiempo total: 7 horas. (incluido en el interior de las cuevas)
Desnivel Positivo: 102 m. . (no incluye profundidad de las cuevas – 33 m)
Desnivel Negativo: 102 m. (no incluye profundidad de las cuevas – 33 m)
Altitud mínima: -33 m, alineada con profundidad de las cuevas.
Altitud máxima: 46 m.

 

empleo frontal

Cova de ses Pedreres, coves del Pirata – Pont.

Avui decidim visitar coves del litoral de mitjorn, concretament entre s’Estany d’en Mas i cala Varques.

Sortim de l’aparcament de s’Estany d’en Mas direcció a la platja, deixant l’Hotel Riu Romántica a la nostra dreta, i just davant un equipament de Volei, comencem a pujar al capdemunt del rocam, totduna ens situem a un tirany que seguirm E ( esquerra), que en lleugera pujada ens situará aviat a la plana costera. Seguirem SE  per la part mes aprop de la mar. Es tracta d’arribar a la zona costera coneguda com a de les Pedreres amb les marques clarísimes de la feina feta pels trencadors de marés. Aquí ens aturem per visitar la cova de ses Pedreres.

Continuem pel cap damunt de la mar i, uns deu minuts més endavant,  arribem a una gran boca o balma sota els nostres peus, es tracta de la cova de na Dent. Pasarem per una estreta cornisa just per damunt de la boca. Es tracta d’una cova d’epoca pretalaiòtica,  Forma tres àmbits subterranis diferenciats,. Un minúscul comunicat amb una altre veinat i major. Ambdos situats al fons d’una ampla sala, amb cámares de gaire el metre d’alsada. Que pogueren servir de sepulcres colectius prehistórics amb cremacions funeraris.

Continuem el nostre camí amb unes maravilooses vistes sobre la cova dels Coloms, a l’altre costat de cala Falcó.

En aquest punt em arribat demunt la cova des Moro que mira E cap a la mar. Si ens fixem a una roca als nostres peus hi ha una placa per muntar una corda i descendi rapelant el 5/6 m fins a la boca de la cova, asenyalada amb una fita. A la quem recentmen s’han trobat restes de Myotragus i mostres d’activitat humana prehistórica.

Proseguim i arribem a un botador de fusta i una reixa. Agafem el tirany de la dreta que desemboca a una pista que ens acostará a l’entrada de la Cova del Pirata. Després visitem la cova del Pont

 

COVA DE SES PEDRERES

La cova de ses Pedreres es troba situada entre I’estany d’en Mas i cala Falcó, molt a prop del Frontó des Molar. Es caracteritza per presentar una duna fossil que ocupa gairebé la totalitat de I’entrada.

A la zona hi ha nombroses cavitats i moltes són conegudes des de fa temps (TRIAS i MIR, 1977). Relativament properes, així, la cova des Moro, cavitat oberta als penya-segats just al nord de cala Falcó, segons TRIAS (2000) és un tipus de cavitat -cova de cingle- que es forma en el front de la capa freatica a la zona de mescla de I’aigua dolça amb I’aigua de la mar, amb una disposició en planta compacta i paral-lela a la costa.

Just entrar a la cova, accedim a la sala Principal de dimensions 20 x 10 m i un sotil d’uns 5 m a la part més alta. El costat S presenta bastants colades pariet/als, mentre que al costat N es pot observar la disposició horitzontal del estrats de les calcaries del Mioce postorogenic que pertanyen al Complexe terminal . La cavitat després segueix per un passadís d’uns 25 m amb la part final molt decorada i quasi tancada per columnes. Al terra esta ple d’arenes holocenes, a excepció de I’entrada de la cavitat, on es poden observar algunes morfologies relacionades amb I’erosió per aigua com són las marmites de gegant (GINÉS, 2000). També prop de I’entrada es poden observar gurs.

COVA DES PIRATA –  ( Sistema Pirata, que inclou la Cova des Pont, Cova de sa Piqueta, la cova dels Xots )

Les noves exploracions subaquàtiques han aconseguit connectar les coves del Pirata i la cova del Pont amb la cova de sa Piqueta. També s’han descobert altres galeries i sales importants que situen el recorregut actual en 3020 m, dels quals 1190 m són subaquàtics. L’àrea ocupada per la superfície dels llacs s’estima en 5000 m2 . La penetració lineal del sistema de coves, perpendicular a la línia de costa, és d’uns 700 m .

La distància màxima en línia recta que separa els extrems entre la cova de sa Piqueta i les coves del Pirata és de 512 m.

En realitat és una gran sala, de 140 m de longitud i amplada màxima que supera els 70 m, escindida per columnes, massissos estalagmítics i blocs que li confereixen una gran complexitat topogràfica. La caverna es divideix en dues porcions ben diferenciades, que s’estenen en direccions N i S, amb pendents descendents oposats. Presenta diversos llacs a les cotes situades per davall del nivell freàtic, a -32 m respecte de la boca d’entrada. La zona N, de major pendís, disposa d’abundants acumulacions de blocs i espeleotemes i el sostre assoleix els 7 m d’alçada. La zona S, de coster menys acusat, és de majors dimensions i ornamentació. Són ben notables els imponents massissos estalagmítics i les columnes que engalanen bona part de l’estança. La major part dels marges meridionals de la sala estan flanquejats pels llacs que no presenten continuacions importants (Fig. 1). El recorregut de la cova és d’aproximadament uns 800 m (GINÉS i GINÉS, 1976).

Hi ha 13 llacs principals a més d’altres molts de marginals que suposen una superfície total estimada de 5000 m2. El desnivell màxim entre la boca superior (+ 36 m) i la fondària màxima sota les aigües (-11 m) és de 47 m. Encara que avui no varem poder gaudir de la plenatid dels llacs perquerè es trobaban en un nivell bastant baix.

Destaca el El llac Gran de les coves del Pirata que va ésser el primer on es va realitzar una immersió l’any 1972 per part d’espeleòlegs catalans y el llac Ras encara de mes bellesa. Que forma part de la Galeria subaquàtica de més de 100 m de longitud, uns 20 m d’amplària i 4 m de fondària: Pas entre formacions al llac Ras, que ha permès descobrir una nova galeria sota les aigües que finalitza poc abans d’apropar-se a la dolina on s’obre la cova des Xots . És una de les zones més decorades de la cavitat, amb la peculiaritat que les formacions són de colors molt foscos, exceptuant les estalactites situades a la zona superior que presenten un color totalment blanc. El trespol planer de gran part de la galeria està recobert de polígons de retracció dels sediments argilosos.

Sa Cova des Pirata i sa Cova des Pont eren conegudes des d’antic, això podria quedar corroborat per un grafit trobat a la Rotonda de los Monumentos en el que apareix la data 1614; però no fou fins el magne aconteixement de la fira del 1897 que foren habilitades per a la visita turística.

El topònim de la cavitat al·ludeix a una llegenda que fa referència a un famós pirata ferit que trobà refugi en aquesta cova, tot esperant de poder-se reunir amb els seus companys. Segons informacions d’en Toni Pascual, les persones de molta edat de Manacor coneixen la cavitat amb el nom de cova de ses Vistes. Segons deiu el Corpus cavernario mayoricense. De J.A. Encinas

Història de les exploracions:

1897 – Les coves del Pirata són agençades per poder-se visitar, amb motiu de l’Exposició Agrícola i les Fires i Festes de Manacor; fent-se un camí per recórrer la cavitat oferint varis itineraris als visitants.

1901 – Les coves del Pirata i la cova des Pont són visitades per l’explorador francès Edouard Alfred Martel el qual publicà els croquis esquemàtics d’ambdues coves (MARTEL, 1903).
1971 – El Grup Espeleològic EST realitza la topografia de les coves del Pirata (GINÉS i GINÉS, 1976).

1972 – Primera cabussada al llac Gran de les coves del Pirata .

1971-77 – Topografia detallada de la cova des Pont per part de l’Speleo Club Mallorca (SCM). Amb anterioritat a la topografia es van trobar considerables continuacions, la qual cosa demostra la superficialitat de les exploracions històriques de la cova, que s’aturaren davant l’aigua, deixant verges zones tan importants com el llac Nou, la galeria Myotis i la sala del Tanga. La cova, amb les darreres exploracions, arriba a tenir un desenvolupament de 1075 m, essent així la sisena més llarga de Mallorca (TRIAS i MIR, 1977).

1982 – El dia 6 de març cinc aficionats a l’espeleologia entren a les coves del Pirata per a explorar llocs desconeguts. Dos d’ells resulten ferits greus en produirse un desplaçament de blocs.

1986 – Membres de l’Espeleo Club de Gràcia (ECG) de Barcelona, publiquen el descobriment i topografia a les coves del Pirata d’una nova zona descoberta anys abans: la sala Ignorada (GARCIA et al., 1986).

1988 – Troballa a la sala del Tanga de la galeria Tancada i la sala Dàmocles per part dels escafandristes gal·lesos del Cwmbran Caving Club (CCC).

1989 – El replantejament de la planta de les cavitats damunt la fotografia aèria promou l’exploració subaquà- tica per part de membres del CCC, que permet, mitjan- çant el forçament d’una estreta galeria inundada, comunicar aquesta cova amb les properes coves del Pirata (CLARKE, 1990-91). Així aquest sistema càrstic totalitza un desenvolupament subterrani que supera els 2025 m.

2002 – Intent frustrat de localització del llac de la cova de sa Piqueta (sala Obstruïda) per poder cabussar, per part de membres del Grup Nord de Mallorca (GNM).

2003 – Segon intent d’accedir al llac de la cova de sa Piqueta per part de vuit espeleòlegs del GNM, EST i GEM. Al llarg de tot un dia es revisa minuciosament tota la cavitat sense èxit. Tenim la seguretat de què s’ha produït una esbaldregada que impedeix entrar a la sala on es troba el llac.

Li segueixen moltes mes exploracions que no reprodueix per la quantitat de les mateixes.

LA COVA DES PONT

S’obri a l’exterior per una boca d’esfondrament, amb 7 m de desnivell  d’enderrocs, que se salven amb el pont que dóna nom a la cavitat (TRIAS i MIR, 1977).

Destaca la sala Gran i el llac Victòria.

Des de la boca d’entrada, en direcció N es desenvolupa la sala Gran, de 70 m de llarg i 40 m d’amplària, fins que s’arriba al llac des Carbonat situat al NW (de 575 m2) i al llac Ras al NE (de 725 m2). Aquí la distància de la part aèria, entre els extrems dels dos llacs supera els 80 m, amb una alçada del sostre entre els 7 i 9 m. Les colades pavimentàries i estalagmites recobreixen gran part del pis de la sala.

Llac Victòria Amb una superfície de 575 m2, de gran vistositat, on hi destaquen el gran nombre de formacions estalactítiques. Pel que fa a la seva superfície és de 575 m2. Es va tancar en temps relativament recents amb un mur de marès i una reixa de ferro per evitar el deteriorament dels espeleotemes per part de visitants desaprensius, però a hores d’ara la reixa és oberta. Genèticament és la perllongació de l’esfondrament que ha generat l’entrada a la cavitat, que arriba fins al llac, 33 m per davall del nivell del terreny. A l’E del llac s’obri la connexió subaquàtica d’uns 30 m fins al llac Nou i a l’W prossegueix de cap a la cova de sa Piqueta. A les parets de l’W del llac, sota les aigües, hi són presents nombroses morfologies de corrosió, en forma de penjants, pinacles, tupins, galeries iniciadores i envans. Els espeleotemes són abundants en forma d’estalactites amb helictites superposades, estalagmites que recobreixen els blocs del fons del llac, així com recobriments freàtics subactuals i paleonivells situats a +2,1m.

Tota aquesta zona de costa va tenir antigament presencia militar per controlar les naus enemigues, formant part del sistema defensiú de Mallorca. A lo que fa referencia al pont que dona nom a la cova des Pont se degué construir per facilitar l’aprovisionament de l’aigüa a la tropa destacada a prop; tal vegada obra militar tardomediaval.

El que sorprèn  de l’obra ( pont ) es que no quedi memòria ni de quan ni de perquè es va fer. Ni tant sols queda cap llegenda que en faci referència. La cita més antiga és d’ESTELRICH (1897) que indica que a la seva època ja no quedava memòria dequi l’havia fet, i que s’havia construït per a poder entrar les ovelles a sestar. MARTEL (1903) diu que el pont era fet pels moros; això no és més que una prova de que el poble havia perdut tot record de qui l’havia bastit.

Nota. La major part d’ aquesta informació s’ha tret de la revista ENDINS, núm. 29. 2006, ENDINS, no 24.2001 i del Corpus cavernario mayoricense de J.A. Encinas.

No ens va ser posible visitar la cova del Moro, Cova de na Dent, Cova de sa Piqueta i alltres perqué una forta tormenta de trons i llamps acompanyada d’abundat aigüa ens va obligar a retirar-nos.

flickr75wikiloc75youtube75

Cova de na Mitjana i Talaies del Cap Vermell

DSCF0146Data: 11/06/2016

Distància total recorreguda: 7,42 Km
Temps total, incluides aturades: 6,45
Altitud máxima: 226 m
Altitud mínima: -1 m
Desnivell positiu Acumulat: 596 m
Desnivell Negatiu Acumulat; 596 m

Ràpel màxim: 5 m

 

cueva

icono rapel

 

Cova de na Mitjana i Talaies del Cap Vermell.

 

Avui ens anem fin a Capdepera concretament a Canyamel, una mica enfora però recompensat. Es tracta d’arribar a la Cova de na Mitjana o d’en Gosti Lladre i recorre ses talaies del Cap Vermell.

Bé idò ens posem en marxa al Km-9,1 de la Ma 4042 on comence l’entrada a una urbanització pel carrer de l’Ermita. Seguim pujant per aquest carrer fins a arribar a una esplanada on a ma esquerra hi ha uns graons que puja’n a un passeig, i a la dreta segueix el carrer per amunt. Deixam els cotxes en aquesta esplanada on comence un itinerari, dels setze que hi ha i que li diuen “Ruta del Mar”, projectat per l’Ajuntament de Capdepera i l’Associació Hotelera First Sun Mallorca per fomentar el senderisme entre els clients dels hotelers, amb càrrec al fons de l’1 per cent cultural. Està senyalitzat amb balises amb una xapa de metal on s’indica el tram de la ruta. Fins aquí bé, però a mes d’aquestes balises hi ha centenars de punts i fletxes ( de més d’un pam) de color blau per tot arreu, fent mal bé l’esperit muntanyer i contaminant de manera visual l’entorn. L’abús d’aquets  elements “no arquitectònics” que alteren l’estètica, la imatge del paisatge tant rural com a urbà, generen una sobreestimulació visual agressiva, invasiva i simultània. Aquests elements com cartells, pintades, marques, proliferació de fites o caramulls de pedres i altres elements, que no provoquen contaminació de per si mateix; però es converteixen en agents contaminants. Tots aquests elements descrits influeixen negativament sobre l’home i l’ambient disminuint la qualitat de vida.

Bé tornant a lo nostro. Abandonem l’asfalt del carrer Ermita, pel camí indicat que un temps fou utilitzat pels talaiers, ràpidament anem guanyant altitud sobre la costa de Canyamel. Aquí no puc dir que les vistes son espectaculars, perquè només veig urbanitzacions i grues i la pobre platge ocupada per parasols i tumbones, menys el tram davant l’albufera que s’ha deixat lliure pels illencs amb els seus moscards.

En 15′ arribem al coll que separa les dues talaies. Primer ens dirigim SE a la Talaia Vella de 186 m. per un tirany ben marcat, la direcció està clara perquè l’objectiu es veu perfetament des de lluny. I arribarem per l’esquerra, primer a una paret que no travessarem sinó que anirem paral·lel fins arribar a el que queda de sa talaia i a pocs metres al punt geodèsic. També podem veure restes d’antigues construccions.

Tornem enrere per pujar a la Torre de l’Heretat ( Talaia Nova) 229 m, recentment arreglada, amb un panell metàl·lic que ho explica, altre element contaminant. Des de aquí es domina àmpliament la costa fins cala Rajada.

Després de fer algunes fotos i berenar, comencem el descens NE per un tirany ben marcat pel pas de la gent i per infinitat de marques blaves, transitem per zones amb abundant càrritx i per pinar.

En arribem a la cota 100 m iniciem el descens ( dreta) cap es caló de na Massot, ara ja estem a pocs metres de la mar i girem esquerra per la costa salvant petits desnivells fins a arribar al forat que dóna entrada a la Cova de na Mitjana o cova d’en Gostí Lladre. Un lloc de la costa arrecerat de la mar que permet la descàrrega de mercaderia de la nau més gran a les barques més petites. Quan arribaven a la costa, els bultos eren estorjats en llocs amagats que només coneixien algunes persones ficades en el negoci. Aquests punts eren coneguts com a “secrets”. El genero o mecaderia romania en secret durant alguns dies, o el temps que fos necessari, fins que es decidia quin era el moment més adient i més segur per introduir-lo en el mercat.
Encara es pot veure ja rovellats i a l’entrada els ferros clavats que servien per subjectar la barrera que impedia el seu accés.

Una vegada a dins arribem al pou que dona accés a la cova inferior. Cal dir que ja no hi ha l’escala que “facilitava” el seu accés. Muntem les plaques i la corda , ens posem els arnesos per davallar els 5 m de desnivell, una vegada a dins podem apreciar la quantitat de formacions i espeleotemes que te aquesta cavitat. Però el sorprenent i atractiu és la platja de fina arena blanca a una estància de 40 m de diàmetre. L’aigua d’escorrentia procedeix de la superfície exterior. A l’aigua hi habita una petita colònia d’ofiuras (Ophiocomina nigra) no confondre amb estrelles de mar que no ho son, convé recordar que com a animals marins que són, si per observar-los els traiem de l’aigua, estem posant en perill la seva vida. De fet, segons FAADA, amb només 10 segons fora de l’aigua és suficient perquè comencin a morir. És com si per observar a un animal terrestre ho poséssim dins de l’aigua durant molta estona; acabaria morint. Per tant, és important que per observar-los no els traguem de l’aigua i molt millor encara si ni tan sols els toquem per no contaminar-los. Per tant es recomanable no banyar-se a la platja.

Després de gaudir d’aquesta meravella, ens posem l’equip de remont per superar els 5 m,  sortim i tornem enrere amb pujada forta fins a dalt del coll per tornar a davallar per l’altre vessant N. seguint un camí molt evident i trepitjat, i com no, amb ses abundants pintades blaves. Aquest camí duu a la urbanitzada cala Provençal, però noltros no hi anem. Comencem a descendir per aquets camí en forta de vallada. En arribar a una zona més planera i coberta d’arboceres veurem a la nostra dreta un desviament que davalla al caló des Contraban, una maca cala totalment verge amb un atractiu afegit, la cova del Vell Marí. Es tracta d’una cova marina amb dues entrades que es pot travessar nadant. En aquesta encisadora cala ens quedam a fer un cap fico, dinar i fer una becada (el qui pot).

La tornada no la feim circular i no anem fins a la propera cala Provençal. La feim exactament pel mateix camí d’anada, és a dir desfeim les passes fetes, tornem a fer tota la pujada fins a arribar al colledet que hi ha a la part inferior del roqueral de la torre de l’Heretat. Aquí abondomen el camí just davora una balissa  per iniciar una forta davallada per un tirany que ens acurçara bastant, acabant just devora els cotxes.

Ara ens anem cap a Artà a fer una chandis ben fresquetes i unes olivetes. Salut

I aquí acaba sa nostra excursió d’avui.

flickr75youtube75wikiloc75

Cova des Genet o Xenet i Entrades marines de Cala Varques

Data: 18-COVA DES GENET7-2015

Salt mes alt: 6 m. volats

cueva

cueva

icono rapel

playa

playa

 

 

 

 

 

Cova des Genet o des Xenet i entrades marines de cala Varques.

Cala Varques forma part de l’Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI) de les Cales de Manacor, denominació turística que té el seu origen l’any 1962. Està situada a la comarca de Manacor, entre S’Estany d’en Mas, on ha sorgit la urbanització Cala Romàntica, en el que abans va ser una zona inundada que només freqüentaven els mosquits, i És Diumenges Petits, platja que també és coneguda des de temps recents com a Cala Tropicana i que pren el seu nom de l’establiment hoteler construït en els voltants de la sorra.

A Cala Varques només es pot accedir amb barca o a peu, per un camí que sembla fet a partir d’un torrent. El caminoi es troba al final d’un camí rural situat en la carretera que va des de Porto Crist a Porto Colom. Aquest camí rural està situat just després del desviament cap a Cala Romàntica. Localitzar-ho es fàcil, està quasi enfront de la Ma 4014,  no existeix cap cartell que indiqui la direcció a Cala Varques. No obstant això, la torre de defensa de les cases de de Son Forteza Vell, visible des de la carretera, ens ajudarà a reconèixer el camí adequat a més a l’estiu i sol haver una cotxeda. Les freqüents incursions pirates dels segles XVI i XVII van provocar que aquesta zona de Mallorca romangués despoblada i que els pocs habitatges haguessin de ser edificis fortificats.

La possessió de s’Hospitalet Vell, uns quilòmetres més endavant en direcció a Porto Colom, és un altre clar exemple de construcció defensiva. El segrest va ser una pràctica habitual dels pirates berberiscs.

A la seva dreta estan Cala Pilota, dita així per la multitud d’algues amb figures ovalades que s’acumulen en la sorra; i Cala Virgili, que té el mateix accés que Cala Pilota i Cala Magraner, a través dels camins construïts per l’empresa que havia d’urbanitzar aquesta zona. L’última de les Cales de Mallorca és Cala Bota, molt petita, d’uns vint metres d’ample, de sorra i cants rodats.

COVA DES GENET O DES XENET

La cova es troba  a un centenar de metres de cala Varques, per un caminoi que surt de l’esquerra NO que tot duna s’enfila per amunt ( no confondre amb el que a pots metres també surt amb direcció a Cala Falcó i cova dels Coloms, el nostre s’endinça garriga amunt, als 3 minuts troberem una paret de partió que atravessarem per la part esbucada i tal sols  a 15 m. troberem davall d’un ullastre el forat d’accés a la nostra cova, en línia amb la immediata cova marina Cova dels Coloms de la qual subterràneament se separa una desena de metres.

Cova documentada en 1968 en l’obra de C.Veny.

L’entrada de la cova és de 50 x 70 c, i dóna entrada a un pou vertical pel qual es descendeix amb un volat de 6 m.de profunditat. Una vegada en el sòl tenim diverses opcions d’exploració, peró la millor és seguir ela petit “caminoi” en descens.

Així  com anem avançant podem anar apreciant una gran quantitat de formacions i espeleotemas fins i tot alguna estaglágmita vegetal.

Arribem a una primera i ámplia sala de gran bellesa, repleta de grans columnes i alguns gours, en algun tram hem d’anar gatejan per passar a altres sales. Destaca la gran bellesa del sostre amb les seves finíssimes estlagtitas

Cal destacar que a l’estiu del 2012 després d’un mesurament es costatà un nivell  de CO2. del 7,2%

El subterrani supera els 200 m. de recorregut, presentant amplitud vistual de 57, encara que l’amplària màxima de la sala d’a dalt no supera els 32 m. i sent el desnivell integral sobre el nivell freàtic marí de la llacuna interior de poc mes de la vintena. Nosaltres no arribem fins a la llacuna però per aconseguir-la es recta per estret conducte obert sota la boca d’accés a l’avenc, fins a curt ressalti vertical i despengi en diagonal cap al fons de la sala inundada, sector mes occidental de con detrític que per aquesta part tendeix rodejar la zona clástique del actual desplom cupular.

Tornem a la platja a pren un bany, beure una cerveseta ben fresca i menjar alguna cosa, on també ens esperen part del grup que han dedicat el dia a prende el sol i gaudir de l’entorn.

COSTERING:

Com no podem estar quiets, decidim fer la segona part del dia, anar a les entrades marines del coster ES ( dreta) de la cala, amb l’intenció de fer la mes llarga de forma integral.

Comencem a caminar i als 12′ ja estem a l’altre vessant de la cala on és trobem varis entrades marines que en dies de temporal són espectaculars per l’aigua que sobre surt a pressió. Però avui el bon temps ens acompanya. Donem una ullada per la zona i comencem a davallar, ens recorda un torrent amb parets molt estretes de tants sols un metre d’ample en algun tram. A aquesta activitat la anomanem “costering”.  Aviat arribem al nivell de la mar. Ara comence ho delicat i divertit al mateix temps que és caminar per un dels costats encletxats i anar canviant segons les necessitats i en alguns tramps amb una cama a cada costat. Arribarem, a una bifurcació d’entrades, agafarem la de l’esquerra i seguim encletxats d’igual manera. La mar no està quieta, puja i devalla i quan ho fa l’entrada o escletxa queda quasi buida per tomar pujar molt aviat!!impressionant!!, algun tram costa més que altres . No ens donem compte i arribem al final a mar oberta, on tots feim un capfico a l’aigua on pren un merescut bany, la tornada pel mateix lloc. En queden altres per fer, hi tornarem.
I aquí acaba un dia complet.

 

flickr75

Avenc des Clot des Sero i avenc de sa Moneda

 

 

 

Clot-des-Sero-41Data: 21-2-2015

Dificultat;  dificil

 

 

 

 

 

 

icono rapelicono cueva

 

 

 

AVENC DE SA MONEDA:

La cavitat està situada en la Serra de na Burgesa a la zona de s’Hostalet, presenta una boca de 14 m x 9 m realment impressionant amb una gran figuera, que li dona un certa bellesa ( en s’estiu, pèrque en s’hivern la figuera no te fulles i te deixa veura l’inmensidat del buit ), en la vertical de la via de descens. Encara que es poden instal.lar  dues vies, la més vertical d’uns 45 m i practicamente volat en gairebé la seva totalitat, i l’altra lateral es realitza migjançant una vertical de 30 m amb diverses repises intercalades. Tots dos descens desemboquen a la gran sala de 42 m. x 42 m.

El comencemen del descens no impresiona gaire perquè sa figuera te tapa sa visual, però una vegada que has pasat per dintre la fuaque la cosa canvia, en aquest moment pots disfrutar de la inmensidad de la sala i les seves columnes.

Aquesta immensa sala presenta gegantesques bugades estalagmíticas en la qual destaca una enorme columna de 21 m. d’altura, separada per uns pocs metres d’una altra columna enorme.

D’aquesta gran sala s’inicien una sèrie de passos que val la pena recórrer. Especialment el situat en el costat W, a la qual s’accedeix ascendint per enmig de macizos estalagmítics, i unes finestres que ens permeten admirar des de l’altura la gran sala. Destaca a l’altre costat uin pou de 20 m. que dona a la part mes foda de la cavitat.

En aquesta ocasió no em pogut devallar per falta de material, les plaques hans desaparagut. Però varem decidir anar a un altre no mol enfora l’avenc del Clot des Sero

AVENC CLOT DES SERO

La boca superior es d’uns 8 metres de diàmetre i una profunditat màxima de 16 metres. La llum, encara que més o manco atenuada, arriba pràcticament a tots els racons.

El clot des Sero sens dubte conté una vegetació de les més interessants de la zona. Aquesta cova esta formada per una única sala, de planta gairebé circular, la cúpula de la qual s’obre a l’exterior mitjançant un esfondrament.

Llevat d’alguns espeleotemes a les parets i al terra de la cova, les morfologies són típiques d’esfondrament, però no s’observen acumulacions de blocs en el centre de la sala. És probable que el terra, sorprenentment pla, i la volta ben regularitzada indiquin el llarg temps transcorregut des de l’etapa d’esfondraments que donaren a la cova la seva actual configuració (GINÉS i GINÉS, 1992).

Segons GINÉS i GINÉS (1992) es Clot des Sero actua com una trampa d’aire fred i l’establiment de comunitats vegetals singulars no és més que la conseqüència d’aquest microclima fred i humit, que serveix de refugi a espècies la presència de les quals a l’exterior (àrid i especialment sec i calorós durant l’estiu) seria impossible.

El centre de la cavitat i donat el seu microclima ha afavorit el creixement de l’esbarzer que ocupa la major part del sòl, gairebé impossibilitant el seu curt recorregut.

El nom de Clot des Sero  suposam que ve distersionat del nom Clot de Servol, no fent referència a l’animal sino a la planta que habita en el seu interior anonamada LLengua de Servol).

La llengua de cérvol, Phyllitis scolopendrium, sinònim de Asplenium scolopendrium, deu el seu nom popular a la forma de les seves frondes que s’assemblen a la llengua llarga i estreta dels cérvols. El seu nom científic es compon d’una paraula d’origen grec “Phyllitis”, de Phyllon, que significa fulla, per les seves frondes simples no pinnadas i una paraula d’origen llatí “scolopendrium”, que fa referència a la forma de escolopendra de les seves frondes, que solen presentar ondulacions semblants als segments del cos d’aquest cuc. Pertany a la gran família de les Aspleniaceae.

USOS:
En infusió, deté la diarrea i redueix les inflamacions intestinals. En gargarismos és útil contra les inflamacions de boca i gola.

El nom científic de el gènere Asplenium fa referència a l’ús terapèutic que es donava a aquestes plantes durant la Edat Mitjana per curar malalties lligades amb la melsa (malenconia, suposadament, causada per excés de bilis negra). Així, Asplenium seria una adaptació a el llatí de el grec ” splen” (melsa).

PTERIDÒFITS I BRIÒFITS DE LES CAVITATS DE LA
SERRA DE NA BURGUESA Endins nº 34:69-86 2010.
CAVIDADES DE LA SERRA DE NA BURGUESA
ZONA 1 : S’HOSTALET, Endins n.’ 17-18. 1992.
RECERCA PRÒPIA.

flickr75wikiloc

Cova de cal Pesso

Cova-de-Cal-Pesso-(16)

 

Data: 24-1-2015

 

 

 

 

icono empleo cuerda

 

 

 

 

Cova de cal Pesso

La Cova de Cal Pesso forma part del llistat de cavitats Llic.

De galeria horitzontal de 649 m. de longitud, ostenta el lloc 28 de coves en quant al seu recorregut, amb una amplària mitjana de 16 m. i altura fluctuant entorn dels 6 m. encara que amb una llarga gatera de no més de 0,60 m.

Situada a la vesant sud de la serra dés Cavall Bernat, un gran cova amb moltissims espeleotemes ( banderoles, alguns anemolitos, botroides que ens recorden al raïms, bugades, gateres, estalagamites, estalagtites, gours, columnes i alguna excèntrica.

Només començar topem amb una rampa de 8 m. sense dificultat en bajar però convé deixar una corda ja que sol estar mullada i amb el fang que haurem acumulat en les botes es pot convertir en un suplici a la tornada.

A partir d’aqui ja podem anar disfruntand del seu recorregut amb totes les seves formacions que anem trobant. Després de travessar la primera sala comença la una gatera fàcil per amb aigua en el sòl, la qual cosa hem de fer veritables equilibris per no mullar-nos. Anirem travessant diferents sales fins a la tercera i una altre gatera molt mes llarga i molt estreta, que en sortir ens deixa al costat del gran pou de -65 m.
Prosseguim el recorregut, ja que no descendim al pou, superant diferents tobogans amb l’ajuda d’una corda.

Arribem a una gran sala amb columnes de gran bellesa sobretot una molt prima que hi ha al fons a l’esquerra, seguim amb cura perquè ens anem trobant altres pous, no tan profunds però sí delicats. Superant aquí la primera part de la cova.

Per realitzar la segona part i mes curta hem de superar un delicat pas, amb un gran pou als peus. Per a això col·loquem un primer passamans que superem sense dificultat, ara li segueix el punt delicat. instalem un nou passemans, es tracta d’una colada molt relliscosa, vertical i aèria, naturalment amb el seu pou als peus, si no no té gràcia. Realment la dificultat i el risc ho sofreix el primer que ho instal·la ja que els que li segueixen ho fan assegurats amb la seva baga d’ancoratge al passamans instal·lat prèviament. Superat el delicat pas arribem a la part millor conservada de tota la cova, una sala repleta de espeleotemes, destaquem una filera de columnes i un conjunt de banderoles, a l’altre costat veiem grans gours i una rampa molt relliscosa que hem de superar.

Aqui donem per conclòs el recorregut, aprofitant per descansar uns moments i gaudir de la bellesa i la tranquil·litat que ens embolica. Preparats per disfrutar una segona vegada a la tornada.

Ha estat la cova que més m’ha agradat de totes les visitades fins al moment.

 

flickr75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina