Hora Inicio: 10:01 8 ene. 2022
Hora Fin: 16:22 8 ene. 2022
Distancia recorrida: 6,4 km (06:21)
Tiempo en movimiento: 02:23
Altura Mínima: -38 m
Altura Máxima: 219 m
Ganancia Altitud: 348 m
Pérdida Altitud: -456 m
Tiempo Ascenso: 02:13
Tiempo Descenso: 04:04
Data: 8.01.2022
Llac de Son Fe – Puig de Son Fe ( Penya des Migdia) – Canal Fonda.
Ens dirigim cap a Alcúdia per la Ma-13, en el punt quilomètric 44,900 agafem, a la dreta, el camí asfaltat de Biniatría, en la primera corba veurem una esplanada on podrem deixar els cotxes. Des d’aquest mateix lloc surt direcció E un tirany pel mig de la vegetació, que de seguida ens topem de front amb el Llac de Son Fe. Es tracta d’un profund llac que ocupa el buit deixat per les excavacions de l’antiga pedrera d’argila de Son Fe.
Continuem per la dreta fins a arribar a una barrera tancada, que superam sense dificultat. La direcció a seguir es SE, en mitja pendent. Anirem voltejant seguint la mateixa direcció.
En arribar a la cota 180 m, localitzem la font de mina de Son Fe. Entrem al seu interior per una estreta galeria que dona accés a una petita sala tancada amb una cúpula de pedra on hi ha una pica que rep l’aigua i una altra asseca. Al cotat té un banc de pedra. En el seu interior podem veure la inscripció «MASERRATI». Aquest gravat es podria referir a Miquel Serrat, propietari de la mina de Son Fe l’any 1890. També existeix la possibilitat que es tracti d’una referència al concessionari de la dècada de 1940, José Sánchez Monserrat que tenia el costum de berenar cada dematí amb una gerra d’aigua d’aquesta font, per això cada dia hi enviava un obrer. Informació aquesta treta de la web de n’Andreu, les Fonts de Tramuntana. Encara que la meva opinió és que la darrera «I» l’hi han gravat temps passat , supòs que per allò de fer-ho semblant a la marca de cotxes de luxe.
Continuem l’ascens, ja situats a la cara N, on localitzem una petita canal empedrada per on hem de pujar i que ens deixa a pocs metres de dalt de la serralada. Caminem per terreny gens còmode fins a coronar aquests modest cim de 268 m, amb el nom de Penya des Migdia, i conegut popularment com a Puig de Son Fe.
Continuem direcció E per terreny molt incòmode, on anirem trobant diferents restes de murada ciclòpia, alguns trams bastant ben conservat. Una meravella d’enganyaria.
Cal aturar-se per contemplar les vistes sobre mitja Mallorca, sobretot les badies de Pollença i d’Alcúdia, i l’Albufera carregada d’aigua.
Continuem amb la reixa a la nostra dreta fins a arribar a un altre que en tanca el pas i que salvem sense dificultat. Veurem rètols que ens indiquen que estem en un refugi de fauna, qual cosa ens alegra.
«El Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) ha assenyalat que després de la recent autorització, per part del Consell de Mallorca, de l’ampliació del refugi de fauna de Ca Bauma, a Alcúdia, aquest passa a ser «el refugi privat més gran de Mallorca». Des de l’entitat, que al costat dels propietaris promou aquest refugi pròxim a l’Albufera, han explicat que va ser declarat en 2017 amb 75 hectàrees, i que ara s’ha ampliat amb diverses parcel·les veïnes fins a arribar a un total de 388 hectàrees».
Seguim fins a la següent cota de 238, el puig de Na Bassera ( “no confondre” amb el El Pic de la Bassera de 2693 m, al Principat d’Andorra).
Arribem fins a la següent cota de 232 m i iniciem el descens fins a la Coma Fonda, un tram mol, molt incómode per la quantitat de roques i pedres tapades pel càrritx. Una vegada dins sa torrentera ja ho trobam tot molt més net.
Continuarem per dins sa Coma Fonda ( torrentera), fins on el terreny sa torna més plà i sortim per una antiga pista de l’esquerra. Seguirem direcció E pel tirany fet pels animals, fins arribar a un antic pou que data de 1953 amb una posterior reforma/ampliació de l’any 1971. Continuem dreta fins arribar a un portell sense barrera que dona accé a una àmplia pista des Murtarar, des d’òn prenem N ( esquerra), pel costat de la muntanya de residus tapats amb teles plastificades. En arribar on acaba una torrentera, sortim ( esquerra) de la pista i totduna agafem una altre que pren N per dins sa garriga, molt més agradable que l’anterior. Passarem per un portell amb la barrera llevada i després a una barrera tancada en pany i clau però que es pot salvar per la seva dreta.
Ara per camí asfaltat fins el cotxe. Però abans passarem per davant les boniques cases Velles de Son Fe.
«Son Fe és una possessió d’Alcúdia (Mallorca) al vessant de ponent de la serra de Son Fe.
Jaume el Conqueridor el va atorgar al seu parent, Pere de Montpeller durant el repartiment de Mallorca, donant-la el nom de Montitxel·lo o possessió de Montitxel·la. En 1651 passà a formar part del patrimoni de Francesc Fe, militar mallorquí. Amb el pas del temps, aquesta possessió canvià de nom i passà a ser coneguda com a Son Fe, en honor del militar que la va adquirir a mitjans del segle XVII. Per aquella època ja era considerada com una de les possessions més grans i impressionants de la localitat. Al segle xviii passà a la família noble dels Verins (llinatge: de Verí) que la veneren el segle xx a la família Bennàsser. Poc temps després la finca va ser dividida en diferents parts i la part de la muntanya passà a Miquel Ferrer d’Alcúdia, mentre que la part nord passà a les monges agustines d’Alcúdia. De vers 1935 les monges construïren un nou convent que duia el nom actual de Son Fe, un lloc per la meditació religiosa. Per aquella època, les Mines de Son Fe funcionaven i les filles dels miners anaven a aquesta finca a escola, ja que les agustines s’han dedicat de sempre a l’ensenyança.
Des de la dècada dels 80 i fins a l’actualitat, Son Fe, coneguda com a Casa d’Espiritualitat de Son Fe, acull trobades religioses, culturals i d’esplai, a més de ser una de les residències de vacances per les monges agustines de Mallorca. Té una capacitat per 40 persones i compta amb instal·lacions esportives. Les cases de la possessió foren comprades per les agustines en 1985 i fan servir de museu etnològic i d’escola de natura.»
