Data: 29 -març-2014
Circular: – Sí
Recorregut total: 13 Km.
Grau de dificultat : Mitjana-Alta
Duració total : 8 h.
371. PAS DELS CAÇADORS – PUIG DE N’ESCUDER – PUIG DE N’ALÍ – COLL DE LA LÍNEA – PAS D’EN ARBONA – GR-222
Avui comencem l’excursión on sempre l’acabem al bar de Cas Lloro a Caimari. Ens posem a caminar per la carretera amb direcció cap a Lluc i al Km-8’1 trobem a l’esquerra una desviació amb lleugera baixada, és fàcil de reconeixe pel seu “ou estrellat” pintat a l’entrada, es el camí que s’endinsa al comellar dels Horts, l’agafem i en arribar a la primera casa a ma la dreta sortim del camí per la barrera oberta de l’esquerra baixa’m al torrent i creuem el petit túnel. Deixam la casa a la nostra esquerra i comencem a pujar per les marjades directa cap la base de la muntanya, no timdrem cap problema en trobar el comencement del pas perquè abans de sortir del camí del Horts ja em haver localitzat el pas caraterístic pel seu empedrat incial.
El pas está construit amb uns escalons i un temps passat davia tenir un pasamans perquè encara avuiendía queden els soports de ferro. A la mitad del pas els escalons desapareixan, es el punt més crític, superam el tram amb l’ajuda dels fàcils agafadors naturals de la roca i d’alguna piqueta que encara queda, el tram final és una grimpada sense cap dificultat.
Una vegada superat el pas sortim cap a l’esquerra per pasar per enmig de dos grans pins, després canviem el sentit cap a la dreta, l’emoció continua perquè durant uns 50m. quasi verticals em de superar varias grimpades més, sempre amb l’ajuda de la magnífica roca. Després la direcció és clara, amb l’ajuda de fites, es tracta de seguir ascendint pel llom de la muntanya amb tendència a la dreta, algun trams son dificultosos pel seu roquissar.
En poc temps aconseguim arribar al cim de 574 m. aquí podem contemplar les magnífiques vistes i en refiem dins el seu petit pinar per recuperar forces manjant una mica.
La baixada es fà just per la part esquerra ( d’així com em arribat) del cim, ens facilita localitzar el lloc una fita alairada damunt un pi. Lo primer és una petita desgrimpada que ens situa a una gran canal que només té sortida davallant cap a l’esquerra, peró em d’anar al.lerta perquè només uns 10/15 m. em d’abandonar la canal i sortir-ne per la dreta ben aferrats a la paret, aviat veurem fites que em de seguir que ens conduirán cap a la dreta (N), passarem per devora una paret, que segons semble són restes arqueològiques d’un assentament islàmic, de l’època almohade S. XIII (1203-1229) conclusió que es và arribar després de que en Miquel Bernast i en Pedro Calderón trobassin gran quantitat de restes ceràmiques ( gribrells, gerres, safes, alfàbies), avui en dia depositades en el Museu d’Història Natural de Sòller.
Com sempre passa, aquest puig tambè té una llegenda que vos contaré i que estic segur que vos sonarà per haver escoltada amb una altre versió i lloc:
Era dijous i havia de partir cap al Mercat d’Inca. el pastoret. Hi acudia a cercar recapte
per proveir cl rebost. Havia enscllat la bèstia que tenían – un ase clapat – quan cl dia
començava a clarejar. tot disposant-se a partir sense por. El monjo tomava a prevenir-lo.
amb un punt de recel a les paraules:– El camí es ple de perills, Amet. Ves alerta amb la fosca. Hi ha nius dc bandolers a
les muntanyes que assalten els camins i las possesions. No ensumis gaire les mercaderies,que el temps passa depressa. Reempren el camí abans que tombi el sol.
El tirany s’allargava com una cinta per dins la muntanya, entre boscos d’alzines. Es
quasibé una precinta de seda. el tirany, clapada d’ombres que tremolen i lluentors de vidre.
Adesiara s’estreny i salta entre les penyes, tol vorejant cl cingle.
Quan arribà a Inca, el pastor, acudí al Mercat i omplí ben depressa beaces i alforges
en bon proveïment. No volia perdre el temps amb raons i girà en rodó de cap a Lluc, no fos
cosa que la fosca l’aplegàs a mig camí i els lladres cercassin d’enveslir-to en encendre’s la nit.
Just passat Caimari. quan començava a pujar Sa Costa Llarga, prop d’Es Puig dc
N’Escuder. li sortiren els moros disposats a robar-li el menjar que portava, decidits a matarlo,
si oposava resislència al seu afany de saciar la fam. En veure’ls d’un trros lluny.
N’Amet, enfilà una sendera de l’esquerra que conduïa al Puig. entre pedreny i torrenteres. De
vegades, caminava ajupit sota el boscam. d’altres, de genollons, cercava sempre dc contenir
l’alé per a que no el trobassin. Fins que descobrir una cova i s’hi amagà tot esperant que els
moros acabasin per desistir, cansats de cercarlo.
Cerca qui cerca, els moros, acabaren per pujar a dalt do tot d’Es Puig. S’acostaren a
un serrat que dóna sobre l’entrada de la cova i observaren que en sortia la cua de l’ase,
d’aquell portal. Pensaren, només de veurà ta cua de la bèstia, que allà dintre s’hi abscondia
N’Amet i que seria bona cosa. amb la idea de sorprende’l . amollar-se lentament pel serral
en unes alfàbies que havian transportat fins a la cucuia.
En fermaren una i hi ficaren un moro. l’alfàbia devallava pausadament. Així i tot,
pegava a les roques, de tant en tant; fins que acabà per trencar-se, tant els tests com el
moro, vingueren a caure just davant la porta de l’amagatall
Els de dalt cridaven:
– Que l’tas fel mal?
N’Amet invocà la Verge de Lluc. Li demanà que no li coneguessin la veu, els
moros, i va respondre:
– No me n’he fet. Ja en podeu amollar un allre.
Tornaren amollar una altra alfàbia. i una altra, i una altra… Aviat, tols els moros
vinguren a morir davall el coval.estimbats sota les alfàbies esmicolades.
N’Amet partí de bell nou cap a Lluc. Rera seu. deixava just a la falda d’Es Puig de
N’Escuder, a la porta de la cova del tests, un caramull d’afàbies trencades i un escabotell de
moros derrotats.
Extrat de:
BSAL, 53 (1996), 377-386
Manuel lCalvo
Catalina Roca
Nartomeu Salvà
Vos a agradat ? Idó continuem la nostra ruta;
A partir d’aquí el camí es torna més evident i es va endinsant en un alzinar, que anirem travessant amb tendència a l’esquerra, quasi abaix veurem a la nostra esquerra grabat a la roca la primera creu i les inicials M.P. ( Mont Públic), ja que durant el recorregut en veim una altre més, fins a arribar a l’ample coll tancat per una paret amb reixeta.
Una vegada a l’altre costat anem devallant amb tendència cap a la dreta fins trobar una camí o pista que seguirém fins arribar a una curva per la que sortim del camí amb lleugera pujada per dins una altre M.P. per després anar cercan el millor lloc per devallar al camí que ens durá al Puig de N’Alí. Sí, sí eu escoltat bé ara pujarem al Puig de N’Alí que no descriuré per la llargària del caminoi i perquè està tot molt ben fitat i perquè segur que tothom ho coneix.
La davallada la feim cap el Coll de la Línea. Girem ( dreta) amb direcció al Coll de la Batalla, però només a uns 100 m. ens em de sortir del camí ( dreta) i entrar al torrent de sa Cova Negra, transitarem una bona estona pel seu tàlveg fins arribar a un desviament ( dreta), està fitat, i pujarem cap el Pas de N’Arbona, ara ja en davallada ens em de dirigir a la pista que ellaçará el GR-222 fins a la carretera Ma-10 Km-10, devora l’àrea recreativa, i d’aquí continuem fins a Caimari que ens esperen unes mega-shandis a Cas Lloro. Son les 17’30 h.
Esperam els nostres companys que avui matí ben prest han partit cap a Cala Tuent que els esperava l’èquip d’en Rafel de Can Renou per filmar un nou episodi del Tira-Tira, que no vos eu de perdre perquè és espectacular.
