Hora Inicio: 10:04 12 mar. 2022
Hora Fin: 15:37 12 mar. 2022
Distancia recorrida: 12,8 km (05:32)
Tiempo en movimiento: 04:31
Altura Mínima: 58 m
Altura Máxima: 350 m
Ganancia Altitud: 499 m
Pérdida Altitud: -491 m
Tiempo Ascenso: 02:20
Tiempo Descenso: 03:05
Data: 12.03.2022
Sa Lleona de s’Horta al castell de Santueri.
Ens situen a la sortida de la localitat de s’Horta, Km-6 de la Ma-4012, on es troba el camp de futbol de sa Lleona, on podrem aparcar el cotxe.
Comencem a caminar pel camí asfaltat direcció a Ponent. Als quatre-cents metres l’abandonem per l’esquerra i tot duna ens topem amb la Lleona. Una escultura en mig de la garriga que va esculpir un soldat destinat a la costera bateria militar l’any 1936.
Continuem caminant per la pista de sa Lleona en lleuger ascens fins a arribar a dalt del turonet de gaires dos-cents metres, on ara hi ha una petita construcció, però que abans fou una instal.lació militar fins al proper puig de sa Talaia. En la que s’instal·laran 4 dels canons Schneider Canet procedents del cuirassat Pelayo i dels creuers Princesa de Asturias, Cataluña i Rio de la Plata.
Desfeim les passes fetes fins a tornar a l’asfalt, continuem direcció ponent i al tres-cents-vuitante mestres prenem a Llebeig (esquerra). Als cinc-cents trenta metres girem a Mestral (dreta) i als pocs metres a Gregal (dreta), que lleugerament va girant a Tramuntana (Nord). Una bucòlica estampa del món agrari-rural ens acompanyarà en bona part del recorregut. En el següent encreuament continuem a Nord ( recte), i als dos-cents metres prenem a Mestral ( NO) en lleugera pendent. Als cinc-cents-quaranta metres abandonem el camí asfaltat a Nord, per darrere una construcció agrícola.
Una bona estona anirem per dins garriga i pinar en lleuger ascens. En arribar a un encreuament continuem ascendint per la pista. Passarem per un xalet abandonat i ben aviat arribem al coll de sa Rota Penjada, on a la dreta podrem veure un tirany que ve del Santuari de Sant Salvador. Feim un gir de 90º i prenem a Migjorn (esquerra) per un tirany que s’endinsa a sa garriga que a poc a poc va guanyant certa altitud i ens situa just davall els penya-segats i murades de la fortificació del Castell.
Faldejarem cap a Xaloc. Anirem passant per diferentes cavitats, alguna de grans dimensions, de les que cal destacar la cova Confessionari dels Moros, Cova del Drac que sorprèn el seu interior, i la Cova dels Bous, on hi trobem uns escaladors. Més envant ve la gran Cova Calenta, que no hi arribem.
Visitem l’entrada del Castell, en un estat lamentable de conservació.
CASTELL DE SANTUERI
El recinte, que ocupa 426 àrees i té una forma triangular, és format per un mur (encara emmerletat en molts dels seus trams) flanquejat per torres. La torre mestra és de planta circular. La propietat i la jurisdicció d’aquest castell pertangué, des de la conquesta, al comte Nunó Sanç de Rosselló i Cerdanya; aquest castell fou el darrer reducte musulmà de Mallorca que caigué en poder de Jaume I, durant la segona estada a l’illa. El 1241 el castell retornà al rei; la corona hi establí durant més de quatre segles una guarnició destinada, principalment, a la defensa de la costa llevantina de Mallorca. El 1316 s’inicià una nova construcció que substituí l’edificació d’època musulmana. La guarnició es rendí a Pere III de Catalunya-Aragó el 1343, malgrat la sol·licitud de Jaume III de Mallorca que resistís fins al seu retorn a l’illa; durant la guerra de les Germanies resistí molts mesos de setge dels agermanats. Hom creu que hi estigué pres, en 1459-60, el príncep Carles, fill de Joan II. El darrer castellà del castell fou nomenat el 1656; l’estat el vengué el 1811.
El rei En Jaume I el conquistà als musulmans l’any 1231. Des de la conquesta, el comte Nunó Sanç I de Rosselló i Cerdanya va ser propietari del castell, després de participar en la conquesta de Mallorca. El castell retornà a la corona l’any 1241.[2] Durant el segle xiv, s’hi feren grans obres de restauració i reformes damunt les ruïnes d’una fortificació àrab, que alhora estaven sobre unes de romanes d’Orient, i probablement sobre un assentament militar romà.
Entre els anys 1521 i 1523, serví de refugi als mascarats o contraris de la revolta de les Germanies.
L’any 1811, l’estat el va vendre a un particular.
El Bloc per Felanitx presentará en el Pleno del lunes una moción para instar al Consell de Mallorca que, por segunda vez, inicie un expediente de expropiación del Castell de Santueri, de propiedad privada, por «incumplimiento de la ley que regula la conservación y apertura de los edificios catalogados como Bien de Interés Cultural (BIC)», según ha explicado la regidora del Bloc, Maria Mesquida.
Primera expropiación
Ante la pasividad de la propiedad, la familia Vidal, en 2011 el Consell de Mallorca ya inició un expediente de expropiación ante el mal estado e incluso la amenaza de ruina que presentaba la muralla principal. En aquel momento, la propiedad reaccionó e invirtió –dijo– unos 600.000 euros. En marzo del año 2014, el Castell de Santueri se abrió al público y fue muy visitado, pero ahora, y desde hace dos años, con el inicio de la pandemia, está cerrado y no se han realizado las intervenciones que estaban previstas, según el Bloc.
Durante los seis años que estuvo abierto regularmente al público, eran muchos los visitantes (en invierno más residentes y en verano el goteo de turistas era constante) que visitaban el recinto a razón de 4 euros la entrada por persona. Se daba trabajo a uno o dos vigilantes. Cuando se abrió en el año 2014, el propietario Xim Vidal anunció su intención de seguir invirtiendo e incluso de iniciar excavaciones arqueológicas en el interior de la fortificación. De aquel proyecto nunca más se supo y con la pandemia se cerraron las puertas, que ayer continuaban cerradas.
Ultima Hora, 8-01-2022
Després de descansar i dinar, iniciem el retorn per la carretera asfaltada fins a arribar a una corba on sortim per un camí a la dreta fins a arribar novament al coll de sa Rota Penjada. En lleuger descens i passat el xalet abandonat arribem a un encreuament on prenem a Gregal (esquerra). Als tres-cents metres girem a Xaloc (dreta) durant cinc-cents-tretze metres on arribem a l’asfalt i prenem dreta durant uns tres-cents metres i abandonem l’asfalt per una pista de l’esquerra. En acabar la pista i arribar a l’asfalt girem esquerra fins a arribar novament al camp de futbol de sa Lleona, on tenim el cotxe.
