Distancia recorrida: 3,7 km
Altura Mínima: 8 m
Altura Máxima: 198 m
Tiempo Ascenso: 01:55
Tiempo Descenso: 00:56
Tiempo en movimiento: 01:04
Velocidad Ascenso: 107,00 m/h
Velocidad Descenso: -211,0 m/h
Velocidad media: 1,30 km/h
Vel. en Mov.: 3,46 km/h
Velocidad Máxima: 7,36 km/h
empleo manos.
Data: 19.10.2019
Ses Balandres ( Eivissa)
«Aquesta cala amagada i fascinant obsequia al caminant amb el contundent espectacle de la verticalitat de la seva naturalesa
A Eivissa, no existeix catarsi més intensa que descendir en solitari fins a ses Balandres, zigzaguejant a través dels penya-segats escarpats de Corona.
En paral·lel, la baixada transmuta en un involuntari viatge interior cap a la forma de vida de les generacions d’antany, en experimentar les dures condicions de vida que imposava el medi natural i els esforços que els pagesseos eivissencs afrontaven diàriament per a domar-lo a la seva manera i adequar-lo a la seva subsistència.
Una ruta a la mar des de les altures.
La cala espera entre la Punta d’en Petroell i la Llosa de ses Balandres i avui és accessible gràcies a l’intricat corriol que van esbrossar els pescadors del pla de Santa Agnès. Aquells supervivents de l’antiguitat més recent –Eivissa va ser medieval fins abans-d’ahir–, avui gairebé semblen herois o superhomes. La mateixa fortalesa que els va permetre escalonar les muntanyes emboscades amb bancals de pedra seca o navegar fins a Àfrica en minúsculs pots a vela per a fer contraban, els va convertir aquí en barranquistas. Van obrir una ruta a la mar des de les altures i així van obtenir peix fresc, en una zona tan aïllada com Santa Agnès.
D’aquella necessitat extrema és fruit aquesta ruta inversemblant pel precipici, a la qual van anar incorporant escales de fusta i entenimentades, que avui ens permeten seguir els seus passos sense despeñarnos. Ells, no obstant això, no van concebre aquestes millores per la seva seguretat, perquè grimpant eren com a felins, sinó per a poder escalar fins al pla sense necessitat d’usar totes dues mans. Així els quedava una lliure per a carregar el sac amb la pesca que havia quedat atrapada en les xarxes o en els hams dels palangres.
Dos-cents metres d’altura que, des del més alt, semblen un disbarat i que es van superant pas a pas com en un viatge al centre de la terra, amb la diferència que aquí la lluminositat és gairebé tan hipnòtica com els aclaparadors retalls de costa que s’obren entre la verdor dels pins i les mates. Miraculosament, arbres i matolls han tirat arrels en petits grapats de terra que els segles han anat acumulant entre plecs, esquerdes i racons, en la pedra viva del penya-segat.
La verticalitat adquireix el seu significat més literal en l’última etapa del descens, on només un tram d’asimètrics sortints fruit del capritx de la naturalesa permet conquistar el sòl. A baix esperen les casetes- escar, a vegades enfonyades en el penya-segat, atípiques per les seves corbes i el mantell de pedres que les camufla. Formes suaus, sense angles ni brusquedats, concebudes per a esquivar en la mesura que sigui possible la violència de les tempestats de l’hivern. Només per contemplar-les, ja val la pena l’esforç.
I en l’horitzó, les dues Margalides: l’illot gran, més pròxim, amb forma de mitja lluna i travessada per un enorme buit, que creuen sense contratemps embarcacions sense masteler com si s’endinsessin en una gruta marina amb forma de boca. I més allunyat el petit, semiamagat després del germà major. Ses Balandres és, efectivament, una altra Eivissa.»
Xescu Prats | Ibiza 09.07.2016
Aquesta seria una precisa descripció de l’entorn que em visitat. Però la ruta la comencem a l’aparcament que hi ha al llogaret de Santa Agnès de Corona ( Sant Antoni de Portmany – Eivissa). Comencem a caminar pel camí des Pla de Corona, on ben aviat, als 500 m, passem per davant el famós pou de Corona. Darrerament ha pres el nom de pou d’en Baló perquè la vella casa d’aquest nom es troba poc més amunt. Devora el pou es conserven restes de dues grans piques. La que té més a prop procedeix del pou de can Pep Vicent.
Just al seu costat a menys de 100 m, surt, una pista ( dreta) que en lleugera pujada passa per davant uns xalets, després s’obri al bosc i es transforma en un tirany prou definit.700 m després arribem a un encreuament, a la dreta veurem una cadena enmig de dos grans pins que a la tornada agafarem, però ara seguim recte, deixant a l’esquerra uns camps de conreu.
Quan hem caminat 400 m més arribem al punt clau. El tirany segueix endavant, però noltros hem de prendre dreta cap a una crivella, on les vistes són realment extraordinaris. La davallada s’intueix forta…als pocs metres de començar a davallar ens trobem amb una escala de fusta, ben conservada, que ens facilitarà superar el ressalt.
Gaudim d’aquesta encisadora cala. Prosseguim descendint per aquest estret i aeri tirany. Aviat ens trobem amb les primeres maromes que ens faciliten el pas, encara que no fan falta. Prosseguim, ara per una cornisa, i tot seguit un passamà, seguit d’altres maromes, el terreny cada vegada més vertical.
El darrer tram és el més atractiu. Unes maromes i cordes ens facilitaran els darrers metres totalment verticals no aptes pels que pateixen de vèrtigen.
Ja hem arribat als escars, alguns ben treballats i de certa bellesa. Aprofitem per recorre la cala, descansar, gaudir d’aquest regal de la natura i prendre forces per remuntar-lo.
El retorn ho feim desfent les passes fetes fins a arribar a l’encreuament amb la cadena entre els pins. Es tracta d’un tirany agradable que duu a una casa, per la que haurem de passar per davant el seu portal i seguit fins a arribar novament vora el pou de Corona. Prendre esquerra per la carretera asfaltada fins a l’aparcament.
Una ruta curta, però interesant, agradable i espectacular.
