Sa Comuna de Bunyola, Puig des Vent, pas d’en Content i pas de s’Arboç

 
Pas de s'Arboç (d'en Pep)Data: 3/09/2016

 

Distancia total recorrida: 12.38 Km.
Tiempo total, incluido paradas: 9 horas. ( se hace perfectamente entre 5 y 6 horas)
Desnivel Positivo: 622 m.
Desnivel Negativo: 622 m.
Altitud mínima : 194 m.
Altitud máxima : 640 m.

 

icono empleo manos

 

 

La Comuna de Bunyola: Bauma de sa Cuina, Puig des Vent 571 m, Pas d’en Content, Pas de s’Arboç (d’en Pep) i Camí des Grau.

Iniciem l’excussió d’avui, després de l’aturada vacacional del mes d’agost, per depurar els excessos i val més no entrar en detalls.

Ens situen a Bunyola i comencem a caminar pel carrer des Garrigó per tot duna agafar el camí de la Comuna.

La Comuna és una finca pública, propietat de l’Ajuntament de Bunyola i gestionada a efectes forestal pel Govenr. Te una extensió de 716 ha lo que representa un 8,5% del total del terme de Bunyola. La Comuna sempre fou per a Bunyla una font complementária de recursos i d’ingressos, al marge de l’estricte domini latifundista dels grans propietaris del terme municipal. El seu valor excursionista, paisatgístic i naturalístic  ja fou destacat per l’Arxisduc LLuís Salvador, a la segona meitat del segle XIX, a l’obra Die Balearen ( 1955:65-67).

Anem pujant quasi tot el temps per l’antic camí evitant part de l’asfalt i formigonat. No havíem fet quatre corbes i uns ciclistes ens avisen de què àvia deixat la finestra del cotxe oberta. Batuarredeu salat, només pensar en tornat… no és que desconfiem de la bona gent de Bunyola, però com em tingut alguna mala experiència…. Però en Juan s’ofereix a davallar i tancar el cotxe i em una correguda dit i fet. Podem prosseguir.

40 metres abans d’arribar el “punt quilomètric” amb el nombre 3 i just a una corba neix un camí que de davallada ens du fins a una plataforma formigonada, que serveix com a magnífic mirador, desconeixem l’ús inicial. El camí als pocs metres mor a una coma que fa de torrentera, una zona coneguda com a sa Cuina, no m’entranya perquè fa una calor que te fregeixes. A partir d’aquí, camp a través, pugem per dins el torrentó i als 5/10′ de pujada ens desviarem a l’esquerra per anar a la balma de sa Cuina, un oasi de frescor.

Tornem a la coma en direcció a una gran roca i una alzina que té al darrere pujam en tendència cap a l’esquerra, sortejant els arbust cremats que encara fan mes calor. A dalt a l’esquerra vorem un pins i a ells ens em de dirigir, ja que estan a la vorera del camí de sa Comuna i allà em d’arribar.

Caminarem pel camí un centenar de metres fins arribar al coll des Vent (567 m)al  començament de la recta que acaba a la cruïlla de camins i un d’ells puja al penyal d’Honor. Bé idò just on comence aquesta recta ens sortirem del camí cap a la dreta NE pel 2n carrerany que ens pujarà al cim del puig del Vent 571 m, aquí aprofitem per berenar. Durant la pujada haurem passar per vora un coll de tords.

Tornem enrere i a la mitad del carrerany agafem (dreta) un altre carrerany ( està fitat) per anar descendint i ens portarà allà on pareix que sa talla i no podem seguir, es l’inici del pas d’en Content, però just vora uns pins (esquerra) poden davallar sense problema i entrem dins un alzinar, prosseguim pel carrerany fins a arribar a una pared , seguin pel pas d’en Content, (522 m,) que botarem per prosseguir descendint fins a arribar baix al camí de la Coma Gran, que puja a les cases des Garriguer.

En arribar a aquest camí de la Coma Gran l’agafem i girem N ( esquerra). El camí està ple de sitges, forns de calç, barraques, algunes reconstruïdes, basses, i forns de pa. Bé idò després de passar una d’aquestes barraques de carboner, i a uns 35 m ( veure fita) ens sortim ( dreta) del camí cap amunt i en diagonal NE pujarem fina arribar a la falta del muralló, prosseguim NE aferrats al muralló fins arribar a la seva part més baixa, ones troba el pas de s’Arboç ( 604 m.). A la pared hi ha dues opcions, una, la de la dreta es una escletxa que s’ha de superar en oposició, i la segona es el pas de s’Arboç, un pared no massa vertical a la que li han picat uns petits escalons per facilitar la pujada. No representa massa dificultat.

Una vegada a dalt seguim les fites que ens duran al planiol des pou, on ens podrem refrescar de la seva aigua fresqueta.

D’aquí agafem la pista que en uns 15′ ens durà a les cases des Garriguer on dinarem.

La tornada la feim pel camí de sa Comuna fins a arribar al encreuament per agafar el camí des Grau, dit així pel desnivell que més avall salva amb graons empedrats.. Durant la seva davallada arribem al Mirador, es tracta del pla de la Màquina, dit així perquè era on hi havia instal·latr un rudimentari telefèric per transportar feixos de llenya pels treballadors de la muntanya. L’ermetg consistia en un llarg filferro tensat per una roda de carro que unia aquest punt amb les cases de Can Grau.

Aquest enginy no era l’ únic perquè al penyal d’Honor hi havia un altre funicular que s’anomenava sa Màquina Nova.

Aquests terrenys foren dominats per un temible bandoler, anomenat Buana, que donà nom al salt d’en Buana; que fou capturat no lluny d’aquí, en l’indret encara conegut com el Garrover del Lladre.

Part d’aqueste informació está recollida dels Itineraris culturals per l’Illa de Mallorca Camins i paisatges d’en Gaspar Valero.

Avancem en davallada pel camí des Grau i ja a la seva part més baixa avança entre parets de pedra seca i enmig de les primeres cases.

Ara ja només queda entrar dins el poble per carrerons de senzilla bellesa. A la seva part final ens deixa just davant un bar, on podem prendre unes refrescants chandis.

flickr75wikiloc75

Puig d’en Aimeric i cova de l’Aigua

Puig-d en-Aimeric-i-cova-de l aiguaData: 4-7-2015

Tipus:  senderisme

Temps: 7 h.

Recorregut:  14,950Km

Torre de sa Mola de Tuent

 

 

 

Puig d’en Aimeric i cova de l’Aigua ( Comuna de Bunyola)

 

Avui caminarem per la Comuna de Bunyola, una gran extensió de 716 hectàreas d’ús públic, inclós dins les zonez delimitades per la Llei d’Espais Naturals (LEN) i les ârees Natuals d’Especial Interés (ANEI).

Com avui de el que es tracte es de caminar, deixam el cotxe a l’explanada del cemintiri de Bunyola, després ens dirigim caminant amb direcció a Santa Maria fins al cami dels Cocons, punt quilomètric 79,900, que agafem. Si no volem caminar tan també podem deixar el cotxe a una explanada que hi ha al cmi i així ens estalviem uns 700 m. Prosseguim per aquest camí asfaltat fins a arribar a ca na Moragues, on deixarem el cami per agafar el de la dreta que ens duu a la Coma Gran.

Pocs minuts després arribarem a les barreres de cas Bergantet amb un caramull de rètols prohibint i enganxats a la barrera. Noltros seguim ara pel camí de terra de l’esquerra que ens duu a la Coma d’en Buscante cami que ja no abandonarem, fins a arribar a la planera, una curilla de camins, on trobarem una cisterna i un ranxo de carboners. Després de descansar i refrescar-nos amb l’aigua de la cisterna prosseguim per la pista de la dreta, fins a arribar a una altra cruïlla de camins on agafarem el de la dreta, una àmplia pista que ens duu a un depòsit d’aigua per combatre els incendis. Prosseguim per la pista, a l’esquerra trobarem una bassa i una cabanya de lona per observar els ocells.

Continuem per la pista fins al seu final. Allà on s’ha acaba hi ha dos gran pins i just a la seva esquerra comence un tirany que ens durà al cim del Puig de n’Aimaric de 671 m. Curiosament aquest puig té infinitats de topònims com Namaritx e inclós el de na Marit com així l’ anomena l’Arxiduc, però crec que el correcte seria el de AYMERYCH llinatge del propietari que fou l’any 1316 Jaume Aymerich, però qui som jo per tornar-ho a batiar.

Després de fer ses corresponents fotografies tornem enrere fins al pla de la cisterna on hem aturat abans. Aquí agafem ara l’altre camí o pista que envolta el puig Gros. Caminarem durant un centenar de metres i ens de  fitxar perquè  a la dreta surt un altre camí, hi ha fites, una creu vermella i uns punts  de colors a la soca d’un pi, que agafarem per anar a la cova de l’Aigua. Després de caminar uns 50 m. veurem a dalt d’un pi una “bruixa” idò just davant a la dreta comence un tirany que als pocs metres ens duu a la boca de la cova de l’Aigua. Té una profunditat de 18 m. Dos accessos zenitals, amb el més oriental còmodament practicable i sent l’occidental escarpat pou sobre la sala central.

La cova es troba ennegrida pel fum de les antorxes i fogueres on la mascara arriba a impregnar-ho tot. Destaca’n uns gravats rupestres a la columna central i un ribell per recollir l’aigua.

“ Los restos de antorchas y de hogueras prendidas dentro con objeto de iluminar el recorrido subterráneo hasta la más interior sala donde se halla el aguadero, contrastan con la inadvertencia, entre la abundante trasteria cerámica dispersa por entre las piedras, de lucernaria o luminarias antiguas; siendo los fragmentos de jarras, de cántaros, de cuencos y de platos los indicativos fundamentales del uso habitual de la cueva. Recipientes en su mayor parte destinados a recoger el agua del goteo estalactítico”

Després d’ aver visitat la cova tornem enrere fins a la pista principal per seguir (dreta), arribarem a una bifurcació de camí on em de prendre el de l’esquerra amb lleugera pujada ( el de la dreta ho fa en davallada), arribem una esplanada que fà de esplèndid mirador a la serra nord. Hi ha un altre dipòsit d’aigua pels incendis. Prosseguim per la pista i just a uns 10 m. surt un ramal a l’esquerra que agafarem, ho fa amb una forta pujada primer per a després suavitzar i ja quasi de manera planera arribarem on s’estrany el camí que passa per dintre l’alzinar i ja en devallada i sempre amb direcció esquerra ens durà a Cal Garriguer, una àrea recreativa, on destaca men el centre un aljub amb un coll de cisterna cilíndric i a la dreta les cases que data de l’any 1926. Aquí dinarem i descansarem.

La tornada la farem per la Coma Gran, passarem per davant una cisterna (dreta) amb coberta apuntada i tancada amb porta metàl·lica. Entram en un alzinar espès. Les restes de l’activitat dels carboners ens acompanyen en la davallada, de tal manera que anam deixant rotlles de sitja a la dreta i esquerra, a vegades aacompanyats de les barraques, forns de pa, etc.. Passarem per davant la bassa o bassol de la coma.

El Camí de la Comuna s’acaba pel camí de la coma Gran en la barrera de Can Fundo, on passem de l’alzinar a l’olivar, passarem per davant les cases de sa Cova, també anomenades la Cova del Senyor Guillem, constitueixen una construcció troglodítica, que ocupa una balma natural tancada per un parament artificial, que el els darrers anys a sofrit una ampliació, avui en venda.

Al cap de pocs minuts arribarem a les cases de Ca na Moragues, on avui de matí ens hem desviat.

Ara ja només queda desfer les passes d’avui de matí fins al cotxe.

flickr75wikiloc75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina