793. Arista Sud, Puig de ses Bruixes, 355 m

Hora Inicio: 9:12 8 may. 2021
Hora Fin: 17:00 8 may. 2021
Distancia recorrida: 7,6 km (07:47)
Tiempo en movimiento: 06:12
Altura Mínima: 105 m
Altura Máxima: 355 m
Ganancia Altitud: 370 m
Pérdida Altitud: -372 m
Tiempo Ascenso: 01:33
Bot mes Alt: 28 m
Material utilitzar: Cordes 2 x 20 i 2 x 30 m.
Circular: Si

Data: 8.05.2021

Rapelant l’arista sud del puig de ses Bruixes. Sleepy Hollow

La serra de Galdent és una cadena de muntanyes del Massís de Randa que està situada entre els termes municipals de Llucmajor i d’Algaida. Els accidents més destacats són el puig de Galdent o puig de Son Roig al ponent, el puig d’en Claret situat al centre i el puig de les Bruixes de 355 m al llevant. La serra pren el nom de la possessió llucmajorera de Galdent. Hi ha diverses coves als dos vessants de la muntanya. A la banda de Llucmajor hi ha les conegudes coves de Galdent, que foren amagatall de bandolers com en Durí. Actualment, s’hi ha instal·lat un restaurant. També va existir una explotació de pedreres de marès iniciada a l’edat mitjana i els recursos extrets s’aprofitaren per construir edificis religiosos i civils. A l’entrada o a l’interior de les coves, si hi podem accedir, llegirem diferents fragments d’Els alicorns i Ha nevat sobre Yesterday, de Gabriel Janer i Manila i de Miracle a Llucmajor i La malcontenta, de Sebastià Alzamora

«El meu padrí deia que fins no fa molt encara hi havia gent al poble que creia que les bruixes encara habitaven les coves. Conten que un vespre d´hivern, l’enterrador de Llucmajor que duia a enterrar un mort al cementiri amb el seu carro va notar que qualcú li estirava l’abric pel darrera. Es va espantar tant que partí escapat . L’endemà trobaren l’abric penjat a les branques d’un ametler. Les branques de l’arbre mogudes pel vent feren la feina de les bruixes.
I abans de començar amb la nostra ruta, també heu de saber que fa molts d´anys, quan encara existien els gegants, el pla de Mallorca era ben pla, no hi havia cap serralada.
A les platges de l’Alger hi vivia un gegant enorme i molt bon al·lot que sempre somniava en viatjar. Cada dia escoltava les històries dels viatges que feien els pescadors arreu del Mediterrani i es posava molt trist perquè sabia que la seva gran estatura no el permetria mai visitar els llocs més bonics que envoltava la seva mar.
Un dels seus somnis era poder viatjar a Mallorca. Li havien contat que l´illa era plena de pinars, de platges amb aigües transparents i que hi havia una serra ben escarpada. Un dia, envaït per la tristesa de no poder viatjar, uns pescadors van tenir una gran idea. Li fermaren una de les seves barques a cada peu i l’estiraren mar endins. El gegant sabia que el viatge era llarg i que potser no tornaria, així que va agafar una senalla plena de terra per no oblidar-se mai de la seva pàtria i se l’emportà damunt el cap.
Quan arribaren a Cabrera, els dos patrons no es posaren d’acord i un partí cap un costat de l’illa i l’altre cap a l’altra costat. El gegant, encara que tenia les cames ben llargues, no aguantà l’equilibri i caigué per endavant. Pegà de nassos a prop de Cala Pi -encara hi podeu veure el pou que va fer amb el nas- i la senalla tombà tota la terra darrera el llogaret de Randa, formant el Puig de Randa. Diuen que la Font de la Vila, dins Son Reus, va néixer de la suor que li regalimava del front.
«

Què faríem sense ses llegendes……

Segons Cosme Aguiló «El puig de ses Bruixes era conegut en el segle XV amb el nom de puig de na Santjoana. Sembla que és la mateixa muntanya que en el segle XVII apareix amb el nom de puig Agut [o puig Agut de Ferrutxelles]».
L’anomenat abans puig de Sant Joan i puig Agut de Ferrutxelles i documentat el 1332, fa partió dels termes d’Algaida i Llucmajor.

Sa Sopegada des Gegant
Entre Llucmajor i Algaida hi ha un serrat de muntanyoles que pren cap a Ciutat, i dins sa possessió de Galdent forma una cresta que fa una endinsada seca, com una osca, d’una vintena de pams. De Llucmajor es veu de lo més bé.
Sabeu com es va fer aquesta osca?
Conten que va esser que un gegant, que capllevava per allà, la duia molt d’un altre gegant de Cabrera.
Un dia s’apedregaven i es tiraven unes rocasses com un parell de carros envelats.
Una d’elles va caure dins Son Julià i encara hi és, que fa feredat, de grossa.
L’homo, com la tirava, féu tal estrai, que pega resquitllada, sopega, i amb so dit petit d’es peu fér an aquella cresta: en botí un talabant ferest i quedà aquella osca, que per això se diu sa sopegada d’es gegant.
(Rondaies Mallorquines, T. XXIV, p. 64)

La ruta:

Abans d’iniciar el descens, convé assegurar-se de qué no s’está utilitzan la via per part dels escaladors.

Arribarem al cementiri de Llucmajor pel camí de Galdent, a la part final al devora del tanatori trobem un ample aparcament on podrem deixar els cotxes. Ho podríem fer més envant i estalviar-nos 1,5 km, però com la ruta d’avui és «curta» decidim caminar.

Prenem Nord pel camí de Galdent, deixam a la dreta el camí de Buniferri. En aquest encreuament hi ha lloc per dos o trés cotxes. Continuem fins al proper encreuament amb el camí de Ferrutxelles que agafem ( dreta), fins a l’encreuament amb el camí des Puig, que agafem (esquerra). Ja fa un bon rato que tenim al davant nostre la curiosa muntanya de ses Bruixes. Abans d’arribar al final d’aquest camí, que s’ha acaba a unes cases, veure’m a la dreta l’inici d’un tirany, és que ens portará a les muntanyes de Galdent. Es tracta d’un tirany prou definit i que no presenta cap dificultat.
L’ascens és curt, però intens, al començament passarem per davant les restes d’un porxo (esquerra), és el punt per on sortirem una vegada rapelat, Continuem pujant fins a dalt del coll, on girem Oest (dreta), per anar enfilant la cresta del Puig de ses Bruixes.

En arribar al final de la cresta, la part més alta, aprofitem per descansar i menjar alguna coseta i admirar l’impressionant paisatge del pla, amb Cabrera inclòs. Un lloc on te fa pensar amb les llegendes de gegants.
Ens situem a l»extrem més al Sud, amb una petita desgrimpada i pugem damunt una roca rodona, justi als peus tenim les primeres plaques amb parabolts que utilitzarem per rapelar tota l’arista descendent.

Es tracta de la via d’escalada «Sleepy Hollow» que arriba fins a una 6a, amb un desnivell de 160 m, molt ben equipada amb ancoratges nous.
No descriuré el descens perquè depèn de les cordes que utilitzem, perquè segons de la seva llargària podrem fer uns llargs o altres. Només cal tenir en compte que el darrer ràpel és de 28 m. Noltros utilitzarem cordes de 2 x 30 i 2 x 20 m.

Per arribar al darrer bot, cal superar una encletxa que separa els dos blocs. Situats damunt l’espero trobarem dues plaques. Rapelarem, SE, fins a una cornisa a 8 m, que es veu perfectament des de dalt. Al costat i una mica amagada trobem l’ancoratge amb un petit passamà, Un lloc on no hi cap massa gent ( dues o tres persones), amb el ferm amb pendent, el que ens fa prendre totes les mesures. Rapelarem els darrers 28 m i arribem abaix. Si volguéssim rapelar SO directe des de dat l’espero necessitaríem una corda de 40 m.

Acabat el descens prenem direcció O, sense tirany visible, fins a arribar a una paret de partió que traspassem i als pocs metres arribem al tirany pel qual hem passat al matí, just al costat del porxo esbucat.

Reprenem la pujada fins a arribar novament al coll, però ara prenem sentit contrari abans, direcció NO, per a prosseguir la ruta per la carena.

Caminam per un espès bosc d’ullastres que s’estén pel puig d’en Claret o de sa Sopegada des Gegant (378 m). També anomenat d’en Rectoria. Una curiositat que tenen dos dels puigs d’aquesta serra, és la de tenir dos o tres noms, depenent del vessant que mirin.

En arribar al crull de la Sopegada del Gegant, la traspassem i iniciem un descens per un tirany definit. Arribarem a un primer encreuament que obviem i prenem esquerra, arribem a un segon encreuament que també prenem esquerra, un antic camí de carro, que ens portarà fins a les pedreres o coves de Galdent, que foren amagatall de bandolers com en Joan Puig Durí. Actualment, s’hi ha instal·lat un restaurant. També va existir una explotació de pedreres de marès iniciada a l’edat mitjana i els recursos extrets s’aprofitaren per construir edificis religiosos i civils. A l’entrada o a l’interior de les coves, si hi podem accedir, llegirem diferents fragments d’Els alicorns i Ha nevat sobre Yesterday, de Gabriel Janer i Manila i de Miracle a Llucmajor i La malcontenta, de Sebastià Alzamora.

De vegades els mites i les llegendes caiguts en l’oblit ressusciten. Els fets llunyans en el temps, sovint arrelats només en la memòria oral, necessiten noves maneres d’arribar al públic contemporani. I això ha passat aquest estiu amb un dels bandolers de més anomenada de Mallorca, Joan Puig, conegut pel malnom de ‘Durí’.

Joan Puig «Durí» va néixer a Llucmajor el 1802, i quan va ser prou gran va començar a fer de bandoler per tot el Migjorn de Mallorca, especialment als termes municipals de Llucmajor i Algaida.
En Durí és recordat per la memòria popular com un assassí sense entranyes. Encara avui esmentar-ne el nom fa por a la gent gran. De fet, encara corre la dita ‘Barrau bé la porta, que no entri en Durí’. Les autoritats de l’illa posaren preu al seu cap i fou pres, però va fugir ben prest de la presó, cosa que el convertí en un
indomable llegendari. Quan li demanaren per què havia fugit va dir: ‘La presó no compta amb les condicions establertes a la constitució.’
Una vida de trabuc, punyalada, cavall quan hi havia sort, cametes ajudeu-me quan no n’hi havia i sol i serena, havia d’acabar de la pitjor manera. Conten que en Bartomeu Fullana, ‘Fullaní’, un dels homes de la seva banda, nascut a Algaida, el més jove i possiblement aquell que resistia pitjor les inclemències i la duresa de la vida de bandoler, va trair-lo. I el cas és que Joan Puig i més membres de la tropa varen ser executats a Palma l’hivern del 1829. La pena per als assassins fou la de morir penjats a la forca.

Si voleu saber més d’aquesta interessant història podeu fer-ho aquí
(https://www.vilaweb.cat/noticies/la-resurreccio-del-bandoler-mes-temible/)

veure fotos
fotos
veure fotos
fotos Tomeu
veure fotos
fotos Elsa
wikiloc
Trakc

617. Serra de Galdent i puig de ses Bruixes

Circular: Si
Temps total empleat: 3,30
Recorregut total :  8,68
Desnivell positiu: 302 m
Altitud màxima: 420 m

SERRA DE GALDENT

Data: 5.1.2019

Puig de ses Bruixes

Serra de Galdent

Ens acostam fins a LLucmajor i d’aquí agafem la Ctra. Ma-5010 ( LLucmajor-Algaida), en arribar al Km 2,200, abandonem aquesta Ctra. i agafem el camí asfaltat de Son Saleta, on ja podem veure el nostre objectiu de la serra de Galdent. Continuarem fins al seu final, on arriba el Camí de Ferrutxelles ( esquerra i que no agafem), amb el Puig de s’Escolà a la nostra dreta. Noltros continuem recte pel camí que ve d’Algaida, Son Roig i s’Heretat, durant uns 50 m, i on podem aparcar el cotxe a sa vorera d’un alzinar, enfront de sa síquia de Randa.

Al poc de caminar passem per davant (dreta) les restes d’una antiga cimentera. Durant el camí podem veure a la Nostra esquerra el vessant SE del Puig de ses Bruixes

A 250 m d’ençà que’m deixant el cotxe, abandonem el camí, per agafar (esquerra) un tirany ben definit que ens portarà fins al Puig de ses Bruixes. Aquest tirany s’endinsa dins sa garriga ben espessa, en traspassar sa paret de partió dels termes d’Algaida i Llucmajor girarem S(esquerra), que en curta pujada ens situarà a dalt de la serralada, en arribar, agafem esquerra per la cresta fins a arribar al capdamunt del puig de ses Bruixes de 355 m. El seu cim és un autèntic mirador de 360° sobre el pla de migjorn, on val la pena quedar-s’hi una bona estona per gaudir de l’espectacle. També hi trobarem un petit betlem, un ancoratge químic per rapelar la cara més vertical i una petit mandala gravat a sa roca.

«La llegenda explica que el nom d’aquesta muntanya procedeix de les bruixes que habitaven en unes coves properes. Quan els carros circulaven als peus d’aquesta muntanya, els muls tenien gran dificultat per estirar-los, ja que les bruixes pujaven damunt els muls sense que les veiessin vistes i amb prou feines podien estirar. Els habitants d’aquest indret n’informaren el rei Jaume I el fet, el qual es va dirigir cap al puig de ses Bruixes amb dos capellans i un escolà. Es va enfilar amb la carrossa fins al pic i hi va plantar una creu. L’escolà, mentrestant, mort de por, es va situar en una muntanya veïna, que per això es diu el puig de s’Escolà. Des d’aleshores les bruixes no hi han tornat a aparèixer. (Llucmajor. Senderisme 08).»

Estem situats a l’extrem E de la serra de Galdent, una carena formada pel Puig de ses Bruixes o de na Santjoana o Puig Agut de 355 m, el Puig d’en Claret o d’en Rectoria de 378 m i el més gran Puig de Galdent o de son Roig de 420 m. Suposem que tenen tants de noms perquè fan partió de dos Termes Municipals i cadascu l’anomena diferent, i per la gran varietat de llegendes de la zona.

Ens posem en marxa per la carena que a poc a poc es va eixamplant. Travessam una sèrie de tancats de paret de pedra en sec.
Uns metres abans d’arribar al cim d’enmig el d’en Claret, ens desviarem a l’esquerra en lleugera davallada ( sempre per tirany definit) per arribar a la bretxa coneguda com a Potada des Gegant.

Conta la llegenda que:

» va esser un gegant, que capllevava per allà, la duia molt d’un altre gegant de Cabrera.

Un dia s’apedregaven i se tiraven unes rocasses com un parei de carros envelats. Una d’elles va caure dins Son Julià i encara hi és, que fa feredat, de grossa. L’homo, com la tirava, féu tal estrai, que pega resquillada, sopega, i amb so dit petit d’es peu fér an aquella cresta: en botí un talabant ferest i quedà aquella osca, que per això se diu sa sopegada d’es gegant.

(Rondaies Mallorquines, T. XXIV, p. 64)»

Continuen la ruta que passa per damunt la pedrera de Galdent on avui en dia hi ha un famós restaurant. El darrer tram, abans d’assolir el cim, és de mitja-forTa pendent, primer arribem a un esplèndid mirador des d’on podem veure tot Palma. Continuem uns metres mes i arribem al cim del Puig de Galdent de 420 m.

Per davallar del cim tenim dues opcions i les dues acabem al mateix punt. Una agafa un tirany que s’inicia més al N, i l’altre que agafem s’inicia més al NE. Tornarem passar per la bretxa «Potada des Gegant» fins a arribar a l’encreuament del Puig d’en Claret, un puig quasi sense vistes per exuberant vegetació, on agafarem un altre tirany que en llarga davallada ens porta per dins un espès bosc d’ullastres, pins i carritxeres, fins a enllaçar amb el mateix camí del principi, el que ve d’Algaida, son Roig i s’Heretat. I d’aquí fins al cotxe.

En acabar, i per celebrar l’inici de temporada, ( avui va de gegants, bruixes, fades i dimonis) acabem a Cal Dimoni a menjar botifarrons i llengonisa torrats, caragols i fins i tot unes sopes mallorquines. No hem pogut començar millor.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina