862. Ses Fontanelles – Pas Gran – Pou d’en Rotget – Planes d’en Verd – Coll de sa Coma Clova.

Hora Inicio: 9:14 23 abr. 2022
Hora Fin: 16:19 23 abr. 2022
Distancia recorrida: 11,9 km (07:04)
Tiempo en movimiento: 04:32
Altura Mínima: 172 m
Altura Máxima: 582 m
Ganancia Altitud: 624 m
Pérdida Altitud: -615 m
Tiempo Ascenso: 03:20
Tiempo Descenso: 03:02

Data: 23.04.2022

Pujador dels Palmers

Ses Fontanelles – Pas Gran – Pou d’en Rotget – Planes d’en Verd – Coll de sa Coma Clova.

Iniciem la ruta des del pàrquing del coll de sa Gramola, punt quilomètric 106 de la Ma-10. Comencem a caminar per la carretera esmentada direcció N, passat el pla de l’Evangèlica al punt quilomètric 104 ens desviem a la dreta per un camí que indica Estellencs i les casses de ses Fontanelles, avui convertit amb un refugi/hotel. Passem pel mig de les cases amb silenci i respecte. Deixam enrere les cases i vei ma l’esquerra la indicació d’un mirador que hi pugem on hi ha instal·lat una tirolina.

Continuem la ruta pel GR-221 que s’endinsa dins la coma dels Cellers. Passades les restes de la casseta dels carabiners, s’inicia una pujada pel pas Gran que salva el fort desnivell. Un centenar de metres més amunt localitzem l‘avenc des Vi, amb els seus -104 m i 146 m de llargària és el més profund d’Andratx. Té dues vies d’accés de NE-SO. La via inferior condueix a la profunditat màxima on es pod apreciar la part més bella.

Continuem en ascens la nostra ruta seguint el GR-221 fins a arribar a un botador a la part alta d’un turonet, que traspassem, en arribar a la cota 606 m abandaonem el GR-221 direcció SE per la zona de s’Airot i canviem a E fins a arribar a la part alta de la Coma Clova, on localitzem el Pou d’en Rotget de ses Alquerioles, forma part d’un jaciment arqueològic medieval islàmic. Està compost per un pou amb capelleta inserida dins una marjada amb un passadís construït en pedra en sec i presidit per una pica. La seva fondària és d’uns 4,20 m i compta amb aigua tot l’any.

Continuen SE amb la Coma Clova a la nostra esquerra, per un tirany. En arribar a la Bassola, cota 500 m el tirany pren cap a S, que mantendrà fins a les Planes d’en Verd, després gira a SE pel Pujador dels Palmers (que feim de baixada), un antic camí que supera el fort desnivell, fins a arribar al coll de sa Coma Clova, passem per davant un gran dipòsit d’apaga-focs. Continuem descendint fins a enllaçar amb un camí asfaltat de ses Penyes, on anem trobant diferents cases i xalets. Caminarem en Lleuger descens fins a arribar al primer encreuament continuem per la dreta en lleuger ascens. A una corba continuem esquerra sense perdre el camí de ses Penyes fins a arribar al seu final que acaba a la Ma-10. Caminem 50 m direcció N per la carretera fins a enllaçar amb el camí de la Coma Freda, que continua paral·lel a la carretera, a la primera corba abandonem el camí per la dreta i continuem per pista més agradable, per acabar al pàrquing del coll de sa Gramola, on tenim els cotxes, donant així per acabada la ruta d’avui.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

646. Torrent des Cocó Verd

Circular: No
Temps total empleat: 7,39
Recorregut total: 5,69 km
Desnivell positiu: 388,21
Altitud màxima: 627,31
Ràpel Màxim; 55 m

Data: 14.5.2019

Torrent des Cocó Verd

El més destacable d’aquest torrent és la seva part final on es concentren els salts més interessants; 2 x 25 m, 2 x 15 m, 1 x 23 m, 1 x 32 m i el darrer i final de 55 m.
Encara que noltros ho férem integral, el començament no té gaire interès, a més que està molt brut de vegetació i branques caigudes, per tant és aconsellable iniciar el torrent a la cota 550 aprox , molt abans del botador de ses Alquerioles, on hi ha un antic camí de carboners que davalla a una sitja que hi ha dins el tàlveg del torrent.

També cal fer un altre aclariment, i és sobre l’inici de l’itinerari. Noltros l’iniciarem pel camí de sa Coma des Selles que surt al km-104,400, itinerari indicat a diverses publicacions i en el mapa d’Alpina ( GR-221), però diversos cartells ens indiquen que no passem per aquí i ens remeten al camí de ses Fontanelles, Km-103,900.

Aparcam els cotxes a l’esplanada que hi ha a la corba del km-103,700 i caminem fins a la propera corba, km-103,500 on s’inicia un camí que ens duu fins a ses cases de ses Fontanelles i des d’aquí a sa coma des Selles.
Un altre aclariment; si som previsors, deixarem un cotxe a la sortida del torrent, km-102,400, just abans d’entrar al primer túnel, i així ens estalviem de caminar 1,3 km, per aquesta estreta carretera.

Ja estem en ruta pel camí que puja per sa coma des Selles direcció a mola de s’Esclop, aviat arribarem a l’encreuament on hi ha un pal indicador de les direccions a seguir cap Estellencs i a Sant Elm. Als pocs metres passem per l’antiga caserna de carabiners, el camí gira esquerra, punt vermell a una roca, pel pas Gran i salvar el desnivell, a la nostra esquerra veim la punta des Frare, un impressionant monòlit. Superat el pas seguim avançant en mitja i forta pujada per un camp de roques i multitud de fites, «gràcies» a aquesta nefasta «moda» d’anar fent caramulls de pedres per sa muntanya. Aviat i lo lluny veurem sa silueta des botador metàl·lic de ses Alquerioles que superam i continuem per sa senda, passarem per un gran caramulls de pedres, seguit d’una canonada negre que probablement vengui des pou d’en Rotget. Tot seguit abandonem la senda per entrar al tàlveg del torrent des Cocó Verd.

Els primers 400 m són terrorífics, per la gran quantitat de vegetació i branques seques que i trobem. Arribarem a una sitja i al vessant esquerre veurem l’antic camí de carboners, un excel·lent lloc per iniciar el torrent. Continuem i arribem a un petit gorg o cocó natural amb aigua verda, que probablement dóna nom al torrent. Seguim i arribam al primer salt de tan sols 13 m on curiosament trobem una corda que probablement s’utilitza amb un poal per treure aigua des gorg que hi ha amagat i tapat per vegetació, que possiblement és aquest el que doni nom al torrent.

A partir d’aquí venen una successió de desgrimpades i salts que val des dels 5 al final de 55 m, Els salts no estan adequadament instal·lats, la majoria són de fortuna, cordino fermat on sigui amb maillons de Leroy, hi ha qualque salt de fins a 32 m que tenen una sola placa tipus Spit, tants sols el darrer i gran salt té dues plaques, una amb un espit i l’altre amb un parabolt, fermats entre sí per una vella cinta plana de dubtosa resistència.

El darrer i espectacular salt acaba just a l’entrada del túnel a la mateixa carretera.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

480. Penya Roja, Puig Romaní, Talaia d’Alcúdia

Talaia-d'Alcúdia-(80)Data: 4/06/2016
Distància total recorreguda: 14,48 Km
Temps total, incluides aturades:8,30 h.
Altitud máxima: 444 m.
Desnivell positiu Acumulat: 894 m.
Desnivell Negatiu Acumulat; 894 m.

Torre de sa Mola de Tuent

480. Penya Roja, Puig del Romaní i Talaia d’Alcúdia.

L’objectiu d’avui és enllaçar la Penya Roja 354 m (també coneguda com a penyal del Migdia) , amb el Puig de Romaní 387 m, pel coll des Clot o coll del Pedregaret 315 m, i la Talaia d’Alcúdia 446 m, després davallar pel coll de l’Engolidor fins al coll Baix, sa coma de s’Egua, coll de na Beneta, ses Fontanelles, ses Planes, zona des Codolar i finalment el Calvari i l’Ermita de la Victòria,l tancant així una ruta circular.

Així que comencem a caminar des de l’aparcament de l’Ermita per la pista que puja fins al Pla de la Talaia, extravasem una barrera, als pocs metres en un revolt ens crida l’atenció les Tres Creus de pedra ( avui en dia només n’hi ha una les altres dues són de fusta) recordaven el lloc on la tradició situava la trobada de la Mare de Déu, anem guanyant altitud a mesura que anem pujant per la pista que ens fà d’esplèndid mirador natural sobre la badia de Pollença i la península de Formentor.

Seguim caminant fins a arribar a un pal indicador ( esquerra) que ens indica que venim de l’Ermita i anem cap a la Talaia, idò just aquí s’inicia un camí de ferradura ascendent protegit per unes baranes protectores de fusta , es tracta del camí de la talaia de la Penya Roja.

Passarem per davall de la Falguera un impressionant penyal de 383 m, sent lo mes interessant a més de les espectaculars vistes, el pas en forma de petit túnel molt aeri amb la sortida per un portalet, una autèntica fortificació, ara les vistes canvien i podem admirar el Cap Pinar, el camí transcorre per una balconada molt aeri sobre el fondal de la Clotassa,  per aquells que pateixen de les altures es podem agafar a una cadena ben gruixada que els servirà de passamans.

Continuem pel cami de ferradura i anirem veient diferents construccions, un aljub amb coll rodó, un forn de bala roja i un altre mes lluny, una construcció de pedra amb coberta de volta de canó amb dos forats a la part superior, que servia de refugi als talaiers, i un poc mes avall podem veure una pared amb un portal de pedra en forma d’arc que dóna pas a la part més baixa, ho  em de recordar perquè després hi passarem.

Continuem pel camí de pujada fins a arribar a la part superior de la penya Roja 354 m, una magnífica talaia, té una esplanada d’uns 4 m de diàmetre amb el canó del Moro. L’any 1521 ja hi avia el talaier Bernat Martorell, però no va ser fins al 1604 que es va decidir artillar la fortificació i ja en el 1630 es va instal·lar el canó. Ja podem veure els nostres objectius, el Puig de Romaní 387 m, i i al fons sa Talaia.

Després de descansar i fer ses fotos, descendim pel mateix camí de pujada en direcció a la pared amb el portell en forma d’arc que en vist abans a la  pujada. L’travessem amb dues grimpades, agafem direcció S ( dreta), amb la cala de la Solana al nostre peu, ara se’ns presenta sense camí definit, amb pendent lateral i relliscós, anirem per davall de la penya Roja per arribar al coll de la Solana 315 m del que a l’altre vesant i arriba un cami que surt del cami de sa talaia, que ens situa a la part S del penyassagat un impressionant espoló. Continuem per la carena fins a arribar a la part més alta el puig de Romaní 387 m. Per descendir tenim dues opcions, una davallar direcció E ( esquerra) fins a la cala el Clot, i l’altre davallar direcció NE just aban d’arribar al coll  que ens separa del puig de la Falguera 383 m, agafem aquesta segona opció  en ziga zaga per una «rosseguera» amb pendent molt forta amb direcció al pinar que hi ha abaix a la Clotada sense acamí. Abans d’arribar a baix i mentres anem davallant em de mirar a la part alta de s’enfront, on ja no hi ha gaire pins perquè ens em de  dirigir a aquesta zona per agafar un antic camí, però encara ens queda davallar i ho feim per situar-nos a la dreta d’aquesta coma que forma mes abaix la cala  el Clot per després anar davallant fins arribar a una torrentera totalment coberta de vegetació. Es tracta d’una zona molt bruta de vegetació que dificulta molt la progressió. Traspassem la torrentera i pujam a una zona més alta i més neta de vegetació on trobem tot duna un camí  que ens duu a un altre camí més ampla que és el camí que davalla de la pista de la Talaia concretament des del coll des Clot 315 m ( coll des Pedregaret ) fins sa cala des Clot. Arribats al  coll des Clot ( coll des Pedregaret)  tornem a la pista que puja a sa Talaia i que està a pocs metre del coll, si volguéssim pujar a la Talaia Vella 349 m, ho faríem des del coll des Clot per un caminoi que du al cim, on hi ha les ruïnes d’una construcció dedicada a la vigilància de la costa anomenada caseta del Clot. Bé, estem a sa pista principal i ara ens dirigim al pla de la Talaia o pla de na Tesa, on hi ha un dipòsit d’aigua pel combatre els incendis, i s’ha acaba el camí ampla, al segueix una interessant i forta pujada que acaba en una bretxa, és el pas de L’Aritja, i d’aquí en pocs minuts ens situem al cim de la Talaia d’Alcúdia 446 m, antigament coneguda am el nom de Puig Gros de la Victòria. De l’antiga talaia de defensa, només  queden les restes de la base. La torre fou aixecada l’any 1567, per ordre de la Universitat local d’Alcúdia. També destaca la caseta amb de vigilància forestal ( el talaier d’avui en dia).

Ara em d’anar fins al coll Baix, per això iniciem el descens per la part NE, direcció al puig del Bosc 342 m que no hi arribem a pujar sinó que ho feim pel coll de l’Engolidor ( 284 m), es tracta d’un camí de ferradura que descendeix ràpidament fins al coll Baix. En el mateix coll trobem una àrea recreativa amb un refugi públic per romandre, una font i taules per menjar-hi. No davallem fins a la cala per manca de temps.

Prosseguim la nostra ruta SO per una pista forestal que arriba fins al Mal Pas que noltros no hi anem sinó que caminarem uns 10′ fins a arribar a la bifurcació de les Fontanelles ( Fontanelles Fondes i Fontanelles Sobiranes) , hi ha un pal indicador que assenyala Ermita de la Victòria 1’30 h., el camí de ses Fontanelles coincideix inicialment amb el jaç del torrent de la Cova de les Puces, anirem extravasant en vàries ocasions el torrent d’una banda a l’altre i altres anirem pen dins.

Més amunt passam a la vora de les Fontanelles Sobiranes, una bassa d’aigua ubicada ben al mig del torrent i arribam després al coll de na Benet, caracteritzat per la presència de grans ullastres. Des d’aquí, i sense fer cas al brancal que sorgeix a la nostra esquerra conegut com «es Escalons», continuam tot dret, ja en sentit descendent, seguint el torrent de ses Fontanelles.
Poc temps després arribam a ses Fontanelles Fondes, un altre bassol situat a la llera del torrent, passat el qual acaba el pendent i comencen ses Planes, on deixam dos ramals a l’esquerra, el primer dels quals permet accedir al campament de la Victòria. En tot moment seguim els pals indicadors cap a l’ermita. A continuació, vorejam els costers de sa Talaia, passam per sobre d’una pedrera abandonada i, posteriorment, topam el torrent de s’Aladernar. Ara ens queda el darrer tram amb pujada forta fin a l’aparcament.

I aquí acaba sa nostra excursió d’avui.

flickr75wikiloc75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina