499. Torrent Fondo de Mortitx, sector inicial Sud.

grup Data: 29/10/2016
1º zona deportiva 205 m y 6 rápeles.
2º zona deportiva 125 m y 5 rápeles.
Rápel mínimo. 3 m, desgrimpable. máximo: 30 metros. (conjunto de toboganes encadenados)
total recorrido torrente 1.420 m ( no incluye retorno).
Total zona deportiva. 330 m.
_______

icono rapel

499. Torrent Fondo de Mortitx – sector inicial Sud –

La finca pública de Mortitx es localitza a l’extrem costaner més oriental del municipi d’Escorca, dins el sector nord de la Serra de Tramuntana. Aquest espai, considerat uns dels més grans i valuosos de les Balears. Confronta, al nord, amb la Mar Mediterrània; a l’est, pel Torrent Fondo de Mortitx, amb la finca Rafal d‟Ariant i amb el municipi de Pollença i les seves finques La Torre d’Ariant i Pedruixella Petit; al sud, amb Pedruixella Gran (Pollença) i, altre cop a Escorca, amb la finca privada de Mortitx i la de Mortitxet; a l’oest, pel Torrent de ses Marsesques, amb Femenia Vell i la finca privada de Mortitx.

L‟Institut Nacional de Conservació de la Natura (ICONA) adquireix, en data 28 de maig de 1981, la parcel·la d‟unes 800 ha segregada de la finca Mortitx (952,89 ha), propietat de l‟entitat mercantil MORTITX S.A., exceptuant-s‟hi dos embassaments enclavats dins els terrenys adquirits per l‟ICONA (6.410 m2 i 2.355 m2 , respectivament) atorgats anteriorment per l‟esmentat propietari a Industrial Agrícola Xitrom S.A. en escriptura de segregació, de 7 d‟agost de 1980.  És declarada d’Utilitat Pública el 22 d‟octubre de 1983, i s‟inscriu amb el número 14 al Catàleg de Monts d’Utilitat Pública de les Balears. La seva gestió queda en mans del Govern de les Illes Balears. En aquells moments, la compra de finques per part de l’Administració s‟emmarcava en una estratègia d’ampliació de les propietats públiques a la Serra de Tramuntana, declarada “Paisatge Protegit”.

Els torrents recorren la finca pública de sud a nord. El principal és el Torrent Fondo de Mortitx, que suposa el límit nordoriental de la finca, tot i que la seva conca de recepció els sobrepassa. Els seus diversos braços tenen diferents noms (Torrent de Mortitx, Torrent des Molí, Torrent de la Coma de les Truges,…) i graus d’encaixament. A la capçalera del Torrent des Molí es bastiren, cap a 1950, dos embassaments (0.87 ha en total) per a proveir d’aigua els cultius de fruiters del Sementer Pla, explotats pels antics propietaris. La seva titularitat és privada, tot i que s‟enclaven dins la finca pública. Retenen les aigües del torrent de s‟Hort des Molí. El límit occidental de la finca el constitueix el Torrent de ses Marsesques, més rectilini i de menor encaixament.

Pel que fa a les precipitacions, presenta uns valors màxims a la tardor, a partir de setembre quan ja se superen els 100 l/m2 , però especialment els mesos d‟octubre i novembre, quan la circulació de fronts de baixes pressions topen amb el complex orogràfic de la Serra. S’estima en 2 dies/any (durant l‟hivern) en què la precipitació és en forma de neu. La resta de l’any, les precipitacions es mantenen gairebé estables entorn dels 40-50 mm mensuals, exceptuant una punta màxima el mes d’abril i la caiguda en picat del juliol, on es registren 0 mm la majoria dels anys. La precipitació mitjana anual es calcula en 391 mm, però si es tenen en compte la mitjana dels màxims pluviomètrics registrats s’assoleixen els 890,2 mm. Per aixó es un dels torrents que mes aviat duu aigua i el que mes temps está en actiu.

El torrent Fondo de Mortitx neix a la cara nord del puig Tomir, entre les possessions de Muntanya  i Binifaldó, pasa per la coma de la Vinya, la coma de na Morella i finalment entra a la finca de Mortitx i segueix fins la mar.

Dit aixó entenem que el torrent que descrivim es el torrent Fondo de Mortitx a la seva part alta de la finca situada al sud, i no el torrent de ses Comes o el torrent de s’Hort des Molí, els cuals venen dels embassaments abans descrits,  i que desemboca al torrent Fondo, ho dic perquè en el mapa d’Alpina situa  el naixament del torrent de Mortitx  davall el cingle de les Mules, lo que és incorrecte. En canvi els mapes de l’Institut Nacional Geogràfic, el mapa General de Mallorca d’en Josep Mascaró Pasarius i el de Rutes Amagades de Malllorca d’en Jesús García Pastor ho situan correctament.

Bé idò ara pasarem a descriura aquest  tram esportiu, de gran bellesa i tan poc conegut

Torrent Fondo de Mortitx.-sector sur.- o, Torrent de Ses Comes de Mortitx

Recorrido Total : 7.1Km.
Recorrido Torrente: 2.5Km.

· 1º parte deportiva: 205 m.

· 2º parte deportiva: 125 m.

· 3º parte, resto descenso desgrimpable: 2.000 m

Total Rapel o reuniones: 11.
Rapel máximo: 30 m. (4+26:sucesión de toboganes)
Cuerdas: 2×30.
Equipamiento: Placas de expansión 10mm. (2016)
Aproximación:30 minutos.
Torrente: 2 horas (grupo de +-6 personas)
Retorno: 1h.30 minutos.
Dificultad: V2.a3.II
Hidrografía: Conserva gorg en invierno (2º parte)
Notas: Recomendable después de fuertes lluvias. En invierno 3 gorg nadar <10 m.
En verano, gorg salvables, con habilidad. Recomendable para la práctica e iniciación en el descenso de torrentes.

flickr75wikiloc75youtube75

461. Torrent Fondo de Mortitx; Pas d’Aniràs i no Tornaràs, Remontat des de el S20m

 

TORRENT FONDO DE MORTITX DOBLEVUITRecorregut  total: 12 Km

Recoregut esportiu: 500 m.

Desnivell: 90 m.

Ràpel màxim: 20 m.

Temps total: 9 h. ( 9 persones)

 

icono rapelferrata

 

TORRENT FONDO DE MORTITX.-  REMONTAT.

Ja no podiem aguantar mes temps sense fer un torrent amb aigua, així que ens decidim pel Torrent Fondo de Mortitx que sempre guarda aigua en els seus gorgs i perquè voliem remuntar-ho.

Na Palmira fidel a les tradicions i estant en carnestoltes venir disfraçada de bany i ha escollit un bon lloc.

Ens posem en marxa a les 10 h creuem les barreres que donen entrada a la finca de Mortitx i comencem a caminar per la pista de ses Comes, superem la barrera pel botador de la dreta i prosseguim per la pista que ens duria al refugi de Lavanor i a les Basses de Mortitx. Hem de parar esment perquè als pocs minuts hem d’abandonar la pista ( dreta i fita) per una sendera, primer amb oliveres i seguidament cobert de càrritx, creuem una torrentera, que ens ha de portar fins a un coll o obertura entre els penyals que tenim enfront.

Aqui comença el descens entre el Torrent de Mortitx, que molt mes a baix s’uneix el Torrent de l’Hort del Molí fins a arribar just a baix del Bosc d’Oca, on trobem el primer gorg del mateix nom i on ja podem efectuar el primer salt, i pels que no volen mullar-se poden salvar-ho per la paret esquerra amb bons agarris.

Li Segueixun altre petit salt desgrimpable, prosseguim per la dreta entre càrritx per més endavant tornar al llit per arribar al segon salt de 6 m, desgrimpable per l’esquerra alguna cosa arriscat.
A partir d’ara li segueixen diversos salts i tobogans fins a arribar al Gran Salt de 20 m per acabar amb el salt des Morro Escotorrador de 18 m i un petit mes després.

Arribats al final, a la desembocadura al mar i aprofitem per menjar alguna cosa.

Iniciem el trepidant ascens per la «ferrata» ,que per cert necesita reparar i millorar ja que segueix amb el cable tallat…, amb el seu impressionant buit de 25 m. i que ens duria a la sortida pel Pas d’Aniràs i no Tornaràs però que en aquesta ocasió no farem, ja que optem per la variant del pas que ens porta per la impresionant balconada per damunta l’inici del salt de 20 m.

Per a això i havent realitzat l’ascens dels primers trams cablejats que ens deixen sota una gran bauma, en aquest punt hem de descendir uns metres en ziga-zaga per arribar un un primer passemans ( esquerra), seguit d’un segon que ens deixa en una còmoda esplanada on hi ha la reunió amb dues placas totalment rovallades i en un molt dubtós estat i per on rapelarem fins a la capçalera del salt de 20 m. A partir d’aqui anem remuntant salt a salt fins a la sortida i l’arribar al gor del Bec d’Oca, on ens canviem novament, mengem alguna cosa i reprenem el retorn pel mateix lloc que hem vingut. Arribant als cotxes a les 19 h fent ús dels frontals.

Com no podia ser d’una altre manera i en sa set que tenim agafem els cotxes i en anem directament al bar de sa Tafona de Caimari a veura a na Cati que ens preperarà unes chandis ben fresquetes.

 

 

flickr75wikiloc75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina