Archivos mensuales: mayo 2014

Un bon recorregut començant pel pas des Duro, sa Fosca el Torrent de Pareis, per acabar a sa Calobra. Les pluges del día abans no han millorat el nivell d’aigüa a sa Fosca, bastants de gorgs completament buits i alguns justs però optims

Data: 10-maig-2014
Circular: –
Recorregut total:

Els torrents que s’obriren antany eren llocs enclotats, misterioros i aillats de l’exterior, caraterístiques que motivaren els exploradors a ficar-s’hi de manera semblant a allò que empeny els espeleòlegs a penetrar dins les cavitats malgrats les innombrables dificultats que aixó implica. D’un temps ençà el torrentisme ha pres molta força a Mallorca, s’han obert nous torrents arreu, però clar, els torrents celats, misteriosos i pregons ja són coneguts, de manera que els torrenters radicals fa temps que exploren qualsevol curs d’aigua que tengui un mínim de dificultat. Per aixó es fan populars alguns torrents que, con el que aquí descrivim, no amaguen cap misteri en llur caixer, torrents que es veuen d’enfora, i que almnyus se n’intueix la dificultat de ben lluny, tal como es fas en una via d’escalada. Per tant aquí l’interés, no és la llera ombrívola, tancada, íntima d’altres torrents; és la verticalitat, llum enlluermadora, la vista oberta als horitzons il-limitats de la mar i a les roques titàniques presidides per la Foradada.

I estava bé aquella ànima damunt aquella altura

d’on veuen la mar fonda unida amb lo cel blau

on sona més augusta la veu de la natura,

on la quietud murmura

santes remors que diuen: pregau i meditau

“Miramar”

M. Costa i Llobera

En referència al’equipament hem de tenir ben present que la informacióque donam pot no coincidir amb la realitat per moltesde raons: els ancoratges que citam poden haverdescomparegut o estar inservibles; o ben al contrari, un fanàtic de l’equipament pot haver clavat els darrers models d’ancoratges high-tech a tots i cadascun dels salts. Per altra part, el que a les topografies anomenam placa inclou tota casta de peces metàl·liques –spits, parabolts, químics, etc.– que no siguin les clàssiques clavilles d’escalada. Quan al material necessari, hem de tenir en compte que, tot i que es tracta de torrents amb verticals molts grans –alguna de més de 100 metres– només són imprescindibles 2 cordes de 60, sempre tenint present que no convé enfrontar-se a salts d’aquesta envergadura sense cordes de recanvi.

L’aspra bellesa de la zona no necessita d’apologistes. La combinació dels penyals vertiginosos, boscos espessos i costers atapeïts d’olivar enamora al visitant. Així ha estat des del temps més antics o com a mínim des de la Conquesta; concretament Miramar és un indret d’alt ressò històric, aquí el segle XIII, Ramon Llull va fundar una escola de llengües orientals, i de les premses de Nicolau Calafat va sortir el primer llibre imprès a Mallorca. En temps més moderns foren aquests mateixos paratges els que varen seduir a una persona de tanta cultura i tant de món com George Sand, fins al punt de fer-li veure les possibilitats turístiques de l’Illa. Un altre personatge il·lustre que es va enamorar d’aquests indrets fou l’arxiduc d’Àustria Lluís Salvador, fins al punt de comprar totes les possessions costaneres entre Esporles i Deià. A més les va popularitzar entre l’alta societat de l’època; entre d’altres Miramar rebé la visita de l’emperadriu Sissi d’Àustria i del rei Eduard d’Anglaterra. Miramar i les terres del voltant són llocs senyers de la literatura mallorquina i catalana en general; sota el patronatge de l’Habsburg hi escriviren personatges com Costa i Llobera, Joan Alcover, Jacint Verdaguer, etc. L’acció de l’Arxiduc sobre el paisatge, quasi sempre encertada, es pot veure avui encara en forma de camins i de miradors que humanitzen delitosament un paisatge tan aspre. El 1923 un projecte que hauria representat la continuació de l’obra arxiducal fins a les darreres conseqüències no va arribar a veure la llum; es tractava de la declaració de Parc Nacional de les terres de Miramar, promoguda pel Foment de Turisme i avortada pel poc interès del govern de Madrid. Fet més de plànyer quan veim el procés d’urbanització que sofreixen aquestes indrets.

En un lloc tan carregat d’història, de bellesa paisatgística, tant natural com antròpica, és allà on la pràctica del torrentisme esportiu es pot dignificar amb unes gotes de cultura, a través del coneixement de la geografia humana dels que hi passaren i de llurs obres.

Revista Endins 2004v26p031

TORRENT DE LES ÒLIBES O DE SON MASROIG

El torrent neix baix el Pas Vell de son Ripoll, sense interés torrentr fins aribar a les Cases Noves, possessió situada a ran de la carretera Ma-10 a prop del Km 66, just davant la seva entrada hi ha un petit portell que dona acces a un olivar hon hi trobem a l’esquerra el tàlveg del torrent. Es tracte de seguil-lo i a uns pocs minuts arribemn al primer gran bot de 60 m., es tracte de d’un bot molt vertical sense cap dificultat tècnica, excepte la presió psicológica de l’altitud, però clar a aixó em vingut, o no ?.

Després de superar aquet primer gran bot em de seguir paralel al tàlveg del torrent durant uns 10/15′, fins entrar novament al seu tàlveg. Els primers bots son tots desgrimpables fins arribar a un primer bot de 10 m. que desemboca en un petit gorgquet de 3 m. Una vegada superat ens situa a la verticalitat del gran bot, aquí la bellesa paisagística és insuperable. Ens disposem a fet el primer tram de 32 m., i no de 25 com dien algunes publicacions, que ens situará en un replà, molt, molt aerí i de precaria estada, així i tot en fiquem els cinc que som, tot seguit comence la segona part del gran bot de 50 m. amb la seva part final volada seguit de 10 m. que podem desgrimpar.

Després de recollir les cordes i descansar una micona, proseguin amb diferents bots tots desgrimpables excepte un de 18 m. s’escaleta, un tobogan d’un vistós color daurat.

Finalizat aquest bot podem apreciar a la nostra dreta un antic camí amb alguns graons tallats a la roca, on anirà ? Ho aurem de tornar per investigar.

Al final i vorera de la mar arribem al antic Camí de la Mar, fet construir per l’Arxiduc allà pels anys 1876, avui endia practicament inexistent.

Ara ja només ens queda cercar una ombra per menjar-nos el bocata, i tornar pel Camí de sa Foradada fins a ses Cases de Son Masroig. Desde el punt on dinavem dominabam gran part del gran bot i ens varem entretenir mirant un grup de torrenters que també davallavan i que arribat al replá del gran bot varen tenir dificultar en recuperar ses cordes i no lis va quedà més remei que remuntar els 32m.. Tot va acabar bé.