403. ULLS DE SA FOSCA

Ulls-de-sa-Fosca-(53)Data: 25-10-2014

Activitat: Barranquisme

Salt mes alt: 40 m.

Zona: Sa Fosca

 icono rapel

Cada vegada que comencem una excursió a la barrera que baixa al Pas des Duro el día promet. Idò avui encara es mes prometedor que mai  perquè anem per primera vegada a baixar a sa Fosca pels Ulls de sa Fosca, una entrada natural similar a sa de sa Bombilla.

Les cares dels artistes d’avui expressen una mescla de felicitat i nirvis.

Bé idò, una vegada a sa barrera iniciem el descens pel camí del qual sortirem aviat per la dreta per un tirany amb direcció al coll que hi ha a la serralada de la nostra esquerra. Per arribar al coll farem alguna grimpada, superat iniciem el descens sense cap tipus de caminoi o senda, per enmig de carritxeres i afilades roques, anirem perdent altura amb direcció Sud (esquerra), fins a arribar a una esplanada a la balconada de damunt sa Fosca, on hi ha una fita que ens indica el descens quasi vertical a seguir. Aquí les vistes són indescriptibles, amb la impresionant pared vertical de l’enfront, que maldament pareixi mentida és por remuntar.

Ens posem l’arnès i casc perquè aviat haurem de rapelar el primer bot de 15 m. tot seguit ve el 2n de 20 m. recentment re equipat amb plaques.

La vegetació és esponerosa, alzines, llorers, mates, etc., pareix que estem a una altra època.

Seguim descendint per un tirany ple de fulles i pedres soltes, farem alguna grimpada per arribar a una escletxa i des d’aquí ens dirigim a la vertical on trobem la 3è reunió muntana a un pont de roca, es el bot mes llarg de 35 m. i acaba volat.

Arribat a baix, les sensacions de les olors, els colors i l’entorn emborratxa a qualsevol. Estem immersos en el barranc més fascinant d’Europa, a una part intermitxa, encara ens quedens uns ràpels més. El següent ràpel curt de 15 m. i tot seguit muntem el 2n amb dues cordes de 40 m. que en deixa físicament damunt el sostre de sa Fosca i encara a 80 m. per damunt el tàlveg del torrent.

Acabat aquest darrer ràpel arribem a una espècia d’olla on hi ha l’entrada de sa Bombilla que ha estat recentment re equipada i millorat amb uns passamans i una placa a sa vertical, cosa que s’agraeix, ja que les cordes se solien queda enganxades i impossibles de recuperar, com ens va passar la darrera vegada.

Abans de posar nos els neoprens el personal no pot aguantar i sa posa a cercar el forat per on em de davallar a sa Fosca, aviat el tenim localitzat.

Després de menjar alguna cosa, emprenem el que aviem vengut a fer, descendir a sa Fosca pels Ulls de sa Fosca.

El primer bot és curt només de 7 m., està equipat amb dues plaques anellades a la dreta.

El segons bot fa 30 m. està equipat amb una passamans d’acer i dues plaques a la vertical. En aquest lloc cal anar molt alerta per la quantitat de pedres soltes que hi ha, amb el conseqüent perill pels qui estàn abaix.

El darrer bot de 40 m. també equipat a la capçalera amb un passamans d’acer i dues plaques anellades a la part dreta. Tot el seu recorregut és de gran bellesa.

A la davallada  si ens fixem podem veure la cleritat de l’exterior que arriba per on em davallat i la que es reflecteix de sa Bombilla, dons aquestes dues lluminositats són els ULLS DE SA FOSCA.

Arribem al tàlveg abans d’arribar  la zona anomenada sa Plaça des Tremolor, ara tot són cares contentes i satisfetes, no hi ha per menys.

Ara només ens queda recórrer els darrers 75 m. de sa Fosca i altres 80 fins a arribar al pas dels Caçadors, la qual cosa és fa caminant perque no hi ha gaire aigua.

Com sempre l’arribada a Escorca pel camí des Burgar és fa terriblement dura.

I aquí acaba una amb les millors sensacions que em fet.

Acabem inmersos a la frescor de les chandis i a la dolçor de les xocolates que ens ha preparat na Cati de sa Tafona.

flickr75youtube75

400. Calobra Fest running 2014

sa-caobra-fest-(5)Data: 11-10-2014

Disància total: 10.094 m

Elevació máxima: 723 m

Elevació mínima: 28 m

Total ascendid: 871 m

Total descendid: -206 m

 

icono trail

Gràcies a la participació d’en David, el nostre atleta més universal, em participat en aquesta primera edició de La cronoescalada dels 10 Km de pujada  a sa Calobra en bicicleta i running. sa Calobra Fest:

 

Les dades mes significatives de la competició son les seguents
• Sortida: Cada 30 segonds
• Modalitats: Ciclisme i Cursa
• Avituallaments: 2. Km 5 i Meta
• LLoc: Sa Calobra
• Número de places: 250 plazas
• Distància: 10 km
• Desnivell: 910
• Pendent midge: 11,3%

 

 

 

flickr75

402. Puig de Massanella, per sa Canaleta

puig-de-massanellaData: 18-10-2014

Senderisme: Fàcil

Torre de sa Mola de Tuent

 

 

 

 

 

 

Descripció de l’Itinerari:

 

Iniciem el recorregut al costat del restaurant Son Catlar situat en la carretera que uneix Mancor amb Caimari. Podem deixar el cotxe aparcat a uns 250 m una vegada passat el restaurant (en el cas de venir des de Mancor), en un desviament situat a l’esquerra de la carretera, a l’entrada de les cases de Massanella. Durant l’època islàmica, hi prosperà l’alqueria ‘Maizarella’, que feu part del juz’ d’Inkan, amb presència probable d’elements berbers. Jaume I cedí aquestes terres al Paborde de Tarragona. En el segle XIV Pere Catlar adquirint terres formà la gran possessió. S’ha anomenada Son Abrí, Son Catlar, Massanella d’Alt i de Baix. Fins que el 1802 s’unificà amb el de Massanella. (GEM).

Des de l’aparcament retrocedim, amb baixada lleugera, fins a la barrera que dóna entrada al restaurant a la qual arribem en 2’. A l’esquerra de la barrera veurem un pas estret d’una barrera feta de fusta pel qual podem continuar a l’esquerra (E), vorejant la reixeta, fins a la barrera que tenim al front, només trespasar-la tronem una caseta de fusta del tipo de Leroy amb un guarda que en esplica el protocol i que em de pagar 4 euros cadascú i aixó que som residents, una i oli, si no voleu pagar ja sabeu lo que eu de fer.

Continuem a la dreta (N), pel camí que en 1’ ens situa en un encreuament, havent de prendre a l’esquerra (NW), tenint algo allunyades a la dreta (NE) les cases de Massanella. Travessem un portell amb un pas canadenc i continuem pel camí de terra que amb direcció NW i amb pujada molt lleugera, ens conduirà a Can Bajoca. A l’esquerra tenim el Torrent des Prat i als 14’/25’ arribem a un portell i 1’ després aconseguim un encreuament (camí des de la dreta NE) en el qual hem de continuar pel camí que veníem transitant (NW). Iniciem una pujada molt lleugera i als 4’ arribem a un portell amb barrera metàl·lica que una vegada travessat en 2’ arribem als voltants de Can Bajoca (dreta) (E). sembla que el nom li ve d’en Miquel Colom, natural de Deià, que era conegut per ‘En Bajoca’.Seguim caminant per s’Arreplegada cap a s’Estret o es Grauet, fin arribar a les Cases des Bosc amb una porxada de canya, un bon lloc per menjar alguna coseta i beura, en aquest encreuement de camins no ens em de confondre i em d’agafar direcció esquerra, es a dir em de deixar la casa a la nostra dreta. Prosseguim la ruta per un tirany de ferradura amb molt de rost., no tarma de trobar un altre pal que ens recorda que em de oagar, etc…..Ara es tracta de seguir el caminoi que ens durá a la canalització, la famosa Canaleta del Massanella.

La Canaleta és emblemàtica per ser una de les obres d’enginyeria tradicional més importants de la Serra, construïda per a solucionar els problemes d’aigua que patia el llogaret de Massanella.

Aquesta séquia, fou construïda per en Jacint Antoni Fontanet Llabrés Montserrat (1706-1762), natural de Son Joan Arnau (Llorito), aleshores encarregat de les païsses de Massanella. amb pedra calcària recollida allà mateix i ajuntada per morter de calç té una longitud aproximada d’uns 8 quilòmetres i assoleix un desnivell de quasi 600 metres, des del seu naixement a la font des Prat, a 800 metres d’altitud, fins a les cases de Massanella, situades a 200 metres d’altitud. Una làpida commemora la construcció de la conducció i, textualment resa així: «Dia 15 de juliol del sant any de 1750, per aquest pont d’aigua, el senyor Abrí-Descatlar i Fuster, Bossa d’Or del Regne de Mallorca, es preocupa amb el seu esforç i recursos».

Proseguim per damunt de la Canaleta, pasem per la roca foradada i el Pont, tota una obra d’aquell temps, a poc arribarem a la La font des Prat de Cúber o font de Massanella, amb una inscripció que deia «Font de Massanella 1748».

Caminem en fort ascens per l’alzinar, a la sortida del mateix ja podem veure el Puig de Massanella i el Pas de n’Argentó per on em de pasar. Ens hem d’anar apropant a la paret oest del contrafort mdel Puig de Massanella fins arribar ben bé a sota, tot això sempre en direcció sud/sud-oest. El pas de n’Argentó no presenta cap dificultat.

Les vistes son extraordinaries, el més aprop i abaix el Puig de ses Bassetes 1,212 m., proseguim el fort ascens per un terreny incòmode i aviat ens situem a l’extrem S. del macis, ara ja només queda caminar i assolir el cim 1,352 m. Si abans les vistes eran extraordinaries ara al cim son de cine. El panorama visual cap a l’est ens situe sobre el colosal puig Tomir de 1.104 m. Si mirem cap el Sud-Oest impresiona la carena calcària que es dirigeis a l’esperó de migjorn i al puig de ses Bassetes 1.212 m. i al coster Nord del cim és un espadat vertiginós que s’aboca sobre el comellar de les Cases de Neus de Comafreda.

La baixa la feim per el camí clàssic, pasem aprop de l’únic arbre una mànific teix i el Pla de la Neu, un àntic dipòsit de neu situat a 1.200 m. d’altitud, és el que es troba més alt.

La davallada és intensa, pasarem per devora de l’avenc de laq Travessa de’uns 49 m. de profunditat, després la famosa fita del Foment que marca la bifurcació del camí, a la dreta indica puig i font, la font de l’Avenc, noltros proseguin el descens fins el Coll de la Línea 824 m, on agafarem direcció Sud ( dreta) per la pista del Comellar del Bosc, que per cert ens ha fet llarguisim, fins arribar a les Cases des Bosc i d’aqui desfeim el cami del matí fins el cotxe. I acabem inmersos a la frescor de les chandis que ens ha preparat na Cati de sa Tafona.
flickr75wikiloc75youtube75

401. Torrent del Comellar d’en Corso

torrent-del-comellar-d'en-cData: 11-10-2014

Desnivell: 200 m.

Ràpel màxim: 42 m.

Cordes utilitzades: 2 de 40 m. i 1 de 20 m.

 

icono rapel

 

 

Torrent de gran bellesa del tram sud de la serra de Tramuntana, a un lloc poc donat a les les pluges en canvi està guardat per altres torrents de la zona; El Torrent de ses Bardes amb sortida al mar, el Torrent de ses Serres també amb Sortida al mar, el Torrent de ses Basses amb sortida a terra però al limit del Fondal de ses Basses, el propri Torrent del Comellar d’en Corso aquest com afluent del Ratjolí i el més populars de Tots el Torrent del Ratjolí. Tots Ells formen un grup d’excepcionals torrents de la zona.

Crida l’atenció Que aquest torrent sa equipàs recentment al 2011, per en Miquel Martorell i en Xisco Blas, o més encara Que el Torrent de ses Basses Sa equipàss el 2014 per membres de Doblevuit. Lo que demostra que es manté l’esperit explorador pera noves troballes.

Curiós el topònim de Comellar d’en Corso o Corsó, que no he trobat l’origen de la paraula Corso, que podria ser el gentilici dels habitants de l’illa de Còrsega o el llinatge de de un tal Corsó, com el Puig d’en Corsó. A saber.

Iniciem el dia deixant un cotxe als voltants del Camí del Ratjolí al objecte de tenir-lo el més prop per l’arribada i de amb l’altre ens desplacem fins al Coll de sa Gramola.

Agafem el Camí de ses Basses i a uns 500 m. arribem a la entra del camí que baixa a la casa de Can Panxeta, En aquesta ocasió, ens dirigim de fins a ella i en direcció O. anem fins al Comellar d’en Corso. No triguem a localitzar el comellar i descendir al tàlveg,

El valor que té el torrent
no es canvia per argent,
si les passes són doblers
les vivències són els xecs,
la fortuna és mirar
els tresors des Comellar
de’n Corso, joia captiva!
això no té preu + iva

de Miquel Ferrà

Una vegada possants en matèria, no vam trigar a trobar el primer salt i al fons un bellíssim gorg flanquejat per parets còncaves, que es pot salvar per l’esquerra, però vam decidir posar corda a un petit pi cremat.

Li segueixen diversos petits gorg tots ells amb aigua, el següent salt rel-levant és de un 20 m. dit el gorg del Fonoll, li eegueix un altre de 8 m. i després el torrent sa posa molt interessant i agafa una forma curiosa forma i bastant estret que acaba amb dos salts seguits de 30 m. segueix un salt de 42 m., encara que es pot fraccionar en dos de 20 m., nosaltres decidim fer-ho tot seguit perquè les plaques del fraccionament no les trobem adequadament instal-lades per després recuperar les cordes i a més perquè patirien molt frec.

En Aquest punt ja gairebé som dins del Ratjolí, ara ja només quede un salt de 20 m.

En l’últim gorg amb aigua crida l’atenció un amagatall fotogràfic instal · lat a la part esquerra que suposo serà per observar la fauna que l’habita.

Ja ens trobem en el tàlveg del Ratjolí, aprofitem cantonada per menjar-nos el bocata i descansar una mica i iniciar el remont, que encara els salts estan equipats amb cordes «Fixes» es troben recollides a les capçaleres per el que no ens son útils.

flickr75wikiloc75youtube75

399. Torre de LLuc

torre-de-llucData: 4-10-2014

Recorregut: 18,32 Km

Dificultat: Difícil

Desnivell acumulat de pujada: 767 m.

Desnivell acumulat de baixada: 1.034 m.

Altura máxima: 626 m.

Circular: No

 

icono empleo manos

Escorca – Torrent de LLuc – Torrent dels Boverons – Quarter des carabiners – Torre de LLuc

Situació: Es troba a 239 metres d’altura, en un dels llocs més aïllats, esquerpats i muntanyencs de la illa de Mallorca. El lloc es diu Morro d’en Bordils, entre el Carregador de LLuc, tambè anomenat cala Porxo, i la cala el Codolar. La torre controlava l’accés a la Cala és Codolar i Cala Mitjana o Cala Porxo. Aquestes cales en segles passats eren utilitzades com llocs de desembarcament pels pirates.

Tipus de torre: Era una torre de tipus de senyals, encara que tenia artilleria per a controlar. Es comunicava amb la Torre de sa Mola de Tuent i amb el Santuari de Lluc.

Altres noms: Va rebre diferents nom als llarg dels segles. En els segles XVII, XVIII i fins a mitjans del segle XIX el seu nom era «Torre de Cala Mitjana. Torre d’en Bordils, també ha rebut el nom de «Torre de Cosconar». L’última denominació és la de «Torre de Lluc».

Descripció: Es troba en estat de ruïna total, la qual cosa ens dificulta enormement la possibilitat de descriure-la completament. Té plnata circular, de gairabé sis metres de diàmetre. amb un parament de sis peus d’amplada.Té una altura de 7’50 metres. Posseïx ataludament en la seva base. Avui no es pot veure, però la torre havia de posseir la acostumbrada càmera principal i l’entrada es realitzaria per un portal a mitjan altura que avui ja ens és visible.

Aljub: La presència d’una font és dificultosa per tant era necessària la presència d’un aljub proper a la torre. Es va utilitzar un bretxa d’un roca per a, juntament amb una paret improvisar un aljub que recollia l’aigua de pluja d’unes teules amatents sobre unes pedres.

Història: Fou començada a construir l’any 1600 i s’acabà el 1606. Des del segle XCVI el lloc en el qual posteriorment es situà la torre ja era utilitzat com talaia per a prevenir atacs de pirates, donada l’excel·lent situació que gaudia: El sou dels encarregats de la torre era pagat pels haitants d’Escorca. La torre una vegada alçada no va trigar en deteriorar-se i fins i tot en 1686 es parlava de construir-la de nou. El fet que la torre es trobés en el més alt d’un bec i fins i tot la situació que es trobés solitària li va donar avantatges per a convertir-se en una excel·lent talaia, però en canvi presentava una fragilitat molt important i era la que resultava molt vulnerable als llamps. Tal vegada això unit al fet del seu aïllament i de falta de manteniment justifiquen l’estat actual de la torre.

Els torrers eran dos, que no feia focs i que a una llegua terra endins hi havia un home que habitava el cim d’una penya, de la possessió del Cosocnar, propietat d’en Joan Bordils, des de la qual es descobreix la torre, el qual transmetia els avisos de la torre al batle de LLuc.

Armament: S’informa que per la seva elevada posició resulta inadequat el seu foc de artilleria , encara així cal ressenyar l’efecte disuasiu que tenien els tirs sobre les embarcacions. En 1701 la torre ja estava artillerada. Tenia un canó de bala de tres lliures i mitja.

Fuente: www.naturayeducacion.com – Mascaró Pasarius, J. – Camins i Paissatges

L’excursió s’inicia a Escorca (carretera LLuc a sa Calobra) en els voltants del restaurant, on podem aparcar. Comencem descendint cap al torrent de Lluc, pel tradicional camí de ferradura construït, en el seu moment, pel Foment de Turisme. El temps emprat en el descens és de l’ordre d’uns 55’ a 1 hora, depenent, lògicament, del ritme de la nostra marxa.

Una vegada en el llit del torrent de Lluc, ho remuntarem lleugerament (1/2 minut) fins a localitzar a la nostra esquerra el torrent des Boverons. Iniciarem el seu ascens, marcat per una fletx vermella i seguint les fites, primer a la dreta del llit i posteriorment a l’esquerra. La progressió en alguns moments farà necessari realitzar alguna grimpada donada el pendent del terreny. En uns 25 minuts, seguint les fites, finalitzarà el tram dur i seguirem ascendint cap a la Caserna de carabiners per l’esquerra del tàlveg per la qual discorre el torrent des Boverons, amb pendents mitjans, estant el camí degudament senyalitzat amb fites. Després d’uns 25’/30’ arribarem a una paret seca (esquerra) que hem de travessar-la per una ensulsiada i en 2’/3’ arribarem a la Caserna de Carabiners.

Estàs fins als collons
i continues caminant,
no li cerquis les raons
al perquè no t’asseus
ja no te sents els peus
sempre anant i tornant
pel Torrent dels Boverons

Miquel Ferrà

Des de la Caserna de carabiners hem de seguir amb direcció Nord, que pràcticament no abandonarem fins a arribar a la Torre de LLuc. Primerament descendirem pel tàlveg situat entre la Caserna i la Roca Vermella (extrem SW del Puig Roig).
En uns 5’ de baixada forta/molt forta entre càrritx arribarem al llit del torrentet i ascendirem pel vessant –en diagonal esquerra-, amb pendent mitjà i posteriorment (uns 2’) baixada mitjana, procurant no perdre molta altura i dirigint-nos cap a dos pins que tenim enfront de nosaltres. Als 2’ travessarem el llit d’un petit torrentet i 2’ després arribarem a un filat (únicament queda el filferro superior) subjectada per troncs.

Continuem en la mateixa direcció, amb pendent mitjana, i 5’ després descendirem (per la nostra dreta) cap al jaç d’un torrent, amb pendent fort –veurem una fita en el vessant situat enfront. Després de 4’ de descens arribarem al llit i progressarem amb pendent mitjana, posteriorment baixada lleugera i planejarem entre el càrritx (sempre seguint les fites) aconseguint als 4’ unes fites situades sobre els troncs d’uns arbres secs, al costat de les restes d’una paret seca. La travessem i seguim planejant seguint les fites i posteriorment amb pendent mitjana, arribarem a les restes d’un antic camí i als 20’/25’ travessarem un portell sense barrera, estret, situat a l’esquerra del que pogués ser les restes d’una petita marjada. Seguim amb direcció Nord, com fins ara, i les fites ens guiaran per pendents mitjanes/fortes, alguna que una altra pujada (curta), fins a arribar als 20’/25’ a un primer graó rocós, que hem de desgrimpar, amb pendent fort/molt fort. Seguint les fites ens condueixen a un segon graó rocós, al que arribem en uns 4’/5’ i novament als 5’ aconseguim un nou pas (aquest una mica més complicat).

Una vegada superat el pas, amb pendent mitjà ens dirigirem cap al serral que tenim enfront de nosaltres, després del qual s’inicia el Morro den Bordils, en el qual, en el seu cim més occidental, s’assenta la torre de LLuc (no la veiem en aquest moment, l’hem pogut veure en el primer tram del recorregut, a uns 4’/5’ una vegada passat el portell estret). En uns 2’ arribem al serral i iniciem l’ascens (fites) pel vessant dret i amb pendent fort, en algun tram molt fort, aconseguirem la base formada per les restes de l’ensulsiada de la torre de LLuc, en uns 20’/25’. Al llarg de l’ascens podem veure restes d’un antic camí que ascendia fins a la torre. Lamentablement l’estat de la torre és ruïnós, quedant únicament en peu la porció NE de la mateixa.

Des de la torre podem observar unes panoràmiques impressionants. Cap al nord la cala Codolar, el Morro d’en Llobera i els penya-segats que formen el vessant oest del Puig Roig. Cap al sud la cala és Tests, el Morro des Capellans, la cala des Capellans, el Morro de sa Vaca i als seus peus és Bancalet. Més allunyada la Mola de Tuent amb la seva torre i com a teló de fons les estribaciones del Puig Major, Morro d’en Pelut.

Una vegada a la torre de LLuc, iniciarem el retorn cap a la caserna dels Carabiners sense gaira aigua, pel que prenem direcció cap a la font des Poll que la trobem més seca que «una lagarto de museo», per tant prenem la decisió de tornar per el camí de les cases de Cosconar, sabent que mitjant camí a Son LLobera troberiem aigua, i des d’aquí a LLuc, però clar els cotxers als tenim hon varem començar, així que no  ens var quedar més remei que cridar un taxi.

flickr75wikiloc75youtube75

397. Pas de s’Estaca i pas de s’Estaló

Pas-de-s'Estaca-i-Pas-de-s'Data: 27-09-2014

Recorregut: 14,91 Km

Altitud máxima: 721 m.

Altitud mínima: 241 m.

Dificultat: Fàcil

Temps: 6,42 h.

Desnivell Acumulat: 855 m Pendent mitjana en %: 10.54.

Senderisme: Voltans d’ Alaro: Pas de S’Estaca i Pas de S’Estaló.

Torre de sa Mola de Tuent

Descripció de l’Itinerari:

 

Des de la plaça d’en Cabrit i Bassa agafem el carrer Duran que enllaça amb el camí de Ses Artigues, amb suau pendent, aconseguim el Cami de S’estret i arribem a la Font de Ses Artigues. (Per aquest punt tornarem), deixem la font i continuem pel camí, on arribarem a un bifurcació que agafarem a la dreta, per un ample i empinat camí, que ens deixés al costat del Porxo de Ses Artigues, passem per ell. Des d’aquí sorgeix una sendera, que passa pel pou, que ascendint pels bancals, de seguida apareixen fitas i marques (fletxes vermelles) , ens dirigirà, previ pas per un botador, fins a donar amb una murada rocosa, aquí ens desviem a la dreta, veure un botador, que ens introdueix pel bosquecito i ascendint, per el, arribem a un altre botador, que passarem, i sense perdre altura però amb lleuger descens continuem pel bosc, arribarem a una canal terrosa i de fort pendent.- que ascendirem.- al final de la canal aquesta el Pas de S’estaca. Una vegada superat el Pas, en breu minuts, donem amb una paret seca i placa rocosa (hi ha fites), que creuarem, pel costat dret de la placa.
Ara, amb lleuger descens i amb vista del Castell d’Alaro, per una sendera ben definida arribarem al GR 221, just damunt del restaurant des Verger. Amb direcció al Castell d’Alaro, arribem al pla des Puet. (On reposem forces.)

Ara, per GR-221, descendim direcció Orient, i en 40 minuts, arribem a la carretera, que des d’Alaro ens porta a Orient, la seguim durant 1 km i 100m, haurem passat l’indicador i va desviar del Pas de S’Escaleta i que no prendrem, i trobar una barrera, sense cadenat, a l’esquerra de la nostra marxa.

Passem la barrera, la tanquem, i seguim un camí ample, ascendent, que en breu metres s’introdueix en els bancals que creuem ascendint per arribar a una paret seca, que en passar-la, ens deixa en un camí de carboners que prenem a la dreta (direcció Orient i lleu descens) on arribarem a una 1º bifurcació, on nosaltres seguirem per l’esquerra i arribarem a una 2º bifurcació on continuem ascendint, pel camí ampla i amb un parell de corbes, que ens porta al Pas de S’Estalo. (Pas Artificial fet per l’home, però amb boniques vistes a la Vall d’Orient.)
Hem creuat el pas i el camí es torna a bifurcar, nosaltres continuem a l’esquerra per sendera ben definida, dins de l’alzinar, passarem junt una “bassa” i en 30 minuts arribem a les ruïnes de ses cases des Rafal, avui utilitzades com a refugi de caçadors.  Aquí, ja per una bona pista, amb trams asfaltats, descendim fins a Alaro. Les vistes Són precioses. I arribarem a sa font de Ses Artigues i des d’aquí, pel camí que hem anat aquest matí, arribem a la plaça d’en Cabrit i Bassa, on una quantes i merescudes Xandis (cervesa amb llimonada) ens esperen.

flickr75wikiloc75youtube75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina