409. Serra d’Albercutx pel pas de sa Bretxa.

Fesa, Serra AlbercutxData: 29-11-2014

Dificultat: Mitjana

Recorregut total:

Altitut máxima: 355 m.

Circular: No

Total recorregut:

icono empleo manos

 

 

 

INTEGRAL SERRA D’ALBERCUTX

Iniciem l’excursió d’avui a les cases de Bòquer, però abans en anat a deixar dos cotxes al Coll de la Creueta per facilitar la tornada, ens dirigim pel camí que duu a la Cala, al pots minuts passarem pel mig de dues grans roques i a uns 50/60 m. sortirem del cami per la dreta per iniciar l’ascens cap a la fesa. Si alcem la vista podrem veure clarament la gran fesa per la qual em de passar. No confondre amb una escletxa que hio ha més a l’esquerra.

El tram de cami a la fesa es “complicat” pel laberint de caminois que hi ha.

Una vegada dintre la fesa ens queda una pujada forta però curta, ja que en pots minuts ens situarem a la part superior. Aquí tenim dues opcions, una inicia el cresteix pujant al Penyal Roig de 265 m., l’altre prendre per l’esquerra (N.) cap a un gran coll situat enmig de les dues penyes. Noltros feim les dues opcions, uns fan el cim del Pernyal Roig i altre es dirigeixen cap al Coll.

En arribar al coll passarem per un portell fet a una paret molt esbucada. Aquí les vistes tant a la Serra des Cavall bernat amb el seu característic forat com al port de Pollença i a sa Fortaleza, són d’una gran bellesa. Ens aturem per esperar als companys que vénen del Penyal Roig i aprofitem per menjar alguna coseta a una balconada espectacular.

Seguim la cresta de la serralada per arribar al punt més alt el Morral de 355 m. coronat amb un punt geodèsic.

En el cim poden triar en baixar a la Vall d’Albercutx o seguir la serralada fins al final i triem aquesta darrera opció. Si el camí fins ara no estava definit i dificultava la progressió, ara el terreny es torna més complicat. Una vegada arribat a un punt en què no podem seguir em de descendir per la dreta al rampeu, cosa gens fàcil i anem amb molta cura desgrimpant entre rapissa i rapissa fins tocar sol més estable.

Ara ens hem de dirigir, amb direcció NE, al Penyal des Migdia.

Una vegada arribat al seu contrafort ens trobem a dos escaladors enfilats a la paret més vertical. Just aquí tornem tenir dues opcions, una primera és anar per l’esquerra (N) del contrafort per cercar un pas per ascendir a la part de dalt per un calladet, des del qual podríem arribar al final de l’excursió, el Coll de la Creueta. La segona opció, la que em agafat, és tot lo contrari, des del contrafort anar per la dreta (S) vorejant el contrafort per un terreny complicat per les quantitat de càrritx que hi ha, per finalment davallar per les restes d’una paret que hi ha devora unes grans roques, extravasar el torrent i situar nos damunt una canonada, la que duu l’aigua de Pollença a l’Hotel Formentor, seguir la canonada fins arriba al Coll de la Creueta, punt final.

Acabem el dia d’avui amb un arròs brut al restaurant del Coll de sa Bataia.

flickr75wikiloc75

408. Torrent de Solleric

Torrent de Solleric (73) bisData: 22-11-2014

Dificultat: Mitjana

Recorregut total: 3.454 m.

Recorregut esportiu: 400 m. + 500 m.

Desnivell: 200 – 500  m.

Cordes: 2 x 20 m.

 

 

 

 

 

TORRENT DE SOLLERIC

 

Avui hi ha agut disparitat d’opinions, mentres uns decideixen duu el neopré complet ( els mes inteligents) , altres decideixen duu només el neopré d’estiu curt/short ( els mes caparruts) i altres més arriesgats desideixen no duu cap tipus de neopré  «a pelo», bé como vos podeu suposar la geló de l’aigüa va fer pujar la tensió.

Aquest torrent integrat en el grup de torrents  de coleccionista es prou interesant como per fer-ho, i no desmereix gens d’altres, té bots de fins a 20 m., es llarg uns 2.000 de recorregut semi-ésportiu i la zona es de gran bellesa.

El cotxe el podem deixar a la vorera de la Ctra. Ma-2100 a l’altura del Km-18.  Caminem en direcció a Orient, a la primera corva a la dreta comence el GR-221-G seguirem pel camí fins arribar a les cases de Solleric.

Lo més complicat es trobar el cami semi-empedrat que puja al Coll , la capçalera e inici del torrent. Que no descriuré aquí. Aquest camí no surt a l’Alpina, probablement servia de conexió entre les grans finques de Solleric i Comasema.

La capçalera del torrent es troba a una cota de 500m. en el coll que separa la Mola de son Monserrat  i la serra d’Amós, Ja en el tàlveg trobem el primer salt, amb placa a la dreta, de 12 m. més altres 3 m. desgrimpables per l’esquerra, després de caminar uns 200 m. ens troben el segón salt de 10 m. equipat amb dues plaques. Després vé el salt més alt que fà 20 m., li deim el  salt de sa Cova perquè té a 4 m. de l’inici una cova de grans dimensions  formada per el taponament d’una gran roca, Seguidament vé un altre salt important de 15 m. també equipat amb dues plaques. La resta de salts que quedan abanas d’arribar al plà de Solleric son tots desgrimpables.

Una vegada superat el primer tram difertenciat del torret, el més esportiu, el torrent transita pel plà de Solleric sent el seu punt més caraterístic el pontet pel que pasarem per devall.

Després comence la tercera part del torrent on s’engorxa i que es situa enmig de la ctra. Ma-2100 i el cami GR-221, en aquest tram té dos salts de 4/5 m. equipats amb placa i pont de roca, aviat arribem a la presa on sa pot dir que acaba lo més interesant, ja que des d’aquí  fins arribar a ses passadores (final) queden uns centenars de metres de caminar per dintre del tàlveg.

flickr75wikiloc75

407. Puig es Castellot i vall d’Alcanella, Moleta de Binifaldó.

cim-Puig-des-CastellotData: 15-11-2014

Altitud màxima: 680 m.

Desnivell acumulat de pujada: 566 m,.

Desnivell acumulat de baixada: 657 m.

Dificultat: Fàcil

Temps: 6’40 h.

Senderisme: Puig es Castellot, Vall d’Alcanella, Moleta de Binifaldó

Torre de sa Mola de Tuent

PUIG  ES CASTELLOT I LA VALL D’ALCANELLA.-

Iniciem la ruta d’avui en el meteix coll de sa Batalla, però aurem deixat els cotxes a la urb. Es Guix, per no ocupar l’aparcament destinat al restaurante del Coll de sa Bataia. Bé idó comencem pel cami que hi ha a la dreta del mateix restaurant par endinsarnos a la finca pública de ses Figueroles.

El camí transcorre per una pista de fácil transitar i a los 6/7′ arribarem a una bifurcació a la que tenim que escollir el camí de l’esquerra molt definit i de fácil pujada, als 10/15′ arribarem al Pas d’en Bartomeu es trata de un portell obert a una pared seca, que separa els municipis d’ Escorca i Seva.

Seguim les fites que ens indican la direcció a seguir per un caminoi de baixada per un terreny incomoda i molt carstic. Als 4/5′ on comenza la vegetació mes espesa de pins, mates i estepes llimonenques, a la dreta ( veure fita) comenza la pujada al Puig es Castellot de 680 m. ens trobem enmig del Puig de ses Covasses de 753 m.( esquerra) i el Puig des Castellot( dreta ).

L’ascens al puig des Castellot es fà mes dur però ens veim recompensats per les maravelloses vistes panoràmiques del Puig de Massanella, Puig Caragoler des Guix, sa serra de s’Esquerdar i altres. La pujada la feim en direcció esquerra per voltejar el macis fins arriba a una canal que em de superar amb l’ajuda del càrritx sense cap dificultat, una vegada superada girarem cap a la dreta i en ½’ arribem a una esplanada que es el cim, coronat per una creu metàlica, una placa i les restes d’un betlem.

Per devallar desfeim el camí de pujada, fins arribar al camí de ses Figueroles i una vegada en ell proseguirem la devallada ara ja per un terreny molt més còmode. Arribarem al Coll de sa Rota, on si ens volem desviar podem visitar ses cases de Neu de ses Figueroles, noltros no ho feim. Seguim enmig de la mola del Puig des Castellot i el Puig de ses Covasses. Proseguim i aviat arribem a les cases de sa Rota (esquerra)en ruïna total. El camí es quasí plà només en un lleuger desnivell lo que ens facilita el recorregut, i al poc entrem en una zona ombrívola i humida on trobem, a la dreta, la font de la Mata, presenta un petit pou a uns 20 metres de distància i a uns 100 metres de les cases al mateix camí del Comellar, que adopta la forma de cocó envoltat de pedres, amb un petit brocal de planta circular, sense brollador ni mina, semblant a un ullal que brolla de terra, que s‟han adaptat per abeurar el bestiar. La font és difícil de trobar per estar totalment coberta de vegetació. Es tracta d‟una petita mina gratada al coster de la muntanya, l‟entrada de la qual és a un mur de pedra pel qual es pot descendir fins l‟aigua.

El pou és de pedra i és possible que rebi aigua d’alguna altra filtració interior. Encara que en la nostra visita el pou estava sec, tenim referències que gran part de l’any té aigua.

Proseguim i als pocs minuts arribem a la segona font, sa font de sa Rota, Es localitza a la part alta de l‟àrea marjada, l‟antiga rota de cultius, i molt a prop de la casa de la Rota d’Alt, al bell mig de del comellar de Ses Figueroles. Està condicionada amb la construcció d‟un safareig, on s‟emmagatzema l’aigua per a la reproducció en captivitat de ferrerets. . El seu estat es d’abandó.

Als pocs minuts arriben a les cases de ses Figueroles, avui en molt mal estat, encara que estàn en proccés de rehabilitació des de fà massa anys.

Ses Figueroles fou adquirida per la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears el dia 25 d‟abril de 1997. La motivació d‟aquesta adquisició es remunta a uns anys abans, quan en data de 31 de desembre de 1993 la Conselleria d‟Agricultura i Pesca va subscriure amb la Comissió Europea el contracte LIFE Nat B4/3200/93/768 per a l‟aplicació del Pla de Recuperació del ferreret (Alytes muletensis). Aquest contracte preveia l‟adquisició de terrenys per dedicar-los a la conservació d‟aquesta espècie i dels ecosistemes dels quals en forma part.

La finca pública no disposa d‟accés rodat. Els dos accessos principals són: el camí de la finca privada del Guix a Ses Figueroles, des del Coll de Sa Batalla, a la carretera Ma-10, i pel camí de la finca privada del Castell, ruta tradicional que comunicava les finques de Ses Figueroles, Alcanella i Alcanelleta amb el nucli de població de Binibona, al terme de Selva. També, a peu s‟hi pot arribar des d‟Alcanella pel camí, enllaçant amb les finques públiques de Menut, Binifaldó i Míner Gran.

Si bé molt abans, a les darreries de l‟any 1992, la Conselleria de Medi Ambient ja havia elaborat un projecte d‟adquisició d‟una propietat, la finca privada anomenada Alcanella, per a la seva declaració d‟utilitat pública i destinació a reserva natural, la qual estava a la venta per 60 milions de pessetes. Aquest informe constava d‟una justificació l‟adquisició, emparant-se en la idoneïtat de la propietat per a la creació d‟una reserva natural per a la protecció del ferreret, amfibi endèmic de Mallorca present a la finca d‟Alcanella i objecte d‟un Pla de Recuperació i que segons la Directiva d‟Hàbitats necessita de la declaració de zones especials per a la seva conservació.
La finca pública, forma part de la proposta de Lloc d‟Interès Comunitari (LIC) sota l‟epígraf “Cimals de la Serra”, per formar part de la Xarxa Europea Natura 2000 i en funció de la Directiva d‟hàbitats 92/43/CEE. En aquest sentit és declarada també Zona Especial de Protecció de les Aus (ZEPA), per Acord del Consell de Govern.

Després de visitar la zona de les cases, seguim per la dreta de la torrentera creuem el jaç del torrent dels Picarols i franquegem un portell. Pugem uns metres en direcció sud (dreta) i arribem a una cruïlla important . A la dreta, segons el sentit de la marxa, ens duria a Binibona i a l’esquerra, per on seguim, ens du a Alcanella.

El nostre camí, amb alguns trams empedrat, puja en direcció NE entre el torrent dels Picarols, a l’esquerra, i el vessant de la Capella Blava, a la dreta.

Arribarem als camps de conreu d’Alcanella. Seguim per l’esquerra i uns 10′ i abans d’arribar a les cases d’Alcanella (dreta), el camí gira a l’esquerra, en aquest punt presenta un poc de confusió ja que han instal.lat unes reixes que pareix que impadeixen el pas, però que superarem per damunt una paret seca de la dreta, seguim el cami fitat i arribem a una pista, que seguirem fins arribar a una gran alzina on aprofitem per dinar i pendre un cafetet que ens ha fet en Sión.

Proseguim pel tirany de la dreta ( veure fita), no per la pista. Seguint les fites i les fletxetes de pintura vermella, enllacem amb la pista ample que baixa del Coll des Pedregaret. Aquest tram transcorre per damunt roques i sense camí definit. En alguns moments presenta una forta pujada.

Ara aquesta pista s’enfila fins assolir un coll de tords i un portell, des d’aquí segueix recta fins al coll Pelat.
Continuem amb davallada i sense cap dificultat pel camí del GR 221 que ens du a la carretera i d’aquí als cotxes i a fer les chandis reglamentaries

flickr75wikiloc75

406. Tira Tira – Puig d’en Galileu

Tira Tira foto grup  Puig d'en GalileuData: 9-11-2014

Activitat: Senderisme i grabació

Zona: Puig d’en Galileu

 Torre de sa Mola de Tuent

Avui tenim una sortida molt especial. Ho feim amb l’equip de Tirta Tira per grabar un programa a la serralada del Puig d’en Galileu de 1.181 m.

Em quedat amb la gent a les 7,45 h. al coll de sa Bataia, Arribem i poc després van arribant, en Rafel i tot l’equip de grabació, i al pots minuts  l’ altre convidada na Josefa de Moscari. Feim  les salutacions corresponents i  aprofitem per fer una cafetet al bar, després venen els preparatius tècnics. Una vegada tot a punt comencem l’excursió just darrera la parada del bus que amb pujada mitjana ens durà al pas de sa Rebollada, on farem una aturada per esperar al Rafel. I fins aquí puc contar.

L’excursió es fà per la serralada del Puig d’en Galileu pr la zona de la Criança, pujant al seu primer cim de 859 m. per després fer el segón de 1.009 m. fins arribar al objectiu, el cim del puig d’en Galileu de 1.181 m.

La devallada la feim primer pel GR-221 fins arribar al torrent de Comafreda, i a sa primera volta sortim de camí de pujada amb direcció a la font i d’aquí al camí de Comafreda. I ja no ens aturarem fins al segón objectiu el restaurant del coll de sa Bataia on en Joan ens ha preparat un cabridet.

L’atenció rebuda per la família és extreordinaria, el cabridet sabrossissim només deixarem al plat els ossos. I després del postre en Joan ens va preparar un cremadillo a l’estil del restaurant de sa Bataia.

No vos podeu perdre veure el programa i anar a dinar al restaurant del coll de sa Bataia.

 

flickr75youtube75

404. Avenc des Mort i Cova des Ribellet

Avenc des Mort

Avenc des Mort

Data: 1-11-2014

Activitat: Espeleologia

Zona: Serra de na Burguesa

 Material utilizat: 1 corda de 40 m., i corda de 20 m., 3 cintes

icono rapel

icono cueva

Iniciem el recorregut a l’explanada del monument de Nostra Sra. de la Pau : L’any 1924, l’urbanista i cap d’Obres Públiques Bernat Calvet va cedir 10.000 metres quadrats de terreny en el cim del puig del Caragol de la Serra de Portopi (conegut actualment com Na Burguesa) per construir el monument dedicat a La nostra Senyora de la Pau. Les obres no es van realitzar, encara que en 1940 es va construir una capella dedicada a l’Immaculat Cor de María.
L’actual configuració prové de l’any 1967, de 22 metres d’altura i forma prismàtica.Recentment s’ha instal·lat una imatge de la Inmaculada Concepción anomenada La nostra Senyora de la Pau. l’escultura data de 1985 i és obra de l’artista d’Artà (Mallorca) Joan Ginard Ferrer, anomenat Sarasate (1915-1990).

L’oratori actual és un rafal obert, amb coberta de formigó armat, amb un absis tancat per parets convergents que acullen l’altar i una imatge de la Immaculada en el centre.

Comencem a pujant per la pista que no abandonarem fins arriba al Coll dels Pastors on tomarem a l’esquerra que en lleugera devallada  ens durà a l’avenc des Mort, situar a la vora del camí

Es tracte d’un avenc amb dues boques, una gran que s’excedeix per una rampa en forma de dolina plena de vegetació i l’atre a 10 m. de distància  molt més estreta i vertical i per aquesta devallarem. Només està equipada amb un placa així que decidim colocarna una segona per mes seguretat. La boca està plena de vegetació sobre tot esbarzer que amb les pues molesta una barbaritat. Coloquem la corda amb dues cintes a un pi gran que hi ha a davora i una altre corda a un altre pi mes petit que després ens ajudará a la sortida final..

La sala es de grans dimensions amb massissos estalagmítics considerables. Uns dels racons amb mes formacions està situat a la part mes baixa. una raconet amb bells gours i curiosament en el racó de mes endins les restes d’un animal, probablement una cabra.

Una vegada abaix podem veure els dos forats que te la cavitat un mes gran i de menys desnivell i l’altre molt més alt , per on em devallat, .

El nom de l’avenc prové de les restes humanes que es trobaren a l’any 1978, colocats en posició encollida amb la roba que portaba l’individuo, por lo que cal pensar que va morir d’inanició.

Acabam el recorregut en el sector mes alt de la cavitat.

I ara toca lo mes cansat, remontar els 30 m.

Una vegada em sortit de l’avenc  i aver menjat alguna coseta ens dirigim a la propera cova des Ribellet situada mol aprop de l’avenc. L’entrada es de grans dimensions ocupada per molte vegetació al prinicipi es lleugerament plan pero aviat agafa una fort pendent fins el -63 m. No es pot dir que sigui una cavitat bella no té formacions estalagmitiques, lo més interesant es un gran ribell  a uns -20 m. parcialment romput que arreplega l’aigua dels degotissos. Cal destacar que  es va trobar un petit fragment de ceràmica talaiotica i altres mediavals, lo que demosra la seva ocupació en temps prehistòrics.

flickr75youtube

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina