Data: 13-12-2014
Recorregut total:
Desnivell:
CANAL DE MUNTANYA – PUIG TOMIR DE 1.104 m.
L’inici el feim entrant al portell que va a ses cases de Binifaldó i deixarem els cotxes a prop de les cases del viver forestal comcençant a caminar per la carretera asfaltada cap a ses cases de Binifaldó. Aquí agafarem l’antiga carretera de Lluc a Pollença en direcció de la possessió de Muntanya, passarem per la gran Alzina d’en Pere que té una alçària de 20 metres i la soca fa uns 118 m de diàmetre (a 1,3 m d’altura). La capçada té un diàmetre de 19 metres i una edat d’uns 500 anys. La base del tronc, així com va creixent, va envoltant algunes pedres, alguna de més de 20 cm de gruix. Sembla que aquesta alzina s’ha pogut conservar perquè donava bona ombra als caminants que feien aquest camí.
Al cap de pocs minuts arribem al portell que fa partió entre les finques de Binifaldó i la de Muntanya, ens aturem per menjar alguna coseta i tot seguit abandonem el camí per la dreta en pujada per dins l’alzinar amb la paret de partió a la nostra dreta. Quan comença la vegetació a ser més espesa passem a l’altra part de la paret i seguim pujant fins a arribar a un punt on augmenta el desnivell i on la paret presenta un esbucament per atravasarlà novament i agafat un caminoi que ens durà fins a la font de ses Falgueres. Font situada en la faldilla de ponent del Puig Tomir (1.102 m.) en el tirany de pujada pel ‘pas de sa Paret fent referència a la paret que se segueix en gairebé tot el recorregut i que és la partió entre les finques de Muntanya i de Binifaldó.És una font de mina curta, amb prou feines 3,5 metres de llargària amb una secció rectangular d’1,5 x 1,0 metres construïda de paret seca en els laterals i de lloses llises en el sostre amb alguns reforços de fusta.El sòl és de pedres i a la sortida al costat de la boca hi ha restes del que va haver de ser una piqueta per abeurar el bestiar. Al fons s’aprecia una lleugera ensulsiada de pedres però que no impedeix la sortida d’abundant i fina aigua que diuen té propietats curatives. Sembla que fa un temps es va estudiar la seva explotació i comercialització però es va descartar per no rajar el cabal necessari per a aquests casos. ( text de ses Fonts de Tramuntana). Però avui no era el cas, ja que sortia un bon raig d’aigua.
Si seguíssim per amunt amb la mateixa direcció arribaríem al pas de sa Paret, no avui no toca, així que canviem la direcció i comencem a davallar per travessar el comellar, per després pujar per l’altre costat fins a un calladet amb una fita. Des d’aquí ja podem veure l’impressionant obertura de la canal, però abans em de trobar el pas d’entrada en diagonal a la canal, la referència és un arbre que em de tenir davall nostra, es tracta d’un pas aeri però sense cap dificultat.
Ara ja estam immersos a la part baixa de la gran canal i que en forta pendent iniciem el seu ascens, de vagades amb l’ajuda de les mans.
Ens hem de fitxar bé perquè abans d’arribar al final em de sortir per l’esquerra N. la part més evident. Es tracta d’una pujada delicada per la gran quantitat de gravilla que hi ha i perquè també és una mica aeri.
Una vegada fora de la canal es tracta de fer una diagonal fins a la vertical del cim, guanyant altura, primer en direcció a una balma i un rotaboc penjat de la paret que tenim damunt per cercar una bretxa que ens transporta al començament del darrer tram de l’ascensió.
No gaire arribarem a unes grans plaques fissurades. Recordem que a principi d’any vàrem fer aquesta mateixa ruta i ens vàrem haver de quedar en aquest mateix punt perquè la roca estava totalment banyada i genegava tant que era impossible la seva progressió ( pareixia que estava ensabonada).
Però avui el temps era òptim i ho vàrem poder superar grimpant, el pati davall els nostres peus es realment espectacular. Aquesta grimpada la feim primer aferrat a la paret del macís de l’esquerra per a després lleugerament separar-nos una mica i salvar el darrer rocament, i arribar exactament al cim del Puig Tomir d’1,104 m. amb el seu punt geodèsic.
La davallada la feim pel camí tradicional. I acabem a sa telefona de Caimarí fent un cafetar i unes herbes dolces.
