417.GR 221 Camí de Solleric; Orient – Refugi Tossals Verds 525 m.

mapa

Data: 20-1-2015

Distància: 17 Km.

Circular: Sí

Desnivell positiu: 513 m.

Torre de sa Mola de Tuent

GR 221 Variant; Orient – Refugi Tossals Verds 525 m.

Noltros començam l’excursió a la carretera d’Alaró  a Orient Km 18, i on podem aparcar els cotxes, que és on prendrem l’antic camí públic que comunicava Alaró amb Lluc, documentat des de 1638 ; per cert que aquesta via de comunicació havia estat tancada per els propietaris de Solleric però gràcies a que l’Ajuntament d’Alaró ha fet la seva feina, que no és altra que defensar un bé públic, aquest ha estat recuperat i restaurat, passant a formar part del GR- 221. Ja podrien altres ajuntaments prendre exemple i defensar el patrimoni públic i no els interessos d’uns particulars barruts. Seguim l’itinerari i arribam a un tram empedrat on se pot apreciar la bona feina dels margers del Consell que n’han restaurat part.

Està perfectament retolat amb les indicacions: Solleric i  Tossals  Verds. Al poc, passarem una barrera que i mig quilòmetre després, una altra més que tancarem. Just després creuarem el Torrent de Solleric, lloc d’anteriors aventures, on podrem admirar un dels molts elements etnològics que perduren en la Serra de Tramuntana. Es tracta de l’empedrat del llit del torrent, amb les pedres col·locades a la nostra esquerra, anomanades passadores, que facilitaran el pas si el torrent va crescut.

El camí prossegueix, en lleugera costa amunt, deixant a la dreta una desviació que no haurem de prendre. Arribarem així a la finca de Solleric després de creuar una barrera que per descomptat deixarem tancada. Amb la casa a la nostra dreta creuarem una barrera més i prosseguirem per camí asfaltat sense fer cas d’una desviació, també asfaltada, que apareix a la nostra esquerra. Està perfectament senyalitzat tot el tram.

Entre oliveres arribarem al coll de Corona i a la Placeta d’en Sion, una petita construcció, amb una preciosa cisterna, que serveix de refugi de caçadors i que deixarem a l’esquerra. El camí prossegueix, ara en descens encara que no hem de anar per l’asfalt sinó per una sendera senyalitzada que observarem a la nostra dreta i que ens permetrà atallar entre les oliveres parteix del camí. En general la ruta prossegueix, molt evident, vall a baix deixant a l’esquerra una desviació (veurem en ella una casa en ruïnes denominada sa Casa Nova) que no haurem de prendre. El descens, molt agradable, conclou en una barrera de fusta al costat del Torrent d’Almadrà. Creuem la barrera i el torrent (aquesta vegada per un pont) per arribar al camí asfaltat que des del Clot d’Almadrà puja fins al refugi. Ho prendrem a l’esquerra atallant segons les senderes habilitades mitjançant balises de fusta fins arribar al refugi de Tossals, tancat al públic, encara que les obres sembla estàn acabades.

Per dinar feim ús de la porxada amb companyia d’uns agradables ases, però com el temps no pinte bé, en donam presa per retornar el camí, però es inutil, l’aigüa ens agafa de plé. En arribar al cotxe no hi ha temps per xandis, aviat a casa a canviar-nos de roba.

flickr75wikiloc75

416. D’Orient a Alaró pel Pas de s’Escaleta

Pas de s Escaleta

Data: 19-1-2015

Dificultat; fàcil

Distància recorreguda: 4,4 Km.
Durada:: 3’30 h.

Torre de sa Mola de Tuent

D’Orient a Alaró pel pas de s’Escaleta

Estem instal·lats en una casa d’Orient aprofitant el pont de Sant Sebastiá, així que la ruta d’avui forma part de les activitats que estem realitzant aquests dies.

La ruta inicial via de ser Orient-pas de s’Escaleta-Alaró, però el mal temps i les pluges ens han obligat a fer importants canvis per lo que finalment em agut de pujar al Castell d’Alaró. Però vos decriure una altre ruta del mateix lloc, partint des d’Alaró pel camí de Ses Artigues a Orient

L’excursió s’inicia a Alaró, al barri dels Damunt i pel carrer de Son Duran, segueix el curs del torrent de S’Estret, contínua pel pas de S’*Escaleta cap al serral de la Talaia de Cals Reis i Puig de Ca Llenderina, acabant en Orient.

En aquest recorregut,el viatger podrà visitar part de l’antic sistema hidràulic d’època andalusina que proveïa al poble d’Alaró.

Iniciant la marxa al barri dels Damunt, el punt de partida pot ser la popular plaça de Cabrit i Bassa, presidida per un element que proporciona pistes del sistema de conducció de les aigües que travessa tot el poble: una cisterna amb bomba manual de ferro que ja no està en ús. Camí a dalt, finalitzada ja el carrer de Son Duran, amb el torrent a mà dreta, i deixant enrere les cases de Ca Corona, passem enfront de les cases de Sa Font des Jardí, acostar al llit. Est és el primer del sistema de deu molins fariners moguts per aigua ques’incorporen al sistema de la Font de la Vila, i que rebien el nom del seu propietari: Sa Font, Ca na Fara, Són Borràs, Són Bieló, Són Vidal, Són Tugores, Són Berní, Són Ibert, És Molinás i Bànyols. Al segleXVII també es coneixia a aquesta font, com la font dels Molins.

La construcció que protegeix el molí de Sa Font és de planta rectangular i feia les vegades de torre de defensa a més de molí de gra. Continuant camí, poc més amunt apareix un gran dipòsit descobert que sorprèn per la seva grandària, es tracta d’una construcció moderna amb una capacitat de 5.500 m3 (2008). Edificat per la Comunitat de regants de la Font de Ses Artigues, es nodreix de la mateixa deu. Prop del dipòsit esmentat, es troba la finca de Ses Artigues, de la qual pren el nom. Les aigües de la font es conduïen a través d’una sèquia descoberta -actualment  canalitzada fins Alaró, aquestes recorrien tot el centre urbà fins a finalitzar el seu traçat en la hisenda de Son Fortesa.

Prosseguint el camí, i deixant a mà esquerra les cases de Ses Artigues, s’observa que ha perdut gairebé íntegrament l’empedrat i s’ha reconvertit en una pista de formigó. La via va ascendint per una zona bancalada, sense allunyar-se a cap moment el llit.

Els bancals d’aquesta zona es deu a la parcel·lació de terres comunals entre el 1673 i 1674 per un incendi que va devastar la *Comuna de s’*Estret. Els bancals són rudimentaris. La ruta segueix, sense pèrdua, vall a dalt, aconseguint s’Estret, una angostura natural de la vall, que dóna nom al torrent que acompanya al viatger durant part de l’excursió.

Travessat s’Estret, haurà de fer front a unes corbes tancades i una micaq empinades. No s’ha d’abandonar el camí, fins a passar la finca de Ca na Magdalena. Deixant la barrera a mà esquerra, des de la qual arrenca el camí privat cap a les cases, seguint el camí original i a poc més de 100 m, s’obre una senda a l’esquerra. Les fites, alguna que una altra marca vermella i fins i tot el nom d’Orient marcat sobre el formigó, proporcionen pistes del camí a seguir. S’abandona doncs el camí transitat fins al moment i el caminant s’endinsa per la sendera  de s’Escaleta, l’antiga via de comunicació a peu entre Orient i Alaró.

Seguint el rastre de les marques , s’aconsegueix el Pas de s’Escaleta, un pas construït en un punt de certa dificultat per al trànsit dels veïns, per la qual cosa es va aixecar una paret de pedra, a la qual es van afegir esglaons de pujada a forma d’escala.

Superada aquesta gola, al poc s’entra de ple a una planicie envaïda per un humit alzinar, que ha estat explotad rigurosamente durant segles pels carboners de la zona. D’això són evidència, la gran quantitat de barraques –construccions senzilles on s’acollien els carboners- i les restes de les carboneres o rotllos de sitja escampats per la zona.

Com més s’avança, més pla és el camí, fins que s’aconsegueix a Sa Plana, un serral molt obert cap a la Vall d’Orient. Aquesta esplanada és un punt de trobada de nombrosos camins que porten fins al poble d’Orient o de tornada a Alaró. Al final del serral, s’obre davant el senderista  la vista de la vall d’Orient, un llogaret de poc més de 40 veïns d’un innegable encant que atreu a gran quantitat de visitants tot l’any. Se segueix el passatge i s’enllaça amb una calçada del suficient ample per a l’entrada i sortida de carros, segurament per facilitar l’extracció del carbó. Es continua la baixada que s’endinsa en Orient, ja en el municipi de Bunyola. El camí, a trossos empedrat, pansa per una *surgencia denominada la Fonteta i connecta amb la carretera de *Orient, en el punt kilométric 11,2. Per tornar a Alaró, es pot retrocedir pel camí descrit, tornant per la mateixa via.

flickr75

415. Torrent dels Barrancons

Torrent-dels-Barrancons

 

Data: 18-1-2015

Recorregut esportiu: 350 m.

Desnivell: 270 m.

Ràpel màxim: 34 m.

Cordes utilitzades: 2 x 40 m.- i 2 x 20 m.

 

icono rapel

 

 

 

 

Torrent dels Barrancons

Estem instal·lats en una casa d’Orient aprofitant el pont de Sant Sebastiá, així que el torrent d’avui forma part de les activitats que estem realitzant aquests dies.

Abans de començar haig d’informar que per fer aquest torrent comptem amb el permís de la propietat, ja que prèviament hem cridat al telèfon de D. Fernando que ens ha autoritzat a passar i descendir el torrent, encara que ens ha demanat que informem que el torrent no està permès fer-ho.

Autoritzats a passar la barrera i una vegada en la finca ens dirigim per la carretera en direcció a les cases de Comasema passant de llarg per ella cap a l’aparcament i des de allà agafem un antic camí que ens conduiria al coll des Bosc. Als 2′ d’haver deixat l’aparcament travessem el torrent dels Barrancs que finalment s’adjunto amb el de Solleric, just on hi ha uns rètols que ens indiquen la direcció que hem de prendre si anem al Puig del’Ofre, el barrancons o cap a l’altre costat al Puig de sa Rateta i a l’embassament de Cúber. Nosaltres hem de seguir el cami de cabra que indican els Barrancons durant uns 45′, que ens pujaria al Puig de l’Ofre. Una vegada a dalt hem de situar-nos prop de la font des Broll i la paret de pedra que limita els termes municipals de Bunyola i Sóller ja que allí comença el recorregut del torrent.

El descens comença amb tres salts seguits,un de 5 un tobogan d’11 i un altre salt de 8 m. amb gorguet molt estret amb cabuda solament per 2 persones que ens col·loca en la capçalera del tobogan – la llengua- més llarg del recorregut de 34 m.amb àmplies vistes a la vall d’Orient. Després li segueixen diverses desgrimpades curtes, un salts de 15, 10, 5 i un altre de 30 m., li segueixen uns altres d’entre 4 i 10 m. excepte un de 25 m. arribant així a la part final que després de caminar pel tàlveg uns 10′ passem per sota d’un pont de pedra damunt del qual passa una canaleta per dur aigua cap a Comasema.

flickr75

412. Puig de sa Trona i Serra dels Teixos

serra des teixos

 

Data: 3-1-2015

 

icono empleo manos

 

 

 

Puig de sa Trona de 1.061 m.  i Serra dels Teixos de 1.259 m. 

En la ruta d’avui i en disposar d’un sol vehicle optem per deixar-ho en l’aparcament del refugi del Gorg Blau, i des d’allí caminem per la carretera fins a la font del Noguer. Aqui comença veritablement la ruta per la sendera GRE-221 la que transcorre pel costat de la canonada d’aigua. Seguim per la sendera durant uns 35′ fins a arribar al pont de formigó i que si seguissims ens duría a la font del Prat i a Tossals Verds, però nosaltres no ho feim i prosseguim al costat de la canonada amb direcció a s’Arreplegada.

Als 6′ aproximadament abandonem la canonada per endinsar-nos en un encinar amb forta pujada, travessarem una paret seca continuant ascendint per una rosseguera fins a la seva màxima altura arribant a una altra paret seca a la nostra esquerra, la travessem, ens trobem a una cota de 880 m., sortim de l’alzinar apreciant les meravelloses vistes que ens ofereix el pati, als nostres peus el ambassament del Gorg Blau,, enfronti el sempre imponent puig de ses Vinyes de 1.108 m., darrere el gran puig Major de 1.436 m, continuem direcció N. sense amb prou feines perdre altura i a pocs metres per sota de la cresta de la serralada de sa Trona.

Es tracta d’un lloc privilegiat per admirar la grandiositat de la vall d’Almallutx, prosseguim el recorregut a gairebé 900 m. d’altitud fins a arribar a la base del puig de sa Trona d’1.061 m., ara es tracta de superar el fort desnivell que ens conduirà al cim per la seva cara ES.
El cim una expléndida balconada sobre el gran comellar des Prat i per veure la gairebé totalidat de la serra dels Teixos, el puig de ses Basstes d’1.212 m. i el puig de Massanella d’1.365 m.

Bon lloc per berenar, fer unes fotos i descansar uns minuts. Reiniciem la ruta descendint pel mateix lloc que hem pujat fins a aconseguir el serral que ens situa a l’inici de l’ascens a la serra dels Teixos.el ascens ho fem en zigazaga per una canal de graveta fins a aconseguir la part superior. Seguim ja amb terreny mes pla seguit d’altres ascensos i per l’àmplia serralada.

Sembla un miracle, però no, el dia que ens acompanya és tan diàfan i tan pur que es poden veure amb tota claredat les muntanyes de Barcelona probablement siguin les de Montserrat d’1.236 m.

Transitem per terreny cobert de càrritx i roques, ascendint per la cresta fins a aconseguir el tram mes estret de la serra de 1,5 m. d’ample que ens permetrà aconseguir el cim d’1.259 m.

Als nostros peus tenim el coll des Prat al que hem de descendir i on buscarem un bon lloc per menjar-nos el bocata, no és tasca fàcil perquè el terreny encara està cobert de neu.

Avui el menú és especial, en Juan ha duit una llonganissa de cinc estrelles i un pa moreno boníssim, l’acabar ens recompensem amb una xocolata calenta i un cafetet recent fet.

El dinar ens ha portat bastant temps, per la qual cosa em de posar-nos en marxa rapidament perquè ens queda un llarg trajecte de tornada.

Ens dirigim al coll del Telegraf, de vegades amb certa dificultad per la neu i fins i tot petites plaques de gel. Una vegada en el serral seguim el descens per la coma del Pixarell sota el muralló a la nostra esquerra de la serra dels Teixos i el Frontó de sa Mola d’1.006 m. a l’ nostra dreta. Hem d’arribar a la seva part final en una petita pineda on s’inicia un fort descens per un alzinar que ens portaria fins a la embotelladora de la Font Major, però no hem d’arribar a ella. La forta baixada la realitzem sempre pegats al muralló de l’esquerra, fins a arribar a la base del puig des Castellot d’en Coll de 833 m. assenyalat amb fitas que ens guiaran en forta pujada fins al coll des Castellot i als pocs metres ens trobem de nou amb la canonada d’Emaya. Arribat a aquest punt tenim dues opcions; una seguir per la cananonada direcció S (esquerra) fins a arribar al punt d’inici ( pont formigonat), i l’altre opció seguir NO (dreta) seguint la canaleta que després es transforma en tuberia. Nosaltres escollim aquesta segona opció. La nit se’ns ha caigut al damunt així que comencem a descendir al costat de la tuberia.

Arribat al seu final, l’abandonem i seguim descendint per zona de àrritx fins a arribar prop de la vorera de l’embassament per terreny molt incòmode fins a arribar a la presa.

Ara ja només hem de recórrer el tram per carretera fins a arribar a l’aparcament on tenim el cotxe.Donant així per finalitzada aquesta ruta tan interessant.

flickr75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina