437. Salt des Raconàs i Torrent Salt d’Enmig

Torrent-d EnmigData: 30-5-2015

Tipus: Circular

Temps incluides aturades: 7 h.

Recorregut: 6,4 Km

Salt mes alt: 55 m.

Cordes Utilitzades: 2 x 40 i 2 x 60 m.

icono rapel

Salt des Raconàs i Torrent Salt d’Enmig

Avui tenim dos objectius a cumplir, el salt des Raconàs i el Torrent Salt d’Enmig,  així que ens posem mans a la feina i agafem el camí vell de Lluc i aparquem els cotxes devant un portell amb barrera metàl·lica, que ens dóna pas al camí que arriba fins al Pujol. El portell té la columna esquerra totalment coberta d’heura, i a la dreta veurem en una alzina hi ha un rètol metàl·lic de vedat privat de caça.

Iniciem l’ascens cap al Pujol amb pujada lleugera. Al cap de’ 1 travessem un pontet i seguim ascendint. 5’/6’ després arribem a un portell sense barrera (torrent a la nostra dreta) i als 2’ veurem un camí a la dreta amb un rètol Campanet – El Puig Tomir. Ascendim per ell amb pendent mitja i veurem un rètol de fusta de color vermell i blanc, que ens indica que hem de prendre una senda a l’esquerra. Iniciem una pujada forta i anirem passant per diversos senyals vermelles i blanques a garrovers, ullastres, fletxa vermella, punts vermells, etc. Estem ascendint pel camí que ens duu al Ninot de Fartàritx. Als 6’/7’ arribem a un portell sense barrera. S’inicia una pujada forta i als 2’ veiem El Ninot. Seguim pel caminoi amb pujada mitja i abundant càrritx en alguns trams. Trobem les restes d’un camí i seguim els punts vermells i una fletxa vermella, que amb pendent fort ens conduïx a una rosseguera als 2’. Ascendim en diagonal esquerra, seguint els punts vermells, amb pendent fort. Una vegada travessada la rosseguera tornem a trobar restes de camí, trobat algunes fites i amb pendent fort i fort/molt fort en alguns trams. Progressem amb pendent mig cap al Ninot, al que deixem a la nostra dreta, transitant per una cota topogràfica superior a ell. Des de la rosseguera hem trigat de l’ordre de 10’/12’. Durant la pujada les panoràmiques són espectaculars sobre els cims que tanquen pel nord de la Vall d’en Marc.

Seguim pel camí, empedrat en alguns trams, amb pendent fort/mitjana i algun tram amb pujada mitja trobem fitas que ens orienten en el recorregut. Als 4’ trobem un tancat metàl·lica, que podem travessar per una barrera. Seguim ascendint pel camí, amb pendent mitjana/forta i forta, arribant als 5’ a un terreny pla . Estem en la zona plana situada al NE de les cases de Fartàritx del Racó, Fartàritx és una antiga alqueria i possessió de Pollença situada a un replà elevat de la muntanya, a l’ombra del puig del Ca de Míner (880 m.), deixant a un costat la Cuculla de Fartàritx (700 m.) i a l’altra la mola del puig Tomir (1.100 m.). L’indret forma com una balconada sobre la Vall d’en Marc (l’antic Bàlitx o Vàritx) i les muntanyes de Mortitx, Ariant i Ternelles. El terreny de l’antiga alqueria en l’actualitat està dividit en tres possessions: Fartàritx Gran o d’en Roig (453m), Fartàritx d’en Vila (en ruïnes) i Fartàritx del Recó (460m).
Ara seguim E fins a localitzar un caminoi o la pista que està uns metres més amunt, en arribar girem a l’esquerra (N) fins a trobar una paret de partió i just on es creua amb altres dues, està la capçalera del Salt des Raconàs.

No hi ha molt que dir d’aquets salt, el més important l’alzada de 55 m., està equipat amb dos expansius. És tracta d’un salt per gaudir perquè el seus 55 m. permeten tenir unes vistes sobre la Vall i el Port de Pollença espectaculars.

Talvegada aquestes frases descriuen les nostres sensacions en un lloc com aquest:

«Vosotros miráis hacia arriba cuando buscáis elevación, yo miro hacia abajo, porque estoy elevado. Decidme, ¿quién de vosotros puede reír y a la vez estar elevado? El que asciende a las más altas montañas se ríe de todas las tragedias: de las del teatro y de las de la vida».
(Friedrich Wilhelm Nietzsche)

«En la alta montaña no hay lugar para lo fantástico, pues la realidad es en sí misma más maravillosa que todo lo que el hombre pudiera imaginar».
(René Daumal)

Una vegada a baix hem d’agafar direcció amb tendència esquerra (SW) al princiipi el mes prop del muralló, per anar decendendint per dins de grans carritxeres fins a veure a la nostra esquerra i a dalt una petita rosseguera amb dos pins, hem de dirigir-nos al mes a dalt. Una vegada en ell, descendim per l’altra veçant fins a trobar l’antic camí des Ninot. Tornem al Pla de Fartàritx a recollir les cordes que hem utilitzat ja que per evitar pes en la pujada ho hem deixat tot a dalt.

Una vegada recollit tot ens dirigim al segon objectiu, el Torrent d’Enmig, per a això prenem direció SW cap a les cases de Fartàritx des Racó, creuem el torrent des Salt des Molinet, que per cert porta un filet d’aigua, a la recerca del torrent d’Enmig que està a uns 150 m. d’aquest.

Aprofitem per menjar i descansar una bona estona sota l’ombra d’unes oliveres i mates.

Comencem amb unes petites desgrimpades fins a arribar al primer salt d’uns 35 m.

Preparem les corda per descendir aquest primer salt de 35 m. que ens deixa en una petita repisa i a 3 m. de la següent reunió, és a dir no es troba en la mateixa vertical, en la repisa i caben 2 persones com a molt 3.

Muntem el ràpel de 30 m. descendim sense cap dificultat, que ens deixa en una zona àmplia de roca i càrritx, caminem i desgrimpem uns 15 metres per arribar a la capçalera del darrer salt de 50 m., té la particularitat que als pocs metres de descendir ens deixa en un escaló ampli, li segueix la resta del salt amb els últims 10 m. volats.

Recollim tot el material i seguim descendint entre carritxeres fins a arribar a l’últim salt de 9 m., equipat amb dues plaques i cadena a la dreta, superat seguim descendint, hem d’abandonar la llera del torrent a la nostra esquerra (NW), per una zona de càrritx. És una zona amb vegetació molt espessa en alguns trams, sense pendents forts, hem d’avançar amb direcció NW buscant el millor pas i dirigir-nos cap a una paret de partió que veurem enfront de nosaltres. Des que hem abandonat la llera del torrent fins a la paret de partió hem trigat de l’ordre de’5 . Ara estem en una pineda amb marjades no molt elevades i terra totalment abandonat per al cultiu; hem de seguir en la mateixa direcció (NW) buscant el millor recorregut i amb pendent lleuger/mitjana. Als 4’/5’ arribem a un camí i seguim descendint en diagonal esquerra, amb pendent mig, trobant de nou marjades abandonades i els pendents són mitges. Als 6’/7’ arribarem a un tancament de reixeta, hem de seguir a la nostra dreta, al costat de la reixeta, fins que trobem una barrera que ens dóna pas a un camí. Depenent de la direcció de la nostra baixada a través de la pineda, arribarem més o menys prop de la barrera, però no hi ha pèrdua, doncs hem d’arribar fins a la barrera.

Una vegada travessada la barrera, vam seguir pel camí (NW), planejant. Veurem una conducció d’aigua (canonada negra) a la nostra esquerra. Al cap de’ 2 arribarem a la casa de Can Pascol (dreta) amb una piscina. Travessarem una barrera de fusta i continuarem pel camí. Als 2’ travessarem un portell i planejant arribarem al portell amb barrera de fusta que dóna accés a Can Pascol (Villa Pascol). En poc més de’ 1 amb baixada lleugera/mitjana, sobre asfalt, arribarem al Camí Vell de Pollença a Lluc (GR-221) a l’altura del Clotal (esquerra). Descendim a la nostra dreta (N), amb pendent mitjana/lleugera. Passem al costat d’un pal orientador Són Amer – Lluc (esquerra i amb baixada lleugera arribem als 3’/4’ a les cases del Sementer del Molinet (esquerra) , vam arribar al cap de’ 1 a la barrera que dóna accés a Cal Mension. Poc després arribem a l’aparcament on hem deixat el cotxe al matí han estat uns 700 m . per el cami Vell de Lluc.

I ara com sempre a beurens unes xandis ben fresques al bar des Coll de sa Bataia, que ja no podem més,

Salut.-

flickr75youtubeTorrent d'Enmig

436. Puig d’Alfàbia pel pas del Puig dels Corbs

 

 

Puig-de-alfabia-per-Pas-den

 

Data: 23-5-2015

Tipo: Circular

Temps incluid aturades: 6 h.

Recorregut:

 

icono empleo manos

 

 

 

Puig d’Alfàbia pel pas del Puig dels Corbs.

L’excursió d’avui sigui tal vegada la manera mes ràpida per pujar a la Serra d’Alfàbia.

Comencem aparcant els cotxes a l’esplanada d’una corba prop del Km-7,4 de la Ma.-2100, prop de les cases de sa Beata.

No hem donat dues passes i ja podem veure al lluny i a l’alt la part de la ruta, seguim caminant, direcció Orient, per la carretera durant uns 500 m. fins a arribar a la primera corba situada en el Km-7,900. Ens sortim de la carretera i entrem en un alzinar per un camí molt evident. En uns minuts el camí es bifurca i hem de prendre el de l’esquerra. Als 10′ sortim a un altre camí o pista i prenem dreta pasant molt a prop d’una torre eléctrica i les ruïnes d’un porxo.

Seguim per la pista fins a arribar a una paret de partió, (530 m.), i que no hem de creuar ens mantindrem en el mateix costat, a la volta sortirem a aquest mateix lloc. Seguirem uns pocs metres al costat de la paret fins a veure a la nostra dreta ( en terra hi ha una roca amb una fletxeta vermella) les restes d’un antic camí es tracta del camí del Penyal dels Corbs pel qual transitarem fins al seu final.

El camí està molt espatllat per multitud d’ensulsiades i arbres caiguts, però encara així hem d’anar per ell, de vegades en forta pujada i sortejant els obstacles. El camí transita enmig de la Penya del Migdia i els Penyals dels Corbs.

Prosseguim fins a trobar-nos de front amb una paret, aquí girem esquerra (NE) en fort ascens havent desaparegut el camí però que després trobem. El camí segueix ascendent i les vistes es van fent mes espectaculars, en l’últim tram caminarem al costat d’un barranc i sota el muralló de l’espoló sud dels Corbs. Al final del camí veiem un paret seca, girem dreta (N) i seguim per ara per un caminoi, no té problema estar mega-fitat i amb flexetes vermelles ( ni un entabanat es perdría), passem per diverses cases de carboner i de sitjes. Enfront d’una d’aquestes cases de carboner trobarem una gran roca a la nostra dreta, aquí abandonem el caminoi per pujar al Penyal Petit dels Corbs, ho fem pujant damunt d’una gran roca plana (dreta), i prosseguim per un caminoi fins a una paret que superem amb una petita grimpada, prosseguim fins a arribar en 2′ a la paret del Penyal, i ascendim grimpand al seu petit cim 710 m. Fem les fotos de rigor i descendim per tornar a la gran roca plana al costat del caminoi.

Una vegada en el camí seguim en lleu ascens i seguint les fites. Als pocs minuts arribem al final d’una rosseguera . Pujarem en fort ascens sempre pel seu costat esquerre.

No haurem arribat al final de la rosseguera ens trobem amb una paret rocosa, aquí és el punt clau, perquè a la nostra esquerra hem de veure una petita bretxa, es tracta de l’inici del Pas del Puig dels Corbs. Té fita i fletxa vermella, en la roca podem veure que s’ha picat per eliminar un graffiti amb la llegenda  «Pas d’en Juanjo i de na Carme». Si voleu llegir la seva història feu clik aquí.
L’inici del pas se supera facilment. A partir d’aquí tot el recorregut està marcat amb punts vermells i fitas amb el que no tindrem cap dificultat d’orientació. Travessem un petit alzinar i comença la part principal del pas, es tracta d’una diagonal en cornisa aèria però àmplia amb excel·lent panoràmica.

Prosseguim per un pinar i passat aquest ens situem sota el segon tram del pas, es tracta d’una àmplia canal bastant vertical que superem sense cap dificultat amb l’ajuda del càrritx.

Acabat el pas girem dreta (N) cap a uns pins, passats aquests, comença una forta pujada per roca que anem superant en zig-zag.

Arribem a dalt en una àmplia zona rocosa, ja esteim en la Serra d’Alfàbia. Ara hem de descendir (NO) cap a uns pins i anar a buscar la pista que ve de les antenes.

Després de delectar-nos de les enciçadores vistes sobre la vall de Sòller i el Port, el Puig Major, els Cornadors, etc.. ens dirigim dreta (N) fins al cim del Puig d’Alfàbia de 1,067 m. aqui mengem i ens feim una bona becada.

El retorn ho feim per la pista (S) cap a les antenes fins a situar-nos just sota elles on acaba la pista.

Ens sortim de la pista direcció (E) seguint les fites i per terreny càrstic en lleu descens fins a arribar a una zona arbolada on el desnivell s’accentua. Estarem atents perquè hem de trobar un antic camí que en direcció (NE) ens descendirà comodament sense sorti d’ell.

Arribarem a un altre camí que prendrem esquerra, també es tracta d’un camí còmode . En la seva part final hem d’estar atents a l’orientació i a les fites perquè ens creuarem amb diversos camins més. Fins a arribar a la paret de va partió (530 m.) que arribem i no creuem a primera hora del matí.

Ara es tracta de desfer el camí fet al principi fins a arribar a la carretera i d’aquí al cotxe i del cotxe a les fresques xandis.

flickr75youtubewikiloc75

435. Serra des Pas d’en Bisquerra, pel pas des pi de ses Bragues.

pas den bisquerra

 

Data: 18-5-2015

Tipo: Circular

Temps incluid aturades: 8 h.

Recorregut: 8’80 Km.

 

icono empleo manos

 

 

 

 

Pas de ses Figueroles . Serra des Pas d’en Bisquerra – Sa Capella Blava –  Pas d’en Bisquerra

Tot i que la finca de ses Figueroles fos incorporada al patrimoni públic el 1997, es troba immersa en un procés de decadència des de fa decennis.

La meitat dels doblers amb què foren comprades ses Figueroles foren aportats per la Unió Europea, a través del projecte Life, que havia de garantir la supervivència del ferreret a la serra de Tramuntana. De fet, fins avui, les úniques millores que s’han fet a la finca han estat vinculades a la conservació de l’amfibi autòcton. S’hi construïren una sèrie de safareigs per garantir-ne la seva supervivència. A banda d’això, també es féu de bell nou el capell de les cases. Si no hagués estat per aquelles obres, ara ben segur que estarien esbucades.

La situació de ses Figueroles és força particular. A la finca, enclavada enmig d’un comellar, només s’hi pot accedir per camins de bístia. Això fa que qualsevol obra que s’hi dugui a terme tingui un cost molt elevat. A la vegada, però, aquesta dificultat d’accés la resguarda de la massificació de visitants que es donen en altres finques públiques on hi arriben els cotxes. Es pot arribar a ses Figueroles per la part de Binibona, a través del Castell; des del coll de la Bataia, passant per dins el Guix; o bé per la part de Binifaldó, ja dins Escorca, passant per dins Aucanella.


El recorregut ho iniciem en el Coll de Sa Batalla. Travessem la barrera situada a la dreta del restaurant i seguim el camí en direcció E. Ascendim amb pendent mig i al cap de’/4 5’ arribem a un replà on vam iniciar un planeig i al cap de’ 1 arribem a un encreuament (fita). Hem de seguir a l’esquerra, iniciant-se una pujada lleugera/mitjana a través de la pineda. Als 3’ el camí planeja i 2’ després la pujada és lleugera/mitjana, ja a través d’un encinar. En 1’ arribem a un coll de tords, planejant i després amb pujada lleugera. Trobem alguna fita, i als 2’ s’inicia una senda, que passa al costat d’una paret rocosa (dreta), ascendint amb pendent mig i posteriorment forta/mitjana, arribant en 2’ a un portell. Hem arribat al Pas d’en Bartomeu.

A partir d’aquest punt la senda queda desdibuixada; hem d’avançar seguint les fites i alguna fletxa vermella, sobre un terreny rocós. Planejam i als 2’ iniciem una baixada mitja/lleugera, veurem nombroses fites, punts vermells i verds i fletxes. Als 5‘ arribem a una paret seca amb una fita (esquerra) i una fletxa vermella (dreta), i a el ½’ veurem en el sòl, a la dreta, una roca amb una fletxa vermella i el tex «CAST» que puja al Puig des Castellot, però noltros avui no hi anem. Seguim la senda amb baixada lleugera/mitjana. Als 4’/5’ arribem a un portell (fletxa verda a l’esquerra i punts verd/vermell a la dreta), ho travessem i seguim descendint posa pendent mitjana/forta. Als 5’ arribarem a les ruïnes de Sa Trencada (esquerra) i 2’/3’ després veurem un petit aljub quadrat. Seguim descendint pel vessant esquerre del comellar per un camí en zig-zag i pendent mig, trobant nombroses fites i punts verds. Als 8’/9’ travessem un torrentet i vam continuar pel vessant dret amb pendent mig, arribant en uns5’/6’ a la Font de sa Mata (dreta). A partir d’aquest punt el pendent se suavitza i planejant vam arribar en 4’ a les cases de Ses Figueroles.

Es important que així com anem devallant cap a ses cases de ses Figueroles, alcem la vista a la serra des pas d’en Bisquerra per veure per on pujarem. A la part Sud  (dreta de la serra) podrem veure unes grans baumes de color marró que en han de servir de guia perque a elles ens em de dirigir, i després tot el recorregut per devall dels penya-segats fins arribar al pas de ses Figueroles.

Des de Ses Figueroles avançarem amb direcció Est, amb baixada lleugera, travessarem uns camps de cultiu abandonats i arribarem als 2’ al Torrent dels Picarols. Enfront de nosaltres veurem un portell (fita (dreta) i fletxa blava (esquerra), vam creuar el torrent i vam passar per ell, seguim el cami (dreta) que du a Binibona i al 15 m. ascendim pel vessant amb direcció Est, amb pendent fort/molt fort; cap a una rosseguera a la qual arribem en 5’/6’, la travessem i de nou les fite ens dirigeixen, amb pendent fort/molt fort, cap a un petit replà al costat de la paret rocosa, , al que arribem uns 4’/5’. En la paret rocosa que constituïx el vessant nord del la Serra del Pas d’en Bisquerra, veurem a la nostra dreta dues petites coves. Ascendirem amb pendent fort/molt fort cap a la paret rocosa, arribant en 2’. Progressem per la seva base, seguint cap a l’esquerra, amb pendent fort/mitjana. Als 2’ travessem una petita rosseguera i vam seguir amb direcció NE al sempre al costat dels penya-segats, dirigint-nos cap a l’esquerda que queda a la dreta d’un espoló. En uns 6’ arribem als voltants de l’esquerda situada al costat del espoló; hem d’ascendir grimpant abans d’arribar a l’esquerda i en 2’, arribarem al pas de ses Figueroles i a la cresta de la Serra del Pas d’en Bisquerra.

Una vegada en la cresta, hem de seguir amb direcció NE, buscant la cresta de la serra (travessem una superfície càrstica que ens obliga a caminar sortejant les esquerdes). El pendent, generalment ascendent, realitzant fins i tot alguna petita grimpada. Aproximadament als 53’/55’ d’haver arribat a la cresta arribarem al cim de Sa Capella Blava de 682 m.. Haurem passat per cims secundaris i en el cim veurem una gran fita que reconstruim.

Des del cim de Sa Capella Blava ens dirigim cap al Pas d’en Bisquerra. Hem de seguir avançant, sense allunyar-nos molt de la vora de la cresta, en la mateixa direcció (NE) que teníem, fins a arribar a una paret seca que ens indicarà l’inici superior del pas. Als 2’ d’abandonar el cim arribem a un encinar; dintre del encinar els pendents són lleugeres i mitjanes, tant d’ascens com de descens, arribant en uns 15’/17’ al Pas d’en Bisquerra. Si ens em allunyat molt de la cresta, a l’arribar a la paret seca hem d’anar cap a l’esquerra fins a arribar al pas. El descens per la xemeneia o canal no és difícil, però convé prendre precaucions cas que estigui la roca banyada. Està equipat amb un cable d’acer gruixut.Aquest pas pren el nom d’en Tomeu Bisquerra, «un pastoret que va conduir una teringa de contrabandistes a través d’una escletxa per evitar el control de la Guàrdia Civil que els esperava en allò que havia de ser la seva primera ruta. […] Les rutes del contraban a la Serra de Tramuntana implicaven habitualment el remuntar torrents, transitar per penya-segats o grimpar entre roques, sempre per paratges de molt difícil trànsit». (Salamanca, 2009).

Una vegada superat el pas, descendim pel encinar, seguint les fites (NW),amb pendent fort/molt fort. Al cap d’uns 8’ arribem a un camí, vam prendre a l’esquerra (W), amb pendent mitjana/lleugera (fites), fins a arribar enfront de les cases de Alcanelleta (dreta). Hauran transcorregut uns 5’. Ens acostem fins a les cases i a la nostra esquerra (S), veurem una barrera metàl·lica amb filat en la seva part superior, però permetent el pas cas d’estar tancada. Una vegada superada la barrera i un botador de fusta, vam seguir un camí amb direcció W, veurem tres grans alzines,  i el Torrent des Picarols a la dreta, l’alzina de ses Truges d’Alcanelleta, arbre monumental. Està inclós al catàleg d’arbres protegits de la Comunitat Autònoma. Està catalogada com l’alzina amb la soca més buida. Al seu interior hi caben dues o tres persones. Diuen que s’anomena de ses Truges pel fet que alguns d’aquests animals parien al seu interior. Amb un perímetre de la soca de 5,65 m, és el patriarca de les alzines mallorquines. El camí ens conduïx en 1’, amb pendent mig, als camps de cultiu (dreta) de Alcanella; avancem amb direcció SW que ens separa d’aquests camps, amb pendent lleugera, trobant. Als 10/11‘ de transitar pel pinar, vam saltar dues parets seques amb reixeta i vam avançar per una senda, envaïda per càrritx en nombrosos trams, ajudant-nos en l’orientació algunes fites. El descens planetja al principi i posteriorment pendent lleugera i, als 11’/12’ veurem una paret seca baixa a la nostra dreta. La baixada continua sent lleugera, lleugera/mitjana, trobant algunes fites que ens confirmen que avancem en direcció correcta, i en uns 5’/6’ arribarem al portell situat al costat del Torrent dels Picarols on aquest matí hem iniciat l’ascens cap a la base de la paret rocosa del vessant nord-oest de la Serra des Pas d’en Bisquerra.

A partir d’aquest punt hem de recórrer en sentit invers l’itinerari del matí fins al Coll de sa Batalla on ens esperen unes chandis gelades al bar Coll de sa Bataia. –

flickr75youtube

434. De sa Calobra a Cala Tuebnt pel Pas d’en Maiol i Pas des Cocó

Pas-den-Mayol-i-Pas-des-CocoData: 9-5-2015

icono empleo manos

Pas d’en Maiol i pas des Cocó ( de Sa calobra a Cala Tuent )

Per la informació que disponiem tot parexia que es tractava d’una ruta de senderisme, i no ha estat així, només començar has d’encollir-te per passar per un estret, aeri  i espanyat caminoi format sobre una tuberia encastada per de seguida utilitzar les mans para superar el Pas d’en Maiol, caminar per un terreny abrupte, pel qual no recomano anar amb pantalons curts, per molta calor que faci, i finalment descendir grimpand pel vertiginós Pas des Cocó.

Abans de començar deixem un cotxe en l’Ermita de Sant LLoreç ( Cala Tuent) i un altre en la carretera que baixa a Cala Tuent en una petita esplanada on caben 4/5 cotxes que hi ha al costat d’una pronunciada corba, passat el Cami de sa Coma per on sortirem.

Bé idó iniciem el recorregut d’avui des de l’Ermita de Sant LLorenç situada en el Coll del mateix nom. Un lloc estratègic destacat en l’esdevenir històric del litoral d’Escorca. L’Ermita de linees senzilles però de gran encant, del segle XIII presideix el Coll, ja citada documentalment a l’any1274. Curisonsamente la capella oferia els oficis religiosos als habitants de Tuent, que ocupabam el costat de l’Evangeli, i els de sa Calobra, acomodats en el costat de l’Epístola, és a dir tots organitzats i cadascú en el seu lloc, cal dir que cada dia 10 d’agost se celebra missa a la capella.

Just darrere de l’Ermita neix el camí dels Torrers que ascendeix a la Mola de Tuent de 472 m. on es situa la Torre de sa Mola de Tuent , però aquesta és una altra excursió ja feta. Avui no veurem la Torre de sa Mola de Tuent fins a l’horabixa i serà des d’abaix a la zona del Pla de sa Falconera.

Des del costat nord-est de l’ermita, passem un portell amb barrera i iniciem el recorrregut per l’antic camí tambien conegut com el Cami de Ports en referència a les ancorades veïnes, i defensa el dret públic de la ruta de Sóller a Sa Calobra. Arribat a l’antic nucli de sa Calobra ho atravesem pel seu carrer principal per sortir la Ctra. que duu a sa Calobra i seguim direcció al Port i en arribar a la bifurcació prendrem la carretera de l’esquerra fins al seu final on hi ha un mirador amb un senyal de trànsit que prohibeix la circulació de pertsonas. Idó aqui comencem just derrera del senyal. El caminoi molt estret, per dir alguna cosa,cobreix una tuberia, amb trams practicament desfets el que cal anar amb extrema precaució per no relliscar.

Superat aquest primer tram hem d’estar atents perquè a la poca estona hem d’iniciar (esquerra) un ascens per pendent molt fort amb direcció SW. Als pocs minuts estem situats en els penyals de damunt del Port, amb unes vistes extraordinàries.

Hem d’anar vorejant fins a trobar una xemeneia, al que no trigarem més de 10/15 minuts, que és l’inici del Pas d’en Maiol, és un pas llarg bastant vertical pel que hem de superar-ho amb una bona grimpada. Una vegada superat les vistes ja extraordinàries es veuen superades, al capdavant amb el Turmàs, a baix el Port i a l’esquerra és Morro de sa Vaca.

Prosseguim pel vessant i al mateix temps ascendint grimpand en algunes zones, fins a veure un gran pi al que ens dirigim.Prosseguim direcció W. en lleu descens per tornar a pujar direcció W. fins a un petit coll en el cim de davant, després ve una baixada al poc ens topem amb una paret ( una paret cabrera ), la creuarem per la part esfondrada per situar-nos a l’altre costat sota uns pins. Lloc escollit per menjar i descansar.

No hem de descendir molt mes per aquest comellar que ens duria as ses Ferles o Fel.els, avui no toca. Reiniciada la ruta prosseguim SW, sempre faldejant el contrafort de la nostra esquerra. Passarem al costat d’unes baumes amb degotisos i formes rares, i una cova blanca. A la poca estona deixarem enrere la cala de ses Ferles que veurem molt a baix guardada per impressionants penya-segats.

Ara en lleu ascens però llarg seguim direcció SW fins a arribar a la «planicia» de sa Falconera, on a la nostra esquerra i a lo lluny podrem veure la Torre de sa Mola de Tuent. Nosaltres hem de prosseguir en sentit contrari a la torre, deixant-la a a nostra esquena i ascendir. Una vegada a dalt hem de girar S. que en lleu ascens i per un terreny molt brut ens portarà per la falda de sa Falconera fins a dalt una planicia amb vistes a la costa Sud de la Serra, aproximació al pas des Cocó. La baixada per aquest vessant és tan vertical que fins que vas avançant no veus per on anar. Amb l’ajuda de les mans anem descendint, sense pasarnos per alt el fabulós panorama. Hem d’estar atents perquè l’inici del pas des Cocó es troba just sota un arbust d’ullastre (acebuche) a la nostra esquerra i abaix. El descens és aeri però amb bons afarraments, just en començar podem veure en la roca un cocó a la nostra esquerra. El pas és llarg, per la qual cosa ara solament hem descendit un petit primer tram, li segueix una tram no tan vertical que podem anar caminant, seguidament prendrem cap a l’esquerra per passar per unes petites baumes, ara vé el segon i tercer tram del pas que superarem amb una grimpada per descendir els darrers 6 m.

Aprofitem per beure alguna cosa i fer-nos la foto de grup i ara ja no ens queda més que seguir descendint per dins del *encinar fins a arribar al camí de sa Coma. Un camí que arriba arran de mar. Nosaltres ho agafem a l’esquerra en ascens, al principi està formigonat, però després ja en el pla pansa a ser de terra, passarem per davant de cases agrícoles i al final arribem a la ctra. de Cala Tuent ue prendrem en descens fins a la corba pronunciada on al matí hem deixat un cotxe.

Ha estat un dia calorós i amb esforç pel que les chandis fresques molt fresques ens esperen en el bar de Sa Tafona de Caimari. Salut.

flickr75youtubewikiloc75

432. Torrent del Racó d’en Vives

torrent-raco-den-vivesData: 15-4-2015

Recorregut esportiu; 700 m.

Desnivell: 320 m.

Ràpel màxim: 25 m.

Cordes utilitzades: 2 x 40 m. i 2 x 20 m.

icono rapel

 

 

Torrent del Racó d’en Vives

El torrent d’avui no revesteix gran dificultat, és bastant curt tan sols 700 m. i un desnivell de 320 m. però la seva aproximació és més dificultosa ( guardant les distàncias) que el propi torrent.

També cal dir que la descripció que es fa un cert llibre de torrents és totalment inexacta, ja que no coincideix la descripció que es fa amb el mapa del recorregut, la qual cosa pod comportar la pèrdua de molt temps.
Agafem la Av Juli Ramis Pintor que ens portarà al Institut Guillem Colom Casasnovas on podrem deixar el cotxe comodament, ja que sortim i tornem en el mateix punt. Abandonem el pàrquing de l’institut travessem el torrent i agafem el carrer Rullán ( més semblat a un camí que un carrer), és el carrer que du a les cases de Racó d’en Vives, anem paral·lels al torrent, deixem les instal·lacions de l’Institut. Al final del carrer ens trobem enfront amb el reixat de la Casa del Racó d’en Vives i a la dreta amb un altre reixat que dóna entrada a les cases de la zona que serà per la qual tornarem. Nosaltres optem per entrar en el torrent, i d’aquesta manera no traspassar cap barrera.
Una vegada a la llera ho remuntem, passem per un tuberia, fins a arribar a una zona oberta i pinar amb una paret seca a la nostra esquerra. Lloc on ho abandonem per la dreta i en sentit ascendent anirem a localitzar una caseta, a la qual s’accedeix per un camí amb barrera oberta el qual utilitzarem al retorn.

A partir d’aqui hem de fixar-nos i seguir un camí que va ascendint a traves dels marges amb lleugera tendència cap a la dreta. Travessem un portell i girem a la dreta sense sortir del camí de vegades empedrat. En alguns trams està trencat per despreniments, passarem al costat de dues grans roques clavades en dos marges. Les vistes sobre Sóller comencen a ser extraordionarias.

Prosseguim pel camí passant al costat d’una formigonera segurament utilitzada per arreglar el camí que de vegades està formigonat. Aquest punt és important perquè serà aqui mateix on arribarem després de fer l’últim salt i desgrimpada, es troba junt una caseta amb xemeneia incrusta en la roca, ens situarem en la part superior de la mateixa per seguir pel camí al poc temps ens trobem amb una altra caseta semi-abandonada, junt a una olivera que dins té una cafetera, que ens serveix d’estupenda i original fita. Des d’aquest punt ja albirem a dalt el Pas d’en Capet, al que ens dirigim. En aquest tram el camí està en molt bon estat pel que hem d’estar molt atent ja que en una petita recta hem d’abandonar-ho a la dreta ( veure foto 43), ja que si prosseguim pel camí empedrat ens duria a unes cases a les quals no hem d’arribar.

Ens trobem en el tram del camí clàssic que ens porta al Pas d’en Capet.A partir d’aqui podem obervar unes petites fletxes vermelles en les roques que ens indiquen la direcció adecuada cap al pas.

El pas no revesteix cap dificulteu i que superem amb una curta grimpada. Travessem una paret, prosseguim en lleuger ascens per l’esquerra i de seguida arribem a les cases de Can Mametes. I d’aqui al camí o pista per el qual hem de descendir ( esquerra), ja que a la dreta ens duria a les cases de S’Arrom. Seguim per la pista, passem per davant d’un bonic forn, fins a arribar a una pronunciada corba al costat d’unes cases. Lloc exacte on comença el torrent ( foto 69). Si seguissim pel cami arribariem al Pas de la Servera.

Entrem en el llit del petit torrent que al prinicipi està paredad, seguidament s’obre donant pas a una zona gairebé plana.

El primer salt que ens trobem de 15 m. ho fem muntant la corda al tronc d’un arbre. La sortida no és còmoda però ho superem sense dificultat. Ens deixa en una àmplia roca rodona amb excelentes vistes. A dos metres a baix a l’esquerra tenim la següent reunió per a un salt de 20 m. que ens deixa en l’antic i estret camí de ses Rotes d’en LLoca. Aqui podem veure dues plaques en les quals muntem les cordes per decender el salt de 25 m.

Li segueix un altre salt de 23 m. amb una placa i un clau a l’esquerra que superem sense dificultat. Aquests dos últims salts és el més imnportant del torrent.

Ara li segueix un tobogan, que encara que es pugui desgrimpar, convé posar una corda i evitar una possible relliscada.

Seguim pel llit fins a arribar a una zona més àmplia a la qual sortirem per l’esquerra que ens porta a uns marges al costat de la caseta que te una formigonera, per la qual hem passat al matí, ara es tracta de seguir pel mateix camí que hem utilitzat a la pujada fins a arribar a la primera caseta que ens hem trobat al matí, passant per la barrera oberta i que ens condueix a un camí asfaltat pel qual descendirem (dreta) fins al reixat, que trobem oberta, que arriba al carrer Rullán (asfaltat) i d’aqui a l’aparcament de l’Institut.

Ara ens toca el premi; unes chandis ben fresquetes.

flickr75youtube

431. Ultra Trail Serra de Tramuntana 2015

utst 2015Data: 17-4-2015

 

 

 

 

icono trail

 

 

Ultra Trail Serra de Tramuntana 2015

En esta ocasión tomaron la salida 2098 corredores de los que 722 disputaron la Ultra Mallorca entre Andratx y Pollença, 1056 la Trail Mallorca de 67 kms. entre Valdemossa y Pollença y 320 la Marathon Mallorca de 44 kms. entre Sóller y Pollença.

Este año Ultra Mallorca se incorporó al circuito de carreras de montaña, Spain Ultra Cup lo que hizo que se citaran grandes nombres del panorama nacional que disputan el circuito como los tres primeros clasifcados de la carrera Pau Capell, Victor Bernad y Remi Queral.

En la prueba Trail Mallorca la victoria volvió a viajar a Polonia, donde la pareja formada por Pawel Dybek y Magdalena Laczak repitieron el doblete que consiguieron el pasado año aunque en aquella ocasión fuera en la prueba ‘reina’ (ultra).

La novedad este año fue la inclusión de una tercera prueba, la Marathon Mallorca con salida desde Sóller, donde la victoria fue para el solleric Tòfol Castanyer, vencedor anteriormente en la prueba Ultra y Trail que invirtió un tiempo de 3h 22′. Además dicha prueba contó con una alta participación femenina llegando a casi un 35% de corredoras sobre el total.

En la edición 2015, Ultra, Trail y Marathon Mallorca serán en sentido de SO a NE
Ultra Mallorca: desde Andratx hasta Pollença. 112Km. Tiempo máximo 24h / 4.448D+. Salida Andratx viernes día 17 de abril a las 24:00h
Trail Mallorca: desde Valldemossa hasta Pollença. 67Km. Tiempo máximo 16h /2.521D+ Salida Valldemossa sábado día 18 de abril a las 8:00h
Marathon Mallorca: desde Sóller hasta Pollença. 44Km. Tiempo máximo 10h /1.424D+ Salida Sóller sábado día 18 de abril a las 10:00h

Participants:

Antonio Caro; Dorsal 337. Abandono

David Trias; DorsaL 297. Abandono

Miquel Morro; Dorsal 479, Descalificado

Neus Antich: Dorsal 433, Finisher. Puesto Categoria 18, Número clasificado 38.- Tiempo final: 22’55’35

Marti Sion: Dorsal 480, Finisher, Puesto Categoria 248, Número clasificado 147.- Tiempo Final: 23’43’25

Palmira Morey; Dorsal 481. Finisher. Puesto Categoria 23, Número clasificado 145.- Tiempo Final: 23’43’25

flickr75youtubeicono google earth

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina