439. Morro de sa Vaca per pas de ses Piquetes i de s’Argamassa

 

 

pas de ses PiquetesData: 13-6-2015

Tipus:  circular

Temps incluides aturades: 7 h

Distancia total recorrida. 8 km.
Altitud mínima: -5 m ( dentro del torrente de Pareis final del Pas de S’argamassa).
Altitud máxima: 284 m.
Desnivel acumulado Positivo: 476 m.
Desnivel Acumulado Negativo: 476.

ferrata

 

 

Morro de sa vaca per pas de ses Piquetes i pas de s’Argamassa

Iniciem l’excursió en el Port de sa Calobra, deixant el cotxe en l’aparcament. Ens dirigim cap a la platja de sa Calobra i després de travessar els túnels arribem a la desembocadura del Torrent de Pareis. Des de l’aparcament hem trigat de l’ordre de 12’/14’. Una vegada en el torrent, hem de travessar els dos petits gorgs que es formen en s’Olla, amb la finalitat d’arribar a la base de la paret rocosa on s’inicia l’ascens pel Pas de ses Piquetes. Rep el nom de les piquetes o clavilles que hi ha clavades a la roca per ajudar l’ascens. El primer tram es el mes “fàcil” perquè es el que té mes agarres, així i tot decidim posar una corda per asegurar i facilitar l’ascens. Després venen dos trams diferenciats, el segón tramp, que també em utilizat corda de seguretat, es el més “complicat” per tenir menys agafades com per la verticalitat que té, i el darrer o tercer tram no presenta cap tipus de dificultat, se supera amb una petita grimpadeta. Realment es tracta d’una torrentera per la que escalarem.
Una vegada superat el pas, seguirem per la llera del torrent fins el final, havent de realitzar alguna petita grimpada, amb el Turmàs a la nostra esquerra. Ens em de dirigir cap el plà dels Pins. Aqui comencenrem a perdre primer altura i ens dirigirem direcció N i localitzar un colledet a la part alta esquerra, es fácil de veure perquè está just devora un petit ninot. Des d’aquí comencerem els descens fins el coll des Banquelet, i tot duna prendre el fort ascens al cim del Morro de sa Vaca de tan sols 279 m. d’altària, però dus d’assolir i amb unes vistes panoràmiques dificils d’igualar, miris cap on miris.

Una vegada menjat els bocatas i reposat forces, iniciem el descens i tornar al pla dels Pins. Una vegada en el punt en el qual hem arribat, al matí, continuarem pel mateix, amb direcció SE per dirigir-nos al Pas de s’Argamassa. El temps empijora, se senten trons i el cel es cubreix d’un gris que acollona. Proseguim i al pots minuts comença a ploure d’una manera exagerada, no ens dona temps a cercar refugi i quan ho trobem ja esteim xops. Lo bo es que ens em refrescat lo dolent que tot patina una barbaritat i a mes s’ha fet fanquet. Seguirem les fites amb pendent mitjana, al principi, que passa a fort i finalment a fort/molt fort. Als 8’/9’ tindrem a la nostra esquerra (E), la paret rocosa que formen els escarpes del costat dret Torrent de Pareis. Planejem al costat d’aquesta paret rocosa i, posteriorment, amb baixada lleugera, arribem als 4’/5’ a un coll (veurem una espectacular roca a la nostra dreta), en el qual hem de realitzar una petita desgrimpada (fites). Continuem descendint seguint les fites, amb pendent fort i fort/molt fort i als 4’ arribarem a inici d’un cable d’acer que ens permet assegurar-nos en la desgrimpada, trobant a continuació del mateix una corda. Ens trobem en l’inici del Pas de s’Argamassa. Una vegada realitzat el descens, ajudats pel cable i la corda, continuem cap a la llera del Torrent de Pareis. El pendent en aquest sector és, en general, fort/molt fort, amb alguna desgrimpada, havent de parar esment a la presència de pedres que poden lliscar-se vessant a baix. Transcorreguts uns 10’/12’ arribem a una nova desgrimpada, ajudats per una corda i, una vegada superat, vam continuar descendint seguint les fites. Al cap d’uns 7’/8’, amb desgrimpada inclosa, arribem, després del pas d’unes mates, a la llera del Torrent de Pareis.

Únicament ens queda seguir la llera del Torrent de Pareis cap a sa Calobra, invertint de l’ordre de 10’/12’ a arribar al punt en el qual hem de travessar, de nou, un gorg i, una vegada superat, continuar fins als túnels, invertint de l’ordre d’uns 5’, i finalment, una vegada travessats, arribar al Port de sa Calobra i l’aparcament on hem deixat el cotxe (10’/12’).

flickr75wikiloc75

438. Mola de s’Esclop NO i Puig de Galatzó

 

Mola-de-s Esclop-i-Puig-de-

Data: 6-6-2015

Tipus: no circular

Temps incluides aturades: 8 h.

Recorregut: 18,22 Km

 

 

 

Mola de s’Esclop per sa cara NO i Puig de Galtazó

Sortim de Palma en direcció cap Andratx pert agafar la carretera Ma.10 fins arribar al punt kilométric 100’100 a una corba on hi ha un cartell indicatiu de que esteim a la Serra de Tramuntana, i lloc per deixar uns tres cotxes.

Una vegada a terra retrocedim caminant per la carretera en direcció cap a Andratx fins arribar al Km-99’7, on just a l’esquerra neix un camí de carro amb un pi que miraculosament s’ha salvar del voraç incendi que patiren aquestes terres al juliol de 2013.

Comencem la ruta d’avui per aquesta pista que ens du a una casa, probablement es digui Can Micolava. Just darrea amb direcció dreta-Sud, hi ha sa continuació del cami, al principi es mal de veure perquè està ple de carritxeres, però una vegada localitzat ja no l’abandonarem, meny en alguns trams que no es pot transitar pels pins cremats i caiguts i perquè l’empedrement està destruit i es millor alternar.

A poc a poc anem guanyant altura i ses vistes son de cada vegada mes espectaculars, malgrat la negror del caliu i les cendres.

Quan el cami ja no es pot seguir ens guiarem per ses fites que em anat deixant, sempre en ascens i en direcció SE, el desnivell augmente però el pas es fa evident.

Arribarem a una zona molt mes planera i amb margedes, esteim a prop del plà de la cisterna, camps deconrreu de ses Alquerioles. Arribats en aquest punt el cami ja es molt conegut i molt mes evident i marcat. Girarem esquerra NO per anar a cercar el pas d’en ponsa o tambè conegut com pas de s’Esteparata.

Superat el pas sense cap deificultat, ens situem a la cresta de la serralada, prenem direcció SE per arribar a la base de sa mola de s’Esclop, la pujada es forta i es fà dura pel sol que en cau de plé.

Arribarem al plá davora una construcció de pedra utilitzada per tancar animals, idó a la dreta surt un caminoi que en ascens esn durà a la ximenea que ens donarà pas al cim. Una vegada a dalt de la mola tenim a l’esquerra el vèrtex geodèsic que en marca el punt mes alta de la Mola de s’Esclop de 928 m. amb una vista magnífica de 360º sense obstacles intermedis, i a uns 100 m cap a la dreta unes runes plenes d’història i d’històries. Són les restes del petit observatori on visqué l’any 1808 l’astrònom, polític i matemàtic rossellonès Dominique François Aragó. Em aquest ambient tan hostil, Aragó hi passà dures jornades per mesurar l’arc de meridià terrestre entre Catalunya i les Balears. Aragó triangulava entre Mallorca, Eivissa i Formentera per acabar d’estendre el meridià de París fins a les Illes.

Però a final de maig arribaren a Mallorca les notícies de l’aixacament de la Península contra els napoleònics. La gent de la zona va prendre Aragó per un espia francés, idea fonamentada en les seves estranyes oepracions amb foc i estris òptics dalt d’una muntanya. Un escamot armat va partir cap a la mola disposat a capturar el “perillós espía”. Aragó va evitar ser linxat com ell mateix explica en la seva obra Història de la meva Joventut.

No va poder sortir de Mallorca i va consentir ser empresonat al Castell de Bellver, més como a protecció que com a càstig. Dos mesos després va conseguir partir cap a cabvrera i dresprés cap a l’Alger.

Interesant i entretenguda història, però anem a lo nostro que son les excursións. La baixada la farem per la cara O. en fort desnivell en paralel a la pared de partió que separa els municipis de Estellencs i Calvià, pasarem per davant les rtestes de la caseta de s’Esclop i per l’era d’en Coll. El cami está molt clar i no té cap dificultat d’orientació.

Ens em de dirigir cap a l’extrem de la serra dels Pinotells, just on comence el cami de la Coma d’en Vidal, però noltros ara no hi anirem, pel cami de sa coma d’en Vidal ho farem de tornada, així que seguim endavant como si volguesim anar a ses cases de Galatzó, descemdirem en ziga-zaga fins arribar a un pal indicador que en assenyala les cases de Galatzó, però noltros no hi em d’anar, proseguim en ascens pel mateix caminoi direcció NO fins arribar un punt que el caminoi desapareix i ja em de transitar amb nomes la referencia de la Moleta Rassa de 684 m. a la que ens dirigim.

Arribat al cim de la Moleta Rassa la descendirem amb una fàcil grimpada per la cara NO, entrarem a un bos de pins i romanis i al 15′ arribarem al cami arxi-conegut que ve del Boal de ses Serveres i va al Puig de Galatzó de 1,027 m.

Ara ja només enqueda seguir pel camí en ascens fins fer cim a al Puig de Galatzó.

La tornada la farem per la Coma d’en Vidal, seguirem davallant per la pista i sortirem al punt kilomètric 97 de la carretera Ma-10

I aquí donam per acaba aquesta llarga ruta.

flickr75youtubewikiloc75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina