448. Torrent de s’Al.lot Mort, integral

Torrent-Al.lot MortData: 26-9-2015

Salt mes alt: 60 m.

Desnivell: 800 m.

Cordes utilitzades: 2 x 60 ; 2 x 40 ; 1 x 20

Temps total des de inici fins a Cala Tuent : 6 h

icono rapel

Torrent de s’Al.lot Mort, integral ( també conegut i documentat  com a Torrent de sa Coma)

Un poquet d’història, que mai ve mal.lament:

D’entre el grapat d’esdevenimentrs tràgics que s’amaguen darrera els topònims de Mallorca pot ser un dels més colpidors sigui el de s’Al.lot Mort. La història la coneixem gràcies al pare Rafel Juan Mestre (1908-1989), missioner de Lluc, historiador, arxiver, músic i gran coneixedor del municipi d’Escorca. Fou reproduïda al nº 6 de la revista Penyal del Grup Excursionista de Mallorca (setembre 1978) i també al nº 11 (agost 1989).

Segons contà al pare Rafel l’amo en Salvador de Can Lleig, possessió del llogaret de Tuent, l’al.lot era el fill de la madona de Can Real, possessió veïna. En mala hora la madona envià el seu fill a munyir les cabres que pasturaven pel torrent de Bini, enfilades per cingles i penyals. Una passa mal donada i l’al.lot s’estimbà sense remei. En paraules d’en Salvador:

La dona quedà traumatitzada per tota la vida; ja no pogué mirar més torrent amunt. Si sortia a la carrera de Can Real d’on era madona, era amb el capell posat i l’ala baixada, per no veure redolar altra vegada el fill.

El nom del torrent i del pas que comuniquen les terres de Tuent i de Bini condensa la immensa tragèdia que suposa per una mare la pèrdua del seu fill.

Text de Toponimiademallorca.net

Hi ha una altre versió q1ue diu:

Em va explicar un amic els avis del qual vivien allí en aquesta època que no va ser un al.lot que va anar a munyir una cabra. Em va dir que va ser un jove llicenciat del front que va anar a caçar una cabra per celebrar-ho i va sofrir l’accident que dóna nom al torrent i al pas.
En qualsevol cas, una història trista


El Torrent

Avui per fer el torrent comptam amb el permís de l’amo de Bini Gran, la qual cosa li agraïm i que ben aviat esperam poder-nos menjar plegats  uns dels seus arrossos bruts…

El torrent neix a la font de l’Ermita, situada a 800 m. a prop del camí dels Cingles., entre el Penyal del Migdia i el Puig de l’Alzinar.

Noltros comencem a l’esplanada del Coll dels Reis, dirigint-nos cap a ses Cases de Bini Gran però sense arribar-hi, sinó que seguim per la pista, deixant les cases a la dreta, com si volguéssim anar a ses Cases de Bini Petit, fins a arribar just abans d’una barrera  on passa el torrent. Aqui ens fiquem dins el tàlveg per situar-nos baix el puig de sa Tanca, just darrere ses cases de Bini.

Aquí comença amb un salt de 15 m. desgrimpable, el segueix un salt important de 50 m., amb els primer 10 m. encaixonats entre parets per després s’obrin espectacularment a la gran timba. Ja estem a sa Coma de Bini ( d’aquí el nom de Torrent de sa Coma) n. Ara seguirem pel tàlveg amb una succecío de desgrimpades durant uns 400 m, amb algun pas delicat i realment esgotador, seguit de diferents salts de fins a 20 m., li segueixen una sèrie de salts el més destacable un de 40 m. seguit de més desgrimpades, fins arribar al pas de s’Al.lot Mort, on comença la segona part del torrent i més vertical.

Tot seguit ens trobem amb una gran roca encaixada damunt el tàlveg que n’obliga a passar per davall com si d’un gran forat es tractàs.

Li segueixen una séria de salts i més desgrimpades, fin arribar a un preciós gran salt de 60 m., l’últim del torrent i el darrer abans d’arribar a l’entreforc que formen els torrents del Gorg dels Diners i el de s’Al.lot Mort.

Ara ja només en queda anar pel tàlveg i a ratos per fora  del Gorg dels Diners, fins a sortida just devora ses cases de Can Real.

Una jornada espectacular però exigent físicament.

flickr75youtube75

446. Serra de son Torrella

Serra-son-Torrella-(114)Data: 12-9-2015

Recorregut: 8,48 Km

Desnivell acumulat :1.181 m

Circular: Sí

 

 

 

Integral Serra de son Torrella.

 

Aproximació:

Iniciarem el recorregut a la boca nord del túnel de Monnàber. En aquest punt veurem a mà dreta l’embassament que subministra aigua a la base militar EVA7 del Puig Major. A l’esquerra i junt a una caseta de recent construcció podem deixar els cotxes.  A la dreta de lña sortida del túnel hi ha una barrera amb un botador metàl·lic que ens permet accedir a l’interior de la citada possessió. En la mateixa barrera s’inicia un camí de terra que al principi planeja i posteriorment inicia una lleugera pujada travessant un alzinar. Queda a la nostra esquerra l’embassament i transcorreguts uns 2/3 minuts finalitza el tancament. Posteriorment el camí planeja i en uns 2 minuts deixam una sitja a la nostra esquerra. El camí inicia un lleuger ascens i 2 minuts després apareix una nova sitja a la nostra esquerra. Després de dos minuts per terreny pla torna a aparèixer una nova sitja igualment a la nostra esquerra. S’inicia una lleugera pujada i transcorregut tot just un minut veiem a la nostra dreta al costat del camí arran de terra una construcció de pedra destinada a la recollida d’aigua. Seguim travessant el encinar per un camí pràcticament horitzontal i de seguida arribarem a un “portell” sense barrera. En aquest punt abandonem el encinar i des de la barrera de Son Torrella, al costat de la boca nord del túnel, han transcorregut uns 10/12 minuts.

A partir d’aquest moment el camí transcorre al costat d’una reixeta que queda a la nostra esquerra. El camí planeja o té una petita pendent, deixarem a la nostra esquerra un botador metàl·lic i seguim ascendint per la Coma de Son Torrella cap al Portell de sa Costa. Als 6/7 minuts de travessat el portell veurem a la nostra dreta, en la cresta de la Serra de Cúber, una esquerda per la qual hauríem de baixar a rápel o bé a peu quan estiguem crestejant. Posteriorment veurem a l’esquerra del camí una barrera metàl·lica (al costat de la mateixa apareix una indicació assenyalant el camí cap a l’Ofre), nosaltres continuarem en lleuger descens i en aquesta zona finalitza el camí que es transforma en una senda que discorre al costat de la reixeta metàl·lica. En alguns trams la senda augmenta la seva amplària i s’inicia una pujada lleugera cap al Portell de sa Costa. Aproximadament als 6/8 minuts de la barrera amb la indicació de l’Ofre, finalitza el tancament de reixeta que teníem a la nostra esquerra i hem de seguir en l’adreça que teníem fins a aquest moment, per una senda que amb un pendent lleuger, ascendim pel tàlveg cap al Portell de sa Costa..

Sector Sud 1.045 m:

Transcorreguts uns 3/4 minuts des que ha finalitzat el tancament de reixeta, podem dirigir-nos cap a la dreta de la Serra de Son Torrella, ascendint pel vessant rocós situada a la nostra dreta, amb una pendent mitjana/forta (en aquest ascens aproximadament seguirem una direcció N-NW). Després d’uns 8 minuts d’ascens arribarem a la cresta des d’on podrem contemplar una àmplia panoràmica del Vall de Sóller i el Port de Sóller. Altra possibilitat és continuar pujant pel tàlveg i arribar a el Portell de sa Costa des d’aquest punt ascendir cap a la Serra de Son Torrella.

Arribada a la cresta iniciem el recorregut de la Serra de Son Torrella (Sector Sud). Des d’aquest moment hem d’anar crestejant la serra intentant mantenir l’altura en la mesura del possible. El nostre crestej discorrerà per alçades entorn dels 1.000 metres (en alguns moments els superarem, mentre que en altres punts descendirem lleugerament per sota d’aquesta cota). Després d’uns 18/20 minuts de crestej, arribarem a un “coll” en el qual veurem una paret seca. En aquest punt podem considerar finalitzat el recorregut pel sector sud, iniciant seguidament el sector central de la Serra de Son Torrella.

Sector Central 1.079 m:

S’inicia una pujada mitjana/forta sobre roca, en la qual voregem una paret seca deixant-la a la nostra esquerra. Es tracta d’anar cresteijant i en algun moment haurem de prestar especial atenció per la dificultat del pas. Uns 20/25 minuts des de l’inici del tram central arribarem a una esquerda (l’hem vist des del camí de la Coma de Son Torrella. Hi ha dues possibilitats: descendir mitjançant ràpel de 15 m. o bé descendir desgrimpant  amb cura cap a la nostra dreta. En la roca plana existeix un ancoratge per a la fixació del mosquetó, però si ens fixem a la part mes exposada i vertical hi ha una altre placa anellada molt mes nova i que utilizem per montar la corda. Nosaltres triem el descens en ràpel.

Una vegada superat el “pas” d’una o una altra manera, es tracta de seguir cresteijant, intentant en la mesura del possible, de perdre la menor altura. En algun moment transitarem per la cresta mentre que en uns altres haurem de descendir lleugerament a la nostra dreta. Després d’uns 30/35 minuts, després de recórrer una sèrie de cims, aconseguirem una paret seca que és la prolongació de la qual descendeix del puig de sa Rateta pel seu vessant nord-occidental.  Però abans podem contemplar a la nostra esquerra el curios penyal Xapat de 9,53 m. desafiant la gravetat i al seu costat l’espoló del Xaragall de sa Camamila de 1.013 m. Aquesta paret està situada en un petit “coll” i hem de travessar-la per una ensulsiada que presenta, tornant de nou a ascendir cap a la cresta. En aquest punt s’inicia el sector nord de la Serra de Son Torrella. La pujada és mitjana/forta i al llarg del recorregut anirem aconseguint diversos cims per descendir de nou i ascendir a unes altres. Es tracta, tal com s’ha indicat anteriorment, d’intentar perdre la menor altura topogràfica possible però anteposant la seguretat en el recorregut. Després d’uns 20/25 minuts d’haver travessat la paret arribem a una zona on iniciem el descens cap al coll, vorejant el cim per la nostra esquerra i després descendint en ziga-zaga al principi i després en diagonal en direcció cap al Puig Major. La baixada és forta/mitjana sobre terreny rocós amb abundant càrritx. Una vegada hàgim descendit i aconseguim el serral ens dirigirem cap al cim que tenim enfront. En el descens invertirem uns 10 minuts.

De nou tornem a ascendir fins al cim i una vegada aconseguida, descendirem a la nostra dreta, per pujar de nou per la zona de roca i càrritx. De nou transitarem per una successió de cims i petits ascensos i descensos i al cap d’uns 20/25 minuts aconseguirem un cim en la qual hi ha una fita. Aquesta zona es troba situada sobre la vertical del túnel de Monnàber. Es tracta de seguir cresteijant, buscant passos a la nostra dreta. Com s’ha indicat anteriorment, es tracta de cresteixar perdent la menor altura topogràfica possible. En aquesta zona podem considerar que finalitza el tram central i comença el tram nord de la Serra de Son Torrella.

Sectort Nord 1.123 m:

Després d’uns 20/25 minuts de marxa arribarem a una esquerda que ens talla el camí. A l’esquerra hi ha una placa per montar una corda que ens ajudará a fer una dresgrimpada d’uns 13 m. o si ho preferim la podem rapelar, una vegada realitzat el salt descendim per la esquerda (el descens ho farem per la part dreta de l’esquerda). Peró noltros opten per rapelar la punta d’aquest petit macis d’uns 22 m, peró aixó montem les cordes a dues plaques que hi ha a la punta a la part mes vertical. Una vegada superat aquest pas seguim en direcció al cim de Regana de 1.123 m, la més alta de la serralada, amb el Puig Major 1.443 m (N-NE) al fons, per un terreny rocós i càrritx. Després d’un breu planeig ascendim de al cim que tenim a la nostra esquerra aprofitant una petita “bretxa” en diagonal. Si ens fitxem amb una roca plana vorem un grabat amb formes circulars ( alguns diuen que es una senyal dels estraterrestres). Una vegada superat el pas ascendir amb direcció NW cap a la cresta. Des del salt de l’esquerda hem invertit uns 15 minuts. A partir d’aquest moment seguim cresteijant, buscant el millor camí fins a arribar al cap d’uns 5 minuts a un segon cim, el darrer abans d’ assolir el cim de Regana. Des d’aquest cim descendim en direcció E, cap a la carretera que ascendeix al Puig Major. En una baixada mitjana/forta travessem en diagonal una càrritxera i ens dirigim cap al coll que apareix a la nostra esquerra. Una vegada aconseguit el coll, girem a la dreta per anar a visitar un refugi construit dins una bauma «acondicionat» amb cadires i amb recaptació propia d’aigua, a mes de una petita ximeneia. Acabada la visita ascendim en direcció N per un tram de pendent fort. Després d’uns 12/14 minuts d’ascens aconseguim la cresta i immediatament el cim.

A partir d’aquest cim seguim cresteijant, en algun tram ascendirem en un altre descendirem i fins i tot hi haurà moments de planejar. Tal com s’ha indicat es tracta de perdre la menor altura topogràfica possible. Al cap d’uns 5/6 minuts aconseguim un nou cim. Descendim procurant no perdre altura. Passem per la base d’una roca llisa amb molt pendent i hem de pujar novament cap a l’esquerra amb la finalitat d’aconseguir la cresta, la qual cosa aconseguim al cap d’uns 5 minuts. Després d’aquest últim tram hem aconseguit la part superior de sa Coma de n’Arbona.

Des d’aquest punt iniciem el descens per sa Coma de n’Arbona. El descens es realitza per un camí molt deteriorat en alguns punts i amb un pendent fort que gradualment es va suavitzant. Al cap d’uns 10/12 minuts passem al costat de les ruïnes d’una casa de nevaters i immediatament al costat d’un pou de neu. Continua la baixada mitjana/forta i al cap de 10 minuts trobem les ruïnes d’una altra casa de nevaters i un pou de neu al costat de la paret rocosa. La baixada segueix amb pendents mitjanes/fortes i bastant deteriorada. Trobem alguns petits trams empedrats i posteriorment es transforma en una senda amb pendents mitjans. Al cap d’uns 10 minuts del pou de neu arribem a la Font des Coloms. A partir d’aquest moment la senda discorre a través d’una pineda, travessem al costat esquerre de la Sa Coma de n’Arbona i després d’uns 7/8 minuts des de la Font des Coloms entrem en un alzinar i la senda aconsegueix un camí de terra en una corba. Hem de descendir per aquest camí a la nostra dreta i amb una pendent mitjana/forta, al cap d’uns 3 minuts veurem que arriba al camí pel qual descendim un altre des de la dreta. Hem de seguir a l’esquerra pel camí que veníem. En aquest moment el pendent és lleuger i fins i tot planeja. Al cap d’uns 4 minuts veurem a la nostra esquerra restes d’un rotllo de sitja, veurem a banda i banda del camí dues travesses de fusta i després d’una curta baixada mitjana/fort arribarem als voltants d’un “pont” en la corba de la carretera Ma-10 que ens conduirà si la prenem a la nostra esquerra al túnel de Monnàber. Ascendint pel pendent lleuger arribarem en uns 7/8 minuts al lloc on hem deixat aparcat el cotxes.

Text: Xavier González i Xisco Antich

flickr75youtube75

445. Sa Trapa, pel pas de sa Xeixa

 

 

Pas-de-sa-Xeixa---sa-Trapa-Data: 5-9-2015

Recorregut: 14,900 Km

Desnivell: 658 positius

Circular: Sí

 

Torre de sa Mola de Tuent

 

 

Pas de sa Xeixa – sa Trapa i pas d’en Grau

Sortim de Sant Eltm, en una placeta enfront de sa Cala s’Algar, on hi ha una parada d’autobús i el Bar-Restaurant Es Molí. Aquí podem deixar els cotxes.

Caminem direcció N. pel carrer asfaltat de la Trapa cap a Can Tomeví. Sis minuts més endavant, s’acaba l’asfalt i continua la pista, que és ample i planera. Que ascendeix a la Trapa. L’ascens avança i salva un important desnivell. Després d’uns 60′ arribem al coll de ses Ànimes 365 m., i aprofitem per arribar una mica mes amunt al putget de 375 m. on podem admirar les impressionants vistes sobre la contrada. Descendim per l’altre vessant la Vall de Sant Josep. Hem d’anar en cura perquè a una corba molt tancada ens hem de sortir de la pista pel caminoi ( hi ha un pal indicador GR 221) que ens durà pel mig de la zona cremada fins a la planera del Puig de ses Basses, on hi ha una gran fita/Monjoia, des d’aquí ens dirigim al mirador d’en Josep Sastre construït pel Foment de Turisme, situat a la part alta del Cap Fabioler.

Després desfeim el camí fet fins arribar a les cases de la Trapa i que per no ser repetitius no mencionaré tot el completxe però si destacar el impressionant sistema de marjades i la xarxa hidràulica.

Aquest antic monestir, una de les branques dels benedictins, fou la dels cistercencs, els qui el 1122, en la Baixa Normandia, en el bosc de la Trappe, van fundar el monestir “Domus Dei”. La Revolució Francesa obligà als monjos de la Trapa a emigrar a Espanya, primer a Aragó i després, quan les tropes de Napoleó van entrar a Espanya en 1808, a Mallorca. Aquí el canonge Pere Roig d’Andratx els va cedir en 1810, i després els va llegar en herència, el Vall de Sant Josep. En 1820 la Corts Espanyoles van aprovar la supressió de les ordres monacals i La Trapa va ser saquejada pels veïns.

La Trapa va ser subhastada en 1853 i va passar a mans privades. En 1980 va ser adquirida pel GOB, l’associació ecologista de Balears, gràcies a les aportacions de ciutadans, artistes, institucions i organitzacions internacionals i així salvarla de la salvatge especulació urbanística que tan de mal ens ha fet. Des de llavors, la restauració està totalment aturada.

A la  gran era que fa de esplèndid mirador sobre la Dragonera, aprofitem per dinar i descansar davall l’ombra d’un dels pocs pins que han sobreviscut als nombrosos i terribles incendis.

Ens posem en marxa per anar a cercar el pas de sa Xeixa. Comencen a davallar des de el mateix mirador on s’esmuny la vall de Sant Josep i que fa de torrentera cap a la vertiginosa costa de ponent. Als pocs metres ens trobem les familiars fletxetes vermelles que ens acompanyaran duran tot el pas de sa Xeixa. Es tracte d’un pas llarg i bastant vertical però no presenta cap dificultat tècnica tants sols unes pètites desgrimpades. Només cal anar amb molta cura per la quantitat de pedra solta i grava que hi ha.

Una vegada superat el pas seguirem en descens per un camí de cabra fins a l’altre costat de Cala Embasset i arribar fins a la Torre del mateix nom, que per cert cada vegada que hi anem la trobem mes deteriorada.

Tornem pel camí de la torre, per la plana des Freu, on a la dreta i a pocs metres s’inicia el tirany que ens menarà a Sant Elm per la costa dels Grecs i el pas d’en Grau, zona declarada ANEI (Àrea Natural d’Especial Interès).Transcorre per la costa dels Grecs, documentada el 1789, se situa entre cala en Basset i l’illa Mitjana.

El pas d’en Grau és una fesa entre penyals situada damunt una cornisa uns 30 m sobre el mar. Seguint pel mateix caminoi arribarem a un altre camí molt més ample amb restes evidents d’una urbanització fallida sinó hagués estat un altre, del tants, atemptats sobre la nostra costa.

Des de la torre fins a les primeres cases de Sant Eltm hi ha tan sols uns 1.300 m per el que hi arribem sense donar-nos conta.

Ara ens refrescarem amb unes xandis ben fresquetes en el bar des Molí.

Nota sobre el topònim de Xeixa: El blat xeixa és una varietat antiga de blat autòcton de les Illes Balears, pertany a la família dels blats tous panificables i a les illes es troben altres subvariedats com el Xeixa Rotja i la Garonzona. El pa elaborat de manera tradicional amb aquesta farina és més digestiu, es tolera més bé i, per tant, dóna menys maldecaps a les persones amb problemes per pair el blat modern. A més, aporta nutrients que s’assimilen millor gràcies a la fermentació amb massa mare.
Es va sembrar durant molt de temps, però tenia poca producció i una canya molt llarga. Això feia que, segons el temps, la pluja o el vent, el blat s’ajagués a terra i encara fos menys productiu. Ara bé, el gust del pa de xeixa i l’aroma és un record inoblidable. Per sort, en els últims temps, diferents pagesos ecològics de casa nostra estan fent l’esforç de recuperar-lo i forners artesanals tornen a fer pa com el d’abans amb aquesta farina.

 

flickr75youtube75

000. Ultra Trail Mont Blanc 2015

 

 

David Trail Mont Blanc 2015Data: 28-8-2015

Recorregut: 101 Km (Courmayeur -Cheserys-Chamonix , CCC)

Desnivell: 6.100 m. positius

Inscrits: 1.900 participants

Temps: 25:50:55

icono trail

 

 

Trail du Mont Blanc

Carrera de plena naturalesa que comparteix en gran parteix la senda internacional de Gran Caminada de la Volta del Mont Blanc (GR TMB).
Prova de muntanya, que conté nombrosos trams en altitud (> 2500m), en condicions climàtiques que poden ser molt difícils (a la nit, vent, fred, pluja o neu), i que requereix un perfecte entrenament, així com un material adaptat i una veritable capacitat d’autonomia personal.
La CCC® ha passat a ser una carrera única en el seu gènere i entre les més prestigioses del món.
Els primers quilòmetres, sobre un trajecte original diferent del UTMB®, condueixen ràpidament a més de 2500 m d’altitud a una de les vistes més excepcionals que es pugui imaginar, enfront del Mont Blanc i a les Grans Jorasses. El passatge al Grand col Ferret (2537m) ens mostra l’entrada de la carrera a Suïssa, on gaudirà de l’incomparable acolliment dels voluntaris de la Fouly, de Champex i de Trient. Ja a França, però prop de Suïssa, es recrearà amb el meravellós passatge de Vallorcine, abans de descobrir, al final d’una última i difícil pujada, la vall de Cheserys, un veritable paradís amb una vista enciçadora sobre el massís del Mont Blanc. I llavors per fi, és el moment d’apropar-se a l’arc d’arribada al centre de Chamonix.
Avituallamientos: el principi de la prova és de semi-autosuficiència. En una desena de punts es proveiran begudes i\o aliments que hauran de ser consumits in situ.
Principals dificultats: Ascensión de la Tête de la Tronche (2584m) després Grand col Ferret (2537m) durant el primer terç de la carrera. La segona part és marcada per les 3 difícils ascensions de Bovine, Tseppes i la Tête aux Vents.
Les llargues baixades que segueixen cadascuna d’aquestes pujades són també esclatadores per a les articulacions i els músculs.
Aquesta carrera està oberta a 1900 corredors com a màxim.
La sortida es durà a terme al centre de Courmayeur, en la Plaça Brocherel, el divendres, 28 d’agost del 2015 a 9:00.
La carrera romandrà un màxim de 26:30 oberta i les barreres horàries es calcularan en conseqüència.
Els horaris es calculen de manera que el CCC® i el UTMB® mai es creuen.
La inscripció en el CCC® queda estrictament reservada per als corredors que ja tinguin una experiència i puguin demostrar-la. Per inscriure’s al CCC® 2015, serà necessari haver adquirit com a mínim 3 punts havent acabat, entre el 01/01/2013 i el 31/12/2014 exclusivament, de carreres inscrites en la llista.

Fitxa tècnica
Característiques del CCC® 2015
101 km i 6100 m de desnivell positiu
Numero de avituallaments 5 avituallaments sòlids, 4 avituallaments begudes
Temps del 1er sobre 11:00
Temps del darrer sobre 26:30
Temps màxims 26:30
Data, hora i lloc de la sortida Divendres 28 d’agost a les 9:00 des de Courmayeur (Itàlia)
Numero de corredors Edició limitada a 1900 corredors

Pot semblar que tot el descrit és fantàstic, divertit i apassionant i és veritat, però solament el que corre sap que trobar el goig en el sofriment, no es pot descriure i que si els objectius estan més enllà dels límits, el plaure d’arribar és infinit, però el sol fet de buscar-los és suficient. Quan s’ha recorregut part del camí convé tornar la vista enrere per celebrar l’aconseguit i  en David té molt que celebrar.

!! ENHORABONA CAMPIÓ !!

 

flickr75youtube75youtube75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina