460. Corredor Nord del Galileu i Pas de son Nebot

Corredor-Nord-Puig-d'en-Gal

Recorregut: 7,52 Km

Circular: No

Temps total: 5 h. 20′

Desnivell de pujada: 518 m.

Desnivell de baixada: 665 m.

icono empleo manos

460. CORREDOR NORD D’EN GALILEU -PUIG D’EN GALILEU 1.181 m – PUIG DE SON NEBOT 1.022 m – FRONTÓ DE SON NEBOT 949 m. – PAS DE SON NEBOT

En la ruta d’avui anem a pujar per una espectacular canal situada a la cara nord del  puig d’en Galileu (La canal nord), on haurem d’usar en algunes ocasions les mans per progressar, i baixarem pel pas de Son Nebot, un inclinat descens travessant un bonic alzinar.

Per a la ruta d’avui la  podem fer-la circular, però per a això cal caminar 2,5 km per carretera, opció que nosaltres rebutgem, així doncs deixem el nostre primer vehicle aparcat en un pàrquing que trobem enfront del restaurant d’Escorca proper al km 25,300 de la Ma.-10. Amb el segon vehicle anem fins al km 22,8 de la mateixa carretera, on hem de girar a la nostra dreta entrant a la urbanització de Son Macip, seguim la carretera en ascens, prenem una primera corba a l’esquerra i una altra a la dreta, just després d’aquesta última aparquem el vehicle en el lateral.

Una vegada caminant, just en la corba veurem el cartell indicador de ses voltes d’en Galileu, de moment ho seguim uns metres que ens condueix fins al GR221, que prenem a la nostra dreta, com si anéssim a les Voltes d’en Galileu. Està tot ben indicat amb pals.

Només hem de circular pel GR prop de 500 m, ho abandonem a la nostra esquerra, al costat d’una sitja i seguim ascendint direcció ES.

Consisteix a anar ascendint faldejant al Galileu buscant l’inici de la canal nord.

Pugem travessant l’alzinar. Travessem una rossaguera. Després de la rossaguera seguim en ascens de nou per l’alzinar, i tan sol uns 400 m des que abandonem el GR si mirem a dalt veurem una gran alzina, i després d’ella una gran canal que ascendeix “a la directa”, la canal nord.

Hem de seguir la canal en ascens directe, no és difícil equivocar-se ja que està molt ben definida, en alguns punts hem d’utilitzar les mans, però no té massa dificultat.

Una vegada a dalt arribem a una zona molt mes oberta, iniciem un suau ascens a la nostra dreta, en uns metres arribem al cim del Puig d’en Galileu.

Sortim del cim direcció Oest, en tant sols 350 m arribem de nou al GR 221. Continuem pel GR i ho abandonem 700 m mes tard, seguint el cartell indicador cap a ses  cases de neu. Deixem enrere les cases de neu en direcció Oest. Seguim per la part alta direcció NO.

A la nostra esquerra mes a baix veiem un arbre, que marca el punt per baixar al torrent que ens porta fins al Salt des Pixarell, un salt completament vertical de 144 m. Que aviat tornarem fer.

En arribar a l’arbre solitari girem direcció Nord, en descens, arribarem a un serral pel qual hem de tornar a pujar. Baixem al serral i tornem a pujar.  Una vegada a dalt arribem al Puig de Son Nebot de 1022 m d’altura.

Descendim amb el penya-segat a la nostra dreta en direcció Nord i de seguida veurem el començament del pas d’Escorca, que no baixem en aquesta ocasió.

Girem a l’esquerra direcció Oest, en descens, cap a un sortint que veiem, just al començament del sortint tenim el pas de Son Nebot a la nostra dreta.

Nosaltres recorrem el sortint primer fins a la punta, ja que volíem veure el Salt des Pixarell. Tornem per les  nostres passes i aquesta vegada baixem cap al pas de Son Nebot.

El pas consisteix en un descens direcció Nord bastant inclinat travessant un alzinar, fins a arribar al seu final, a una gran sitja,  i enfront d’uns terrenys de conrreu. Seguim direcció Nord sense desviar-nos fins a donar amb un camí que seguim a la dreta. Seguim aquest cami i  al cap d’1 km i ho abandonem per un altre camí menys definit que sorgeix a la nostra esquerra.

Ho seguim en descens i en pocs metres veurem una canonada que circula paral·lela al camí, i que ve de sa Font de sa Senyora, la seguim, en un parell minuts ens condueix fins a la carretera, on girem a l’esquerra i arribem al nostre vehicle, donant per finalitzada la fantàstica aventura d’avui.

Aquesta descripció també la podeu veure a la web del nostre amic muntanyenc Miguel Mesquida trotatramuntana.com

flickr75youtube75wikiloc75

459- Avenc de sa Font de s’Espinal

Avenc--de-sa-Font-de-s'Espi

Únic ràpel de 20 i/o 30 m.

icono rapelicono cueva

459. AVENC DE SA FONT DE S’ESPINAL O AVENC D’ESCORCA

Deixem els cotxes a l’aparcament d’enfront del restaurant d’Escorca. Ens dirijim a peu direcció a Lluc i als 20 m arribem a l’aparcament privat del mateix restaurant que ho creuem i entrem a l’alzinar pel qual transitarem » paral·lels» a la carretera que tenim a dalt a la nostra dreta. Arribarem a un camí ampli, agafem dreta i als 15 m a l’esquerra tenim un portell que creuem i seguim mateixa direcció ( paral·lels a la carretera), de seguida el caminoi ens porta junt a una gran paret que ens separa de l’Era d’Escorca. Ara es tracta de seguir al costat de la paret fins a abans d’arribar a uns 60 m a  la Font de l’Espinal. L’avenc de la font de s’Espinal és a poca distància de la font, a la vora del camí anant cap a Escorca, entre penyes i alzines, on a l’esquerra hem de veure l’àmplia boca de l’avenc.L’avenc de la font de s’Espinal és a poca distància de la font, a la vora del camí anant cap a Escorca, entre penyes i alzines

Fossa cársica de 33 m de llarg, amplitud de gairebé la dotzena i profunditat de 29,55 m.

Es pot muntar un ràpel en la part Nord de la boca de 20 m., però si ho instal·lem a la part Sud, el ràpel serà de 30 m i més espectacular.

Constitueix biótop on propespera especialment la planta anomanada Asplenium scolopendrium o LLèngua de Cèrvol i on, en el fons, arriba a veure’s alguns exemplars amb fulles que s’aproximen al metre de llargària, encara que nosaltres no vam veure cap exemplar tan gran. La llengua de cèrvol (Asplenium scolopendrium) és una falguera de fulles o frondes enteres, lanceolades i d’un color verd brillant, molt vistós. Aquestes frondes neixen enrotllades i es descargolen progressivament a mesura que es desenvolupen, de manera que es troben sovint amb la punta encara cargolada. A seu revers es formen els sorus, allargats i disposats en dues sèries oblíques en relació al raquis. Viu només als racons ombrívols i humits, com són les fonts i degotalls, parets de pous i avencs, roques carbonatades i murs molt obacs o el fons de torrenteres. La raresa n’accentua la bellesa i la sensació de frondositat vegetal dels pocs indrets on es troba.

Un poquet de rondaia:

Al costat de la font i és molt interessant per la llegenda que s’hi situa. En essència ens conta el següent: un capellà duia a combregar a un malalt, va passar per devora l’era on uns pagesos batien el blat; aquests en comptes de mostrar respecte al Santíssim seguiren amb llur feina i, a més, li feren befa; com a càstig del cel per tal acció, la terra s’obrí, transformant l’era en avenc, estimbant-los fins a l’infern on eternament continuaran fent feina. La llegenda és estesa arreu d’Europa, però la representació literària més coneguda entre nosaltres és la de l’escriptor pollencí Costa i Llobera. Del seu poema hem destriem els passatges més tètrics de tan tràgica llegenda.

– Avench es malehit
aqueix fondal humit,
y fa més por de nit
que no la forca…
Estrany es el seu nom,
que dura Deu sab com:
L’avench es per tothom
L’era d’Escorca…. –
– A l’era’s va acostar
pausat el combregar
y el riure y flastomar
no’s detenia…
Devant tal avalot
s’atura’l Sacerdot
¡ Horror ! com un gran clot
allá s’obria.
Aquest avench obrí
la boca, y engolí
dins la negror sens fi
l’era perduda…
La gent y’l bestiar
s’hi varen estimbar
seguint sense parar
l’aspra batuda…..-

flickr75

458. Puig de Randa 360º

map ruta (Copiar)Data: 16-1-2016

Distància: 9,34 Km

Desnivell positiu: 510 m.

Temps Total : 5’31 h.

Circular: Sí

Torre de sa Mola de Tuent

458. PUIG DE RANDA 488 m,  en 360º

La ruta d’avui consisteix a recórrer tot el perímetre del massís muntanyenc del Puig de Randa 488 m sense trepitjar asfalt, descobrint en 360º les més belles panoràmiques del plá i resta de Mallorca.

Començam deixant els cotxes a l’aparcament públic de Randa, just davant el Restaurant-Celler i l’Església Parroquial, pugem pel carrer de sa Font on passarem per davant els magnífics rentadors i la creu de Randa, també anomenada creu del Coremer ( predicador de la Quaresma) i data de 1846. Als pocs metres sortim a la carretera que puja als Santuaris que creuem tot duna per seguir pel carrer des Puig.

Enseguida veurem enfront un cami empedrat per on proseguirem, passam una barrera, tot seguit arribem a unes cases i a la carretera dels Santuaris, la creuem i just enfront hi ha uns escalons, que pujan, per dins un alzinar, creuerem una altre barrera oberta, ara duim entre 10′ i 15′ desde l’inici.

El camí es comode, sempre ho seguirem recta i no farem cas a dos tiranys que ens trobarem a l’esquerra, fins que trobem el tercer que em de gafar, es fàcil de veure perquè el punt on el cami que duiem comence en lleugere davallada.

El tirany és estret i puja en fort pendent, no té pèrdua perquè està ben definit com a la majoria del trajecte. Arribarem a una pared rocosa que superarem amb una petita grimpadeta. Tot seguit ens situa al massís de Randa 488 m, les vistes miris cap a on miris són magnífiques.

Continuem pel tirany ben definit en lleugera davallada direcció Sud, al pocs minuts passarem per la pedrera del Coconar, on trobarem una “barraca” de pedra.

Continuem pel tirany on finalment ens durà la carretera dels Santuaris, vora el portell de Gràcia, de dos brancals o columnnes coronats per sengles bolles. Aquí és l’únic petit tram que trepitjarem l’asfalt per arribar al Santuari de Gràcia, del segle XVI,  que s’arredossa sota les pènyes de la Falconera, amb el santuari de Sant Honorat al capdemunt. Com a curiositat resulta que només entrar al recinta del santuari de Gràcia deixem el terme de Algaida i entram al terme de LLucmajor. Aquí berenarem i gaudirem de les magnífiques panoràmiques, sobretot de l’illa de Cabrera.

Al final del passeig hi ha un mirador i tot seguit un tancat de reixa amb un cartell que avisa del perill de la zona pels despreniments.Aquí mateix comence la nostra variant,davallem per perdre una mica d’altura i sortejam a tanca, al principi és molt incòmode i en fort descens però només uns metres perquè ot duna pujem per anar a situar-nos lo mes a prop possible de la pared rocosa de la nostra esquerra.

Ara només queda seguir el tirany aeri pel perímetre del macís a vegades molt estret i gaudir de les immenses panoràmiques, on podrem veure quasi tota sa costa sud, llevant i nord de Mallorca. Aquest tirany ens recorda, naturalment guardant les enormes distàncies, si ja sé que no es comparable, però que vols que te digui m’ha vengut el record, alguna de les Fajas que em fet recentment per la Vall d’Ordesa i alrededors.

Aquest tirany ho defineix molt bé pels seus despreniments aquest vers de na Maria Antònia Salvà que diu:

«La teulada cau malmesa,
les parets se vandesfent
amb la son de la vellesa
que capfica lentament.
Oh Mare de Déu de Cura,
Com vos plau la soledat,
que així us quedau a l’altura
dins un cols esbaldregat!.»

Al final del tirany trobem un cartell que diu que el pas està prohibit pel perill de despreniments.

Continuem pel perímetre ara per l’altre vessant i sense perdre altura, fins a trobar un caminoi molt evident que davallant (dreta) ens duria a la carretera Ma 5017.

Aqui feim un paréntesi de la nostra ruta per visitar el monestiri de Cura i la cova del Beat Ramón LLull, per tal  cosa ens dirigim cap a l’entrada del recinte on abans d’entrar, trobam a terra i a  la dreta de la carretera, vora les instal.lacions de telecomunicacions, el Cocó del Corb, amb la rosa dels vents ( avui molt espenyada)  que marca el punt on se celebrava la bendició dels fruits. Després visitem la cova del Beat Ramón LLll on allà per l’any 1275 hi passà temporades de retirament. Aqui es generà la llegenda de la Mata Escrita, segons la qual el sistema filosòfic del Doctor Il.luminat li fou revelat sobrenaturalment per vía d’una mata amb caràcters escrits. En el segle XVIII, en època de les lluites entre lul.listes i antilul.listes, la cova fou parcialment destruïda. Podría seguir escrivint indefinidament sobre aquest lloc i els seus personatges, pero anem a lo que anem.

Sortim del monestir de Cura disposats a proseguir aquesta ruta circular. Començam a caminar per la carretera direcció Randa i, un centenar de metres, ens desviem cap a l’esquerra, cap al Cocó del Corb, podem continuar en paral.lel a l’asfalt fins enllaçar amb el camí que comença a la carretera i davalla pel coster nord de la muntaya de Randa, just al hectómetre 400. Aqui he de fer una puntualització, recordau que venim en sentit contrari, per tant anem direcció a la carretera Ma 5018, però alerta, que 10 m abans d’arribar-hi em de prendre dreta per un tirany quasi cobert per la vegetació i que gaire es veu, si en fitxem en terra veurem una fletxeta verda. Aquest tirany en durà als túnels que serviren de refugi durant la guerra. Entrem per la primera de les seves boques, visitem totes les seves “dependències” i sortim per la darrera. Just a la sortida em de prosseguir per un caminoi a l’esquerra amb lleugera davallada primer que passa a forta després i molt relliscós. Ara el camí es torna més ampli, passarem per una barrera i prosseguirem fins a arribar a la carretera Ma 5108, caminarem uns pocs metres fins a la primera corba a l’esquerra on hi ha una entrada amb una barrera que traspassarem i tot seguit girarem dreta per un camí amb molta pedra que ens durà paralel a la carretera al final de l’excursió d’avui, al llogaret de Randa.

I com no pot ser d’una altra manera acabem al bar prenguent unes xandis uns i uns tallats altres.

flickr75wikiloc75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina