Archivos mensuales: febrero 2016

Distancia total: 10 km.

Tiempo total, nosotros encontramos lluvia, : 8 horas.
Desnivel positivo, desde el torrent, para acceder a la cueva: 381m. Los últimos 60 m. Requieren de experiencia y cuidado.
Desnivel Positivo Total: 1.038 m.
Desnivel Negativo total: 707 m.
Altitud máxima, punto de partida y regreso: 805. m.
Altitud mínimo, talveg torret, desvió para asceder a la cueva: 210 m.

Altària de la cova: 36 m

Amplària de la cova: 52 m

Fons: 35 m

464. COVA DEL SOLDAT PELUT

No confondra aquesta cova amb la de Cova dels Soldat Fuit. A l’efecte convè constatar la similitut existent entre l’ubicació i conformació d’aquesta cavitat amb la del Soldat Fuit, oberta en el penyassagar mari de Can Palou. Ambdues tenen en comú la llegenda segons la qual va servir de recer a cert pròfug amagat a la zona i al fet de trobar-se una i l’altra en llocs tinguts per inaccessibles.

També em de dir que hi ha agut altres cavitats amb llegendes de proscrits i  perseguits, com es el cas de la Cova del Nin de Selva, Cova del Lladre, Cova del Monjo, Cova del Soldat Fuit, cada una amb les seves pròpies històries.

Una mica d’història de sa Cova del Soldat Pelut, tal vegada la mes coneguda:

El nom d’aquesta cavitat fa referència a un personatge que, segons pareix, va habitar aquestes contrades donant peu a una curiosa llegenda.

Es tracta d’un coval enlairat, ( d’aquí coneguda també amb el nom de Cova Penjada del Soldat Pelut) situat a la paret del costat de Cosconar, característica que juntament amb la grandària de la boca el fan visible des de ben enfora.

La tradició popular més estesa, transmesa oralment de generació en generació, ens parla del soldat pelut com un personatge mitificat i alhora bastant desconegut. D’ell se conta que era un soldat escapat que s’havia refugiat pels aspres paratges que envolten el Torrent de Pareis. Així el personatge en qüestió, i sempre segons la llegenda, aprofitaria aquesta cova per amagar-s’hi. Aquesta mateixa tradició el descriu com un individu malgarbat, vestit únicament amb les pells dels animals que aconseguia matar, i amb barba llarga i cabellera, llògic fruit de la seva vida de fugitiu per questa esquerpa contrada.

També conta la llegenda que el soldat pelut era capaç de saltar sobre l’esglaiós desnivell, d’una part a l’altra del torrent, arriscant-hi la vidal, en el punt situat entre la Cova des Romegueral ( sa que té forma de pera) i es Degotís, en un indret on les elevades parets del torrents s’apropen fins a deixar únicament alguns metres de separació, aquest punt es anomatat Salt des Soldat Pelut.

Pero deixant de costat la llegenda i apropant-nos a la realitat, després d’observar el lloc resulta difícil compartir la creença popular que el soldat pelut pogués habitar una cova tan poc accesible com l’esmentada. Sobretot, si tenim en compte l’existència d’altres cavitats veïnes més habitables.

Malgrat aixó, el soldat pelut no és només un personatge de llegenda sinó que ha pasat a formar part de la particular història d’Escorca. La referència més important que confirma la veracitat en què es fonamenta la llegenda la proporcionà el que fou gran investigador i coneixedor de les terres lluqueres, P. Rafel Juan, qui a través de fonts orals, esbrinà que es tractava d’un «soldat suïss». Resseguint aquesta pista, es por constastar la presència de regiments d’infantería suïssa al servei del rei d’Espanya a finals del segle XVIII i començamens del XIX. Concretament se’n troben nombroses referències, especialment al Cronicón Mayoricense d’Álvaro Campaner, on apareixen notícies dels regiments suïssos de Jann, Courten i Betschart des de 1788 fins 1799.

En el cas dels desertors no ha d’estrenyar gens que s’amagassin als llocs més inacesibles de la Serra, com els que abunden en el terme de LLuc. Quan es produïa alguna deserció, fet relativament freqüent, lesautoritats militars alertaven els batles de les viles. Per facilitar la captura dels evadits, se’n donava una acurada u curiosa descripció, com és el següent cas: «… Cuyas medias filiaciones son las sigueintes: 2ª compañia. Francisco Lago hijo de Miguel y de Ana, natural de Ingo, en la Ungría, sin oficio, de estatura 5 pies, dos pulgadas, 5 líneas, hedad 28 años, soltero, cara ovalada, frente espaciosa, ojos negros, cejas y pelo castaño claro, nariz chica y puntiaguda, boca mediana, color moreno, varias berrugas en la aprte izquierda de la cara….»

És clar que el soldat pelut és un d’aquets casos de deserció. Fins i tot existeix un document de la Reial Audiència datat el 2/02/1804, on es relaten uns fets, l’autor dels quals, sorprenetment, encaixa amb el nostre protogonista: «Habiendo tenido noiticia la real Audiencia que por la comarca y territorio de la parroquia de Escorca se ha visto un hombre desconocido que viste de pieles prodecentes de los mismos ganados que mata, y como llebando armas cdon las cuales ofende o intenta ofender a las personas quie se le presentan de manera que tiene amendrentados aquellos vecinos particularmente los del predio de Cosconar,…»

La Reial Audiència, després de comunicar aquesta circumstància als batles d’Escorca i de Sóller, mana que el capturin.

I així sembla que va ocórrer, ja que l’amo de sa Casa Nova, de nom Pere, el va delatar en més d’una ocasió. Peró deixem quie sigui el mateix P.Rafel qui en narri aquest intent frustrat: » un día lo siguió una partida y le dió alcance en Son Colom. Lo ataron. Mientras descansaban los de la partida, se durmieron, y el desperast, vieron que el soldat pelut desatado. No le persiguieron mas por el momento.»

Aquesta situació no podia tenir més que un tràgic desenllaç pel nostre personatge: » Por fin, cierto día lo avistaron mientras robaba cerezas cerca de la Casa Nova. Sonó un tiro y cayó muerto. Su cadáver fue arrojado detrás de un peñasco.»

Narració adaptada del llibret Torrent de Pareis, d’editorial Moll (1996) 109 pàgines.

Una altra versió, pel que sembla bastant més antiga i eshumada per Fra Rafael rememora l’argument hagiográfic de Sant Marti de Tour, segons el qual va partir la seva capa i es va quedar amb només una part, deixant l’altra a un pobre necessitat d’abrigar-se. L’indigent no era un altre que el Soldat Pelut i qui, perseguit pel ric amo del predi per haver-li substrait part de les seves pertinences, es va veure obligat a saltar sobre l’espadat del Torrent de Pareis per aconseguir l’altra contraposada riba i posar-se fora de perill.

Descripció:

L’excursió s’inicia a Escorca (carretera Ma.-10) en els voltants del restaurant -a l’altura del km 25’2-, on podem aparcar a la dreta de la carretera al costat del panell del Govern Balear.

Comencem descendint cap al torrent de Lluc, pel tradicional camí de ferradura (Camí des Burgar) restaurat pel Foment de Turisme a l’any 1908.

Iniciem el descens baixant al costat del «quitamiedos» de la carretera i a el ½’ travessem la barrera metàl·lica. Seguim el camí, amb pendent lleuger, que travessa el frondós alzinar vorejant els camps de cultiu (esquerra). Als 4’ travessem un portell sense barrera i seguim les fites que ens conduïxen cap a l’inici del camí de ferradura. Mentre descendim el pendent oscil·la entre mitjana i mitjana/forta, arribant als 15’/16’ de l’haver travessat el portell . Continuem descendint pel camí, en alguns trams la vegetació ho envaïx o trobem lleugeres ensulsiades (és aconsellable transitar pel camí per a evitar deteriorar l’entorn del mateix). El pendent s’incrementa passant a forta/mitjana en algun tram. Les fites ens acompanyen encara que el camí és evident. Als 18’/20’ d’haver passat al costat de l’avenc de sa Miranda (dreta) s’inicia un descens en zig-zag amb algun tram de pendent fort, arribant al cap d’uns 12’/14’ al torrent de Lluc, amb un tram final d’acusat desnivell. Des de l’inici del descens a Escorca hem invertit de l’ordre de 50’ a 1 hora, depenent, lògicament, del ritme de la nostra marxa.

Una vegada en el jaç del torrent podem escollir una de les dues opcions possibles: transitar pel jaç del torrent o bé recórrer la senda que discorre a l’esquerra de la llera. Nosaltres triem la sebda de l’esquerra. Vam arribar als 7’/8’ al torrent dels Horts (esquerra). Seguim avançant i als 7’/8’ arribem a s’Entreforc.

Des desde l’Entreforc l’itinerari està adequadament senyalitzat per fites, línies verdes o vermelles o fletxes dels mateixos colors ( un pupurri innacesari). També trobarem en algunes roques graons o zones picades, el que facilita l’avanç sobre superfícies llises en pendent.

Iniciem el descens del torrent de Pareis ascendint pel marge dret. La senda comença amb una curta pujada mitja/forta, per a prosseguir amb pujada lleugera/mitjana. Al 1 ½’ s’inicia una baixada mitja i mitjana/forta. Als 5’/6’ arribem a un salt entre dues roques (ancoratge a la dreta). Una vegada superat avancem ajudats pels escalons tallats i zones picades, arribant a un nou salt equipat i aixó proseguim fins arribar al punt on a la dreta es puja pel pas de n’Alis o des contrabando per arribar a Cosconar i a l’esquerra es puja al pas de ses Argolles. Bé idò iniciem la pujada, als 10715′ arribarem a un punt on em de deixar la senda que pren a l’esquerra ( fita demunt un resalt) per anar al pas de n’Alis, per noltros agafar cap a la dreta meny definit. En servirà de guia una gran bauma a on ens derigim i refugiem de la pluja.

A la vista que el temps no aclaraix sino que empijora, decidim proseguir per damunta aquesta gran balconada damunt el torrent de Pareis, direcció a l’Entreforc, sense perdre altura en lo posible. Aviat ens situarem a la base de la cova del Soldat Pelut. Aqui comence l’ascens mers vertical que ho superarem grimpa que grimpa.

Iniciem l’ascens per la part esquerra i a poc a poc ens anirem, fent una diagonal, cap a la dreta, per on finalment entrarem a la cova.Una vegada dins la cova les sensacions son fortes i molt satisfactòries, destaca enfront nostre tot l’itinerari d’aquest preciós pas de ses Argolles.

Aprofitem per descansar i recorrer la cova per fer fotos, que es inmensa que des d’abaix no ho pareix.

Comence a tronar, el temps empijore ( la previsió era d’una ciclogènesis explosiva) amb pluja fina però que banya igual. Decidim devallar per l’altre costar ( esquerra ) en lo posible. Daquesta manera guanyem terreny i trepijem menys el tàlveg del torrent que mullat està molt, molt relliscós. Inclús em de posar un cordino per ajudar-mos en algúm tram del descens.  Arribem a l’entreforc i des d’aquí la pujada pel cami des Burgar, on arribar a dalt ens canviem de roba per una seca.

Avui no toca chandi, feim una xocolatada al bar des Coll de sa Bataia.