Archivos mensuales: abril 2016

473. Pas de s’Al-lot Mort i pas des Marge des de Cala Tuent.

Publicada en de

Pas-Al-lot-Mort-(8)---copiaRecorregut: 8,18 Km

Desnivell: 643 m

Circular: Sí

Temps: 5,45 h.

icono empleo manos

473. Pas de s’Al-lot Mort

Un poquet d’història, que mai ve mal.lament:
Hi ha alguns topònims que prenen el seu nom degut a un fet tràgic que va passar en aquell indret temps enrere. Normalment i per tal de recordar a la persona desapareguda o fallida en aquell malaurat succés, el lloc en qüestió pren el nom de dita persona, o bé de manera genèrica, o bé de manera més concreta.

Per exemple, el Gorg des Capellà, podem sabre gràcies als autors del llibre “Torrent de Pareis”, Antoni Ordines, Gabriel Ordines i Antoni Reynés que ens expliquen:

…”Antigament era conegut per sa Ximeneia, fins que arran de produirs’hi un desgraciat episodi passà a anomenar-se Gorg des Capellà. El succés va tenir lloc a les 11 hores del dia primer de juliol de 1948 quan P. Antoni Riera Moragues, M.SS.CC. a la comunitat de Sóller, hi morí víctima d’un atac de cor provocat per la fredor de les aigües del gorg”… Com podem observar els orígens dels nom de lloc poden ser diversos, però pel que fa als que tenen relació amb algun succés tràgic, aquests no són aïllats.

D’entre el grapat d’esdevenimentrs tràgics que s’amaguen darrera els topònims de Mallorca pot ser un dels més colpidors sigui el de s’Al.lot Mort. La història la coneixem gràcies al pare Rafel Juan Mestre (1908-1989), missioner de Lluc, historiador, arxiver, músic i gran coneixedor del municipi d’Escorca. Fou reproduïda al nº 6 de la revista Penyal del Grup Excursionista de Mallorca (setembre 1978) i també al nº 11 (agost 1989).

Segons contà al pare Rafel l’amo en Salvador de Can Lleig, possessió del llogaret de Tuent, l’al.lot era el fill de la madona de Can Real, possessió veïna. En mala hora la madona envià el seu fill a munyir les cabres que pasturaven pel torrent de Bini, enfilades per cingles i penyals. Una passa mal donada i l’al.lot s’estimbà sense remei. En paraules d’en Salvador:

La dona quedà traumatitzada per tota la vida; ja no pogué mirar més torrent amunt. Si sortia a la carrera de Can Real d’on era madona, era amb el capell posat i l’ala baixada, per no veure redolar altra vegada el fill.

El nom del torrent i del pas que comuniquen les terres de Tuent i de Bini condensa la immensa tragèdia que suposa per una mare la pèrdua del seu fill.

Text de Toponimiademallorca.net

Hi ha una altre versió q1ue diu:

Em va explicar un amic els avis del qual vivien allí en aquesta època que no va ser un al.lot que va anar a munyir una cabra. Em va dir que va ser un jove llicenciat del front que va anar a caçar una cabra per celebrar-ho i va sofrir l’accident que dóna nom al torrent i al pas.

En qualsevol cas, una història trista

En Rafel de Can Renou conta al seu  programa Tira-Tira;  Aquest nou capítol de Tira tira ens trasllada a terres de Tuent per recórrer una de les rutes més llargues i complexes fetes fins ara per en Rafel de Can Renou i el seu equip: el pas de s’Al·lot Mort.

Després d’una breu visita a la biblioteca del monestir de la Real per consultar la clàssica publicació de les Rutes Amagades de Mallorca, ens translladarem a cala Tuent. Allà ens esperen els nostres guies: en Pep, n’Aina i en Sion, del grup excursionista Doblevuit.

Aquesta ruta s’ha de fer amb persones experimentades i bons coneixedors de la muntanya, com els nostres companys d’avui, que coneixen la Serra pam a pam. Gairebé no hi ha camí en tota la ruta i el pas de s’Al·lot Mort té una certa dificultat.

La ruta comença devora cala Tuent i transcorre primer pel torrent de Can Real. Poc després comença el pas de s’Al·lot mort, que requereix certes mesures de seguretat, com posar-se el casc. El desnivell és d’un 20%. Una vegada superat, els nostres guies ens explicaran la història que dóna nom a aquest indret.

Seguirem caminant per una de les zones més salvatges i poc transitades de la Serra, passant per l’avenc de sa Donzella i el pas de sa Paret, on, amb unes vistes extraordinàries de la mar, Tuent, sa Costera…, acomiadarem el programa.

TOMES FALSES TIRA TIRA https://youtu.be/X36iSbKuN1Q

Descripció de la ruta:

La ruta d’avui és bastant exigent i pot tenir problemes d’orientació, per tant millor duu el GPS.

Sortim de Cala Tuent just devora Can Lleig i tot duna ens fiquem dins el jaç del torrent del Gorg dels Diners, anirem remuntant per dintre el torrent. En dues ocasions ens trobarem que no podem seguir per uns grans blocs, hi els haurem de salvar cada vegada per la dreta. En arribar a una zona amb més grans blocs de roques ens hem de sortir del torrent per la dreta, es just passat el torrent de s’Al.lot Mort que ens ve també per la dreta.

A estones podem veure fites i alguna marca de pintura que en ajudaran a seguir l’itinerari en forta pujada per zona de càrritx, ens servira d’orientació un magnífic pi. El pas està a prop tan sols uns 10′ és un pas aeri per una roca plana i per la que em de passar acotats, però sense cap dificultat. Prosseguim, primer curt i lleuger descens, per després tornar pujar per entre carritxeres fins situar-nos devora la paret rocosa de l’esquerra. De tot duna pareix que no hi ha sortida però si en fixem ho superam amb una petita i fàcil grimpada. Tot seguit ens deixa al jaç del torrent de s’Al.lot Mort. Prosseguirem en ascens durant uns metres per dins el jaç per sortir-ne per la dreta, veure fites, amb forta i llarga pujada ajudats de les mans en alguna ocasió, aquesta pujada ens situarà a una part més alta i el punt més problemàtic d’orientació, però que amb el GPS no em de tenir cap problema.

La direcció a seguir es O, passarem per dues sitges i restes d’un antic camí empedrat. Em d’anar amb atenció perquè em de prendre dreta i no seguir recte, ja que en duria al Pas des Ruc i a les cases de Bini Petit. Prosseguim direcció NE, passarem per damunt d’una era, seguim pel caminoi en lleugera davallada passant per devora l’Avenc de la Donzella, del que xarrem al vídeo, prosseguim pel caminoi que ens durà al pas des Marge, aquí les vistes són encisadores.

Des d’aquí és tracta d’anar davallant primer per aquest camí empedrat i després seguint un caminoi bastant marcat amb direcció a uns pins i com millor puguem arribem al camí de sa Costera, girem dreta cap al Coll de na Polla i després les cases de Capapuig per arribar finalment a Cala Tuent

flickr75youtube75wikiloc75

472. Cova de sa Balma des Quartó

Publicada en de

Cova-de-sa-Balma-des-QuartóDesnivell des de el punt de sortida: 30 m

Distància des de el punt  de sortida: 380 m
Altitud: 23 m
Profunditat: 12,5 m.
Estàtica: Dificultad: II

472. Cova de sa Balma des Quartó

S’Estany d’en Mas està a 7,5 quilòmetres de Portocristo. Aquesta platja es coneix actualment com a Cala Romàntica, ja que els hotelers dels seus voltants li van canviar el nom per augmentar el seu reclam turístic. Un acte més de la foràgime apropiativa de territori que han fet els hotelers en la història mallorquina, que a més d’apropiar-se del litoral mallorquí també ho han fet de la seva toponímia.

Des de no fa molts anys existeix una ciutat fantasma, la urbanització de 200 habitatges unifamiliars que es van projectar en 11 hectàrees prop de s’Estany d’en Mas és, quatre anys després de la fallida de l’empresa constructora, l’estampa més viva del fracàs del boom de la construcció i del model que segons el GOB va voler tornar a impulsar el Govern de Bauzá.

Les normes subsidiàries de Manacor van donar via lliure al que havia de ser Terrapolis, una macrourbanització amb dos centenars d’habitatges i amb una capacitat per 800 persones, cuatriplicándose la població de s’Estany d’en Mas que es va xifrar en 2005 en 150 persones.

A l’agost de 2008, la promotora Martinsa-Fadesa, que va iniciar les obres amb el suport de la CAM, fallida i la urbanització va quedar a mig fer. La fallida de la promotora va deixar múltiples damnificats. Compradors, obrers , proveïdors sense cobrar, i els mallorquins que ens hem de quedar amb aquests esquelets en plena naturalesa.

Ara, no obstant això, el cas encara es troba en els jutjats i quatre anys més tard no s’ha trobat cap solució per a aquest pessebre que segons el GOB és «un atemptat ecològic, un abocador d’11 hectàrees, un torrent ple d’enderroc, un autèntic desastre».

Però aquesta bella cala amb vegetació escassa posseeix un dels arenals blancs més extensos que s’introdueixen terra endins, per l’ample jaç del Torrent des Morts que la va originar, flanquejada per penyassagats de pedra calcària clara i de mitja altura. El marge esquerre d’aquesta platja està vorejat per un passeig que permet als residents de la urbanització, construïda sobre Punta Reina, accedir a la platja.

L’accés per carretera és senzill. Tan sols cal seguir la senyalització viària. En les proximitats de s’Estany d’en Mas es podrà estacionar en un aparcament gratuït, petit però gratuït.

Des de s’Estany d’en Mas es pot arribar caminat fins a Cala Varques. En el marge dret es trobarà la sendera per realitzar aquesta excursió de tres quilòmetres de distància entre muntanya baixa.

Una vegada aparcat els cotxes ens dirigim al marge dret de la cala a uns 20 m de la riba del mar per on ascendim amb una petita i fàcil grimpada per una roca en la qual s’han esculpit graons. Una vegada superat ens dirigim O ( dreta ) i seguint la sendera sentit al nucli urbà, sempre per la zona alta. Es tracta d’arribar a una paret acantilada d’uns 20 m just enfront i paral·lel al camí que porta a la depuradora. El penya-segat forma part d’una dels vessants del barranc que drena en direcció a s’Estany d’en Mas i paral·lel al Camí de sa Depuradora. Una vegada en el penya-segat cal buscar un petit tàlveg ( fita en l’inici) escalonat que ens permetrà descendir al nivell de la balma (dreta) on es troba l’accés a la cova.

El desenvolupament total de la cavitat és de 270 m. Presenta una voluminosa sala, amb una rica decoració d’espeleotemes, on destaquen abundants estalactites fistulars de notable longitud. Sembla que la cavitat fou emprada com a lloc d’enterrament en temps prehistòrics.

Accés des de la balma a l’interior de la cova es fa a través d’un petit pou, el qual es trobava originalment farcit de pedres, fins a ser desobstruit per en Ramón Martínez el 4 de Gener del 2012. Una vegada a dintre el sòl es torna completament horitzontal i el sostre és tan baix que no ens permet recuperar la verticalitat fins a passats uns quants metres, en accedir al que es coneix com a Sala de sa Calavera.

Només en accedir a l’interior de la sala ens trobarem en un lloc polvorient i recobert d’un gran nombre d’arrels, avançarem entre columnes deixant a la nostra dreta un massís estalagmític. Si passem al costat oposat del mateix, trobarem una petita galeria que ens conduirà a una petita saleta de continuïtat impossible, en un nivell inferior al costat de l’entrada. A partir d’aquí podem començar a gaudir de la meravella de la cavitat.

La Sala de sa Calavera pròpiament aquesta consisteix en una sala d’enfonsament de grans dimensions, on gran part dels blocs despresos del sostre es troben coberts per bugades de calcita.

La sala és de gran bellesa i no ens deixarà indiferents des del primer moment. La seva longitud ronda els setanta metres i descendeix a través d’un fort pendent d’I a O, encara que nosaltres podem fer-ho en direcció S fins a arribar a la zona més profunda. La sala presenta una gran altura, arribant, en algun punt a estara escassos metres de l’exterior.

Al centre de la sala, a la zona més elevada, destaca una bella bugada parietal en forma de cascada, que amaga en el seu interior una petita saleta.

Lo més bell tal vegada sigui un bosc de delicades estalactites fistulars que penjen del sostre en el racó més al sud de la cova.

També podem observar l’existència de ostreids, bivalves i pectínidos i d’abundants equinoderms, entre els quals destacan exemplars excepcionals del gènere Clypeaster i altres eriçons irregulars.

Cal destacar que la cova ja havia estat utilitzada per l’home possiblement des de temps prehistòrics i no només la balma, que mostra clars símptomes de condicionament (com els compartiments formats per parets de pedra seca), sinó que es va utilitzar també la sala interior com a lloc d’enterrament, en la qual tambien es poden observar els diferents compartiments de pedra.

El nom de Balma des Quartó és possible que es degui als compartiments de paret seca en què es troba dividida; no obstant això J. A. Alzines en referència a la balma diu el següent: “qui em va facilitar el nom era la persona que tenia la clau de la barrera de la finca, entrant per la part de Manacor, i qui al seu moment va afirmar (fa ja uns 10 anys, quan la vaig inventariar) que la cova era de més o menys un “quartó” de superfície interna (aproximadament 1700 m2). Si bé la part representada en la topografia és de solament la meitat. Segurament l’informant va exagerar la mesura, però la seva informació indicava sens dubte la seva major amplitud que el d’una simple balma” (ALZINES, com. Pers.). Es tracta d’una balma de mitges dimensions, 24 x 16 x 7 m aproximadament, en permanent reculada; dóna fe d’això la gran quantitat de blocs que s’amunteguen en el sòl, algun d’ells de molt recent caiguda.

Cal dir que actualment s’ha están fent estudis sobre la cova, per qual cosa s’han de respectar escrupolosament les anotacions que hi ha i per descontat l’entorn sumamamet delicat.

Una vegada acabada la visita a aquesta bella cova ens dirigim a una altra, la Cova del Pirata, l’entrada està situada a 350 metres de la costa de la zona de  la Cala Falcó està situat dins de la reserva natural de Cales de Manacor Verges. A 1100 metres de S’Estany d’en Mas, al nord de la badia de Cala Varques a 750 metres en el sud i la torre històrica de Son Fortesa 2090 metres a l’est. Unicamente ens fiquem uns pocs metres ja que tenim prevista la seva visita en breu.

La tornada ho fem per sender fins a S’Estany d’en Mas per una zona de garriga molt reconfortant per veure que encara viuen salvatges en els nostres boscos i garrigues sa tortuga Mora (Testudo Graeca).

La tortuga mora és un dels molts vertebrats que s’introduïren a les Balears en temps prehistòrics, després de l’arribada de l’home (fa alguns cents o milers d’anys), ja que no apareix al registre fòssil (Mayol, 1985; Andreu, 2002; Díaz-Paniagua i Andreu, 2007), i tenen un origen nord-africà (Barceló, 1876). Malgrat no ser una espècie autòctona, és una espècie considerada prioritària per la normativa europea (Conveni CITIS, Conveni de Berna, Directiva Hàbitats), es troba perfectament naturalitzada a l’oest de Mallorca, amb poblacions ben constituïdes i sense cap efecte negatiu conegut sobre la biodiversitat local. De fet, la de Mallorca és una dels tres poblacions estables presents a Espanya, encara que totes dobles eles foren introduïdes. Així, la tortuga mora ha estat recentment catalogada com a ‘Vulnerable’ al Catàleg Balear d’Espècies Amenaçades i d’Especial Protecció (Decret 75/2005, i posterior modificació per Resolució del Conseller de Medi Ambient del 5 de maig de 2008, BOCAIB nº 66 de 15/5/2008).

Font:ENDINS, 36: 59 – 64
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2014

Finalment acabem amb unes  fresques i merescudes chandis.

flickr75youtube75wikiloc75

471. Torrents: Salt des Raconás i Salt des Molinet

Publicada en de

salt-des-molinetDificultat (1-6):4-5
– Dificultat Tècnica (1-6):5
– Nivell Físic (1-6):3
Longitud:320 m
Desnivell:250 m
Accés:camí vell de Fartàritx del Racó:1h 30’
Descens:2 h 30’ – 3h ( dependent de la quantitat de participants)
Retorn:30’
Cordes recomanades :2×60 m; 2×40 m 1×20 m
Ràpel màxim :55 m ( des Raconàs)
Recorregut: 9 Kms

icono rapel

471. Torrents des Salt des Raconás i des Salt des Molinet

Abans d’entrar en el camí que dóna accés a les cases des Pujol i després a la sendera que arriba al Ninot, ens trobem amb els nostres amics del grup de Els Xots que venian a veure l’estat del torrent i que al final van decidir no fer-ho canviant-ho per un altre, segur que molt interesant.

El del Salt des Molinet es tracta d’un torrent molt curt, només de 120 m. esportius, això sí amb un desnivell de 150 m. que es fa només en quatre salts, 26 m., 45 m., 40 m. i l’últim de 44 m. Els de 45 i 40 m. són el mateix salt d’un total de 95 m anomenat «És Bot de s’ Acollonament», peró fraccionat. El canvi de cordes es fa a una petitisima repisa, en la qual únicament caben dues persones, a la dreta que s’arriba amb un pèndul de 3 m.

El gran desnivell vertical que tenim davant nosaltres amb la Vall d’en Marc, és realment impressionant.

EL PUJOL – EL NINOT DE FARTÀRITX – FARTÀRITX DEL RACÓ – TORRENT DEL SALT DEL MOLINET – CAN PISCOL

El descens del tram esportiu del torrent s’inicia en les proximitats de les cases de Fartàritx del Racó. La manera més còmoda d’arribar seria amb cotxe pel camí que passa per les cases de Míner Petit i pel Coll de Míner arribar fins a Fartàritx de dalt Vila i continuar fins a Fartàritx del Racó. Es dóna la circumstància que no està permès el pas per aquest recorregut, per la qual cosa haurem d’arribar fins a les cases de Fartàritx del Racó partint del Camí Vell de Pollença a Lluc (GR-221).

Des del Camí Vell de Pollença a Lluc se’ns ofereixen dues alternatives per arribar a les cases de Fartàritx del Racó:

a.- Camí del Pujol i el Ninot de Fartàritx.

b.- Can Pascol i la Font de la Roda.

Nosaltres optem per la primera, ja que el recorregut ens permet passar al costat del Ninot de Fartàritx i presenta unes bones panoràmiques.

Una vegada arribats a Pollença, prenem la carretera Ma.-10 en direcció a Lluc, i quan aconseguim el punt kilométric 5’3, on comença el Camí Vell de Pollença a Lluc, seguim per aquest camí fins a arribar a un portell amb barrera metàl·lica (esquerra), que ens dóna pas al camí que arriba fins al Pujol. El portell té la columna esquerra totalment coberta d’heura, i a la dreta veurem en una alzina hi ha un rètol metàl·lic de vedat privat de caça. Els, cotxes els podem deixar a s’enfront de la barrera al costat del torrent de Muntanya.

Iniciem l’ascens cap al Pujol amb direcció S amb pujada lleugera. Al cap de 1’ travessem un pontet, que no duia aigua,  i seguim ascendint amb pendent lleuger. 5’/6’ després arribem a un portell sense barrera (torrent a la nostra dreta) i als 2’ veurem un camí a la dreta amb un rètol Campanet – Puig Tomir. Ascendim per ell amb pendent mitjà i veurem un rètol de fusta de color vermell i blanc, que ens indica que hem de prendre una senda a l’esquerra. Iniciem una pujada forta i anirem passant per diversos senyals vermells i blanques a garrovers, ullastre, fletxa vermella, punts vermells, etc. La pujada passa a mitjana i trobarem alguna fita, per passar de nou a pujada mitjana/forta i forta. Estem ascendint pel camí que ens porta al Ninot de Fartàritx. Als 6’/7’ arribem a un portell sense barrera. S’inicia una pujada forta i als 2’ veiem El Ninot. Seguim per la senda amb pujada mitjana i abundant càrritx”en alguns trams. Trobem les restes d’un camí i seguim els punts vermells i una fletxa vermella, que amb pendent fort ens condueix a una rosseguera als 2’. Ascendim en diagonal esquerra, seguint els punts vermells, amb pendent fort. Una vegada travessada la rosseguera tornem a trobar restes de camí, trobat algunes fites i amb pendent fort i fort/molt fort en alguns trams. Progressem amb pendent mitjana cap al Ninot, al que deixem a la nostra dreta, transitant per una cota topogràfica superior a ell. Des de la rosseguera hem trigat de l’ordre de 10’/12’. Durant la pujada les panoràmiques són espectaculars sobre els cims que tanquen pel nord la Vall d’en Marc.

Seguim pel camí, empedrat en alguns trams, amb pendent fort/mitjana i algun tram amb pujada mitjana Trobem fitas que ens orienten en el recorregut. Als 4’ trobem un tancat metàl·lic, que podem travessar per una barrera. Seguim ascendint pel camí, amb pendent mitjana/forta i fort, arribant als 5’ a un terreny pla. Estem a la zona plana situada al NE de les cases de Fartàritx del Racó i podem veure a la nostra esquerra (ES) els contraforts rocosos que descendeixen de les altures de la Cuculla de Fartàritx, la Moleta, el Moletó, el Puig de Ca i, al lluny, el Tomir. Després de 5’/6’ de planeig, amb direcció N ( esquerra ), ens dirigim per un caminoi uns 300 m fins a trobar un paret de partió i just darrere està el torrentet que dóna al gran Salt des Raconàs. Aqui berenem una mica i ens posem els neoprens ja que porta aigua i encara que sigui poca amb el vent fort que fa sense el neoprè seria inaguantable.

No hi ha molt que dir d’aquets salt, el més important l’alçada de 55 m., està equipat amb dos expansius. És tracta d’un salt per gaudir perquè el seus 55 m. permeten tenir unes vistes sobre la Vall i el Port de Pollença espectaculars e inigualables. Talvegada aquestes frases descriuen les nostres sensacions en un lloc com aquest:

«Vosaltres mireu cap amunt quan busqueu elevació, jo miro cap avall, perquè estic elevat. Digueu-me, qui de vosaltres pot riure i alhora estar elevat? El que ascendeix a les més altes muntanyes riu de totes les tragèdies: de les del teatre i de les de la vida».
(Friedrich Wilhelm Nietzsche)
«A l’alta muntanya no hi ha lloc pel fantàstic, doncs la realitat és en si mateixa més meravellosa que tot el que l’home pogués imaginar».
(René Daumal)

Una vegada a baix, tenim dues opcions; una direcció amb tendència esquerra (SW) al princiipi el mes prop del muralló, per anar decendendint per dins de grans carritxeres fins a veure a la nostra esquerra i a dalt una petita rosseguera amb dos pins, ens hem de dirigir al  mes a dalt. Una vegada en ell, descendim per l’altra veçant fins a trobar l’antic camí des Ninot.

L’altre opció és que una vegada abaix del salt prenem grimpant l’ascens per la zona rocosa de la dreta fins al Pla de Fartàritx a recollir les cordes i motxiles  ja que per evitar pes en la devallada i tornada ho hem deixat tot a dalt. Per fer aquesta segona opció és convenient deixar una corda posada ( 40 m.), a un pont de roca, per facilitar-ens l’ascens,

Ara ens dirigim direcció SW cap al nostre segon objectiu el torrent des Salt des Molinet. Deixem a la nostra dreta les cases de Fartàritx del Racó. Seguim en la mateixa direcció, i sorpresa majúscula ens trobem amb un ramat de cérvols (venats) salvatges ( de cada vegada tenim més espècies introduïdes en la nostra Serra, serps, coatíes, venats,,,,) i als 3’ arribem al petit llit: és el Torrent del Molinet. Seguim a la nostra dreta (NW) a estones per la vora del llit, pel llit o mitjançant una petita desgrimpada, dirigint-nos al lloc on iniciarem el primer salt de 3 i un altre de 6 m en els quals no es va posar corda ja que es podia saltar/degrimpar en portar suficient cabal. Des que hem iniciat el camí pel torrent fins al primer salt hem trigat uns 9’/10’.

A partir d’aquest moment iniciem el recorregut tècnic del torrent. Arribem a la capçalera del gran salt, li segueix un salt de 26 m que ens deixa a l’inici del gran salt de 85 m fraccionat en un de 45 m que et deixa en una petita cornisa a la dreta que et permet fer el fraccionament i acabar aquest impressionant salt amb un de 40 m. que et deixa en una zona molt més ámplia. Li segueix un altre de 44 m.

Després el torrent perd verticalitat acabant amb un grapat de  salts de 13, 12, 16 i 8 m aquest últim amb un bonic gorg.

Als 30 m abandonem el llit del torrent per l’esquerra per una zona àmplia de alzines, de seguida arribem a un camí que ens porta a una barrera que ens dóna pas a un altre camí més definit.

Una vegada travessada la barrera, seguim pel camí pla (NW) . Veurem una conducció d’aigua (canonada negra) a la nostra esquerra. Al cap de 2’ arribarem a la casa de Can Pascol (dreta) amb una piscina. Travessarem una barrera de fusta i continuarem pel camí.  En poc més de 1’ amb baixada lleugera/mitjana, sobre asfalt, arribarem al Camí Vell de Pollença a Lluc (GR-221) a l’altura del Cloral (esquerra). Descendim a la nostra dreta (N), amb pendent mitjana/lleugera. Passem al costat d’un pal orientador Són Amer – Lluc (esquerra i amb baixada lleugera arribem als 3’/4’ a les cases del Sementer del Molinet (esquerra), arribem al cap de 1’ a la barrera que dóna accés a Can Sion. Poc després (menys de ½’) arribem a l’aparcament on hem deixat el cotxe al matí.

Una desagradable sorpresa, ens trobem amb dos dels cotxes amb els cristalls trencats, no portant-se res de valor. Per molt poc no els enxampem, si ho arribem a fer el dia encara hagués estat més complet i satisfactori.

Acabem amb unes estupendes chandis en el Bar des Coll de sa Bataia.

flickr75youtube75wikiloc75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina