Doblevuit | Archivos del mes: octubre 2016

499. Torrent Fondo de Mortitx, sector inicial Sud.

Publicada en 30 de octubre de 2016 de Xisco

grup Data: 29/10/2016
1º zona deportiva 205 m y 6 rápeles.
2º zona deportiva 125 m y 5 rápeles.
Rápel mínimo. 3 m, desgrimpable. máximo: 30 metros. (conjunto de toboganes encadenados)
total recorrido torrente 1.420 m ( no incluye retorno).
Total zona deportiva. 330 m.
_______

499. Torrent Fondo de Mortitx – sector inicial Sud –

La finca pública de Mortitx es localitza a l’extrem costaner més oriental del municipi d’Escorca, dins el sector nord de la Serra de Tramuntana. Aquest espai, considerat uns dels més grans i valuosos de les Balears. Confronta, al nord, amb la Mar Mediterrània; a l’est, pel Torrent Fondo de Mortitx, amb la finca Rafal d‟Ariant i amb el municipi de Pollença i les seves finques La Torre d’Ariant i Pedruixella Petit; al sud, amb Pedruixella Gran (Pollença) i, altre cop a Escorca, amb la finca privada de Mortitx i la de Mortitxet; a l’oest, pel Torrent de ses Marsesques, amb Femenia Vell i la finca privada de Mortitx.

L‟Institut Nacional de Conservació de la Natura (ICONA) adquireix, en data 28 de maig de 1981, la parcel·la d‟unes 800 ha segregada de la finca Mortitx (952,89 ha), propietat de l‟entitat mercantil MORTITX S.A., exceptuant-s‟hi dos embassaments enclavats dins els terrenys adquirits per l‟ICONA (6.410 m2 i 2.355 m2 , respectivament) atorgats anteriorment per l‟esmentat propietari a Industrial Agrícola Xitrom S.A. en escriptura de segregació, de 7 d‟agost de 1980. És declarada d’Utilitat Pública el 22 d‟octubre de 1983, i s‟inscriu amb el número 14 al Catàleg de Monts d’Utilitat Pública de les Balears. La seva gestió queda en mans del Govern de les Illes Balears. En aquells moments, la compra de finques per part de l’Administració s‟emmarcava en una estratègia d’ampliació de les propietats públiques a la Serra de Tramuntana, declarada “Paisatge Protegit”.

Els torrents recorren la finca pública de sud a nord. El principal és el Torrent Fondo de Mortitx, que suposa el límit nordoriental de la finca, tot i que la seva conca de recepció els sobrepassa. Els seus diversos braços tenen diferents noms (Torrent de Mortitx, Torrent des Molí, Torrent de la Coma de les Truges,…) i graus d’encaixament. A la capçalera del Torrent des Molí es bastiren, cap a 1950, dos embassaments (0.87 ha en total) per a proveir d’aigua els cultius de fruiters del Sementer Pla, explotats pels antics propietaris. La seva titularitat és privada, tot i que s‟enclaven dins la finca pública. Retenen les aigües del torrent de s‟Hort des Molí. El límit occidental de la finca el constitueix el Torrent de ses Marsesques, més rectilini i de menor encaixament.

Pel que fa a les precipitacions, presenta uns valors màxims a la tardor, a partir de setembre quan ja se superen els 100 l/m2 , però especialment els mesos d‟octubre i novembre, quan la circulació de fronts de baixes pressions topen amb el complex orogràfic de la Serra. S’estima en 2 dies/any (durant l‟hivern) en què la precipitació és en forma de neu. La resta de l’any, les precipitacions es mantenen gairebé estables entorn dels 40-50 mm mensuals, exceptuant una punta màxima el mes d’abril i la caiguda en picat del juliol, on es registren 0 mm la majoria dels anys. La precipitació mitjana anual es calcula en 391 mm, però si es tenen en compte la mitjana dels màxims pluviomètrics registrats s’assoleixen els 890,2 mm. Per aixó es un dels torrents que mes aviat duu aigua i el que mes temps está en actiu.

El torrent Fondo de Mortitx neix a la cara nord del puig Tomir, entre les possessions de Muntanya i Binifaldó, pasa per la coma de la Vinya, la coma de na Morella i finalment entra a la finca de Mortitx i segueix fins la mar.

Dit aixó entenem que el torrent que descrivim es el torrent Fondo de Mortitx a la seva part alta de la finca situada al sud, i no el torrent de ses Comes o el torrent de s’Hort des Molí, els cuals venen dels embassaments abans descrits, i que desemboca al torrent Fondo, ho dic perquè en el mapa d’Alpina situa el naixament del torrent de Mortitx davall el cingle de les Mules, lo que és incorrecte. En canvi els mapes de l’Institut Nacional Geogràfic, el mapa General de Mallorca d’en Josep Mascaró Pasarius i el de Rutes Amagades de Malllorca d’en Jesús García Pastor ho situan correctament.

Bé idò ara pasarem a descriura aquest tram esportiu, de gran bellesa i tan poc conegut

Torrent Fondo de Mortitx.-sector sur.- o, Torrent de Ses Comes de Mortitx

Recorrido Total : 7.1Km.
Recorrido Torrente: 2.5Km.

· 1º parte deportiva: 205 m.

· 2º parte deportiva: 125 m.

· 3º parte, resto descenso desgrimpable: 2.000 m

Total Rapel o reuniones: 11.
Rapel máximo: 30 m. (4+26:sucesión de toboganes)
Cuerdas: 2×30.
Equipamiento: Placas de expansión 10mm. (2016)
Aproximación:30 minutos.
Torrente: 2 horas (grupo de +-6 personas)
Retorno: 1h.30 minutos.
Dificultad: V2.a3.II
Hidrografía: Conserva gorg en invierno (2º parte)
Notas: Recomendable después de fuertes lluvias. En invierno 3 gorg nadar <10 m.
En verano, gorg salvables, con habilidad. Recomendable para la práctica e iniciación en el descenso de torrentes.

498. Els tres mils; sa Rateta, sa Franquesa i Lofre

Publicada en 23 de octubre de 2016 de Xisco

puig-de-l'ofre Data: 22/10/2016

Distancia total recorrida: 12,340 km.
Tiempo total de la actividad:
Desnivel Positivo: 1.121m

Desnivel Negativo: 770 m.
Altitud máxima: 1.113 m
Altitud mínima : 812 m
Circular: Sí

498. Els tres mils; sa Rateta 1.113 m, na Franquesa 1.067 m i Lofre 1.093 m

El que coneixem ara com sa Rateta i na Franquesa, abans era na Franquesa. I el que ara coneixem com na Franquesa abans era puig de sa font de sa Parra o puig de Binimorat.

Per tant en algun moment posterior una part molt concreta de la muntanya ( sa Rateta) passà a denominar-ne tot el conjunt i el nom original es traslladà a la muntanya veïna ( na Franquesa), el puig de sa font de sa Parra o puig de Binimorat, en un curiós efecte dòmino. Mascaró Pasarius, amb el seu Mapa General de Mallorca, reforçà definitivament la trilogia que s’ha popularitzat com una de les excursions clàssiques de la Serra: els Tres Mil. Sa Rateta, na Franquesa i l’Ofre, una errònia trilogia de noms que difícilment podrà ser ja canviada.

Del puig de l’Ofre cal dir que amb estrictes criteris lingüístics s’hauria d’escriure Lofra però que segurament trobareu molt poques vegades sota aquesta forma. Tal com ja s’apuntava al DCVB el topònim prové de la paraula àrab al-hofra que significa «la fondalada». Per fondalades no n’estan, en aquesta contrada, ja que en trobam dues per manca d’una.

Informació treta del magnífic treball fet a Toponimiademallorca.net

Sortim de Palma amb pluja que ens acompanyà fins l’inici de la ruta a l’embassament, només arribar atura de ploure. No es va complir la glossa que diu:

Si el Galatzó du capell
i l’Ofre es posa gorra,
qui té cames ja pot córrer
si no es vol banyar sa pell.

Dit tot això, ara sí que podem entrar en matèria de la ruta. Comencen la ruta d’avui a l’entrada de Cúber i caminem per la carretera asfaltada, guardats a la nostra esquerra pel Morro de Cúber de 965 m, fins a arribar a la presa de l’embassament d’Emaya. Aquí sortim de la pista per un tirany i prenem O que baixa paral·lel a la canonada d’Emaya cap al torrent d’Almedrà, travessant el pas de la Romana i el barranc dels Ases. Després d’una forta baixada no tardarem en arribar al tàlveg del torrent d’Almadrà, avui òptim per descendir-lo, ja que duia aigua suficient. El creuem per devora la canonada, i continuem pel tirany aferrats al mur de formigó que cobreix la canonada.

Després d’una forta pujada ens hem de fixar amb unes fites que hi ha a la dreta damunt el mur de formigó, perquè em de perdre la seva direcció, és fàcil de veure perquè a s’enfront tenim un murallo de roca. Aquí s’inicia un magnífic camí empedrat en molt bon estat, llàstima que li han pintat uns horrorosos punts blaus, tota una bestiassa fet per un enemic de la natura i d’esprai fàcil, valdria més que es quedàs a ca seva i fes els punts a…. ,tornem a lo nostro, estem pujant per aquest magnífic camí fins que es converteix en un sender i no ens hem de confiar i seguir els punts i les fites perquè ens durien al coll des Bosc i a la pista que arriba a ses cases de Comasema. Continuem fins a arribar a la Roca Mala, on prenem NO (dreta) per amunt, el primers metres són un poc confusos, i tornem enllaçar ( dreta) amb el camí del nevaters que dissenya una ràpida pujada, amb revolts amb marge de sosteniment i amb sol empedrat que ja no deixarem fins a arribar al cim del puig de sa Rateta.

Mentres pujem anirem trobant diferents clots de neu i conta la llegenda que un dia pujar pel camí un jove garrit amb la seva al.lota, i en arribar al primer el mes profund dels clots, un avenc natural de 16 m de profunditat i 4,5 d’amplada, amb les parets adaptades, hi va davallar per a després poder-li contar a la seva estimada la bellesa del seu interior, però el que són les coses, no va poder sortir del clot, un conten que va apareixa al cim i uns altres que encara hi és…..

A uns 20 m. d’aquest avenc-clot de neu hi ha un petit clot, de cinc metres de profunditat cobert d’heura i batzers.

Ara ja només ens queda el tram final i en 10 minuts estem al cim de la serra de sa Rateta 1,113 m. Avui la panoràmica que es veu es la mateixa de tot el dia, boira i boria, un dia totalment tapat, però no per això deixa de tenir el seu encant.

Des del cim de la Rateta 1,113 m davallam sense camí en direcció SO ( tendència cap a l’esquerra), a la recerca del coll dels Gats o del Planet 995 m.

Davallarem per una coma fins a arribar a una alzina solitària, aquí canviem de rumb i prenem dreta per arribar a un ullastre solitari, i des d’aquí al coll dels Gats del Planet 995 m., amb una pared seca que recorre la carena del coll, que fà partió entre les finques de Cúber i la de Coma-sema. Es tracte del lloc més planer de la zona, tapiat d’herba verda, un lloc encisador.

D’aquí parteix un tiranyet que per l’esquerra de la muntanya ens durà sense perdre altura fins a l’inici d’un comellar, a la dreta, que s’enfila directe fins al cim de na Franquesa 1,067 m.

En la mateixa direcció de la carena descendim fins al coll dels Cards 963 m.

Des d’aquí iniciem l’ascens al cim del puig de Lofre ( abans puig de Lofre) 1,093 m recorregut que ens endinsa per el més bell bosc de la zona, per això i per la seva forma, és la muntanya perfecta.

Iniciem el descens i tornem fins al coll dels Cards 963 m. On neix un tirany que ens deixarà al coll de l’Ofre 875 m. al principi transita per un alzinar i després agafa la forma de pista i la vegetació canvia a pinar. No sortirem de la pista fins arribar al mateix coll amb la Creu de la Pau.

Ara tot és seguir el GR-221 en direcció Cúber.

495. Pic Mont Blanc 4.810 m

Publicada en 20 de octubre de 2016 de Xisco

b.--Gouter-y-Mont-Blanc-(4) Data: 4/09/2016

Distancia total recorrida: .
Tiempo total de la actividad:
Desnivel Positivo:
Desnivel Negativo:
Altitud máxima: 4.810 m
Altitud mínima :
Circular:

495. Expedición Pic Mont Blanc, 4.810 m.

El Mont Blanc constituye el punto culminante y la cumbre emblemática de los Alpes y uno de los picos más conocidos del mundo. Con 4.810 m de altura sobre el nivel del mar, es el más alto de Europa Occidental y se le conoce en la vertiente italiana como Monte Bianco. Se encuentra en el límite fronterizo entre Francia y Italia.

El macizo del Mont Blanc presenta un gran número de glaciares y desde la cumbre del Mont Blanc descienden el glaciar de Brenva, el de Miage y el de Bruillard hacia la vertiente sur y el de Bionnassay, el de Taconnaz y el especialmente conocido de los Bossons por la cara norte. Este último, en los primeros años del siglo XX, llegaba hasta el fondo del valle a sólo 1.000 metros de altitud. En 2005, ya había retrocedido hasta los 1.400 m de altura.

Las dos ciudades más importantes en las proximidades del Mont Blanc son Chamonix, en la Alta Saboya (Francia), y Courmayeur, en el Valle de Aosta (Italia).

Domingo 4.- Viaje de Palma a Ginebra (Easyjet, 2 horas) , reunión con los compañeros de Cartaya (Huelva), autobús de Ginebra a Chamonix (Alpybus, 1:50 minutos), camping La Merce de la Glacé en Chamonix y cena en Chamonix en el Perro Loco.

Lunes 5.- A las 4:00 a.m. nos levantamos para preparar mochilas, recoger tiendas, desayunar y partir para Teté Rousse, se coje bus gratuito y se baja en la parada Les Houches, allí se saca ticket para teleférico y posterior tren cremallera que nos sube a 2000 m., luego ya toca trekking en el cual se asciende hasta los 3200 m, 5 horas con mochilas de 30 kg, al refugio de Teté Rousse, donde, bien puedes dormir en el mismo refugio, previa reserva, o bien en campamento base con tienda campaña, no es necesario avisar a las autoridades, día con mucha lluvia y viento.

Martes 6.- Amaneció sin lluvia pero con mucho viento, 60 – 90 km, en esas condiciones no se podría subir, imposible andar por aristas. Pasamos el día a 3200 metros, para descansar de la dura jornada anterior y aclimatar a la altura, ese mismo día, en glaciar que teníamos justo delante, practicamos rescate de compañero y auto bloqueo en caso de caída, cena temprano y a dormir, al otro día tocaba subir a Gouter por La Bolera, que psicológicamente te iba mermando por la estruendosa caída incesante de piedras y además podías verlas perfectamente desde el campamento base, no hubo accidentes ese día en ella.

Miercoles 7.- Nos levantamos de noche, a las 5 a.m., ya que las heladas nocturnas encojen y aguantan la caída de piedras, siempre hay que pasarla antes de las 10 de la mañana, también te puedes encontrar grandes colas, ya que el paso es de 1 en 1 por la estrechez del senderito, una vez superados queda una pared de 900 metros, subimos sin más dilación y poc a poc, a las 12 estábamos en Goutier a 4000 m., pasamos el día aclimatando y preparando material para la jornada del día siguiente, la dura de verdad.

Jueves 8.- Prácticamente nos dormimos nada, la altura se notaba bastante, nos levantamos a las 2 a.m., nos ponemos todo el material, nos encordamos y empezamos a subir, muy dura física y psicológica, 810 m de desnivel y todas las cuestas van entre los 40-50 grados, vientos de 40-50 km, despejado el cielo, temperaturas de unos -10º, aristas con caídas kilométricas, a las 10 hicimos cima, fotos rápidas y para abajo sin demora, el frío unido al viento era devastador, en el refugio de Vallot hicimos descanso para comer algo y continuamos, a las 15 horas estábamos en el refugio de Gouter de nuevo, comimos algo, bajamos La Bolera sin prácticamente descanso, teníamos que pasarla antes de que anocheciera, era importante. A las 20 estamos por fin en el campamento base, reventados, cenamos y a la tienda.

Viernes 9.- Con mucha tranquilidad bajamos a Chamonix, disfrutando de lo conseguido, cada paso era una sensación de bienestar grandioso, sobre las 16 horas llegamos al pueblo, por fín una ducha, después de 5 días sin poder asearnos, brindamos con muchas cervezas y almorzamos, no dábamos para más, la relajación después de la tensión nos obligó a volver al camping a descansar.
Sábado 10 y domingo 11. Turismo por Chamonix, ir a visitar el glaciar de Les Basses y vuelta a casa.

497. Pas d’en Marc i Pas des Racó

Publicada en 15 de octubre de 2016 de Xisco

Pas-d'en-Marc-i-Pas-des-Rac Data: 15/10/2016

Distancia total recorrida: 12 km.
Tiempo total de la actividad: 7 h. 45′.
Desnivel Positivo: 880 m
Desnivel Negativo: 880m.
Altitud máxima: 1005m.
Altitud mínima : 144 m.
Circular: Sí

497. Pas d’en Marc – Puig de sa Galera 908 m.- Puig des Vent 1.005 m- Pas des Racó

Comnencen la ruta d’avui en el pintorec poble de Deià situat al vessant nord-occidental de la serra de Tramuntana, davall els impresionants penya-segat. Primer deixam els cotxes al petit aparcament que hi ha abans de l’entrada al poble i continuem caminat per la pasarela de l’esquerra fins al punt kilomètric 61,8 de la Ma-10 i agafem el carrer de pujada Son Canals on hi ha l’exclusiu Hotel la Residencia. Continuem pel carrer asfaltat fins trobar a ma esquerra un estret cami encaixonat d’escalons empedrats, que enssituará a la part mes alta d’aquest carrer asfaltat. Contiunuem caminant pel carrer i atravaseem un portell fins que a uns 200 m arribarem al comencement esquerra) d’un antic camí empedrat que en mena per dins la garriga i marges amb oliveres.

Pasarem per la font de la Senyora, per ventura no sona però si vos dic que es s’aigua que secomerciliatza amb el nom de Font de ca l’Abat, segur que ara ja vos sona més.

Continuem pujant pel caminoi, arribarem al Pla de sa Torrentera amb algun barraca, alguna d’elles habitada.

Mentres ens aturem i algú sa fà sa tìpica foto amb «l’olivera cocodril», els altres podem veure a la dreta del rocam de sa Galera el pas d’en Marc, el nostre primer objectiu d’avui.

Hi ha que dir que tot el recoregut fins el pas d’en Marc está senyalitzat amb les familiars fletxetes vermelles.

El punt mes crític és arribar a la zona coneguda com a sesRotes des Jai, amb el seu característic carro, supós utilitzat quan aquesta zona bollia d’activitat carbonera. Hi trobem de tot, sitges, forns de pa, barraques i qualque cadira abandonada pels caçadors mes moderna. Idó en aques punt continuem pujant NE, de cada vegada més a prop del muralló, on aferrat podem veure l’inici del pas d’en Marc, un antic pas de contrabandistes molt transitat en el seu temps. incofundible. ara, perqué la primera vegada que hi anrem ni existia i aquest tram s’havi de grimpar, amb una escala metàlica. El pas està compost per dos trams ben diferenciats.

Vorejant la cresta de l’espoló amb precaució, encara que està equipat amb un fil ferro forrat de plàstic, hem de vorejar la paret rocosa per la seva base . Després caminem uns 20 m per ascendir per la paret rocosa que tenim a la nostra esquerra; també equipat amb un fil ferro que ens ajudarà en l’ascens segón tram del pas) que ens situarà en la part superior del Pas d’en Marc(fita).
Aprofitem l’aturada per berenar i proseguim l’ascensió pel costener S de la mola de sa Galera, direcció N per anar a cercar un petit coll situat a l’esquerra que ens situará al pla de sa Galera, i on ja es pot veure el punt geodèsic.

Després prenem direcció E per anar a cercar el Puig des Vent 1.005 m, un cim que no hio pareix per lo planer que és.

El caminoi ens dur de baixada cap al Pla de la Serp, però no hi hem d’anar, continuarem S sense perdre altura fins a arribar a la capçalera des torrent des Racó. I sense perdre massa altura ens dirigim NO ( dreta) fins als penya-segats, veurem una fita, on davallarem uns metres per situar-nos a una àmplia cornisa que en lleugera baixada ens permetrà recórrer tot el murelló fin arribar a una paret-marge que ens dóna pas a la gran davallada fins a arribar al tàlveg del torrent des Racó i atrevessem la paret de partió, que va de dat a baix.

Una vegada a l’altra part de la paret iniciem un descens direcció N (dreta) fin a tornar travessar el tàlveg del mateix torrent i iniciar una forta pujada fins al muralló de la dreta. Per on seguirem caminant un bon tram i arribar a la cinglera tapinada de càrritx, on comença una vertiginosa davallada fins al pas des Racó.

Després recorrerem un llarg xaragall per la dreta fins a arribar a l’alzinar. Ara es tracta de seguir pel caminoi que a vegades empedrat i en ziga-zaga ens anirà baixant fins arribar novament al torrent des Racó que el tornarem travessar per tercera vegada i el davallarem paral·lels fins a arribar als rentadors, just a s’enfront del bar i no és un espejisme. Ses chandis un dia més estan assegurades.

496. Avenc Forat 502

Publicada en 9 de octubre de 2016 de Xisco

Avenc-des-Forat-52-(58) Data: 08/10/2016

Distancia total recorrida: 3.400 km. (más interior del avenc)
Tiempo total de la actividad: 8.26 h (7.31 h. interior avenc y 0.54 h aproximación y retorno)
Desnivel Positivo: 172 m
Desnivel Negativo: 172.
Altitud máxima: 238 m.
Altitud mínima : 150 m.

496. Avenc Forat 502.

L’itinerari comença. al km-14 de la carretera del far de Formentor Ma-2210 (antiga PM-221), inaugurada el 2 de desembre de 1951, just a la sortida del túnel, situats sobre el cingle de les Lletreres on podem gaudir d’una grandiosa vista de cala Figuera, la punta del Maressar, el Morro i Cap de Catalunya… A l’esquerra, el puig de les Aritges. Just passat el túnel hi ha lloc per dos o tres cotxes. Seguim caminant direcció al far fins al punt quilomètric 14,300 on hi ha l’antic camí de far, que en suau diagonal ens situa al coll de la Creu, enmig del Fumat de 335 m i del Puig de sa Roca Blanca de 330 m.

Ara davallem pel vesant S d’aquest impressionant i gran obra que és aquest camí del Far, direcció al coll de la Bretxa (249 m.) al que no hi arribarem, ja que unes corbes abans ens hem de sortir direcció SE, estarem a uns 200 m d’altitud.

Prenem direcció al Puig des Garballó de 274 m i a l’altura dels 226 m i damunt un rocam amagat darrere una mata hi ha el forat d’entrada a l’avenc Forat 502. El seu nom fa referència al fet que va ser descobert després d’inventariar les 501 coves de Pollença.

Estem en una zona escarpada del Puig des Garballó de 274 m, separats del Fumat pel coll de la Bretxa (249 m).

Els companys munten la capçalera del descens a dos químics que hi ha fora la boca d’entrada. Dos metres més avall a la dreta munten un desviador per evitar fer mal bé a la corda. Ara arribem al punt més estret de la cavitat de poc menys d’un metre d’amplària, però tot duna sa torna a obrir i arribem a una petita rapissa de terra, on muntem a un pont de roca un altre desviador i just en terra hi ha dos espits per muntar dues plaques que en permetran fer un fraccionament fins a arribar 14 m més avall damunt la colossal i espectacular columna tombada, muntem un altre desviador a mitad de camí a l’esquerra i seguim repelant els 12 m fins a arribar a la sala d’en Pek. El primer que ens crida l’atenció és l’enorme i esbelta columna.

Una vegada em arribat tots, la visitem pam a pam. Primer ens dirigim a la sala Voltors, i a la recerca d’un petit niu de «pisolitos» i del petit crani fossilitzat d’un posible Myotragus Balearicus, una cabra petita -d’uns 40 centímetres d’altura- que es va trobar per primera vegada a coves de Mallorca i Menorca en 1909. Es tracta de la Cabra-rata balear Myotragus balearicus (en grec, «cabra-rata de les Balears») és una espècie de la subfamília Caprinae que habitava a les illes de Mallorca i Menorca fins a la seva extinció fa uns 5000 anys. Encara que sempre s’ha descrit com una estranya cabra, les últimes anàlisis genètiques realitzats a la Universitat Pompeu Fabra indiquen que el Myotragus estava més estretament emparentat amb les ovelles. La caça abusiva, el fracàs de la domesticació i la introducció d’altres animals domèstics com a cabres i ovelles (competència i aclarariment de boscos per a la seva alimentació) o cans i porcs que les depredassen serien les causes que van portar probablement a aquesta cabra nana a la seva desaparició.

Científics de la Universitat de les Illes han arribat a la conclusió recentment que un canvi climàtic localitzat en l’àmbit mediterrani va provocar l’inici de la fi, sent l’home del neolític qui donà la punta en els seus últims anys a aquesta curiosa espècie que ve a unir-se al club dels perjudicats per la presència de l’ésser humà.

Després de passar-ho bé en aquest meravellós entorn, comencem la remuntada paral.lels a la gegantesca columna.

Un día ben aprofitat i difícil d’oblidar.

Grup de Muntanyisme

Archivos mensuales: octubre 2016