Archivos mensuales: febrero 2017

Tiempo total ruta: 6 h.

Distancia total ruta: 5 km.

Altitud mínima: 548 m.

Altitud máxima: 929 m.

Desnivel: 456 m.

El descenso desde Puig Caragoler hasta Sa Bretxa Vella, siempre por la cadena, tiene una pendiente media del 50%

512.Nas del Dimoni gran 865 m i Puig Caragoler des Guix 910 m

Curiós topònim, el Nas del Dimoni ho formen dues enormes i espectaculars agulles, situades al «NO» del cim del Puig Caragoler des Guix 910 m, accedir-hi és bastant delicat, i més amb un dia amb fortes ventades superant els 40/50 km/h, per això hem renunciat pujar a la segona agulla petita).

Em sortit del restaurant del Coll de sa Batalla després d’haver-hi fet un cafetet i des d’on ja podem veure l’impressionant agulla del Nas del Dimoni, baix l’espadat del Puig Caragoler del Guix.

Prenem cap a Comafreda i uns 200 m abans d’arribar al portell amb la barrera que dóna entrada a la finca, ens sortirem del camí (esquerra) cap amunt per dins l’alzinar, als 6de pujada sortirem a un antic camí de carboners, que agafarem per seguir fins al seu final. Ara es tracta de seguir les fites fins a arribar a la paret de partió de la finca de Comafreda que no traspassarem, seguirem pujant paral·lels i en ziga-zaga. Ben aviat ens situarem davall de l’agulla petita. Ara seguirem en diagonal esquerra en lleuger ascens direcció a l’espoló i un redol planer on podrem admirar la immensa panoràmica. Prosseguim l’ascens entre carritxeres i a prop del contrafort del puig Caragoler des Guix 910 m fins el que pareix el final, arribat en aquest punt baixarem uns metres per anar a la capçalera d’una vertiginosa canal, la referència la tindrem a la part superior de la canal que té un marget estratègicament construït que superarem sense dificultat, gràcies un fil ferro fermat a una estaca de ferro a la nostra esquera superior. Des d’aquí ja intuïm el Nas del Dimoni gran 865 m però abans de coronar el cim hem de superar un delicat tram. Primer descendirem uns metres per una cornisa i ens situem al comencement d’una petita canal que s’enfila, ens ajudarà a superar-la dues grapes. Superem aquest primer ressalt i quedem en un petit calladet, on per cert el vent bufa molt fort, ara hem de superar el tram pot ser mes delicat i per això muntem un cordino de seguretat en tot aquest tram i el superior, desgrimpem uns metres fins a arribar a una grapa, prosseguim fins a un pi i des d’aquí seguim ascendint fins a arribar a una paret que superarem gràcies a tres grapes més ben col·locades. Ara ja estem a la part alta de l’agulla, només ens queden 4/5 metres per coronar el cim. Fem les fotos i davallem tot duna perquè les ventades són molt fortes i ho fan perillós. Descartem anar a l’agulla petita.

Tornem enrere fins al contrafort per seguir direcció SO, és una zona de carritxeres amb diferent es pujades i davalles i alguna desgrimpada fins a arribar a una pala que ens tanca el pas, aquí se’ns obri la via per on grimparem deixant un ninot a la nostra dreta, a poc a poc el tram s’ha anirà estrenyent fins convertir-se amb una escletxa que ens donarà pas a la part superior de la carena, donant així per acaba la llarga grimpada.

A la nostra dreta tenim el puig des Grau 867 m i al fons el puig de n’Ali 1.038 m, i a la nostra esquerra el proper objectiu el puig Caragoler des Guix, prenem la marxa fins al cim per un terreny càrstic i difícil de transitat. Arribats al cim no s’hi pot estar de la ventada que far i decidim iniciar el descens direcció O seguint en lo possible la carena.

Si abans el terreny ens havia paraescut complicat, ara aquests terrenys de rellars resulten intransitables. Aquí el lapiaz agafa les formes exocàrstiques amb solcs tremendament esmolats, una caiguda et xapa en dos.

Superat aquest infernal terreny, arribarem a una zona boscosa totalment diferent i a pots metres a l’antic camí de LLuc (GR 222) a tan sols de 50 m abans de la Bretxa Vella.