513.Cova-Avenc de can Millo o Coanegrina

 

Distancia total recorrida, hasta el Avenç: 11.01Km.

Tiempo total empleado, incluido interior cueva: 8 h.

Altitud mínima: 204 m. (justo Possesió en Can Millo.)

Altitud máxima: 468 m. (punto de partida)

Altitud entrada cueva: 277m.

Desnivel Positivo: 465 m.

Desnivel Negativo:465 m.

Atención: Concentración de 3,4% de CO2 en verano.

513.Cova-Avenc de Can Millo o Coanegrina.

Aquesta cova-avenc sa li coneix amb varis noms; Avenc de Cohua Negrina, Cova de Can Miró, Cova de Coanegrina, Cova de Can Millo o de Ca na Milló.

L’accés a l’avenc és a través d’un tirany que parteix de darrere les cases de Can Millo i Can Damià. La cova es troba al costat esquerre de la Coma d’en Soler o Comellar de Ca sa Coanegrina, a la part superior de l’alzinar que cobreix aquesta àrea. L’entrada ha estat modificada per l’home engrandint el forat principal d’accés i col•locant-hi uns escalons de pedra i terra.

Si bé la cova és coneguda des de temps prehistòrics, el seu coneixement més exhaustiu ha estat fet al llarg del s. XX. L’eminent geòleg Bartomeu Darder Pericàs el 1932[1] escrigué: «En la isla de Mallorca se había indicado que la sima denominada Avenc de Cohua Negrina, en la finca de Son Pou, de Santa Maria, daba a un río subterráneo, y al descender a ella pudimos comprobar que se trataba simplemente de dos baches de unos dos metros cuadrados de superficie». Cal destacar les exploracions dutes a terme el 1917 i les de 1953

La via més coneguda es localitza a l’extrem est i té l’accés a través d’una galeria de sostre baix que du al pou principal. Aquest pou té una baixada inicial de 5 metres seguits d’un pendent llenegadís d’uns dotze metres més. A partir d’aquí s’inicia una vertical de trenta metres més que acaba a una planta situada a la cota -37 m. La cavitat llavors manifesta una tendència horitzontal allargada en direcció est.

L’altra via de baixada s’inicia amb tres metres verticals i arriba a una sala de considerables dimensions. En aquesta sala s’hi localitzen un conjunt de restes òssies fossilitzades d’un nombre indeterminat d’individus del petit caprí endèmic Myotragus balearicus. Després es davalla per un rost que du a un nou pou d’uns quinze metres de vertical, del qual parteixen un seguit de galeries de caràcter laberíntic, fins a arribar a la mateixa cota -37 m. de la primera via. A la part terminal s’hi observa, escrit a llapis sobre la roca, una relació de sigles i s’identifica el GES Grup d’Exploracions Subterrànies, amb data 2 d’abril de 1953. Seguint per passatges d’aspecte caòtic s’arriba a la capçalera del pou final que du a la «Sala des Fang», de grans dimensions,(30 x 20 x 8 ) a la cota -71 m, 3,4% de Vol. de CO2 a l’estiu.

Font: Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure
Font; Corpus Cavernario

flickr75youtube75wikiloc75

512.Nas del Dimoni i Puig Caragoler des Guix

 

Tiempo total ruta: 6 h.

Distancia total ruta: 5 km.

Altitud mínima: 548 m.

Altitud máxima: 929 m.

Desnivel: 456 m.

El descenso desde Puig Caragoler hasta Sa Bretxa Vella, siempre por la cadena, tiene una pendiente media del 50%

512.Nas del Dimoni gran 865 m i Puig Caragoler des Guix 910 m

Curiós topònim, el Nas del Dimoni ho formen dues enormes i espectaculars agulles, situades al «NO» del cim del Puig Caragoler des Guix 910 m, accedir-hi és bastant delicat, i més amb un dia amb fortes ventades superant els 40/50 km/h, per això hem renunciat pujar a la segona agulla petita).

Em sortit del restaurant del Coll de sa Batalla després d’haver-hi fet un cafetet i des d’on ja podem veure l’impressionant agulla del Nas del Dimoni, baix l’espadat del Puig Caragoler del Guix.

Prenem cap a Comafreda i uns 200 m abans d’arribar al portell amb la barrera que dóna entrada a la finca, ens sortirem del camí (esquerra) cap amunt per dins l’alzinar, als 6de pujada sortirem a un antic camí de carboners, que agafarem per seguir fins al seu final. Ara es tracta de seguir les fites fins a arribar a la paret de partió de la finca de Comafreda que no traspassarem, seguirem pujant paral·lels i en ziga-zaga. Ben aviat ens situarem davall de l’agulla petita. Ara seguirem en diagonal esquerra en lleuger ascens direcció a l’espoló i un redol planer on podrem admirar la immensa panoràmica. Prosseguim l’ascens entre carritxeres i a prop del contrafort del puig Caragoler des Guix 910 m fins el que pareix el final, arribat en aquest punt baixarem uns metres per anar a la capçalera d’una vertiginosa canal, la referència la tindrem a la part superior de la canal que té un marget estratègicament construït que superarem sense dificultat, gràcies un fil ferro fermat a una estaca de ferro a la nostra esquera superior. Des d’aquí ja intuïm el Nas del Dimoni gran 865 m però abans de coronar el cim hem de superar un delicat tram. Primer descendirem uns metres per una cornisa i ens situem al comencement d’una petita canal que s’enfila, ens ajudarà a superar-la dues grapes. Superem aquest primer ressalt i quedem en un petit calladet, on per cert el vent bufa molt fort, ara hem de superar el tram pot ser mes delicat i per això muntem un cordino de seguretat en tot aquest tram i el superior, desgrimpem uns metres fins a arribar a una grapa, prosseguim fins a un pi i des d’aquí seguim ascendint fins a arribar a una paret que superarem gràcies a tres grapes més ben col·locades. Ara ja estem a la part alta de l’agulla, només ens queden 4/5 metres per coronar el cim. Fem les fotos i davallem tot duna perquè les ventades són molt fortes i ho fan perillós. Descartem anar a l’agulla petita.

Tornem enrere fins al contrafort per seguir direcció SO, és una zona de carritxeres amb diferent es pujades i davalles i alguna desgrimpada fins a arribar a una pala que ens tanca el pas, aquí se’ns obri la via per on grimparem deixant un ninot a la nostra dreta, a poc a poc el tram s’ha anirà estrenyent fins convertir-se amb una escletxa que ens donarà pas a la part superior de la carena, donant així per acaba la llarga grimpada.

A la nostra dreta tenim el puig des Grau 867 m i al fons el puig de n’Ali 1.038 m, i a la nostra esquerra el proper objectiu el puig Caragoler des Guix, prenem la marxa fins al cim per un terreny càrstic i difícil de transitat. Arribats al cim no s’hi pot estar de la ventada que far i decidim iniciar el descens direcció O seguint en lo possible la carena.

Si abans el terreny ens havia paraescut complicat, ara aquests terrenys de rellars resulten intransitables. Aquí el lapiaz agafa les formes exocàrstiques amb solcs tremendament esmolats, una caiguda et xapa en dos.

Superat aquest infernal terreny, arribarem a una zona boscosa totalment diferent i a pots metres a l’antic camí de LLuc (GR 222) a tan sols de 50 m abans de la Bretxa Vella.

flickr75wikiloc75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina