Archivos mensuales: abril 2018

576. Cova dels Coloms i Polvori de na Beiana

Publicada en de

Circular: Sí
Distancia total Recorrida: 3,83 km
Total Tiempo Actividad: 2,40 h
Altitud mínima: 156 m
Altura máxima; 356 m
Profunditat máxima: -55 m

 576. Cova dels Coloms o de na Burguesa i Polvorí de na Beiana.

Avui ens endinsarem a la Cova dels Coloms o també Cova de na Burguesa o també Cova de na Beiana i visitarem les que varen ser les instal·lacions militars del polvorí de na Beiana, a la Serra de na Burguesa ( Calvià ).

Aquesta cova, com moltes altres, té diversos noms; en J. Mascaró la denomina en 1995 com a Cova de na Burguesa. En Joaquim. Montoriol i Pou, gran innovador geoespeleológic, la publica en 1963 i li diu cova des Coloms.

Després visitarem un dels indrets menys coneguts, el polvorí de na Beiana, unes construccions militars d’alt valor arquitectònic.

Un projecte signat pel capità d’enginyers Ricardo Echevarria i per l’enginyer comandant Taix és aprovat definitivament el 15 de febrer de 1906 i ratificat per Reial Ordre de 21 d’abril de 1906. Es construeixen unes instal·lacions dotades de tres magatzems separats amb una capacitat cadascun entre 80 i 100 tones de pólvora. Dos d’ells seran soterrats i l’altre situat a l’interior d’una excavació. Es dotarà a les instal·lacions d’un cos de guàrdia amb una capacitat per a vint homes. Al peu de cada magatzem s’hi bastí una garita de guàrdia i control i uns molls de càrrega. S’acabà de construir i entrà en funcionament el 3 d’agost de 1911.

El polvorí deixà de tenir utilitat per a l’exèrcit sotmès a una forta reorganització gairebé cent anys després de la seva inauguració. L’any 2005 els terrenys foren desafectats i subhastats per part del ministeri de Defensa.

Actualment i Urbanísticament la zona consta d’un grau màxim de protecció. Els terrenys varen ser desafectats i venuts a la immobiliària Kühn&Partner fa anys, segons informacions aparegudes als diaris. Per la qual cosa sembla que el destí futur de l’antic polvorí de na Beiana és el de convertir-se en un establiment hoteler a l’estil del fortí del cap Enderrocat o tal vegada en residència d’un magnat gelós de la seva intimitat a l’estil de la Fortalesa de Pollença.

El nom sembla ser la feminització del malnom Beia, tan comú a Mallorca. Hem vist altres vegades aquest recurs tan habitual per fer referència a diversos accidents geogràfics.

Continuem:

Pujam fins al mirador de la serra de na Buguesa o de Porto Pi com es coneixia abans, l’indret anomenat antigament el puig del Caragol de Beiana. On l’any 1924 l’urbanista Bernat Calvet donà 10.000 m² de terreny per construir el monument dedicat a Nostra Senyora de la Pau. Les obres no es realitzaren, però l’any 1940 s’hi bastí una capelleta dedicada a l’Immaculat Cor de Maria i una petita creu. L’actual configuració prové de l’any 1967, quan s’hi aixecà una voluminosa peanya de ciment armat, de 22 m d’alçada. L’escultura de Nostra Senyora de la Pau data de 1985 i és obra de Joan Ginard -Sarasate-.

Aquesta serra fou, fins a principi del segle XX un conegut lloc de pastoreix d’estiu pel remat de la zona, d’aquí el nom que rep el coll dels Pastors. I ja més recentment recordem el trist succés i negre de principis dels anys noranta, quan la serra fou objecte de l’especulació urbanística i fou víctima d’un gran incendi provocat que va destruir la vertent més septentrional.

Caminarem per la pista durant exactament 1 km en lleugera pujada, fins a arribar a una corba de 90°, punt clau, ja que serà el punt inicial i final, on l’abandonarem i agafarem un tirany N ( dreta), per aquest mateix tirany tornarem més tard, però estarem atents perquè només a uns 10/12 m de dita corba abandonarem el tirany ( dreta), per agafar un altre tirany menys evident, que en mitja i a vegades forta davallada ens durà a un petit comellar o torrentera molt brut de vegetació i que fa mal avançar que seguirem fins que un gran salt ens talla el pas. Esteim al capdamunt del polvorí de na Beiana. En aquest punt remuntarem uns metres per la seva esquerra, i ens situarem a una àmplia cornisa, i cercarem un petit forat situat sobre la boca principal de la cova.

Accedim a la cova per aquest foradi i entrem a la sala Central, el primer que ens crida l’atenció és que no és fosc gràcies a l’entrada de la claredat de l’exterior a través de la boca principal i la sala dels Blocs al nivell inferior.

Ara ens toca recorre la cova per totes les seves sales i regates; un recorregut prou interessant i entretengut, començant per la sales Central, de les Estàtues, de les Columnes, dels Quiròpters, ses saletes dels Grafitis i de l’Eco, per sortir finalment per la galeria de l’Argila, que d’argila no te  res però de pols no te l’acabes. Superarem el pas de s’Escaleta encara amb restes de s’escaleta  de fusta, seguirem per una gatera i finalment sortirem a l’exterior per un altre foradí parescut al que hem fet servir per entrar. Tal vegada el tram més «complicat» sigui l’accés Rampa de les Columnes, vertical amb pocs agafatais i bastant relliscós.

Dins la cova podem trobar alguns grafitis prou antics fets pels mateixos soldats i per desgràcia alguns més recents de gent que necesita deixar la seva cagada per tot on va, com un d’un tal «Pascual».

Igual que la Cova d’en Domingo, la cova des Coloms, fou visitada durant molt de temps pels soldats del polvorí de Beiana, deixant en ella gran quantitat de grafitis, i qualque altre petròglif. El grafiti més antic detectat correspon a l’any 1920 i el seu responsable es J. Pérez. Un altre d’en Ramón Pallares, coincideix amb el fi de la guerra civil espanyola.

Altres transcripcions:
– 1969, El cabo Grandoso. – Bauza … Ribera, Pagés Ribera 23-9-1935.
– Cabo Juan Ramón Artillería 13-08-30 Muro.
– 13-08-30Artillero, de Felanitx, Rafael García.
– J.A.B. 2 de C.R.T. 6-6-64 Bayana. -Artillero M. Morey Vaquer 10-12-59 Bayana.
– Los artilleros de bayana, 26-11-43, G.P.; M.P.; F.M.; R. O.
– Los artilleros de ultramar, quincena del año 1921, Juan Forti.
– Los tres artilleros de cuota. Guillermo Martorell 1926, Joaquin Tous Rovira, (el tercer nombre es inteligible).
– Miguel Borras, 5-6-1923.
– Los dos artilleros Juan Figueras y Juan Ramón … en fecha 14-10-45.
– Juan Soli Mujal, 14-10-45. – 21 de mayo, Ramón Pallares 1939.
– 1939 Ramón (el apellido es difícil de precisar).
– Juan Vera, 1937

En acabar aprofitem per menjar a l’ombra de la gran balma. Després iniciem la davallada per anar a cercar l’entrada de la sala dels Blocs i la Galeria Artificial que té un recorregut de 40 m. Segons sembla ser, la galeria es va construir per extreure el gúa de la cavitat (MONTORIOL1963).
La sala dels Blocs, té una dimensió de 35 x 40 m i una altura de 27 m fins al seu sostre i, arribant als 38 m fins al sostre de la cavitat de la sala Central. És un enfonsament i buidatge de la cavitat, predominant la morfologia clàstica, que ha quedat al descobert. Gràcies a això, la sala Central és il·luminada per la llum natural.

En acabar anem a cercar un antic tancat amb estaques de ferro i fil ferro de pues ( avui en dia no representa cap dificultat) que ens servirà de guia per davallar fins al camí des Caragol que ens durà per dins el complex militar de Beiana, on podrem veure les excel·lents construccions dels polvorins i les torretes de vigilància.

Continuem fins al final on es troba la Cantina i tot duna ens ve al cap unes fresques chandis….., després i al seu costat s’inicia un camí molt envaït per la vegetació, per això a vegades pareix més un tirany que un camí, que transcorre per dins el torrent/barranc del Mal Pas, passarem per devora un forn de calç, el camí avança en lleugera pujada, en arribar a un encreuament, no agafarem el de la dreta que ens duria a prop del Coll dels Pastors,  sinó que continuarem pel de l’esquerra ( recte), a mesura que anem guanyant altitud anirem ampliant les meravelloses vistes sobre Palma, continuem sense abandonar el camí fins  arribar a dalt de tot, a la pista on hem començat avui mati i  que he comentat a l’inici.

Hem consultat les següents fonts:
BERMEJO, J., LÓPEZ, B., MINGUILLÓN, R., MATEU, T. y HERRÁEZ, G., 2014.Grafitis y petroglifos en las cuevas de Mallorca. : 64-73. Grupo de Espeleología de Villacarrillo, G.E.V. (ed.) Gota a gota nº 4 64-73. Grupo de Espeleología de Villacarrillo, G.E.V. (ed.)

TOPONIMADEMALLORCA.NET

MINGUILLÓN, R. y GARCÍA, P., 2016. Cova dels Coloms, Serra de Na Burguesa (Calvià, Mallorca). Gota a gota, nº 12: 13-19. Grupo
de Espeleología de Villacarrillo, G.E.V. (ed.)

Corpus Cavernario Mayoricense de José Antonio Encinas.

veure fotoswikiloc75youtube75

575. Puig de Galatzó pel pas de s’Encletxa de Xaloc

Publicada en de

Circular: Sí
Distancia total Recorrida: 6.9 km.
Total Tiempo Actividad: 4’50 h
Altitud mínima:
Altura máxima; 1.027
Desnivel Positivo acumulado:
Desnivel Negativo acumulado:

 575. Puig des Galatzó pel pas de s’Encletxa de Xaloc i tornada pel pas de sa Salleta Petita.

Iniciem el nostre recorregut d’avui des de Puigpunyent, agafem la ctra. de Galilea (Ma 1032) i 100 m després de la plaça de l’Església, a mà dreta, agafem el camí des Plà del Delme on hi ha un cartell indicador de la Reserva de Galatzó, Continuarem per aquest carrer mal asfaltat fins a l’entrada de la Reserva de Galatzó (esquerra), noltros continuarem (dreta)pel mateix carrer ascendent obviant les diferentes bifucacions de la dreta fins arribar a un replà d’una antiga i petita pedrera, on podrem deixar els cotxes.

Continuem ara caminant, en la mateixa direcció pel carrer ascendent fins a trobar a uns 250 m a mà dreta un camí pedregós que l’agafem i ens portarà a l’aixuta Font des Pí,

És una font enclotada que mitjançant una mineta o canal soterrada diposita l’aigua a un abeurador. Està excavada en una roca natural i té el coll d’accés en pedra en sec per donar-li consistència.

La font es va assecar fa uns 20 anys, el pi que donava nom fa anys que fou talat i fins fa poc, tant la cisterna com l’abeurador estaven plens de pedres. Afortunadament s’han netejat aquests elements i s’han fet treballs de restauració, sobretot en l’empedrat del clot de captació.

Ara, iniciem una mitja pujada per dins l’alzinar fins al coll des Carniceret, fácil de localitzar per la torreta de contraincendis. Continuem ( esquerra) pel mateix caminoi que du al Puig des Galatzó. Però em d’estar atents perquè quan el caminoi inicia el descens per l’altre vessant noltros ho deixam i remuntam la carena que ens queda a l’esquerra, la qual ens durà ràpidament sota els espadats del vessant de llevant, en el principi es el mateix itinerari per anar al pas de s’Encletxa ( no confondre amb el d’avui), continuarem ascendint per un terreny molt pedregós que forma una gran pala i ens situarem a la part final.

Ja em guanyat suficient altitud el que en premia amb unes espectaculars vistes. Girem S. (esquerra) i ens fitxarem amb la part alta de la cuculla perquè hi ha un gran forat que ens ha de servir de guia. Anirem a situar-nos just davall el forat i per això em d’entrar dins una amplia i bella canal que no es veu fins que hi has arribat. Una vegada estem dins iniciem un curt descens direcció SW (dreta) , per situar-nos a una petita pala amb una gran pendent i que pareix que no té sortida més que per l’abisme. Però no és així hi ha dues sortides, una primera fent una mitja grimpada bastant vertical cap a un pí tombat, i l’altre està una mica més avall, tans sols a un parell de metres de l’abisme, per arribar-hi em de descendir per la part dreta fins situar-nos quasi al final i fer una petita grimpada. Una vegada em sortit d’aquesta cinglera, prosseguim l’ascens per la dreta per situar-nos a l’inici d’una nova i llarga canal tupida d’un beneït càrritx. No sé per què al càrritx no se li fa un monument, ho té ben merescut.
Bé, dit aixó, prosseguim ascendint per dins aquesta canal fins a la part alta on ens tallam el pas les parets finals, que superarem per la dreta, amb un barrer esforç fent una grimpada.

Ara ens dirigim a la part culminant de la ruta, el cim del Puig de Galatzó amb els seus 1.027 m, on aprofitem per descansar i menjar. No esteim sols, hi ha una gentada de turistes. Des del cim podem contemplar unes excelents panorámiques, sobre el sector sud i central de la Serra de Tramontana (Puntals de Planícia, Mola de Planícia, Puig Major, Massanella, Mola des Ram, etc, pel N Serra dels Pinotells, Mola de s’Esclop, Puig de ses Fontenelles, Puig Batiat), etc.

Iniciem el descens per la carena S, a la recerca del pas de sa Salleta Petita, per això em d’arribar fins a la cota 848 m i abandonar la baixada per la carena per l’esquerra i iniciar un fort descens, es el pas de sa Selleta Petita.

Com orientació pel descens i encara que al començament ho feim voltejant per l’esquerra, aviat canviem de direcció i ho feim direcció S ( dreta), i sempre amb la paret del pas des Ratxo que hi ha enfora al nostro enfront, en la davallada trobarem qualque fita i també fletxetes vermelles i que ens resulten tan familiars, he Pep ?. Aviat ens situarem davall els espectaculars penya-segats, que ens donen ombra, que s’agraeix. Arribarem a una rosseguera que ens situarà ja dins el pinar i ràpidament trobarem el tirany que ve ( dreta) del pas des Ratxo, noltros girem esquerra i aviat arribem a una pista, seguit d’una barrera metàl•lica i a pots metres el carrer asfaltat. Que agafem (dreta), que ens portarà a la pedrera on tenim els cotxes.

Avui no ens podem perdre ses chandis i cervesetes ben fresques, així que ràpidament ens dirigim a un bar a Puigpunyent per hidratar-nos. Donant així per acabada la interesant ruta d’avui.

veure fotosyoutube75wikiloc75

574. Punta dels Capellans

Publicada en de

Circular: Sí
Distancia total Recorrida: 11 km.
Total Tiempo Actividad: 10 h. (6h movimiento y 4 detenidos.)
Altitud mínima: 1 m Nivel del Mar.Altitud Máxima: 368 m.
Desnivel Positivo acumulado: 938 m.
Desnivel Negativo acumulado:938 m.
Descenso a Capellans: 1 km.
Grado pendiente: 50 al 60%
Grado pendiente, desde inicio torrentera a Puntals: 20 al 40%

 574. Punta dels Capellans, pels passos de ses Piquetes i de s’Argamassa

Sortim del turístic port de la Calobra direcció al torrent de Pareis, per vial asfaltat que condueix a la placeta d´en Vidal, dedicad a Francesc Vidal Sureda (1888-1942) per la seva dedicació a favor del turisme a Mallorca. Els serveis de bany estan tancats, oberts únicament per als turistes en temporada estiuenca i aquestes encara no han arribat en massa. Des de la placeta, coneguda també amb el nom de Racó d´en Lluc, anem a través d’uns túnels d’uns 200 metres de llongitud i perforats en els penya-segats, que comuniquem amb la desembocadura del Torrent de Pareis. Abans de la construcció d’aquest accés, realitzat l’any 1950, el camí entre el torrent i el port es feia a través d’un dificultós pas escalonat anomenat pas des Carrer Nou, el qual aprofitava un sortint dels penyals. En el que l’any 1924 es varen fer construir uns 300 escalons

Traspassat el túnel ens deixa a s’Olla i després de descendir els últims graons deixem a la nostra dreta sa Font Salada, una de les cinc fonts que es troben dins de torrent de Pareis de la qual brolla aigua salada, les altres són la font de s’Hort des Bosc nom que rep d’un antic hortet que hi havia a la zona, la fonteta de s’Om, fonteta de s’Anguila i és Degotís, aquest tan conegut pels aficionats a fer el torrent, ja que en s’estiu, és l’únic lloc on pots beure. Cal dir que a més de les cinc fonts documentades hi ha una surgència d’aigua que surt de baix dels cingles de s’ Olla que alimenta aquest gorg.

Sense sortir de s’Olla ens dirigim al gorg del mateix nom, el gorg de s’Olla de gran superfície i d’escassa fondària que te sempre aigua. El creuem per la part menys fonda on l’aigua ens arriba fins als genolls i ens situa davall el cingle del mateix nom.

Ja veim ses piquetes que marquen la via per on pujar/escalar, en un indret espectacular.
Comencem l’eixida, un darrer l’altre i en pocs minuts em assolit gran altitud i podem anant gaudint de les impressionants vistes sobre s’Olla i els penya-segats que l’envolten. Les piquetes són de gran ajuda per anar superant tram a tram. Quan s’ha acabem ens queden unes darreres grimpades que ens deixaran a la part superior del pas. Ara només queda continuar per dins aquest Torrentó fins al pla del Pí, amb el seus cinc característics grans pins, un bon lloc per descansar. On coincidim i feim una xarradeta amb uns companys que van als Forats Grossos.

Continuem la ruta NE en forta pujada per situar-nos a la part alta del plà on ja veure’m restes d’un antic traçat, continuem N en un terreny una mica més planer i aviat arribem al mirador del pare Rafel ( 397 m). Un lloc, elevat i dominant d’amplíssims horitzons. Mirant cap a l’Est s’abrassa amb tota la seva impressionant grandesa el Puig Roig, que avança cap aquí la punta de la Penya Vermella damunt precipitats costaners i elevats cingles espadats. Baix a les mostres peus, entrant en el mar, la Punta dels Capellans, i les cales Capellans (a la dreta)i Teix (a l’esquerre). Al lluny -punta més avançada sobre el mar- el Morro d’en Llobera i, un poc més ençà, el sortint del Morro d’en Bordils amb la Torre de Lluc, Continuem pel camí en davallada, superaran un revolt de camí empedrat en bon estat. Continuarem fins a arribar a la cota 374 m, on és pot veure l’amplíssima coma per on davallar, com a única possibilitat de penetrar aquell món estrany i hostil.
Començarem per la part mes propera al contrafort ( esquerra), per situar-nos quasi davant un petit calladet (esquerra), per, des d’aquí, emprendre una molt forta davallada NE pel mig de la coma, ens pot servir de referència un gran pi que deixam a dalt a l’esquerra. Girem N Continuem davallant per l’esquerra d’aquesta torrentera on podrem veure un petit Ninot, continuem davallant ja per terreny menys complicat.

La vista sobre el braç que entra al mar que forma la Punta dels Capellans és d’una immensa bellesa.
Queda superar el tram que ens separa fins la punta, salvant els diferents desnivells sempre per l’esquerra. per terreny primer complicat per després passar a mes clar.

La tornada la farem desfent les nostres passes cap al Pla dels Pins. Després del cingle, el camí fa un grapat de llaçades i acaba per desaparèixer, és una baixada que es pot fer per qualsevol lloc, segurament la millor via és pel costat més apropat a la mar ( dreta) fins a arribar als grans pins que donen nom a aquest pla,
Ara iniciem en lleugera pujada l’itinerari cap al pas de s’Argamassa. A ‘Marines de Tramuntana’ dels germans Sastre, s’anota: «El pas de s’Argamassa constitueix la ruta clàssica que comunica el torrent amb el morro de sa Vaca i la possessió des Cosconar. El pas no és dificultós de seguir ni de difícil ascens. Actualment és complicat per mor d’algunes grans esllavissades i desploms de roques, que la fan certament perillosa, malgrat la instal•lació d’uns cables i cordes de seguretat en bona part del recorregut». Es diu que un temps presentava uns graons obrats amb pedra i morter, fet que segurament va donar origen al seu nom. Encara que actualment aquesta versió ha perdut força perquè mai hi ha agut argamassa a la seva construcció, i en canvi agafaria el nom del Puig de Es Gamassà situat just al damunt de la cova de sa Pols o des Pas de s’Argamassa.
S’inicia una davallada vertiginosa cap al llit del Torrent de Pareis, primer per una llarga i aèria cornisa, seguit d’una desgrimpada fins a un calladet coronat per una petita agulla, punt on poder admirar l’impressionant Olla als nostres peus. Seguim el descens i a s’enfront podem veure el Camí de s’Hortet que travessa el Coll de S’Obaga, com es pot observar, baixant per un esgarrifós coster, empresa que feia ben merescudes les pobres hortalisses que s’hi collien. Poc més enllà de l’hortet es veu el Gorg de sa Xemeneia Acabem al tàlveg del torrent, baix el cingle des Bolitx i la boca de la cova de sa Pols o des Pas de s’Argamassa , un coval de 20 m de llargària per 12 m de fondària i uns 6 d’altària.

veure fotoswikiloc75

573. Torrent des LLi

Publicada en de

Data: 2-04-2018

Circular: No
Tiempo Total de la Actividad: 4 h
Distancia Total recorrida: 2,39 km
Ràpel máximo: 54 m
Altitud máxima: 354 m

573. Torrent des LLi

Després de les quantioses pluges de la pasada setmana, aquest torrent i gracis a les aigües que vecen del torrent del Rafal, duia un cabdal prou interesant i molt disfrutós.

En aquesta ocasió em davallat al tàlveg per l’accés que hi ha pasat uns 700 n les cases de Son Mas.

Cal destacar tres salts, que estavan impresionants, el salt de sa Figuerassa de 32 m, el salt Gran de 54 m i la Gran Cascada un tobogán de 31 m, tot una autèntica coa de cavall.

veure fotosyoutube75wikiloc75

572. Torrent de Solleric

Publicada en de

Data: 31-03-2018

Circular: No
Tiempo Total de la Actividad:
Distancia Total recorrida: 7,09 Km
Ràpel máximo: 20 m
Altitud máxima: 516 m

572. Torrent de Solleric

L’accés al torrent ho farem per un indret que per noltrós es nou.

Deixarem els cotxes a la zona habilitada en el km 18 de la Ma2100, la ctra que va d’Alaró a Orient.

Després ens anem amb un cotxe fins al km 13, on al costat de l’entrada a la finca hi ha lloc per aparcar un cotxe. A l’altra part de la ctra, hi ha un botador metàl·lic que dóna accés a un tirany que transita en lleugera davallara i paral·lel al torrent Pregón, fins a arribar al seu tàlveg. L’travessam i caminem en lleugera pujada i paral·lels al torrent que ara tenim a la dreta. Anem avançant NE fins a trobar un antic camí que ens durà a un camp de marjades i a una caseta. Continuem davallant fins a trobar-nos amb el torrent Solleric. Quan tenim als nostres peus el torrent iniciem la pujada pel seu costat esquerre fins a trobar un magnífic camí empedrat, que comunica les finques de Solleric i de Comasema, que transita per la zona anomenada es Barranc. La pujada per aquest camí és mitja-forta, passarem per davant unes balmes, seguidament travessarem una barrera metàl·lica. Continuem pel camí i quan anem arribant a la part més alta passarem una altra barrera metàl·lica i un coll de tords. Continuem en lleuger descens per anar a cercar el tàlveg del torrent a una zona més planera. Ens posem els neoprens i a l’aigua s’ha dit.

La capçalera del torrent es troba a una cota de 500 m en el coll que separa la Mola de son Monserrat i la serra d’Amós, Ja en el tàlveg trobem el primer salt, amb placa a la dreta, de 12 m. més altres 3 m desgrimpables per l’esquerra, després de caminar uns 200 m. ens troben el segon salt de 10 m. equipat amb dues plaques. Després vé el salt més alt que fa 20 m, li deim el salt de sa Cova perquè té a 4 m. de l’inici una cova de grans dimensions formada pel taponament d’una gran roca, Seguidament ve un altre salt important de 15 m. també equipat amb dues plaques. La resta de salts que queden abans d’arribar al pla de Solleric són tots desgrimpables.

Una vegada superat el primer tram diferenciat del torrent, el més esportiu,  transita pel pla de Solleric sent el seu punt més característic el pontet pel qual passarem per davall.
Després comence la tercera part del torrent on s’engorxa i que es situa enmig de la ctra. Ma-2100 i el camí GR-221, en aquest tram té dos salts de 4/5 m. equipats amb placa i pont de roca, aviat arribem a la presa on sa pot dir que acaba el interessant. Les darreres fortes aigües caigudes han taponat la presa hi ha convertit la zona molt relliscosa i plena de branques i troncs. Decidim superar la presa per la seva esquerra, encara que el fàcil seria per la seva dreta, fins situar-nos en el seu capdamunt de l’extrem esquerra hon hi ha un enorme pi, des del qual li passem un corda per rapelar 3 m fins a una alzina bífida, ara ja en l’altre vessant, on posem corda i rapelem 10 m més fins situar-nos al tàlveg i superem així la presa.

Amb aquesta actuació acabem el descens del torrent de Solleric, ara ens queda caminar uns metres pel tàlveg, fins a arribar a un esbaldrec de la pared de l’esquerra per on sortirem a una zona planera on aprofitem per canviar-nos i menjar una mica. Continuem pel tirany, amb el torrent a la nostra dreta, fins que arribem a una zona de garrovers i on el tirany s’enfila per amunt cap a l’esquerra, noltros l’abandonem direcció dreta i travessem el torrent a l’altre vessant on hi ha un camí que duu a les cases de s’Oliveret, continuem pel camí i passem per una pista de tenis, continuem i traspassem una barrera, fins a arribar just on el camí del GR-221 travessa el torrent i on hi ha ses passadores amb el passamans de ferro. Ens feim unes fotos, i prenem el GR-221 direcció a Alaró i a l’aparcament on el mati hem deixat els cotxes. Ara ens queda anar a cercar l’altre cotxe que aviam deixat al Km-13.
I acabem fent unes chandis…..

veure fotosyoutube75wikiloc75

571. Torrent de l’Ofre

Publicada en de

Data: 14-03-2018

Circular: Sí
Tiempo aproximación: 75′
Tiempo Total de la Actividad: 3,15 h
Salto máximo: 30 m
Cuerdas utilizadas: 2 x 40 m; 1 x 20 m

571. Torrent de l’Ofre

Un dels clàssics dins el món del torrentisme a Mallorca.

Aquesta Setmana Santa ha caigut després de fortes pluges, el que ha animat a els aficionats a aquest esports a sortir a la muntanya. Ha estat tota una disfrutada. El cabdal era mig amb ratxes de vent fort.

youtube75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina