Circular: Si Temps total empleat: 6,53 h Recorregut total : 3,7 km Desnivell positiu: 129 m Altitud màxima: 176 m
Ràpel màxim: 50 m
Data: 26.1.2019
Salt d’en Moixina
Iniciem la ruta d’avui a l’aparcament del refugi de Muleta, al costat del far des Cap Gros. Prenem sud-oest ( dreta), deixant el GR a l’esquerra, per un camí que davalla que continua paral•lel a la costa. Més endavant entrem en un pinar, ara continuant per un antic camí molt definit, encara que després quasi es perd, però no tendrem cap dificultat perquè el tirany està ben definit i amb marques.
Passarem per un comellar i tot seguit s’inicia un corriol que puja entre roques. Creuem una paret seca, passem per la punta rocosa d’en Canet i poc després, assolim la Punta de Sóller, un extraordinari mirador natural al capdamunt del penya-segat que cau vertical a la mar i des d’on podem veure l’impressionant costa de Deià, sa Foradada i al final de tot el Cap de Tramuntana i el Puig de na Popia de l’illa de sa Dragonera.
Seguim pel tirany cap a l’est baixant per un escarpat tram de roques on ens hem d’ajudar amb les mans, que ens situa al tàlveg del torrent des Salt d’en Moixina. Continuem pel tàlveg (dreta), passem per un bassol amb aigua, i tot seguit ens situem a la capçalera del Salt d’en Moixina. Un espectacular salt de 95 m, fraccionat amb tres trams diferenciats, un primer de 50 m, que ens deixa a una zona molt pedregosa i on hi cabem tots. Ens posem a la recerca de la placa per poder fer el segon ràpel de 15 m, la trobem ( dreta) però la donem per inútil perquè està totalment rovellada, a causa de la salinitat de l’aigua de la mar, i no sabem com es troba el pern. Muntem una reunió a la roca i rapelam fins a la segona placa que està igual o pitjor que l’anterior, i que tampoc utilitzem.
El retorn ho feim escalant, amb l’ajuda de la corda i altra material, pel mateix lloc de baixada, ja que la roca té bons agafatais i és molt rugosa.
Després d’esser tots a dalt, encara n’hi ha un que torna a davallar de cara… ( ràpel invers)
És hora de dinar i descansar. Per després acabar fent unes cervesetes al refugi de Muleta.
Una jornada curta pero intensa.
Circular: Si Temps total empleat: 4,15 h Recorregut total : 4,2 km Desnivell positiu: 284 m Altitud màxima: 186 m
Data: 19.1.2019
Cova des Puig del Rei
Avui comencem a un lloc carregat d’ història, a la capella de la Pedra Sagrada. Situada en el coll de sa Batalla ( avui endia ocupat per l’autopistai una depuradora), a la falda del Puig de sa Ginesta de 186 m, enfront del Puig d’en Saragossa de 188 m
Va ser construïda en 1929, per
a commemorar el VII Centenari de la conquesta de Mallorca.
Es tracta d’un edifici que
imita els models marcats per les esglésies de repoblació. Consisteix en una
sola nau, de planta rectangular rematada per un absis semicircular. En el fons
de l’absis es localitza l’altar i la pedra sagrada. La façana principal està
formada per un pedestal sobre el qual s’alcen tres columnes a cada costat, amb
capitells decorats per motius vegetals, que imiten capitells romànics. Sobre
aquests, arrenquen tres arcs. En el seu interior es troba una roca que, segons
una llegenda, va ser utilitzada com a altar improvisat per a celebrar allí la
primera missa en terra pròpiament mallorquina després del desembarcament. No
obstant això, aquesta localització no coincideix amb la narrada en la Crònica
Real, ja que en ella es compta com les tropes cristianes van assistir en el
matí del 12 de setembre de 1229
a una missa celebrada en la tenda de campanya real abans
de la batalla. La contesa va tenir per escenari el Puig de sa Ginesta, el Puig
de Saragossa i el serral que els uneix a tots dos i que, des de llavors, es
denomina és Coll de sa Batalla, per la qual cosa segons aquestes dades, en el
lloc on avui se situa la capella no va poder realitzar-se la missa, per
trobar-se encara en poder de les tropes islàmiques.
Recordem;
Entre el 4 i el 5 de setembre del 1229, l’exèrcit de Jaume I, salpa de Salou, Tarragona i Cambrils a bord de cent cinquanta vaixells. El 10 de setembre de 1229 les tropes catalanes desembarcaven a la platja de Santa Ponça. Era l’inici de la conquesta del regne de Mallorca (1229-1231),
Els esperen a l’illa vint mil soldats sarraïns, que no poden aturar els invasors a la batalla de Portopí ni evitar que es plantin a les portes de la capital, Madina Mayurqa. Durant la batalla de Portopí, el Rei Jaume I volia avançar amb les seves tropes per escometre l’enemic, però en veure que cap dels seus nobles el seguia i que alguns fins i tot donaven mitja volta el rei va exclamar la frase «Vergonya, cavallers, vergonya!». Aquesta frase ha passat a la història com una de les seves sentències més cèlebres, que denota el caràcter temperamental del rei de tal sols 21 anys.
Després d’un setge de tres
mesos i mig de durada, els catalans entren a la ciutat el 31 de desembre. La
conquesta de l’illa acaba l’abril del 1231.
Bé idò, com ja sabem qui som i d’on venim, ara només ens queda saber on anem, avui a la recerca de la cova des Puig del Rei.
Comencem a caminar direcció E cap a una paret de partió mig esbucada i passem per davall una línia d’alta tensió. Als pocs metres passem per davant un antic forn, continúem, mateixa direcció E, per un tirany poc o gens definit, que molt a poc a poc ens enfila pel coster esquerra, deixant a baix nostra unes cases (dreta), continuem sense pujar massa fins a arribar a on s’aclareix el bosc i comence una paret de partió. Ens enfilem cap amunt pel costat esquerre de la paret que ens servirà de guia fins assolir el Puig de sa Ginesta de 186 m.
En arribar a dalt veurem un tancat de reixa que ens separa de la pedrera des Biscaïns, que té menjada mitja muntanya. Ara es tracta de continuar junt a la paret, per aquesta amplia cresta fins assolir el cim del Puig del Rei. En arribar al cim veim que està coronat per una antiga caseta i una vella antena, caiguda.
En aquest punt i conflueixen
tres parets de partió. Sa que ens interessa és la que davalla cap al Sud (
Palma Nova, Magalluf, Punta Ballena, on hi ha es trui), davallarem per la dreta
de la paret fins a la cota 167
m, on sa troba la cova. La boca no és fàcil de trobar,
està dins a una gran mata i coberta de vegetació, ens pot servir de referència
tres pins no gaire grans que té al costar, els cuals están plens de bosses de
procesionaria.
Una vegada localitzada entrem
a la boca o primera sala coberta i ja veim l’obertura o gatera per on em de
passar. Si lo teu són ses gateres estretes, aquesta cova és sa teva… Ah.. i
no oblidis dur granota, imprescindible si no vols quedar rebosat de pols com una croqueta.
Una vez en el interior nos
encontramos en una sala alveolar de colapso, siendo esta la de mayor desarrollo
de la cueva con
unas dimensiones de 5 x 12 x 2,5 m. La sala, tal como se
mencionó con anterioridad, fue acondicionada en tiempos
modernos. Los procesos reconstructivos que tanto abundan en otras zonas de la cueva en este lugar son prácticamente inexistentes
Galeria Baixa (Galería Baja).
Galería con forma de “L” de 2
x 8 m de
techo bajo que va estrechándose hasta hacerse intransitable en la zona final.
Parca
en formaciones es posible que fuera utilizada como lugar de enterramiento ya que en su lecho abundan restos de romero y otras plantas aromáticas.
Rampa de Sa Ceràmica (Rampa de la Cerámica).
Se trata de una rampa de
aproximadamente 30 % de inclinación que conecta la Sala de S’Entrada con las
galerías inferiores (
figura 6C ). Está compuesta por la
acumulación de piedras y restos cerámicos arrojados desde la Sala de S’Entrada
cuando
ésta fue acondicionada y, de
hecho, el acceso tuvo que ser desobstruido.
En este lugar se ha encontrado
cerámica prehistórica, árabe y otras de origen más moderno ( figura 5 A,D ). También se han
encontrado algunas
herramientas líticas conseguidas en el litoral ( figura 5B ) así como las
conchas de varias Gibbula,
moluscos gasterópodos de la
familia Trichidae ( figura 5C
).
Pas de Sa Pols (Paso del polvo).
En la parte más profunda de la
Rampa de Sa Cerámica y por el lado sur se encuentra esta sufrida y polvorienta
“gatera” de 4
m de longitud, que en algunos lugares de la misma no alcanza los 0,40 m de altura y que da continuidad a la cueva conectando con la Sala de ses Estalactites.
Sala de Ses Estalactites (Sala de las Estalactitas).
El encontrar esta sala de 5,5
x 6, 5 x 2,5 m
con orientación N-S fue una verdadera sorpresa, ya que no esperábamos que la
cueva tuviera continuidad
debido a que no aparecía en la topografía existente.
La presencia de dos
estalactitas de aproximadamente un metro de longitud colocadas en el suelo una
junto a la otra en la
entrada de esta sala que,
aunque no está exenta de procesos reconstructivos, carece de esta variedad de
espeleotemas, nos
permitía albergar la esperanza
de que la cueva aumentara su desarrollo.
Saleta dets Ossos
Nada más entrar en la Sala de
ses Estalactites, en lado derecho un estrecho agujero nos permite descender a
esta pequeña
sala de 3 x 4 m carente de mayor interés si
no fuera por los huesos encontrados de posiblemente un ejemplar caprino que
llego a este lugar y del que
no pudo salir.
Sala dets Forats (Sala de los Agujeros).
Al fondo de la Sala de Ses
Estalactites, en el lado derecho otro estrecho agujero nos permite descender a
la Sala dets Forats.
Se trata de una sala con
orientación N-S, y dimensiones 3 x 5 x 2 m.
Nos encontramos en una zona de
la cueva donde los procesos reconstructivos comienzan a ser abundantes.
Desde esta sala se puede
acceder al resto de la cueva bien por el Pas Llarg (Paso Largo) o por el Pas de
Sa Finestra (Paso
de la ventana).
El primero de ellos se
encuentra en la parte inferior izquierda de la sala y consiste en una gatera de
8 m de
longitud. La
extrema dureza del lecho, la presencia de formaciones de escasa altura y las limitaciones de movimiento, hacen de este paso un calvario a evitar.
El segundo de ellos se encuentra
en la parte derecha de la sala y consiste en una gatera algo elevada, de más de
2,0 m de
longitud y escasa altura,
custodiado por algunas finas columnas, que comunica con la Sala de
S’Estalagmita Trencada.
Sala de s’Estalagmita Trencada (Sala de la Estalagmita
Rota).
Una vez superado el Pas de sa
Finestra nos adentramos en una de las salas de mayor desarrollo ( figura 7 ) de
la cueva, con
unas dimensiones de 5 x 7 x 2 m y con orientación NE-SE. En
esta sala los procesos reconstructivos son abundantes, y han
dado lugar a un “bosque” de
estalagmita.
En la zona noroeste de la sala
destaca la existencia de un sumidero.
Sala des Gour Cremat (Sala del Gour Quemado).
Tras superar un pequeño paso
en el que se hace patente la alteración humana ya se observar una formación
cortada y tras
un breve destrepe nos
encontramos en la Sala des Gour Cremat.
Se trata de una sala de
orientación N-S, de dimensiones 3,5 x 6,5 x 2 m, llamada así debido al gour que alberga en
la zona
SO y que en parte se ocultaba
tras unas formaciones que fueron seccionadas. En el interior del gour aún se
encuentran
trozos de los fragmentos
rocosos picados así como restos de una hoguera y trozos de carbón.
Destaca la existencia de
algunas excéntricas de incuestionable belleza y, en su pared oeste, una pequeña
oquedad en la que
se pueden observar por debajo
los bloques de yeso de la Sala des Guix .
Sala des Guix (Sala del Yeso).
Sala de 4,5 x 2,5 x 2,5 m. Grata sorpresa fue
para nosotros el encontrar un bloque de guix (yeso) de considerable tamaño sin
recubrimiento cálcico aislado
en el centro de la sala en el que se pueden apreciar dos toberas
trasversalmente cortadas (
figura 6A ) y que la dio
nombre. Posiblemente se trate de los restos de un bloque mucho mayor que tras
un proceso disolutivo
pudo ser el causante de la
formación de la sala.
Sala des Plat (Sala del Plato).
Esta sala de 2,5 x 3 x 1 m alberga en su interior un
gran número de espeleotemas entre ellos un gour que ocupa gran parte
de la planta donde aún se
puede observar un pequeño plato. El acceso a la sala se puede hacer a través de
una pequeña
ventana desde las Sala des
Guix y desde la Sala de Sa Copa.
Sala de Sa Copa (Sala de la Copa).
Situada en la zona más
alejada, sobre la Sala des Guix, se puede acceder a ella desde dicha sala o
bien desde la Sala des
Plat. Sus dimensiones son 3 x 4 m. Un fragmento de columna
con forma de copa encontrado en ella dio origen a su nombre.
Destacan los colores rosas,
verdes y grises de su techo, debido a los afloramientos de la roca madre
(carniolas y dolomías)
en las que se ha desarrollado
la cavidad.
Sala de s’Escletxa (Sala de la Grieta).
La salida hacia el exterior se
puede hacer a través de esta sala de 4,5 x 6 m tomando como punto de partida la zona NE de
la
Sala des Guix. La sala se
caracteriza principalmente por una grieta central de más de 4 m de longitud desde cuyo
interior se
Circular: Si Temps total empleat: 7,26 h Recorregut total : 12,100 km Desnivell positiu: 692 m Altitud màxima: 907 m
Data: 12.1.2019
Pas de sa Cova – pas d’en Miquel – pas des Petit Pí – pas des Robust Marge – Mirador de na Torta.
Iniciam la ruta al carrer Xesc Forteza de la urbanització de s’Arxiduc, Valldemossa, al portell que dóna pas a la finca pública de Son Moragues pel camí dels cairats o de na Rupit.
Iniciam la ruta al carrer Xesc Forteza de la urbanització de s’Arxiduc, Valldemossa, al portell que dóna pas a la finca pública de Son Moragues pel camí dels cairats o de na Rupit.
Passarem per dues barreres metàl•liques per després deixar a la dreta un camí que duu a les cases de sa Coma, tot seguit passem per les restes de la caseta de la font de na Ropit. L’aigua d’aquesta font, en temps del rei Sanç, ja tenia fama de ser medicinal. Quan duim 1,9 km, arribem a una corba de 90º cap a la dreta, aquí deixam el camí per una altra que segueix recta. Ens topam amb una paret mitgera, la qual travessam i començam a pujar cap a l’esquerra, cap als Cairats.
A poc a poc anam guanyant altura per una coma que presenta una pujada gradual, sense complicacions.
En pocs minuts arribem a la petita balma que dóna nom al pas, tot seguit arribem al pas de sa Cova que superem amb una petita grimpada.
Trobarem instal•lat a la roca, una placa identificativa del Govern de les Illes, semble relacionat amb el Pla General de Defensa contra Incendis Forestals, que amb mal gust, i amb el sobrant de l’epoxi ( resina grisa) s’ha grabat les inicials «P.J.» segurament del personatge instal•lador que ha volgut quedar «immortalitzat».
En arribar a la part planera, conegut com es Pla des Cairats , un altiplà en aquest accidentat, vessant, girem Nord ( dreta) direcció a un pinar, per tot seguit iniciar (esquerra) una dura pujada per un terreny càrstic, amb la finalitat de fer cim al Puig dels Boixos de 907 m. Ho podríem fer per dins la torrentera, que és per on et duen ses fites, però avui farem per la seva dreta per caminar per les restes d’un antic camí de muntanya. Aquest camí està quasi desaparegut i només en trobem petits trams. Després d’aquesta dura pujada assolim el com del Puig dels Boixos de 907.
Fà vent gelat, així que no ens enredam, fem sa foto i comencem a davallar per enllaçar amb el camí de s’Arxiduc, girem esquerra, fins a arribar al pla de ses Aritges, on tornem a girar esquerra pel camí de ses Fontanelles. Un bell camí que passa per sa bassa de ses Fontanelles i el mirador de ses Basses, des d’on es domina la vall de Valldemossa. En arribar a un encreuament de camins i el de l’esquerra amb un cartell que indica cap a Valldemossa, noltros seguim recte fins al Mirador de Son Gual, també anomenat de sa Regata de les Onze. Seguim davallant i arribem al pas d’en Miquel. Aquest pas deu duu el nom del roter del pla des Pouet, Miquel Colom Estrades? (Possessions, camins i paisatges de l’Arxiduc, 2015). Prosseguim davallant fins al Pla des Pouet, amb la seva característica cisterna al centre, 687 m d’altitud. Prenem direcció SW, per davant una barraca utilitzada per guardar estris de feina. Continuem pel camí de la dreta amb na Torta a la nostra esquerra. Passarem per davant un coll de tords, on després el camí desapareix i es converteix amb un tirany quasi imperceptible, ens serviran unes petites marques vermelles i alguna fita. Passarem just devora una sitja ( esquerra), continuem i passem per la desviació als penya-segats que baixa al pas des Robust Marge, a 654 m d’altitud, però que no agafem ara, sinó que serà de tornada. Continuem fins a arribar a unes roques llises i planeres on s’inicia una lleugera davallada i a poc a poc ens anem acosta’n al penya-segat fins a arribar a l’inici del pas des Petit Pi, a 676 m d’altitud, on enduim una sorpresa perquè està equipat amb un passamà de corda i la rampa té uns escalons picats que faciliten enormement el seu pas. Tot seguit trobem una escala amb graons de pedra que seguim, aquest petit tirany volteja el murallo i ens acosta fins al pas des Robust Marge. En aquest punt podriem continuar davallant per un fort pendent i arribar a la cova de ses Dues Boques, però avui no toca, així que iniciem l’ascens pel pas des Robust Marge que ens situa a la part alta del penya-segat, i per on acabam de passar fa una estona. Continuem (dreta) direcció Sud/Sud-oest cap al mirador de na Torta 668 m, dit així a causa «d’una vella alzina que un temps allà hi havia i que diuen era torta». El mirador ha estat recentment reformat i s’hi ha instal•lat un gruixut cable d’acer que aguanta una enorme roca que cau plomada a la finca de baix i que segurament s’enduria part del mirador. Continuem pel camí de na Torta, una còmoda pista, fins a arribar al portell d’entrada al Pla des Pouet,a 687 m d’altitud. Quasi al final passem per la barrera amb la caseta des guarda, que sabia que passaríem perquè uns dies abans la nostra Associació els havia demanat permís. Continuem sense problema fins a arribar al carrer de les Oliveres, a Valldemossa, i ja per asfalt fins al punt de partida.
Circular: Si Temps total empleat: 3,30 Recorregut total : 8,68 Desnivell positiu: 302 m Altitud màxima: 420 m
Data: 5.1.2019
Puig de ses Bruixes
Serra de Galdent
Ens acostam fins a LLucmajor i d’aquí agafem la Ctra. Ma-5010 ( LLucmajor-Algaida), en arribar al Km 2,200, abandonem aquesta Ctra. i agafem el camí asfaltat de Son Saleta, on ja podem veure el nostre objectiu de la serra de Galdent. Continuarem fins al seu final, on arriba el Camí de Ferrutxelles ( esquerra i que no agafem), amb el Puig de s’Escolà a la nostra dreta. Noltros continuem recte pel camí que ve d’Algaida, Son Roig i s’Heretat, durant uns 50 m, i on podem aparcar el cotxe a sa vorera d’un alzinar, enfront de sa síquia de Randa.
Al poc de caminar passem per davant (dreta) les restes d’una antiga cimentera. Durant el camí podem veure a la Nostra esquerra el vessant SE del Puig de ses Bruixes
A 250 m d’ençà que’m deixant el cotxe, abandonem el camí, per agafar (esquerra) un tirany ben definit que ens portarà fins al Puig de ses Bruixes. Aquest tirany s’endinsa dins sa garriga ben espessa, en traspassar sa paret de partió dels termes d’Algaida i Llucmajor girarem S(esquerra), que en curta pujada ens situarà a dalt de la serralada, en arribar, agafem esquerra per la cresta fins a arribar al capdamunt del puig de ses Bruixes de 355 m. El seu cim és un autèntic mirador de 360° sobre el pla de migjorn, on val la pena quedar-s’hi una bona estona per gaudir de l’espectacle. També hi trobarem un petit betlem, un ancoratge químic per rapelar la cara més vertical i una petit mandala gravat a sa roca.
«La llegenda explica que el nom d’aquesta muntanya procedeix de les bruixes que habitaven en unes coves properes. Quan els carros circulaven als peus d’aquesta muntanya, els muls tenien gran dificultat per estirar-los, ja que les bruixes pujaven damunt els muls sense que les veiessin vistes i amb prou feines podien estirar. Els habitants d’aquest indret n’informaren el rei Jaume I el fet, el qual es va dirigir cap al puig de ses Bruixes amb dos capellans i un escolà. Es va enfilar amb la carrossa fins al pic i hi va plantar una creu. L’escolà, mentrestant, mort de por, es va situar en una muntanya veïna, que per això es diu el puig de s’Escolà. Des d’aleshores les bruixes no hi han tornat a aparèixer. (Llucmajor. Senderisme 08).»
Estem situats a l’extrem E de la serra de Galdent, una carena formada pel Puig de ses Bruixes o de na Santjoana o Puig Agut de 355 m, el Puig d’en Claret o d’en Rectoria de 378 m i el més gran Puig de Galdent o de son Roig de 420 m. Suposem que tenen tants de noms perquè fan partió de dos Termes Municipals i cadascu l’anomena diferent, i per la gran varietat de llegendes de la zona.
Ens posem en marxa per la carena que a poc a poc es va eixamplant. Travessam una sèrie de tancats de paret de pedra en sec. Uns metres abans d’arribar al cim d’enmig el d’en Claret, ens desviarem a l’esquerra en lleugera davallada ( sempre per tirany definit) per arribar a la bretxa coneguda com a Potada des Gegant.
Conta la llegenda que:
» va esser un gegant, que capllevava per allà, la duia molt d’un altre gegant de Cabrera.
Un dia s’apedregaven i se tiraven unes rocasses com un parei de carros envelats. Una d’elles va caure dins Son Julià i encara hi és, que fa feredat, de grossa. L’homo, com la tirava, féu tal estrai, que pega resquillada, sopega, i amb so dit petit d’es peu fér an aquella cresta: en botí un talabant ferest i quedà aquella osca, que per això se diu sa sopegada d’es gegant.
(Rondaies Mallorquines, T. XXIV, p. 64)»
Continuen la ruta que passa per damunt la pedrera de Galdent on avui en dia hi ha un famós restaurant. El darrer tram, abans d’assolir el cim, és de mitja-forTa pendent, primer arribem a un esplèndid mirador des d’on podem veure tot Palma. Continuem uns metres mes i arribem al cim del Puig de Galdent de 420 m.
Per davallar del cim tenim dues opcions i les dues acabem al mateix punt. Una agafa un tirany que s’inicia més al N, i l’altre que agafem s’inicia més al NE. Tornarem passar per la bretxa «Potada des Gegant» fins a arribar a l’encreuament del Puig d’en Claret, un puig quasi sense vistes per exuberant vegetació, on agafarem un altre tirany que en llarga davallada ens porta per dins un espès bosc d’ullastres, pins i carritxeres, fins a enllaçar amb el mateix camí del principi, el que ve d’Algaida, son Roig i s’Heretat. I d’aquí fins al cotxe.
En acabar, i per celebrar l’inici de temporada, ( avui va de gegants, bruixes, fades i dimonis) acabem a Cal Dimoni a menjar botifarrons i llengonisa torrats, caragols i fins i tot unes sopes mallorquines. No hem pogut començar millor.
