Circular: Si Temps total empleat: 7,14 h Recorregut total : 10,35 km Desnivell positiu: 551 m Altitud màxima: 698 m Ràoel máxim: 40 m. Material utilitzat en total; Cordes 2×40, 1x30m.
Data: 16.2.2019
Torrent de s’Esclop. Per sa coma des Voltor
Ens dirigim al poble de Capdellà, en arribar a la cantonada amb l’església, girem dreta pel carrer de l’Església o Ctra Ma-1032, veurem pal indicador de la finca pública des Galatzó. Continuem per la carretera fins al quilòmetre 2,250, on abandonem la ctra ( esquerra) i agafem la pista de la finca, que transcorre paral•lel al torrent de na Corba. Arribarem a la barrera de l’entrada de la finca, de 1.979 quarterades, l’obrim per poder passar i le tanquem, continuem fins a l’aparcament de les cases de Ca l’Amo en Biel. On ens trobem amb els altres companys. Ara continuem caminant per la pista/GR-221 fins a les cases de Galatzó . Com avui trobem les portes ofertes, aprofitem per visitar-les; l’impressionant tafona i la senzilla capella amb el seu petit vitrall, que encara te el nom gravat del darrer propietari, un basc, D.Victorio Luzuriaga Iradi. La possessió va ser una alqueria islàmica. Durant l’Edat Mitjana, Moderna i Contemporània, la Finca va estar en mans de diverses famílies nobles, entre les quals cal destacar als Vivot i els Formiguera, amb les fantàstiques llegendes del Comte Mal.
Continuem durant 8′ por la GR-221 que va a Ses Sínies i a s’Esclop, fins a arribar a l’altura del Puig des Senyor, 281 m on veurem un portell que no travessarem, sinó que sortirem de la pista fent un gir de 180º .
Caminem per un antic i poc definit camí que al començament envolta el Puig Batiat, 644 m on prenem direcció S. Als 5/6′ arribem al tàlveg del torrent de sa Pedrera, continuem per ell per després abandonar-lo per la dreta en lleugera pujada. Anirem trobant restes d’aquest antic camí i la seva paret seca, amb alguna fita i fletxeta vermella. Continuem ascendint fins a arribar a un petit colladet que passa pel mig de roques i garballons. Aquí la panoràmica canvia i se’ns obri un circ ple de carritxeres amb el tàlveg del torrent a la nostra esquerra, ara sense perdre massa altitud continuem per la dreta per donar la volta al circ i passar a l’altre costat. A la dreta podem veure la sortida esportiva del torrent de sa Coma des Voltor, que queda pendent per un altre dia. Continuem ascendint pel mig de grans roques
A continuació arribem a una rosseguera amb forta pujada, que és millor superar per la seva esquerra. A mesura que seguim ascendint, el terreny es va fent més «planer», fins que arriben a la «capçalera» del torrent des Comellar des Voltor, pasarem per una zona que va petir un incendi que encara queden enormes troncs de pins.
Prenem NE per anar a localitzar una paret de partió, que creuem. Ara es tracta de continuar per localitzar el tàlveg del torrent de s’Esclop o des Boixos. Arribarem a la part superior de la conca de recepció del torrent, així que ara toca descendir per on millor veiem, a vegades desgrimpant, fins arribar al mateix tàlveg.
El tàlveg té gran concentració de boixos Buxo-Genistetum balearicae (castellà Boj) malgrat és un arbust que normalment no sobrepassa el 3 m. aquí sa veu que sa donen les condicions òptimes perquè hi ha exemplars enormes.
En arribar a un gran pí, feim una aturada per menjar alguna coseta i posar-nos l’arnés. Tot seguit iniciem el descens amb petits salts desgrimpables. El primer salt important que ens trobem es compon de dues parts, la primera s’inicia amb un passamà on al final posarem la primera corda per rapelar el primer salt de 25 m. fins a dues plaques més abaix i a la nostra dreta per rapelar el següent salt de 38 m.
Després ve el tram central molt obert i tot desgrimpable fins que arribem a la part final on ens trobem amb dos salts, encara que sembla un sol salt de 80 m. la qual cosa impressiona, el primer ràpel de 40 m. ens deixa en una olla on cabem tots i podem recuper la corda amb facilitat. El segon salt té les plaques en el sòl pel qual la sortida no és còmoda i cal prestar més atenció, el ràpel és un altre de 40 m, finalment ve un altre «salt» de 4 m. desgrimpable pel mig.
Una vegada descendit aquest fantàstic salt i fer-nos la foto de rigor, ens dirigim pel tàlveg fins al pou de ses Sínies del s. XV, En arribar al GR-221, prenem dreta fins arribar a les cases de Galatzó i a l’aparcament.
Avui la companyia ha estat de luxe amb nous companys. Finalment acabem tots prenet unes chandis a Calvià i celebrant el meu aniversari.
Circular: Si Temps total empleat:10,08 h Recorregut total : 11,49 km Desnivell positiu: 321 m Altitud màxima: 450 Ràoel máxim: 44 m. Material utilitzat en total; Cordes 2×40, 1x30m. 1 xapa, 2 cintes, mosquetons
cueva
Data: 16.2.2019
Boca-rampa N de sa cova de na Picacento«»Llac» Avenc des Llac o de s’Aigua Estiulada
Cova-avenc de na Picacento
Iniciem el recorregut a l’explanada del monument de Nostra Sra. de la Pau : L’any 1924, l’urbanista i cap d’Obres Públiques Bernat Calvet va cedir 10.000 metres quadrats de terreny en el cim del puig del Caragol de la Serra de Portopi (conegut actualment com Na Burguesa) per construir el monument dedicat a La Nostra Senyora de la Pau. Les obres no es van realitzar, encara que en 1940 es va construir una capella dedicada a l’Immaculat Cor de María. L’actual configuració prové de l’any 1967, de 22 metres d’altura i forma prismàtica.Recentment s’ha instal·lat una imatge de la Inmaculada Concepción anomenada La nostra Senyora de la Pau. l’escultura data de 1985 i és obra de l’artista d’Artà (Mallorca) Joan Ginard Ferrer, anomenat Sarasate (1915-1990).
L’oratori actual és un rafal obert, amb coberta de formigó armat, amb un absis tancat per parets convergents que acullen l’altar i una imatge de la Immaculada en el centre.
Comencem pujant per l’àmplia pista, que a poc a poc anem guanyant altitud i disfrutant de les meravelloses vistes sobre Palma i la seva badia. Quan duim 2,6 km estarem atents perquè haurem arribat a l’avenc des llac o de s’Aigua Estiulada, que es troba a l’esquerra i a tan sols 5/6 m del camí. Aquest avenc ho farem de tornada l’horabaixa. Continuem per la pista fins a arribar al Coll dels Pastors on girem a l’esquerra, continuant durant uns 200 m, on girarem dreta que en lleugera davallada durant 1,8 km, fins a arribar a un coll on hi ha una esplanada a la dreta. En aquest punt sortim de la pista ( dreta) per anar a cercar un antic camí, que al començament es poc visible, però als pocs metres es torna molt evident. Aquest antic camí està envaït de vegetació, però no resulta cap problema, continuarem durant 1,9 km. Els darrers 300 m ho farem en davallada, direcció a un grapat de pins, lloc on és trobem les tres boques d’aquesta cova.
En altres coves s’han realitzat petites obres de condicionament més complexes per a l’acumulació d’aigua (com en la Cova de S’Aigo Estiulada o en la Cova des Pastors). Algunes mostren també obres de condicionament destinades a facilitar el seu accés o per a obtenir superfícies planes. Són exemples d’això la Cova des Pastors, que presenta escalonaments facilitant el seu accés;
La cova avenc de na Picacento està situada en la zona coneguda com Ses Pedreretes, en la boga entre les finques de Son Boronat i S’Hostalet, en el vessant enfront del Clot de Son Boronat, del qual es troba separada per un torrent, i a uns 60 metres per sobre del mateix.
L’accés es pot realitzar-se per tres boques diferents: una totalment vertical, amb forma de pou, de secció gairebé circular i uns 5 m de diàmetre, la vertical del qual de 25 m desemboca en el sostre d’una gran sala; una altra en forma de rampa de terra, d’incòmode accés, aquesta es la que escollim noltros per descendir, que condueix al lateral N de la sala, es tracta d’una rampa completament coberta de terra, pedres, i restes d’arbres, tot molt inestable; i la tercera, que presenta una àmplia boca, ocupada per vegetació i continuada per una rampa escalonada de 30 m aproximadament, per aquesta sortim grimpant a l’exterior, si hem estat previsors, abans d’entrar aurem deixat una corda de 30 m instal.lada per facilitar després l’ascens cap a l’exterior. La sala principal Aquesta presenta planta allargada, amb unes mesures de 57 m de longitud x 19 m d’amplària al punt màxim i 8 m d’amplària en el mínim. L’altura mitjana de la sala és de 8 m.
La sala té algunes continuacions, però cap aconsegueix recorreguts considerables. Cal destacar la presència, en el lateral N de la sala, d’una curta galeria que recorda pel seu aspecte a les morfologies de conducció, amb una secció circular molt típica
La caverna és atractiva a causa del seu considerable volum, encara que les concrecions litogénicas són escasses. També cal esmentar la important remoció de terres a la qual s’ha vist sotmesa, probablement a causa de l’acció dels antics cercadors de tresors que van ser atrets per les llegendes intens i variat concrecionamiento, en el qual destade tresors àrabs ocults en aquests terrenys.
Info: ENDINS, n.’ 17-18. 1992. Palma. CAVIDADES DE LA SERRA DE NA BURGUESA. ZONA 1 : S’HOSTALET
A la tornada i en arribar al Coll des Pastors prenem NE cap a un diposit d’aigua, per davallar per un tirany fins a la cova des Pastors.La boca de la cova de grans dimensions és visible amb el Google Earth i realment acapara tot l’ample de la cavitat que és de tan sols una sala amb un fons d’uns quaranta metres i una amplària de trenta. La cova des Pastors servi durant molt temps per a aixoplugar-se en ella els pastors amb els seus ramats. Avui en día està equipada amb multitud de vies d’escalada, el temps canvien.
Cova-avenc des Llac o de s’Aigua Estiulada
La Cova des Llac ni tan sols ho és, es tracta d’un gour condicionat ( encimentad ) per a poder recollir major quantitat d’aigua tal com ocorre en la veïnada «Cova des Pastors«.
El nom de “Estiulada”, podria venir de “Estiu” o sigui Aigua Estiulada “aigua d’estiu o per s’estiu”.
Encara que per a descendir aquest primer «pou» pot fer-se sense equip de progressió és recomanable portar-ho ja que la cornisa on haurem de col•locar-nos és estreta i ens pot donar un bon ensurt pel que podem començar la instal•lació en un pi i col•locar un desviador en un altre per a descendir amb seguretat aquest primer tram. Ja en el repeu en la part dreta podem col•locar el primer fraccionament i el segon en el costat esquerre de la mateixa ja que sobre el nostre cap existeix un spit que podem utilitzar per a iniciar el volat que ens diposités a la sala.
En la cota -20, 5m podrem accedir a la segona sala havent de cercar l’entrada a través d’una estreta bretxa (pintat en color vermell el número 36 i envoltat d’un cercle ens obre el camí d’aproximació). Al final de la bretxa s’obre una finestra fantàsticament decorada de formacions on hem d’instal-lar la corda en dos ancoratges naturals per a assegurar el descens per una rampa amb forta inclinació que ens dipositarà en el sòl de la sala. Per a accedir a la part més profunda haurem de destrepar per un petit pocete amb summa cura que no se’ns desprengui cap pedra i ens copegi ja que algunes d’elles es troben soltes, l’únic interès del pou és simplement el d’haver aconseguit la cota -33 m. que és la més profunda de la cavitat coneguda. El més destacable de la sala és la impressionant bugada per la qual hem descendit des de la finestra i que partint del sostre arriba fins nosaltres, una preciosa columna es troba la part més alta de la sala recolzada sobre la bugada i just en aquest lloc un grapat de precioses estalactites que amb formes de llances pengen de sostre, sense oblidar les estalagmites que es desenvolupen sobre la bugada i que algun dia posiblemente també es transformin en boniques columnes, també calen destacar en aquesta sala les formacions botroidales que es troben arran de terra d’aquesta. La cova es troba raonablement activa.
De retorn a la sala de l’entrada podrem acostar-nos al gour que dóna nom a l’antre condicionat per l’home per a poder albergar la major quantitat d’aigua possible també anomenat Llac tal com comentàvem al principi al que sense cap mena d’equipament els homes s’arriscaven a accedir per a poder aconseguir el seu preuat «tresor», l’aigua, que sobretot en època estival era tan necessària el que obligava els vilatans a arriscar la seva pròpia vida per a aconseguir-la.
En les proximitats del «llac» i fins i tot a l’interior del mateix es troben múltiples fragments de ceràmiques vàries, en el seu moment es trobaren ceràmiques indígenes i romana. (BARCELO, 1998).
Informació de www.mallorcaverde.es de José Bermejo.
L’activitat s’ens ha fet més llarga de lo previst i acabem de nit. Però com no pot ser d’una altre manera acabam fent unes cervecetes i xandis.
Circular: Si Temps total empleat: 6,29 h Recorregut total : 9,28 km Desnivell positiu: 1.062 m Altitud màxima: 1.319 m
Data: 9.2.2019
Pas des Forat
Morro d’en Pelut pel pas des Forat
Iniciem l’excursió d’avui a la plataforma del funicular (688 m.) que hi ha a la carretera de Sa Calobra (Ma-2141), en una corba cap a la dreta, abans del Coll dels Reis, on podem aparcar. En l’aparcament s’inicia un camí/senda que amb direcció W comença una pujada mitja/forta fita. Al cap d’uns 9’/10’ passem al costat d’un pal metàl•lic de l’estesa elèctrica i 7’ després arribem a una paret de partió amb un portell i a la nostra dreta deixem el Porxo Esbucat. Seguim pel camí,en uns 10’ travessem el portell amb barrera metàlica i paret de partió de les Cases Velles des Colls. Continuem i passem per davall d’alzina Fumadora, des d’on s’ens obri la fantástica e impresionant cara Nord del Morro d’en Pelut i el puig Major. Proseguim pel camí, creuem el torrent del Gorg dels Diners i continuem fins arribar al cap d’uns 15’ a lhaFont Subauma (esquerra). Seguim el camí, ara amb pujada mitja/lleugera i en ½’ vam arribar a una barrera metàl•lica, avui en día tancada en pany, però que es pot pasar per l’esquerra. Ho travessem, als 3’ deixem unes restes d’un tancat/caseta (esquerra). Arribem a un encreuament i hem de seguir a l’esquerra, a la dreta baixem a les cases de Bini, per la pista que ascendeix amb pendent mitjana/lleugera augmentant el pendent a mesura que avancem. Als 10’/11’ arribem a un portell que no traspassem. A escassa distància, abans d’arribar al mateix, veurem un broll, es la font des Corb i una alzina (esquerra), punt en el qual hem d’abandonar la pista i ascendir pel vessant (podem iniciar l’ascens al costat de l’alzina), amb direcció ES dirigint-nos cap a la paret rocosa que conforma la base del Morro d’en Pelut. Al llarg de l’ascens trobarem algunes fites, procurant ascendir mantenint-nos a uns 10/15 metres de la paret de partió que tenim a la nostra dreta. Al cap d’uns 28’/30’ arribarem a la base de la paret rocosa, dirigint-nos cap al lloc on la paret de partió incideix amb la paret rocosa. Travessarem la paret de partió i avançarem amb direcció S vorejant aquesta base rocosa amb pendent fort/molt fort. Passem sobre una rosseguera, el pendent es modera (mitjana) i al cap d’uns 14’/16’ arribem al costat d’una petita paret seca (fita). Continuem vorejant la paret rocosa amb pendent mitjana/forta i al cap de’1 1/2 ascendim per la canal que apareix a la nostra esquerra, àmplia al prinicipi però que aviat s’estreny, superant un resalt rocós..La pujada és forta/molt forta, ascendint grimpant al principi per l’esquerra i en arribar a una espècie de balconet –al cap d’uns 10’– passar a la dreta fent una maniobra aérea i una mica tècnica, per a seguir ascendint per la xemeneia que tenim enfront de nosaltres; després d’uns 6’/7’ arribam al Pas des Forat.
Una vegada travessat el “forat” seguim ascendint amb direcció NE. Al cap d’uns 8’/9’ de pujada ens dirigim cap a la canal de la nostra dreta; progressem per ell i al cap d’uns 5’ vorem el cim del Morro d’en Pelut, 1319 m enfront de nosaltres. Ens dirigirem cap a ell (trobarem alguna fita, però la direcció, NE, és evident) amb pendent fort, progressant sobre roca, arribant en uns 13’/15’ a la basa del cim. La voregem amb direcció N cercant un pas per a ascendir pel mateix al cim. Hem de parar esment en aquest recorregut final doncs hi ha algun tram una mica aeri.
Des del cim del Morro d’en Pelut, 1319 m, descendim amb direcció N, amb forta pendent, vorem fites. Procurarem no allunyarnos de la coma Fosca ( dreta), fins i tot arribar al seu vesant, en el mateix punt per on s’inicia una davallada fins sa coma Fosca. Però noltros no hi baixarem, seguirem, primer per damunt la carena i descendint per anar agafar, mes a l’esquerra, una canal àmplia, on a poc a poc compareixen ses carritxeres, que ens ajudarán en aquest fort desnivell. Així com anem descendint ho farem en direcció NO, fins arribar a una pared seca de partió. Els primer metres descendirem aferrats a sa pared que tendrem a la nostra esquerra, fins arribar a un petit esbeldrec amb una gran roca que ens facilitará pasar a l’altre costat. Ara amb la pared a la dreta anirem descendint direcció a un gran pi. En arribar al seu costat ens allunyarem d’ell per l’esquerra per anar salvant dues marjales i arribar al camí dels Cingles, on agafarem dreta direcció a la font Subauma i finalmente acabar a la plataforma des funicular, on tenim els cotxes.
I com no pot ser d’una altre manera acabam fent unes cervecetes i unes xocolates amb xurros.
Circular: Si Temps total empleat: 4,01 h Recorregut total : 6,48 km Desnivell positiu: 252 m Altitud màxima: 313 m
Data: 2.2.2019
Puig de sa Cabana. Oratori Sagrat Cor de Jesús
Serra de Llodrà
Avui sortim de la nostra zona de confort que es la Serra de Tramuntana i ens dirigim cap al llevant de Mallorca, concretament a Manacor, per fer la serralada de Llodrà, que compren, el Puig de s’Ermita o de Sant Llúcia (206 m), la penya des Corb (220 m), el puig de Llodrà (300 m), la roca des Castellet (280 m), i Puig de sa Cabana (323 m) amb l’oratori del Cor de Jesús al seu cim.
Arribats a Manacor, prenem cap a la ronda des Port, fins a la rotonda de la Ma-4015, seguim fins a arribar al km-8, a la cantonada amb el museu i prenem (dreta) pel camí de sa Roca, arribem a sa la pedrera de Sa Roca, prenem dreta i una altra vegada dreta per sortir al camí de son Coletes, i a dos-cents metre arribem al Cementiri son Coletes, on podrem deixar els cotxes al seu ampli aparcament.
Prosseguim caminant direcció NW durant 300 m, on agafem esquerra ( marques vermelles) el camí asfaltat de s’Ermita que s’enfila cap a dalt del Puig de Santa Llúcia (206 m) on, després de superar unes escales, trobem l’Ermita que es coneix de diferents maneres ermita del Puig de Santa Llúcia, del Frare Oleza i de la Mare de Déu del Roser, que va ser fundada per una petita comunitat d’ermitans al segle XVII per retre-li culte a la Mare de Déu del Roser o La nostra Senyora del Rosari, però va quedar abandonada en poc temps, en 1960 passa a ser propietat de la comunitat dels Pares Dominics de Manacor.
L’estil de l’ermita és modern de 1916 a 1961 però l’interior té arc de diafragma amb el primer gòtic Illenc. De fet en 1275 l’ermita ja existia seria (per tant un gòtic primitiu) a la reixa de l’entrada es veuen la creu Dominica i l’escut de Catalunya, Mallorca, Aragó i València l’escut de l’entrada correspon a l’escut de l’ordre dominica de la providència d’Aragó què és on pertany la de Mallorca. En el seu interior trobem com retaule un gran crist crucificat i en els laterals com capelles diferents sants en rajoles pintades.
Encara queden restes de la primitiva ermita del segle XVII. També una gran creu.
Un cop visitat l’entorn, tornem enrere fins a arribar a una intersecció, que abans hem passat per davant, i prenem dreta, deixant l’asfalt, per una pista de terra, amb lleugera pujada, seguidament traspassem una barrera metàl•lica i després l’abandonem per l’esquerra per pujar a dalt del turonet on hi ha un camp de tir al plat, avui en dia totalment abandonat, on encara es veuen centenars i centenars de restes de cartutxos i el que queda de l’instal•lació. Ara iniciem pel costat dreta una petita davallada i creuem una paret esbucada, per a després amb mitja pujada arribar a dalt del puig de s’Ermita on hi ha una casa en construcció, pasem pel seu costat esquerra, on continua un tirany sempre direcció sud-est. que ja no abandonarem en tota sa ruta.
La pròxima aturada el cim del puig de Llodrà, amb 300 metres d’altitud i coronat pel clàssic vèrtex geodèsic. Llodrà apareix a la Remembrança de Nunyo Sanç (~1242) sota la forma Lodran amb una extensió de catorze jovades. Una de les propostes etimològiques efectuades és que es tracta d’un antropònim d’origen germànic, com per exemple Leuthramn. De ser així ens trobaríem amb un cas semblant al de Tomir.
Feim la foto i continuam en la mateixa direcció.
Ara toca davallar fins al coll del Vent, limitat per una paret de partió. A la dreta i fermat a la reixa podem veure un cartell casolà que ens indica la direcció NE a seguir cap a l’oratori. Ens envia direcció NE, cap al coll del Castellet, on hi ha un botador. Arribem al peu de sa Roca des Castellet (289 m), tot duna iniciem una curta grimpada per situar-nos al seu cim. Un lloc carregat de misteris, el primer que trobarem un recipient amb un pergamí o logbook en el seu interior, utilitzat en el joc de recerca de tresors conegut com a Geocaching. També gràcies a les rondalles de mossèn Alcover, especialment la que es titula Sa Roca des Castellet i l’encantament que hi ha. Idò si voleu saber de què es tracte, aquí teniu el comte;
«Sabeu com és que hi ha tal penyalàs ( sa Roca des Castellet) a sa cucuia d’aquest pujol?
La gent diu que va esser que una vegada un gegant passava per allà, i es va sentir cosa dins una sabata. La se treu, i va esser un macolí que li era entrat caminant caminant. Tomba sa sabata, es macolí cau i ell segueix sa seua via. Aquell macolí va esser sa roca des Castellet.
Baix d’aquesta roca hi ha un encantament, segons conten. Vet aquí el que diuen que s’ha de fer per treure’l, per si un cas vos ne vénen ganes. Per treure aquest encantament ha d’esser el Divendres Sant a vespre quan sa processó roda. Es qui el vulga treure, hi ha d’anar tot sol, i se n’ha de dur tres llesques de pa beneït. S’ha d’ajeure d’esquena su baix de sa roca, amb una d’aquelles llesques an es peus, una damunt els pits i s’altra damunt sa boca. I no ha d’estar retirat, ni s’ha de retgirar gota, per coses que vegi. Són molts qui han provat d’anar-hi, però los és entrada tal por, ja pes camí, que han hagut de tornar arrere. N’hi ha haguts que han arribat a sa roca, però quan s’hagueren d’ajeure, es coratge no los bastà, i ho donaren a ses cames. Si un s’hi ajagués amb aquelles llesques, així com hem dit, i no se retgiràs gens, conten que de davall sa roca sortiria una serpetota com un espigó d’arada, i vénguen bones verducades i bons siulos. Si aquell no es mogués ni es retgiràs, ella s’hi acostaria: li pendria sa llesca de dalt es peus, la s’engoliria i tornaria grossa com una biga de tafona. Llavó sí que en pegaria, de verducades i siulos. Si aquell encara no es mogués ni se retgiràs, ella s’hi acostaria de bell fresc, li pendria sa llesca de dalt es pits, la s’engoliria i tornaria com un uró2 de gruixada. Llavò sí que ho serien ferestes ses verducades i esglaiadors es siulos. Si aquell encara no se mogués ni se retgiràs gens, aleshores ella li pendria sa llesca de dalt sa boca, la s’engoliria, tornaria com una torre de molí de vent, faria un tro des més esquerdats, que el sentirien d’una hora al redó, i sa serpetassa esclataria en dobles de vint i es caramull faria tant de comú com ella. Es conta que n’hi ha haguts que fins a sa primera i sa segona llesca no se retgiraren, però llavò es coratge los mancà, sa por los se va fer seus, i sa serpetota pegà crit: -M’has redoblat s’encantament, ja seràs pobre tota la vida. I s’enfonyà davall sa roca, esperant que n’hi vaja un altre de més acorat.
Això de ses Rondalles enganxen…. Seguim amb lo nostro, que ja ens em desviat massa.»
Baixam del Castellet i ens dirigim a la reixa, on trobarem un magnífic botador. Passada la tanca, el tirany avança en sentit ascendent cap al puig de sa Cabana i l’oratori del Cor de Jesús. Un cop superada una segona tanca, remuntarem una zona plena de pedres que sembla que foren deixades aquí per a la construcció de l’oratori. «Segons paraules del mateix mossèn Alcover, a finals del segle XIX es volgué aixecar damunt el puig de sa Cabana un petit santuari dedicat al Sagrat Cor de Jesús. Els promotors foren els preveres Miquel Parera i Jaume Bosch, que aconseguiren que el propietari de la muntanya cedís el cim a l’església. El 1880 s’hi construí una petita capella, però aviat fou substituïda per una altra de més cabuda. Això dugué els promotors a plantejar la construcció d’un temple de grans dimensions. Es posaren en contacte amb l’arquitecte Bartomeu Ferrà, qui féu l’esbós d’un edifici inspirat en el templet del quadre de Rafael L’Esposori de la Mare de Déu. Les obres començaren, però aviat s’abandonaren; els doblers s’hagueren de destinar a l’edificació del nou temple parroquial de Manacor. A principis del segle XX, s’intentà -sense èxit- continuar les obres.»
La tornada la feim tornant enrere fins a sa Roca des Castellet que deixarem a la nostra dreta que en lleugera davallada arribarem a una intersecció, que abans hem passat per davant, on agafarem dreta també en lleugera davallada.
Al final del tirany ens trobarem amb el camí barrat per una barrera metàl•lica i un caramull de roques, envoltada amb fil ferro i que pareix no té sortida… noltros ho varem intentar per la dreta i no és possible. S’ha de fer per l’esquerra de sa barrera superant sa paret prosseguint uns pocs metres fins a trobar una marca vermella i uns blocs que ens ajudaran a pujar novament damunt sa paret i botar al camí ample. Prenem dreta per tot duna girar esquerra en lleugera davallada, continuant per un ample camí que ens durà pel mig de la gran pedrera «Sa Roca» i novament fins al cementiri, on tenim els cotxes.
NOTA: A DIA D’AVUI ( 15-03-2021) ME COMUNIQUEN QUE HI HA PROBLEMES DE PAS.
Posteriorment, un company m’ha comunicat que hi ha ruta alternativa: «Si se puede acceder al Puig de Llodrà, por una variante que baja del campo de tiro y un tirany hoy ya fitado que asciende de nuevo al camino pasada la propiedad que ha cerrado el paso. Podeis ver el track aqui https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/puig-de-sermita-i-puig-de-llodra-pel-clot-de-nametlla-i-el-camp-de-tir-85582953 Este itinerario fue realizado analizando numerosos recorridos de miquel-gb que conoce perfectamente la zona y tiene compartidos en wikiloc.»
