Doblevuit | Archivos del mes: marzo 2019

635. Torrent de ses Llemes

Publicada en 31 de marzo de 2019 de Xisco

Circular: Si
Temps total empleat: 6,14 h
Recorregut total : 4,52 km
Desnivell positiu: 432 m
Altitud màxima: 489 m
Ràpel máxim: 28 m.
Material utilitzat en total; Cordes 2×30, 2x20m.

Data: 30.3.2019

Torrent de ses Llemes

El DCVB diu:

LLEMA f. o LLEME m.

Gust de llema: mal gust que tenen les taronges en començar a podrir-se (Bunyola).
Ou d’abella (Men.).
Ull de l’aritja que comença a apuntar (Bunyola).
Infant o home molt menut (Mall.); cast. bicharraquillo.
Persona aficadissa, xerradora i que es posa en allò que no hauria de posar-se (Mall.); cast. chismoso.
Brusquina, pluja molt prima (Petra, Vilafr. de B.); cast. llovizna.

Comencem la ruta d’avui al punt quilomètric 28 de la Ma-11, just a la sortida del túnel, a la banda de Sóller, damunt el pont d’en Vallés on podrem deixar els cotxes al costat de la casa o «Fielato«. Fielato era el nom popular que rebien les casetes de cobrament dels arbitris i taxes municipals sobre el tràfic de mercaderies, encara que el seu nom oficial era el d’estació sanitària, ja que a part de la seva funció recaptatòria servien per a exercir un cert control sanitari sobre els aliments que entraven a les ciutats. El terme fielato procedeix del fidel o balança que s’usava per al peatge.

Passem a l’altra banda de la carretera i caminen direcció Palma. Un poc abans d’arribar al torrent des Coll, també conegut per sa Torrentera, el qual, aquí va soterrat, hem de pujar uns metres pel coster, per arribar 4′ a les vies del tren (209 m), continuem Sud ( esquerra) uns metres, passarem per damunt el torrent de ses Llemes, i als pocs metres arribem al monument commemoratiu del 75è aniversari de la inauguració del tren. Es tracta de sis panells de 2 per 1,60 m, en forma de llibre, cada un d’ells amb una al•legoria de la història de Sóller.

Un bust del polític Jeroni Estades Llabrés, presideix el monument. Estades va presentar l’any 1892 el primer projecte d’un ferrocarril per unir Palma i Sóller per Valldemossa i Deià, el qual va sol•licitar i obtenir la concessió d’aquest ferrocarril. L’autor d’aquell primer projecte fou Salvador Medir.
L’any 1903 es va proposar la construcció d’un ferrocarril directe, a través de Bunyola i Son Sardina, amb una longitud de 27 km. Fou el mateix Estades qui presentà el nou projecte, realitzat per l’enginyer Pere Garau.
Les obres començaren el 3 de juny de 1907, amb la perforació del túnel Major, d’una longitud de 2.857 metres. Es va acabar de perforar el 23 d’agost de 1910. Es varen haver de perforar 12 túnels més i aixecar el viaducte de Monreals de 52 metres. El dimarts 16 d’abril de 1912, es va inaugurar el tren de Sóller. (El Tren a Mallorca, 125 Aniversari, 2000).

Continuem per les vies fins a arribar a una caseta, a l’entrada al túnel, ens desviem ( dreta) que en lleugera pujada ens arribarà al camí des Metro. Aquest nom prové de la mesura que empraven per tallar els troncs dels pins, deu pams i mig, uns 2,10 m, la qual s’ajustava a la mida dels carros, per tant aquest camí fou construït per aquesta destinació.

Ara, es tracta de continuar per aquest camí encisador. De tant en tant, es fa necessari fer aturades per gaudir del panorama que tenim al costat. A la nostra dreta s’aixequen els vertiginosos espadats de la serra d’Alfàbia, més lluny, els Cornadors, penyal des Migdia…
Abans d’assolir el nostre objectiu, gaudirem un ampli mostrari d’elements de valor etnològic (rotllos de sitja i les inseparables barraques de carboner o els forns de calç).

En arribar a la cota 512,6, ( 45′ del comencement) sortim ( esquerra) del camí i agafem un tirany, al principi poc definit, que, a mesura que ascendim, s’anirà transformant en un altre antic camí. Continuarem per ell, passarem pel costat d’una barraca ( dreta) i tot seguit arribem al tàlveg del torrent de ses Llemes, capçalera i inici dels descensos. Berenam i ens posem els arnesos.

Ara anirem superant el 8 ràpels que van des dels 5 als 28 m. Desprès del salt de 10 m passarem per davant un forn de calç i restes d’un antic camí. El més destacable és el salt de 28 m, per la seva gran bellesa i espectacularitat. Per arribar a la capçalera cal desgrimpar 2 m per l’esquerra i situar-se a una cornisa/balconada. Les plaques estan a la vertical, per tant a la sortida s’ha de fer un petit pèndul, sent el final volat.

Després venen desgrimpades i dos salts més.

El final es diferent de tots els altres torrents fets, i curiós, perquè s’ha de sortir per un túnel d’una vuitentena de metres, pel que ens farà falta frontal, que recondueix l’aigua per no fer malt bé a la carretera, acabant a pocs metres de la carretera i del punt on hem començat al matí.

533. Coves de Cal Pesso – Coves de Cal Peso – Cova Petita – Cova dels Mentiders.

Publicada en 24 de marzo de 2019 de Xisco

Circular: Si
Temps total empleat: 5 h
Recorregut total: 1,3 km
Desnivell positiu: m
Altitud màxima: m

Data: 23.3.2019

Coves de Cal Pesso; Cova dels Mentiders, Cova Petita de Cal Pesso i Cova de Cal Pesso

En arribar al Port de Pollença, a la primera rotonda, sa de s’avió, prenem per la Ctra. Ma-2200, direcció a Formentor, però atenció perquè hem de girar esquerra al 2n carrer ( Camí de Bóquer), encare que per això haurem d’arribar fins a la 2ª rotonda per fer un canvi de sentit. En arribar prenem per l’antic i estret camí de Bòquer, encara que uns cartells ens indican que estam al carrer de les Orquídies, tot recte fins a arribar a l’encreuament amb el carrer dels Lliris ( esquerra), doncs idò noltros girem dreta pel camí de Bòquer. Ara no hi ha pèrdua, seguirem per aquest camí asfaltat quasi fins al final, perquè uns 60 m abans hem d’aparcar el cotxe, sent el millor lloc davant les quadres de cavalls, on el carrer és una mica més ampla. Ara ja a peu, prenem cap amunt fins al final del carrer, on a la dreta neix un tirany que, assenyalat amb fites, ens portarà fins a les Coves. Primer visitarem la cova dels Mentiders, amb l’entrada tapada per grans garballons. No té gaire recorregut i està plena de cagarrufes de cabres. La segona cova, una mica més interessant, és la cova Petita de Cal Pesso, escletxa de 16, 3 m de llargària, i de 3 a 5 m d’altitud, té petites formacions i destaca la columna d’enmig.

Les Coves de Cal Pesso, les formen tres cavitats, com son; La cova dels Mentiders, la cova Petita de Cal Pesso i la coneguda cova de Cal Pesso. Zona arqueològica constituïda per un conjunt de tres coves. La cova de Cal Pesso és una cavitat d’origen càrstic predominantment horitzontal amb un recorregut superior als 600 m i una profunditat de 85 m. La cova Petita és de menors dimensions i es situa a una cota inferior. La seva funcionalitat és funerària.
La Cova de Cal Pesso forma part del llistat de cavitats Llic.

De galeria horitzontal de 649 m. de longitud, ostenta el lloc 28 de coves en quant al seu recorregut, amb una amplària mitjana de 16 m. i altura fluctuant entorn dels 6 m. encara que amb una llarga gatera de no més de 0,60 m, amb un pou de -65 m.

Situada Al coster meridional de la Talaia Vella (serra del Cavall Bernat), un gran cova amb moltissims espeleotemes ( banderoles, alguns anemolitos, botroides que ens recorden al raïms, bugades, gateres, estalagamites, estalagtites, gours, columnes i alguna excèntrica.

Només començar topem amb una rampa de 8 m. sense dificultat en baixar però convé deixar una corda ja que sol estar mullada i amb el fang que haurem acumulat en les botes es pot convertir en un suplici a la tornada.
A partir d’aqui ja podem anar disfruntand del seu recorregut amb totes les seves formacions que anem trobant. Després de travessar la primera sala comença la una gatera fàcil per amb aigua en el sòl, la qual cosa hem de fer veritables equilibris per no mullar-nos. Anirem travessant diferents sales fins a la tercera i una altre gatera molt mes llarga i molt estreta, que en sortir ens deixa al costat del gran pou de -65 m.
Prosseguim el recorregut, ja que no descendim al pou, superant diferents tobogans amb l’ajuda d’una corda.

Arribem a una gran sala amb columnes de gran bellesa sobretot una molt prima que hi ha al fons a l’esquerra, seguim amb cura perquè ens anem trobant altres pous, no tan profunds però sí delicats. Superant aquí la primera part de la cova.

Per realitzar la segona part i mes curta hem de superar un delicat pas, amb un gran pou als peus. Per a això col•loquem un primer passamans que superem sense dificultat, ara li segueix el punt delicat. instalem un nou passemans, es tracta d’una colada molt relliscosa, vertical i aèria, naturalment amb el seu pou als peus, si no no té gràcia. Realment la dificultat i el risc ho sofreix el primer que ho instal•la ja que els que li segueixen ho fan assegurats amb la seva baga d’ancoratge al passamans instal•lat prèviament. Superat el delicat pas arribem a la part “millor conservada» de tota la cova, una sala repleta de espeleotemes, destaquem una filera de columnes i un conjunt de banderoles, a l’altre costat veiem grans gours i una rampa molt relliscosa que hem de superar.

631. Pas des Petit Marge i canal des Rotaboc

Publicada en 17 de marzo de 2019 de Xisco

Circular: Si
Temps total empleat: 6,30 h
Recorregut total: 6,10 km
Desnivell positiu: 650 m
Altitud màxima: 1.356 m

Data: 16.3.2019

Canal des pas Petit des Marge ( Penyal des Migdia)

Pas des Petit Marge i canal des Rotaboc.

Iniciem la ruta d’avui des de l’aparcament habilitat a la boca S del túnel de Montnàber. Caminen direcció Sòller fins a l’hectòmetre 7, on iniciem l’ascens fins arribar a una pista, per la que continuarem fins que ens tragui de l’alzinar, per enllaçar amb l’antic camí dels nevaters de la coma de n’Arbona. Hem deixat enrere la carretera, i anem pujant coma amunt. Aquesta, al començament no és massa aspra. En qualque bocí trepitjam l’antic ‘camí des nevaters», que, des de Fornalutx a Sóller pujava per la barrancada de S’Olivaret i Ses Cabanes. Per aquest caminet hi pujaven els nevaters per a recollir i magatzemar la neu d’aquesta coma i costers, i pitjar-la dins els clots o «pous de sa neu» que hi ha més amunt.
Aviat passarem per davant la fot dels Coloms, també coneguda coma font de ses Piquetes, perquè antigament hi havia dues piques o cossis per recollir s’aigua. Es una de les tres fonst que hi ha a sa Coma, les altres son; Font Bruixa i font des Voltor

La coma de n’Arbona és de les zones de Mallorca on la precipitació és més intensa i la cota de neu és més baixa. Fins i tot després de nevar, la neu es manté aquí amb major facilitat que a les muntanyes que l’envolten. A la Coma de n’Arbona es troben fins a quatre cases de neu, tot un patrimoni cultural de la Serra, amb noms propis; l’Inferior de n’Arbona, n’Arbona, clot de n’Arbona i Superior de n’Arbona) tot un patrimoni cultural de la Serra, que van servir per a magatzemar gel per a l’estiu durant segles. I és precisament en aquesta petita zona de microclima on hi ha la concentració més gran d’aquestes cases. La Caseta, la Casota, na Gotleva o Gobleva, na Bassona i na Fosca eren els noms de les cases de neu més elevades d’aquesta muntanya. També trobam documentada la casa de neu del Puig Major, dita de n’Oms.

En arribar a la tercera d’aquestes cases de neu, el Clot de neu de n’Arbona, molt més deteriorada que el darrer pic que varem passar, ens aturem per berenar, i aprofit per arribar a l’avenc des Romaní o Never de n’Arbona, Gorries (2001) l’anomena Avenc de Monnàber, de -32 m de fondària utilitzat per magatzemar neu, on destaca l’àmplia marjada de més de 40 m de llargada que servia per facilitar ses feines de nevatejar.

A mesura que anem ascendint per aquest antic camí, podem veure a s’enfront, el gran contrafort del Penyal des Migdia, i si ens fitxem veurem l’estreta «cornisa» en diagonal ascendent de dreta-esquerra, és sa que està davall un altre de color fosc-negrós, i la que noltros farem és la que comenci a l’inici d’una rosseguera. Continuem el nostre camí, fins a arribar a una corba des de la qual podrem arribar fàcilment a la rosseguera, pujar per ella, i colocar-nos a l’inici de la «cornisa».

Tot el temps anirem grimpant. Als pocs metres arribarem a un petit marge que dóna nom com el pas des Petit Marge. Al principi anirem aferrats a la paret de la dreta i guanyant altitud, el que ens permetrà gaudir de la indescriptible panoràmica de sa nostra estimada Mallorca, que se’ns obri davant els nostres ulls. Anirem molt alerta amb les pedres que cauen, després en ziga-zaga superarem diversos ressalts. En arribar a una part «planera» ens dirigirem cap a l’esquerra per superar el darrer ressalt. Uns mestres més i hem arribat a la carena impressionant del penyal des Migdia, que per moltes vegades que hi pugem, mai ens deixa indiferent. Aprofitem per fer cim, i tornem fins a l’espoló S, per on descendim.
Continuem esquerra fins l’ Espolón Aries, una via d’escalada de 330 m oberta a mitjans de anys setanta. Continuem fins a arribar a la cota 1.150, la canal des Rotaboc, situada sobre el Coll dels Cards Cólers, es fácil de veure per la gran heura que té i el rotaboc que hi ha.

Fou equipada el maig del 2014, amb 3 ràpels; el primer amb dues plaques i de 30 m, el segon també amb dues plaques i de 30 m, el tercer amb una placa i de 15 m, aquest desgrimpable, el quart amb placa doble i cadena de 25 m. Després trobarem una darrera placa per superar el darrer desnivell també d’uns 30 m, encara que es pot desgrimpar fàcilment.

Ara descendirem per l’esquerra de la rosseguera fins a entrar dins un pinar, seguirem cap a ponet, on podrem veure un antic tirany que duu a una casa de neu, seguirem descendim per arribar al camí dels Cingles o des Binis, en el punt mateix des coll dels Cards Cólers, al costat de la creu.

Ara iniciem la caminada pel camí direcció S, als pocs metres arribem a un encreuament, i agafem el camí de l’esquerra, això ens evitarà passar per davant les cases dels caçadors. Uns minuts després arribem novament al camí dels Binis, creuem la barrera per un portell lateral dreta, i continuem fins a arribar a la carretera, i finalment a l’aparcament, on el matí hem deixat els cotxes.

628. Cornisa de sa Font (Cornadors)

Publicada en 11 de marzo de 2019 de Xisco

Circular: Si
Temps total empleat: 7 h
Recorregut total: 9,63 km
Desnivell positiu: 831 m
Altitud màxima: 807 m

Tot els passos son desgrimpables, però per més seguretat varem posar corda

Data: 9.3.2019

Cornisa de sa Font, pels passos d’en Cama Curta, de s’Anglès o des Cingle d’en Fred, i pas d’en Careta.

Iniciem la ruta d’avui al poble de Biniaraix, direcció al Barranc, GR 221.
No descriuré sa pujada perquè és arxiconeguda, i perquè l’hem feta tantíssimes de vegades que no en tenc ganes de tornar-la descriure… però si comentaré el mes destacable; una que farem sa pujada amb el nostre amic Lotar que anava a fer el torrent de Lofra, i que des de l’operació no el viem tornat a veure. I l’altre, tal vegada sa més sorprenent, va ser que el company Joan Llaneres ens va ensenyar una pedra del camí que té una inscripció de la més curiosa, es tracta de la ecuación matemàtica més famosa de totes » La Identitat d’Euler« qué es deu a Leonhard Euler. La belleza de esta fórmula radica en su extraordinaria sencillez y en el hecho de que se podría decir que en ella está resumida casi toda la matemática. En ella encontramos los conceptos de suma, multiplicación, exponenciación e identidad. Tenemos también, los cinco números fundamentales: Los números, e, pi, i, 0 i 1. A que heu quedat impresionats? mil anys passant per davant i no ens aviam adonat, i sobre tot, a que vos he sorpres descifrant l’anigme ?, je.je.

Seguim, abans d’arribar al colladet de ses cases de Lofre, ens separarem, per motius evidents, mentres uns segueixen pel GR-221 per coronar el Puig de Lofre de 1.093 m, els altres creuem el torrent de Lofre i agafem el tirany que puja al refugi de Xim Quesada i al Cornador Gran 956 m. En arribar al coll on hi ha uns grans pins, també una pedra amb una fletxa grabada, sortim del camí que puja al Cornador Gran per enbestir la cornisa anomenada cingle de sa Font que discorre pels peus d’aquest puig.

Descendim direcció NW per l’altre vessant i passem per davall un espoló que tenim a la nostra esquerra. Continuem aferrats al muralló de la nostra esquerra cap al primer rasant, que superem per l’esquerra, creuem una vaguada amb uns pins, tornem a baixa un poc i creuem una petita rosseguera, i tornem a pujar un altre petit ressalt, amb el rasant a la nostra esquerra i dalt el nostre cap, cercarem un arbret, hem arribat al primer pas, es tracta el pas d’en Cama Curta, situat entre aquest arbret i la paret del ressalt. En arribar-hi sabreu per que, el desgrimpem i continuem, enmig de carritxeres, per la cornisa fis arribar a una gran heura, on es troba la font de s’Heura. Canviem de rumb i en diagonal esquerra ascendim fins un coll amb pins, traspassem les restes d’una paret de partió, i ens situem entre el Cornador Gran i la Cota 754.

Ara hem d’arribar al colladet que separa el Cornador Petit de la Cota 754 i on comence la vertical canal que acaba amb el pas de s’Anglès o des Cingle d’en Fred, i per això tenim dues opcions, una primera es continuar descendint direcció S per anar a la part inferior de l’arista o espoló que baixa de la Cota 754, que ara tenim a la nostra dreta, per un terreny gens agradable. L’altra opció i que noltros agafem, es que des de el coll amb sa paret de partió, descendim en lleugera diagonal dreta per situar-nos damunt el colladet, on comence la vertical canal que acaba amb el pas de s’Anglès o des Cingle d’en Fred. Per superar la vertical es pot fer desgrimpant, però com es delicat, posem un cordino fermat a la soca d’un boix i rapelem aquest requisar, menys en Joan que molt hàbilment ho desgrimpa.

Una vegada tots en el coll amb la canal al nostres peus, disposem per descendir, però abans deixam ses motxilles i en 10′ iniciem l’ascens al cim del Cornador Petit, 807 m des d’on disfrutam de les impressionants vistes, des Barranc, el morro d’en Joi, morro de ses Solanas 922 m, Portell de sa Costa, penyal des Migdia, 1382 m, Puig Major, 1445 m, puig de Lofre, 1.093 m, puig de na Franquesa, 1.067 m, puig de sa Rateta, 1.113 m, puig de sa Torreta, 1.071, puig de sa Font, 1.071, morro d’Almallutx, 1.064 m, puig de Massanella, etc…etc…

Situats novament al colladet prenem el vertical descens per sa canal que gràcies a ses carritxeres ens podem anar frenant. Hem d’estat atents, perquè en arribar a una roca plana i relliscosa ens hem d’aturar, perquè a la paret d’enfront hi ha una placa (rovellada) amb un cordino vell, aquí posarem el nostre cordino per rapelar els 8 metres fins situar-nos a l’inici del pas de s’Anglès o des Cingle d’en Fred. Ara hem de grimpar (esquerra) per situarnos sobre la cornisa de dit pas, es tracta d’una estreta (45/55 cm) i aèria cornisa que volteja NW aquesta vertical canal, al seu final vejem un altre placa que ens servirà per col•locar novament el cordino i rapelar superant el petit desnivell.

Passat el «perill» ens dirigim, esquerra, cap l’enorme balma per dinar i descansar uns minuts.

Ara hem d’anar descendint cap uns grans pins, després anirem passant per petites rossegueres. Anirem pujant i descendint un parell de vegades, sempre amb el gran murallo a la nostra esquerra, que si ens fitxem, a la part més planera i grisa, veurem unes llargues cordes que pengen de la vertical.

Arribarem, amb mitja pujada a un altre petit pinar, on localitzarem un coll, i com quasi sempre amb les restes d’una paret de partió transversal. Aquí se’ns obri al S un altre panoràmica baix els penya-segats del Gran Cornador. Iniciem el descens pel mig de carritxeres fins a arribar a un solitari pi. El deixam a l’esquerra i tot duna veiem sa primera piqueta, hem arribat al pas d’en Careta, encara que el pas ho forma tota la baixada des del coll. Continuem desgrimpant per les següents piquetes fins a arribar a un punto un esllevissamet se’n va dur la reste de piquetes. Ara hi ha una vella i curta corda que ens ajuda a superar la darrera grimpadeta.

Ara prenem NW, per una àmplia i llarguíssima rosseguera, el Xaragall de Can Ribera, procurarem sempre anar per la seva esquerra, fins a arribar a baix, a un camp d’oliveres i marges, on la pedra és la reina. Anirem baixant entre marges i en ziga-zaga, pel caminoi de pedra escalonat que els va superant. , passarem per un porxo encastat dins uns grans blocs rocosos amb la cisterna inclosa. Així com anem baixant veurem la primera casa, a ella ens hem de dirigir, passant per davant la barrera. Des d’aquí el camí es molt evident i no cal descriure, fins a arribar al camí des Barranc el GR-221, a prop de la font del Patró Lau.

Ara directes al bar de la plaça per gaudir tots plagats d’unes cervesetes ben fresques.

626. Puig de son Seguí o d’en Marrón

Publicada en 3 de marzo de 2019 de Xisco

Circular: Si
Temps total empleat: 3,51 h
Recorregut total : 8,47 km
Desnivell positiu: 270 m
Altitud màxima: 325 m

Data: 2.3.2019

Puig de Sta. Eugenia, Puig de son Seguí o d’en Marrón… coves.

Avui tornam a sortir de la nostra estimada Serra i zona de confort, per dirigir-nos al pla de Mallorca, concretament a la localitat de Santa Eugènia, carregada d’història de més de 4000 anys.

La prehistòria i la història antiga estan documentades a través de tretze jaciments arqueològics. Del període pretalaiòtic es conserven diverses coves, que varen esser utilitzades com a habitatges i com a llocs d’enterrament. A la cova de can Palou, s’hi trobà una petita estàtua de bronze, de factura grega, de la segona meitat del segle V aC, avui en dia exposada al Museu Metropolità de Nova York. La cova funerària de l’Amo en Pala. La cultura talaiòtica queda constatada pel jaciment des Rafal, on hi ha un gran talaiot de planta circular.

Bé, idò, arribats al poble, comencem a caminar pel carrer Josep Balaguer, cantonada amb el carrer s’Aljub, un carrer modern que ens arriba fins a l’església parroquial, Segle XVII- XX, i a escassos metres del temple parroquial l’edifici de la Rectoria, on girem esquerra pel carrer de l’Església fins al final, on comence el camí asfaltat de ses Olleries, i quan duim 200 m caminant per aquest camí veurem a la nostra dreta una paret de pedra molt alta amb una barrera que dóna accés a ses escales que pugen a la «Cova de Lourdes«, i a ella ens dirigim. Es tracta de la cova de la Taujana ( segons el CCM), també cova dels Coloms segons una placa que té, l’any 1920 se li «posà» el nom de cova de Lourdes i va ser totalment transformada i condicionada per col•locar-li una imatge de la Mare de Déu de Lourdes, i posteriorment un altre de Na Bernadeta, al conjunt figuren cinc cavitats, treballades en paret de roca calcària. Al covatxa de l’esquerra hi ha una petita cisterna excavada en la roca. El conjunt marià ocupa la gruta central. La cavitat de més a la dreta amb un pedrís que convida al descans, a la reflexió i a l’oració.

Abans de continuar pujant pel tirany que surt a la dreta, retrocedim escales per avall, només uns pocs metres, fins que podem sortir de l’escala per la nostra dreta, per un tirany poc definit que continua sota la Verge i sobre una vivenda. El tirany s’endinsa guanyant lleugerament altitud, passarem per la vorera d’una barraca estucada ( esquerra) i desaprès pel mig d’unes pitreres, on ja podem veure ses dues boques de la cova funerària d’en Pala. Es tracta d’una més de l’era del Bronze balear, fent.la serví de fosa funerària.

Retrocedim novament i pujam fins a la cova de la Taujana ( Taujà; Que no té malícia, que és rústic i bonhomiós). A la dreta surt un tirany que puja direcció N-NE, passa per devora el tancat de reixa d’una vivenda ( esquerra), després pel mig un curiós camp de figueres de moro, per sortir finalment al camí de can Vic. Girem esquerra i seguim pel mateix, passem per davant la vivenda i continuem uns metres per a després sortir del camí per la dreta i entrar dins la garriga, sempre pel tirany, que ens acostarà al penya-segat del vessant S.

Aquest tram fins a arribar al cim del Puig de santa Eugènia quasi pla.
Continuem, i a més de les esplèndides vistes, el primer que ens crida l’atenció és un rar artefacte en forma de «submarí», que ens recorda a aquella seria televisiva, de la dècada dels 60, que es deia Viaje al Fondo del Mar, amb el submarí Seaview ( Sibius). Continuem i al cap de pocs minuts passem pel portell Estret ( esquerra), ara ja veim el monument dedicat al Sagrat Cor, El monòlit fou encarregat per Sra. Maria Ignàsia d’Espanya, l’any 1940, just acabada la Guerra Civil [1945 segons: Pobles de Mallorca]. La senyora de Son Mascaró havia promès que si no hi moria cap familiar faria construir un monument. (Mallorca poble a poble, 1997).

Retrocedim fins al portell Estret, i iniciem el descens. Només començar deixam a l’esquerra la cova de la Creu, condicionada pel bestiar, amb restes del parament, de tants sols 4,8 x 6 en planta x 2,9 d’altitud. A la dreta nombroses coves i covals, sa Balma des Pilar, cova des Portell Ampla, Cova del Puig de sa Mola d’en Vidal, cova de sa Figuera… Continuem baixant per aquest tirany que passa vora unes cases noves, fins a arribar a un camp de correu, que creuem per la dreta, vorera la pared. Arribem al camí de ses Coves on girem dreta, per on continuem 2’/3′ fins arribar a una barrera ( esquerra), que té un petit i estret portell que permès el pas, amb un cartell de fusta que diu que es tracta d’un camí particular i que es prohibeix el pas als cotxes externs. Agafem aquest camí asfaltat que en lleugera/mitja pujada anirem guanyant altitud. Si ens fitxem, a la dreta, veurem la boca de la cova de sa Mira, de 7,9 m x 5,4 en planta i 3,5 m d’alçada, » su nombre acaso aluda a la ventanilla del centinela, por cuanto resquicio dirigido a la mirilla de tiro, tratando de controlar el paso por el estratègico lugar» ( CCM). Mes andavant vuerem a la nostra esquerra la barraca de Can Loi, Interessant mostra d’arquitectura popular. Te planta rectangular, alçat de pedra seca i coberta de pedre a manera de reble sobre lloses amples que es veuen des de l’interior. El portal és de llinda i interiorment està dividit en dues estances. Una primera a manera de vestíbul que comunica amb la cambra principal a partir d’un portalet. Continuem i passem per davant Can Perol ( dreta), Casa rústica de tipologia popular d’un aiguavés enrunat. A més de la planta baixa, l’alçat mostra una finestra de llinda de fusta que marca l’existència d’un primer pis. Portal de llinda d’una peça amb els brancals de tres peces cadascun. Vora la casa hi ha restes de corrals i podem veure el que podria ser un aprés (lloc per munyir les ovelles).

Als pocs metres arribem a un encreuament i prenem dreta ( SW), ara per una pista. Anirem deixan a l’esquerra vàries cases i passarem pel mig de dos tancats amb unes barreres luxoses. Als pocs minuts arribem a l’enorme punt geodèsic, que como no pot ser d’una altra manera, al capdamunt ens enfilem, que marca el cim del Puig de son Segui o d’en Marrón, de 325 m, després ver una torre de vigilància forestal. Continuem pel tirany, amb la pared a la dreta, fins que un tancat de reixa ens barra el pas. Encara que està ferida de mort permet el pas, el tirany du a l’ermita de la Nostra Sra. de la Pau ( s. XVII), però que noltros no hi arribem, per evident motius maternals.

La tornada la feim desfent les postres passes fins a dalt des portell Estret del Puig de santa Eugènia. En arribar en aquest punt, prenem dreta per un tirany que en lleugera baixada ens arribarà a un antic camí vorejat per ambdues parets de pedra, quasi totalment recte, que acaba al camí asfaltat de Can Cantó, i per el continuarem fins a arribar al camí des Puig ( esquerra), que en forta baixada formigonada ens entrarà al poble, l’Ajuntament i novament al carrer de l’Església, per finalment als cotxes.
Acabem dinant a Santa Maria…

Grup de Muntanyisme

Archivos mensuales: marzo 2019