Doblevuit | Archivos del mes: abril 2019

642. Avenc Forat 502

Publicada en 28 de abril de 2019 de Xisco

Circular: Si
Temps total empleat: 6,52 h
Recorregut total : 3,21 km
Desnivell: -49,50
Ràpel máxim; 15 m
Altitud màxima: 239,69 m

Data: 20.4.2019

Avenc Forat 502

L’itinerari comença. al km-14 de la carretera del far de Formentor Ma-2210 (antiga PM-221), inaugurada el 2 de desembre de 1951, just a la sortida del túnel, situats sobre el cingle de les Lletreres on podem gaudir d’una grandiosa vista de cala Figuera, la punta del Maressar, el Morro i Cap de Catalunya… A l’esquerra, el puig de les Aritges. Just passat el túnel hi ha lloc per dos o tres cotxes. Iniciem l’ascens just per damunt el mateix túnel, seguint un tirany que ens situa al coll de la Creu, enmig del Fumat de 335 m i del Puig de sa Roca Blanca de 330 m.

Ara davallem pel vesant S d’aquest impressionant i gran obra que és aquest camí del Far, direcció al coll de la Bretxa (249 m.) al que no hi arribarem, ja que a la quarta corba ens hem de sortir direcció SE, estarem a uns 200 m d’altitud.

Prenem direcció al Puig des Garballó de 274 m i a l’altura dels 226 m i damunt un rocam amagat darrere una mata hi ha el forat d’entrada a l’avenc Forat 502. El seu nom fa referència al fet que va ser descobert després d’inventariar les 501 coves de Pollença.

Estem en una zona escarpada del Puig des Garballó de 274 m, separats del Fumat pel coll de la Bretxa (249 m).

Avui tornem a visitar i descendir l’avenc Forat 502, amb la «sorpresa» de què havien reinstal•lat els ancoratges amb químics i installlats de nous.

Segons una nota a l’entrada deia: » no usar antes del 23/04/19″, ho sigui que encara estaven «frescos», però ja tenien sa resistència òptima.

Ara sa distribució i localització dels ancoratges ha canviat i queda així.

Després d’accedir a la boca d’aproximadament 1 m² al costat d’un mata, instal•lem, en 2 nous i lluents químics, la capçalera ( exterior) i un interior a 1 metre sota la mata. Just en l’inici posarem protector per a evitar el frec de la corda a l’entrada, després d’un descens de 4 metres ens trobarem un spit en la paret (dreta), en qualsevol d’ells posarem un desviador i 7 metres més a baix en nou spit i dos químics als nostres peus sota el repeu on a penes caben dues persones bé farem el fraccionament, ens podrem assegurar amb una baga en un pont de roca a la dreta. Continuem descendint aproximadament 6 metres fins a situar-nos sobre la superfície de la gran columna trencada, aquí trobem un nou químic, que no usem, també és convenient un nou protector, 12 metres més a baix finalitza el descens i estarem a la Sala d’en Pek al costat de la gran columna.

Aquest avenc té una profunditat màxima de -70,5 m, dels que 32 m són del pou de l’entrada. El primer que destaca és l’immensa columna, que després de xapar-se va quedar recolzada sobre la paret a la mateixa sala d’en Pek .

Després ens disposem a avançar uns 5/6 m, direcció a la sala de sa Mosca, per veure el crani calcificar d’una cabra. Segons algunes publicacions es tracta del crani d’un Myotragus balearicus » (en griego, «cabra-rata de las Baleares») es una especie extinta de mamífero artiodáctilo de la subfamilia Caprinae que habitaba en las islas de Mallorca, Menorca, Cabrera y Sa Dragonera hasta su extinción hace unos 5000 años. Aunque siempre se la ha descrito como una extraña cabra, los últimos análisis genéticos realizados en la Universidad Pompeu Fabra indican que Myotragus estaba más estrechamente emparentado con las ovejas.

Los restos de Myotragus balearicus fueron excavados e identificados por primera vez en Mallorca en 1909 por la paleontóloga inglesa Dorothea Minola Alice Bate (1878-13 enero de 1951) fue una paleontóloga, zoóloga y ornitóloga inglesa. Fue la primera mujer contratada como científica, a la edad de 19 años, por el Natural History Museum de Londres«. Però ara, alguns entessos en la materia, diuen que no es tracta d’un Myotragus…

Prosseguim el nostre recorregut i descendim, en certa dificultat, fins a la sala de Sa Mosca, on es troba el pou Cabró, el seu nom ho diu tot. Que no hi descendim.

Tornem enrere fins a arribar a la balconada, per canviar i pujar per una colada molt relliscosa que ens situa a la part de dalt. Aquí dues opcions, una, a l’esquerra, ens duu a una sala molt adornada i espectacular para terminar en la sala Voltors-Oje. Prosseguim, i veim unes magnífiques formacions coral•lines.

Després arribem a una sala, on hi ha un betlemet, amb curioses formacions estalagmítiques. Descendim i arribem a la base de la gran columna, donant per tancada la visita circular de la cova.

Ara queda remontar y superar el fraccionament. Ja a l’exterior dinem, descansem i prenem la tornada. Acabem fent unes chandis, ben merescudes, com no pot ser d’una altre manera.

641. Talaia Vella des Cavall Bernat, pel pas de u Porc,

Publicada en 22 de abril de 2019 de Xisco

Circular: Si
Temps total empleat: 5,35 h
Recorregut total : 4,15 km
Desnivell positiu: 403 m
Altitud màxima: 315 m

Data: 20.4.2019

Talaia Vella pel pas de u Porc

Astor= Azor Común
L’Astor (lastó) és el nom amb què es designa al mapa del cardenal Despuig la raconada litoral situada al llevant de Cala Sant Vicenç, just davall del primer forat del Cavall Bernat.El nom es conserva en l’actualitat gràcies a una bella surgència situada al fons d’una cavitat que s’obre a la raconada: la font de l’Astor.
Tal vegada navegants que s’acostaren per fer aiguada hi trobaren un exemplar mort, exhaust per la travessia de la mar. O potser veren l’au sortir de la cova, assaciada la seva set. O era un lloc de caça dels astors quan els coloms anaven a beure a aquesta font. O si aquí un exemplar fou capturat i posteriorment entregat al batle de Pollença per a cobrar la recompensa promesa, com manava una ordre de 1393 dictada pel governador de l’illa.

Avui posem rumb cap a cala Sant Vicenç ( Pollença), concretament i per ordre a cala Barques, cala Clara, cala Molins i cala Carbó, Cala Ferradura, amb la intenció d’arribar a la font de l’Astor, però el temporal marítim i un vent agregalat molt fort ens ho desaconsella. El que ens obliga a reconsiderar la ruta. Cap impediment per fer el que més ens agrada, trescar i caminar per la muntanya. I així decidim aproximar-nos tot el que podem a la font per després pujar a la serra des Cavall Bernat pel pas d’U Porc, accedir al cim de sa Talaia Vella, 315m i descendir pel coster sud fins a arribar al punt de partida.

Arribem a sa Cala per l’avinguda Cavall Bernat fins a cala Barques, prenem dreta direcció cala Carbó, passarem per la petita cala Clara, on es troba el pecio més antic de ses mostres illes, una nau grega del segle VI aC. Arribem per la carretera a cala Molins, travessem el torrent de Can Botana , continuem per l’asfalt fins a cala Carbó i pujam pel vial fins a arribar a una rodona amb un pi al mig, lloc on podem deixar el cotxe. Ara, ja a peu, retrocedim un centenar de metres fins a una corba, i sortim des vial asfaltat ( dreta), travessem una petita torrentera, en aquest punt s’inicia ( NE) sa ruta clàssica per pujar a sa Talaia Vella, però noltros no l’agafem, iniciem (N) un lleuger ascens pel costat esquerre a una cota inferior als 50 m direcció a la Punta Negra. A partir d’ara es tracta de costajar la cota més baixa que podem, per passar per damunt cala Ferradura, continuem pel coster fins a arribar a cala Romanguera, una petita caleta on es troba la font de l’Astor i on arribem les vertiginoses canals-rossegueres a utilitzar si es vol davallar a la font des de la part superior. Encara que des de la nostra situació quasi a nivell de mar podem observar que, en un dia de calma, no avui, es pot arribar a la font fent costearing ( no fàcil ), un lloc on aprofitem per berenar i contemplar el temporal marítim.

Iniciem un fort ascens pel costat dret de les rossegueres per arribar a la seva capçalera i així superar-les i poder passar a l’altra banda. Si xeicam el cap podem veure el nostre itinerari a seguir. Anirem tota l’estona faldejant a mitja altura els espadats de sa Talaia. Passarem per davall el primer forat que ens queda damunt els nostres caps. A s’enfront veurem un pi solitari damunt un rocam i penjat a la vora del penya-segat, passarem al costat d’aquest deixant-lo a la nostra dreta, continuem direcció N, , passat el pi, anirem pujant cota amb forta pendent i al mateix temps anirem girant cap a gregal ( NE). Damunt nostre tenim una gran depressió i per ella em d’anar, pujarem fins al seu final, on unes grans parets pareix que ens talla’n el pas, pero girem dreta i es converteix en una canal, es tracta del pas de U Porc. Per superar es pas haurem de fer servir ses mans. Ses botes s’aferren perfectament a sa roca pel que no tenim cap problema en superar el pas de u Porc. No confondre aquest amb el pas de ses Cabres, aquest uns metres mes al N i que dóna al vessant de Bòquer.

La sortida al capdamunt ens regala unes espectaculars vistes sobre les badies de Pollença i Alcúdia. Continuem ( dreta) direcció a la Talaia Vella. A partir d’ara no hi ha dubte perquè el camí està molt fitat i trepitjat. Passarem pel forat Cós de l’Agulla, un impressionant forat des d’on podem veure part del camí fet, amb cala Ferradura a baixa de tot.

Continuem caminat, feim cim a sa talaia Vella ( 315 m) i ens dirigim Sud fins a la part final, punt on s’inicia el descens, enfront s’alça el puig del Vilar o Siller (315 m), el qual fa part de la serra de la Punta. L’Arxiduc anomena aquests turons, Síller d’en Masson i la serra de Gotmar.

Després de dinar iniciem el descens SO. Passarem per l’ancestral murada talaiòtica. La primera avançada defensiva té uns 50 m de llargada i la segona, que es troba a uns 20 o 30 m més amunt, té més de 100 m de longitud i més prominent que el primer. (Mallorca vora mar, 2003). Les defenses són atribuïbles a l’època talaiòtica. Les construccions naviformes pre-talaiòtiques (1800-1350 aC) estan distribuïdes en grups de sis o set, amb un total d’una cinquantena, situades al llarg del vessant meridional de la serra del Cavall Bernat.

Aquestes construccions defensaven una antiga ciutat anomenada Boccoris o Bocchoris situada a la vall del Pedret de Bóquer i a les faldes d’aquesta serra, on encara hi ha restes de naviformes. La llegenda relaciona aquest poble amb el faraó egipci Wahkara Bekenrinef Boccoris, de la dinastia XXIV (730-715 aC). Quan arribaren els romans, l’any 123 aC, respectaren als habitants d’aquesta ciutat i la varen federar.

Aquesta davallada no té pèrdua perquè està fitada i perquè des de lluny ens podem guiar amb la rodona i el cotxe que tenim al davant nostre.

En arribar a cala Barques, en Tià ens conta que hi ha una casa abandonada i que segons diuen està «embruixada», no ho ha acabat de dir i ja tenim el cotxe aparcat i a ella ens dirigim. Està situada al final de l’avinguda just devora el mirador. Les cases de Can Franc. Es tracta d’un edifici amb semblança de petit palau d’estil neogòtic, edificat a finals del s. XIX segon projecte de l’arquitecte Joaquim Pavía y Birmingham, autor del Palau de l’antiga Diputació Provincial, avui sede del Consell Insular de Mallorca a Palma, tractant-se d’un exemple molt interessant d’arquitectura neogòtica aplicada a una construcció privada. L’edifici té planta rectangular, amb una sola altura i coberta a doble vessant. Al costat oest s’adossa un buc d’una planta i coberta plana. La seva façana principal (façana est) està organitzada d’una forma simètrica amb un portal forà d’arc conopial realçat i brancals en forma de petites columnes adossades. Presenta un timpà en el qual hi ha un escut, flanquejat per dos lleons, representant la família de Can Franc. A dalt del portal hi ha un frontó triangular decorat amb dos petits rosetons.

Guaitem a dins i no notem cap presènica extrasensorial i paranormal….. millor anem a pendre unes chandis…..

639. Torrent de n’Angelè o Angeler

Publicada en 14 de abril de 2019 de Xisco

Circular: Si
Temps total empleat: 4,14 h
Recorregut total : 4,52 km
Desnivell positiu: 432 m
Altitud màxima: 489 m
Ràpel máxim: 28 m.
Material utilitzat en total; Cordes 2×30, 1x20m.

Data: 13.4.2019

Torrent de n’Angeler o Angelè

El nom del torrent i del puig reben el nom de la família Angeler (en Pere, en Bernat i en Vicenç Angeler), propietaris de terres a Biniforani just catorze anys després de la conquesta de Mallorca.

Ens dirigim a la Ctra. Ma-11, Palma-Sóller, i a l’altura del km 16 trobem a l’esquerra un ampli aparcament, on podrem deixar els cotxes.
Ara, ja a peu, prenem direcció cap a Palma, recorrem 150 m, fins al km 15,850 on a la mostra dreta comence el camí asfaltat de Biniforani

Iniciem el recorregut per aquest bonic camí amb el torrent, que hem de fer, a la nostra dreta completament eixut, avançam entre oliveres fins a arribar a un safareig ( esquerra), traspassem una barrera i entrem a terres de Biniforani. Superem un revolt i arribem a unes marjades de llimoners, girem esquerra i continuem al costat dels dos grans safaretjos, arribem vora l’hort de Biniforani, després li segueix una pista de tenis, deixam un camí de polls i voltam a l’esquerra, amb les cases a la dreta, fins arriba a un pontet quie travessa el torrent de n’Angelè o Angeler, aquest punt és important perquè és el lloc de pujada i el punt per on arribarem a la tornada. Just al costat hi ha un portell amb una barrera, la superam pel seu costat i iniciem una forta pujada en ziga-zaga per les marjades.

A partir d’aquí la descripció és bastant complicada, per això convé recordar que quan érem pel camí veim la depressió que forma el torrent a la part alta de la muntanya i a la seva dreta un despreniment de roques de color ocre, just davall aquesta esllavissada és on hem d’arribar.

Ara hem de començar una tremenda pujada per dins l’alzinar, pujam fins a arribar a un marge de contenció d’un camí que cap a l’esquerra ens duria al torrent, que no hem d’agafar, travessarem aquest camí i seguim pujant fins a situar-nos sota l’esllavissada que veiem des del camí d’abaix, ens hem de fixar bé perquè hem d’haver vist just arribar un tirany que ve, des de la nostra esquerra, de les cases de Biniforani Vell, noltros ho hem d’agafar amb direcció al torrent, o sigui cap a la nostra esquerra. Així acabem de superar el fort desnivell, feim un glop d’aigua, i seguim el tirany que ens durà per la cornisa del Pas de s’Angelè (560 m.). A partir d’aquí ja podem trobar fites i uns graons de pedra (en mal estat) que ens indicaran el camí que maldament sigui de pujada ja no té l’anterior desnivell.

Hem d’arribar al tàlveg del torrent per la seva dreta fins que trobarem una pared de pedra, (600 m). Ens vestim de torrenters i iniciem el descens, primer venen una seria de desgrimpades, per ben aviat arribar al primer salt important de 28 m, es tracta d’un bell salt, volat al final, que acaba damunt un gran coval amb curioses formes, també de gran bellesa.

Continuam el descens amb moltes desgrimpades, després ve un altre salt, de 27 m amb una sortida gens fàcil perquè ses plaques estan molt avall , a la qual s’accedeix per una placa rocosa molt relliscosa, a la que s’hi ha instal·lat un passamà. Ens pot facilitar sa maniobra si instal·lem una corda a una placa amb anella que hi ha uns metres més alt o bé una reunió amb cordinos a sa soca d’una alzina.

Superat aquest punt conflictiu, prosseguim el descens. Ara ja només queda un salt rellevant de 19 m, per acabar enmig de carritxeres fins a la pista amb sa barrera que hem comentat a l’inici.

Ara ja només queda caminar per aquesta bella contrada fins als cotxes. Acabem fent unes chandis, ben merescudes, i qualcú fins i tot s’empassa un pastís de merengue, idò bon profit.

637. Barranc de son Cifre, i cova funeraria de s’Homonet, pedrera de sa Real Nova.

Publicada en 8 de abril de 2019 de Xisco

Circular: No
Temps total empleat: 4,33
Recorregut total : 7,62 km
Desnivell positiu: 83 m
Altitud màxima: 95 m

Data: 6.4.2019

Barranc de son Cifre

Avui ens dirigim cap a sa comarca des llevant, per fer dues rutes diferenciades.

Primer; per anar al barranc de son Cifre, un lloc que no et deixa indiferent i que podria estar tret d’una novel•la d’en Julio Verne, un lloc increïble i que mai et penses que pot existir a una zona de secà i menys al llevant de l’illa. Un exuberant lloc ple de vida de tota mena, amb microclima propi, amb jaciment arqueològic de l’època talaiòtica, dunes fòsil, multitud de balmes, coves i extraordinàries i curioses formacions rocoses.

Partim des de Manacor per sa ctra comarcal Ma-3322 que porta cap a son Serra de Marina i sa Colònia de Sant Pere, fins al punt quilomètric 9,700, just per on sa ctra passa per damunt el pont, encara que no ho semble. Els cotxes els podem deixar a sa vorera de sa mateixa ctra en el Km 9.6 o bé al Km 9,8.

Per baixar al barranc ho farem pel costat contrari del pont, just al voravies. El tàlveg està ple de batzers els que no impedeix que ens enganxem contínuament.

El tirany pel qual hem de transitar ha estat modificat parcialment per l’aiguat del 9-10-2018, que va tenir devastadores conseqüències.

Només començar a caminar pel tàlveg ens trobem a la nostra dreta sa cova des Barranc amb un jaciment arqueològic. Sembla que aquesta cova ha estat habitada en temps talaiòtics, sent, avui en día, el més destacable la capada de moro al seu interior.

Caminem pel seu costar esquerra i arribem a una curiosa via ferrada que condueix a la part superior del barranc, i pegam una ullada, i continuem.

Sa veritat que no tenim ulls suficients per mirar a un costat i a l’altre; balmes de formes increïbles per tot a reu, un sorprenent esponerós alzinar, i una molsa que atapeeix tan ses roques com ses soques dels arbres.

No tenim temps de visitar totes ses coves; Cova de ses Paparres, cova des Portaló de 19,20 d’ample per 6 de fondària i 2,5 d’alçada, sa Balma des Puput, la curiosa cova de sa Xicra que imaginàriament sembla sa tassa de servir xocolata, per l’annexa lateral en forma de ventall, la cova de sa LLossa aixímateix de 12 m d’amplària per 6 de fondària, sa cova de sa Fosca, cova de Bellver, cova de sa Balmota, etc…

A continuació ve una zona tapeida pel nostre amic càrritx, que benvingut sigui, per acabar finalment a un gorg que normalment sempre té aigua, ple de joncs, que avui apareix completament eixut. A l’altre costar de la reixa, tenim el torrent, que en aquesta zona pren el nom de torrent de Vall, per a després convertir-se en el torrent de na Borges el més llarg de Mallorca, amb un recorregut de més de 40 km de longitud, i una conca de més de 330 km². Aquest curs d’aigua no és permanent, però porta aigua bona part de l’any, sobretot el curs mitjà i baix. Neix entre Porreres i Felanitx, corre cap al nord, travessa els municipis de Vilafranca de Bonany, Petra, i Santa Margalida i arreplega les aigües de l’oest de les serres de Llevant.

Per tornar, desfeim les passes fetes, fins als cotxes.

Cova Funeraria de s’Homonet i pedrera de sa Real Nova.

Circular: Si
Temps total empleat: 1,30 h
Recorregut total : 2,88 km
Desnivell positiu: 66 m
Altitud màxima: 174 m

Segon: Tornem amb els cotxes direcció Manacor fins al km 3,5 i a l’encreuament prenem la ctra Ma-3323, direcció Sant LLorenç des Cardessar, fins a arribar al km 8, on ens sortirem, per agafar el camí de sa Grua o també camí de son Barba, en arribar al km 1,160, a un encreuament de camins, prenem el camí de ca n’Albelló, de la dreta, és un camí estret que abans del seu final té una barrera tancada, així que els cotxes ( 2) només els podrem aparcar a prop de l’entrada de les cases de ca n’Alballó.

En aquest mateix camí quasi enfront de l’entrada a ses cases i ha un portell (esquerra) amb una barrera metàl•lica en mal estat, l’em de botar i prendre el tirany direcció ( dreta) per amunt, i ben aviat anirem veigent enderrocs de la pedrera.

Es fàcil de veure perquè la pedra, el marès, que s’extreia és d’un color blanc immaculat.
Haurem arribat a la pedrera de sa Real Nova:

Però no hem vingut a visitar, només aquesta pedrera de marès, per cert sa més gran de Mallorca, sinó que volíem veure la Cova de s’Homonet, anomenada així perquè conté un dibuix pretalaiòtic que reprodueix una figura humana, sa cova d’enterrament més «ben cuidada» que tenim, amb multitud i curiosos grabats;

En esta cueva hay dos extraños elementos. Son, primero, el pozo circular situado sobre el cubículo del fondo de la nave y, segundo, el detalle del ámbito vestibular.
Sobre la poza vertical del fondo estamos en condiciones de afiortmar que se trata del acceso inicial, convenientemente remodelado a partir del sumidero morfogénico natural.
Una cámara sepulcral de 9 m de longitud por 3,5 m de amplitud máxima, 1,9 de altura de paso por el corredor.
El monumento se reconforma entre el Bronce antiguo y las fases tardías del Bronce final, mantenièndose en uso en plena època talaiòtica y aún algo después….diu es CCM.

Cal destacar els gravats en forma de peixos, el d’un homonet que dóna nom a s’antro, retículas i estrelles pentagramátiques posterior al s. XIII, i més modern sa creu de Malta, escrits religiosos; MM ( Maria Mare), MP ( Madre Puríssima), AV ( Ave Maria)…

Grup de Muntanyisme

Archivos mensuales: abril 2019