Doblevuit | Archivos del mes: mayo 2019

649. Torrent Clot de l’Infern

Publicada en 26 de mayo de 2019 de Xisco

Circular: No
Temps total empleat: 6,45 h
Recorregut total: 7,41 km
Desnivell positiu: 388,21
Altitud màxima: 663 m
Ràpel Màxim; 28
Material: 4×30 m

Data: 26.5.2019

Torrent Clot de l’Infern

Iniciem el recorregut en el Nu de sa Corbata, situat en la carretera que descendeix a sa Calobra (Ma.-2141). Podem deixar el cotxe a l’aparcament situat al costat de la carretera en l’esplanada situada enfront del bar. Al tractar-se d’una excursió «no circular», és convenient tenir un cotxe a sa Calobra para regressar a aquest punt una vegada realitzada l’excursió.

La previsió metereològica per avui indica pluja feble al 100% fins l’horabaixa. En arribar al Nuu de sa Corbata mentre esperam a que escampi sa boira i sa pluja aprofitem per fer uns cafetets al bar. Al cap d»hora i mitja seguim igual…parlamentam i decidim posar-nos en marxa.

Des de l’aparcament iniciem el descens, amb direcció E, cap al tàlveg que tenim a la nostra esquerra (N). El pendent és mitja/forta. Als 2′ el camí presenta pendent molt lleuger. Als 2′ el pendent és mitja/fort dirigint-nos, pel tàlveg, cap al costat esquerre (N) o caminar pel centre del tàlveg, buscant el millor camí. Als 5’/6′ trobem una fita; seguim pel tàlveg amb pendent mig, orientant-nos per les fites que anem trobant. Ara ens trobem al costat de les roques que formen el costat esquerre (NW) del tàlveg, avancem planejant o amb pendent mitjana. Als 8’/9′ hem de girar a l’esquerra (N), dirigint-nos cap a les fites que veiem a la part alta de la cresta. La pujada és mitja/forta, arribant a la cresta en 3′.

Des de la cresta descendim, amb pendent fort/mitjana, dirigint-nos cap a la fita que ens encamina cap a un nou tàlveg que ens conduirà cap a l’inici del recorregut tècnic del Torrent del Clot de’l Infern. En aquest tram del recorregut cap al torrent, la direcció dominant és N, amb lleugeres variacions NE i NW, sempre dirigint-nos cap a l’inici del recorregut esportiu del torrent. Des de la cresta descendim amb pendent fort/mitjana, seguint les fites, amb direcció NW. Al’1 ½ seguim a la dreta (NE) amb baixada forta/mitjana, caminant pel costat dret del tàlveg.

Al cap de poc temps, anem planejant amb petites pujades i baixades al costat de la paret de roques que tenim a la nostra dreta. Als 7’/8′ vam arribar al centre del tàlveg, moment en el qual girem a la dreta, seguim les fites. El millor camí, per al descens fins al tàlveg, ho trobem pel costat dret (E) del tàlveg, al costat de la paret de roques de la nostra dreta. Una vegada en el tàlveg, vam seguir a la nostra dreta (NE), posteriorment baixada lleugera/mitjana. Als 2’/3′ arribem a un graó en les roques (fita), situat al NW de la cota 547. Seguim, havent d’efectuar una desgrimpada pel centre del tàlveg, primer una diagonal esquerra, seguida d’una diagonal dreta.
A partir d’aquest moment transitarem per un terreny molt brut, havent de buscar el millor pas entre l’abundant vegetació. El recorregut presenta baixades amb pendent mitjà, havent d’efectuar als 8’/9′ una desgrimpada pel costat esquerre del tàlveg. A continuació la baixada és forta/mitjana, una petita desgrimpada i de nou estem en un tram molt brut amb pendent mitjana/forta. El millor camí ho trobem pel costat dret, planejant o amb baixada lleugera. Continuem avançant pel jaç del torrent amb característiques similars (desgrimpades, baixada lleugera i mitjana/forta, molta vegetació, etc), trobant el millor camí pel costat dret del torrent. Després d’uns 17’/19′ arribarem al primer salt del Torrent del Clot de l’Infern, situat a l’E de la cota 518 (la proximitat de les corbes de nivell ens indiquen, clarament, que hem arribat al recorregut esportiu del torrent).
La descripció tècnica del recorregut del torrent la podem trobar a diferents publicacions, encara que només són 6 salts; un primer de 28 m, seguit d’un de 22 m probablement rl més característic, ja que per accedir a la capçalera s’ha de fer per un passamà aeri i delicat en un dia com a el d’avui que està ploguen i les roques janeguen. El salt s’inicia enmig de la paret i una gran roque que forma un forat. El segueix un de 18 m, seguit d’un de 15 m i el barrer de 30 m fraccionat en 12+18 m.

Després d’un recorregut esportiu de l’ordre d’unes 2 h, vam arribar a la cova des Comellar de l’Infern o de sa Piqueta, descrita així per en Jesús García Pastor a la seva obra Rutes Amagades de Mallorca, també coneguda, per alguns, com a cova dels Perduts. La gruta té davant l’entrada un enorme penyal, dividint l’embocadura en dos. Medeix 17 m de fondària, amb una amplitud de 34,5 m, i una altària de 3,5 m, adornada amb columnes i estalagmites.
Des de la base de l’últim salt, descendim els 50 m restants amb pendent mitjana/forta cap a la llera del torrent, arribant als 5’/6′. Una vegada en el Torrent de Pareis, vam continuar cap a l’esquerra (NW), dirigint-nos cap a sa Calobra, passant als 2’/3′ al costat de la Cova des Romagueral (dreta).
A partir de la Cova des Romagueral, el llit del torrent es comença a estrènyer de forma extraordinària i les seves altes parets quasi perpendiculars semblen voler-se tocar al cap d’amunt.

Finalment arribem a sa Calobra amb un bon xop. Avi no hi ha xandis… que les sustituiem per una xocolata ben calenteta.

647. S’Olivaret-Clot d’en Pastor-Pas de sa Mata-Torrent de Lluc-Es Burgar-Cami de sa Casa Nova d’en Janer.

Publicada en 19 de mayo de 2019 de Xisco

Circular: Si
Temps total empleat: 7,15
Recorregut total: 8,43 km
Desnivell positiu: 694 m
Altitud màxima: 627,31 m

Data: 14.5.2019

S’Olivaret-Clot d’en Pastor-Pas de sa Mata-Torrent de Lluc-Es Burgar-Cami de sa Casa Nova d’en Janer.

Comencem a l’aparcament d’Escorca per agafar inicialment el camí des Burgar, però només 150 m perquè l’abandonarem (dreta) per agafar la pujada per un altre antic camí per tot duna davallar fins a arribar a una paret de partió, que no traspassarem, sinó que abans girarem Nord fins a arribar a un portell, per després passar per un rotllo de sitja.

Anirem perdent altura mentre faldejam un esperó (dreta) per trobar la cova des Vialet o des Pastor. He trobat al mapa d’Alpina i a vàries publicacions webs de companys muntanyers que la indican com a cova de s’Aigo, però en J.A. Encinas al seu CCM la descriu com a Cova des Vialet o des Pastor, amb topo de l’any 2004. Per tant noltros la reconeixem com a cova des Vialet o des Pastor ( no confondre amb la cova d’en Pastor, que visitarem més endavant).
En arribar a la cova ens dona la benvinguda una creu tallada a la roca, suposadament per protegir-le o per santificar-la.

La cova presenta una boca mediana i mal de veure des del camí, però, això que té una profunditat de -20 m, per 44 m de longitud i 34 d’ampla. Hi destaca un cosi o ribell per recollir aigua i les cinc tasts arqueològiques fetes aproximadament l’any 1990.
Continuem la nostra ruta, per un dens pinar replet de falgueres d’un verd intens.

A partir d’aquí l’orientació és complicada si no és fa servir un GPS.

Baixarem per les àmplies marjades de s’Ullastre d’en Ferrer i sortim per un portell de pedra.

Pujam a un alturó rocós per gaudir de l’espectacle que se’ns ofereix del clot d’Albarca i la petita vall elevada de Son Colom i Son Colomí, amb el Puig Tomir al fons.

Ara es tracta d’anar perdent altitud NE per arribar a sa rota de s’Olivaret,a cota de 450 m, on hi trobem les runes de la casa, una gran era i als pocs metres davall un enorme pi un pou sense coll. Estem al coll de s’Era. Seguirem descendint cap a s’Olla d’en Pastor.
En arribar al comellar ens adonam que hauria resultat més senzill davallar directament pel centre del comellar, però ens hauríem perdut s’era, sa casa i és pou.

Mentre anam davallant ens servirà de referència una llarga paret de partió que botarem a un escaló abans d’arribar a la part més baixa.
Prosseguim per arribar al Clot d’en Pastor, amb amples marjades, on hi localitzem la cova d’en Pastor, de petites dimensions, on destaca un petit ribell que substitueix al primitiu que romandre romput.

Continuem per aquesta coma que s’estreny a la part baixa, per acabar al tàlveg del torrent de LLuc.

Iniciem ( esquerra) el descens pel torrent durant 100 m per abandonar-lo ( dreta) per un requisar i situar-nos a un antic camí que ve de Lluc. On prenem S ( esquerra), per un empedrat que es perd fàcilment. Aquest camí, a poc a poc, va perdent altura, passarem per davant de la cinglera de n’Amer, a l’altre vessant del torrent. Continuem el descens, de cada vegada més precipitat, sin arribar a una gran mata que dóna nom al pas de sa Mata, que en pocs metres ens facilita l’arriba, novament, al torrent de LLuc.
Continuem pel tàlveg, totalment sec, fins a arribar a l’encreuament amb el camí des Burgar. Un bon lloc per dinar i descansar. Mentres ho feim, ens entretenim veient a dos grups de turistes que davallen pel Burgar fora camí i totalment enmarronats, que gràcies a ses nostres indicacions des de baix, aconseguim conduir.los al camí, cosa que agraeixen en arribar.

Prenem la marxa cap amunt pel camí des Burgar durant 500 m per abandonar-lo ( dreta), arribar un calladet, i després una sitja. Des d’on tenim enfront dels penya-segats i a dalt el mirador de sa Casa Nova, a la dreta sa Rota d’en Negre i d’esquerra a dreta, i davall els postres peus, la davallada del torrent del Horts.

Primer davallem fins al tàlveg del torrent dels Horts, per després pujar, en ziga-zaga, per l’esquerra de sa Rota d’en Negre, fins situar-nos davall els penya-segats, concretament vora una gran alzina, just davall les vies d’escalada.

Continuem NE ferrats al penya-segats per un tirany que aviat es transforma en un camí empedrat, que ràpidament ens conduirà a la ctra. Ma-10. Després ens queda caminar 1,4 km per ctra fins a l’aparcament d’Escorca.

Acabem fent unes chandis, i el mes llaminers s’entaferren un bon pastís.

646. Torrent des Cocó Verd

Publicada en 15 de mayo de 2019 de Xisco

Circular: No
Temps total empleat: 7,39
Recorregut total: 5,69 km
Desnivell positiu: 388,21
Altitud màxima: 627,31
Ràpel Màxim; 55 m

Data: 14.5.2019

Torrent des Cocó Verd

El més destacable d’aquest torrent és la seva part final on es concentren els salts més interessants; 2 x 25 m, 2 x 15 m, 1 x 23 m, 1 x 32 m i el darrer i final de 55 m.
Encara que noltros ho férem integral, el començament no té gaire interès, a més que està molt brut de vegetació i branques caigudes, per tant és aconsellable iniciar el torrent a la cota 550 aprox , molt abans del botador de ses Alquerioles, on hi ha un antic camí de carboners que davalla a una sitja que hi ha dins el tàlveg del torrent.

També cal fer un altre aclariment, i és sobre l’inici de l’itinerari. Noltros l’iniciarem pel camí de sa Coma des Selles que surt al km-104,400, itinerari indicat a diverses publicacions i en el mapa d’Alpina ( GR-221), però diversos cartells ens indiquen que no passem per aquí i ens remeten al camí de ses Fontanelles, Km-103,900.

Aparcam els cotxes a l’esplanada que hi ha a la corba del km-103,700 i caminem fins a la propera corba, km-103,500 on s’inicia un camí que ens duu fins a ses cases de ses Fontanelles i des d’aquí a sa coma des Selles.
Un altre aclariment; si som previsors, deixarem un cotxe a la sortida del torrent, km-102,400, just abans d’entrar al primer túnel, i així ens estalviem de caminar 1,3 km, per aquesta estreta carretera.

Ja estem en ruta pel camí que puja per sa coma des Selles direcció a mola de s’Esclop, aviat arribarem a l’encreuament on hi ha un pal indicador de les direccions a seguir cap Estellencs i a Sant Elm. Als pocs metres passem per l’antiga caserna de carabiners, el camí gira esquerra, punt vermell a una roca, pel pas Gran i salvar el desnivell, a la nostra esquerra veim la punta des Frare, un impressionant monòlit. Superat el pas seguim avançant en mitja i forta pujada per un camp de roques i multitud de fites, «gràcies» a aquesta nefasta «moda» d’anar fent caramulls de pedres per sa muntanya. Aviat i lo lluny veurem sa silueta des botador metàl·lic de ses Alquerioles que superam i continuem per sa senda, passarem per un gran caramulls de pedres, seguit d’una canonada negre que probablement vengui des pou d’en Rotget. Tot seguit abandonem la senda per entrar al tàlveg del torrent des Cocó Verd.

Els primers 400 m són terrorífics, per la gran quantitat de vegetació i branques seques que i trobem. Arribarem a una sitja i al vessant esquerre veurem l’antic camí de carboners, un excel·lent lloc per iniciar el torrent. Continuem i arribem a un petit gorg o cocó natural amb aigua verda, que probablement dóna nom al torrent. Seguim i arribam al primer salt de tan sols 13 m on curiosament trobem una corda que probablement s’utilitza amb un poal per treure aigua des gorg que hi ha amagat i tapat per vegetació, que possiblement és aquest el que doni nom al torrent.

A partir d’aquí venen una successió de desgrimpades i salts que val des dels 5 al final de 55 m, Els salts no estan adequadament instal·lats, la majoria són de fortuna, cordino fermat on sigui amb maillons de Leroy, hi ha qualque salt de fins a 32 m que tenen una sola placa tipus Spit, tants sols el darrer i gran salt té dues plaques, una amb un espit i l’altre amb un parabolt, fermats entre sí per una vella cinta plana de dubtosa resistència.

El darrer i espectacular salt acaba just a l’entrada del túnel a la mateixa carretera.

645. Puig de so na Moixa i cova des Serral

Publicada en 13 de mayo de 2019 de Xisco

Circular: No
Temps total empleat: 7,55 h
Recorregut total : 14,92 km
Desnivell positiu: 310 m
Altitud màxima: 333 m

Data: 11.5.2019

Puig de so na Moixa – Cova Secret de sa Figuera – Cova des Serral

Avui ens dirigim cap al llevant de l’illa, al municipi de Manacor, i prenem la ctra. Ma-4015, fins al km 2,6, on comence l’excursió. Com l’excursió no la feim circular, abans anirem a deixar els altres cotxes a la ctra. Ma-4014, Km 9,200.

Tornam al punt de partida, el camí municipal dels Presos, que va de Son Ganxo al Coll, a prop de Portocristo. Aquest camí rep el nom per mos de la revolta militar que acabar amb el cop d’estat del 18 de juliol de 1936, per les tropes franquistes.

El camp de concentració de So na Moixa es va obrir, segons David Ginard, l’any 1937, al setembre o l’octubre, segons A. Tugores. I es tancà a finals del 1942. Els ‘soldats treballadors’ «duien a terme obres considerables d’interès públic, com carreteres i camins», i també obres militars. A So na Moixa hi havia 202 presos, la majoria eren bascs, duits del seu País per intentar dessarralar-los en el possible ( fer el més mal possible… i no em vull estendre més). També n’hi havia a Vistalegre i a l’Espinagar. El camí dels Presos, no fou l’únic camí que feren, també feren feina a la carretera de Son Josep, l’Hospitalet o l’Espinagar, fins a Portocolom.

Font: Ara balears, PALMA 15/06/2018

A pocs metres de començar arribem al portell de Son Maina, després passem un segon portell amb barrera, que deixarem tancada tal i com l’hem trobada. Continuem pel camí dels Presos, amb les cases de son Maina a la nostra dreta, enmig del Puig des Cero, el rafal Pudent, So na Moixa de Baix i el Puig de s’Heretatge.

Continuem per aquest magnífic camí públic on deixam a la nostra esquerra el puig de sa Mata i el puig del Diable, tot seguit travessem el pont d’en Farcit, construït també pels presoners.

Hem d’estat atents perquè en dur 1,3 km arribarem a una bifurcació i hem de surtir del camí dels Presos per prendre la pista de l’esquerra, que ens ajudarà, de manera còmoda, per avançar els primers centenars de metres fins a assolir la cota 275 m.

En arribar a aquest puget, aprofitem per descansar i berenar, mentre gaudim de les magnífiques vistes. Des d’on podem veure la costa i part de la ruta que encara ens queda per fer.

Per baixa de la cota 275 ho farem per la dreta de la reixa fins al calladet de baix, per després iniciar l’ascens per la carena del Puig de so na Moixa de 333 m. És fàcil de distingir perquè al cap té una gran creu de fusta.
El puig de So na Moixa també s’ha anomenat al llarg del temps, la Muntanya Grossa de Son Josep, el puig de na Moixa o el puig de Llodrà (els dos darrers a Die Balearen), el puig de sa Marineta (Binimelis).
A uns metres del vèrtex geodèsic del puig, cap a l’est, se situa la barraca que feia les tasques de Casa de Vigia, en ús el s. XVII.

L’Arxiduc, a Torres y atalayas de Mallorca (1996) [1916] anota: «En el año 1606 contaba el vigía de la Atalaya mayor, del Puig Gros de So na Moixa que durante todo el tiempo de la siega le aumentaban el sueldo y que con este aumento ganaba cinco Sous al día; esto consta en el libro de determinaciones del consejo (Llibre de Determinacions des Consei) desde el año 1594 hasta el 1639»

Després de fer ses fotos, iniciem el descens salvant un fort desnivell. L’objectiu és arribar al camí dels Presos que veim baix els postres peus, vore una corba.

Una vegada en el camí dels Presos, continuem la ruta voltejant les Penyes de na Peu de 272 m ( esquerra). Quan duim 400 m pel camí, arribem al coll de ses Vaques, amb una barrera i botador de tubs. Continuem pel camí amb el Puig Negre a la nostra dreta. Als pocs minuts arribem a un petit caminoi que ens surt de l’esquerra, ben marcat amb pedres a ses voreres i gravilla que ens condueix a un berenador i a una estàtua d’un Àngel, amb una descripció que diu «Aquest Àngel protegeix cas Manescal».

Tornem al camí públic dels Presos i continuem, arribarem a la barrera de Cas Manescal i la creuam per un portell obert al seu costat. Ara continuem fins a arribar a la crta Ma-4014. Prenem esquerra per darrere la voravia durant 100 m, fins que arribem al botador que dóna entrada al tirany que duu a Cala Magraner.

Es tracta d’un camí molt definit que no té pèrdua. Passarem per un altre botador. I després per una barrera metàl•lica giratòria, que ja no fa la seva funció. En arribar a la cala on hi ha les primeres vies d’escalada ( esquerra) hem d’iniciar l’ascens fins a situar.nos damunt la cinglera. Després continuarem pels tiranys, amb bones vistes sobre la cala i la seva germana cala Pilota.

Continuem direcció a la punta de Moro on hi ha les restes de la caserna dels carabiners.

El Cuerpo de Carabineros fue un cuerpo armado español cuya misión era la vigilancia de costas y fronteras, y la represión del fraude fiscal y el contrabando. Fue creado en 1829 y tras la Guerra civil, en 1940 fue integrado en la Guardia Civil. Durante la Guerra Civil, el Cuerpo de los Carabineros se alineó fundamentalmente con el Gobierno de la República, siendo uno de los cuerpos donde menos apoyos tuvo el Golpe de Estado de julio de 1936, que posteriormente se convirtió en la élite del Ejército republicano. Dado el papel que este cuerpo había jugado en el Bando republicano, tras la contienda la Ley de 15 de marzo de 1940 promulgada por la Dictadura franquista hace desaparecer el cuerpo de carabineros y lo integra en la Guardia Civil.

El seu lema era: «Moralitat, Lleialtat, Valor i Disciplina».

Passem per darrere sa garita fins a la costa, per la marina de can Roig, trobarem les restes d’un portell metàl•lic. I just a la raconada localitzem la cova marina del Pilar, accessible només per mar o rapelar els 10 m.
Continuem per la costa però sempre amb la mirada a l’interior per localitzar una figuera morta, amagada darrere un ullastre, que dóna nom a la cova Secret de la Figuera, que visitem. Té un recorregut de no més d’un centenar de metres al final té una claraboia; una sortida a l’exterior tapada amb pedres, i just davall del forat un caramull de pedres que devia servir, temps enrere, per entrar i sortir de la caverna o per amollar els sacs. Un bon amagatai «secret» per guardar de tot, curiós perquè es troba molt a prop de la caserna dels carabiners…. Però ja sa sap… tot té un preu.
Continuem fins arribar a sa cala des Serral, «coronada per una bestiesa més, un enorme xalet, propietat de Euroagrique de Comercio S.L. que segons el GOB es il•legal i que en el seu moment va demanar que l’esbuquessin. Aquestes construccions «il•legals» són fruit d’una mala gestió municipal, i de la corrupció institucionalitzada i tan nostre que hi ha agut durant dècades.

Tornem a lo nostro, perquè volem anar a la cova-avenc des Serral o dels Contrabandistes, situada al costat ( NW) de la mansió, per això pugem per unes escales ( il•legals) que condueixen a les cases i a la cova. La cova de dimensions de 30 m de SW a NE, 58 m de NW a SE amb un desnivell de -40 m, destaca el seu llac interior que fou explorat a l’any 1996. A la boca més gran ( te dues grans boques) hi destacan a les parets multitud de vies d’escalada.

Continuem per la costa vorejant la mansió fins arribar a cala Sequer o cala Salpella, després passem per la petita cala Engana Pastor, per finalment arribar a la masificada cala Varques.

Sortim de sa cala pel camí, amb la sorpresa de què en arribar al final, trobem la portassa tancada amb cadena i pany. Ens digueren que el matí estava oberta. M’he quedat uns segons pensatiu cercant un calificatiu que pogués definir aquest fet de tancar la porta a un camí públic i que duu a la mar, però no el trobo, el meu cervell no està tan contaminat i podrit com el de la persona que ha tancat les portes. Imaginau en el cas d’una emergència i no poder arribar al lloc… No ens queda més remei que sortir per un petit forat «butrón» que la gent a anat fent a la paret per poder passar, amb el perill que aixó suposa. Però sa mala llet no acaba aquí, perquè el mateix que ha tancat també ha escampat cola pel forat i per la paret… amb l’intenció de putejar el més possible. .

En arribar a la Ctra. Ma-4014 ens dirigim ( dreta) fins a l’aparcament, donant per acabada la ruta d’avui i fent unes merescudes chandis… Etc..

643. Ruta en globus aerostàtic

Publicada en 5 de mayo de 2019 de Xisco

Circular: Si
Temps total empleat: 1 h
Recorregut total : 7,21 km
Desnivell: –
Altitud màxima: 390 m
Velocitat màxima 50km/h

Data: 4.5.2019

Viatge en Globus

Avui realitzem una ruta “diferent” d’alta volada i un madrugón d’espant, són les 5,40 h del matí, encara de nit. Ens dirigim cap a Manacor, concretament al gobódrom de son Perot, per a iniciar la ruta amb un globus aerostàtic.

Les primeres hores del matí són les idònies per a volar amb globus. Si voléssim més tard correríem el risc que apareguessin vents forts i turbulències degudes a la influència que els raigs del sol exerceixen sobre l’atmosfera. Encara així la bandera de Mallorca que hi ha sobre la instal•lació oneja amb forts moviments, la qual cosa ens fa dubtar sobre la viabilitat de l’activitat.

Després de les degudes presentacions el pilot llança a l’atmosfera un petit globus sonda inflat amb heli, a fi de comprovar la intensitat i direcció del vent a diferents altures. Amb aquesta informació, el pilot decideix que fer. Ens explica que no hem de preocupar-nos pel vent moderat que bufa de N, ja que passat uns núvols es calmarà.

Efectivament, una vegada passades els núvols el vent es calma,i sa redueix a menys de 15 km/h que semble es el màxim en que pot volar el globos, i rapidamente procedim a l’inflat dels dos globus. Aquesta operació ens porta uns 20 minuts aproximadament i ja estarem llestos per a enlairar-nos. Ens repartim en les dues cistelles, es produeix el silenci, que només s’interromp de tant en tant pel soroll del cremador, mecanisme que escalfa l’aire de l’interior del globus i que fa que el globus ascendeixi i sortim volant, literalment.

Durant aproximadament una hora, continuarem volant a la mercè del vent. La direcció que seguim és S, cap a Felanitx i el Puig de San Salvador. Les vistes són diàfanes i extraordinàries, el silenci i l’olor a terra mullada, per les pluges de la nit ens produeixen unes sensacions indescriptibles. Durant el vol anem realitzant ascensos de fins a gairebé 400 m i descensos de tan sols a 1 m del sòl !! Impressionant!!, arribant aconseguir una velocitat increible de fins a 50 km/h, gens habitual, en anar a la mateixa velocitat del vent resulta que no ho notes, la qual cosa resulta d’allò més plaent, fins que el pilot trobe un lloc adequat per a l’aterratge. Basant-se en la seva àmplia experiència, indica les instruccions pertinents al passatge i suaument fa descendir el globus fins a pocs metres i prendre terra, això amb el que repecta l’altre globus, perquè el nostre realitza una aterratge “una mica dura” encara que gens perillós, al final tot són riures i amb un bon esglai.

Després d’aterrar, el pilot contacta amb el vehicle de suport en terra, que acudeix al punt d’aterratge a fi d’ajudar la recollida del globus i desplaçar a tot el passatge fins al globodromo, on ens lliuren un diploma, “Baptisme Aeri”, que certifica que hem realitzat nostre primer vol amb globus aerostàtic i que hem viscut aquesta extraordinària experiència.

Grup de Muntanyisme

Archivos mensuales: mayo 2019