693. Es Rutló de Massanella

Hora Inicio: 10:34
Hora Fin: 17:19 8
Distancia recorrida: 14,3 km
Tiempo en movimiento: 03:00
Velocidad media: 2,11 km/h
Vel. en Mov.: 4,75 km/h
Velocidad Máxima: 55,44 km/h
Altura Mínima: 181 m
Altura Máxima: 802 m
Ganancia Altitud: 850 m
Pérdida Altitud: -841 m
Tiempo Ascenso: 04:23
Tiempo Descenso: 02:18
Tipo Ruta: Circular

Data: 23.11.2019

Es Rutló de Massanella

Un rutló és una pedra de forma tronco-cònica, que s’emprava antigament a les tafones per esclafar les olives i treure’n l’oli. Rutlons de majors dimensions s’empraven per aplanar els camins o els trespols de les eres.
Iniciem la ruta d’avui al costat de les cases de Massanella. Caminem pel cami de Massanella i Mancor direcció a ses cases de Can Bajoca, acompanyats per sementers conreats, oliveres i pel torrent del Corral Falç que davalla per la nostra esquerra.

La propera aturada a la Coma des Mart on sa trobem les cases de Can Bajoca de dues plantes que fou important centre agrícola ja que disposava de tafona propia.

Proseguim pel camí que a poc a poc va augmentant el desnivell. L’entorn canvia per donar pas a un lloc d’abruptes costers rocosos, es la zona de la barrancada, format per la Serra Mitjana a la nostra esquerra i pels estreps sud.occidentals del Puig de sa Fita (880 m), a la nostra dreta, aquesta com a continuació de la part mes abrupte i rocós del Puig de n’Alí (1.020 m) i al costat el cingle de la Tafarra ( 740 m).

Arribarem a la part mes engorxada anomanada l’Arreplegada, que rep el nomb perquè era el millor lloc per replegar el bestiar.

El camí prosegueix pujant direcció a la Caseta des Bosc, però abans pasarem per devant es Porxo des Porcs ( dreta), suposadament on es guardavan els animals després de haver-los replegat.

Després podem veure a la nostra esquerra un impresionant cami empedrat que surt des de dins mateix del torrent del Bosc, que de tornada hi pasarem.
A l’esquerra i dins el tàlveg del torrent dels Bosc podem veure la gran boca de l’Avenc des Salt d’en Conill, avui és fàcil de trobar, perquè només fa falta seguir l’aigua que davalla pel torrent fins que sa perd en entrar al mateix avenc. Aques avenc fa d’engolidor de les aigúes, i avui està en plena tasca i ple fins a dalt de tot, tot un espectacle. L’avenc fa 29,3 m de fondària, 9 m en planta fonda i 5,5 d’amplària mitja.

Tot seguit arriben a les Cases de Bosc, una preciosa i ben conservada casa, amb forn de pa i cisterna al seu costat. Al darrera poden veura sa casa de Es Castellot. Feim una aturada per beure i menjar alguna cosa.

Seguim endevant, ara pel cami del Bosc que puja en direcció NE ( dreta) per la coma des Bosc de Massanella. Aviat pasarem per una torrentera que ve de sa coma Gran, després deixarem a la nostra esquerra un primer camí o pista, i després ens sortirem del camí des Bosc per l’esquerra, un antic camí decarboners, hi hi ha fites, per comenzar a pujar per dins un alzinar, primer en direcciío O per després agafar N,

Ens hem de fixar bé perqué aviat veuren entre les branques de les alzines el gran penyal de Es Rutló. Durant la pujada anirem pasant per diferentes sitges. Una zona que antigament devia tenir gran activitat carbonera, de fet una mica mes al N a la zona coneguda como l’Aladarnar hi ha un cami enpedrat que feia el recorregut però avui endía está quasi deseperagut.
L’escalada final al cim la hem de fer per darrera N, per aixó proseguim en forta pujada pen dins l’alzinar per arribar a un coll. Avui es delicada perquè está tot mullat, està ploguent anb ratxes de vent fort, i fa una estona ens ha caigut una gran calabruixada.

Ja ens trobem a la falta del muralló a la nostra esquerra, enfront el coll. Iniciem l’escalada per enmig, es tracta d’una primera grimpada sense dificultats, excepte a la davallada si la roca está banyada, com es el cas avui. Superada la primera grimpada ens sitúem en el colladet amb impresionants vistes. Ara seguim escalant i amb una petita grimpada ens situarem a dalt de tot (813 m), La panoramica és espectacular i privilegiada damunt el comellar des Bosc i al front total la carena del Puig de sa Fita (894m) fins el Puig de n’Alí (1.038 m.), a l’esquerra continuant la crestaria penya-segada de sa Carena des Bosc. A l’altre costat el Puig des Castellot des Rafal ( 903m), a l’esquerra tenim el coster del Puig de ses Bassetes i el mes gran el Puig de Massanella (1.352 m)
Al principi aviem de seguir fins el Puig de ses Bassetes, pero donat el mal temps que fa obten per renuciar i tornar nerera. La tornanada la feim pel mateix lloc de pujada, fins a les Cases des Bosc. Proseguim devallant pel cami i a l’altura del Porxo des Porcs, tenim a la nostra dreta sortin del mateix tàlveg del torrent un magnific cami empedrat, ralment es el final del cami de ferradura que davalla de la Canaleta fent una ziga-zaga. Pareix èsser que fou construit per facilitar l’accés a la construcció de sa canaleta. És un camí empedrat d’1’5 m d’ampla, figura en el catàleg de camins del terme municipal de Mancor de la Vall, amb el nom de camí 60, es tracta d’un camí de 565 m, dels que el primers 192 están dins el terme de Mancor, els restants 373 ho están en el terme d’Escorca. Destaca la paret cabrera que fa partió  entre els dos municipis.

Recordem l’autor de la gran obra d’enginyeria de La canaleta del Massanella. “El Sr. Jacint Josep Fontanet i LLabrés, anomanat també Montserrat Fontanet, a més de ser un conrador certament il•lustrat, prengué la iniciativa en una tasca d’enginyeria que, des de feia 150 anys no s’havia aconseguit resoldre: la construcció d’una canal que unís la Font des Prat de Cúber amb les cases de Massanella. Aquesta, diu Ramis «és una obra d’enginyeria molt notable». Té una longitud de 7.200 metres i salva un desnivell de 543 metres. Per aconseguir l’objectiu de dur l’aigua fins al seu destí, es construí un aqüeducte de quatre arcs de mig punt (els Arcs d’en Fontanet), es va foradar la roca (sa Foradada) i també fou necessari salvar un bot als penyals mitjançant un salt d’aigua (s’Arreplegada). La seva proesa fou, segurament, molt valorada, ja que les cròniques de l’època documenten una situació de gran sequera. A més a més, l’aigua que transportava aquesta construcció no tan sols serví per beure el bestiar i regar, sinó també per a un molí fariner i una gran tafona.”

Recordem que abans d’ell ho varen intentar enginyers belgas, italians, francesos i espanyols; «pierden estos miserablemente el tiempo recorriendo los puntos por donde podría abrirse el acueducto; declaran formalmente, después de haber empleado muchos días en el estudio del terreno, la imposibilidad de poderse practicar la proyectada obra; y el ingeniero Fontanet, al retirar su piara, con lenguaje inculto, sin frases pomposas, sin palabras técnicas, manifiesta a su señor que él se compromete a conducir a la casa de Massanella las aguas en cuestión, venciendo las graves dificultades y sobre todo la imposibilidad que encontraban los doctos facultativos. En el siglo de las luces, estamos seguros que el dictamen de un ignorante hubiera sido desatendido, y Massanella se hubiera quedado sin agua; pero el Sr. Dezcallar que vivió en época de menos pretensiones científicas, no despreció las razones de su dependiente, sino que puso el proyecto bajo su dirección. Abandona Fontanet su piara, y en 1748 se constituye ingeniero director de aquellas obras; traza sus planos sin hacer uso de brújula, compàs ni otra clase de instrumentos; en vez de tinta de china y de làpiz, marca por medio de maderos, banderillas y montones de piedras, la senda que debía seguir su proyectado acueducto; y a los dos años lee en el punto donde concluye una inscripción que dice: Anno Santo MDCCL idibus julii huic ponti aquae D. Dominus Georgius Abrí-Dezcallar Bursae auri Regni Majoricarum incumbens suo conatu et expensis. Satisfecho Fontanet con ver brotar en 1750 la apetecida agua dentro del patio de la casa de Massanella,”

Donant així per acabada la ruta d’avui, no sense pendre abans unes merecudes xocolates

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

695. Cova de sa Campana

Hora Inicio: 9:55
Hora Fin: 17:10
Distancia recorrida: 1,5 km
Altura Mínima: -216 m
Altura Máxima: 356,70 m
Tipo Ruta: Circular

Material Utilitzat; 1×60, 2×40, 2×30

Data: 9.11.2019

Cova de sa Campana

Una vegada més i no serà sa darrera, tornem a sa cova de sa Camapana. Una cova espectacular per les seves dimensions, de fet durant molts d’any va ser la cavitat més profunda amb els -304, avui en dia superada.

“Fins a la cota -216 m, es tracta d’una successió d’enormes sales i galeries concrecionadas, en fort pendent. A aquesta cota trobem diferents pous, dels quals uns comuniquen a una sala inferior de fort pendent pedregós, seguida d’altres pous que acaben pràcticament al nivell de la mar, destacant un llac de 30 m de llarg i 25 m de profunditat.

L’entrada a la cova la realitzem per uns graons que donen a la part alta de la primera estada, Sala Campament. Lliguem una corda de 30 m en els quimics de recent instal.lació, el dos primers pels passamans fins els següents que hi ha als pocs metres per a descendir.

La sala Campament, té una mesures de 45 x 20 m, amb diversos regruixos i una altura mitjana entorn als 25 m. Al fons de la mateixa a través d’una galeria més estreta apareixem a la Sala Gràcia.

La Sala Gràcia és descomunal, amb una dimensió de 150 x 100 m, aconseguint un altura màxima de 40 m. La llum artificial és absorbida per la foscor sense remissió, limitant la visió de l’entorn. A la dreta, oest, trobem grans colades pavimentaries, blocs soldats per abundants formacions estalagmíticques i nombrosos gourgs poblant el sòl fins a arribar a la paret, a uns 70 m de distància. Si continuem cap al NO, ascendim a la part més alta de la sala superant un gourg ple de fang, per a donar a una saleta coberta de espeleotemes.

A l’esquerra, Est, hi ha una gran rampa de bugada que parteix des del sostre fins sota de tot de la sala. Té 30 m de longitud, dels quals 15 m són verticals.

De front, sud, descendint pels blocs fangosos i relliscosos, tenim l’opció de continuar per dues vies. Gairebé a baix de la sala tenim, cap a la dreta, a uns 45 m, sota un bloc i ran de la paret, el pas Galeria 73, molt estret i poc aconsellable i, cap a l’esquerra, després d’uns regruixos, trobem la capçalera d’un pas estret que dóna a la Rampa dels Tres, una galeria impressionant dominada per tres rampes contínues de bugades espectaculars. Tots dos accessos, paral·lels, comuniquen amb la Sala Bonica.

En la capçalera de la Rampa dels Tres, lliguem una corda de 60 m als 2 químics que hi ha en una roca (dreta) i amb un desviador baixem per l’estretor fins a l’inici de la rampa. En la capçalera de cada bugada tenim un químic on fraccionar, arribant a la seva base a -74 m, acabant enfront de la sala Bonica. Entre els blocs ascendents trobem la comunicació de la Galeria 73.

Per a visitar la Galeria 73 és millor fer-ho des de la Sala Bonica, per ser més factible. Ens trobem davant un caos de blocs i rebles amb fort ascens (35º – 45º) en tot el seu recorregut, deixant passo a grans bugades i columnes estalagmíticas. Seguim per l’esquerra sobre els blocs i després entre ells. Si anem cap a l’oest, trobem diversos forats que continuen la fractura fins a ser impracticables. Seguint cap amunt, nord, el sostre es torna més baix, quedant la zona bloquejada i no poder connectar amb la sala Gràcia. Més a la dreta, després d’una escalada suau, ens deixa en una sala acolorida i amb múltiples formacions. A la part alta de la bugada predominant hi ha una fractura estreta, aquest és el pas de comunicació amb la sala Gràcia i inici de la Galeria 73.

La Sala Bonica té unes mesures de 17 x 10 x 6 m, amb sostre bombat i formacions vàries. Dominada per una base desfonada com a embornal, pel qual, després d’una gatera de 20 m de recorregut apareixem a la part alta de la Rampa del Fang. Una punta de roca («el cavallet«), permet baixar aquests dos metres una mica difícils ( pas del cavallet). A la rampa d’abans del cavallet posserem una corda que ens será de gran ajuda a la tornada. A la seva base queden les restes d’una antiga escala feta de petits troncs i corda.

La Rampa del Fang o de les Excèntriques, té unes dimensions de 120 x 70 x 10 m i un desnivell mitjà de 30è. La sala ovalada presenta diverses curiositats.

Cap al nord, en la part baixa, grans blocs criden l’atenció, estan coberts d’una capa de fang escrostonat de 25 cm de gruix, del sostre pengen curioses excèntriques molt blanques.

La Sala dels Gorgs té unes dimensions de 120 x 40 m, el seu sostre varia des dels 15 m als 32 m. Per a descendir, aprofitem un tetón o estalagmita. Baixant per la bugada arribem a la primera base de la magnífica sala, una enorme massa estalagmítica està situada sota un grandiós conjunt de bugades i banderoles penjant del sostre (descendint, a la nostra esquerra, a mitjana altura, està sa Rampa, l’accés als Pous del Fang). En ella, podem apreciar per les seves immenses parets i bugades, l’aigua que discorre tímidament cap a un pou que fa d’embornal, Via Francesc Pierre, que comunica amb la Sala dels Blocs. En el costat oposat, oest, desgrimpant les bugades, ens endinsa mos en una petita sala de fang per on flueix l’aigua, aquesta àrea dóna a la part de darrere de l’inici de sa Rampa.

Superant un pas incòmode i perillós entre ells, podrem observar un nivell superior del sòl amb fort pendent i molt concrecionat.

En la seva part més allunyada hi ha un pouet de pocs metres que comunica per una galeria inferior a l’inici d’aquesta estretor. Si seguim cap amunt, entre una bugada, donem a un altre pouet i al pas de «el cavallet». Partint d’aquí, tornem a baixar per la sendera de fang i a la nostra dreta, sud, veurem estalagmites gruixudes i altes, i uns altres pocetes sense importància, tot cobert de fang, contrastant amb un sostre replet d’excèntriques de diverses formes i molt blanques. Arribats al final de la sala, en els monticles de fang, els més atrevits han deixat la seva empremta en manera de figures, algunes bastantes explícites. A pocs metres d’aquí veurem uns grans gourgs, que conformen unes terrasses. Des d’aquí percebem com el sostre baixa considerable gairebé fins a arribar al sòl, si ens ajupim trobem el pas per a accedir a la Sala dels Gorgs i una minúscula coveta. Ens trobem a -186 m.

Al fons de la sala, sud, en el costat esquerre, en la paret de la bugada major, hi ha un pou, Sala del Rascler, amb una profunditat de 38 m.

La Via Francesc Pierre té diverses estretors molt complexes, havent de superar-les sense l’equip de progressió i, on trobar suport és una cosa dificultosa. No és una via que recomaneu fer.

Res més descendir la Sala del Gorgs, en la primera terrassa, est, ferrat a una gran bugada i a un bloc que destaca en l’entorn, trobem l’embornal de proporcions considerables. Desgrimpats un parell de metres tenim un spit on posar la corda i descendir la rampa una mica estreta fins a una base de petita dimensión.en ella, una galeria de 8 m en descens, ens dóna a la capçalera d’un pou de 7 m de profunditat, en la seva base d’una desena de metres trobem un altre pou. Des d’aquí, després de diversos fraccionaments arribarem a la tovera que ens treu el cap a la part alta del sostre de la Sala dels Blocs, Per a accedir als Pous del Fang, hem de tornar a l’alt de la Sala dels Gorgs. Si tenim intenció de fer-los, una corda de 110 m, ens basta per a arribar fins a la Sala dels Blocs des d’aquí a dalt.

Aquesta sala té unes dimensions de 100 x 30 m i altura màxima de 18 m, amb un desnivell de més de 40º. Com indica el seu nom, poblada per blocs i pedres en tota ella, així mateix sentirem el degoteig constant, durant tot l’any, de l’aigua que es filtra des de l’exterior, trobant varis gourgs plens d’aigua. Si ens fixem, veurem en el sostre, est, la connexió amb la via Francesc Pierre. La part alta, comunica amb la Sala Polida.

Noves Extensions; Sala GAME queda per sota de la sala dels Blocs, per la qual cosa l’aigua que rep ho fa d’aquesta última. Per la paret de davant veiem com discorre l’aigua arribant fins als nostres peus, filtrant-se fins al llac. L’alta humitat i el fred regnant fa incòmoda l’estada. La zona inferior està coberta de fang amb gracioses formacions. Després d’un descens incòmode, apareixem davant el llac aconseguint la cota terrestre més profunda de la cavitat, els -333,5 m. El Llac Minguillón té una profunditat aproximada de 25 m, amb una longitud de 30 m, dels quals gairebé 10 m estan ocults en una cambra. Arribant al seu fons, topem sobre un
banc de llot amb forma piramidal enfonsant-nos fins als genolls, aconseguim la cota més baixa del avenc, els -358 m. “

Text de Gota a gota, nº 11 (2016): 42-53

RESUMEN: Desde el año 2013 hasta finales de 2015, los espeleólogos Pilar García y Rafael Minguillón, llevan realizando la actualización topográfica de la cova de sa Campana (Sa Calobra. Escorca). A raíz de ello se han descubierto nuevas salas y, lo más importante, el lago subterráneo más profundo de Mallorca, a -334 m y tras su exploración subacuática, alcanzando la cota final de la cavidad a -358 m.

veure fotos
fotos
Xisco
wikiloc
Trakc

687. Puig de Can Groc – Serra de la Font.

Hora Inicio: 9:51 18 mar. 2000
Hora Fin: 16:42 18 mar. 2000
Distancia recorrida: 5,5 km (06:50)
Tiempo en movimiento: 01:32
Velocidad media: 0,81 km/h
Vel. en Mov.: 3,6 km/h
Velocidad Máxima: 64,32 km/h
Altura Mínima: 147 m
Altura Máxima: 550 m
Velocidad Ascenso: 184,3 m/h
Velocidad Descenso: -174,3 m/h
Ganancia Altitud: 609 m
Pérdida Altitud: -615 m
Tiempo Ascenso: 03:18
Tiempo Descenso: 03:31
Tipo Ruta: Circular

Data: 2.11.2019

Puig de Can Groc i Serra de la Font

Iniciem La ruta d’avui al cap d’amunt de l’Urb La Font ( Pollença). Per arribar-hi es un poc laberintic. Encara que s’hi pot anar per varis llocs, noltros hi anirem per:

Prenem direcció Pollença, en arribar a la rodona que pren cap u Port i cap a Lluc, prenem u Port. ( Ma-2200 ), aprox. Km 54,500 arribarem al camí de Cuixac, ( esquerra) es fàcil de veure perquè té un gran xipres. Prenem pel camí de Cuixac tot recte, creuarem el camí vell de Cala Sant Vicenç, seguim recte. En arribar al cami de ses Quarterades girem esquerra, Al següent girem dreta i prenem pel camí de la Font, semi-asfaltat, arribarem a una rodona am un gran pi al centre, seguim recte, arribem a una altre rodona que té una escalinata al front, girem dreta i pujem fins a dalt de tot on s’acaba el carrer i podem deixar el cotxe.

Iniciem la ruta posan-mos d’esquena al darrer xalet, veurem un camí que puja paralel a la torrentera, que després sa perd, ara es tracta d’ascendir per aquesta coma, veurem fites suficients, i anar fent els petits cim que anirem trobant a la nosta esquerra. Després coronar sa cota 381, descendirem lleugerament fins a sa cota 365, on en de pendre dreta i vorajar l’espoló. La pujada es fá forta.

Arribarem a un avant-cim de cota 508 m, per després amb un darrer esforç coronem el cim del Puig de Can Groc de 556 m. Descansem i feim ses fotos pertinents d’aquesta contrada espectacular.

Ara iniciem el descens per una canal direcció NE, i salvem els 32 m de fort desnivell. Ara caminarem per un altiplà enveit de carritxeres. Anirem coronat els diferents cims de 497 m, després el de 505 m i finalment davallar fins el coll de Cuixac. No fa falt arribar a la cota 369 m, sinó que abans anirem descendint direcció E per una coma i situarnos al comencement del torrent, el que es el primer bot, desgrimpable. Des d’aquí ve una succesió de bots que bé es poden desgrimpar o salvar per la dreta.

Segueix una zona més oberta i deixam un torrent que mos ve de la dreta. Seguim fins arribar a un tram on s’engorja i em de superar uns bots. En el darrer aurem de treura ses nostres habilitats desgrimpadores, el que posa un punt emocionant al día.

Proseguim per la dreta de la torrentera fins arribar a un nou entreforc, el torrent Fondo de Vela, que creuem, per situar-nos a l’altre coster i arribar a les reste d’un antic camí, que seguirem, en lo que queda, fins a dalt al pla de ses Quarterades, creuem el plà i en dirigim S, per iniciar el descens fins al cotxe, que tenim a tans sols 300 m.

Donant així per acabada la ruta d’avui, no sense pendre abans unes merescudes xandis.-

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

692. Coves: Des Dosser, – De sa Tossa Alta – Els Fornets.

Distancia recorrida: 12,07 km
Altura Mínima: 483 m
Altura Máxima: 686 m
Tipo Ruta: Circular

Data: 26.10.2019

Cova del Dosser- Cova de sa Tossa Alta – Els Fornets

Iniciem la ruta d’avui al kilòmetre 14,20 de la carretera Ma-10,concretament a l’entrada de les finques de Femenia Nou i Femenia Vell.
Feim ús del botador que hi ha a l’esquerra del portell i comencem a caminar per l’ampla pista. Després d’unes corbes passem per davant una gran bassa (dreta), després arribem a una àmplia corba que gira dreta,
Continuem caminant per la pista, travessem una barrereta, també amb botador de fusta, tot seguit passem per davant de la font de Femenia ( 541 m). Abans d’arribar a les cases de Femenia Vell, sortirem de la pista ( esquerra) per una àmplia drecera surtin després al mateix camí, però uns revolts més a munt. Més endavant passarem una barrera metàl·lica i continuem per aquest fantàstic camí que arriba al pla de s’Argilota que després enllaça de davallada amb l’antiquíssim camí empedrat de ses Voltetes de ses Marsesques, que ens durá als Fornets. Tornem a lo nostro i seguim per la pista que passa per davant la Font d’en Quelota (618 m), Om fem una aturada.

Després d’una pujada mitjana assolim el coll Ciuró (677 m), enmig del puig de ses Moles (730 m) ( dreta) i el macís del puig Caragoler de Femenia (921 m) ( esquerra). Fem una aturadeta per contemplar la panoràmica que se’ns obri diferent i espectacular. Apareix un primer replà per on el camí continua direcció SO al pla de l’Argilota.


Ara ens dirigim a la cova de sa Tossa Alta mentres admirem un panorama meravellós on situem algunes elevacions. La nostra ruta passa per la cara nord de la Tossa Alta (711 m), per l’esquena de la qual se situa el coll des Pinetons i es Boixos.

Trobarem dos portells amb botador que ens facilita el trànsit. Per un darrer botador sortim de la finca de Femenia i entram a la de Mossa (636 m). Uns metres allà desà el portell hi ha la paret mitgera i el torrent de s’Argelagar.

Seguim pujant aferrats a ses carritxeres fins situar-nos baix els penya-segats, on localitzem la balma d’accés a la cova de sa Tossa Alta. Està situada al peu d’un penyal en forma de bec que és a la cara nord del Puig Caragoler de Femenia a uns 670 m  en un paisatge esquerp de penyals i carritxeres que acaba vora mar en el corral d’en Figuera. Es troba per damunt de les voltes del camí que baixa a les cases abandonades dels Fornets.

«Presenta una boca de 12 m d’amplada i té una planta arrodonida de 30 m de diàmetre. Des de l’entrada davallem per una rampa artificial, segurament una estructura realitzada a època prehistòrica fent servir pedres grans, algunes de les quals s’han col·locat com a ortos tats. La part baixa de la cova, situada entre 8 i 9 metres per davall del llavi inferior de l’entrada, és plana, i constitueix un espai de devers 170 m², on hem realitzat la major part de les troballes ceràmiques descrites al present treball.
( revista Endins 34, 2010)»

Continuem unes marjades més avall a cercar la font d’en Castell (632 m) amb una piqueta que serveix d’abeurador.Continuem descendint fins a trobar dos carreranys de fites, nosaltres prenem pel de la dreta.

Situats al camí que baixa al pla de ses Marsesques, anomenat les voltetes de ses Marsesques, veim més avall part del seu inversemblant traçat. Cap allà dirigim les nostres passes.

Passades les voltetes, les quals permeten baixar per un estret comellar, el camí fa llargues llaçades i ens adreça a nord. Un tirany que surt del camí mena cap a la paret del cingle que tenim a la nostra dreta. Pugem pel coster i ens dirigim a la base de la cinglera on se situa l’indret anomenat es Fornets.

«Arrecerades a una petita balma s’aixecaren unes rústiques construccions per habitar aquest desolat indret. Es tracta d’unes barraques, un corral per animals i algun forn (530 m).»

Reprenem el camí que dúiem, baixem uns metres més i girem a l’esquerra.

Des de la nostra situació ja veim la cova del Dosser ( 547 m) i la font. Al fons de la petita cavitat o balma hi ha un gorg. La pujada fins a la cova del Dosser és molt rosta i folrada de carritxeres que ens ajudaran en la progessió.

NOTA ACLARATÒRIA: A totes ses fonts consultades he trobat que a la COVA DEL DOSSER, li diuen sa cova de s’Heura. És clar que es tracta d’un error i que el seu nom correcte és el de COVA DEL DOSSER. Això ho anomena en José A. Encinas, 2001, en el seu CCM, i a la topo d’ell mateix, en M.L. Redondo i en Miquel Tries.

La tornada la fem pel mateix camí.

Salut i bones xandis.-

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina