Hora Inicio: 10:25 Hora Fin: 17:13 Distancia recorrida: 5,2 km Altura Mínima: -3 m Altura Máxima: 335 m Ganancia Altitud: 377 m Pérdida Altitud: -393 m Tiempo Ascenso: 03:49 Tiempo Descenso: 02:57 Tipo Ruta: Circular
Serra d’Albercutx
Data: 21.12.2019
Serra d’Albercutx.
L’inici d’aquesta interessant ruta d’avui, la comencem al camí de les cases de Bóquer. Tot duna en haver deixat ses cases a la nostra dreta, ens hem de sortir del camí ( també dreta ), quasi per darrera ses cases i en forta pujada en diagonal dreta, anirem a cercar l’inici de la serra. Al principi és fàcil i simplement el que fem és guanyar altitud.
Aviat, la cosa canvia, i molt. Al comencement de la cresta d’aquesta serra s’estreny molt, a més, haurem de fer grimpades i passos aeris i arriscats.
Superada aquesta petita i intensa serra, arribem a un coll amb una paret de partió. Aquest és el punt per on s’arriba quan puges pel pas de sa Bretxa.
Continuem per la paret fins a situar-nos davall el Penyal Roig. Trobarem una canal per on hem de pujar. Es tracta d’una canal estreta en què haurem de fer algunes grimpades.
Una vegada superada sa canal, podrem gaudir d’unes vistes realment extraordinaris sobre la badia de Pollença i el seu Port.
Continuem ascendint i només començar veure’n les restes d’una construcció talaiòtica. Continuem i coronem el Penyal Roig, 314 m. Seguit ve el cim del Morral de 353 m, amb un punt geodèsic. Un bon lloc per reposar, gaudir de tanta bellesa.
Des del cim del Morral anirem descendint NE fins a situar-nos per davall de la cota 334 m, per anar a cercar un pas que ens permetrà descendir per una coma que també fà de torrentera. Una vegada superada la part més vertical continuarem descendint que a poc a poc anirem sortint ( esquerra) d’aquesta coma, per anar a una altra que tenim a l’esquerra i on trobarem uns pins «joves».
Ara es tracta de seguir fins entra al pinar, on trobarem un tirany molt còmode, girarem dreta i seguirem per ell, paral·lels al torrent. Continuarem per ell fins a arribar a una paret de partió, on girem esquerra fins a abandonar el pinar i arribar a uns camps que en el seu temps és conreaven. Continuarem pel camp fins a arribar a una nova pared tancada amb fil ferro, però que a l’esquerra té un portell per on «podrem passar». En pots metres arribem a les antigues cases d’Albercutx o Bercuix com diu «a una de les dovelles del portal principal que te grafiat «Barcuix, Año 1843«
Ens dirigim a la barrera d’entrada pel camí recte. Sortim de la finca i ens situem a la rodona que separa les carreteres Ma-2200 i la Ma-2210-. Ara ja només ens queda caminar per la Ma-2200 direcció a Pollença, fins a la propera rodona, allà on comence el camí de Bóquer i a on tenim els cotxes. Encara que no és recomanable aparcar aquí perquè es un lloc on els robatoris son molt freqüents. Val més deixar-los, a l’altra part de la carretera, al carrer Bochoris o al carrer de sa Talaia.
Ara toca gaudir d’unes chandis ben fresques i merescudes. Salut !!
Hora Inicio: 10:27 Hora Fin: 18:15 29 Distancia recorrida: 9,2 km Velocidad media: 1,17 km/h Altura Mínima: 20 m Altura Máxima: 539 m Velocidad Ascenso: 195,3 m/h Velocidad Descenso: -162,7 m/h Ganancia Altitud: 685 m Pérdida Altitud: -699 m Tiempo Ascenso: 03:30 Tiempo Descenso: 04:17 Tipo Ruta: Circular
Cova Damunt Corral Paquer
Data: 14.12.2019
Puig de Cornavaques pel torrent de ses Rotes Velles, i cova Damunt Corral Paquer.
Iniciem la ruta d’avui a la cala de Sant Vicenç, aparcant el cotxe vora el número 14 de l’Avinguda del Cavall Bernat, a la dreta s’inicien unes escales, que en pocs minuts ens situen al camí ( carrer Ruiz de Alda), continuem dreta i ben aviat arribem a les barreres que donen accés al camí dels presos, on trobem un monument que aixecà l’Ajuntament de Pollença l’any 2005, en record dels presoners del camp de concentració. La placa resa: «A la memòria dels presos republicans que, per mantenir-se fidels a la democràcia i a la llibertat, foren obligats —entre 1937 i 1940— a obrir camins com aquest».
Just darrere la barrera trobem un caçador, amb cans, que es prepara per inicià la seva activitat. Fem una xarradeta per saber on anirà ell i noltros i no trobar-nos. Així que hem de fer uns canvis a l’itinerari. Continuem pels camí dels Presos fins arribar a un pontet que travessa el torrent de les Rotes Velles, amb una pica a l’esquerra. Aquest és el punt pel qual ens de desviar i iniciar la remuntada pel tàlveg mateix del torrent.
Només començar ens trobem en petits gorgs plens d’aigua. Així com anem avançant anem fent alguna grimpada. Continuarem fins a arribar a una zona on el tàlveg està completament envaït de mates molt espesses, el que ens obliga a sortir per la dreta i salvà aquest centenar de metres.
Després ens tornam a ficar dins el torrent que ja no abandonarem fins a arribar a la seva capçalera a la zona del Pla de la Mata.
Mentrestant anirem gaudint d’aquest impressionant indret, tant per les penyes que l’envolten com per la mirada retrospectiva sobre la cala i les badies, sense oblidar l’impressionant serra des Cavall Bernat.
Abans de sortir a la part oberta, veurem a la nostra dreta, damunt unes penyes, una creu de pedra, la qual situa el lloc on ocorregué un fatal accident. «La creu és en memòria de l’amo de Sant Vicenç i la hi va posar n’Andreu March, el seu fill. Part damunt aquest indret hi ha el Pla de la Mata, una esplanada on hi pasturaven els porcs de Sant Vicenç. Un dia que l’Amo venia de veure la guarda de porcs, baixava confiat per la torrentera amb tanta mala sort que va caure de mala manera, morint a l’acte. La informació és de Pere Serra, qui va està molts d’anys a Can Martorellet. Info d’en Joan Riera-Aires de la Serra Mallorquina»
Continuem perquè encara ens queda un bon tram de pujada amb les grimpades més «verticals».
En arribar al Pla de la Mata, ja podem veure ses fites que indiquen el tirany que ve de ses Coves Blanques amb direcció a la serra de Cornavaques. Després de berenar, continuem SW ( esquerra )
Deixem a la dreta el pas dels Pescadors. Aquest tram del recorregut és de gran bellesa, sobre cala Castell, el Rellar, Castell del Rei, punta Topina i la Galera.
Continuem pel tirany ben definit i amb fites, fins a assolir el cim del Puig de Cornavaques de 546 m. Les fortes ratxes de vent no ens deixa’n gaudir massa temps i ens obliga a iniciar el descens direcció S/SE, des d’aquí necessitarem força intuïció muntanyera, amen del gps. Hem de segui la mateixa direcció com si volguéssim anar a sa cova de Cornavaques, no gaira lluny. Bé, idò, iniciem el descens entre carritxeres anant a cercar la depressió que forma una torrentera on a la seva part esquerra i a l’altitud de 397 m veurem una gran mata vora un rocam, idò la cova que cerquem està dins la mata.
Hi ha dues coves, una la cova Redoma , rep el nom per un atuell de petit proporció que es va trobar, d’escasses dimensions, tan sols fa 10x5x2 m i plena de cagarrufes, el que ens resta importància espeleològica. Però, en canvi, l’altre, la cova Damunt Corral Paquer, situada a tans sols dos metres de l’altre, si té importància, tant pel seu recorregut com per la quantitat de espeleotemes. Les seves dimensions són; 60 m de llarg, 200 m de recorregut, 12 m de desnivell ben definits. El primer tram o part inferior és de fàcil recorregut, fins a arribar a una gatera de no més de 40 cm per la qual hem de passar per accedir a l’altre sector, on trobem el màxim desnivell, pel que en farà falta una corda de 20 m que ens ajudarà a l’hora de remuntar des de la cota més baixa de la cavitat.
Una vegada que hem gaudit de la cova, toca tornar. Iniciem un lleuger ascens direcció N per dins la mateixa torrentera fins a situar-nos al pla i des d’on enllacem am el tirany que hem passat abans.
Seguirem pel tirany, en dur 1,900 n des de la cova arribem a un coll, on girarem E, deixant el puig de la Mola, 474 m a la nostra esquerra. Aprofitem i assolim la cota 453 m, per després iniciar un fort descens direcció NE, veurem fites. Es tracta de crestejar i anar paralels al torrent de les Rotes Velles que tenim abaixo nostre a l’esquerra. En arribar a la cota 225 m veurem un pas encletxat donant accés al torrent. Noltros continuem per la cresta de la serra de Sant Vicenç, direcció a la barrera del camí dels Presos que ja es pot veure enmig dels pins.
Arribat a la barrera, continuem per la pista de la dreta ( noltros el matí havíem vingut per la de l’esquerra). Un agradable camí entre pins i sobretot un d’enorme envergadura amb uns brancals gegantins. Hem d’estar atents perquè en arribar a una corba de 90º veurem un portell amb una barrera oberta, just a l’altre costat una caseta-aljub i també al seu costat una escala de pedra que baixa a una torrentera que acaba amb la boca de la cova de les Rodes o de la Palla ( !!atenció !! cova amb anhidrid carbònic – CO2)
Ens tornem a posar el casc i frontal i entrem a la cova arribant a la sala on és trobem els pous que donen accés al sector inferior. No hi accedim perquè aquesta cova forma part del conjunt de cavitats amb anhídric carbonic,( CO₂), què dependent de l’epoca de l’any pot ser elevat i perillós. Sortim de la cova en pocs metres arribem a l’avinguda del Cavall Bernat.
El final apoteosic amb xandis, cafetets, tartes, cocarrois, pastissos…..
Hora Inicio: 10:51 Hora Fin: 18:52 Distancia recorrida: 9,5 km Tiempo en movimiento: 02:59 Velocidad Máxima: 13,58 km/h Altura Mínima: 684 m Altura Máxima: 1255 m Ganancia Altitud: 747 m Pérdida Altitud: -771 m Tiempo Ascenso: 04:45 Tiempo Descenso: 03:11 Tipo Ruta: Circular
Canal des Marge d’en Galileu
Data: 30.11.2019
Canal des Marge des Galileu i cara NW de la serra dels Teixos.
Després de dos dissabtes passats per aigua, avui li tenim ganes.
Iniciem la ruta a l’Urb. Son Massip, a l’aparcament habilitat a l’entrada ( dins un alzinar), ja que entrar amb cotxe a la urbanització està prohibit pels no residents (a Escorca no mos volen… i això que s’Ajuntament es promociona com un territori d’esport i aventura, ja ja).
Caminem pel carrer fins a dalt on hi ha l’entrada de la finca pública de Son Massip-sa Mola, propietat del Consell de Mallorca. Resseguim la pista forestal per dins l’alzinar, els primers metres està formigonat, passem la barrera tancada en pany , amb un botador al costat. Continuem per la pista en sentit ascendent, ignorant les possibles desviacions i seguint les balises indicadores del GR, ja que fins l’encreuament en el qual hem d’abandonar la pista principal és part del GR-221.
Hem d’estar atents per què en dur 1,200 m recorregut hem de sortir del GR i agafar una altra pista que surt de la dreta, això és abans d’arribar a una corba que gira esquerra de 90°.
Continuarem aquesta antiga pista de carboners, obviant les desviacions de la dreta que anem trobant, en lleuger ascens ens portarà fins a una sitja, que marca la fi del camí. Continuem amb la mateixa direcció fins a arribar a una paret de partió, amb tancat de reixa, que marca el límit de la finca pública.
Haurem de recorre uns metres cap a l’esquerra de la paret per trobar un esbucament de la paret que ens permet passar a l’altre costat.
Continuarem, ara sense tirany definit, procurant mantenir cota.
Arribarem a una primera rosseguera que creuarem. Als pots minuts farem el mateix amb la segona rosseguera.
Ara es tracta d’anar a cercar el tàlveg per on davalla l’aigua que arriba fins a la font Nova, que tenim molt més a vall per tant noltros ens situem per damunt i a la vertical seva.
Iniciem l’ascens per dins el tàlveg, fins a arribar a la part de baixa d’un bot que no podem salvar. Per això sortirem del tàlveg per l’esquerra fins trobar on poder salvar el desnivell.
Una vegada superat, continuarem el fort ascens amb tendència cap a la dreta on veurem una alzina penjada del penya-segat. Amb una grimpada fàcil ens situarem sobre ella. Vorejarem el rocam per una estreta cornisa de càrritx molt aèria.
Farem un gir a l’esquerra i continuem ascendint i grimpant per aquesta forta pendent. Aviat se’ns obri una fantàstica panoràmica dels impressionants penya-segats que conformen el contrafort del macís d’en Galileu . També, i encara lluny, podem veure/intuir l’obertura que forma la canal que cerquem.
Però abans d’arribar-hi haurem de fer alguna grimpada més. Ens acostarem per la seva esquerra fins situar-nos a l’altura d’un arbre que ha crescut dins. Punt que entrem, dins la canal. Una canal extraordinari i de gran bellesa, pareix que l’han tallada deixant les parets rectes. Alguns companys muntanyers la descriuen com a la canal més maca de la nostra Serra. Realment es extraordinari situada en un paratge de inmensa bellesa.
Iniciem el seu recorregut ascendent salvant alguns blocs, fins a arribar a la part superior, tancada amb una paret de pedra en sec. Increïble obra en aquest perdut indret, probablement tengué el seu ús per evitar que els animals sa precipitin.
Ara ja en terreny planer ens dirigim al sender per on passa el GR-221 amb la seva balisa. Ens dirigim a les cases de neu d’en Galileu on descansem i berenem. Després d’haver complit amb el primer objectiu, ens posem novament en marxa, direcció NW, a la dreta de les cases de neu, per deixar-les ben aviat a la nostra esquena, anirem a cercar un passet, enmig de penyes, que ens situarà a dalt, per després continuar cap al puig de la Mola de 1,181 m. no arribant a fer cim, per després baixar pel seu vessant SE fins al vessant W de la Serra dels Teixos, deixant a la nostra esquerra el coll del Telègraf.
Continuen baixant pel tirany direcció S, en uns 200 m i en trobar el primer pi, ens sortim i comencem una diagonal ascendent fins a la base del muralló o contrafort de la Serra dels Teixos. Anirem faldejant la base, a vegades baixant cota, a vegades pujant… després de vorajar un esperó i baix un rotaboc suspès troben la primera «canal» oberta per on pujar uns primers metres en ziga zaga. Una vegada superat el petit ressalt, quedem situats en un altiplà amb pendent. Aquí ens dirigim cap a l’esquerra, diagonal ascendent i ja veurem l’únic «pas» per on podem pujar. Trobarem una canal i a la dreta una paret, com vèrem més factible pujar per la paret descartarem la canal ( que no vol dir que no és pugui pujar per ella), i comencem a grimpar/escalar, en arribar a la mitat veiem aconsellable posar una corda perquè ens ajudi a superar els darrers 5/6 m. Situats en una petita cornisa, la recorrem cap a l’esquerra, és el punt més delicat, ja que la cornisa està coberta de coixinets de monja que no donen estabilitat. Superat aquest petit tram quedem situats damunt un arbre solitari, des d’aquí és fàcil la sortida a la cresta de la Serra dels Teixos, concretament a la cota 1,236 m.
Després de recuper-nos de l’esforç prenem, per la cresta, direcció al coll del Prat. Després baixem fins el coll del Telègraf, seguidament prenem N, deixant a la nostra dreta el GR-221, pujam fins a la cota 1,182 m, per descendir N , ens situem sobre les cases de neu, passem pel costat d’un gran avenc, continuem descendint fins arribar al passet que hem fet el mati i tot seguit arribem a les cases de neu d’en Galileu.
Ara anem a cercar el GR-221 per descendit per ses Voltes d’en Galileu, el bosc de son Massip i arribar als cotxes on arribem quant ja s’ha fet fosc.
Naturalment, acabem a Selva fent unes cervesetes ben fresques i uns Laccaos calentets…..
Tipo Ruta: Circular
Tipo Ruta: Circular
