Doblevuit | Archivos del mes: enero 2020

706. Balma dels Nanets per passos de sa Comuna.

Publicada en 27 de enero de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 9:48 25 ene. 2020
Hora Fin: 18:10 25 ene. 2020
Distancia recorrida: 14,42 km
Altura Mínima: 270 m
Altura Máxima: 813 m
Ganancia Altitud: 940 m
Pérdida Altitud: -1.034
Temps total; 8,42 h
Tipo Ruta: No Circular

Data: 25.01.2020

Balma dels Nanet pel pas de son Creus, pas de s’Arboç, pas des Fraguel.

Ens Dirigim cap a Bunyola, on agafem la ctra que puja a Orient. Just passar ses cases de son Creus ve una corba tancada on hi ha un lloc que podem deixar els cotxes, es el km 3,200.
Caminem 100 m per la ctra direcció Orient, i abandonem l’asfalt, n’endinsem dins la garriga i anem superant les marjades, fins que entrem a l’alzinar conegut com la Plana i comencem a trobar grans quantitats d’antics elements d’explotació d’aquest bosc: forns de calç, rotlos de sitges, cabanes, parets, forns de pa, petites basses, etc. Cada cop augmenta el desnivell a superar i es terreny es fa més rost. Passem per un portell i seguim ascendint, passarem per una zona on fa poc hi ha hagut una esllavissada.

Després d’una rampa i més restes d’altres esllavissades arribem al contrafort i pujam per les roques en diagonal dreta-esquerra. Tot seguit ens deixa a la base del Pas de son Creus, amb el seu marge de sosteniment fet mal be, que superem sense dificultat (688 m)

Una vegada a dalt, continuem direcció E durant uns 250 m, fins a arribar a una de les pistes forestals que hi ha per aquesta extensa Comuna de més d’1,100 Ha. Girem N ( esquerra) i seguim per la pista direcció cap al Penyal d’Honor de 808 m on fem cim. Després de coronar els dos petits cims, continuem per la cresta per enllaçar amb el coll dels Picot l’altre puig es Picot de 813 m. Davallem direcció NE els 300 m arribem a una altra pista, girem dreta i anem davallant per ella fins a arribar a l’encreuament del Penyal d’Honor, i aquí agafem E pel tirany que marca Cas Garriguer.

En arribar a l’àrea recreativa de Cas Garriguer, prenem E, per la pista de l’esquerra, fins a arribar a la zona des Planeitjar, on trobem la cisterna i la font des Planeitjar. En aquesta esplanada hi ha una barraca, idó ens situem al darrer i prenem N i als 100 m arribem al pas de s’Arboçar, un pas que té escalons picats i no representa cap dificultar si ho fem de pujada, però com avui ho fem de baixada i està tot banyat i duim fang a les botes posem un cordino que ens facilita la maniobra de desgrimpar. Contiunuem en descens fins a enllaçar amb una altra pista forestal, just davant trobem una gran sitja, un bon lloc per dinar.

Després de descansar prenem la marxa descendent per la pista que transita per la Coma Gran, de gran bellesa amb els seus colors verds. I ho farem durant 600 m, on ens sortirem ( dreta) i davallarem uns pocs metres per situar-nos a la pujada de la zona Fraguel, on localitzem el pas des Fraguel convertit amb una petita ferrada, el que li dóna un toc diferent.

Superat és pas des Fraguel, continuem ascendint NW durant 200 m, per arribar a la principal pista forestal. Girem dreta, passem per davant un enorme forn de calç fins a l’encreuament on girem esquerra i descendir pel camí des Grau, tram ben senyalitzat.

Ens aturem a un mirador natural, continuem descendint, en arribar a la segona gran corba visitem un avenc del qual desconeixem el seu nom. Passarem per un gran aljub-sitja-barraca molt ben conservat. Hem d’estar atents perquè 280 m després de dit aljub hem d’abandonar el camí des Grau per la dreta que en mitja pujada arribarem a una paret de partió, passem a l’altre costat i continuem direcció N ( dreta) per aquest tirany durant 700 m on finalment arribem a la cova dels Moros o Balma dels Nanets, on trobem la font dels Nanets, i una curiosa taula de pedra amb rajoles amb dibuixos de nanets i una papellona.

Continuem direcció N pel mateix tirany, molt envellit per la vegetació, passem per una bassa ( esquerra), després una cova a la dreta i uns metres després a un pedrís on podem seure i contemplar el paisatge. A partir d’ara el tirany es fa quasi «invisible» per la quantitat de vegetació que té.

Continuem amb la mateixa direcció anant baixant cota, encara que a estones resulta complicat, entrem a la zona de sa Coma, amb gran marges. En tot aquest tram és de gran ajuda el GPS. Al final el fem a la Ctra. d’Orient al km 1,550.

Ara queda la dura tarea de caminar per l’asfalt durant 1,500 km fins a arribar als cotxes.

704. Puig de Na Bauçana o des Còssil

Publicada en 19 de enero de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 9:48 18 ene. 2020
Hora Fin: 16:30 18 ene. 2020
Distancia recorrida: 13,7 km
Velocidad Máxima: 6,88 km/h
Altura Mínima: 120 m
Altura Máxima: 606 m
Ganancia Altitud: 688 m
Pérdida Altitud: -650
Tiempo Ascenso: 03:42
Tiempo Descenso: 02:54
Tipo Ruta: Circular

Data: 18.01.2020

Puig de na Bauçana des de Calvià.

La ruta que hem fet avui no era sa programada, perquè teníem intenció de començar.la des de la finca-escola Es Burotell, pujar al cim del mateix nom, davallar pel pas de sa Ventalla i acabar a na Bauçana, per tornar per sa coma de s’Aigua. Però no estat possible perquè una vegada dins sa finca es Burotell ens han informat que no podem passar perquè ho han prohibit, degut a una trencadissa que s’han trobat a unes barreres. Un altre territori «comanchero». Aixi que tornem enrere, fem un reset i ens replantejam una altra ruta, amb el mateix objectiu de pujar a Na Bauçana i localitzar el seu avenc.

En Tià gran coneixedor i mestre de la zona ens du per una variant al GR-221.

Ens posem en marxa cap a Calvià, per agafar el camí des Molí des Castellet, on a una corba davant una gran casa podem aparcar els cotxes. Comencem a caminar costa amunt fins que als pocs metres trobem un pal indicador del GR-221 que indica direcció Puigpunyent. Forma part de la ruta CR5 que promociona l’Ajuntament de Calvià, que uneix els pobles de Calvià i de Galilea ( Puigpunyent ), passant per l’Urb de Son Font.

Els primers metres es tracta d’una pista amb cases als voltants. Estarem atents perquè en arribar a una corba que gira esquerra, amb un tancat amb animals, noltros sortirem ( dreta) de la pista per agafar el tirany del GR-221, que s’endinsa per una garriga ben espessa de vegetació. Aviat passarem per davant un magnífic aljub que formava part del sistema hidràulic de Son Font, Des d’aquest dipòsit l’aigua era canalitzada mitjançant una séquia que desembocava a l’Aljub de Dalt ja dins es poble.

Després d’una pujada mitja-forta ens desviem esquerra per visitar la font de la Vila i el seu aljub es Pou Nou, tornem al GR-221 i continuem fins a arribar a l’urb de Son Font, concretament al camí des Pou Nou, al seu final veurem un pal amb l’indicació de Galilea i Puigpunyent que hem de seguir (esquerra), després continuarem pel camí des Molí Fariner. En un encreuament seguim pel camí de Son Font on també hi ha un pal indicador de Galilea 1:20 h. Continuem i als150 m a una corba, sortirem de l’asfalt per agafar ( esquerra) un tirany que sa fica dins sa garriga direcció SW, i anirem pel costat d’una paret de partió en lleugera baixada fins a enllaçar amb un ample camí que agafem dreta, durant 814 m per després desviar-nos (esquerra), passarem per la cota 402 m i per després arribar a sa curiosa Taula Rodona. Tornem enrere al camí d’abans i en dur 63 m ens desviem esquerra i continuem fins a arribar a una paret de partió, la seguim fins a trobar un esbaldrec i la creuem. Passarem pel costat d’una reixa d’una finca amb cavalls. Continuem en lleuger descens fins a arribar a un gran dipòsit d’aigua.

Ara és tractaria de continuar pel cami GR-221, però fem una drecera per guanyar una mica de temps, per després continuar pel GR-221.

Al cap d’uns centenars de metres arribarem a un encreuament amb una balisa, i amb el camí de la dreta «tancat» amb pedres, aquest és el camí que ve des Burotell i passa per sa coma de s’Aigua i pel que hauríem d’haver vingut sinó ens haguessin fotut fora de la finca, idò ho agafem però al 186 m l’abandonem direcció N i travessar unes marjades/parets. Als pocs metres enllacem amb un tirany que dur a sa Caseta des Garriguer, però noltros no hi arribarem, ens desviarem uns metres abans i agafar la pista que puja a Na Bauçana, que seguirem, fins que es transforma en un tirany fins al cim.

En arribar a dalt localitzem a la part W, l’avenc de Na Bauçana amb les dues boques orientades de N a S, de -64 m de fondària i 4,5 m d’amplària mitjana.

La tornada, la fem pel camí «clàssic». A la baixada veiem una curiosa barraca de curucull de carboner, situada davant un rotlo de sitja. Conserve la coberta de curucull, de pedra ( cosa rara) . El portal és rectangular amb llinda d’una peça de pedra. Davant la primera barraca, el rotlle de sitja conserva l’empedrat.

Arribarem al GR-221 que seguirem direcció S fins a arribar als cotxes.

700. Planicia pel pas d’en Vallés

Publicada en 5 de enero de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 10:20
Hora Fin: 17:15
Distancia recorrida: 13 km
Tiempo en movimiento: 03:04
Altura Mínima: 111 m
Altura Máxima: 664 m
Ganancia Altitud: 704 m
Pérdida Altitud: -697 m
Tiempo Ascenso: 03:04
Tiempo Descenso: 03:39
Tipo Ruta: Circular

Data: 04.01.2020

Planicia pel pas d’en Vallés.

Avui ens passejarem per la finca pública de Planicia i accedirem pel poc conegut pas d’en Vallés.

Ens dirigim a Banyalbufar i a la sortida del mateix ( direcció Estellencs ), a una corba trobem l’aparcament municipal on poder deixar els cotxes, és d’aplicació l’ORA però només de l’Abril fins a l’Octubre. En posem a caminar per la carretera direcció Estellencs, fins a arribar a la Talaia o Torreta des Verger, 170 m (km 88,6), la seva construcció es va iniciar després dels atacs pirates esdevinguts l’any 1545. Molt després l’any 1875 l’estat la subhastà i fou comprada per Francesc Manuel de los Herreros que la comprà en nom de l’Arxiduc, qui la restaurà.

Situats a davant la torreta des Verger, vorem a l’altra part de la carretera unes amples marjades, i comencem a pujar per una rampa, passem una barrereta metàl·lica que dóna pas a les marjades, o férem, en el possible, per les rampes condicionades, moltes ja totalment esbucades. El terreny presenta un molt fort desnivell, pel que ens haurem d’ajudar de les mans. Aviat tenim als nostres peus la torreta des Verger.

A l’inici del pas podem veure un antic i vell clau amb el seu fil de ferro, que suposadament devia servir de pasamá per superar el darrer tram. Encara que noltros no ho trobarem necessari.

Superar el pas d’en Vallés, ens situem a dalt des colladet que girarem esquerra per arribar al cim de sa Talaia des Rafal, 307 m, segons podem llegir a Marinas de Tramuntana » donde se encuentra un vértice geodésico y las ruinas de una pequeña construcción que servía de refugio. Sa Talaia está documentada como lugar de vigilancia, incluso antes de la edificiación de la Torre des Verger. Para alertar a los habitantes de la comarca de Planicia, los torreros hacían sonar un cuerno desde s’Era Vermella.»

Als pocs metres tenim el camí de Muntanya, ara convertir amb el GR 221, i des d’on podem admirar les majestuoses cases des Rafal. Avui en dia es una propietat independent, d’unes 76 ha, però va estar unida a la de Planicia durant cinc segles. S’Arxiduc recollir una rondalla que conta que per les cases rondava un fantasma que espantava a tot aquell que romangués allí de nit. La denominació de la Talaia des Verger com a Talaia de ses Ànimes deriva de la llegenda referida a es Rafal.

Continuem Sud pel camí o GR-221. Obviarem una bifurcaió que ens de l’esquerra, el camí està plegat de cartells que diuen que no sortim d’aquest. En arribar a unes marjades amples d’oliveres, trobarem un cartell que diu que està prohibit passar, doncs, idò, és el desviament per anar a la font des Garbell, de la que destaca la seva capella absidal, probablement de l’any 1846.

Continuem pel camí, al 10′ arribem a la font de s’Obi, a pocs metres un porxo acabat de restaurar. Continuem i anem obviant totes les bifurcacions que anirem trobem que ens surten de la dreta. Travessarem el torrent de l’Abat, i ja anem divissant les cases de Planicia. Abans d’arribar-hi passarem per uns enormes pins catalogats com arbres singulars.

En arribar a les cases de Planicia, una finca de titularitat pública des del 17 de febrer de 2009, les voltejarem per darrere fins a situar-nos al costar del seu gran safareig, seguim pel camí, amb lleuger ascens, passarem per davall una enorme alzina. Als 300 m d’haver abandonat és safareig, estarem atents perquè hem d’abandonar el camí, per l’esquerra, i anar pujant direcció al pas de sa Mola, si ens fixem veurem una gran sitja.

El pas és l’antic camí de ferradura que passa per un estret comellar amb revolts tancats. Antigament tancat per un portell, que encara resta part d’ell.

En sortir del pas girarem esquerra i en recorre 300 m arribarem a la pista on girem esquerra, NW, ara ja per terreny més planer, als 400m passarem per davant ( dreta) d’un avenc, del que desconeixem el nom, si és que el té, hi guaitam i ens sorprén la quantitat d’aire calent que surt. Cinc-cents metres més arribem al coll des Boixar, amb el seu puig de 629 m, que val la pena pujar-hi per les impressionants vistes sobre Planicia i la costa nord.

Ara tot el que ens espera és de davallada i toca patir als genolls. A la davallada obviarem una primera desviació a l’esquerra, després una que ens surt de la dreta, per continuar per la de l’esquerra fins a arribar al camí de l’Arboçar o GR-221, trobem una barrera que pareix tancada amb pany i cadena, però no fa tal funció sinó que només es tanca amb un petit mosquetó fàcil d’obrir.

Agafem dreta per la pista ampla del GR-221, passarem per davant les cases de l’Arboçar, i continuem fins a arribar a les barreres, obertes. El GR-221 continua per la dreta, pal indicador, que agafem, ara es tracta de continuar pel mateix, deixant a la nostra esquerra el puig de Sant Sanutges. Continuem per aquest camí que s’aproxima al poble i comencem a veure ses primeres cases i gran quantitat de safareigs.

En aproximar-nos al poble passarem per davant la font de la Vila, i després (esquerra) per davall un enorme safareig que visitem, abandonat el camí principal que anàvem utilitzant fins ara. A la part alta del safareig hi ha un petit camí acabat d’empedrar que volteja el poble per la part alta, amb vistes extraordinaris, continuem per ell fin el final, arribant a una placeta enfront de l’hotel Baronia. Ja en la Ma-10, prenem Sud durant 370 m fins a l’aparcament on tenim els cotxes.

Acabem amb xocolata i coques…..

Grup de Muntanyisme

Archivos mensuales: enero 2020