718. Salt Torrent de sa Figuera i Capelleta de Santa Maria de l’Olivar

Hora Inicio: 9:50 26 sep 2019
Hora Fin: 17:06 26 sep 2019
Distancia recorrida: 12,300 km
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 420 m
Ganancia Altitud: 578 m
Temps total; 6,55 h

Material utilitzat; Cordes 1×60, 2×20, 1×30
Tipo Ruta: Circular

Data: 26.09.2019

Salt Torrent de sa Figuera

Iniciem el recorregut d’avui al Port de Sóller, concretament a la plaça dels Reis de Mallorca. Ens dirigim a la rodona on hi ha ses parades del bus, travessem el torrent de Sa Figuera, i comencem a caminar en suau ascens per la carretera asfaltada ( Ma 2124), amb el torrent a la nostra esquerra. Dos-cents metres després de passar per la fita quilomètrica 4, arribem al llogaret de sa Figuera on abandonem l’asfalt i girem esquerra, seguint les indicacions de la balisa que indica la de Fornalutx pel Camí de sa Figuera. Aviat passarem per avant de la torre de defensa de les cases del llogaret de Sa Figuera. Continuem per aquest encisador camí, seguin les balisses que ens indiquen la direcció, passarem per davant de safareigs, la font de la Pica, seguim en lleugera pujada, i després de traspassar diverses barreres arribem a un camí asfaltat que prenem esquerra, sempre en lleugera pujada. Als pocs metres arribem de nou a la Ctra. Ma-2124, girem esquerra i continuem per l’asfalt en lleugera puajda, fins arribar al Coll d’en Marquès , podem veure (esquerra) una balisa que indica Camí de sa Figuera-Fornalutx-Tuent-sa Calobra, abandonem la Ma-2124 i prenem aquest nou camí asfaltat. Als pocs metres deixem ( dreta) la balisa que indica el mateix. A docents metres traspassem una barrera metàl·lica ( que deixem tancada) amb el nom de Cas Bernats, passarem per davant Cas Bernats i altres cases, sempre dins un paisatge idíl·lic d’oliveres. Arribarem a un revolt i pasem per dant es Cocó, seguit de sa font de Can Patí, en arribar al final del camí ens  trobarem amb una barrera verda al davant, la traspassem i continuem per un tirany, deixant les cases a la nostra esquerra, continuem en lleugera pujada, arribarem a un tancat amb un botador acabat de reconstruir, continuem i en pocs metres arribem a la font del Salt.

Ara es tracta d’arribar al Salt des torrent de sa Figuera que forma l’aigua que surt de la Font i per això em de prendre per la dreta del tàlveg, baixar a una esplanada i localitzar l’obertura que dóna accés a la timba.
El dia que hi vàrem anar no suposava cap problema, però una visita posterior ens trobem que han tancat en reixa tot el perímetre que envolta el torrent fent dificultós el seu accés.

A la soca d’un arbre hi ha un cordino i on podem muntar la reunió. El Salt  és de 45 m ( noltros posem una corda de 60 m). La sortida és fàcil amb certa càrrega psicològica. Es tracta d’un salt tot volat i de gran bellesa, tant per l’entorn, com per les formacions i degotissos. Després li segueix un petit salt de 10 m, el darrer salt, una rampa-tobogan de 40 m que es pot dividir en dos de 20 m cadascun.

Com el recorregut és molt curt, es pot descendir i remuntar tantes vegades com es vulgui gaudir.

Per tornar des de sota la balma a dalt a la font des Salt ho farem pel seu costat N ( dreta), que en mitja pujada i després per un petit tram d’un tirany que va a ses cases de sa Coma ens durà fins a un antic tancat de reixa molt a prop de l’esplanada i l’inici del primer salt.
Aquest tancat també ha estat recentment reconstruït.

En acabar iniciem la tornada per la pista que puja des de la font des Salt i que duu a Bàlitx d’Amunt, a les que no arribem sinó que quan estem al coll, cota 397 m, abandonem la pista per l’esbucament de la paret de partió i en tendència cap a la dreta continuarem per un tirany poc definit, direcció SE, amb lleugera baixada, passant per davall d’una figuera i després de les cases ( a certa distància ), fins a enllaçar amb el camí de Bàlitx.

Prenem ( dreta) direcció al mirador de ses Barques, durant 900 m on l’em  d’abandonar i prendre ( dreta) pel camí Vell de Bàlitx, hi ha un pal indicador, «Port de Sóller».

Es tracta d’un antic camí empedrat, sempre continuarem recte, obviant diversos indicadors. Passarem per la font de sa Tintorera, després per ses cases de Can Costurer.

Arribem i traspassem la carretera Ma-10, seguin les indicacions de les balisses, passem per davant Can Bisbal, ens anem acostant als afores de Sóller encara per l’antic camí Vell de Bàlitx i el camí canvia pel de son  Blanco. Ja arribem a les primeres cases «urbanes» des poble, girem dreta pel camí asfaltat de ses Argiles (estem a la Ma-2123), continuem un bon  rato, que fins enllaçar novament amb la Ma-10, a la corba del restaurant Sa Teulera.

Passem a l’altre costat de la carretera i prenem el camí de les Alzines, que hi ha just a s’enfront, devora el restaurant, passem per un camp de llimoneres,  després  obviem ( esquerra) camí de Can Tamany i continuem, ara per asfalt continuem pel  camí de Can Penya, travessem el pont d’un torrent i obviem (dreta) el camí de Can Baixo, continuem i aviat s’ha acaba  s’asfalt  i pujam al coll d’en Borrassar, obviem (dreta) camí de son Llampies, continuem uns pocs metres per abandonar (esquerra) el camí, hi ha una  balisa que ho indica.

Fem una curta pujada per un estret i antic camí empedrat, per enllaçar (dreta) amb una pista, que ja no abandonarem fins al final, passarem per davant un forn de calç i una bassa. Ja podem sentir es renou de sa carretera que tenim al costat, i en pots metres arribem novament a la rodona i al cotxe.

En acabar, agafarem els cotxes i visitarem curiosa Capelleta de Santa Maria de l’Olivar

Santa Maria de l’Olivar.-

Aquest santuari que té el seu origen en una capelleta que mossèn Pere-Lluc Ripoll i Moragues (conegut com a Don Perico de Can Gros) va ordenar construir en 1917 en els terrenys de la finca denominada l’Olivar del Fenàs. L’advocació d’oratori era en honor de la Immaculada en record de l’aparició de L’Ordre de 1858. En 1943 es va emprendre la construcció d’un santuari de majors proporcions gràcies a la dedicació de Pere-Lluc Ripoll i de la seva germana Maria Magdalena. Va ser inaugurat a l’any següent.
Les obres s’iniciessin el 1915 i s’enllestiren el 1917. La Capella fou beneïda pel bisbe de Mallorca, Rigobert Domènec Valls el 17 de juny del 1917.
L’església és de planta de creu grega amb cúpula sobre arcs de mig punt. Una imatge de la Mare de Déu de l’Olivar presideix el recinte.
Sortint del santuari i darrere d’una creu de fusta es troba el recinte que acull la Capelleta.
És de dimensions reduïdes i presenta una estructura construïda amb pedres irregulars, de regust modernista. En el seu interior (tancat al públic), que simula la cova de Lorda, es troba, a més de la imatge de la Immaculada, la figura de Santa Bernadette. Al costat de la capelleta hi ha una cisterna amb la imatge d’un àngel.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc
Xisco

716. Rapelant sa Cadira de sa Reina

Hora Inicio: 9:48 10 març 2020
Hora Fin: 17:05 10 març 2020
Distancia recorrida: 5,64 km
Altura Mínima: 876 m
Altura Máxima: 1.144 m
Ganancia Altitud: 414 m
Temps total; 6,26 h

Material utilitzat; Cordes 2×60, 1×20
Tipo Ruta: Circular

Data: 10.03.2020

Rapelant sa Cadira de sa Reina.

Iniciem el recorregut d’avui des de les cases de son Torrella, una finca de 440 Ha. d’extensió on el seu propietari D.Carlos Zayas, persona molt coneguda a la vall per la seva lluita ecologista va iniciar l’any 1994 la repoblació amb més de 60,000 arbres. Es tracta de la reforestació més gran d’arbres que s’ha fet mai a la nostra illa.

Encara que el més significatiu de la finca fou passat molt abans, arran d’un conveni de l’any 1953 entre l’Estat Espanyol (Règim de Franco.) i els Estats Units, on s’hi establí la unitat nord-americana anomenada Estació Troposfèrica de la 16a Regió de Comunicacions de la USAT. ( Sa Base).

Prenem cap a ses cases de son Torrella, passarem per davant sa Font de son Torrella amb el seu safareig, continuarem per la pista, en arribar a la carretera asfaltada la creuem i continuem per la pista, pel mig del pinar de sa reforestació, fins que arribem a l’antic camp de tir. En aquest punt sortirem de la pista per la dreta i en lleugera pujada ens situarem damunt la paret, veurem qualque fita que ens marca el camí a seguir, que no hem de confondre amb les que ens pujaríem al Puig de ses Vinyes,  noltros  seguirem N pel costat del pinar ( esquerra). Passarem pel costat d’una gran roca, on el tirany es fa més estret i en lleugera davallada. Continuarem fins a arribar a la paret de partió de les finques de son Torrella i de Turixant  de Dalt, la traspassem i seguint NW, continuem i traspassem una tancat de reixa amb botador metànic, seguim fins situar-nos a la base dreta de la Cadira de sa Reina, just al paredó En aquest punt i abans de grimpar hem de localitzar una corda fitxa que ens ha de servir per iniciar l’escalada. Ara es tracta de seguir grimpant/escalant amb l’ajuda de les cordes, passarem ben per davall de s’Agulla des Frare ( esquerra) i en arribar a sa pala voltejarem SE, esquerra, per enfilar-nos al forcall que forma sa Cadira de sa Reina

Les sensacions són indescriptibles, les vistes espectaculars pel que és un bon lloc per menjar alguna cosa. Davant tenim el Puig de ses  Vinyes d’1,108 m, a la nostra dreta S. el Pa de Figa de son Torrella d’1,256 m, damunt nostre el Puig Major 1,436 m, i a la nostra esquerra l’Agulla  des Frare d’1,209 m. Des del forcall descendim SE pel pedregal espadat amb molta cura perquè el buit esgarrifós es troba sota els peus, buscant la part de la nostra dreta on trobarem una fita que ens indica l’inici del pas escabrós i el passamans que hem de superar per arribar fins a la reunió. El lloc, ja et dic, és indescriptible i amb moltíssima pressió psicològica pel gran desplom de més de 200 m i perquè la petita i estreta cornisa on està situada la reunió, gairebé i caben dues persones.no apte pels aerofòbics.

El descens ho iniciem amb un rapel de 60 m encara que als 40 m aprox. hi ha una antiga reunió dels escaladors. Anem arribant tots i ens reagrupem. Hem d’anar amb cura amb les pedres que cauen, jo vaig tenir la mala o bona sort que  en va caure una i me donà a la ma que aguantava sa càmera i me la va llevar de ses mans. Al dia d’avui i ja ha passat més d’un mes encara tinc el blau al dit polze. Continuem descendint per una rosseguera molt vertical i incomoda, per la gran quantitat de pedra solta que hi ha, durant uns 40/50 m de desnivell, fins a arribar un punt on es torna més vertical i on trobem dues plaques que ens serviran per muntar un altre ràpel de 60 m encara que aquest ràpel es pot evitar ho desgrimpem, optem per rapelar per una major seguretat i per donar-nos més pressa.
En acabar ens dirigim cap a la font de s’Escudella I, una altra vegada traspassem la paret de partió, i continuem per on hem vingut, fins a arribar als cotxes.

veure fotos
fotos Xisco
veure fotos
fotos Txema
veure fotos
fotos Jesús i Toni
wikiloc
Trakc
comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina