763. Puigs de n’Escuder i dets Albellons

Hora Inicio: 9:24 21 nov. 2020
Hora Fin: 15:51 21 nov. 2020
Distancia recorrida: 6,3 km
Altura Mínima: 136 m
Altura Máxima: 581 m
Ganancia Altitud: 911 m
Pérdida Altitud: -890 m
Tiempo Ascenso: 04:19
Tiempo Descenso: 02:07
Circular: Si

Pujada al Puig dets Albellons

Data: 21.11.2020

Puig de n’Escuder pel pas dels Caçadors, i Puig dets Albellons

Iniciem la ruta d’avui a Caimari, a l’aparcament de darrere l’església.  Travàssem la Plaça Major, agafem el carrer de ses Tavernes i girem esquerra pel carrer de l’Horitzó fins a enllaçar amb la Ma-2130 i caminem per l’asfalt en lleugera pujada i als 200 m agafem ( esquerra) el camí dels Horts que s’endinsa dins el comellar de l’Homo, situat paral·lel a la carretera. En arribar a la primera corba trobarem ( dreta) un botador de fusta que utilitzarem per situar-nos dins la finca. Continuarem per la vorera del torrent de sa Cometa Negra que tenim a la nostra esquerra, ho farem durant uns poc metres  fins a  arribar a un portell que ens permet  traspassar  el tàlveg. No fa molts de mesos hi havia un pontet de fusta, però ja no queda rastre d’ell.

Quedam a unes marjades que anirem superant per la dreta, fins a arribar al murallo on girarem esquerra, unes petites estaques de fusta pintades assenyalen el camí a seguir, fins a trobar el pas dels Caçadors, fàcil de veure per l’empedrat i perquè actualment té un corda. Es tracta d’un antic pas, que encara conserva piquetes i claus.

Ara toca anar avançant, direcció NW lentament i superar el fort desnivell de 326 m amb l’ajuda de les mans, fins quasi arribar a dalt, on coronem el cim del Puig de n’Escuder de 574 m.

El Puig de n’Escuder està format per dos picots, i és el que trobam a l’oest, sobre el qual es troba el jaciment islàmic, d’època almohade, del que destaca una paret de 20 m de llargària per 1 d’alçada, en el que s’han trobat nombroses restes ceràmiques.

No ens podem quedar molta d’ estona perquè el vent bufa fort i és gelat.

Iniciem el descens per la cara W, per després girar a N, sempre ferrats a la paret, férem dues desgrimpades, anant amb molta cura de no genegar amb la fueca de pi, perquè el patí que tenim a la nostra esquerra és important. Anirem veient qualque fita. Així com anem avançant el tirany és suavitza  i  és fa més evident.

Arribem a un coll tancat amb una reixa. Si la traspassassin arribaríem al camí dels Horts, però noltros hem se segui direcció NE baixant pel camí que passa per dins ses marjades i arriba a les cases de Can Canta.

Continuem fins a arribar al camí del GR-222, on girem dreta fins a arribar a la Carretera Ma-2130, just davant el km 9.

A l’altre costat de la carretera veurem un botador, que utilitzarem per iniciar l’ascens al puig dets Albellons de 585 m. Es tracta de seguir per un antic camí que mor vora un antic rotle. Des d’aquí ja veim el coll, dit el coll dels Albellons o corral d’en Catxo, situat ja a 537 metres, a l’esquerra  aniríem al Puig Nespler de 628 m, noltros girem dreta direcció al puig  dets Albellons, per un tirany, arribarem a un altre calladet i prenem per la cresta des d’on admirarem unes vistes extraordinàries. Continuem i en pocs metres arribem al cim, coronat per un punt geodèsic.

Un bon lloc per dinar, descansar i contemplar gran part del plà de Mallorca.

El descens ho feim direcció sud, partint del punt geodèsic i amb la reixa a l’esquena, iniciem el descens, a vegades no prou clar, anirem trobant qualque fita.

Continuarem el descens amb la intenció d’anar cercant el comellar de Can Pipa, que ha format una torrentera.

Als 550 m d’alçada arribem a una sitja, continuem per dins la torrentera i arribem a una segona sitja, a 500 m d’alçada

Un poc més avall, passem per l‘estret de Can Pipa, o d’en Baltasar, tancat per una paret de terme que és el límit de la Comuna de Caimari.

Continuem fins a arribar a una reixeta amb portell tancat que ens tanca el pas, tancat amb una cadena i pany, però té un mosquetó que permet  s’obertura.

Continuem aferrant a la reixa, fins a arribar a una paret seca transversal on girem a la dreta. Enmig hi ha un camí que baixa fins a l’entrada d’una casa, amb un botador de branques podrides.

Quedam situats en una pista formigonada, es tracta del carrer des Castellet, pel que caminarem, entre xalets, fins a l’entrada al poble de Caimari, i arribem a l’aparcament de darrere l’església.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

761. Puig de na Fàtima ( Valldemossa)

Hora Inicio: 9:16 14 nov. 2020
Hora Fin: 17:08 31 mar. 2001
Distancia recorrida: 6,1 km
Velocidad media: 0,77 km/h
Altura Mínima: 154 m
Altura Máxima: 651 m
Ganancia Altitud: 612 m
Pérdida Altitud: -615 m
Tiempo Ascenso: 04:27
Tiempo Descenso: 03:22
Circular: Si

Coves des Sòtil i de Cala Pilota

Cim Puig de Na Fàtima, 651 m

Data: 14.11.2020

Puig de na Fàtima pel mirador de s’Estret o de son Morro i baixada S.

Iniciem la ruta d’avui des de l’Estret ( Ctra. de Valldemossa), un punt clau per a diverses rutes i activitats d’escalada. On podem deixar els cotxes a l’esplanada de l’entrada al camí de son Brondo i son Matge.

Travessem el pont i la carretera i ens situem paral·lels a la mateixa i caminem, en lleugera davallada, al costat del torrent direcció SE. Aviat arribarem al safareig de s’Estret ( esquerra), situat damunt un marge. Ens situem a la part alta i a la proximitat localitzem la Font de s’Estret, font de mina d’uns 60 m de llargària i amb tres pous de ventilació.

Continuem en mitja pujada seguint l’antic camí, a vegades empedrat, i els punts vermells i blaus. Arribarem a un encreuament on el camí continua pujant, i noltros hem de continuar pel camí que, en pocs metres, duu al mirador de s’Estret o de son Morro que no ens podem perdre per les  impressionants vistes sobre la vall de Valldemossa, es Morro de sa Bombarda… un bon lloc per a berenar. Tornem uns metres enrere fins a l’encreuament, des d’on continuarem la nostra ruta.

Anem veigen els efectes del potent cap de fibló que el passat 29 d’agost assolà les costes d‘Estellencs, Banyalbugar, Esporles fins a arribar a Valldemossa. A la tornada veurem els efectes que causà i esqueixar una enorme quantitat de pins, alguns de considerable diàmetre

Continuem l’ascens a vegades per l’antic camí, a vegades fora camí, després d’una mitja pujada arribem a un calladet que fà de pas, del que ignoram el seu nom, si és que el té, tancat amb una paret seca. Superat el pas, girem esquerra i creteixem aquesta petita serralada, un penya-segat de gran  bellesa, sobre les cases de ses Esteles, després continuem en fort ascens que anirà minvant fins a coronar el cim de na Fàtima, de 651 m un excel·lent punt per descansar, dinar mentres admirem el paisatge  extraordinari que ens regala sa natura.

A poc a poc van arribant altres grups on tenim gent coneguda i amb els que feim una xarradeta.

Iniciem el descens per la cresta de la muntanya, primer girant esquerra, fins a un espoló, després direcció SE a un gran pi, on girem S ( dreta), fins a arribar a dos gran pins, pasant ràpidament de la cota 550 a la 400. A partir d’aquí es tracta de faldejar la muntanya anant descendint lleugerament, però sense perdre la direcció S. En arribar a les proximitats de ses Planes, anirem girant més cap al SW amb menys desnivell, fins a arribar a una pared de partió. Passarem per damunt i continuarem fins a arribar a una coma ( dreta) que pareix el lloc més fàcil per descendir, però no ho farem, girarem esquerra i descendirem per un terreny completament envaït pels pins caiguts pel cap de fibló, resulta complicat avançar. Veurem sa carretera i sentirem el soroll dels cotxes el que ens indica que estem a prop.

Seguim avançant fins a arribar a un antic camí, cobert de carritxeres. Girem E (esquerra) i continuarem per aquest camí paral·lels al torrent, passarem per un forn de calç, als 400 m arriben a un encreuament, recte arribaríem a les cases de son Puig, noltros girem esquerra per una pista asfaltada fins a arribar a la pedrera de son Puig, l’única pedrera que he vist en forma circular, amb excel·lent acústica.

Després d’aquesta visita tornem enrere pel mateix camí, passem novament per davant el forn de calç i després pel molí d’aigua de s’Estret, que juntament amb la font de l’Estret, la font de sa Tornera, el safareig de s’Estret, el safareig de son Puig, el molí de son Puig i la canal, formen el Sistema Hidràulic de s’ Estret de Valldemossa.

Anirem per damunt sa canaleta, passarem per davant el safareig en el qual habita una oca, després per davant les vies d’escalada, i finalment  arribem novament a la carretera que creuarem per arribar a l’aparcament on tenim els cotxes.
Les xandis, avui, són d’obligat compliment.-

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

759. Puig i cova de Sant Martí

Hora Inici: 10:00 7 de nov. 2020
Hora Fi: 13:39 7 de nov. 2020
Distància recorreguda: 8,2 km
Temps en moviment: 1,55 h
Altura Mínima: 0 m
Altura Màxima: 247 m
Guany d’altitud: 340 m
Circular: Si

Puig de Sant Marti

S’Estany Gran

Data: 7.11.2020

Puig i cova de Sant Martí.

Abans , un poquet d’història: El cònsul romà Quint Cecili Metel va incorporar Mallorca a la República de Roma l’any 123 aC i fundà les ciutats de Pol·lèntia i Palma. L’any 902, els àrabs conqueriren Mallorca i la incorporaren a l’Emirat de Còrdova. L’any 1015 entrà a formar part de la Taifa de Dènia. Durant la dominació musulmana (902-1229) Alcúdia fou una alqueria. El seu nom, significa el pujol.

Després de la incorporació de Mallorca a la Corona d’Aragó l’any 1229, a partir de l’alqueria musulmana de Al Kudi ( El Pujol ), el rei Jaume II va determinar la construcció de la vila d’Alcúdia ( Al Kudi ).

Ja en època moderna, els primers turistes arribaren a Alcúdia a principis del segle XX, però la gran indústria turística no es desenvoluparà fins als anys 70, com a la resta de Mallorca. Les grans zones d’aiguamolls que ocupaven L’Albufera varen esser dessecades i en el seu lloc s’alçaren els grans complexos hotelers. Posteriorment, en els anys 80, un nou impuls urbanístic provocarà una nova onada de construcció. Actualment Alcúdia es dedica íntegrament a la indústria turística, i compta amb més de 29.000 places hoteleres, avui i per la pandèmia, està tot tancat i sense una ànima

Avui el temps no és gaire bo, amenaça pluja, però aixì i tot decidim sortir. S’aventura és això.

Ens situem a l’Urb. Bellevue del Port d’Alcúdia, a prop de l’estany Gran i comencem a caminar direcció S, per la seva vorera NW. Dona gust caminar per aquesta ciutat buida de l’estruent estiuenc d’anys enrere.

Als 700 m arriben a un petit istme o estrenyiment de terra que s’indensa fins al centre de l’estany. Tornem enrere ( a terra ferm), i continuem 120 m, on ens desviem pel camí de la dreta. Aviat travem el carrer de l’Havana, després de 100 m arribem a una rodona, continuem uns pals ens indiquen la direcció a la cova de Sant Martí. Després de caminar 200 m per l’asfalt ens sortim per la dreta o agafem un camí de carro. Després de 15 m passem pel costat d’un pou, tapat amb uns ferros, i 90 m més arribem a la cova de Sant Martí.

Es pensa que fou utilitzada pels primers cristians de la ciutat romana de Pol·lèntia, com a lloc de culte. Les primeres dades documentals apareixen el 1268. S´hi entra per una escala de dos trams que salven un desnivell de dotze metres. A l´interior hi ha un antic pou i dos altars medievals dedicats a Sant Martí i Sant Jordi. Es tracta de dues capelles cobertes amb volta de creueria, la de la dreta és la més moderna i data de 1632, presenta un alt relleu de pedra, on es representa Sant Jordi en el moment que mata el drac.
Continuem per la pista i aviat arribem a la ctra. Ma-3470 que creuem i agafem el camí de l’enfront, els primer metres son formigonats, però després es transforma amb un ampla camí de carro.

Ja fa una hora que plou i continuem pel camí fins a arribar al refugi des Poble Nou, que pertany al Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca. En aquest punt abandonem el camí i agafem la carretera asfaltada que hi ha just al davant i que puja fins a dalt on hi ha ses antenes.

Segueix ploguen, amb fortes rafegues de vent i anem avançant fins a arribar a dalt on ses antenes. El dia no dóna per a més, i no podem ascendir al cim del Puig de Sant Martí, la cota més elevada del macís.

Decidim iniciar el descens per on hem vingut. Donant és dia per acabat.

veure fotos
Fotos
wikiloc
Track
video
Video

759. Moleta de Son Cabaspre. Pas d’en Xindà, pas des Marge, Pas de sa Fenella, i Sistema de ses Mates. Cova de Malagata

Hora Inici: 8:47 31 de oct. 2020
Hora Fi: 17:32 31 de oct. 2020
Distància recorreguda: 13,400 km
Temps en moviment: 2,46 h
Altura Mínima: 131 m
Altura Màxima: 593 m
Guany d’altitud: 937 m
Circular: Si

Pas d’en Xindà

Data: 31.10.2020

Moleta de Son Cabasprei passos.

Iniciem la ruta d’avui en el km, 3,200, on hi ha lloc per a dos o tres cotxes, però sense parada de bus, de la Ma-1120, encara que noltros deixarem els cotxes al km 2,700, on hi ha una para del bus de línia. Caminem per la carretera direcció a Esporles, fins a arribar a l’entrada del Camí del Pinar de Canet, senyalitzat amb un cartell de fusta de l’Ajuntament. Es tracta d’una antiga via de comunicació d’ús permanent i públic d’Esporles. Es va obrir per crear pas entre les rotes de la zona i les altres vies de comunicació  pròximes. Aquest camí de carro, amb un petit tram de ferradura data de l’any 1854.

Continuarem caminant per aquest camí asfaltat , arribarem a una corba que seguirem dreta, deixant a l’esquerra l’entrada a les cases de son Miralles. Als 15′ arribarem a un safareig ( dreta), ple d’escombraries, idò just darrere i a la seva dreta neix un tirany que ens obliga a fer un gir de 180 °, el camí està cobert de carritxeres i pins caiguts. Després de caminar uns 1400 m des de l’ajub arribarem a una pared de partió amb una reixa, a la dreta podem veure una cova que té un tancat de pedra. Traspassem la paret i la reixa per una obertura que té. Continuem recte fins a una esplanada, amb una barrera  metàl·lica a la dreta, noltros continuem per l’esquerra. Aviat ens situem a una àmplia pista, a la que hi fa poc hi ha fet feines forestals. El tram que ve després és un laberint de camins i pistes, per tal motiu recoman seguir la ruta amb l’ajuda del gps. No tots els camins  figuren en els mapes.

El tirany que seguim en descens acaba en el camí de la Coma de Llobera i just a la dreta veurem un pou cobert, i al pocs metres l’esplanada on sa troba el complexa miner de Malagata, de sa Cimentera de Canet, de Camp Canet, de ses Rotes Velles, de sa Mina Llobera o de sa Mina Nacional, supòs que la manca d’informació fa que pugui tenir tots aquests noms.
«Hasta hace poco más de medio lustro suministró  material margo-calizo a la fábrica de cemento situada en la cabecera del propio  vallejuelo  donde  se abre el subterraneo».

A la cova minera si pot entrar per sis obertures diferents; Sa boca Meridional, Sa boca de dalt, sa boca Intermitja, sa boca del Mur, sa Boca de s’Esplanada i sa boca de Dalt. Qualsevol d’elles resulta perillós per la inestabilitat del sotil i parets. Si es vol visitar quasi en la seva totalidad s’ha  d’entrar per la boca Meridional.

Després de visitar la cova, continuem el nostre recorregut i prenem direcció Nord pel camí de sa Coma d’en Llobera en lleuger ascens, fins a arribar a un forn de calç, després toparem amb una barrera  metàl·lica  que no traspassarem, girem esquerra amb la reixa a la nostra dreta i a uns 30/40 m trobarem un forat a la reixa per on podrem creuar a l’altre costat. Ara ve una molt forta pujada per dins una petita torrentera. Al final sa «suavitza» una mica, continuem rodejant el mur de la mola direcció SW i al mateix temps anem ascendint amb menor grau, en dur uns 450 m des de que hem  traspassat la reixa i el terreny és fà molt més rost, ens hem de fitxar a la dreta perquè i trobarem una escletxa ascendent, es tracta del pas d’en  Xindà. Està format per dues parts, la primera molt vertical on haurem  de emplear força ses mans i la segona part més planera en forma de cornisa o balconada en diagonal ascendent, no sense risc.
Superat el pas, ens dirigim al cim i visitem diversos avencs o escletxes de la zona.
Localitzat el cim on munten el «campament base» i ens dirigim al Sistema de ses Mates, un conjunt etnogràfic increïble, format per:

  • 10 sitges
  • 15 barraques
  • 2 barraques comunals
  • 3 forns de pa
  • 1 aljub cobert
  • 5 forns de calç

A la zona i podem trobar mes de 26 escletxes i avencs;

1.- Forat des Camí

2.- Escletxa des Portell

3.- Escletxa de ses Mates

4 Escletxa des Salts

5.- Cova de ses Fulles

6.- Escletxa des Passadís

7.- Avenc pas de s’Embut

8.- Avenc sa Cova

9.- Escletxa Magna

10.- Escletxa l’Empalament – L’Unió

11.- Cova des Mirador

12.- Escletxa del Desengany

13.- Escletxa des Refugi

14.- Avenc des Vent

15.- Escletxa Fonda

16.- Escletxa s’Olla

17.- Escletxa sa Corrent

18.- Escletxa sa Cova

19.- Escletxa sa Roca Punxada

20.- Escletxa l’Impresió

21.- Escletxa ses Mosques

22.- Escletxa des Volum

23.- Escletxa es Socavón

24.- Escletxa El paso

25.- Escletxa ses Voltes

26.- Escleta s’Estrector

Logicament no ens podem entretenir amb totes.

Ens dirigim al Sistema de ses Mates traspassem el portell i en lleugera davalla  y  direcció N arribem als peus del pas des Marge, un increïble  marge que  dóna  accés a l’escletxa de ses Mates, a la seva dreta un altre increïble i profunda escletxa. Tornem enrere i descendim uns pocs metres per situar-nos al mateix nivell per què hem vingut del portell. Continuem N  fins a arribar a dues increïbles escletxes o ximenes, agafarem la de la dreta, es tracta del pas de la Fenella, equipar amb dues cordes que faciliten molt sa grimpada vertical.

Ens dirigim novament al cim de la Moleta, de 593 m recollim els trastos i prenem el descens direcció E cap a la Gran Canal, es tracta d’una llarga davallada per dins un alzinar i que a trams rellisca per la fullarasca, intentarem davallar pel mig i a trams per la dreta, en arribar a un petit  ressalt  haurem de fer servir ses mans. Passarem per una sitja, i  ràpidament un antic Camí de carboners que utilitzarem per seguir davallant fins a arribar a l’ampla camí de la Coma Llobera.

Ara ja pel camí iniciem la davallada, aviat arribem a la mateixa barrera  metàl·lica que el matí hem vist, que traspassem, deixam un forn a l’esquerra i a la propera desviació, prenem dreta, però ATENCIÓ perquè és una decisió errònia i haurem de tornar a aquest punt i ara vos explic per què; Continuem per aquesta desviació de la dreta com he dit, en lleugera pujada fins enllaçar amb una àmplia pista que seguim fins al seu final un coll tancat amb una paret i una reixa, intentem traspassar-la per la dreta i l’esquerra, resulta complicat, a més a l’altra banda de la finca hi ha una altra reixa amb un portal de fusta de recent instal·lació, a més sa senten veus de les cases properes. Després de perda més d’una hora fent intents per traspassar-la i enllaçar amb el Camí del Pinar de Canet, decidim TORNAR ENRRERE, es sol ja és post, i feim sa tornada exactament per la mateixa ruta feta al començament, fins a arribar al final amb el Camí  des Pinar de Canet, i la carretera on tenim els cotxes

Les xandis, avui són mel.

Fonts consultades: CCM de J. Encinas. Senderismo de Socay d’en Toni. Aires de la Serra d’en Joan.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina