Distància recorreguda: 5.100 km Altura Mínima: 9 m Altura Máxima: 98 m Desnivell positiu: 192 m Desnivell negatiu: 195 m Temps en movimient: 02:39
Data: 24.10.2021
Capelleta de sa Talaia de Sant Antoni, (Eivissa)
Seguim per terres eivissenques. Avui no tenim massa temps així que farem una matinal curteta. Sortim de Sant Antoni de Portmany i ens dirigim a la rodona des Mercadona, agafem el carrer Joham Sebastian Bach fins que acaba amb una altra rodona, veurem a la dreta una esplanada on podrem deixar el cotxe. Aquí mateix surten dos camins vàlids, noltros agafem el de la dreta, carrer de Tramuntana, assenyalitzat amb la ruta cicloturística número 0. Arribem fins al final on agafem el camí de l’esquerra. Cal dir que a sa Capelleta si pot accedir des de diferents punts. Noltros hem triat aquesta variant.
A partir d’ara es tracta de continuar pel camí molt evident. Més anvant enllaçarem amb un altre camí més ample, just al costat d’una paret, i pel qual tornarem més tard.
Continuem amb una agradable pujada que va girant lleugerament de N a NE, aviat a arribarem a una bifurcació, hem de continuar per la dreta. Entrem a la part més ombrívola i humida, que ho fa més agradable. Passarem pel costat d’un pou tapat amb una planxa de ferro. Aviat veim la silueta de la capelleta, i les conseqüències de l’incendi que fa poc va sofrir la zona. En un no rés ja som a dalt de sa Talaia de Sant Antoni, un modest cim de tan sols 136 m d’altitud. La capelleta construïda a iniciativa de les Monges Trinitàries de Sant Antoni, l’any 1943.
Les vistes sobre la badia de Sant Antoni són extraordinàries, podem veure l’illa de la Conillera, l’illa des Boc, l’illa de s’Espartà, i més enfora ses Blades…
La tornada la feim per on vingut, excepte un petit tram de la part alta, on ens desviem uns metres per veure un petit cementeri per cans i altres animals que s’ha creat.
Continuem el descens que en pocs minuts arribem al cotxe.
Distància recorreguda: 5.100 km Altura Mínima: 9 m Altura Máxima: 98 m Desnivell positiu: 192 m Desnivell negatiu: 195 m Temps en movimient: 02:39
Far de Punta Grossa
Data: 14.10.2021
Far de sa Punta Grossa, Sant Joan de Labritja ( Eivissa)
Iniciem aquesta atractiva ruta a la cala de Sant Vicent, al NE de l’illa d’Eivissa. Ens dirigime a l’aparcament de l’esquerra i comencem pel carrer que puja a diferents urbanitzacions. En arribar a l’encreuament (50 m) que a l’esquerra indica l’Urb. d’Allà Dins, continuem dreta per aquesta curta carretera amb fantàstiques vistes sobre sa Cala. Anirem passant per denvat xalets i en arribar a una corba (esquerra) de 180° hem d’estar atents perquè just a la dreta s’inicia un carrer amb un disc de prohibit passar/circular, pujam per ell uns 20 m fins a la primera corba on podem deixar el cotxe. Ara continuem a peu 200 m, fins on s’ha acaba el carrer. A s’enfront veurem una barrera que dona accés a una pista de tenis, idò just a la seva esquerra, entre dos tancats de reixa (aquest detall és molt important), han deixat un «passadís» pel que hem de caminar passant pel costat de sa pista de tenis, fins que s’ha acaba la reixa i s’obri a la mar. Baixem uns escalons i ens situem a l’antic camí del far, avui en dia el tram fins a sa Cala s’ha convertit en privat e impossible d’anar.
Caminem per aquest antic camí. Passarem per davall una gran creu ( esquerra), La creu, de fusta, té unes mesures aproximades de 1’50 x 1 metre i està situada a una altura d’uns 10 metres sobre el camí, per la qual cosa l’accés és complicat. No obstant això, el crucifix es troba en un punt on el camí encara és ample i es conserva relativament bé, en comparació amb el camí que més endavant pràcticament es difumina, i així com anem avançant el camí es troba desfet i a vegades perillós, en qualque tram s’ha de fer un passet delicat i aeri. Convertit avui en dia en una cornisa. Després d’uns 1.400 m arribem al far de Punta Grossa, totalment destruït, destaca un enorme aljub la torre i part de l’escala. Ses vistes són realment extraordinaris. Després de descansar i fer unes fotos, iniciem el retorn pel mateix camí fins al cotxe.
“És el far més desconegut de les Pitiüses. Un niu d’àguiles en els confins de Sant Joan, més enllà de la Cala de Sant Vicent. Fins a l’1 d’agost de 1916, el feix de la seva llum blanca, que aconseguia 15 milles nàutiques mar endins, va advertir als navegants de la presència de terra, de l’escarpada costa d’és Cap des Llamp i dels dos esculls que hi ha sota el penya-segat. Després de 46 anys de servei i substituït pel far de Tagomago, el far de sa Punta Grossa quedava abandonat, a la mercè dels elements i del pas del temps, l’1 d’agost de 1916.
Per a arribar avui fins a l’edifici cal tenir l’agilitat d’una cabra entrenada en és Vedrà i recórrer un camí de gairebé dos quilòmetres que recorre la paret del penya-segat. A vegades, la sendera no mesura més de dos pams i en alguns trams ha quedat parcialment obstruït pels despreniments de la muntanya. Cada nova tempesta deixa noves cicatrius en la senda. I quan, per fi, s’arriba al penyal en el qual es troba el far, encara cal creuar el pont que es va aixecar per a accedir a la construcció, tan desgastat que hi ha gairebé tres metres en els quals pràcticament cal convertir-se en un funambulista sobre la mar. Abans de res això, un no pot per menys que preguntar-se com va haver de ser, més d’un segle enrere, arribar fins allí, obrint camí en el penya-segat de sa Punta Grossa (o és Cap des Llamp), per a construir un far en un balcó sobre la mar, a més de 40 metres d’altura.
El tècnic en sistemes d’ajudes a la navegació de l’Autoritat Portuària Javier Pérez d’Arévalo, especialitzat en la història dels senyals marítims, més concretament de Balears, explica que les condicions mai van ser molt favorables per als tres torrers que van ser destinats a sa Punta Grossa. «Al principi, havien d’alternar-se per a anar a Sant Joan a recollir la correspondència, a peu i durant 15 quilòmetres de recorregut. En una ocasió, els van atracar». Els tres primers farers van ser Juan Roig Ferrer, Miguel Massanet i Miguel Guerra Nadal.
La història del far de sa Punta Grossa és una història d’infortuni, la d’un far d’inicis controvertits en el qual l’enginyer Emili Pou, el mateix que va projectar molts altres senyals marítims de les illes, es va entossudir a pesar que, ja en aquells dies, l’any 1847, va haver-hi partidaris de triar l’enclavament de Tagomago per a instal·lar la llanterna. Les veus discrepants apuntaven al fet que la llum en Tagomago donaria millor servei als pescadors. No obstant això, es va triar l’emplaçament de sa Punta Grossa, malgrat les dificultats, que començaven per la necessitat d’obrir camí en la llarga punta del cap i haver de transportar, per via marítima, els materials de construcció que després havien de ser hissats per l’escarpada orografia del penyal. A això es van sumar una epidèmia de còlera que va delmar la plantilla d’obrers i un obligat canvi de les pedreres subministradores en comprovar-se que el material que s’estava usant era de pèssima qualitat. Per fi, al desembre de l’any 1867, just dues dècades després de ser projectada, l’obra va quedar finalitzada, i els primers torrers es van instal·lar en l’edifici a mitjan 1868. Però encara va caldre esperar dos anys degut, segons indica Pérez de Arevalo, a retards en la construcció «de l’aparell de tercer ordre fabricat per la casa Chance Brothers».
Amb el far ja en funcionament, es va arribar a la convicció que l’illot de Tagomago era el lloc idoni per a instal·lar en la zona una llum per als navegants. Va caldre rendir-se a l’evidència i, en els inicis del segle XX, projectar un nou far, en és Cap de Xaloc de l’illot. Es va inaugurar en 1914, quatre mesos després que esclatés la Primera Guerra Mundial. La torre de sa Punta Grossa encara va seguir un parell d’anys en funcionament fins a apagar-se per sempre. Avui, sense llanterna i amb la torre esdentegada, aguanta amb fermesa l’embat de vent i aigua; el revestiment de les parets ha desaparegut deixant a la vista les pedres i a l’interior la naturalesa s’ha obert camí. El far de sa Punta Grossa, el del ritme més lent de les costes de Balears, està condemnat a caure pedra a pedra amb la mateixa cadència flegmàtica amb la qual es va construir i amb la qual va il·luminar les nits de la costa de Sant Joan.” Cristina Amanda Tur | Diari Eivissa 12.06.2015
Hora Inicio: 9:02 12 oct. 2021 Hora Fin: 13:10 12 oct. 2021 Distancia recorrida: 10,9 km (04:07) Tiempo en movimiento: 02:41 Altura Mínima: -32 m Altura Máxima: 197 m Ganancia Altitud: 426 m Pérdida Altitud: -422 m Tiempo Ascenso: 02:20 Tiempo Descenso: 01:43 Circular: Si
Data: 12.10.2021
Cocó de na Coloms
Cocó o ullal de na Coloms. Sant Mateu d’Albarca ( Eivissa).
Seguim per terres eivissenques, avui ens dirigim a Sant Mateu d’Albarca. Just darrere el restaurant hi ha una esplanada on podrem deixar els cotxes. Si no voleu caminar tant, sobretot a la tornada podeu deixar els cotxes molt més envant, a l’aparcament de cala Albarca.
Iniciem la ruta a prop de l’església de Sant Mateu, en el pàrquing darrere el restaurant. i agafem el camí asfaltat de l’Oest que s’endinsa al pla de Sant Mateu. En arribar a la primera corba prenem dreta per un camí de carro, molt més rústic que l’asfalt. Al final sortim a una carretera asfaltada, prenem Nord, dreta, fins al 5è camí de l’esquerra que agafem, anirem deixant cases enrere fins que en ficam dins el pinar. En tot moment seguirem pel tirany prou definit, fins a arribar a dalt de cala Albarca. Tot seguit passarem pel pàrquing de cala Albarca.
En arribar a una bifurcació, esquerra baixa a cala Albarca, noltros continuem recte per una còmoda pista. En arribar a una corba que gira dreta, veurem al davant una paret de partió, és per aquí on hem de continuar. Ara continuarem per un polit tirany en lleugera davallada.
Arribarem a unes cases o barraques totalment esbucades, que passarem per la seva esquerra, continuant pel tirany. El pendent és fa més forta.
Arribarem a un punt on hi ha una corda fitxa que ens ajudarà a passar a l’altre costat ( dreta), després i ja penjats damunt la mar, podem veure l’enorme forat que dona forma a un cocó o ullal de na Coloms, per arribar-hi farem servir altres cordes fitxes, encara que no són del tot necessàries.
Una vegada al nivell de l’ullal de na Coloms, podrem entrar dins davallant fins on hi ha una reunió i una corda amb nus per poder facilitar la sortida a l’atrevit que sa tiri dins.
Cal destacar la seva grandiositat i el color blau intens que agafa de la claror que rep a través del sifó que comunica amb l’exterior.
La tornada la feim desfent les passes fetes fins passat el pàrquing de cala Albarca, i agafem la primera desviació de l’esquerra, queens conduirà fins a la carretera que després de 2 km d’asfalt arribarem als cotxes.
Hora Inicio: 12:53 6 oct. 2021 Hora Fin: 14:49 6 oct. 2021 Distancia recorrida: 3,7 km (01:55) Tiempo en movimiento: 01:18 Velocidad Máxima: 7,56 km/h Altura Mínima: -53 m Altura Máxima: 121 m Ganancia Altitud: 238 m Pérdida Altitud: -210 m Tiempo Ascenso: 00:56 Tiempo Descenso: 00:59 Circular: Si
Data: 10.10.2021
Cova dels Sants
Cova dels Sant. Racó de sa Talaia. ( Eivissa).
Seguim per terres eivissenques, ens dirigim novament fins a Sant Vicent de sa Cala, ( Sant Joan de Labritja) abans d’arribar a la Cala de Sant Vicent, per la ctra. Ei-321, deixam a l’esquerra el desviament que indica Sant Vicent, després el que indica Camp d’Aprenentatge, després el de la parròquia de Sant Vicent. Després arribem a un petit encreuament, amb uns continedor de fems, on agafarem esquerra pel camí des Port de ses Caletes. Continuarem amb el cotxe per aquest camí fins a arribar a una bifurcació; a l’esquerra arribaríem al Port de ses Caletes, el de la dreta té pintat a terra » Privado». Podem deixar el cotxe en aquesta petita esplanada i continuar a peu pel de la dreta (privado). El cotxe el podríem deixar molt més a dalt, però hem vengut a caminar i contemplar el paisatge.
Es el mateix itinerari si volguéssim pujar fins a sa Talaia de Sant Vicent, cosa que no farem avui. Continuarem caminant per aquest camí fins a la fi. Passarem per davant diferents xalets, i una impressionant rosseguera, la primera que veig a l’illa, fins arribar a un punt on s’ha acaba. Curiosament hi ha un Renault 4L de color blau ben esbucat. Idó just al costat hi ha uns escalons, ferrats a una casa, que utilitzarem per davallar fins a nivell de la mar.
Continuem caminant direcció Nord (dreta), paral·lels a la mar, primer per pedres soltes i després per grans blocs. Ho farem fins topar amb un paret que ens impedeix el pas. Descendirem uns metres ferrats a sa paret fins a trobar l’entrada de la cova dels Sants. La boca se situa a uns 5 m d’altitud, per tant haurem de grimpar per accedir al seu interior, hi ha un corda fitxa que pot servir pels menys habituats a grimpar..
L’accés és fa per un petit túnel o gatera que dona a una sala amb formacions interessants i oberta a la part superior.
Hora Inicio: 10:07 10 oct. 2021 Hora Fin: 13:00 10 oct. 2021 Distancia recorrida: 7,6 km (02:53) Tiempo en movimiento: 02:00 Altura Mínima: 0 m Altura Máxima: 72 m Ganancia Altitud: 254 m Pérdida Altitud: -266 m Tiempo Ascenso: 01:10 Tiempo Descenso: 01:38 Circular: Si
Data: 10.10.2021
Port de ses Caletes
Port de ses Caletes, per can Milà. Sant Joan de Labritja ( Eivissa).
Seguint per terres eivisenques, ens dirigim fins a Sant Vicent de sa Cala, ( Sant Joan de Labritja) abans d’arribar a la Cala de Sant Vicent, a la ctra. Ei-321, punt kilomètric 6,7 km, a l’esquerra agafem un camí que duu al camp d’aprenantatge vora l’escola, un bon lloc per deixar el cotxe.
Continuem a peu, en lleugera devallada, direcció a l’esglèsia, però a uns 60m ens desviem cap a l’esquerra per un camí i uns 15 m més sortim del camí per la dreta i agafem un camí empedrat, traspassem el torrent d’en Tomeu, i sprtim a una pista ampla on prenem esquerra.
Aviat passarem per davant el pou de Baladre, amb mol bon estat de conservació amb unes pulides piques.
Continuem caminant, obviant bifurcacions a l’esquerra. Dos-cents metres abans d’arribar a ses noves cases de Can Milà veurem a l’esquerra una desviació que en portaria fins a Sant Joan i a cala Portinatx, noltros continuem fins a Can Milà.
Just passat l’entrada a les cases, cota 121m, a l’esquerra neix un tirany que agafem i que acaba al Port de ses Caletes. Abans d’arribar-hi passarem aprop de l’avenc d’en Milà, prou interesant, ja més envant per davant uns antics corrals i després pujarem a un petit cim ( esquerra) que «coronem». Ara s’inicia una davallada fins a sa cala.
Distancia recorrida: 3 km (01:15) Tiempo en movimiento: 00:52 Altura Mínima: 0 m Altura Máxima: 12 m Ganancia Altitud: 110 m Pérdida Altitud: -109 m Tiempo Ascenso: 00:53 Tiempo Descenso: 00:22
Data: 06.10.2021
Cova de sa Punta des Forn
Cova de sa Punta des Forn. Sant Joan de Labritja. ( Eivissa).
Un any més aprofitan ses vacacions, sortim a trescar pels racons de l’illa d’Evissa. En aquesta ocvasió ens acostem fins la cala de Sant Vicent, l’altra estrem de l’illa.
A la rodona prenem esquerra fins arribar a un parquing on podrem deixar els cotxes. Al podriem deixar més a munt, però en vingut a caminar.
Prenem el carrer asfaltat queen forta pendent puja a l’urbanització. A pocs metres a una corba agafem el carrer de l’esquerra que duu a l’Urb de Allà Dins, es tracta d’una urbanització semi-abandonada. Continuarem pel carrer sempre amb tendència a la dreta com si volguesim pujar als apartaments de dalt. En arribar a la darrera casa de l’esquerra, abandonem el carrer asfaltat per continuar per l’esquerra per un camí de carro. Traspassem una barrereta i continuem fins el penyassagat on girarem esquerra en lleugera davallada. Deixam a la nostra esquerra l’enorme piscina buida i en mal estat.
Aviat localitzarem uns escalons de formigó pels que davallarem fins a nivell de mar. Ara continuem per la costa direcció dreta fins a la punta des Forn i a pocs metres arribem a la cova des sa Punta des Forn. Una cova amb una boca inclinada de grans dimension, destacan els plegs i els fòssils que pensem son de rels.
Miran cap a la mar vurem la punta Grossa amb el seu far quasi esbucat, al que anirem d’aqui uns dies.
