Doblevuit | Archivos del mes: junio 2022

877. Cocons (gran i petit) de les Nimfes

Publicada en 27 de junio de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:28 25 jun. 2022
Hora Fin: 15:38 25 jun. 2022
Distancia recorrida: 6,4 km (06:10)
Tiempo en movimiento: 02:47
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 78 m
Ganancia Altitud: 210 m
Pérdida Altitud: -253 m
Tiempo Ascenso: 04:11
Tiempo Descenso: 01:58

Data: 25.06.2022

Els Cocons, gran i petit, de les Nimfes.

LES NIMFES

Les nimfes són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades). Benignes als mortals, dels quals no desdenyaven l’amor, el seu culte se celebrava a l’aire lliure o en uns santuaris petits anomenats nimfeus. En la mitologia romana foren identificades amb les camenes (nimfes de les fonts).

A l’època homèrica es consideraven filles de Zeus i divinitats secundàries a les que s’adreçaven les pregàries i que podien arribar a ser temibles. Habitaven en grutes i passaven el temps cantant i filant. Sovint participaven en el seguici d’una gran divinitat, sobretot d’Àrtemis, o acompanyaven una altra nimfa de més categoria, com ara les nimfes serventes de Calipso o de Circe.

Les nimfes estan dividides en dues grans classes: les que són considerades divinitats menors, i les que personificaven tribus, races o estats.

Les primeres es divideixen en:

Nimfes de l’aigua (Oceànides: de l’oceà, els rius, i les fonts, principalment)

Nimfes de les muntanyes i coves (Orèades)

Nimfes de boscos, gorgues i encanyissades

Nimfes dels arbres (Dríades)

Les segones agafaven generalment el nom d’allò que representaven.

La diferència entre Nimfes i Nereides es: La diferència és que les sirenes ó Nimfes utilitzen els seus cants enganyosos per a atreure als homes mentre que les nereidas utilitzen la seva bellesa femenina, fins i tot algunes vegades apareixen representades amb una pinta i un mirall a les mans. Nereida amb pinta i mirall com a armes de seducció.

________________________________________________________________________________________________________

Aquesta ruta no es circular, per tant hem de preveure deixar uns cotxes a la Urb. Bellavista ( carrer de les Dames).

En la ruta d’avui estava previst davallar a la cova del Puig de Ros, però no ha pogut ser perquè el solar on es troba está completament tancat, es podria botar la reixa però aguessim pogut crear alarma amb els veinats, que al desconeixa les nostres bones intencions podrien pensar en lo pitjor. Per tant ho hem descartat.

Ens dirigim a la Urb. Puig de Ros pel carrer Cadernera, al fianal girem esquerra pel carrer Esparver, després dreta pel carrer Oronella que ja no abandonarem fins arribar a l’aparcaquement de baix. vora el complex Marhes ( abans Delta).

Comencem a caminar cap a Ponent, pasant per davall les terrasses del restaurant seguint un tirany prou definit, que anirà girant a Mestral en lleuger descens fins situar-nos vora la mar, a cota 0.

Des d’ara es tracta de continuar, la mateixa direcció, el més aprop posible de la linea de mar i anar disfrutant de l’entorn amb les seves piscines naturals. Passarem per cala Vella, una platja d’arena amb aiues transparentes, on podrem fer un capfico. Avui no ha pogut ser perquè estaba coberta d’algues.

Continuem i en arribar a sa Punta Negra aurem de fer una petita desgrimpada. Després de dos-cents metres arribarem al Cocó Petit de les Nimfes, un preciós racó on l’aigua de la mar entra per un estret pas situat davall un pontet natural. Un excelent lloc per fer-hi un capfico. A dalt d’aquets cocó i podem trobar uns graons picats a la pedra que fan de davallador. Noltros els ignoram i continuem la ruta en diagonal ascendent N durant tres-cents metres, per després girar a Llevant, salvem un curt però fort desnivell per situar-nos dalt del penyassagat.

Ara ja per terra ,plana ens dirigim N i traspassem un paret amb tancat de reixa per la seva part mes baixa ( esquerra). Al principi pareix que no és posible per l’abisme que tenim, però ho podrem superar sense cap dificultat per un tirany prou definit. Sempre pel tirany, passarem per una antiga bateria militar de costa on encara es poden veure els rails per on circulava la peça d’artilleria. Continuem i als pots metres ens deviem cap a la dreta per anar a veure unes antigues depenències militarts. Tornem enrrera fins el tirany i continuem, passarem per davant alguna covatxa, i ens tornem situar a la part alta, per la que caminarem uns vuitante metres, on veurem un tirany que davalla en molta pendent fins a vorera de mar, a baix una gran i solitaria roca ens servirá de referència. Que per cert es lúnica ombra de la zona.

Uns pocs metres més arribarem al Cocó Gran de les Nimfes, un altre lloc extraordinari per fer un capfico. Si la mar está be, que no es el cas d’avui, els experts poden superar en apnea un sifó que comunica amb l’exterior.

En acabar tornem a l’ombra anterior per dinar.

Continuem la ruta guanyant uns metres d’altitud i després de caminar uns tres-cent metres per terreny no gaire comode, descendim i localitzem la Cova des Secret des Pontàs. Una cova amb dues boques obertes a la mar.

Deixam enrrera la cova i iniciem una forta pujada direcció a Llevant, persituar-nos, novament, a dalt del penyassagat. A pocs metres ens topen amb la trinxera de la fortificació militar. En el seu interior encara hi ha las dependències que un temps enrrera foren militars. Noltros no hi anem i continuem direcció S per un torany ampla i prou definit.

Tornem passar pel mateix lloc d’abans on hi avia els rails i passem per davall la reixa i ens situem al costat de la paret que seguirem Gregal, després gira a N, després novament a Gregal i en arribar al segòn esbaldrec de la paret seca la traspassem i continuem pel tirany, es una zona de garriga i amb molta de calor.

Arribarem a un encreuament amb un camí que agafarem i continuarem esquerra fins enllaçar amb la carretera d’Enderrocat. Entrem a l’Urb. Bellavista i al primer carrer després de les barreres tenim els cotxes que abans hem deixat.

Ara anem a cercar els altres cotxes al comencement.

876. Torrent i Cova marina des Ratjoli

Publicada en 24 de junio de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:37 18 jun. 2022
Hora Fin: 17:07 18 jun. 2022
Distancia recorrida: 2,6 km (07:29)
Tiempo en movimiento: 06:40
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 350 m
Ganancia Altitud: 39 m
Pérdida Altitud: -401 m
Tiempo Ascenso: 00:08
Tiempo Descenso: 07:21

Data: 18.06.2022

Torrent des Ratjoli i Cova marina des Ratjoli.

EnS dirigim a Andratx, i des d’aquí agafem la carretera Ma-10, i a l’altura del Coll de sa Gramola, Km-106,100. Després d’aparcar el cotxe caminem cap a ponent (W), als 30 m abandonem la pista per la dreta i baixem fins el camí de sa Guixaria. Aquest camí passa pel comellar del mateix nom i acaba al camí des Ratjoli. Ara ja per asfalt anem baixant fins a les barreres de la finca Es Ratjoli i les traspassem per un magnífic botador que té a la dreta. Continuem pel camí empedrat, passem primer pels corrals i després per les cases on guardarem el màxim respecte i silicenci, ara el camí deixa d’estar empedrat i es transforma en formigonat. Continuem en descens fins a arribar al coll que dóna accés a la cala des Carregador (dreta), enfront tenim el Puig Roig de 109 m. Deixam a la dreta el Puig Roig i iniciem la davallada al tàlveg des torrent des Ratjoli. Avui en dia molt brut per la quantitat d’arbres caiguts, debut al fatífic incendi del 26 de juliol de 2013 on es varen cremar més de 2.400 ha. Els que em conegut el torrent abans de l’incendi, quan era una autèntica bellesa ho feia un dels més macos que em fet i que he vist. Al tenir aigua que rella tot l’any li permet tenir una vegetació exuberant (garballons, joncs, figueres…). A més té l’afegit de que s’ha de remontar lo que el fà més interesant. Ens adonem de l’importància de conservar en serio el nostre territori.

Ja en el tàlveg i després d’una petita desgrimpada arribem al primer salt, el més gran de tots, de 25 m, on posem corda fitxe de 28 m, per després poder-ho remuntar.

Els següents salts no són de gran importància en el que es refereix a la seva altitud, ja que cap d’ells sobrepassen els 11 m.

Trobem alguns gorgs amb aigua, gràcies al raig que sempre té. En alguns trobem el cranc de riu americà (Procambarus Clarkii) és un cranc originari dels pantans i rius del nord-est de Mèxic i del centre-sud dels Estats Units. Ha estat introduït en molts llocs del món, com per exemple la península Ibèrica, on va arribar l’any 1974. A Menorca va ser introduït a principis dels anys 80 i en aquest torrent ja du més de 15 anys. Es un crustaci comestible i molt apreciat. Tan important és el cranc vermell en Isla Mayor ( Sevilla) que la setmana gran, al juny, es titula Fira i Festes de l’Arròs i el Cranc.

Així com descendim anem deixant corda fitxa en tres salts per a després poder-los remuntar, en els altres desgrimpen o salvem per la dreta.

En un no res arribem a la mar, on aprofitem per fer un bon capfico, ja que avui la mar es una bassa d’oli. Conve posar una corda per facilitar la sortida de l’aigo i remuntar els 6 m.

Per primera vegada podem entrar a la cova Marina des Ratjoli, que si accedeix des de l’aigo. Es troba just davall de la desembocadura del torrent.

Entrem nadant a la galeria d’uns 40 m de llarg. La seva amplària varia i va des dels 2 m a l’entrada fins al metre al final i uns 40 cm en el centre. A la meitat del recorregut veurem dues roques encastades entre les dues parets, les sortegem passant per sota d’elles fent una mica d’apnea. Podem visitar la sala que es presenta a la nostra esquerra amb algunes formacions estalagmíticas, havent de fer oposició amb els braços i aleteig amb les cames per a sortir de l’aigua. A mesura que avancem, al capdamunt, en una fractura, observem una boia d’embarcació, apreciant la força de la mar quan està brava, Ja a la part final, fas peu i acaba en una petita platja.

La tornada la feim remuntant el torrent per les cordes que hem anat deixant.

875. Cala Ortigues i punta de Na Foradada

Publicada en 12 de junio de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 10:07 11 jun. 2022
Hora Fin: 18:24 11 jun. 2022
Distancia recorrida: 6,1 km (08:16)
Tiempo en movimiento: 03:53
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 218 m
Ganancia Altitud: 273 m
Pérdida Altitud: 290 m
Tiempo Ascenso: 01:12
Tiempo Descenso: 04:11

Data: 11.06.2022

Cala Ortigues – Punta de na Foradada – Serral des Pi.

Una altre ruta costanera, que la comencem al km 105,6 on podrem deixar els cotxes. Caminem cent mestres per l’asfalt direcció N fins arribar al comencement d’un camí que baixa fins a la ribera.

Quan duim 900 m i uns 22′ arribarem a una bifurcació, a l’esquerra aniriem al pas de sa Salleta i n’Evangèlica, noltros continuem dreta davallant fins a cala Ortigues. Un bon lloc per fer el primer capfico, un autèntic privilagi. Ara per la costa direcció N, un terreny de còdols i blocs, fins arribar a un escar, ben conservat, just davant la Pedra de sa Galera.

Continuem la marxa , feim una petita grimpada i ens situen al costat superior de la cova d’en Bielet o Cova de na Beneta. L.S. d’Austria ( 1869-1891), la cita al descriura la ribera d’Andratx, L.Mascaró (1955) l’ubica en el mapa director del CTM i la moderna cartografía del MGN la denomina Cova d’en Bielet. No hi podem accedir ja que ens separa uns 7 m de desnivell. No queda més remell que tornar enrrera uns 40 m i ascendir per una «rosseguera» una mica inestable, fer una diagonal esquerra per situar-nos just damunt la cova, després continuar, seguint la mateixa direcció per un terreny amb molta inclinació i relliscós. Arribarem a la rota d’en Bielet amb dues eres i un tancat amb oliveres. Anirem descendint fins trobar una petita torrentera per la que davallarem novament a la vorera de mar. I continuar per enmig dels blocs.

Després de quasi una hora arribarem a una paret que hem de superar, i per ferlo ens hem de fitxar que te una estreta molt estreta cornisa ascendent, la superam i arribem al pas de sa Maroma, una groixuda maroma amb nus ens ha de facilitar el pas i el descens d’uns 5 m. Dit aixó noltros instalem la corda que duiem per reforçar i facilitar en ràpel el petit descens, mentres altres utilitzavem la maroma. En un del descens sa maroma es trenca a dos metres del terra, quedan inservible. La sort que el company que davallaba ho feia ferrat a la maroma i a la nostra corda. Si només ho hagués fet amb la maroma s’agués precipitat… per tant la maroma està inservible i no convé utilitzarla.

Després de l’ensurt continuem uns metres mes per la dreta i superat unes petites agulles per tornar descendir just davant la Punta de Na Foradada.

D’enfora pareix que la punta forma part de la mateixa costa, però realment està separada, no sé si és correcte dir-ho, per un petit istme que si la mar no està ben plana resulta complicat creuar per dins l’aigo. Un bon lloc per dinar a l’ombra i fer uns capficos. El lloc ho mereix.

En acabar reiniciem la marxa direcció N cap a s’Algueret, un altre bon lloc per nadar. Continuem uns 160 m fins a veure uns grans blocs mes o menys plans, i una fita, que ens indica la pujada. Es tracta d’una forta pujada que donada l’hora que és i el cansament que duim, es fa mol feixuga. Anem girant a Sud una estona per a després i quan es posa més vertical va girant a E, per al final anar suavitzant. En ser a dalt del Serral des Pi veurem un tancat de fil ferro molt rovellat, el creuem i totduna localitzem una àmplia pista, que és una delícia… Superam una barrera metàl·lica amb un botador, continuem per la pista que ja no deixarem fins a enllaçar amb la carretera.

Al cap de pocs minuts, si volem, podem arribar fins a les cases abandonades de Can Rafelot, noltros no hi anem i continuem per la pista, passem la desviació que va a sa Torre Nova i continuem per la pista, enllacem amb la carretera vella d’Estellencs ( la mateixa pista) fins a arribar a la carretera asfaltada. Continuem, traspassem els dos túnels i en un no res arribem on tenim els cotxes.

873. Camí de s’Illeta, Pas de sa Cordellina i cova des Pujador.

Publicada en 5 de junio de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:20 4 jun. 2022
Hora Fin: 17:16 4 jun. 2022
Distancia recorrida: 10,9 km (07:56)
Tiempo en movimiento: 04:39
Altura Mínima: 4 m
Altura Máxima: 249 m
Ganancia Altitud: 808 m
Pérdida Altitud: 800 m
Tiempo Ascenso: 04:57
Tiempo Descenso: 02:58

Data: 4.06.2022

Cova des Mal Pas ( es Forat) – Pas de sa Cordellina

Camí de s’Illeta – Pas de sa Cordellina – Cova des Pujador.

Iniciem la ruta d’avui a la plaça dels Reis de Mallorca del port de Sóller, continuem pel carrer de Bèlgica durant 400 m fins a arribar a una corba on agafem el camí de s’Illeta que s’inicia a la dreta.

Es tracta de continuar per aquest camí fins al seu final.

Després de 400 m de camí arribem al coll de s’Illa, des d’on podríem enllaçar per anar a la Torre Picada ( s. XVII), o a baixar fins a ses Puntes, sa Llarga i sa Curta.

Noltros continuem pel camí de s’Illeta, a mesura que avancem i en cada passa que donem les vistes encisadores augmenten. D’on no podem apartar sa vista es del Penyal Bernat o Penyal de s’Illeta de 264 m.

En arribar al seu final trobarem una barrera tancada i un botador elevat a la dreta, per on podrem continuar. En arribar a la primera corba la seguirem en descens esquerra, després en un encreuament continuem per la dreta, una senda molt marcada que volteja tota la costa N, que no deixarem.

Vuit-cents metre més envant arribarem a una zona ( cota 102 m) on ens podrem entretenir visitant recorrent els diferents crulls que hi ha, algun d’ells grans i de bona estampa com el Crull des Joncar.

Vuitanta metres després arribem a un encreuament. El tirany de l’esquerra baixa fins a la font des Joncar, una fonteta a tants sols 4 msnm, avui en dia molt discreta quant a l’aigua que brolla.

Continuem i arribem a un nou encreuament, però ara a la dreta, ens fixarem perquè a la tornada agafarem aquest tirany fins que a la part més alta enllaça amb una pista. Però de moment continuem pel tirany inicial. Passarem dos punts on haurem d’emprar les mans per superar un petit ressalt.

A poc a poc ens anem acostant al coll de Cala Ferrera, tancat amb una paret de pedra seca. Un bon lloc per descansar uns moments a l’ombra.

Iniciem un descens direcció a Gregal ( NE ) com si volguéssim arribar al torrent de na Mora, però uns setanta metres abans girem a N, passarem per la cova des Fornet amb tancament de paret seca i diversos marges a l’exterior, té un forn en bon estat. Continuem i aviat veim a la part alta de la penya una balma i la cova del Mal Pas amb el seu curiós forat. Traspassem el forat i desgrimpen el pas de sa Cordellina ( la part N del forat). Baixem fins a un espès pinar, on localitzem les restes d’una antiga barraca, probablement utilitzada pels contrabandistes.

Després de la guerra, època coneguda com de la «fam», deguda a l’adopció de mesures autàrquiques per part del règim franquista i el bloqueig de les potències a la dictadura, molta gent va recórrer al contraban. Una activitat que es feia fonamentalment a la mar i que amplià algunes fortunes. Foren molts els pescadors que arriscaren les seves vides per transportar farina, sabó, tabac o penicil·lina. Productes que els poderosos consumien sense cap problema, però als que el poble no hi tenia accés, i que eren els mateixos poderosos els que controlaven l’estraperlo.

De fet, la cova del Pujador, rep el seu nom perquè aquest indret es feia servir de pujador dels fards que desembarcaven els vaixells a la mateixa cova. Aquest curt tram de costa té alguns graons picats a la roca i alguns fets pels barrobins que ha deixat les marques que encara es poden veure.

Des de la barraca prenem cap a Ponent, passem per davall les branques d’un gruixat pi i ens situen a la vertical del peny assagat, sempre seguint la mateixa direcció anirem descendint. La roca és bona i aferra prou, a la part més exposades trobarem alguns graons, anirem voltejant fins a veure la gran boca de la cova, superarem els darrers ressalts i ens situen a una llarga rampa descendent. A l’esquerra veurem una cova que podem visitar, continuem descendint per la rampa fins a arribar a la cova.

La tornada la feim per la mateixa via de baixada i en arribar a la barraca, ens desviem per anar a veure la sortida de l’antic pas dels Francesos, que fou desequipat per la Conselleria de Medi Ambient. Des del nostre punt de vista fou un gran i temarari error , perquè era una via d’escapatòria que una vegada acabat de descendir el torrent de na Mora, hi havia mala mar es podia sortir. Ara es una ratonera sense sortida. Seria comparable a tancar les sortides d’emergència de qualsevol establiment. Lo dit, una total irresponsabilitat. Que només pot passar aquí, la nostra terra.

Continuem l’ascens, passem el pas de sa Cordellina, el coll de cala Ferrera i agafem el mateix tirany pel qual hem vingut el matí. Abans d’arribar a la baixa a la font del Joncar, ens desviarem pel tirany de l’esquerra que en forta pujada ens deixa a la part alta on hi ha un camp d’oliveres i marges extraordinaris.

Continuem cap a Migjorn (S) per la pista, arribarem a un tancat de reixa on canviem la direcció cap a Llebeig (SO) i continuem per la pista. Arribem a una barrera que traspassem i descendim per l’àmplia pista amb vistes insuperables sobre s’Illeta, fins que la pista acaba davant la barrera del camí de s’Illeta que seguirem fins al cotxe.

872. Cova de Biniamar

Publicada en 3 de junio de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:14 28 may. 2022
Hora Fin: 16:17 28 may. 2022
Distancia recorrida: 4,8 km (07:03)
Tiempo en movimiento: 05:18
Altura Mínima: 127 m
Altura Máxima: 420 m
Ganancia Altitud: 337 m
Pérdida Altitud: -341 m
Tiempo Ascenso: 01:51
Tiempo Descenso: 05:12

Materia utilitzat: Cores: 1×15, 1×35, 1×20 m, Protector 1, xapes 2, Cintes 2

Data: 28.05.2022

Cova de Biniamar ( avenc des Picarol Gros).

La millor manera per no pàtir sa calor que fà, anem a la mar o en fiquem baixa terra. Avui triem aquesta darrera opció.
Ens situem en el poliesportiu municipal de es Puig, a Lloseta. Des d’on surt direcció N un tirany que enllaça amb la pista que puja a la Comuna de Biniamar. Anirem per la pista en mitja pujada. Passarem per davant un antic cisternó. Després pel costat d’un antic pou, del que desconeixem les seves dades. Dos-cents mestres més envant i a cota 350 m, abandonem la pista direcció NE fins arribar a una paret de partió tancada amb fil ferro. Continuem N paral.les a l paret, fins a cota 385 m on podrem traspassar la reixa. Entrem a la coma dels Campassos… després d’una estona localitzem una primera obertura de la cova, que els primers que hi varen davallar li digueren l’avencs des Picarol Gros, es tracta d’una entrada que totduna es fa vertical i volada d’uns 40 m aproximadament. La descartem, i continuem fins localitzar l’entrada natural de la cova de Binimar.

J.A. Encinas diu: “Presenta recorrido de 180 m, desnivel de 38, amplitud máxima de 26, piso inferior a una docena por debajo y biótopo caraterizado por la presencia del troglobio Henrotius jordai R. “ (Reitter 1914).

Una cova de tres pisos, en la que pots pasar hores admirant la gran quantitat d’espeleotemes.

Si accedeix per una entrada de petites dimensions (0,50 x 0,70 m.) entrada condicionada. A l’interior uns escalons formats per pedres ens permeten davallar els primer metres, un passadis de 8 m porta a una petita rampa, on possem una corda per salvar un resalt d’2 m. Superat aquest primer bot, ja es pot veure l’impressionant primera gran sala amb una profunditat d’uns 22 m i una altitud d’un 40 m Aquesta gran sala té a la part superior l’entrada que he mecionat anteriorment ( avenc del Picarol Gros). Aqui muntem un passamà per arribar a la vertical del salt de 22 m que rapalem. Si estem atents, en arribar a la mitad, veurem un replà que a la tornada i accedirem, des de baix, i d’aquesta manera tant sol remuntarem uns 11 m. Aquesta sala es espectacular per la seva altària, pero si continuem avançant entrarem a una altre sala on trobarem la major quantitat d’espeleotemes de gran bellesa. La podrem recorrer sense aver d’utilizar corda. Excepte un pou.

Després d’unes hores, iniciem la curta remuntada des de la balconada (2n pis) fins a la sortida.

Les medicions de CO2 fetes amb el nostre aparell homologat han donat negatiu per tot.

Grup de Muntanyisme

Archivos mensuales: junio 2022