Circular; Si
Distància total recorreguda:
Temps total de l’actividat:
Desnivell Positiu:
Desnivell Negatiu:
Altitut máxima; 426 m
El Pal (426 m)
«La muntanya del Pal apareix coronada per dos caps, separats per un petit pla i presenta a la seva cara nord un dels més apassionants penyassagats de quants es coneixem. El nostre pas d’ascensió ens situa prop de la primera testa de El Pal, de 426 m.
Arribem, tot seguit, al cim principal, de 473 m de cota, transitant per un erosionat roquedal.
L’ ascensió des del Coll de ses Fontanelles dura uns 45`. Al costat de la fita geodèsica de la cúspide ens concedim un temps de repòs mentre l’ànima es delecta de l’incomparable entorn. Flueixen amb naturalitat a la nostra memeoria fragamentos del poema del Mossèn Costa. Damunt l’altura:
“les roques mig trabucades
Damunt la mes sense fons
On sols passen els ventades
Les boires i el voltors…”
Reprenem la nostra ruta, amb orientació Est, encaminats fins una elevació secundària d’uns 417 m. Tancant l’estreta cresta, apareix un mur ciclóped, d’índole similar a altres construccions prehistòriques defensives, que protegeix el costat més accessible de El Pal. Observant les característiques d’aquesta muntanya podem aventurar que, en el passat, fora el cim sagrat de Formentor, La localització en el vessant proper a la Cova dels Morts, que va servir de necròpoli al poblat de construccions naviformes existents en aquell mateix vessant i amb posterioritat va exercir de forn crematori d’època talaiótica. En la cova es van trobar restes humanes, ceràmics i armes. Situada sota una penya dona a una senda que condueix al proper conjunt de cinc coves més, la cova de la Quimera, cova de la Calda, cova de l’Energumen, cova Lletja, i la cova Celada.
Acostats al penya-segat, caminem cap a un pla, proper a aquesta cavitat. En la vora del penyassegat localitzem El Forat, un espectacular desplom que mostra l’abisme sobre el mar. Ens aproximem, amb molta cura, a la vora del buit per admirar retrospectivament la cara septentrional de El pal i El Colomer, que al contrallum de la tardor del día converteix en imatge gairebé irreal.»
Fonts: Corpus Cavernario Mayoricense, de J.A. Encinas
Marinas de Tramuntana, de Joan Sastre i Vicenç Sastre.
