Circular: Si
Temps total empleat: 6,14 h
Recorregut total : 4,52 km
Desnivell positiu: 432 m
Altitud màxima: 489 m
Ràpel máxim: 28 m.
Material utilitzat en total; Cordes 2×30, 2x20m.
Data: 30.3.2019
Torrent de ses Llemes
El DCVB diu:
LLEMA f. o LLEME m.
- Gust de llema: mal gust que tenen les taronges en començar a podrir-se (Bunyola).
- Ou d’abella (Men.).
- Ull de l’aritja que comença a apuntar (Bunyola).
- Infant o home molt menut (Mall.); cast. bicharraquillo.
- Persona aficadissa, xerradora i que es posa en allò que no hauria de posar-se (Mall.); cast. chismoso.
- Brusquina, pluja molt prima (Petra, Vilafr. de B.); cast. llovizna.
Comencem la ruta d’avui al punt quilomètric 28 de la Ma-11, just a la sortida del túnel, a la banda de Sóller, damunt el pont d’en Vallés on podrem deixar els cotxes al costat de la casa o «Fielato«. Fielato era el nom popular que rebien les casetes de cobrament dels arbitris i taxes municipals sobre el tràfic de mercaderies, encara que el seu nom oficial era el d’estació sanitària, ja que a part de la seva funció recaptatòria servien per a exercir un cert control sanitari sobre els aliments que entraven a les ciutats. El terme fielato procedeix del fidel o balança que s’usava per al peatge.
Passem a l’altra banda de la carretera i caminen direcció Palma. Un poc abans d’arribar al torrent des Coll, també conegut per sa Torrentera, el qual, aquí va soterrat, hem de pujar uns metres pel coster, per arribar 4′ a les vies del tren (209 m), continuem Sud ( esquerra) uns metres, passarem per damunt el torrent de ses Llemes, i als pocs metres arribem al monument commemoratiu del 75è aniversari de la inauguració del tren. Es tracta de sis panells de 2 per 1,60 m, en forma de llibre, cada un d’ells amb una al•legoria de la història de Sóller.
Un bust del polític Jeroni Estades Llabrés, presideix el monument. Estades va presentar l’any 1892 el primer projecte d’un ferrocarril per unir Palma i Sóller per Valldemossa i Deià, el qual va sol•licitar i obtenir la concessió d’aquest ferrocarril. L’autor d’aquell primer projecte fou Salvador Medir.
L’any 1903 es va proposar la construcció d’un ferrocarril directe, a través de Bunyola i Son Sardina, amb una longitud de 27 km. Fou el mateix Estades qui presentà el nou projecte, realitzat per l’enginyer Pere Garau.
Les obres començaren el 3 de juny de 1907, amb la perforació del túnel Major, d’una longitud de 2.857 metres. Es va acabar de perforar el 23 d’agost de 1910. Es varen haver de perforar 12 túnels més i aixecar el viaducte de Monreals de 52 metres. El dimarts 16 d’abril de 1912, es va inaugurar el tren de Sóller. (El Tren a Mallorca, 125 Aniversari, 2000).
Continuem per les vies fins a arribar a una caseta, a l’entrada al túnel, ens desviem ( dreta) que en lleugera pujada ens arribarà al camí des Metro. Aquest nom prové de la mesura que empraven per tallar els troncs dels pins, deu pams i mig, uns 2,10 m, la qual s’ajustava a la mida dels carros, per tant aquest camí fou construït per aquesta destinació.
Ara, es tracta de continuar per aquest camí encisador. De tant en tant, es fa necessari fer aturades per gaudir del panorama que tenim al costat. A la nostra dreta s’aixequen els vertiginosos espadats de la serra d’Alfàbia, més lluny, els Cornadors, penyal des Migdia…
Abans d’assolir el nostre objectiu, gaudirem un ampli mostrari d’elements de valor etnològic (rotllos de sitja i les inseparables barraques de carboner o els forns de calç).
En arribar a la cota 512,6, ( 45′ del comencement) sortim ( esquerra) del camí i agafem un tirany, al principi poc definit, que, a mesura que ascendim, s’anirà transformant en un altre antic camí. Continuarem per ell, passarem pel costat d’una barraca ( dreta) i tot seguit arribem al tàlveg del torrent de ses Llemes, capçalera i inici dels descensos. Berenam i ens posem els arnesos.
Ara anirem superant el 8 ràpels que van des dels 5 als 28 m. Desprès del salt de 10 m passarem per davant un forn de calç i restes d’un antic camí. El més destacable és el salt de 28 m, per la seva gran bellesa i espectacularitat. Per arribar a la capçalera cal desgrimpar 2 m per l’esquerra i situar-se a una cornisa/balconada. Les plaques estan a la vertical, per tant a la sortida s’ha de fer un petit pèndul, sent el final volat.
Després venen desgrimpades i dos salts més.
El final es diferent de tots els altres torrents fets, i curiós, perquè s’ha de sortir per un túnel d’una vuitentena de metres, pel que ens farà falta frontal, que recondueix l’aigua per no fer malt bé a la carretera, acabant a pocs metres de la carretera i del punt on hem començat al matí.
