Hora Inicio: 9:16 14 nov. 2020
Hora Fin: 17:08 31 mar. 2001
Distancia recorrida: 6,1 km
Velocidad media: 0,77 km/h
Altura Mínima: 154 m
Altura Máxima: 651 m
Ganancia Altitud: 612 m
Pérdida Altitud: -615 m
Tiempo Ascenso: 04:27
Tiempo Descenso: 03:22
Circular: Si
Data: 14.11.2020
Puig de na Fàtima pel mirador de s’Estret o de son Morro i baixada S.
Iniciem la ruta d’avui des de l’Estret ( Ctra. de Valldemossa), un punt clau per a diverses rutes i activitats d’escalada. On podem deixar els cotxes a l’esplanada de l’entrada al camí de son Brondo i son Matge.
Travessem el pont i la carretera i ens situem paral·lels a la mateixa i caminem, en lleugera davallada, al costat del torrent direcció SE. Aviat arribarem al safareig de s’Estret ( esquerra), situat damunt un marge. Ens situem a la part alta i a la proximitat localitzem la Font de s’Estret, font de mina d’uns 60 m de llargària i amb tres pous de ventilació.
Continuem en mitja pujada seguint l’antic camí, a vegades empedrat, i els punts vermells i blaus. Arribarem a un encreuament on el camí continua pujant, i noltros hem de continuar pel camí que, en pocs metres, duu al mirador de s’Estret o de son Morro que no ens podem perdre per les impressionants vistes sobre la vall de Valldemossa, es Morro de sa Bombarda… un bon lloc per a berenar. Tornem uns metres enrere fins a l’encreuament, des d’on continuarem la nostra ruta.
Anem veigen els efectes del potent cap de fibló que el passat 29 d’agost assolà les costes d‘Estellencs, Banyalbugar, Esporles fins a arribar a Valldemossa. A la tornada veurem els efectes que causà i esqueixar una enorme quantitat de pins, alguns de considerable diàmetre
Continuem l’ascens a vegades per l’antic camí, a vegades fora camí, després d’una mitja pujada arribem a un calladet que fà de pas, del que ignoram el seu nom, si és que el té, tancat amb una paret seca. Superat el pas, girem esquerra i creteixem aquesta petita serralada, un penya-segat de gran bellesa, sobre les cases de ses Esteles, després continuem en fort ascens que anirà minvant fins a coronar el cim de na Fàtima, de 651 m un excel·lent punt per descansar, dinar mentres admirem el paisatge extraordinari que ens regala sa natura.
A poc a poc van arribant altres grups on tenim gent coneguda i amb els que feim una xarradeta.
Iniciem el descens per la cresta de la muntanya, primer girant esquerra, fins a un espoló, després direcció SE a un gran pi, on girem S ( dreta), fins a arribar a dos gran pins, pasant ràpidament de la cota 550 a la 400. A partir d’aquí es tracta de faldejar la muntanya anant descendint lleugerament, però sense perdre la direcció S. En arribar a les proximitats de ses Planes, anirem girant més cap al SW amb menys desnivell, fins a arribar a una pared de partió. Passarem per damunt i continuarem fins a arribar a una coma ( dreta) que pareix el lloc més fàcil per descendir, però no ho farem, girarem esquerra i descendirem per un terreny completament envaït pels pins caiguts pel cap de fibló, resulta complicat avançar. Veurem sa carretera i sentirem el soroll dels cotxes el que ens indica que estem a prop.
Seguim avançant fins a arribar a un antic camí, cobert de carritxeres. Girem E (esquerra) i continuarem per aquest camí paral·lels al torrent, passarem per un forn de calç, als 400 m arriben a un encreuament, recte arribaríem a les cases de son Puig, noltros girem esquerra per una pista asfaltada fins a arribar a la pedrera de son Puig, l’única pedrera que he vist en forma circular, amb excel·lent acústica.
Després d’aquesta visita tornem enrere pel mateix camí, passem novament per davant el forn de calç i després pel molí d’aigua de s’Estret, que juntament amb la font de l’Estret, la font de sa Tornera, el safareig de s’Estret, el safareig de son Puig, el molí de son Puig i la canal, formen el Sistema Hidràulic de s’ Estret de Valldemossa.
Anirem per damunt sa canaleta, passarem per davant el safareig en el qual habita una oca, després per davant les vies d’escalada, i finalment arribem novament a la carretera que creuarem per arribar a l’aparcament on tenim els cotxes.
Les xandis, avui, són d’obligat compliment.-
