Hora Inicio: 9:34 30 ene. 2021
Hora Fin: 16:16 30 ene. 2021
Distancia recorrida: 9,45 km
Tiempo en movimiento: 04:56
Altura Mínima: 204 m
Altura Máxima: 519 m
Ganancia Altitud: 684 m
Pérdida Altitud: 684 m
Tiempo Ascenso: 04:24
Tiempo Descenso: 02:16
Circular: SI
Data: 30.01.2021
Salt des Torrent de s’Aigo
Per a fer aquesta ruta, localitzar el salt i els seus possibles accessos i retorns, prèviament vam haver de dedicar la jornada del passat 28 de novembre a recerca.
Iniciem la ruta en el km-96,600 de la Ma.-10 ( Estellencs), encara que també es pot començar des del Km-97 de la mateixa carretera.
Aparquem els cotxes ( només caben 2) en la petita esplanada, travessem la carretera i ens endinsem en el bosc per una sendera àmplia, es tracta d’una drecera que enllaça amb la pista formigonada del GR-221, ara ja per aquesta pista en fort pendent.
El recorregut transcorre pel terme municipal d’Estellencs i comença en l’entrada de la finca pública de Son Fortuny (km 97 de Dt.-10), propietat del Consell de Mallorca des de l’any 1981. La pista forestal inicia un ascens amb fort pendent i corbes contínues. Són Fortuny era una gran finca de muntanya que s’estenia per tota la vessant nord del Puig de Galatzó. La finca pública de Son Fortuny inclou 280 ha de l’antiga propietat (possessió), en aquell temps la més gran d’aquest terme municipal. Les cases estan en la zona privada de l’antiga finca. Al cap d’uns 20 minutos d’ascens, arribem a un replà on hi ha un dipòsit d’aigua per a la lluita contra els incendis forestals. El camí que deixem a la dreta arriba fins al refugi de la Coma d’en Vidal. Nosaltres prendrem el de l’esquerra, que ens portarà fins a la Boal de ses Serveres.
De seguida ens trobem en l’àrea recreativa de Son Fortuny. En aquest clar, també podem veure restes que posen en evidència l’aprofitament que es feia del bosc, com són un rotlo de sitja (base empedrada per a fer carbó) i una barraca de carboner. Seguim per la pista forestal que ens portarà fins al refugi de la Boal de ses Serveres. El nom de boal sembla ser que fa referència a la construcció adossada al refugi que s’utilitzava com a estable per al ramat boví i que actualment està derruïda. Després d’una pujada suau, en pocs metres ens quedarà a mà esquerra el mirador de la Boal de ses Serveres. El camí a partir d’aquí està una mica envaït pel càrritx i al cap d’uns metres es convertirà en una sendera de muntanya que transcorre aferrat al peñal.
Continuem sempre direcció NE/E. Passarem per un segon mirador, el Mirador de sa Sitja, continuem per aquest preciós camí, passem per sota del Puig Babaiós, 552 m, passem per un tercer mirador, a continuació i a tan sols 20 m, hem de visualitzar el lloc perquè a la volta sortirem al camí, en el qual estem, per l’esquerra. Però ara continuem per aquesta variant nord, del GR-221, en lleuger ascens. Des que hem deixat l’anterior encreuament, caminarem 660 m, fins a un nou encreuament, en el qual hem de girar esquerra direcció de la Font de Dalt. Si anéssim dreta ( que no ho hem de fer) aniriem al pas de na Sabatera i al puig de Galatzó de 1,027 m. Des que hem girat a l’esquerra en l’últim encreuament, caminarem 310 m, fins a arribar a la Font de Dalt o de sa Boal, contianuem per la mateixa sendera paral·lels a la paret de la nostra esquerra. Estarem atents perquè 120 m després d’haver deixat la font trobarem un petit portell que ens facilitarà creuar la paret que ens ha anat acompanyant els últims metres.
Creuada la paret anirem descendint amb tendència a la dreta fins a arribar al llit del torrent, pel qual descendirem fins a arribar al Salt.
Inspeccionem el lloc per a veure on instal·lem la reunió, ja que no està equipat. Finalment decidim instal·lar-la en una alzina pròxima, assegurada amb una segona corda a una altra alzina mes allunyada. Aquest és un detall important a l’hora de triar les cordes, perquè encara que el salt té 46 m, les cordes han de ser prou llargues per a arribar a les alzines, muntar la reunió i que arribin a baix. En el nostre cas utilitzem cordes 2×60 m. Important utilitzar un protector per a posar entre la roca arrodonida del centre i la paret.
El descens és net i fàcil amb els últims 15 m volats.
Es pot repetir i disfrutar tantes vegades com vulguem. En aquest cas cal ascendir pel vessant hidrografic dret, una forta pendent intentant fer-la el més arrodonida possible, evitant ascendir de manera directa. El pendent és fort i ple de fullaraca de les alzines. Ho farem fins a arribar a una sitja i la seva barraca, continuarem ascendint ja amb un pendent més liviana, amb lleugera tendència cap a la dreta. Es tracta de sobrepassar el salt i arribar al torrent.
El retorn el fem descendint pel llit, primer pel seu vessant de l’esquerra, per a després passar a l’altre costat per un mur o pont, i continuar seguidament pel llit, fins a enllaçar amb una sendera ( poc definida) que ve de la Font dels Oms, on nosaltres girem esquerra i continuem fins a enllaçar amb el camí GR-221, just en el punt abans esmentat. Ara ja sense abandonar el camí, continuar desfent les passes fetes el matí, fins on tenim els cotxes.
