Circular: Si Temps total empleat: 8,45 h Recorregut total: 12,65 km Desnivell positiu: 738,52 Altitud màxima: 723,61 m Ràpel Màxim: 7 m Material: 1×20 m
Pas de Ponent o de n’Eugènia
Data: 1.6.2019
Ferrada de sa Bombarda i Pas de Ponent o de n’Eugènia
Nota; Les dades que figuren al Trakc son incorrectes perquè va haver-hi un error de recepció del senyal . Les correctes son les que figuren aquí.
Si dic que la ruta d’avui és espectacular em qued curt.
L’Iniciem a l’aparcament de s’Estret (Valldemossa), a s’entrada del camí de son Brondo.
Ja sortim en forta pujada que anirà a més durant tot el trajecte fins a coronar el cim del morro de sa Bombarda. A l’esquerra del camí asfaltat de son Brondo, pel que tornarem a s’horabaixa, hi ha una pista que s’endinsa dins l’alzinar, que no agafem, i a la seva esquerra un tirany que si agafem que tot duna gira SE i transita just per damunt on hem estacionat els cotxes. Els primers metres anirem paral•lels a la carretera. El pendent que anirem superant es molt forta, fins arribar al contrafort del morro de sa Bombarda. Lloc on s’inicia la ferrada de sa Bombarda, i on localitzem les primeres grapes, son molt petites que gaire hi cab sa punta de ses botes, però suficients per aferrar-nos amb ses mans. També hi ha trams amb corda fitxa anuada, que ens facilitarà l’ascens. Tot l’ascens es bastant vertical i hem d’anar alerta amb la caiguda de pedres.
En arribar a la paret, girarem N (dreta), per un petit caos de roques, fins a arribar a una escletxa, n’hi ha dues, un a s’enfront i l’altre a la nostra esquerra, continuem recte i passem per dins l’encletxa, sortim i ens situem sobre la carena, per la que haurem de grimpar fins arribar a una llarga placa en molta pendent, on també hi ha una corda fitxa que ens ajudarà, encara que no fa falta perquè avui està ben eixut.
Una vegada superada la grimpada ens situem a una zona més «planera» on a l’esquerra hi ha una pared de partió. Continuarem ascendint amb la paret a la nostra esquerra fins a arribar davall el murallo, on girarem SW ( dreta), per anar a localitzar ( esquerra) el pas des Morro de sa Bombarda, que una vegada superat ens situarà al cim del Morro de sa Bombarda. Un lloc amb esplèndides vistes sobre Palma i més a prop el Puig de na Fàtima de 651 m, on aprofitem per descansar i berenar.
Continuem la ruta per la carena de sa Bombarda de 441 m, direcció SW, passarem per un treballat coll de tords, i a poc a poc anirem descendint fins arriba a una àmplia pista, devora un gran aljub. Girem dreta i continuem per la pista en lleuger ascens, als 700 m de caminar arribem a un gran aljub i abeurador, amb casa condicionada, continuem i quan hem recorregut 600 m més arribem al desviament (esquerra) per coronar el petit Puig dels Boixos de 626 m. Retrocedim novament a la pista i continuem per la pista. Arribarem al pla de sa Mola, on hi ha la casa de sa Mola amb corral circular i al costat una gran aljub rectangular, travessem el portell i continuam caminant ( dreta) per un laberint de camins i pistes. Per connectar amb el GR-221, anirem veient fites, continuem el mes a prop possible dels penya-segats de son Ferrandell, el penyal Vermell, el penyal des Migdia i finalment arribar a l’espoló i final de sa Mola.
Ara comence lo bo. Aquí tenim dues opcions i cadascuna més espectacular. A la punta i localitzem una placa que diu «Punta de n’Eugènia» de la que desconeixem la seva història i motius. Aquí s’hi inicia un cresteix molt aeri equipat amb una corda fitxa per rapelar el primer tram i per on s’hi atreveixen en Toni i en Jesús. Mentre noltros, uns metres abans localitzem un increïble marge/pared punt on s’hi inicia la vertiginosa baixada al pas de Ponent o de n’Eugènia, format per una primera cornisa molt aeri però espectacular, equipada amb un passamà. Just abans de començar arribem en Toni i en Jesús que han agut de tornar enrere perquè el segon tram de ràpel no està equipat i no duien corda perquè l’altre la tenia jo.
Ara, ja tots junts, continuem per aquesta bella i exposada cornisa. Una vegada superada comença la segona part del pas, primer una vertical i delicada desgrimpada que ens situa a una petitisima cornisa on hi ha una corda fitxa per la qual rapelarem, continuem descendint per una zona amb menys desnivell, fins a arribar a una pared rocosa on farem el darrer ràpel, per després continuar direcció NE en davallada per dins el bosquet d’en Requinto.
Continuarem descendint fins a arribar a una pista que seguirem fins a arribar a una corba on al cap de 20 m sortirem de la pista, seguirem descendint en direcció NE, traspassarem una paret de partió, després sortirem a una nova pista, passarem per davant un gran forn de calç, continuarem per la pista, en lleugera davallada, fins arriba a un encreuament, on girarem E ( dreta).
Al cap de 10′ arribarem al coll de Sant Jordi, travessarem les dues barreres metàl•liques, salvem per l’esquerra el tancat de reixa. I pel camí de sa Mola de son Pacs en 20′ arribem a la font dels Òbits, on ens podrem refrescar.
Continuem pel camí fins a arribar a una barrera que ens tanca el pas, però si continuem per la seva dreta arribarem a un punt on la reixa està oberta, i podrem tornar al camí. En 10′ passarem per davant son Brondo, passarem per davall un arc i els rentadors a la nostra dreta. En pocs minuts arriben als cotxes, tancant així l’expléndida ruta d’avui.
Per suposat que acabem prenen unas chandis ben fresquetes.
Circular: No Temps total empleat: 6,45 h Recorregut total: 7,41 km Desnivell positiu: 388,21 Altitud màxima: 663 m Ràpel Màxim; 28 Material: 4×30 m
Data: 26.5.2019
Torrent Clot de l’Infern
Iniciem el recorregut en el Nu de sa Corbata, situat en la carretera que descendeix a sa Calobra (Ma.-2141). Podem deixar el cotxe a l’aparcament situat al costat de la carretera en l’esplanada situada enfront del bar. Al tractar-se d’una excursió «no circular», és convenient tenir un cotxe a sa Calobra para regressar a aquest punt una vegada realitzada l’excursió.
La previsió metereològica per avui indica pluja feble al 100% fins l’horabaixa. En arribar al Nuu de sa Corbata mentre esperam a que escampi sa boira i sa pluja aprofitem per fer uns cafetets al bar. Al cap d»hora i mitja seguim igual…parlamentam i decidim posar-nos en marxa.
Des de l’aparcament iniciem el descens, amb direcció E, cap al tàlveg que tenim a la nostra esquerra (N). El pendent és mitja/forta. Als 2′ el camí presenta pendent molt lleuger. Als 2′ el pendent és mitja/fort dirigint-nos, pel tàlveg, cap al costat esquerre (N) o caminar pel centre del tàlveg, buscant el millor camí. Als 5’/6′ trobem una fita; seguim pel tàlveg amb pendent mig, orientant-nos per les fites que anem trobant. Ara ens trobem al costat de les roques que formen el costat esquerre (NW) del tàlveg, avancem planejant o amb pendent mitjana. Als 8’/9′ hem de girar a l’esquerra (N), dirigint-nos cap a les fites que veiem a la part alta de la cresta. La pujada és mitja/forta, arribant a la cresta en 3′.
Des de la cresta descendim, amb pendent fort/mitjana, dirigint-nos cap a la fita que ens encamina cap a un nou tàlveg que ens conduirà cap a l’inici del recorregut tècnic del Torrent del Clot de’l Infern. En aquest tram del recorregut cap al torrent, la direcció dominant és N, amb lleugeres variacions NE i NW, sempre dirigint-nos cap a l’inici del recorregut esportiu del torrent. Des de la cresta descendim amb pendent fort/mitjana, seguint les fites, amb direcció NW. Al’1 ½ seguim a la dreta (NE) amb baixada forta/mitjana, caminant pel costat dret del tàlveg.
Al cap de poc temps, anem planejant amb petites pujades i baixades al costat de la paret de roques que tenim a la nostra dreta. Als 7’/8′ vam arribar al centre del tàlveg, moment en el qual girem a la dreta, seguim les fites. El millor camí, per al descens fins al tàlveg, ho trobem pel costat dret (E) del tàlveg, al costat de la paret de roques de la nostra dreta. Una vegada en el tàlveg, vam seguir a la nostra dreta (NE), posteriorment baixada lleugera/mitjana. Als 2’/3′ arribem a un graó en les roques (fita), situat al NW de la cota 547. Seguim, havent d’efectuar una desgrimpada pel centre del tàlveg, primer una diagonal esquerra, seguida d’una diagonal dreta. A partir d’aquest moment transitarem per un terreny molt brut, havent de buscar el millor pas entre l’abundant vegetació. El recorregut presenta baixades amb pendent mitjà, havent d’efectuar als 8’/9′ una desgrimpada pel costat esquerre del tàlveg. A continuació la baixada és forta/mitjana, una petita desgrimpada i de nou estem en un tram molt brut amb pendent mitjana/forta. El millor camí ho trobem pel costat dret, planejant o amb baixada lleugera. Continuem avançant pel jaç del torrent amb característiques similars (desgrimpades, baixada lleugera i mitjana/forta, molta vegetació, etc), trobant el millor camí pel costat dret del torrent. Després d’uns 17’/19′ arribarem al primer salt del Torrent del Clot de l’Infern, situat a l’E de la cota 518 (la proximitat de les corbes de nivell ens indiquen, clarament, que hem arribat al recorregut esportiu del torrent). La descripció tècnica del recorregut del torrent la podem trobar a diferents publicacions, encara que només són 6 salts; un primer de 28 m, seguit d’un de 22 m probablement rl més característic, ja que per accedir a la capçalera s’ha de fer per un passamà aeri i delicat en un dia com a el d’avui que està ploguen i les roques janeguen. El salt s’inicia enmig de la paret i una gran roque que forma un forat. El segueix un de 18 m, seguit d’un de 15 m i el barrer de 30 m fraccionat en 12+18 m.
Després d’un recorregut esportiu de l’ordre d’unes 2 h, vam arribar a la cova des Comellar de l’Infern o de sa Piqueta, descrita així per en Jesús García Pastor a la seva obra Rutes Amagades de Mallorca, també coneguda, per alguns, com a cova dels Perduts. La gruta té davant l’entrada un enorme penyal, dividint l’embocadura en dos. Medeix 17 m de fondària, amb una amplitud de 34,5 m, i una altària de 3,5 m, adornada amb columnes i estalagmites. Des de la base de l’últim salt, descendim els 50 m restants amb pendent mitjana/forta cap a la llera del torrent, arribant als 5’/6′. Una vegada en el Torrent de Pareis, vam continuar cap a l’esquerra (NW), dirigint-nos cap a sa Calobra, passant als 2’/3′ al costat de la Cova des Romagueral (dreta). A partir de la Cova des Romagueral, el llit del torrent es comença a estrènyer de forma extraordinària i les seves altes parets quasi perpendiculars semblen voler-se tocar al cap d’amunt.
Finalment arribem a sa Calobra amb un bon xop. Avi no hi ha xandis… que les sustituiem per una xocolata ben calenteta.
Circular: Si Temps total empleat: 7,15 Recorregut total: 8,43 km Desnivell positiu: 694 m Altitud màxima: 627,31 m
Data: 14.5.2019
S’Olivaret-Clot d’en Pastor-Pas de sa Mata-Torrent de Lluc-Es Burgar-Cami de sa Casa Nova d’en Janer.
Comencem a l’aparcament d’Escorca per agafar inicialment el camí des Burgar, però només 150 m perquè l’abandonarem (dreta) per agafar la pujada per un altre antic camí per tot duna davallar fins a arribar a una paret de partió, que no traspassarem, sinó que abans girarem Nord fins a arribar a un portell, per després passar per un rotllo de sitja.
Anirem perdent altura mentre faldejam un esperó (dreta) per trobar la cova des Vialet o des Pastor. He trobat al mapa d’Alpina i a vàries publicacions webs de companys muntanyers que la indican com a cova de s’Aigo, però en J.A. Encinas al seu CCM la descriu com a Cova des Vialet o des Pastor, amb topo de l’any 2004. Per tant noltros la reconeixem com a cova des Vialet o des Pastor ( no confondre amb la cova d’en Pastor, que visitarem més endavant). En arribar a la cova ens dona la benvinguda una creu tallada a la roca, suposadament per protegir-le o per santificar-la.
La cova presenta una boca mediana i mal de veure des del camí, però, això que té una profunditat de -20 m, per 44 m de longitud i 34 d’ampla. Hi destaca un cosi o ribell per recollir aigua i les cinc tasts arqueològiques fetes aproximadament l’any 1990. Continuem la nostra ruta, per un dens pinar replet de falgueres d’un verd intens.
A partir d’aquí l’orientació és complicada si no és fa servir un GPS.
Baixarem per les àmplies marjades de s’Ullastre d’en Ferrer i sortim per un portell de pedra.
Pujam a un alturó rocós per gaudir de l’espectacle que se’ns ofereix del clot d’Albarca i la petita vall elevada de Son Colom i Son Colomí, amb el Puig Tomir al fons.
Ara es tracta d’anar perdent altitud NE per arribar a sa rota de s’Olivaret,a cota de 450 m, on hi trobem les runes de la casa, una gran era i als pocs metres davall un enorme pi un pou sense coll. Estem al coll de s’Era. Seguirem descendint cap a s’Olla d’en Pastor. En arribar al comellar ens adonam que hauria resultat més senzill davallar directament pel centre del comellar, però ens hauríem perdut s’era, sa casa i és pou.
Mentre anam davallant ens servirà de referència una llarga paret de partió que botarem a un escaló abans d’arribar a la part més baixa. Prosseguim per arribar al Clot d’en Pastor, amb amples marjades, on hi localitzem la cova d’en Pastor, de petites dimensions, on destaca un petit ribell que substitueix al primitiu que romandre romput.
Continuem per aquesta coma que s’estreny a la part baixa, per acabar al tàlveg del torrent de LLuc.
Iniciem ( esquerra) el descens pel torrent durant 100 m per abandonar-lo ( dreta) per un requisar i situar-nos a un antic camí que ve de Lluc. On prenem S ( esquerra), per un empedrat que es perd fàcilment. Aquest camí, a poc a poc, va perdent altura, passarem per davant de la cinglera de n’Amer, a l’altre vessant del torrent. Continuem el descens, de cada vegada més precipitat, sin arribar a una gran mata que dóna nom al pas de sa Mata, que en pocs metres ens facilita l’arriba, novament, al torrent de LLuc. Continuem pel tàlveg, totalment sec, fins a arribar a l’encreuament amb el camí des Burgar. Un bon lloc per dinar i descansar. Mentres ho feim, ens entretenim veient a dos grups de turistes que davallen pel Burgar fora camí i totalment enmarronats, que gràcies a ses nostres indicacions des de baix, aconseguim conduir.los al camí, cosa que agraeixen en arribar.
Prenem la marxa cap amunt pel camí des Burgar durant 500 m per abandonar-lo ( dreta), arribar un calladet, i després una sitja. Des d’on tenim enfront dels penya-segats i a dalt el mirador de sa Casa Nova, a la dreta sa Rota d’en Negre i d’esquerra a dreta, i davall els postres peus, la davallada del torrent del Horts.
Primer davallem fins al tàlveg del torrent dels Horts, per després pujar, en ziga-zaga, per l’esquerra de sa Rota d’en Negre, fins situar-nos davall els penya-segats, concretament vora una gran alzina, just davall les vies d’escalada.
Continuem NE ferrats al penya-segats per un tirany que aviat es transforma en un camí empedrat, que ràpidament ens conduirà a la ctra. Ma-10. Després ens queda caminar 1,4 km per ctra fins a l’aparcament d’Escorca.
Acabem fent unes chandis, i el mes llaminers s’entaferren un bon pastís.
Circular: No Temps total empleat: 7,39 Recorregut total: 5,69 km Desnivell positiu: 388,21 Altitud màxima: 627,31 Ràpel Màxim; 55 m
Data: 14.5.2019
Torrent des Cocó Verd
El més destacable d’aquest torrent és la seva part final on es concentren els salts més interessants; 2 x 25 m, 2 x 15 m, 1 x 23 m, 1 x 32 m i el darrer i final de 55 m. Encara que noltros ho férem integral, el començament no té gaire interès, a més que està molt brut de vegetació i branques caigudes, per tant és aconsellable iniciar el torrent a la cota 550 aprox , molt abans del botador de ses Alquerioles, on hi ha un antic camí de carboners que davalla a una sitja que hi ha dins el tàlveg del torrent.
També cal fer un altre aclariment, i és sobre l’inici de l’itinerari. Noltros l’iniciarem pel camí de saComa des Selles que surt al km-104,400, itinerari indicat a diverses publicacions i en el mapa d’Alpina ( GR-221), però diversos cartells ens indiquen que no passem per aquí i ens remeten al camí de ses Fontanelles, Km-103,900.
Aparcam els cotxes a l’esplanada que hi ha a la corba del km-103,700 i caminem fins a la propera corba, km-103,500 on s’inicia un camí que ens duu fins a ses cases de ses Fontanelles i des d’aquí a sa coma des Selles. Un altre aclariment; si som previsors, deixarem un cotxe a la sortida del torrent, km-102,400, just abans d’entrar al primer túnel, i així ens estalviem de caminar 1,3 km, per aquesta estreta carretera.
Ja estem en ruta pel camí que puja per sa coma des Selles direcció a mola de s’Esclop, aviat arribarem a l’encreuament on hi ha un pal indicador de les direccions a seguir cap Estellencs i a Sant Elm. Als pocs metres passem per l’antiga caserna de carabiners, el camí gira esquerra, punt vermell a una roca, pel pas Gran i salvar el desnivell, a la nostra esquerra veim la punta des Frare, un impressionant monòlit. Superat el pas seguim avançant en mitja i forta pujada per un camp de roques i multitud de fites, «gràcies» a aquesta nefasta «moda» d’anar fent caramulls de pedres per sa muntanya. Aviat i lo lluny veurem sa silueta des botador metàl·lic de ses Alquerioles que superam i continuem per sa senda, passarem per un gran caramulls de pedres, seguit d’una canonada negre que probablement vengui des pou d’en Rotget. Tot seguit abandonem la senda per entrar al tàlveg del torrent des Cocó Verd.
Els primers 400 m són terrorífics, per la gran quantitat de vegetació i branques seques que i trobem. Arribarem a una sitja i al vessant esquerre veurem l’antic camí de carboners, un excel·lent lloc per iniciar el torrent. Continuem i arribem a un petit gorg o cocó natural amb aigua verda, que probablement dóna nom al torrent. Seguim i arribam al primer salt de tan sols 13 m on curiosament trobem una corda que probablement s’utilitza amb un poal per treure aigua des gorg que hi ha amagat i tapat per vegetació, que possiblement és aquest el que doni nom al torrent.
A partir d’aquí venen una successió de desgrimpades i salts que val des dels 5 al final de 55 m, Els salts no estan adequadament instal·lats, la majoria són de fortuna, cordino fermat on sigui amb maillons de Leroy, hi ha qualque salt de fins a 32 m que tenen una sola placa tipus Spit, tants sols el darrer i gran salt té dues plaques, una amb un espit i l’altre amb un parabolt, fermats entre sí per una vella cinta plana de dubtosa resistència.
El darrer i espectacular salt acaba just a l’entrada del túnel a la mateixa carretera.
Circular: No Temps total empleat: 7,55 h Recorregut total : 14,92 km Desnivell positiu: 310 m Altitud màxima: 333 m
Data: 11.5.2019
Puig de so na Moixa – Cova Secret de sa Figuera – Cova des Serral
Avui ens dirigim cap al llevant de l’illa, al municipi de Manacor, i prenem la ctra. Ma-4015, fins al km 2,6, on comence l’excursió. Com l’excursió no la feim circular, abans anirem a deixar els altres cotxes a la ctra. Ma-4014, Km 9,200.
Tornam al punt de partida, el camí municipal dels Presos, que va de Son Ganxo al Coll, a prop de Portocristo. Aquest camí rep el nom per mos de la revolta militar que acabar amb el cop d’estat del 18 de juliol de 1936, per les tropes franquistes.
El camp de concentració de So na Moixa es va obrir, segons David Ginard, l’any 1937, al setembre o l’octubre, segons A. Tugores. I es tancà a finals del 1942. Els ‘soldats treballadors’ «duien a terme obres considerables d’interès públic, com carreteres i camins», i també obres militars. A So na Moixa hi havia 202 presos, la majoria eren bascs, duits del seu País per intentar dessarralar-los en el possible ( fer el més mal possible… i no em vull estendre més). També n’hi havia a Vistalegre i a l’Espinagar. El camí dels Presos, no fou l’únic camí que feren, també feren feina a la carretera de Son Josep, l’Hospitalet o l’Espinagar, fins a Portocolom.
Font: Ara balears, PALMA 15/06/2018
A pocs metres de començar arribem al portell de Son Maina, després passem un segon portell amb barrera, que deixarem tancada tal i com l’hem trobada. Continuem pel camí dels Presos, amb les cases de son Maina a la nostra dreta, enmig del Puig des Cero, el rafal Pudent, So na Moixa de Baix i el Puig de s’Heretatge.
Continuem per aquest magnífic camí públic on deixam a la nostra esquerra el puig de sa Mata i el puig del Diable, tot seguit travessem el pont d’en Farcit, construït també pels presoners.
Hem d’estat atents perquè en dur 1,3 km arribarem a una bifurcació i hem de surtir del camí dels Presos per prendre la pista de l’esquerra, que ens ajudarà, de manera còmoda, per avançar els primers centenars de metres fins a assolir la cota 275 m.
En arribar a aquest puget, aprofitem per descansar i berenar, mentre gaudim de les magnífiques vistes. Des d’on podem veure la costa i part de la ruta que encara ens queda per fer.
Per baixa de la cota 275 ho farem per la dreta de la reixa fins al calladet de baix, per després iniciar l’ascens per la carena del Puig de so na Moixa de 333 m. És fàcil de distingir perquè al cap té una gran creu de fusta. El puig de So na Moixa també s’ha anomenat al llarg del temps, la Muntanya Grossa de Son Josep, el puig de na Moixa o el puig de Llodrà (els dos darrers a Die Balearen), el puig de sa Marineta (Binimelis). A uns metres del vèrtex geodèsic del puig, cap a l’est, se situa la barraca que feia les tasques de Casa de Vigia, en ús el s. XVII.
L’Arxiduc, a Torres y atalayas de Mallorca (1996) [1916] anota: «En el año 1606 contaba el vigía de la Atalaya mayor, del Puig Gros de So na Moixa que durante todo el tiempo de la siega le aumentaban el sueldo y que con este aumento ganaba cinco Sous al día; esto consta en el libro de determinaciones del consejo (Llibre de Determinacions des Consei) desde el año 1594 hasta el 1639»
Després de fer ses fotos, iniciem el descens salvant un fort desnivell. L’objectiu és arribar al camí dels Presos que veim baix els postres peus, vore una corba.
Una vegada en el camí dels Presos, continuem la ruta voltejant les Penyes de na Peu de 272 m ( esquerra). Quan duim 400 m pel camí, arribem al coll de ses Vaques, amb una barrera i botador de tubs. Continuem pel camí amb el Puig Negre a la nostra dreta. Als pocs minuts arribem a un petit caminoi que ens surt de l’esquerra, ben marcat amb pedres a ses voreres i gravilla que ens condueix a un berenador i a una estàtua d’un Àngel, amb una descripció que diu «Aquest Àngel protegeix cas Manescal».
Tornem al camí públic dels Presos i continuem, arribarem a la barrera de Cas Manescal i la creuam per un portell obert al seu costat. Ara continuem fins a arribar a la crta Ma-4014. Prenem esquerra per darrere la voravia durant 100 m, fins que arribem al botador que dóna entrada al tirany que duu a Cala Magraner.
Es tracta d’un camí molt definit que no té pèrdua. Passarem per un altre botador. I després per una barrera metàl•lica giratòria, que ja no fa la seva funció. En arribar a la cala on hi ha les primeres vies d’escalada ( esquerra) hem d’iniciar l’ascens fins a situar.nos damunt la cinglera. Després continuarem pels tiranys, amb bones vistes sobre la cala i la seva germana cala Pilota.
Continuem direcció a la punta de Moro on hi ha les restes de la caserna dels carabiners.
El Cuerpo de Carabineros fue un cuerpo armado español cuya misión era la vigilancia de costas y fronteras, y la represión del fraude fiscal y el contrabando. Fue creado en 1829 y tras la Guerra civil, en 1940 fue integrado en la Guardia Civil. Durante la Guerra Civil, el Cuerpo de los Carabineros se alineó fundamentalmente con el Gobierno de la República, siendo uno de los cuerpos donde menos apoyos tuvo el Golpe de Estado de julio de 1936, que posteriormente se convirtió en la élite del Ejército republicano. Dado el papel que este cuerpo había jugado en el Bando republicano, tras la contienda la Ley de 15 de marzo de 1940 promulgada por la Dictadura franquista hace desaparecer el cuerpo de carabineros y lo integra en la Guardia Civil.
El seu lema era: «Moralitat, Lleialtat, Valor i Disciplina».
Passem per darrere sa garita fins a la costa, per la marina de can Roig, trobarem les restes d’un portell metàl•lic. I just a la raconada localitzem la cova marina del Pilar, accessible només per mar o rapelar els 10 m. Continuem per la costa però sempre amb la mirada a l’interior per localitzar una figuera morta, amagada darrere un ullastre, que dóna nom a la cova Secret de la Figuera, que visitem. Té un recorregut de no més d’un centenar de metres al final té una claraboia; una sortida a l’exterior tapada amb pedres, i just davall del forat un caramull de pedres que devia servir, temps enrere, per entrar i sortir de la caverna o per amollar els sacs. Un bon amagatai «secret» per guardar de tot, curiós perquè es troba molt a prop de la caserna dels carabiners…. Però ja sa sap… tot té un preu. Continuem fins arribar a sa cala des Serral, «coronada per una bestiesa més, un enorme xalet, propietat de Euroagrique de Comercio S.L. que segons el GOB es il•legal i que en el seu moment va demanar que l’esbuquessin. Aquestes construccions «il•legals» són fruit d’una mala gestió municipal, i de la corrupció institucionalitzada i tan nostre que hi ha agut durant dècades.
Tornem a lo nostro, perquè volem anar a la cova-avenc des Serralo dels Contrabandistes, situada al costat ( NW) de la mansió, per això pugem per unes escales ( il•legals) que condueixen a les cases i a la cova. La cova de dimensions de 30 m de SW a NE, 58 m de NW a SE amb un desnivell de -40 m, destaca el seu llac interior que fou explorat a l’any 1996. A la boca més gran ( te dues grans boques) hi destacan a les parets multitud de vies d’escalada.
Continuem per la costa vorejant la mansió fins arribar a cala Sequer o cala Salpella, després passem per la petita cala Engana Pastor, per finalment arribar a la masificada cala Varques.
Sortim de sa cala pel camí, amb la sorpresa de què en arribar al final, trobem la portassa tancada amb cadena i pany. Ens digueren que el matí estava oberta. M’he quedat uns segons pensatiu cercant un calificatiu que pogués definir aquest fet de tancar la porta a un camí públic i que duu a la mar, però no el trobo, el meu cervell no està tan contaminat i podrit com el de la persona que ha tancat les portes. Imaginau en el cas d’una emergència i no poder arribar al lloc… No ens queda més remei que sortir per un petit forat «butrón» que la gent a anat fent a la paret per poder passar, amb el perill que aixó suposa. Però sa mala llet no acaba aquí, perquè el mateix que ha tancat també ha escampat cola pel forat i per la paret… amb l’intenció de putejar el més possible. .
En arribar a la Ctra. Ma-4014 ens dirigim ( dreta) fins a l’aparcament, donant per acabada la ruta d’avui i fent unes merescudes chandis… Etc..
Circular: Si Temps total empleat: 1 h Recorregut total : 7,21 km Desnivell: – Altitud màxima: 390 m Velocitat màxima 50km/h
Data: 4.5.2019
Viatge en Globus
Avui realitzem una ruta “diferent” d’alta volada i un madrugón d’espant, són les 5,40 h del matí, encara de nit. Ens dirigim cap a Manacor, concretament al gobódrom de son Perot, per a iniciar la ruta amb un globus aerostàtic.
Les primeres hores del matí són les idònies per a volar amb globus. Si voléssim més tard correríem el risc que apareguessin vents forts i turbulències degudes a la influència que els raigs del sol exerceixen sobre l’atmosfera. Encara així la bandera de Mallorca que hi ha sobre la instal•lació oneja amb forts moviments, la qual cosa ens fa dubtar sobre la viabilitat de l’activitat.
Després de les degudes presentacions el pilot llança a l’atmosfera un petit globus sonda inflat amb heli, a fi de comprovar la intensitat i direcció del vent a diferents altures. Amb aquesta informació, el pilot decideix que fer. Ens explica que no hem de preocupar-nos pel vent moderat que bufa de N, ja que passat uns núvols es calmarà.
Efectivament, una vegada passades els núvols el vent es calma,i sa redueix a menys de 15 km/h que semble es el màxim en que pot volar el globos, i rapidamente procedim a l’inflat dels dos globus. Aquesta operació ens porta uns 20 minuts aproximadament i ja estarem llestos per a enlairar-nos. Ens repartim en les dues cistelles, es produeix el silenci, que només s’interromp de tant en tant pel soroll del cremador, mecanisme que escalfa l’aire de l’interior del globus i que fa que el globus ascendeixi i sortim volant, literalment.
Durant aproximadament una hora, continuarem volant a la mercè del vent. La direcció que seguim és S, cap a Felanitx i el Puig de San Salvador. Les vistes són diàfanes i extraordinàries, el silenci i l’olor a terra mullada, per les pluges de la nit ens produeixen unes sensacions indescriptibles. Durant el vol anem realitzant ascensos de fins a gairebé 400 m i descensos de tan sols a 1 m del sòl !! Impressionant!!, arribant aconseguir una velocitat increible de fins a 50 km/h, gens habitual, en anar a la mateixa velocitat del vent resulta que no ho notes, la qual cosa resulta d’allò més plaent, fins que el pilot trobe un lloc adequat per a l’aterratge. Basant-se en la seva àmplia experiència, indica les instruccions pertinents al passatge i suaument fa descendir el globus fins a pocs metres i prendre terra, això amb el que repecta l’altre globus, perquè el nostre realitza una aterratge “una mica dura” encara que gens perillós, al final tot són riures i amb un bon esglai.
Després d’aterrar, el pilot contacta amb el vehicle de suport en terra, que acudeix al punt d’aterratge a fi d’ajudar la recollida del globus i desplaçar a tot el passatge fins al globodromo, on ens lliuren un diploma, “Baptisme Aeri”, que certifica que hem realitzat nostre primer vol amb globus aerostàtic i que hem viscut aquesta extraordinària experiència.
Circular: Si Temps total empleat: 6,52 h Recorregut total : 3,21 km Desnivell: -49,50 Ràpel máxim; 15 m Altitud màxima: 239,69 m
Data: 20.4.2019
Avenc Forat 502
L’itinerari comença. al km-14 de la carretera del far de Formentor Ma-2210
(antiga PM-221), inaugurada el 2 de
desembre de 1951, just a la sortida del túnel, situats sobre el cingle de les Lletreres on podem gaudir d’una
grandiosa vista de cala Figuera, la punta del Maressar, el Morro i Cap de Catalunya… A l’esquerra,
el puig de les Aritges.
Just passat el túnel hi ha lloc per dos o tres cotxes. Iniciem l’ascens just per damunt el mateix túnel, seguint un tirany que ens situa al coll de la Creu, enmig del Fumat de 335 m i del Puig de sa Roca Blanca de 330 m.
Ara davallem pel vesant S d’aquest
impressionant i gran obra que és aquest camí del Far, direcció al coll de la Bretxa (249 m.) al
que no hi arribarem, ja que a la quarta corba ens hem de sortir direcció SE, estarem a uns 200 m d’altitud.
Prenem direcció al Puig des Garballó de 274 m i a l’altura dels 226 m i damunt un rocam
amagat darrere una mata hi ha el forat d’entrada a l’avenc Forat 502.
El seu nom fa referència al fet que va ser descobert després d’inventariar les
501 coves de Pollença.
Estem en una zona escarpada del Puig des Garballó de 274 m,
separats del Fumat pel coll de la
Bretxa (249 m).
Avui
tornem a visitar i descendir l’avenc Forat 502, amb la «sorpresa» de
què havien reinstal•lat els ancoratges amb químics i installlats de nous.
Segons
una nota a l’entrada deia: » no usar antes del 23/04/19″, ho sigui
que encara estaven «frescos», però ja tenien sa resistència òptima.
Ara
sa distribució i localització dels ancoratges ha canviat i queda així.
Després d’accedir a la boca d’aproximadament 1 m² al costat d’un mata, instal•lem, en 2 nous i lluents químics, la capçalera ( exterior) i un interior a 1 metre sota la mata. Just en l’inici posarem protector per a evitar el frec de la corda a l’entrada, després d’un descens de 4 metres ens trobarem un spit en la paret (dreta), en qualsevol d’ells posarem un desviador i 7 metres més a baix en nou spit i dos químics als nostres peus sota el repeu on a penes caben dues persones bé farem el fraccionament, ens podrem assegurar amb una baga en un pont de roca a la dreta. Continuem descendint aproximadament 6 metres fins a situar-nos sobre la superfície de la gran columna trencada, aquí trobem un nou químic, que no usem, també és convenient un nou protector, 12 metres més a baix finalitza el descens i estarem a la Sala d’en Pek al costat de la gran columna.
Aquest avenc té una profunditat màxima de -70,5 m, dels que 32 m són del pou de l’entrada. El primer que destaca és l’immensa columna, que després de xapar-se va quedar recolzada sobre la paret a la mateixa sala d’en Pek .
Després ens disposem a avançar uns 5/6 m, direcció a la sala de sa Mosca, per veure el crani calcificar d’una cabra. Segons algunes publicacions es tracta del crani d’un Myotragus balearicus » (en griego, «cabra-rata de las Baleares») es una especie extinta de mamífero artiodáctilo de la subfamilia Caprinae que habitaba en las islas de Mallorca, Menorca, Cabrera y Sa Dragonera hasta su extinción hace unos 5000 años. Aunque siempre
se la ha descrito como una extraña cabra, los últimos análisis genéticos
realizados en la Universidad Pompeu Fabra indican que Myotragus estaba más
estrechamente emparentado con las ovejas.
Los restos de Myotragus balearicus fueron excavados e identificados por primera vez en Mallorca en 1909 por la paleontóloga inglesa Dorothea Minola Alice Bate (1878-13 enero de 1951) fue una paleontóloga, zoóloga y ornitóloga inglesa. Fue la primera mujer contratada como científica, a la edad de 19 años, por el Natural History Museum de Londres«. Però ara, alguns entessos en la materia, diuen que no es tracta d’un Myotragus…
Prosseguim el nostre recorregut i descendim, en certa dificultat, fins a la sala de Sa Mosca, on es troba el pou Cabró, el seu nom ho diu tot. Que no hi descendim.
Tornem enrere fins a arribar a la balconada, per canviar i pujar per una colada molt relliscosa que ens situa a la part de dalt. Aquí dues opcions, una, a l’esquerra, ens duu a una sala molt adornada i espectacular para terminar en la sala Voltors-Oje. Prosseguim, i veim unes magnífiques formacions coral•lines.
Després arribem a una sala, on hi ha un betlemet, amb curioses formacions estalagmítiques. Descendim i arribem a la base de la gran columna, donant per tancada la visita circular de la cova.
Ara queda remontar y superar el fraccionament. Ja a l’exterior dinem, descansem i prenem la tornada. Acabem fent unes chandis, ben merescudes, com no pot ser d’una altre manera.
Circular: Si Temps total empleat: 5,35 h Recorregut total : 4,15 km Desnivell positiu: 403 m Altitud màxima: 315 m
Data: 20.4.2019
Pas u Porc
Talaia Vella pel pas de u Porc
Astor= Azor Común L’Astor (lastó) és el nom amb què es designa al mapa del cardenal Despuig la raconada litoral situada al llevant de Cala Sant Vicenç, just davall del primer forat del Cavall Bernat.El nom es conserva en l’actualitat gràcies a una bella surgència situada al fons d’una cavitat que s’obre a la raconada: la font de l’Astor. Tal vegada navegants que s’acostaren per fer aiguada hi trobaren un exemplar mort, exhaust per la travessia de la mar. O potser veren l’au sortir de la cova, assaciada la seva set. O era un lloc de caça dels astors quan els coloms anaven a beure a aquesta font. O si aquí un exemplar fou capturat i posteriorment entregat al batle de Pollença per a cobrar la recompensa promesa, com manava una ordre de 1393 dictada pel governador de l’illa.
Avui posem rumb cap a cala Sant Vicenç ( Pollença), concretament i per ordre a cala Barques, cala Clara, cala Molins i cala Carbó, Cala Ferradura, amb la intenció d’arribar a la font de l’Astor, però el temporal marítim i un vent agregalat molt fort ens ho desaconsella. El que ens obliga a reconsiderar la ruta. Cap impediment per fer el que més ens agrada, trescar i caminar per la muntanya. I així decidim aproximar-nos tot el que podem a la font per després pujar a la serra des Cavall Bernat pel pas d’U Porc, accedir al cim de sa Talaia Vella, 315m i descendir pel coster sud fins a arribar al punt de partida.
Arribem a sa Cala per l’avinguda Cavall Bernat fins a cala Barques, prenem dreta direcció cala Carbó, passarem per la petita cala Clara, on es troba el pecio més antic de ses mostres illes, una nau grega del segle VI aC. Arribem per la carretera a cala Molins, travessem el torrent de Can Botana , continuem per l’asfalt fins a cala Carbó i pujam pel vial fins a arribar a una rodona amb un pi al mig, lloc on podem deixar el cotxe. Ara, ja a peu, retrocedim un centenar de metres fins a una corba, i sortim des vial asfaltat ( dreta), travessem una petita torrentera, en aquest punt s’inicia ( NE) sa ruta clàssica per pujar a sa Talaia Vella, però noltros no l’agafem, iniciem (N) un lleuger ascens pel costat esquerre a una cota inferior als 50 m direcció a la Punta Negra. A partir d’ara es tracta de costajar la cota més baixa que podem, per passar per damunt cala Ferradura, continuem pel coster fins a arribar a cala Romanguera, una petita caleta on es troba la font de l’Astor i on arribem les vertiginoses canals-rossegueres a utilitzar si es vol davallar a la font des de la part superior. Encara que des de la nostra situació quasi a nivell de mar podem observar que, en un dia de calma, no avui, es pot arribar a la font fent costearing ( no fàcil ), un lloc on aprofitem per berenar i contemplar el temporal marítim.
Iniciem un fort ascens pel costat dret de les rossegueres per arribar a la seva capçalera i així superar-les i poder passar a l’altra banda. Si xeicam el cap podem veure el nostre itinerari a seguir. Anirem tota l’estona faldejant a mitja altura els espadats de sa Talaia. Passarem per davall el primer forat que ens queda damunt els nostres caps. A s’enfront veurem un pi solitari damunt un rocam i penjat a la vora del penya-segat, passarem al costat d’aquest deixant-lo a la nostra dreta, continuem direcció N, , passat el pi, anirem pujant cota amb forta pendent i al mateix temps anirem girant cap a gregal ( NE). Damunt nostre tenim una gran depressió i per ella em d’anar, pujarem fins al seu final, on unes grans parets pareix que ens talla’n el pas, pero girem dreta i es converteix en una canal, es tracta del pas de U Porc. Per superar es pas haurem de fer servir ses mans. Ses botes s’aferren perfectament a sa roca pel que no tenim cap problema en superar el pas de u Porc. No confondre aquest amb el pas de ses Cabres, aquest uns metres mes al N i que dóna al vessant de Bòquer.
La sortida al capdamunt ens regala unes espectaculars vistes sobre les badies de Pollença i Alcúdia. Continuem ( dreta) direcció a la Talaia Vella. A partir d’ara no hi ha dubte perquè el camí està molt fitat i trepitjat. Passarem pel forat Cós de l’Agulla, un impressionant forat des d’on podem veure part del camí fet, amb cala Ferradura a baixa de tot.
Continuem caminat, feim cim a sa talaia Vella ( 315 m) i ens dirigim Sud fins a la part final, punt on s’inicia el descens, enfront s’alça el puig del Vilar o Siller (315 m), el qual fa part de la serra de la Punta. L’Arxiduc anomena aquests turons, Síller d’en Masson i la serra de Gotmar.
Després de dinar iniciem el descens SO. Passarem per l’ancestral murada talaiòtica. La primera avançada defensiva té uns 50 m de llargada i la segona, que es troba a uns 20 o 30 m més amunt, té més de 100 m de longitud i més prominent que el primer. (Mallorca vora mar, 2003). Les defenses són atribuïbles a l’època talaiòtica. Les construccions naviformes pre-talaiòtiques (1800-1350 aC) estan distribuïdes en grups de sis o set, amb un total d’una cinquantena, situades al llarg del vessant meridional de la serra del Cavall Bernat.
Aquestes construccions defensaven una antiga ciutat anomenada Boccoris o Bocchoris situada a la vall del Pedret de Bóquer i a les faldes d’aquesta serra, on encara hi ha restes de naviformes. La llegenda relaciona aquest poble amb el faraó egipci Wahkara Bekenrinef Boccoris, de la dinastia XXIV (730-715 aC). Quan arribaren els romans, l’any 123 aC, respectaren als habitants d’aquesta ciutat i la varen federar.
Aquesta davallada no té pèrdua perquè està fitada i perquè des de lluny ens podem guiar amb la rodona i el cotxe que tenim al davant nostre.
En arribar a cala Barques, en Tià ens conta que hi ha una casa abandonada i que segons diuen està «embruixada», no ho ha acabat de dir i ja tenim el cotxe aparcat i a ella ens dirigim. Està situada al final de l’avinguda just devora el mirador. Les cases de Can Franc. Es tracta d’un edifici amb semblança de petit palau d’estil neogòtic, edificat a finals del s. XIX segon projecte de l’arquitecte Joaquim Pavía y Birmingham, autor del Palau de l’antiga Diputació Provincial, avui sede del Consell Insular de Mallorca a Palma, tractant-se d’un exemple molt interessant d’arquitectura neogòtica aplicada a una construcció privada. L’edifici té planta rectangular, amb una sola altura i coberta a doble vessant. Al costat oest s’adossa un buc d’una planta i coberta plana. La seva façana principal (façana est) està organitzada d’una forma simètrica amb un portal forà d’arc conopial realçat i brancals en forma de petites columnes adossades. Presenta un timpà en el qual hi ha un escut, flanquejat per dos lleons, representant la família de Can Franc. A dalt del portal hi ha un frontó triangular decorat amb dos petits rosetons.
Guaitem a dins i no notem cap presènica extrasensorial i paranormal…..
millor anem a pendre unes chandis…..
Circular: Si Temps total empleat: 4,14 h Recorregut total : 4,52 km Desnivell positiu: 432 m Altitud màxima: 489 m Ràpel máxim: 28 m. Material utilitzat en total; Cordes 2×30, 1x20m.
Data: 13.4.2019
Torrent de n’Angelè
Torrent de n’Angeler o Angelè
El nom del torrent i del puig reben el nom de la família Angeler (en Pere, en Bernat i en Vicenç Angeler), propietaris de terres a Biniforani just catorze anys després de la conquesta de Mallorca.
Ens dirigim a la Ctra. Ma-11, Palma-Sóller, i a l’altura del km 16 trobem a l’esquerra un ampli aparcament, on podrem deixar els cotxes. Ara, ja a peu, prenem direcció cap a Palma, recorrem 150 m, fins al km 15,850 on a la mostra dreta comence el camí asfaltat de Biniforani
Iniciem el recorregut per aquest bonic camí amb el torrent, que hem de fer, a la nostra dreta completament eixut, avançam entre oliveres fins a arribar a un safareig ( esquerra), traspassem una barrera i entrem a terres de Biniforani. Superem un revolt i arribem a unes marjades de llimoners, girem esquerra i continuem al costat dels dos grans safaretjos, arribem vora l’hort de Biniforani, després li segueix una pista de tenis, deixam un camí de polls i voltam a l’esquerra, amb les cases a la dreta, fins arriba a un pontet quie travessa el torrent de n’Angelè o Angeler, aquest punt és important perquè és el lloc de pujada i el punt per on arribarem a la tornada. Just al costat hi ha un portell amb una barrera, la superam pel seu costat i iniciem una forta pujada en ziga-zaga per les marjades.
A partir d’aquí la descripció és bastant complicada, per això convé recordar que quan érem pel camí veim la depressió que forma el torrent a la part alta de la muntanya i a la seva dreta un despreniment de roques de color ocre, just davall aquesta esllavissada és on hem d’arribar.
Ara hem de començar una tremenda pujada per dins l’alzinar, pujam fins a arribar a un marge de contenció d’un camí que cap a l’esquerra ens duria al torrent, que no hem d’agafar, travessarem aquest camí i seguim pujant fins a situar-nos sota l’esllavissada que veiem des del camí d’abaix, ens hem de fixar bé perquè hem d’haver vist just arribar un tirany que ve, des de la nostra esquerra, de les cases de Biniforani Vell, noltros ho hem d’agafar amb direcció al torrent, o sigui cap a la nostra esquerra. Així acabem de superar el fort desnivell, feim un glop d’aigua, i seguim el tirany que ens durà per la cornisa del Pas de s’Angelè (560 m.). A partir d’aquí ja podem trobar fites i uns graons de pedra (en mal estat) que ens indicaran el camí que maldament sigui de pujada ja no té l’anterior desnivell.
Hem d’arribar al tàlveg del torrent per la seva dreta fins que trobarem una pared de pedra, (600 m). Ens vestim de torrenters i iniciem el descens, primer venen una seria de desgrimpades, per ben aviat arribar al primer salt important de 28 m, es tracta d’un bell salt, volat al final, que acaba damunt un gran coval amb curioses formes, també de gran bellesa.
Continuam el descens amb moltes desgrimpades, després ve un altre salt, de 27 m amb una sortida gens fàcil perquè ses plaques estan molt avall , a la qual s’accedeix per una placa rocosa molt relliscosa, a la que s’hi ha instal·lat un passamà. Ens pot facilitar sa maniobra si instal·lem una corda a una placa amb anella que hi ha uns metres més alt o bé una reunió amb cordinos a sa soca d’una alzina.
Superat aquest punt conflictiu, prosseguim el descens. Ara ja només queda un salt rellevant de 19 m, per acabar enmig de carritxeres fins a la pista amb sa barrera que hem comentat a l’inici.
Ara ja només queda caminar per aquesta bella contrada fins als cotxes. Acabem fent unes chandis, ben merescudes, i qualcú fins i tot s’empassa un pastís de merengue, idò bon profit.
Circular: No Temps total empleat: 4,33 Recorregut total : 7,62 km Desnivell positiu: 83 m Altitud màxima: 95 m
Data: 6.4.2019
Barranc de son Cifre
Barranc de son Cifre
Avui ens dirigim cap a sa comarca des llevant, per fer dues rutes diferenciades.
Primer; per anar al barranc de son Cifre, un lloc que no et deixa indiferent i que podria estar tret d’una novel•la d’en Julio Verne, un lloc increïble i que mai et penses que pot existir a una zona de secà i menys al llevant de l’illa. Un exuberant lloc ple de vida de tota mena, amb microclima propi, amb jaciment arqueològic de l’època talaiòtica, dunes fòsil, multitud de balmes, coves i extraordinàries i curioses formacions rocoses.
Partim des de Manacor per sa ctra comarcal Ma-3322 que porta cap a son Serra de Marina i sa Colònia de Sant Pere, fins al punt quilomètric 9,700, just per on sa ctra passa per damunt el pont, encara que no ho semble. Els cotxes els podem deixar a sa vorera de sa mateixa ctra en el Km 9.6 o bé al Km 9,8.
Per baixar al barranc ho farem pel costat contrari del pont, just al voravies. El tàlveg està ple de batzers els que no impedeix que ens enganxem contínuament.
El tirany pel qual hem de transitar ha estat modificat parcialment per l’aiguat del 9-10-2018, que va tenir devastadores conseqüències.
Només començar a caminar pel tàlveg ens trobem a la nostra dreta sa cova des Barranc amb un jaciment arqueològic. Sembla que aquesta cova ha estat habitada en temps talaiòtics, sent, avui en día, el més destacable la capada de moro al seu interior.
Caminem pel seu costar esquerra i arribem a una curiosa via ferrada que condueix a la part superior del barranc, i pegam una ullada, i continuem.
Sa veritat que no tenim ulls suficients per mirar a un costat i a l’altre; balmes de formes increïbles per tot a reu, un sorprenent esponerós alzinar, i una molsa que atapeeix tan ses roques com ses soques dels arbres.
No tenim temps de visitar totes ses coves; Cova de ses Paparres, cova des Portaló de 19,20 d’ample per 6 de fondària i 2,5 d’alçada, sa Balma des Puput, la curiosa cova de sa Xicra que imaginàriament sembla sa tassa de servir xocolata, per l’annexa lateral en forma de ventall, la cova de sa LLossa aixímateix de 12 m d’amplària per 6 de fondària, sa cova de sa Fosca, cova de Bellver, cova de sa Balmota, etc…
A continuació ve una zona tapeida pel nostre amic càrritx, que benvingut sigui, per acabar finalment a un gorg que normalment sempre té aigua, ple de joncs, que avui apareix completament eixut. A l’altre costar de la reixa, tenim el torrent, que en aquesta zona pren el nom de torrent de Vall, per a després convertir-se en el torrent de na Borges el més llarg de Mallorca, amb un recorregut de més de 40 km de longitud, i una conca de més de 330 km². Aquest curs d’aigua no és permanent, però porta aigua bona part de l’any, sobretot el curs mitjà i baix. Neix entre Porreres i Felanitx, corre cap al nord, travessa els municipis de Vilafranca de Bonany, Petra, i Santa Margalida i arreplega les aigües de l’oest de les serres de Llevant.
Per tornar, desfeim les passes fetes, fins als cotxes.
fotos
Trakc
Cova de s’Homonet
Cova Funeraria de s’Homonet i pedrera de sa Real Nova.
Circular: Si Temps total empleat: 1,30 h Recorregut total : 2,88 km Desnivell positiu: 66 m Altitud màxima: 174 m
Segon: Tornem amb els cotxes direcció Manacor fins al km 3,5 i a l’encreuament prenem la ctra Ma-3323, direcció Sant LLorenç des Cardessar, fins a arribar al km 8, on ens sortirem, per agafar el camí de sa Grua o també camí de son Barba, en arribar al km 1,160, a un encreuament de camins, prenem el camí de ca n’Albelló, de la dreta, és un camí estret que abans del seu final té una barrera tancada, així que els cotxes ( 2) només els podrem aparcar a prop de l’entrada de les cases de ca n’Alballó.
En aquest mateix camí quasi enfront de l’entrada a ses cases i ha un portell (esquerra) amb una barrera metàl•lica en mal estat, l’em de botar i prendre el tirany direcció ( dreta) per amunt, i ben aviat anirem veigent enderrocs de la pedrera.
Es fàcil de veure perquè la pedra, el marès, que s’extreia és d’un color blanc immaculat. Haurem arribat a la pedrera de sa Real Nova:
Però no hem vingut a visitar, només aquesta pedrera de marès, per cert sa més gran de Mallorca, sinó que volíem veure la Cova de s’Homonet, anomenada així perquè conté un dibuix pretalaiòtic que reprodueix una figura humana, sa cova d’enterrament més «ben cuidada» que tenim, amb multitud i curiosos grabats;
En esta cueva hay dos extraños elementos. Son, primero, el pozo circular situado sobre el cubículo del fondo de la nave y, segundo, el detalle del ámbito vestibular. Sobre la poza vertical del fondo estamos en condiciones de afiortmar que se trata del acceso inicial, convenientemente remodelado a partir del sumidero morfogénico natural. Una cámara sepulcral de 9 m de longitud por 3,5 m de amplitud máxima, 1,9 de altura de paso por el corredor. El monumento se reconforma entre el Bronce antiguo y las fases tardías del Bronce final, mantenièndose en uso en plena època talaiòtica y aún algo después….diu es CCM.
Cal destacar els gravats en forma de peixos, el d’un homonet que dóna nom a s’antro, retículas i estrelles pentagramátiques posterior al s. XIII, i més modern sa creu de Malta, escrits religiosos; MM ( Maria Mare), MP ( Madre Puríssima), AV ( Ave Maria)…
Circular: Si Temps total empleat: 6,14 h Recorregut total : 4,52 km Desnivell positiu: 432 m Altitud màxima: 489 m Ràpel máxim: 28 m. Material utilitzat en total; Cordes 2×30, 2x20m.
Data: 30.3.2019
Torrent de ses Llemes, salt de 28 m
Torrent de ses Llemes
El DCVB diu:
LLEMA f. o LLEME m.
Gust de llema: mal gust que tenen les taronges en començar a podrir-se (Bunyola).
Ou d’abella (Men.).
Ull de l’aritja que comença a apuntar (Bunyola).
Infant o home molt menut (Mall.); cast. bicharraquillo.
Persona aficadissa, xerradora i que es posa en allò que no hauria de posar-se (Mall.); cast. chismoso.
Brusquina, pluja molt prima (Petra, Vilafr. de B.); cast. llovizna.
Comencem la ruta d’avui al punt quilomètric 28 de la Ma-11, just a la sortida del túnel, a la banda de Sóller, damunt el pont d’en Vallés on podrem deixar els cotxes al costat de la casa o «Fielato«. Fielato era el nom popular que rebien les casetes de cobrament dels arbitris i taxes municipals sobre el tràfic de mercaderies, encara que el seu nom oficial era el d’estació sanitària, ja que a part de la seva funció recaptatòria servien per a exercir un cert control sanitari sobre els aliments que entraven a les ciutats. El terme fielato procedeix del fidel o balança que s’usava per al peatge.
Passem a l’altra banda de la carretera i caminen direcció Palma. Un poc abans d’arribar al torrent des Coll, també conegut per sa Torrentera, el qual, aquí va soterrat, hem de pujar uns metres pel coster, per arribar 4′ a les vies del tren (209 m), continuem Sud ( esquerra) uns metres, passarem per damunt el torrent de ses Llemes, i als pocs metres arribem al monument commemoratiu del 75è aniversari de la inauguració del tren. Es tracta de sis panells de 2 per 1,60 m, en forma de llibre, cada un d’ells amb una al•legoria de la història de Sóller.
Un bust del polític Jeroni Estades Llabrés, presideix el monument. Estades va presentar l’any 1892 el primer projecte d’un ferrocarril per unir Palma i Sóller per Valldemossa i Deià, el qual va sol•licitar i obtenir la concessió d’aquest ferrocarril. L’autor d’aquell primer projecte fou Salvador Medir. L’any 1903 es va proposar la construcció d’un ferrocarril directe, a través de Bunyola i Son Sardina, amb una longitud de 27 km. Fou el mateix Estades qui presentà el nou projecte, realitzat per l’enginyer Pere Garau. Les obres començaren el 3 de juny de 1907, amb la perforació del túnel Major, d’una longitud de 2.857 metres. Es va acabar de perforar el 23 d’agost de 1910. Es varen haver de perforar 12 túnels més i aixecar el viaducte de Monreals de 52 metres. El dimarts 16 d’abril de 1912, es va inaugurar el tren de Sóller. (El Tren a Mallorca, 125 Aniversari, 2000).
Continuem per les vies fins a arribar a una caseta, a l’entrada al túnel, ens desviem ( dreta) que en lleugera pujada ens arribarà al camí des Metro. Aquest nom prové de la mesura que empraven per tallar els troncs dels pins, deu pams i mig, uns 2,10 m, la qual s’ajustava a la mida dels carros, per tant aquest camí fou construït per aquesta destinació.
Ara, es tracta de continuar per aquest camí encisador. De tant en tant, es fa necessari fer aturades per gaudir del panorama que tenim al costat. A la nostra dreta s’aixequen els vertiginosos espadats de la serra d’Alfàbia, més lluny, els Cornadors,penyal des Migdia… Abans d’assolir el nostre objectiu, gaudirem un ampli mostrari d’elements de valor etnològic (rotllos de sitja i les inseparables barraques de carboner o els forns de calç).
En arribar a la cota 512,6, ( 45′ del comencement) sortim ( esquerra) del camí i agafem un tirany, al principi poc definit, que, a mesura que ascendim, s’anirà transformant en un altre antic camí. Continuarem per ell, passarem pel costat d’una barraca ( dreta) i tot seguit arribem al tàlveg del torrent de ses Llemes, capçalera i inici dels descensos. Berenam i ens posem els arnesos.
Ara anirem superant el 8 ràpels que van des dels 5 als 28 m. Desprès del salt de 10 m passarem per davant un forn de calç i restes d’un antic camí. El més destacable és el salt de 28 m, per la seva gran bellesa i espectacularitat. Per arribar a la capçalera cal desgrimpar 2 m per l’esquerra i situar-se a una cornisa/balconada. Les plaques estan a la vertical, per tant a la sortida s’ha de fer un petit pèndul, sent el final volat.
Després venen desgrimpades i dos salts més.
El final es diferent de tots els altres torrents fets, i curiós, perquè s’ha de sortir per un túnel d’una vuitentena de metres, pel que ens farà falta frontal, que recondueix l’aigua per no fer malt bé a la carretera, acabant a pocs metres de la carretera i del punt on hem començat al matí.
Circular: Si Temps total empleat: 5 h Recorregut total: 1,3 km Desnivell positiu: m Altitud màxima: m
Data: 23.3.2019
Cova de Cal Pesso
Coves de Cal Pesso; Cova dels Mentiders, Cova Petita de Cal Pesso i Cova de Cal Pesso
En arribar al Port de Pollença, a la primera rotonda, sa de s’avió, prenem per la Ctra. Ma-2200, direcció a Formentor, però atenció perquè hem de girar esquerra al 2n carrer ( Camí de Bóquer), encare que per això haurem d’arribar fins a la 2ª rotonda per fer un canvi de sentit. En arribar prenem per l’antic i estret camí de Bòquer, encara que uns cartells ens indican que estam al carrer de les Orquídies, tot recte fins a arribar a l’encreuament amb el carrer dels Lliris ( esquerra), doncs idò noltros girem dreta pel camí de Bòquer. Ara no hi ha pèrdua, seguirem per aquest camí asfaltat quasi fins al final, perquè uns 60 m abans hem d’aparcar el cotxe, sent el millor lloc davant les quadres de cavalls, on el carrer és una mica més ampla. Ara ja a peu, prenem cap amunt fins al final del carrer, on a la dreta neix un tirany que, assenyalat amb fites, ens portarà fins a les Coves. Primer visitarem la cova dels Mentiders, amb l’entrada tapada per grans garballons. No té gaire recorregut i està plena de cagarrufes de cabres. La segona cova, una mica més interessant, és la cova Petita de Cal Pesso, escletxa de 16, 3 m de llargària, i de 3 a 5 m d’altitud, té petites formacions i destaca la columna d’enmig.
Les Coves de Cal Pesso, les formen tres cavitats, com son; La cova dels Mentiders, la cova Petita de Cal Pesso i la coneguda cova de Cal Pesso. Zona arqueològica constituïda per un conjunt de tres coves. La cova de Cal Pesso és una cavitat d’origen càrstic predominantment horitzontal amb un recorregut superior als 600 m i una profunditat de 85 m. La cova Petita és de menors dimensions i es situa a una cota inferior. La seva funcionalitat és funerària. La Cova de Cal Pesso forma part del llistat de cavitats Llic.
De galeria horitzontal de 649 m. de longitud, ostenta el lloc 28 de coves en quant al seu recorregut, amb una amplària mitjana de 16 m. i altura fluctuant entorn dels 6 m. encara que amb una llarga gatera de no més de 0,60 m, amb un pou de -65 m.
Situada Al coster meridional de la Talaia Vella (serra del Cavall Bernat), un gran cova amb moltissims espeleotemes ( banderoles, alguns anemolitos, botroides que ens recorden al raïms, bugades, gateres, estalagamites, estalagtites, gours, columnes i alguna excèntrica.
Només començar topem amb una rampa de 8 m. sense dificultat en baixar però convé deixar una corda ja que sol estar mullada i amb el fang que haurem acumulat en les botes es pot convertir en un suplici a la tornada. A partir d’aqui ja podem anar disfruntand del seu recorregut amb totes les seves formacions que anem trobant. Després de travessar la primera sala comença la una gatera fàcil per amb aigua en el sòl, la qual cosa hem de fer veritables equilibris per no mullar-nos. Anirem travessant diferents sales fins a la tercera i una altre gatera molt mes llarga i molt estreta, que en sortir ens deixa al costat del gran pou de -65 m. Prosseguim el recorregut, ja que no descendim al pou, superant diferents tobogans amb l’ajuda d’una corda.
Arribem a una gran sala amb columnes de gran bellesa sobretot una molt prima que hi ha al fons a l’esquerra, seguim amb cura perquè ens anem trobant altres pous, no tan profunds però sí delicats. Superant aquí la primera part de la cova.
Per realitzar la segona part i mes curta hem de superar un delicat pas, amb un gran pou als peus. Per a això col•loquem un primer passamans que superem sense dificultat, ara li segueix el punt delicat. instalem un nou passemans, es tracta d’una colada molt relliscosa, vertical i aèria, naturalment amb el seu pou als peus, si no no té gràcia. Realment la dificultat i el risc ho sofreix el primer que ho instal•la ja que els que li segueixen ho fan assegurats amb la seva baga d’ancoratge al passamans instal•lat prèviament. Superat el delicat pas arribem a la part “millor conservada» de tota la cova, una sala repleta de espeleotemes, destaquem una filera de columnes i un conjunt de banderoles, a l’altre costat veiem grans gours i una rampa molt relliscosa que hem de superar.
Circular: Si Temps total empleat: 6,30 h Recorregut total: 6,10 km Desnivell positiu: 650 m Altitud màxima: 1.356 m
Data: 16.3.2019
Canal des pas Petit des Marge ( Penyal des Migdia)
Pas des Petit Marge i canal des Rotaboc.
Iniciem la ruta d’avui des de l’aparcament habilitat a la boca S del túnel de Montnàber. Caminen direcció Sòller fins a l’hectòmetre 7, on iniciem l’ascens fins arribar a una pista, per la que continuarem fins que ens tragui de l’alzinar, per enllaçar amb l’antic camí dels nevaters de la coma de n’Arbona. Hem deixat enrere la carretera, i anem pujant coma amunt. Aquesta, al començament no és massa aspra. En qualque bocí trepitjam l’antic ‘camí des nevaters», que, des de Fornalutx a Sóller pujava per la barrancada de S’Olivaret i Ses Cabanes. Per aquest caminet hi pujaven els nevaters per a recollir i magatzemar la neu d’aquesta coma i costers, i pitjar-la dins els clots o «pous de sa neu» que hi ha més amunt. Aviat passarem per davant la fot dels Coloms, també coneguda coma font de ses Piquetes, perquè antigament hi havia dues piques o cossis per recollir s’aigua. Es una de les tres fonst que hi ha a sa Coma, les altres son; Font Bruixa i font des Voltor
La coma de n’Arbona és de les zones de Mallorca on la precipitació és més intensa i la cota de neu és més baixa. Fins i tot després de nevar, la neu es manté aquí amb major facilitat que a les muntanyes que l’envolten. A la Coma de n’Arbona es troben fins a quatre cases de neu, tot un patrimoni cultural de la Serra, amb noms propis; l’Inferior de n’Arbona, n’Arbona, clot de n’Arbona i Superior de n’Arbona) tot un patrimoni cultural de la Serra, que van servir per a magatzemar gel per a l’estiu durant segles. I és precisament en aquesta petita zona de microclima on hi ha la concentració més gran d’aquestes cases. La Caseta, la Casota, na Gotleva o Gobleva, na Bassona i na Fosca eren els noms de les cases de neu més elevades d’aquesta muntanya. També trobam documentada la casa de neu del Puig Major, dita de n’Oms.
En arribar a la tercera d’aquestes cases de neu, el Clot de neu de n’Arbona, molt més deteriorada que el darrer pic que varem passar, ens aturem per berenar, i aprofit per arribar a l’avenc des Romaní o Never de n’Arbona, Gorries (2001) l’anomena Avenc de Monnàber, de -32 m de fondària utilitzat per magatzemar neu, on destaca l’àmplia marjada de més de 40 m de llargada que servia per facilitar ses feines de nevatejar.
A mesura que anem ascendint per aquest antic camí, podem veure a s’enfront, el gran contrafort del Penyal des Migdia, i si ens fitxem veurem l’estreta «cornisa» en diagonal ascendent de dreta-esquerra, és sa que està davall un altre de color fosc-negrós, i la que noltros farem és la que comenci a l’inici d’una rosseguera. Continuem el nostre camí, fins a arribar a una corba des de la qual podrem arribar fàcilment a la rosseguera, pujar per ella, i colocar-nos a l’inici de la «cornisa».
Tot el temps anirem grimpant. Als pocs metres arribarem a un petit marge que dóna nom com el pas des Petit Marge. Al principi anirem aferrats a la paret de la dreta i guanyant altitud, el que ens permetrà gaudir de la indescriptible panoràmica de sa nostra estimada Mallorca, que se’ns obri davant els nostres ulls. Anirem molt alerta amb les pedres que cauen, després en ziga-zaga superarem diversos ressalts. En arribar a una part «planera» ens dirigirem cap a l’esquerra per superar el darrer ressalt. Uns mestres més i hem arribat a la carena impressionant del penyal des Migdia, que per moltes vegades que hi pugem, mai ens deixa indiferent. Aprofitem per fer cim, i tornem fins a l’espoló S, per on descendim. Continuem esquerra fins l’ Espolón Aries, una via d’escalada de 330 m oberta a mitjans de anys setanta. Continuem fins a arribar a la cota 1.150, la canal des Rotaboc, situada sobre el Coll dels Cards Cólers, es fácil de veure per la gran heura que té i el rotaboc que hi ha.
Fou equipada el maig del 2014, amb 3 ràpels; el primer amb dues plaques i de 30 m, el segon també amb dues plaques i de 30 m, el tercer amb una placa i de 15 m, aquest desgrimpable, el quart amb placa doble i cadena de 25 m. Després trobarem una darrera placa per superar el darrer desnivell també d’uns 30 m, encara que es pot desgrimpar fàcilment.
Ara descendirem per l’esquerra de la rosseguera fins a entrar dins un pinar, seguirem cap a ponet, on podrem veure un antic tirany que duu a una casa de neu, seguirem descendim per arribar al camí dels Cingleso des Binis, en el punt mateix des coll dels Cards Cólers, al costat de la creu.
Ara iniciem la caminada pel camí direcció S, als pocs metres arribem a un encreuament, i agafem el camí de l’esquerra, això ens evitarà passar per davant les cases dels caçadors. Uns minuts després arribem novament al camí dels Binis, creuem la barrera per un portell lateral dreta, i continuem fins a arribar a la carretera, i finalment a l’aparcament, on el matí hem deixat els cotxes.
Circular: Si Temps total empleat: 7 h Recorregut total: 9,63 km Desnivell positiu: 831 m Altitud màxima: 807 m
Tot els passos son desgrimpables, però per més seguretat varem posar corda
Data: 9.3.2019
Cim Cornador Petit, 807 m
Cornisa de sa Font, pels passos d’en Cama Curta, de s’Anglès o des Cingle d’en Fred, i pas d’en Careta.
Iniciem la ruta d’avui al poble de Biniaraix, direcció al Barranc, GR 221. No descriuré sa pujada perquè és arxiconeguda, i perquè l’hem feta tantíssimes de vegades que no en tenc ganes de tornar-la descriure… però si comentaré el mes destacable; una que farem sa pujada amb el nostre amic Lotar que anava a fer el torrent de Lofra, i que des de l’operació no el viem tornat a veure. I l’altre, tal vegada sa més sorprenent, va ser que el company Joan Llaneres ens va ensenyar una pedra del camí que té una inscripció de la més curiosa, es tracta de la ecuación matemàtica més famosa de totes » La Identitat d’Euler« qué es deu a Leonhard Euler. La belleza de esta fórmula radica en su extraordinaria sencillez y en el hecho de que se podría decir que en ella está resumida casi toda la matemática. En ella encontramos los conceptos de suma, multiplicación, exponenciación e identidad. Tenemos también, los cinco números fundamentales: Los números, e, pi, i, 0 i 1. A que heu quedat impresionats? mil anys passant per davant i no ens aviam adonat, i sobre tot, a que vos he sorpres descifrant l’anigme ?, je.je.
Seguim, abans d’arribar al colladet de ses cases de Lofre, ens separarem, per motius evidents, mentres uns segueixen pel GR-221 per coronar el Puig de Lofre de 1.093 m, els altres creuem el torrent de Lofre i agafem el tirany que puja al refugi de Xim Quesada i al Cornador Gran 956 m. En arribar al coll on hi ha uns grans pins, també una pedra amb una fletxa grabada, sortim del camí que puja al Cornador Gran per enbestir la cornisa anomenada cingle de sa Font que discorre pels peus d’aquest puig.
Descendim direcció NW per l’altre vessant i passem per davall un espoló que tenim a la nostra esquerra. Continuem aferrats al muralló de la nostra esquerra cap al primer rasant, que superem per l’esquerra, creuem una vaguada amb uns pins, tornem a baixa un poc i creuem una petita rosseguera, i tornem a pujar un altre petit ressalt, amb el rasant a la nostra esquerra i dalt el nostre cap, cercarem un arbret, hem arribat al primer pas, es tracta el pas d’en Cama Curta, situat entre aquest arbret i la paret del ressalt. En arribar-hi sabreu per que, el desgrimpem i continuem, enmig de carritxeres, per la cornisa fis arribar a una gran heura, on es troba la font de s’Heura. Canviem de rumb i en diagonal esquerra ascendim fins un coll amb pins, traspassem les restes d’una paret de partió, i ens situem entre el Cornador Gran i la Cota 754.
Ara hem d’arribar al colladet que separa el Cornador Petit de la Cota 754 i on comence la vertical canal que acaba amb el pas de s’Anglès o des Cingle d’en Fred, i per això tenim dues opcions, una primera es continuar descendint direcció S per anar a la part inferior de l’arista o espoló que baixa de la Cota 754, que ara tenim a la nostra dreta, per un terreny gens agradable. L’altra opció i que noltros agafem, es que des de el coll amb sa paret de partió, descendim en lleugera diagonal dreta per situar-nos damunt el colladet, on comence la vertical canal que acaba amb el pas de s’Anglès o des Cingle d’en Fred. Per superar la vertical es pot fer desgrimpant, però com es delicat, posem un cordino fermat a la soca d’un boix i rapelem aquest requisar, menys en Joan que molt hàbilment ho desgrimpa.
Una vegada tots en el coll amb la canal al nostres peus, disposem per descendir, però abans deixam ses motxilles i en 10′ iniciem l’ascens al cim del Cornador Petit, 807 m des d’on disfrutam de les impressionants vistes, des Barranc, el morro d’en Joi, morro de ses Solanas 922 m, Portell de sa Costa, penyal des Migdia, 1382 m, Puig Major, 1445 m, puig de Lofre, 1.093 m, puig de na Franquesa, 1.067 m, puig de sa Rateta, 1.113 m, puig de sa Torreta, 1.071, puig de sa Font, 1.071, morro d’Almallutx, 1.064 m, puig de Massanella, etc…etc…
Situats novament al colladet prenem el vertical descens per sa canal que gràcies a ses carritxeres ens podem anar frenant. Hem d’estat atents, perquè en arribar a una roca plana i relliscosa ens hem d’aturar, perquè a la paret d’enfront hi ha una placa (rovellada) amb un cordino vell, aquí posarem el nostre cordino per rapelar els 8 metres fins situar-nos a l’inici del pas de s’Anglès o des Cingle d’en Fred. Ara hem de grimpar (esquerra) per situarnos sobre la cornisa de dit pas, es tracta d’una estreta (45/55 cm) i aèria cornisa que volteja NW aquesta vertical canal, al seu final vejem un altre placa que ens servirà per col•locar novament el cordino i rapelar superant el petit desnivell.
Passat el «perill» ens dirigim, esquerra, cap l’enorme balma per dinar i descansar uns minuts.
Ara hem d’anar descendint cap uns grans pins, després anirem passant per petites rossegueres. Anirem pujant i descendint un parell de vegades, sempre amb el gran murallo a la nostra esquerra, que si ens fitxem, a la part més planera i grisa, veurem unes llargues cordes que pengen de la vertical.
Arribarem, amb mitja pujada a un altre petit pinar, on localitzarem un coll, i com quasi sempre amb les restes d’una paret de partió transversal. Aquí se’ns obri al S un altre panoràmica baix els penya-segats del Gran Cornador. Iniciem el descens pel mig de carritxeres fins a arribar a un solitari pi. El deixam a l’esquerra i tot duna veiem sa primera piqueta, hem arribat al pas d’en Careta, encara que el pas ho forma tota la baixada des del coll. Continuem desgrimpant per les següents piquetes fins a arribar a un punto un esllevissamet se’n va dur la reste de piquetes. Ara hi ha una vella i curta corda que ens ajuda a superar la darrera grimpadeta.
Ara prenem NW, per una àmplia i llarguíssima rosseguera, el Xaragall de Can Ribera, procurarem sempre anar per la seva esquerra, fins a arribar a baix, a un camp d’oliveres i marges, on la pedra és la reina. Anirem baixant entre marges i en ziga-zaga, pel caminoi de pedra escalonat que els va superant. , passarem per un porxo encastat dins uns grans blocs rocosos amb la cisterna inclosa. Així com anem baixant veurem la primera casa, a ella ens hem de dirigir, passant per davant la barrera. Des d’aquí el camí es molt evident i no cal descriure, fins a arribar al camí des Barranc el GR-221, a prop de la font del Patró Lau.
Ara directes al bar de la plaça per gaudir tots plagats d’unes cervesetes ben fresques.
Circular: Si Temps total empleat: 3,51 h Recorregut total : 8,47 km Desnivell positiu: 270 m Altitud màxima: 325 m
Data: 2.3.2019
Puig de Sta. Eugenia, Puig de son Seguí o d’en Marrón… coves.
Avui tornam a sortir de la nostra estimada Serra i zona de confort, per dirigir-nos al pla de Mallorca, concretament a la localitat de Santa Eugènia, carregada d’història de més de 4000 anys.
La prehistòria i la història antiga estan documentades a través de tretze jaciments arqueològics. Del període pretalaiòtic es conserven diverses coves, que varen esser utilitzades com a habitatges i com a llocs d’enterrament. A la cova de can Palou, s’hi trobà una petita estàtua de bronze, de factura grega, de la segona meitat del segle V aC, avui en dia exposada al Museu Metropolità de Nova York. La cova funerària de l’Amo en Pala. La cultura talaiòtica queda constatada pel jaciment des Rafal, on hi ha un gran talaiot de planta circular.
Bé, idò, arribats al poble, comencem a caminar pel carrer Josep Balaguer, cantonada amb el carrer s’Aljub, un carrer modern que ens arriba fins a l’església parroquial, Segle XVII- XX, i a escassos metres del temple parroquial l’edifici de la Rectoria, on girem esquerra pel carrer de l’Església fins al final, on comence el camí asfaltat de ses Olleries, i quan duim 200 m caminant per aquest camí veurem a la nostra dreta una paret de pedra molt alta amb una barrera que dóna accés a ses escales que pugen a la «Cova de Lourdes«, i a ella ens dirigim. Es tracta de la cova de la Taujana ( segons el CCM), també cova dels Coloms segons una placa que té, l’any 1920 se li «posà» el nom de cova de Lourdes i va ser totalment transformada i condicionada per col•locar-li una imatge de la Mare de Déu de Lourdes, i posteriorment un altre de Na Bernadeta, al conjunt figuren cinc cavitats, treballades en paret de roca calcària. Al covatxa de l’esquerra hi ha una petita cisterna excavada en la roca. El conjunt marià ocupa la gruta central. La cavitat de més a la dreta amb un pedrís que convida al descans, a la reflexió i a l’oració.
Abans de continuar pujant pel tirany que surt a la dreta, retrocedim escales per avall, només uns pocs metres, fins que podem sortir de l’escala per la nostra dreta, per un tirany poc definit que continua sota la Verge i sobre una vivenda. El tirany s’endinsa guanyant lleugerament altitud, passarem per la vorera d’una barraca estucada ( esquerra) i desaprès pel mig d’unes pitreres, on ja podem veure ses dues boques de la cova funerària d’en Pala. Es tracta d’una més de l’era del Bronze balear, fent.la serví de fosa funerària.
Retrocedim novament i pujam fins a la cova de la Taujana ( Taujà; Que no té malícia, que és rústic i bonhomiós). A la dreta surt un tirany que puja direcció N-NE, passa per devora el tancat de reixa d’una vivenda ( esquerra), després pel mig un curiós camp de figueres de moro, per sortir finalment al camí de can Vic. Girem esquerra i seguim pel mateix, passem per davant la vivenda i continuem uns metres per a després sortir del camí per la dreta i entrar dins la garriga, sempre pel tirany, que ens acostarà al penya-segat del vessant S.
Aquest tram fins a arribar al cim del Puig de santa Eugènia quasi pla. Continuem, i a més de les esplèndides vistes, el primer que ens crida l’atenció és un rar artefacte en forma de «submarí», que ens recorda a aquella seria televisiva, de la dècada dels 60, que es deia Viaje al Fondo del Mar, amb el submarí Seaview ( Sibius). Continuem i al cap de pocs minuts passem pel portell Estret ( esquerra), ara ja veim el monument dedicat al Sagrat Cor, El monòlit fou encarregat per Sra. Maria Ignàsia d’Espanya, l’any 1940, just acabada la Guerra Civil [1945 segons: Pobles de Mallorca]. La senyora de Son Mascaró havia promès que si no hi moria cap familiar faria construir un monument. (Mallorca poble a poble, 1997).
Retrocedim fins al portell Estret, i iniciem el descens. Només començar deixam a l’esquerra la cova de la Creu, condicionada pel bestiar, amb restes del parament, de tants sols 4,8 x 6 en planta x 2,9 d’altitud. A la dreta nombroses coves i covals, sa Balma des Pilar, cova des Portell Ampla, Cova del Puig de sa Mola d’en Vidal, cova de sa Figuera… Continuem baixant per aquest tirany que passa vora unes cases noves, fins a arribar a un camp de correu, que creuem per la dreta, vorera la pared. Arribem al camí de ses Coves on girem dreta, per on continuem 2’/3′ fins arribar a una barrera ( esquerra), que té un petit i estret portell que permès el pas, amb un cartell de fusta que diu que es tracta d’un camí particular i que es prohibeix el pas als cotxes externs. Agafem aquest camí asfaltat que en lleugera/mitja pujada anirem guanyant altitud. Si ens fitxem, a la dreta, veurem la boca de la cova de sa Mira, de 7,9 m x 5,4 en planta i 3,5 m d’alçada, » su nombre acaso aluda a la ventanilla del centinela, por cuanto resquicio dirigido a la mirilla de tiro, tratando de controlar el paso por el estratègico lugar» ( CCM). Mes andavant vuerem a la nostra esquerra la barraca de Can Loi, Interessant mostra d’arquitectura popular. Te planta rectangular, alçat de pedra seca i coberta de pedre a manera de reble sobre lloses amples que es veuen des de l’interior. El portal és de llinda i interiorment està dividit en dues estances. Una primera a manera de vestíbul que comunica amb la cambra principal a partir d’un portalet. Continuem i passem per davant Can Perol ( dreta), Casa rústica de tipologia popular d’un aiguavés enrunat. A més de la planta baixa, l’alçat mostra una finestra de llinda de fusta que marca l’existència d’un primer pis. Portal de llinda d’una peça amb els brancals de tres peces cadascun. Vora la casa hi ha restes de corrals i podem veure el que podria ser un aprés (lloc per munyir les ovelles).
Als pocs metres arribem a un encreuament i prenem dreta ( SW), ara per una pista. Anirem deixan a l’esquerra vàries cases i passarem pel mig de dos tancats amb unes barreres luxoses. Als pocs minuts arribem a l’enorme punt geodèsic, que como no pot ser d’una altra manera, al capdamunt ens enfilem, que marca el cim del Puig de son Segui o d’en Marrón, de 325 m, després ver una torre de vigilància forestal. Continuem pel tirany, amb la pared a la dreta, fins que un tancat de reixa ens barra el pas. Encara que està ferida de mort permet el pas, el tirany du a l’ermita de la Nostra Sra. de la Pau ( s. XVII), però que noltros no hi arribem, per evident motius maternals.
La tornada la feim desfent les postres passes fins a dalt des portell Estret del Puig de santa Eugènia. En arribar en aquest punt, prenem dreta per un tirany que en lleugera baixada ens arribarà a un antic camí vorejat per ambdues parets de pedra, quasi totalment recte, que acaba al camí asfaltat de Can Cantó, i per el continuarem fins a arribar al camí des Puig ( esquerra), que en forta baixada formigonada ens entrarà al poble, l’Ajuntament i novament al carrer de l’Església, per finalment als cotxes. Acabem dinant a Santa Maria…
Circular: Si Temps total empleat: 7,14 h Recorregut total : 10,35 km Desnivell positiu: 551 m Altitud màxima: 698 m Ràoel máxim: 40 m. Material utilitzat en total; Cordes 2×40, 1x30m.
Data: 16.2.2019
Torrent de s’Esclop. Per sa coma des Voltor
Ens dirigim al poble de Capdellà, en arribar a la cantonada amb l’església, girem dreta pel carrer de l’Església o Ctra Ma-1032, veurem pal indicador de la finca pública des Galatzó. Continuem per la carretera fins al quilòmetre 2,250, on abandonem la ctra ( esquerra) i agafem la pista de la finca, que transcorre paral•lel al torrent de na Corba. Arribarem a la barrera de l’entrada de la finca, de 1.979 quarterades, l’obrim per poder passar i le tanquem, continuem fins a l’aparcament de les cases de Ca l’Amo en Biel. On ens trobem amb els altres companys. Ara continuem caminant per la pista/GR-221 fins a les cases de Galatzó . Com avui trobem les portes ofertes, aprofitem per visitar-les; l’impressionant tafona i la senzilla capella amb el seu petit vitrall, que encara te el nom gravat del darrer propietari, un basc, D.Victorio Luzuriaga Iradi. La possessió va ser una alqueria islàmica. Durant l’Edat Mitjana, Moderna i Contemporània, la Finca va estar en mans de diverses famílies nobles, entre les quals cal destacar als Vivot i els Formiguera, amb les fantàstiques llegendes del Comte Mal.
Continuem durant 8′ por la GR-221 que va a Ses Sínies i a s’Esclop, fins a arribar a l’altura del Puig des Senyor, 281 m on veurem un portell que no travessarem, sinó que sortirem de la pista fent un gir de 180º .
Caminem per un antic i poc definit camí que al començament envolta el Puig Batiat, 644 m on prenem direcció S. Als 5/6′ arribem al tàlveg del torrent de sa Pedrera, continuem per ell per després abandonar-lo per la dreta en lleugera pujada. Anirem trobant restes d’aquest antic camí i la seva paret seca, amb alguna fita i fletxeta vermella. Continuem ascendint fins a arribar a un petit colladet que passa pel mig de roques i garballons. Aquí la panoràmica canvia i se’ns obri un circ ple de carritxeres amb el tàlveg del torrent a la nostra esquerra, ara sense perdre massa altitud continuem per la dreta per donar la volta al circ i passar a l’altre costat. A la dreta podem veure la sortida esportiva del torrent de sa Coma des Voltor, que queda pendent per un altre dia. Continuem ascendint pel mig de grans roques
A continuació arribem a una rosseguera amb forta pujada, que és millor superar per la seva esquerra. A mesura que seguim ascendint, el terreny es va fent més «planer», fins que arriben a la «capçalera» del torrent des Comellar des Voltor, pasarem per una zona que va petir un incendi que encara queden enormes troncs de pins.
Prenem NE per anar a localitzar una paret de partió, que creuem. Ara es tracta de continuar per localitzar el tàlveg del torrent de s’Esclop o des Boixos. Arribarem a la part superior de la conca de recepció del torrent, així que ara toca descendir per on millor veiem, a vegades desgrimpant, fins arribar al mateix tàlveg.
El tàlveg té gran concentració de boixos Buxo-Genistetum balearicae (castellà Boj) malgrat és un arbust que normalment no sobrepassa el 3 m. aquí sa veu que sa donen les condicions òptimes perquè hi ha exemplars enormes.
En arribar a un gran pí, feim una aturada per menjar alguna coseta i posar-nos l’arnés. Tot seguit iniciem el descens amb petits salts desgrimpables. El primer salt important que ens trobem es compon de dues parts, la primera s’inicia amb un passamà on al final posarem la primera corda per rapelar el primer salt de 25 m. fins a dues plaques més abaix i a la nostra dreta per rapelar el següent salt de 38 m.
Després ve el tram central molt obert i tot desgrimpable fins que arribem a la part final on ens trobem amb dos salts, encara que sembla un sol salt de 80 m. la qual cosa impressiona, el primer ràpel de 40 m. ens deixa en una olla on cabem tots i podem recuper la corda amb facilitat. El segon salt té les plaques en el sòl pel qual la sortida no és còmoda i cal prestar més atenció, el ràpel és un altre de 40 m, finalment ve un altre «salt» de 4 m. desgrimpable pel mig.
Una vegada descendit aquest fantàstic salt i fer-nos la foto de rigor, ens dirigim pel tàlveg fins al pou de ses Sínies del s. XV, En arribar al GR-221, prenem dreta fins arribar a les cases de Galatzó i a l’aparcament.
Avui la companyia ha estat de luxe amb nous companys. Finalment acabem tots prenet unes chandis a Calvià i celebrant el meu aniversari.
Circular: Si Temps total empleat:10,08 h Recorregut total : 11,49 km Desnivell positiu: 321 m Altitud màxima: 450 Ràoel máxim: 44 m. Material utilitzat en total; Cordes 2×40, 1x30m. 1 xapa, 2 cintes, mosquetons
cueva
Data: 16.2.2019
Boca-rampa N de sa cova de na Picacento«»Llac» Avenc des Llac o de s’Aigua Estiulada
Cova-avenc de na Picacento
Iniciem el recorregut a l’explanada del monument de Nostra Sra. de la Pau : L’any 1924, l’urbanista i cap d’Obres Públiques Bernat Calvet va cedir 10.000 metres quadrats de terreny en el cim del puig del Caragol de la Serra de Portopi (conegut actualment com Na Burguesa) per construir el monument dedicat a La Nostra Senyora de la Pau. Les obres no es van realitzar, encara que en 1940 es va construir una capella dedicada a l’Immaculat Cor de María. L’actual configuració prové de l’any 1967, de 22 metres d’altura i forma prismàtica.Recentment s’ha instal·lat una imatge de la Inmaculada Concepción anomenada La nostra Senyora de la Pau. l’escultura data de 1985 i és obra de l’artista d’Artà (Mallorca) Joan Ginard Ferrer, anomenat Sarasate (1915-1990).
L’oratori actual és un rafal obert, amb coberta de formigó armat, amb un absis tancat per parets convergents que acullen l’altar i una imatge de la Immaculada en el centre.
Comencem pujant per l’àmplia pista, que a poc a poc anem guanyant altitud i disfrutant de les meravelloses vistes sobre Palma i la seva badia. Quan duim 2,6 km estarem atents perquè haurem arribat a l’avenc des llac o de s’Aigua Estiulada, que es troba a l’esquerra i a tan sols 5/6 m del camí. Aquest avenc ho farem de tornada l’horabaixa. Continuem per la pista fins a arribar al Coll dels Pastors on girem a l’esquerra, continuant durant uns 200 m, on girarem dreta que en lleugera davallada durant 1,8 km, fins a arribar a un coll on hi ha una esplanada a la dreta. En aquest punt sortim de la pista ( dreta) per anar a cercar un antic camí, que al començament es poc visible, però als pocs metres es torna molt evident. Aquest antic camí està envaït de vegetació, però no resulta cap problema, continuarem durant 1,9 km. Els darrers 300 m ho farem en davallada, direcció a un grapat de pins, lloc on és trobem les tres boques d’aquesta cova.
En altres coves s’han realitzat petites obres de condicionament més complexes per a l’acumulació d’aigua (com en la Cova de S’Aigo Estiulada o en la Cova des Pastors). Algunes mostren també obres de condicionament destinades a facilitar el seu accés o per a obtenir superfícies planes. Són exemples d’això la Cova des Pastors, que presenta escalonaments facilitant el seu accés;
La cova avenc de na Picacento està situada en la zona coneguda com Ses Pedreretes, en la boga entre les finques de Son Boronat i S’Hostalet, en el vessant enfront del Clot de Son Boronat, del qual es troba separada per un torrent, i a uns 60 metres per sobre del mateix.
L’accés es pot realitzar-se per tres boques diferents: una totalment vertical, amb forma de pou, de secció gairebé circular i uns 5 m de diàmetre, la vertical del qual de 25 m desemboca en el sostre d’una gran sala; una altra en forma de rampa de terra, d’incòmode accés, aquesta es la que escollim noltros per descendir, que condueix al lateral N de la sala, es tracta d’una rampa completament coberta de terra, pedres, i restes d’arbres, tot molt inestable; i la tercera, que presenta una àmplia boca, ocupada per vegetació i continuada per una rampa escalonada de 30 m aproximadament, per aquesta sortim grimpant a l’exterior, si hem estat previsors, abans d’entrar aurem deixat una corda de 30 m instal.lada per facilitar després l’ascens cap a l’exterior. La sala principal Aquesta presenta planta allargada, amb unes mesures de 57 m de longitud x 19 m d’amplària al punt màxim i 8 m d’amplària en el mínim. L’altura mitjana de la sala és de 8 m.
La sala té algunes continuacions, però cap aconsegueix recorreguts considerables. Cal destacar la presència, en el lateral N de la sala, d’una curta galeria que recorda pel seu aspecte a les morfologies de conducció, amb una secció circular molt típica
La caverna és atractiva a causa del seu considerable volum, encara que les concrecions litogénicas són escasses. També cal esmentar la important remoció de terres a la qual s’ha vist sotmesa, probablement a causa de l’acció dels antics cercadors de tresors que van ser atrets per les llegendes intens i variat concrecionamiento, en el qual destade tresors àrabs ocults en aquests terrenys.
Info: ENDINS, n.’ 17-18. 1992. Palma. CAVIDADES DE LA SERRA DE NA BURGUESA. ZONA 1 : S’HOSTALET
A la tornada i en arribar al Coll des Pastors prenem NE cap a un diposit d’aigua, per davallar per un tirany fins a la cova des Pastors.La boca de la cova de grans dimensions és visible amb el Google Earth i realment acapara tot l’ample de la cavitat que és de tan sols una sala amb un fons d’uns quaranta metres i una amplària de trenta. La cova des Pastors servi durant molt temps per a aixoplugar-se en ella els pastors amb els seus ramats. Avui en día està equipada amb multitud de vies d’escalada, el temps canvien.
Cova-avenc des Llac o de s’Aigua Estiulada
La Cova des Llac ni tan sols ho és, es tracta d’un gour condicionat ( encimentad ) per a poder recollir major quantitat d’aigua tal com ocorre en la veïnada «Cova des Pastors«.
El nom de “Estiulada”, podria venir de “Estiu” o sigui Aigua Estiulada “aigua d’estiu o per s’estiu”.
Encara que per a descendir aquest primer «pou» pot fer-se sense equip de progressió és recomanable portar-ho ja que la cornisa on haurem de col•locar-nos és estreta i ens pot donar un bon ensurt pel que podem començar la instal•lació en un pi i col•locar un desviador en un altre per a descendir amb seguretat aquest primer tram. Ja en el repeu en la part dreta podem col•locar el primer fraccionament i el segon en el costat esquerre de la mateixa ja que sobre el nostre cap existeix un spit que podem utilitzar per a iniciar el volat que ens diposités a la sala.
En la cota -20, 5m podrem accedir a la segona sala havent de cercar l’entrada a través d’una estreta bretxa (pintat en color vermell el número 36 i envoltat d’un cercle ens obre el camí d’aproximació). Al final de la bretxa s’obre una finestra fantàsticament decorada de formacions on hem d’instal-lar la corda en dos ancoratges naturals per a assegurar el descens per una rampa amb forta inclinació que ens dipositarà en el sòl de la sala. Per a accedir a la part més profunda haurem de destrepar per un petit pocete amb summa cura que no se’ns desprengui cap pedra i ens copegi ja que algunes d’elles es troben soltes, l’únic interès del pou és simplement el d’haver aconseguit la cota -33 m. que és la més profunda de la cavitat coneguda. El més destacable de la sala és la impressionant bugada per la qual hem descendit des de la finestra i que partint del sostre arriba fins nosaltres, una preciosa columna es troba la part més alta de la sala recolzada sobre la bugada i just en aquest lloc un grapat de precioses estalactites que amb formes de llances pengen de sostre, sense oblidar les estalagmites que es desenvolupen sobre la bugada i que algun dia posiblemente també es transformin en boniques columnes, també calen destacar en aquesta sala les formacions botroidales que es troben arran de terra d’aquesta. La cova es troba raonablement activa.
De retorn a la sala de l’entrada podrem acostar-nos al gour que dóna nom a l’antre condicionat per l’home per a poder albergar la major quantitat d’aigua possible també anomenat Llac tal com comentàvem al principi al que sense cap mena d’equipament els homes s’arriscaven a accedir per a poder aconseguir el seu preuat «tresor», l’aigua, que sobretot en època estival era tan necessària el que obligava els vilatans a arriscar la seva pròpia vida per a aconseguir-la.
En les proximitats del «llac» i fins i tot a l’interior del mateix es troben múltiples fragments de ceràmiques vàries, en el seu moment es trobaren ceràmiques indígenes i romana. (BARCELO, 1998).
Informació de www.mallorcaverde.es de José Bermejo.
L’activitat s’ens ha fet més llarga de lo previst i acabem de nit. Però com no pot ser d’una altre manera acabam fent unes cervecetes i xandis.
Circular: Si Temps total empleat: 6,29 h Recorregut total : 9,28 km Desnivell positiu: 1.062 m Altitud màxima: 1.319 m
Data: 9.2.2019
Pas des Forat
Morro d’en Pelut pel pas des Forat
Iniciem l’excursió d’avui a la plataforma del funicular (688 m.) que hi ha a la carretera de Sa Calobra (Ma-2141), en una corba cap a la dreta, abans del Coll dels Reis, on podem aparcar. En l’aparcament s’inicia un camí/senda que amb direcció W comença una pujada mitja/forta fita. Al cap d’uns 9’/10’ passem al costat d’un pal metàl•lic de l’estesa elèctrica i 7’ després arribem a una paret de partió amb un portell i a la nostra dreta deixem el Porxo Esbucat. Seguim pel camí,en uns 10’ travessem el portell amb barrera metàlica i paret de partió de les Cases Velles des Colls. Continuem i passem per davall d’alzina Fumadora, des d’on s’ens obri la fantástica e impresionant cara Nord del Morro d’en Pelut i el puig Major. Proseguim pel camí, creuem el torrent del Gorg dels Diners i continuem fins arribar al cap d’uns 15’ a lhaFont Subauma (esquerra). Seguim el camí, ara amb pujada mitja/lleugera i en ½’ vam arribar a una barrera metàl•lica, avui en día tancada en pany, però que es pot pasar per l’esquerra. Ho travessem, als 3’ deixem unes restes d’un tancat/caseta (esquerra). Arribem a un encreuament i hem de seguir a l’esquerra, a la dreta baixem a les cases de Bini, per la pista que ascendeix amb pendent mitjana/lleugera augmentant el pendent a mesura que avancem. Als 10’/11’ arribem a un portell que no traspassem. A escassa distància, abans d’arribar al mateix, veurem un broll, es la font des Corb i una alzina (esquerra), punt en el qual hem d’abandonar la pista i ascendir pel vessant (podem iniciar l’ascens al costat de l’alzina), amb direcció ES dirigint-nos cap a la paret rocosa que conforma la base del Morro d’en Pelut. Al llarg de l’ascens trobarem algunes fites, procurant ascendir mantenint-nos a uns 10/15 metres de la paret de partió que tenim a la nostra dreta. Al cap d’uns 28’/30’ arribarem a la base de la paret rocosa, dirigint-nos cap al lloc on la paret de partió incideix amb la paret rocosa. Travessarem la paret de partió i avançarem amb direcció S vorejant aquesta base rocosa amb pendent fort/molt fort. Passem sobre una rosseguera, el pendent es modera (mitjana) i al cap d’uns 14’/16’ arribem al costat d’una petita paret seca (fita). Continuem vorejant la paret rocosa amb pendent mitjana/forta i al cap de’1 1/2 ascendim per la canal que apareix a la nostra esquerra, àmplia al prinicipi però que aviat s’estreny, superant un resalt rocós..La pujada és forta/molt forta, ascendint grimpant al principi per l’esquerra i en arribar a una espècie de balconet –al cap d’uns 10’– passar a la dreta fent una maniobra aérea i una mica tècnica, per a seguir ascendint per la xemeneia que tenim enfront de nosaltres; després d’uns 6’/7’ arribam al Pas des Forat.
Una vegada travessat el “forat” seguim ascendint amb direcció NE. Al cap d’uns 8’/9’ de pujada ens dirigim cap a la canal de la nostra dreta; progressem per ell i al cap d’uns 5’ vorem el cim del Morro d’en Pelut, 1319 m enfront de nosaltres. Ens dirigirem cap a ell (trobarem alguna fita, però la direcció, NE, és evident) amb pendent fort, progressant sobre roca, arribant en uns 13’/15’ a la basa del cim. La voregem amb direcció N cercant un pas per a ascendir pel mateix al cim. Hem de parar esment en aquest recorregut final doncs hi ha algun tram una mica aeri.
Des del cim del Morro d’en Pelut, 1319 m, descendim amb direcció N, amb forta pendent, vorem fites. Procurarem no allunyarnos de la coma Fosca ( dreta), fins i tot arribar al seu vesant, en el mateix punt per on s’inicia una davallada fins sa coma Fosca. Però noltros no hi baixarem, seguirem, primer per damunt la carena i descendint per anar agafar, mes a l’esquerra, una canal àmplia, on a poc a poc compareixen ses carritxeres, que ens ajudarán en aquest fort desnivell. Així com anem descendint ho farem en direcció NO, fins arribar a una pared seca de partió. Els primer metres descendirem aferrats a sa pared que tendrem a la nostra esquerra, fins arribar a un petit esbeldrec amb una gran roca que ens facilitará pasar a l’altre costat. Ara amb la pared a la dreta anirem descendint direcció a un gran pi. En arribar al seu costat ens allunyarem d’ell per l’esquerra per anar salvant dues marjales i arribar al camí dels Cingles, on agafarem dreta direcció a la font Subauma i finalmente acabar a la plataforma des funicular, on tenim els cotxes.
I com no pot ser d’una altre manera acabam fent unes cervecetes i unes xocolates amb xurros.
Circular: Si Temps total empleat: 4,01 h Recorregut total : 6,48 km Desnivell positiu: 252 m Altitud màxima: 313 m
Data: 2.2.2019
Puig de sa Cabana. Oratori Sagrat Cor de Jesús
Serra de Llodrà
Avui sortim de la nostra zona de confort que es la Serra de Tramuntana i ens dirigim cap al llevant de Mallorca, concretament a Manacor, per fer la serralada de Llodrà, que compren, el Puig de s’Ermita o de Sant Llúcia (206 m), la penya des Corb (220 m), el puig de Llodrà (300 m), la roca des Castellet (280 m), i Puig de sa Cabana (323 m) amb l’oratori del Cor de Jesús al seu cim.
Arribats a Manacor, prenem cap a la ronda des Port, fins a la rotonda de la Ma-4015, seguim fins a arribar al km-8, a la cantonada amb el museu i prenem (dreta) pel camí de sa Roca, arribem a sa la pedrera de Sa Roca, prenem dreta i una altra vegada dreta per sortir al camí de son Coletes, i a dos-cents metre arribem al Cementiri son Coletes, on podrem deixar els cotxes al seu ampli aparcament.
Prosseguim caminant direcció NW durant 300 m, on agafem esquerra ( marques vermelles) el camí asfaltat de s’Ermita que s’enfila cap a dalt del Puig de Santa Llúcia (206 m) on, després de superar unes escales, trobem l’Ermita que es coneix de diferents maneres ermita del Puig de Santa Llúcia, del Frare Oleza i de la Mare de Déu del Roser, que va ser fundada per una petita comunitat d’ermitans al segle XVII per retre-li culte a la Mare de Déu del Roser o La nostra Senyora del Rosari, però va quedar abandonada en poc temps, en 1960 passa a ser propietat de la comunitat dels Pares Dominics de Manacor.
L’estil de l’ermita és modern de 1916 a 1961 però l’interior té arc de diafragma amb el primer gòtic Illenc. De fet en 1275 l’ermita ja existia seria (per tant un gòtic primitiu) a la reixa de l’entrada es veuen la creu Dominica i l’escut de Catalunya, Mallorca, Aragó i València l’escut de l’entrada correspon a l’escut de l’ordre dominica de la providència d’Aragó què és on pertany la de Mallorca. En el seu interior trobem com retaule un gran crist crucificat i en els laterals com capelles diferents sants en rajoles pintades.
Encara queden restes de la primitiva ermita del segle XVII. També una gran creu.
Un cop visitat l’entorn, tornem enrere fins a arribar a una intersecció, que abans hem passat per davant, i prenem dreta, deixant l’asfalt, per una pista de terra, amb lleugera pujada, seguidament traspassem una barrera metàl•lica i després l’abandonem per l’esquerra per pujar a dalt del turonet on hi ha un camp de tir al plat, avui en dia totalment abandonat, on encara es veuen centenars i centenars de restes de cartutxos i el que queda de l’instal•lació. Ara iniciem pel costat dreta una petita davallada i creuem una paret esbucada, per a després amb mitja pujada arribar a dalt del puig de s’Ermita on hi ha una casa en construcció, pasem pel seu costat esquerra, on continua un tirany sempre direcció sud-est. que ja no abandonarem en tota sa ruta.
La pròxima aturada el cim del puig de Llodrà, amb 300 metres d’altitud i coronat pel clàssic vèrtex geodèsic. Llodrà apareix a la Remembrança de Nunyo Sanç (~1242) sota la forma Lodran amb una extensió de catorze jovades. Una de les propostes etimològiques efectuades és que es tracta d’un antropònim d’origen germànic, com per exemple Leuthramn. De ser així ens trobaríem amb un cas semblant al de Tomir.
Feim la foto i continuam en la mateixa direcció.
Ara toca davallar fins al coll del Vent, limitat per una paret de partió. A la dreta i fermat a la reixa podem veure un cartell casolà que ens indica la direcció NE a seguir cap a l’oratori. Ens envia direcció NE, cap al coll del Castellet, on hi ha un botador. Arribem al peu de sa Roca des Castellet (289 m), tot duna iniciem una curta grimpada per situar-nos al seu cim. Un lloc carregat de misteris, el primer que trobarem un recipient amb un pergamí o logbook en el seu interior, utilitzat en el joc de recerca de tresors conegut com a Geocaching. També gràcies a les rondalles de mossèn Alcover, especialment la que es titula Sa Roca des Castellet i l’encantament que hi ha. Idò si voleu saber de què es tracte, aquí teniu el comte;
«Sabeu com és que hi ha tal penyalàs ( sa Roca des Castellet) a sa cucuia d’aquest pujol?
La gent diu que va esser que una vegada un gegant passava per allà, i es va sentir cosa dins una sabata. La se treu, i va esser un macolí que li era entrat caminant caminant. Tomba sa sabata, es macolí cau i ell segueix sa seua via. Aquell macolí va esser sa roca des Castellet.
Baix d’aquesta roca hi ha un encantament, segons conten. Vet aquí el que diuen que s’ha de fer per treure’l, per si un cas vos ne vénen ganes. Per treure aquest encantament ha d’esser el Divendres Sant a vespre quan sa processó roda. Es qui el vulga treure, hi ha d’anar tot sol, i se n’ha de dur tres llesques de pa beneït. S’ha d’ajeure d’esquena su baix de sa roca, amb una d’aquelles llesques an es peus, una damunt els pits i s’altra damunt sa boca. I no ha d’estar retirat, ni s’ha de retgirar gota, per coses que vegi. Són molts qui han provat d’anar-hi, però los és entrada tal por, ja pes camí, que han hagut de tornar arrere. N’hi ha haguts que han arribat a sa roca, però quan s’hagueren d’ajeure, es coratge no los bastà, i ho donaren a ses cames. Si un s’hi ajagués amb aquelles llesques, així com hem dit, i no se retgiràs gens, conten que de davall sa roca sortiria una serpetota com un espigó d’arada, i vénguen bones verducades i bons siulos. Si aquell no es mogués ni es retgiràs, ella s’hi acostaria: li pendria sa llesca de dalt es peus, la s’engoliria i tornaria grossa com una biga de tafona. Llavó sí que en pegaria, de verducades i siulos. Si aquell encara no es mogués ni se retgiràs, ella s’hi acostaria de bell fresc, li pendria sa llesca de dalt es pits, la s’engoliria i tornaria com un uró2 de gruixada. Llavò sí que ho serien ferestes ses verducades i esglaiadors es siulos. Si aquell encara no se mogués ni se retgiràs gens, aleshores ella li pendria sa llesca de dalt sa boca, la s’engoliria, tornaria com una torre de molí de vent, faria un tro des més esquerdats, que el sentirien d’una hora al redó, i sa serpetassa esclataria en dobles de vint i es caramull faria tant de comú com ella. Es conta que n’hi ha haguts que fins a sa primera i sa segona llesca no se retgiraren, però llavò es coratge los mancà, sa por los se va fer seus, i sa serpetota pegà crit: -M’has redoblat s’encantament, ja seràs pobre tota la vida. I s’enfonyà davall sa roca, esperant que n’hi vaja un altre de més acorat.
Això de ses Rondalles enganxen…. Seguim amb lo nostro, que ja ens em desviat massa.»
Baixam del Castellet i ens dirigim a la reixa, on trobarem un magnífic botador. Passada la tanca, el tirany avança en sentit ascendent cap al puig de sa Cabana i l’oratori del Cor de Jesús. Un cop superada una segona tanca, remuntarem una zona plena de pedres que sembla que foren deixades aquí per a la construcció de l’oratori. «Segons paraules del mateix mossèn Alcover, a finals del segle XIX es volgué aixecar damunt el puig de sa Cabana un petit santuari dedicat al Sagrat Cor de Jesús. Els promotors foren els preveres Miquel Parera i Jaume Bosch, que aconseguiren que el propietari de la muntanya cedís el cim a l’església. El 1880 s’hi construí una petita capella, però aviat fou substituïda per una altra de més cabuda. Això dugué els promotors a plantejar la construcció d’un temple de grans dimensions. Es posaren en contacte amb l’arquitecte Bartomeu Ferrà, qui féu l’esbós d’un edifici inspirat en el templet del quadre de Rafael L’Esposori de la Mare de Déu. Les obres començaren, però aviat s’abandonaren; els doblers s’hagueren de destinar a l’edificació del nou temple parroquial de Manacor. A principis del segle XX, s’intentà -sense èxit- continuar les obres.»
La tornada la feim tornant enrere fins a sa Roca des Castellet que deixarem a la nostra dreta que en lleugera davallada arribarem a una intersecció, que abans hem passat per davant, on agafarem dreta també en lleugera davallada.
Al final del tirany ens trobarem amb el camí barrat per una barrera metàl•lica i un caramull de roques, envoltada amb fil ferro i que pareix no té sortida… noltros ho varem intentar per la dreta i no és possible. S’ha de fer per l’esquerra de sa barrera superant sa paret prosseguint uns pocs metres fins a trobar una marca vermella i uns blocs que ens ajudaran a pujar novament damunt sa paret i botar al camí ample. Prenem dreta per tot duna girar esquerra en lleugera davallada, continuant per un ample camí que ens durà pel mig de la gran pedrera «Sa Roca» i novament fins al cementiri, on tenim els cotxes.
NOTA: A DIA D’AVUI ( 15-03-2021) ME COMUNIQUEN QUE HI HA PROBLEMES DE PAS.
Posteriorment, un company m’ha comunicat que hi ha ruta alternativa: «Si se puede acceder al Puig de Llodrà, por una variante que baja del campo de tiro y un tirany hoy ya fitado que asciende de nuevo al camino pasada la propiedad que ha cerrado el paso. Podeis ver el track aqui https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/puig-de-sermita-i-puig-de-llodra-pel-clot-de-nametlla-i-el-camp-de-tir-85582953 Este itinerario fue realizado analizando numerosos recorridos de miquel-gb que conoce perfectamente la zona y tiene compartidos en wikiloc.»
Circular: Si Temps total empleat: 6,53 h Recorregut total : 3,7 km Desnivell positiu: 129 m Altitud màxima: 176 m
Ràpel màxim: 50 m
Data: 26.1.2019
Salt d’en Moixina
Iniciem la ruta d’avui a l’aparcament del refugi de Muleta, al costat del far des Cap Gros. Prenem sud-oest ( dreta), deixant el GR a l’esquerra, per un camí que davalla que continua paral•lel a la costa. Més endavant entrem en un pinar, ara continuant per un antic camí molt definit, encara que després quasi es perd, però no tendrem cap dificultat perquè el tirany està ben definit i amb marques.
Passarem per un comellar i tot seguit s’inicia un corriol que puja entre roques. Creuem una paret seca, passem per la punta rocosa d’en Canet i poc després, assolim la Punta de Sóller, un extraordinari mirador natural al capdamunt del penya-segat que cau vertical a la mar i des d’on podem veure l’impressionant costa de Deià, sa Foradada i al final de tot el Cap de Tramuntana i el Puig de na Popia de l’illa de sa Dragonera.
Seguim pel tirany cap a l’est baixant per un escarpat tram de roques on ens hem d’ajudar amb les mans, que ens situa al tàlveg del torrent des Salt d’en Moixina. Continuem pel tàlveg (dreta), passem per un bassol amb aigua, i tot seguit ens situem a la capçalera del Salt d’en Moixina. Un espectacular salt de 95 m, fraccionat amb tres trams diferenciats, un primer de 50 m, que ens deixa a una zona molt pedregosa i on hi cabem tots. Ens posem a la recerca de la placa per poder fer el segon ràpel de 15 m, la trobem ( dreta) però la donem per inútil perquè està totalment rovellada, a causa de la salinitat de l’aigua de la mar, i no sabem com es troba el pern. Muntem una reunió a la roca i rapelam fins a la segona placa que està igual o pitjor que l’anterior, i que tampoc utilitzem.
El retorn ho feim escalant, amb l’ajuda de la corda i altra material, pel mateix lloc de baixada, ja que la roca té bons agafatais i és molt rugosa.
Després d’esser tots a dalt, encara n’hi ha un que torna a davallar de cara… ( ràpel invers)
És hora de dinar i descansar. Per després acabar fent unes cervesetes al refugi de Muleta.
Una jornada curta pero intensa.
Circular: Si Temps total empleat: 4,15 h Recorregut total : 4,2 km Desnivell positiu: 284 m Altitud màxima: 186 m
Data: 19.1.2019
Cova des Puig del Rei
Avui comencem a un lloc carregat d’ història, a la capella de la Pedra Sagrada. Situada en el coll de sa Batalla ( avui endia ocupat per l’autopistai una depuradora), a la falda del Puig de sa Ginesta de 186 m, enfront del Puig d’en Saragossa de 188 m
Va ser construïda en 1929, per
a commemorar el VII Centenari de la conquesta de Mallorca.
Es tracta d’un edifici que
imita els models marcats per les esglésies de repoblació. Consisteix en una
sola nau, de planta rectangular rematada per un absis semicircular. En el fons
de l’absis es localitza l’altar i la pedra sagrada. La façana principal està
formada per un pedestal sobre el qual s’alcen tres columnes a cada costat, amb
capitells decorats per motius vegetals, que imiten capitells romànics. Sobre
aquests, arrenquen tres arcs. En el seu interior es troba una roca que, segons
una llegenda, va ser utilitzada com a altar improvisat per a celebrar allí la
primera missa en terra pròpiament mallorquina després del desembarcament. No
obstant això, aquesta localització no coincideix amb la narrada en la Crònica
Real, ja que en ella es compta com les tropes cristianes van assistir en el
matí del 12 de setembre de 1229
a una missa celebrada en la tenda de campanya real abans
de la batalla. La contesa va tenir per escenari el Puig de sa Ginesta, el Puig
de Saragossa i el serral que els uneix a tots dos i que, des de llavors, es
denomina és Coll de sa Batalla, per la qual cosa segons aquestes dades, en el
lloc on avui se situa la capella no va poder realitzar-se la missa, per
trobar-se encara en poder de les tropes islàmiques.
Recordem;
Entre el 4 i el 5 de setembre del 1229, l’exèrcit de Jaume I, salpa de Salou, Tarragona i Cambrils a bord de cent cinquanta vaixells. El 10 de setembre de 1229 les tropes catalanes desembarcaven a la platja de Santa Ponça. Era l’inici de la conquesta del regne de Mallorca (1229-1231),
Els esperen a l’illa vint mil soldats sarraïns, que no poden aturar els invasors a la batalla de Portopí ni evitar que es plantin a les portes de la capital, Madina Mayurqa. Durant la batalla de Portopí, el Rei Jaume I volia avançar amb les seves tropes per escometre l’enemic, però en veure que cap dels seus nobles el seguia i que alguns fins i tot donaven mitja volta el rei va exclamar la frase «Vergonya, cavallers, vergonya!». Aquesta frase ha passat a la història com una de les seves sentències més cèlebres, que denota el caràcter temperamental del rei de tal sols 21 anys.
Després d’un setge de tres
mesos i mig de durada, els catalans entren a la ciutat el 31 de desembre. La
conquesta de l’illa acaba l’abril del 1231.
Bé idò, com ja sabem qui som i d’on venim, ara només ens queda saber on anem, avui a la recerca de la cova des Puig del Rei.
Comencem a caminar direcció E cap a una paret de partió mig esbucada i passem per davall una línia d’alta tensió. Als pocs metres passem per davant un antic forn, continúem, mateixa direcció E, per un tirany poc o gens definit, que molt a poc a poc ens enfila pel coster esquerra, deixant a baix nostra unes cases (dreta), continuem sense pujar massa fins a arribar a on s’aclareix el bosc i comence una paret de partió. Ens enfilem cap amunt pel costat esquerre de la paret que ens servirà de guia fins assolir el Puig de sa Ginesta de 186 m.
En arribar a dalt veurem un tancat de reixa que ens separa de la pedrera des Biscaïns, que té menjada mitja muntanya. Ara es tracta de continuar junt a la paret, per aquesta amplia cresta fins assolir el cim del Puig del Rei. En arribar al cim veim que està coronat per una antiga caseta i una vella antena, caiguda.
En aquest punt i conflueixen
tres parets de partió. Sa que ens interessa és la que davalla cap al Sud (
Palma Nova, Magalluf, Punta Ballena, on hi ha es trui), davallarem per la dreta
de la paret fins a la cota 167
m, on sa troba la cova. La boca no és fàcil de trobar,
està dins a una gran mata i coberta de vegetació, ens pot servir de referència
tres pins no gaire grans que té al costar, els cuals están plens de bosses de
procesionaria.
Una vegada localitzada entrem
a la boca o primera sala coberta i ja veim l’obertura o gatera per on em de
passar. Si lo teu són ses gateres estretes, aquesta cova és sa teva… Ah.. i
no oblidis dur granota, imprescindible si no vols quedar rebosat de pols com una croqueta.
Una vez en el interior nos
encontramos en una sala alveolar de colapso, siendo esta la de mayor desarrollo
de la cueva con
unas dimensiones de 5 x 12 x 2,5 m. La sala, tal como se
mencionó con anterioridad, fue acondicionada en tiempos
modernos. Los procesos reconstructivos que tanto abundan en otras zonas de la cueva en este lugar son prácticamente inexistentes
Galeria Baixa (Galería Baja).
Galería con forma de “L” de 2
x 8 m de
techo bajo que va estrechándose hasta hacerse intransitable en la zona final.
Parca
en formaciones es posible que fuera utilizada como lugar de enterramiento ya que en su lecho abundan restos de romero y otras plantas aromáticas.
Rampa de Sa Ceràmica (Rampa de la Cerámica).
Se trata de una rampa de
aproximadamente 30 % de inclinación que conecta la Sala de S’Entrada con las
galerías inferiores (
figura 6C ). Está compuesta por la
acumulación de piedras y restos cerámicos arrojados desde la Sala de S’Entrada
cuando
ésta fue acondicionada y, de
hecho, el acceso tuvo que ser desobstruido.
En este lugar se ha encontrado
cerámica prehistórica, árabe y otras de origen más moderno ( figura 5 A,D ). También se han
encontrado algunas
herramientas líticas conseguidas en el litoral ( figura 5B ) así como las
conchas de varias Gibbula,
moluscos gasterópodos de la
familia Trichidae ( figura 5C
).
Pas de Sa Pols (Paso del polvo).
En la parte más profunda de la
Rampa de Sa Cerámica y por el lado sur se encuentra esta sufrida y polvorienta
“gatera” de 4
m de longitud, que en algunos lugares de la misma no alcanza los 0,40 m de altura y que da continuidad a la cueva conectando con la Sala de ses Estalactites.
Sala de Ses Estalactites (Sala de las Estalactitas).
El encontrar esta sala de 5,5
x 6, 5 x 2,5 m
con orientación N-S fue una verdadera sorpresa, ya que no esperábamos que la
cueva tuviera continuidad
debido a que no aparecía en la topografía existente.
La presencia de dos
estalactitas de aproximadamente un metro de longitud colocadas en el suelo una
junto a la otra en la
entrada de esta sala que,
aunque no está exenta de procesos reconstructivos, carece de esta variedad de
espeleotemas, nos
permitía albergar la esperanza
de que la cueva aumentara su desarrollo.
Saleta dets Ossos
Nada más entrar en la Sala de
ses Estalactites, en lado derecho un estrecho agujero nos permite descender a
esta pequeña
sala de 3 x 4 m carente de mayor interés si
no fuera por los huesos encontrados de posiblemente un ejemplar caprino que
llego a este lugar y del que
no pudo salir.
Sala dets Forats (Sala de los Agujeros).
Al fondo de la Sala de Ses
Estalactites, en el lado derecho otro estrecho agujero nos permite descender a
la Sala dets Forats.
Se trata de una sala con
orientación N-S, y dimensiones 3 x 5 x 2 m.
Nos encontramos en una zona de
la cueva donde los procesos reconstructivos comienzan a ser abundantes.
Desde esta sala se puede
acceder al resto de la cueva bien por el Pas Llarg (Paso Largo) o por el Pas de
Sa Finestra (Paso
de la ventana).
El primero de ellos se
encuentra en la parte inferior izquierda de la sala y consiste en una gatera de
8 m de
longitud. La
extrema dureza del lecho, la presencia de formaciones de escasa altura y las limitaciones de movimiento, hacen de este paso un calvario a evitar.
El segundo de ellos se encuentra
en la parte derecha de la sala y consiste en una gatera algo elevada, de más de
2,0 m de
longitud y escasa altura,
custodiado por algunas finas columnas, que comunica con la Sala de
S’Estalagmita Trencada.
Sala de s’Estalagmita Trencada (Sala de la Estalagmita
Rota).
Una vez superado el Pas de sa
Finestra nos adentramos en una de las salas de mayor desarrollo ( figura 7 ) de
la cueva, con
unas dimensiones de 5 x 7 x 2 m y con orientación NE-SE. En
esta sala los procesos reconstructivos son abundantes, y han
dado lugar a un “bosque” de
estalagmita.
En la zona noroeste de la sala
destaca la existencia de un sumidero.
Sala des Gour Cremat (Sala del Gour Quemado).
Tras superar un pequeño paso
en el que se hace patente la alteración humana ya se observar una formación
cortada y tras
un breve destrepe nos
encontramos en la Sala des Gour Cremat.
Se trata de una sala de
orientación N-S, de dimensiones 3,5 x 6,5 x 2 m, llamada así debido al gour que alberga en
la zona
SO y que en parte se ocultaba
tras unas formaciones que fueron seccionadas. En el interior del gour aún se
encuentran
trozos de los fragmentos
rocosos picados así como restos de una hoguera y trozos de carbón.
Destaca la existencia de
algunas excéntricas de incuestionable belleza y, en su pared oeste, una pequeña
oquedad en la que
se pueden observar por debajo
los bloques de yeso de la Sala des Guix .
Sala des Guix (Sala del Yeso).
Sala de 4,5 x 2,5 x 2,5 m. Grata sorpresa fue
para nosotros el encontrar un bloque de guix (yeso) de considerable tamaño sin
recubrimiento cálcico aislado
en el centro de la sala en el que se pueden apreciar dos toberas
trasversalmente cortadas (
figura 6A ) y que la dio
nombre. Posiblemente se trate de los restos de un bloque mucho mayor que tras
un proceso disolutivo
pudo ser el causante de la
formación de la sala.
Sala des Plat (Sala del Plato).
Esta sala de 2,5 x 3 x 1 m alberga en su interior un
gran número de espeleotemas entre ellos un gour que ocupa gran parte
de la planta donde aún se
puede observar un pequeño plato. El acceso a la sala se puede hacer a través de
una pequeña
ventana desde las Sala des
Guix y desde la Sala de Sa Copa.
Sala de Sa Copa (Sala de la Copa).
Situada en la zona más
alejada, sobre la Sala des Guix, se puede acceder a ella desde dicha sala o
bien desde la Sala des
Plat. Sus dimensiones son 3 x 4 m. Un fragmento de columna
con forma de copa encontrado en ella dio origen a su nombre.
Destacan los colores rosas,
verdes y grises de su techo, debido a los afloramientos de la roca madre
(carniolas y dolomías)
en las que se ha desarrollado
la cavidad.
Sala de s’Escletxa (Sala de la Grieta).
La salida hacia el exterior se
puede hacer a través de esta sala de 4,5 x 6 m tomando como punto de partida la zona NE de
la
Sala des Guix. La sala se
caracteriza principalmente por una grieta central de más de 4 m de longitud desde cuyo
interior se
Circular: Si Temps total empleat: 7,26 h Recorregut total : 12,100 km Desnivell positiu: 692 m Altitud màxima: 907 m
Data: 12.1.2019
Pas de sa Cova – pas d’en Miquel – pas des Petit Pí – pas des Robust Marge – Mirador de na Torta.
Iniciam la ruta al carrer Xesc Forteza de la urbanització de s’Arxiduc, Valldemossa, al portell que dóna pas a la finca pública de Son Moragues pel camí dels cairats o de na Rupit.
Iniciam la ruta al carrer Xesc Forteza de la urbanització de s’Arxiduc, Valldemossa, al portell que dóna pas a la finca pública de Son Moragues pel camí dels cairats o de na Rupit.
Passarem per dues barreres metàl•liques per després deixar a la dreta un camí que duu a les cases de sa Coma, tot seguit passem per les restes de la caseta de la font de na Ropit. L’aigua d’aquesta font, en temps del rei Sanç, ja tenia fama de ser medicinal. Quan duim 1,9 km, arribem a una corba de 90º cap a la dreta, aquí deixam el camí per una altra que segueix recta. Ens topam amb una paret mitgera, la qual travessam i començam a pujar cap a l’esquerra, cap als Cairats.
A poc a poc anam guanyant altura per una coma que presenta una pujada gradual, sense complicacions.
En pocs minuts arribem a la petita balma que dóna nom al pas, tot seguit arribem al pas de sa Cova que superem amb una petita grimpada.
Trobarem instal•lat a la roca, una placa identificativa del Govern de les Illes, semble relacionat amb el Pla General de Defensa contra Incendis Forestals, que amb mal gust, i amb el sobrant de l’epoxi ( resina grisa) s’ha grabat les inicials «P.J.» segurament del personatge instal•lador que ha volgut quedar «immortalitzat».
En arribar a la part planera, conegut com es Pla des Cairats , un altiplà en aquest accidentat, vessant, girem Nord ( dreta) direcció a un pinar, per tot seguit iniciar (esquerra) una dura pujada per un terreny càrstic, amb la finalitat de fer cim al Puig dels Boixos de 907 m. Ho podríem fer per dins la torrentera, que és per on et duen ses fites, però avui farem per la seva dreta per caminar per les restes d’un antic camí de muntanya. Aquest camí està quasi desaparegut i només en trobem petits trams. Després d’aquesta dura pujada assolim el com del Puig dels Boixos de 907.
Fà vent gelat, així que no ens enredam, fem sa foto i comencem a davallar per enllaçar amb el camí de s’Arxiduc, girem esquerra, fins a arribar al pla de ses Aritges, on tornem a girar esquerra pel camí de ses Fontanelles. Un bell camí que passa per sa bassa de ses Fontanelles i el mirador de ses Basses, des d’on es domina la vall de Valldemossa. En arribar a un encreuament de camins i el de l’esquerra amb un cartell que indica cap a Valldemossa, noltros seguim recte fins al Mirador de Son Gual, també anomenat de sa Regata de les Onze. Seguim davallant i arribem al pas d’en Miquel. Aquest pas deu duu el nom del roter del pla des Pouet, Miquel Colom Estrades? (Possessions, camins i paisatges de l’Arxiduc, 2015). Prosseguim davallant fins al Pla des Pouet, amb la seva característica cisterna al centre, 687 m d’altitud. Prenem direcció SW, per davant una barraca utilitzada per guardar estris de feina. Continuem pel camí de la dreta amb na Torta a la nostra esquerra. Passarem per davant un coll de tords, on després el camí desapareix i es converteix amb un tirany quasi imperceptible, ens serviran unes petites marques vermelles i alguna fita. Passarem just devora una sitja ( esquerra), continuem i passem per la desviació als penya-segats que baixa al pas des Robust Marge, a 654 m d’altitud, però que no agafem ara, sinó que serà de tornada. Continuem fins a arribar a unes roques llises i planeres on s’inicia una lleugera davallada i a poc a poc ens anem acosta’n al penya-segat fins a arribar a l’inici del pas des Petit Pi, a 676 m d’altitud, on enduim una sorpresa perquè està equipat amb un passamà de corda i la rampa té uns escalons picats que faciliten enormement el seu pas. Tot seguit trobem una escala amb graons de pedra que seguim, aquest petit tirany volteja el murallo i ens acosta fins al pas des Robust Marge. En aquest punt podriem continuar davallant per un fort pendent i arribar a la cova de ses Dues Boques, però avui no toca, així que iniciem l’ascens pel pas des Robust Marge que ens situa a la part alta del penya-segat, i per on acabam de passar fa una estona. Continuem (dreta) direcció Sud/Sud-oest cap al mirador de na Torta 668 m, dit així a causa «d’una vella alzina que un temps allà hi havia i que diuen era torta». El mirador ha estat recentment reformat i s’hi ha instal•lat un gruixut cable d’acer que aguanta una enorme roca que cau plomada a la finca de baix i que segurament s’enduria part del mirador. Continuem pel camí de na Torta, una còmoda pista, fins a arribar al portell d’entrada al Pla des Pouet,a 687 m d’altitud. Quasi al final passem per la barrera amb la caseta des guarda, que sabia que passaríem perquè uns dies abans la nostra Associació els havia demanat permís. Continuem sense problema fins a arribar al carrer de les Oliveres, a Valldemossa, i ja per asfalt fins al punt de partida.
Circular: Si Temps total empleat: 3,30 Recorregut total : 8,68 Desnivell positiu: 302 m Altitud màxima: 420 m
Data: 5.1.2019
Puig de ses Bruixes
Serra de Galdent
Ens acostam fins a LLucmajor i d’aquí agafem la Ctra. Ma-5010 ( LLucmajor-Algaida), en arribar al Km 2,200, abandonem aquesta Ctra. i agafem el camí asfaltat de Son Saleta, on ja podem veure el nostre objectiu de la serra de Galdent. Continuarem fins al seu final, on arriba el Camí de Ferrutxelles ( esquerra i que no agafem), amb el Puig de s’Escolà a la nostra dreta. Noltros continuem recte pel camí que ve d’Algaida, Son Roig i s’Heretat, durant uns 50 m, i on podem aparcar el cotxe a sa vorera d’un alzinar, enfront de sa síquia de Randa.
Al poc de caminar passem per davant (dreta) les restes d’una antiga cimentera. Durant el camí podem veure a la Nostra esquerra el vessant SE del Puig de ses Bruixes
A 250 m d’ençà que’m deixant el cotxe, abandonem el camí, per agafar (esquerra) un tirany ben definit que ens portarà fins al Puig de ses Bruixes. Aquest tirany s’endinsa dins sa garriga ben espessa, en traspassar sa paret de partió dels termes d’Algaida i Llucmajor girarem S(esquerra), que en curta pujada ens situarà a dalt de la serralada, en arribar, agafem esquerra per la cresta fins a arribar al capdamunt del puig de ses Bruixes de 355 m. El seu cim és un autèntic mirador de 360° sobre el pla de migjorn, on val la pena quedar-s’hi una bona estona per gaudir de l’espectacle. També hi trobarem un petit betlem, un ancoratge químic per rapelar la cara més vertical i una petit mandala gravat a sa roca.
«La llegenda explica que el nom d’aquesta muntanya procedeix de les bruixes que habitaven en unes coves properes. Quan els carros circulaven als peus d’aquesta muntanya, els muls tenien gran dificultat per estirar-los, ja que les bruixes pujaven damunt els muls sense que les veiessin vistes i amb prou feines podien estirar. Els habitants d’aquest indret n’informaren el rei Jaume I el fet, el qual es va dirigir cap al puig de ses Bruixes amb dos capellans i un escolà. Es va enfilar amb la carrossa fins al pic i hi va plantar una creu. L’escolà, mentrestant, mort de por, es va situar en una muntanya veïna, que per això es diu el puig de s’Escolà. Des d’aleshores les bruixes no hi han tornat a aparèixer. (Llucmajor. Senderisme 08).»
Estem situats a l’extrem E de la serra de Galdent, una carena formada pel Puig de ses Bruixes o de na Santjoana o Puig Agut de 355 m, el Puig d’en Claret o d’en Rectoria de 378 m i el més gran Puig de Galdent o de son Roig de 420 m. Suposem que tenen tants de noms perquè fan partió de dos Termes Municipals i cadascu l’anomena diferent, i per la gran varietat de llegendes de la zona.
Ens posem en marxa per la carena que a poc a poc es va eixamplant. Travessam una sèrie de tancats de paret de pedra en sec. Uns metres abans d’arribar al cim d’enmig el d’en Claret, ens desviarem a l’esquerra en lleugera davallada ( sempre per tirany definit) per arribar a la bretxa coneguda com a Potada des Gegant.
Conta la llegenda que:
» va esser un gegant, que capllevava per allà, la duia molt d’un altre gegant de Cabrera.
Un dia s’apedregaven i se tiraven unes rocasses com un parei de carros envelats. Una d’elles va caure dins Son Julià i encara hi és, que fa feredat, de grossa. L’homo, com la tirava, féu tal estrai, que pega resquillada, sopega, i amb so dit petit d’es peu fér an aquella cresta: en botí un talabant ferest i quedà aquella osca, que per això se diu sa sopegada d’es gegant.
(Rondaies Mallorquines, T. XXIV, p. 64)»
Continuen la ruta que passa per damunt la pedrera de Galdent on avui en dia hi ha un famós restaurant. El darrer tram, abans d’assolir el cim, és de mitja-forTa pendent, primer arribem a un esplèndid mirador des d’on podem veure tot Palma. Continuem uns metres mes i arribem al cim del Puig de Galdent de 420 m.
Per davallar del cim tenim dues opcions i les dues acabem al mateix punt. Una agafa un tirany que s’inicia més al N, i l’altre que agafem s’inicia més al NE. Tornarem passar per la bretxa «Potada des Gegant» fins a arribar a l’encreuament del Puig d’en Claret, un puig quasi sense vistes per exuberant vegetació, on agafarem un altre tirany que en llarga davallada ens porta per dins un espès bosc d’ullastres, pins i carritxeres, fins a enllaçar amb el mateix camí del principi, el que ve d’Algaida, son Roig i s’Heretat. I d’aquí fins al cotxe.
En acabar, i per celebrar l’inici de temporada, ( avui va de gegants, bruixes, fades i dimonis) acabem a Cal Dimoni a menjar botifarrons i llengonisa torrats, caragols i fins i tot unes sopes mallorquines. No hem pogut començar millor.
Circular: No
Temps total empleat: 5,42 h
Recorregut total : 7,61 km
Desnivell positiu: 515 m
Altitud màxima: 609 m
Puig de son Nasi – Avenc d’en Nasi – Avenc des Coll de son Nasi, Petit – Puig de s’Alqueria.
El topònim de «Son Nassi», que realment s’ha d’escriure «Nasi», correspon al diminutiu d’Ignasi. I qui dóna nom al puig no és altre que Ignasi Garcia, propietari de la possessió de Son Nasi en el segle XVI. Ignasi Garcies va ser un dels capitans que assistiren els sollerics el dia de Sant Ponç de 1561, quan prop de dos mil pirates desembarcaren a Ses Puntes amb la intenció d’envair la vall de Sóller, saquejar-la i fer-se amb un bon botí d’or i esclaus.
Com s’excursió no acaba de ser circular, primer deixarem els cotxes al km 16 de la Ma-11, a la zona reservada vorera de sa carretera. Per després caminar per sa carretera direcció cap a Palma fins al km 14,600, on a la dreta comence un camí asfaltat, es el camí de sa Gubia, que agafem, als 150 m es desvia cap a la dreta, després ve una corba a l’esquerra i una recta que al seu final l’asfalt es transforma en camí de carro.
Després de travessar un portell amb barrera de ferro, el camí descriu un parell de revolts, tot enfilant-se per davall del puig de Son Nasi de 577 m. Es tracta d’un antic camí ben conservat al principi. Passarem per davant una primera barraca o caseta de garriguer, encara ben conservada i que guarda la foganya, estanteries, una escala, olles de fang, plats, etc., davant un forn fet mal bé per la caiguda d’un pi. Continuem caminant i arribem a una segona barraca, aquesta només aguanta les quatre parets i encara.
El camí en mitja/forta pujada avança per dins un comellar rocós, i a poc a poc el camí desapareix per continuar per un tirany, a vegades, poc definit, ens podran ajudar ses fites i els punts vermells.
Arribarem al coll de son Nasi, tancat per una paret de partió, on enmig hi ha un magnífic botador metàl•lic, que no podem evitar utilitzar. Com hem quedat darrere sa paret, és a dir a la part septentrional i hem de pujar al Puig de son Nasi de 577 mque tenim a la dreta, no ens queda més remei que continua (dreta) al costat de sa paret fins el final, on podrem creuar i passar a l’altre costat. Als pots metres ens trobem amb les dues boques de l’Avenc d’en Nasi, que supera sa vintena de metres i els once de planta, amb una amplitud màxima de quatre metres, ocupa una de ses boques una gran figuera. Realment és una sola entrada separada per un pont natural que la separa en dues entrades.
Uns metres més avall i aferrat a sa paret de partió trobem l’altre avenc, el des Coll de Son Nasi, Petit, de 16 metres de desnivell, amb dos pous diferenciats. Topografiat l’Octubre del 2007 es va detectar notable concentració de diòxid de carboni. Cal recordar que un primer nivell de diòxid representa apreciable molèstia respiratòria; el segon, franca dificultat amb primers esbufecs, etc.; el tercer, marejos o intensos batecs taquicàrdics amb eventual aparició de vòmits en algunes persones.
Una vegada visitats els dos avencs, continuem el fort ascens, a vegades ajudats per les mans, fins a assolir la carena final, a prop del cim. Les vistes des de dalt del puig de Son Nasi de 577 m són espectaculars. Al costat de Ponent, la Gúbia o el puig de s’Alqueria de 609 m i les cases de Muntanya, mentre que cap al nord podem veure el puig de Son Poc de 493 m als nostres peus i per darrere el Teix de 1.064 m, la serra d’Alfàbia de 1.067 m i la Comuna de Bunyola, amb el seu Penyal d’Honor de 813 m.
Iniciem el desecns fins el coll de son Nasi. Aquí tenim dues opcions; una primera agafar el tirany que s’inicia a la part Nord que en forta davallada ens enllaça fins al camí de sa Muntanya. Però com volem pujar al cim del Puig de s’Alqueria de 609 m, prenem l’altra opció, que és anar pujant paral•lels a la paret de partió (per la dreta), amb tendència obrir-nos a Nord fins a un pinar, per enllaçar amb el tirany que puja al cim del Puig de s’Alqueria. Arribarem a un botador metàl•lic i continuem fins al cim, coronat amb un punt geodèsic i un ampli mirador i un aixopluc, dedicat a D. Leandro Ximenis, cofundador de la Institució Foment de Turisme.
La tornada la fem pel llarg camí de sa Muntanya fins a arribar a la possessió de s’Alqueria d’Avall i d’aquí a l’aparcament on hem deixat els cotxes, on tanquem la volta d’avui.
Circular: Si
Temps total empleat: 7,04 h ( incluid aturades)
Recorregut total : 15,500 km
Desnivell positiu: 574 m
Altitud màxima: 466 m
Cova d’en Salvador – Cova dels Cavallers – Fonts ufanes de s’Alzina i de son Martí.
Iniciem la interessant ruta d’avui a la finca de Galatzó, concretament a l’aparcament que hi ha devora les cases de Ca l’Amo en Biel. Una vegada deixat el cotxe retrocedim fins a enllaçar ( esquerra) amb el camí que puja, direcció N, vorera al torrent de sa Mata. Es tracta d’un bell i antic camí que ens durà ràpidament fins al llogaret de Galilea. Continuem, doncs, en lleugera pujada pe raques espectacular indret, una zona plena de forns de calç. A poc a poc anem guanyant altitud. El camí no té pèrdua i és molt evident.
En arribar a dalt de tot, el camí continua i passa per devant un casa recent restaurada. Abans d’entrar girem N (esquerra) cap a sa Rota o sa Roteta, amb la pared a la nostra dreta i a poc a poc ens anem allunyant, passarem per devora dos llargueruts i solitaris pins, perdent una mica d’altitud per anar voltejant l’esperó i anar cercar la seva cara N, creuarem una pared de partió, girem lleugerament dreta per situar nos just d’avall de l’esperó i amb una petita desgrimpada ens situem davant la cova d’en Salvador. A l’Època talaiòtica i època romana es tenen poques dades, però segons sa comenta es varen trobar, en una de les sales, enterraments d’inhumació i restes ceràmics talaiòtics i romans. Aquesta cova és ja citada per en L.S. de Austria (1869/91) i a vegades referenciada com a cova d’en Sabater. Presenta un desnivell de 15 m, el diàmetre virtual en planta és de 34 m.
Una vegada visitada i explorada, retrocedim fins situar-nos novament davant les cases de recent restauració, continuem pel camí, que ara està formigonat i ens conduirà fins a la ctra, Ma-1032. Caminem uns 500 m per l’asfalt fins a arribar a Galilea, continuem uns 50 m fins a arribar al carrer de sa Roteta ( dreta) que agafem en lleugera davallada fins a arribar davant ses cases de Can Carles, assenyalades amb el número 1 de carrer. Aquí hem d’estar molt atents, perquè a la seva esquerra s’inicia en davallada l’estret i antic camí des Rafal que ens acostarà al pou des Rafal. Continuem (dreta) caminant pel camí des Rafal, ara asfaltat, i quan arribam enfront del número 16, sortim del camí (esquerra) i agafem el carrer Costa d’en Mandons en davallada. Continuarem fins a arribar a una casa en una corba i tot duna ens sortim per un antic i estret camí empedrat i que ja no deixarem. Aquest antiquíssim i preciós camí empedrat davalla fins al comellar ombrívol, per on passa el torrent des Grau.
Continuarem davallant fins a arribar a uns murs de pedra que pareixen de contenció, Idò en aquest precís punt, ens desviarem ( dreta) per anar fins a sa cova des Cavallers. “ L.S. de Austria cita la caverna en “Die Balearen… (1869/91)” la cova, encara que només té una sala, està dividida en una part baixa i una altra alta, en total té 30 m de llarg per 31,2 d’ampla i 2,3 d’altària mitjana.
Una vegada visitada sa cova, retrocedim i davallem fins a arribar al punt on hi ha els murs de contenció. Travessem la pared de pedra i continuem per una zona plana amb el torrent des Grau a la nostra esquerra. Hem entrat al terme de Calvià. En duu un centenar de metres escoltem renou d’aigua, rar perquè el torrent davalla eixut, ens acostem i ¡! Sorpresa! la font ufana està activa amb un cabdal important. Aquesta forma part de les fonts ufanes de son Marti, aquesta, concretament anomanada font ufana de s’Alzina, que brolla a uns 300 metres al nord de sa font Ufana de Son Martí però al vessant contrari, o sia a l’esquerra des torrent. Dit broll surt per un forat d’uns 0,30 x 0,30 metres irregular situat a uns 8 metres de sa vorera des torrent; un xaragall fa arribar s’aigua fins ell en el lloc on hi ha un pou natural amb una secció d’uns 1,30 x 0,80 metres i uns 2 de fondària.
Un increïble espectable ens fa aturar una bona estona.
Continuem pel tirany amb el torrent a la nostra esquerra i al cap d’uns 300 metres arribem a la segona font ufana de Son Martí, també molt activa, que alimenten el torrent que baixa alegre.
“A uns 1.200 metres cap a llevant de ses cases de Son Martí i al costat dret des torrent homònim brolla aquesta ufana.
Actualment una canonada de plàstic du s’aigua directa des broll a es safareig de vora ses cases on s’empra per regar i altres consums però antigament hi havia un conjunt hídric un poquet més complet.
Així ses coses, hem pogut observar una antiga canal de pedra que a uns 350 metres des broll creua es torrent per passar al costat esquerre on als 290 metres alimentava un gran safareig (28 x 6 x 1,70 metres exteriors) destinat a emmagatzemar aigua per moure és mecanisme d’un molí fariner. Es sobrant d’aigua des molí anava de cap al torrent a uns 12 metres de sa façana.
Des de s’esmentat safareig sortia una canal de pedra que a uns 270 metres torna a creuar es torrent per tal de tornar-se situar a l’inicial costat dret des torrent per arribar al cap de circular per una canal (0,30 x 0,30 m.) uns 105 metres fins a dipositar-la dins el segon safareig (13 x 5,5 x 1,60 m.) i per acabar anant per una canal aferrada a un marge fins a ses cases de Son Martí a uns 220 metres on alimenta uns abeuradors i pasteres.”
Continuem caminant i arribem a un primer camp llaurat recentment, per a després a un segon camp, amb marges a la dreta. Al final d’aquest camp sortim per la dreta i entrem dins sa garriga, localitzem una torrentera (esquerra) i iniciem l’ascens per la part esquerra de dita torrentera, per després anar a cercar un antiquíssim camí, utilitzat pels forners de calç, on podrem veure les restes d’un cotxe que no sé com a pogut arribar fins aquí, aviat arribem a la Ctra. Ma-1032 ( km 4,5)
Arribat a la ctra. continuem per ella (dreta) fins a arribar a una corba, amb unes grans roques que impedeixen aparcar els cotxes. Aquí s’inicia un comellar amb restes d’un altre antic camí que puja en ziga-zaga fins al N des pla dels Pins, ja en terres de Galatzó. Continuarem per aquest evident camí fins a davallar a la coma i enllaçar amb el camí de pujada que hem fet el matí. Ara només ens queda continuar fins a arribar al final, on tenim el cotxe.
Fonts i textes: Fonts de la Serra de Tramuntana i C.C.M. de J.A. Encinas
Circular: Si
Temps total empleat: 5,40 h
Recorregut total : 6,55 km
Desnivell positiu: 613 m
Altitud màxima: 1.071 m
Pas de sa Romana – Pas de na Perota – Morro de Cúber – Coll de sa Coma dets Ases – Puig de sa Font i la seva cara N
El lloc que hem triat avui constitueix un bon exemple d’aquesta pràctica i tenim la sort de comptar amb el relat del pastor de l’anegada finca de Cúber. Els costers del morro de Cúber es desplomen abruptament damunt el torrent d’Almadrà convertint-se en una barrera natural. Però a la cresta sobre el pas de sa Foradada hi ha un punt feble, superat el qual els animals es dispersaven pels amples costers que condueixen a la coma des Ases, ja dins es Tossals Verds. Per aquest motiu un dia els pagesos decidiren que era qüestió de barrar aquest pas. Però deixem que sigui el mateix pastor que ens expliqui les dificultats que trobaren:
…era penya i ses barres de fusta no s’hi podien clavar. Varen haver de fer forats a punta de manuella per clavar-hi ferros i a una romana vella la hi posaren i d’aquí ve es nom de pas de sa Romana.
Amb aquesta descripció de «toponímia de Mallorca» comencem la nostra ruta d’avui.
Iniciem la caminada des de l’entrada a l’embassament de Cúber, direcció cap Almadrà. Anam vorejant l’embassament amb el Morro i els cingles de na Perota a la nostra esquerra. Poc abans d’arribar a la presa prenem SE (esquerra), direcció cap Almadrà.
Abans de traspassar el calladet rocós observem una ampla canal que en forta pujada nord-est amb una alzina i una gran heura als penya-segats del Morro, per on hem de seguir, fins arriba a un petit marget de pedra. Just aquí farem un canvi de sentit cap al Sud, vorejant el penya-segat i per damunt la gran timba al torrent d’Almadrà, podrem veure alguna fletxeta vermella que seguirem, a poc a poc anirem girant E, fins a arribar al pas de sa Romana i que he descrit a l’encapçalament, estam a 780 m.
Continuarem ajudats de les mans que a poc a poc ens farà perda altitud per arribar a una ampla rosseguera, que creuarem i tot seguit iniciarem un fort ascens. Les fites ens ajudaran a orientar-nos. Ara estam en un territori molt rocós i de difícil avanç.
Aviat anirem deixant a la nostra esquena el torrent d’Almadrà, la serra d’Amos i el puig de sa Torreta, i ens trobarem a la nostra dreta la coma dels Ases, grimpa que et grimpa anem a situar-nos al capdamunt de la serralada. Una vegada a dalt podem gaudir dels dos vessants, el de la coma dels Ases i la vall de Cúber a la nostra esquerra.
Continuarem crestejant, passarem pel pas de na Perota, ho reconeixem perqué té una paret de pedra de part a part. Aquest pas ens serviria per descendir i arribar al camí asfaltat de Cúber, però el nostre objectiu es fer tota la serralada de Sud a Nord, pel que continuem fins fer el cim del morro de Cúber de 951 m. Continuem fins al cap caramull del segon cim de 966 m.
Ara ver una llarga davallada fins al coll dels Ases a 903 m. En arribar al coll passem a l’altre costat ( esquerra) de la paret i continuem Nord, als pocs metres arribem a un gran crull, ens fiquen a dins i continuem fins a la sortida que acaba amb un tancat de pedra que superem, Tornem a estar a la part NW de coma dels Ases.
Ens dirigim a una paret de pedra on al seu final (dreta) podrem iniciar l’ascens pel vessant W al puig de sa Font de 1.071 m on feim cim.
El descens del puig de sa Font ho feim pel vessant E fins al coll N de la coma dels Ases. En arribar al coll continuem, sense guanyar ni perdre altitud, per damunt els penya-segats, traspassarem una paret de pedra, i continuem fins a arribar on el terreny descendeix suaument girant N ( esquerra), amb el morro d’Almallutx a s’enfront nostra, i acabant fent un gir de 180° per situar-nos just davall del penya-segat, el mateix pel que fa a uns minuts anàvem per dalt.
Ara es tracta de continuar caminant aferrats a la paret fins a Arribar a un pas tancat amb una paret de pedra ( pas de sa paret de pedra?), continuem direcció SE, passarem per un caos de roques i per devora una creu metàl•lica. Continuem fins a arribar a la mateixa paret de pedra del principi quan començàvem a pujar al puig de sa Font.
Ara es tracta d’arribar al coll de sa Coma dels Ases i iniciar el descens cap a la font des Noguer, on tenim els cotxes. Donant així per acabada aquesta espectacular ruta.
Circular: Si
Temps total empleat:
Recorregut total : 8,35 km
Desnivell positiu: 587 m
Altitud màxima: 921 m
Forat de ses Moles ó L’Ull de Déu ó cova de ses Ortigues – cova de s’Ombra – pas des Puig – puig Caragoler de Femenia – Coveta des Rovell
Iniciem la ruta d’avui al kilòmetre 14,20 de la carretera Ma-10,concretament a l’entrada de les finques de Femenia Nou i Femenia Vell.
Feim ús del botador que hi ha a l’esquerra del portell i comencem a caminar per l’ampla pista. Després d’unes corbes passem per davant una gran bassa (dreta), després arribem a una amplia corba que gira dreta, doncs idò ens hem de fixar perquè de tornada sortirem per aquest punt, és fàcil de veure perquè té unes grans figueres.
Continuem caminant per la pista, travessem una barrereta, també amb botador de fusta, tot seguit passem per davant de la font de Femenia ( 541 m). Abans d’arribar a les cases de Femenia Vell, sortirem de la pista ( esquerra) per una àmplia drecera surtin després al mateix camí, però uns revolts més a munt. Més endavant passarem una barrera metàl•lica i continuem per aquest fantàstic camí que arriba al pla de s’Argilota que després enllaça de davallada amb l’antiquíssim camí empedrat de ses Voltetes de ses Marsesques, bé però això és una altra història. Tornem a lo nostro i seguim per la pista que passa per davant la font d’en Quelota (618 m),
Després d’una pujada mitjana assolim el coll Ciuró (677 m), enmig del puig de ses Moles (730 m) ( dreta) i el macís del puig Caragoler de Femenia (921 m) ( esquerra). Feim una aturadeta per contemplar la panoràmica que se’ns obri diferent i espectacular. Apareix un primer replà per on el camí continua ( que no agafem) direcció al pla de l’Argilota.
Noltros sortim del camí ( dreta) i ens enfilem pel coster esquerre de ses Moles seguint un tirany poc definit direcció N.
A lo lluny veim un petit colledet ( 709 m), fitat i amb una barra de ferro i a ell ens dirigim. Prosseguim encara per coster de ses Moles en lleugera davallada per un ampli comellar. Passarem per una dolina, on enmig hi ha un avenc – engollidor del que desconeixem el seu nom.
Prosseguim en la mateixa direcció just davall el penya-segat de ses Moles i arribem ( dreta) a la petita cova de s’Ombra, encara que la vista se’ns va cap a l’impressionant Forat del Puig de ses Moles ó Ull de Déu ó també cova de ses Ortigues, un espectacular túnel de 11,6 m de llarg per 5 m d’amplària i 3 m d’altitud.
En aquest lloc val la pena aturar-s’hi una bona estona per gaudir tant de les vistes properes com de les llunyanes d’aquesta meravellós territori nord.
En acabar de contemplar el paisatge, tornem enrere fins el coll Ciuró i continuem un centenar de metres direcció al pla de s’Argilota. En arribarar una corba on la roca del sol és totalment plana, deixam el camí per l’esquerra i enfilem amb pujada forta pel coster del Puig. Es tracta de localitzar un pas ( 752 m) per situar-nos a un petit altiplà o àmplia cornisa, per on continuarem esquerra, passarem per un petit caos de roques i continuem uns metres fins a arribar al pas des Puig ( 755 m) que superem amb una grimpada aprofitant uns «escalons» tallats a la roca i amb les preses per les mans. No s’ha de badar perquè una llegiscada en aquesta roca humida suposaria una caiguda segura. Superat el pas sense problemes continuem direcció SE. cap al cim, passant per l’avenc Femenia (830 m), de -120 m de fondària i una boca de 20 m de diàmetre.
En pocs minuts assolim el cim del Puig Caragoler de Femenia (922 m) des d’on podem gaudir d’aquest esplèndid dia a dalt d’una de les muntanyes més ben situades per admirar tota la costa Nord de l’illa.
En aver acabat iniciem el descens direcció a la Tossa de ses Banyes ( format per dos monticles idèntics) i abans d’arribar-hi girem E per anar a cercar una gran coma encapsada per una tanca de pared seca situada al pla des Cocó. Iniciem aquest fort descens, primer per terreny pedregós fins arribar a la Coveta des Rovell, una petita cova però carregada d’història, sobretot per la troballa de tres grans claus sarraïnes. Continuem el descens ara ja per terreny carritxer molt incòmode, deixant a la nostra esquerra el Puxet Rodò, amb curiosa forma vist des de dalt de cap d’elefant amb la seva trompa. Continuem davallant per arribar a un pinar, i per un portellet de pedra arribem a una marjades amb ametllers i figueres. Ara ja només queda arribar al camí de Femenia en el punt esmentat al començament de la descripció, acabant als cotxes.
Circular: Si
Temps total empleat: 4’03 h.
Recorregut total : 4,96 km
Desnivell positiu: 299 m
Altitud màxima: 368 m
Serra sos Sastres
Avui ens hem sortit de la nostra zona de confort que és la Serra de Tramuntana i ens hem traslladat a l’altra punta de Mallorca, a la Península des Llevant, per fer la Serra de sos Sastres, concretament on comença l’etapa núm. 1 del GR-222, la que va des Coll des Racó a Cala Estreta. Des del Coll des Racó l’itinerari s’endinsa en la finca pública de Sa Duia-És Racó seguint el curs del torrent de Ses Voltes, i que posteriorment desemboca en l’arenal de Cala Coca que dóna pas al litoral d’Artà, un dels quals es conserven en millor estat a l’illa.
«Alguns topònims duen com a determinant la paraula reial. Trobam així la síquia Reial, la camada Reial o el camí Reial. Llegim al llibre En defensa dels camins públics que els camins reials eren els de competència del rei. La procuració reial era la institució encarregada de gestionar el patrimoni del rei i per tant també dirimia els conflictes que succeïen en aquests camins, ja fos algun delicte que s’hi hagués comès o els pleits sorgits entre veïns dels camins.
Amb el temps aquests camins donaren lloc a la xarxa de camins veïnals i alguns es convertiren en carreteres. És rar que hagin mantengut la denominació i només coneixem casos a Algaida, Felanitx i Capdepera.
En aquest darrer municipi el nom designa un camí que fins i tot podria esser anterior a la fundació del poble, ocorreguda l’any 1300, i que comunicava les possessions -antigues alqueries- del nord del terme. El camí es bifurca de la carretera que ve d’Artà a l’altura de Sos Sastres (actual Golf de Capdepera) i continua per ses Set Cases i Son Guiscafrè. En aquest punt travessa un torrentó i segueix per Cutrí, Lloveta, Son Terrassa, Son Barbassa i sa Mesquida. Al mapa del cardenal Despuig podem observar com el camí finalitzava a la talaia de Son Jaumell, i potser ja ho feia abans de la conquesta cristiana.
Malgrat el seu innegable caràcter públic aquest camí ha estat privatitzat en una part important del seu traçat. Així dels sis quilòmetres que hi ha entre la carretera Ma-15 i la carretera de Cala Mesquida tan sols tres quilòmetres mantenen el seu ús públic. Es tracta de trams que connecten amb els camins que provenen del poble de Capdepera havent perdut la seva continuïtat original.
Però alguns dels trams abandonats mantenen el seu traçat i fins i tot les parets mitgeres fent d’aquest camí un bon candidat per a la recuperació del seu ús públic. Només cal que l’Ajuntament de Capdepera s’animi a iniciar el procés per recuperar el seu antic camí Reial.»
Casi res Fonts: Toponímia de Mallorca Llibre del Consell de Mallorca; «En defensa dels camins públics»
La serra de sos Sastres rep el nom de l’antiga possessió de sos Sastres. El primer que ens crida l’atenció és «sos», poc utilitzat. Es tracta de l’article determinat masculí i plural usat en el parlar salat exclusivament darrere la preposició amb. Exemple: Van anar-hi amb sos cotxes. També Adjectiu sos m. pl. forma plural de son el que intuïm que eren un grapat de cases les que formaven dita possessió ( ses cases de sos Sastres).
SOS SASTRES.– És molt habitual al territori mallorquí que s’hi hagin construït possessions de fora vila sobre talaiots, molts d’ells coberts per la vegetació. Una murada ciclòpia, típicament ovalada, del poblat de Sos Sastres de Capdepera, fou impunement destrossada en uns 20 metres. Hi va haver gent que digué que, per poder construir el camp de golf allà existent, les màquines excavadores varen arrasar l’indret i desaparegueren 60 metres quadrats d’habitacles. ¡! Pareix que tot ha estat permès a Mallorca!! i així ens va.
Canviem de tema; millor una llegenda de gegants o ciclops: » Podria ser cert que els ciclops, que fa tantíssims d’anys solcaven les nostres muntanyes, haguessin estat els autors d’aquelles murades de Sos Sastres. Diuen que el claper, devora el golf de Canyamel — per què serà que els dos camps de Capdepera dedicats a aquest esport tenen un talaiot ael seu costat? –, rep la denominació de «Claper d’es Gegant» perquè es veu que per allà, a aquelles navetes, hi solien romandre aquests personatges, de caire mitològic, de temperament horrible i funest.
Segons els entesos, tant el ciclops com els gegants eren bons artesans i formidables constructors, forts, caparruts i d’emocions brusques – devien ser molt «brusquers» – i, expliquen els experts en la matèria, que eren aquells desproporcionats homenots els que construïen les murades i les fortificacions, la qual cosa explicaria el dit més amunt sobre Sos Sastres, de la mateixa manera que la renouadissa dels volcans i els terratrèmols, que podria ser deguda a les mogudes de les operacions d’aquests gegants.
Els estudiosos no han pogut assegurar si és possible que hagin existit ciclops o gegants «gabellins», tota vegada que als voltants d’es Claper d’es Gegant es troba una gran profusió de garballó, molt antic, productor de la palma amb la qual, des de sempre, s’ha elaborat la llata, tan pròpia d’aquesta contrada del llevant mallorquí, a la qual, també, aquesta viatgera, trescadora, pertany amb residència a Porto Cristo, malgrat passar molt de temps per Canyamel.» Font: Ckapers: Gegants o Ciclops? Joana Gomila , «Trescadora»
RUTA:
Bé i dò ara que ja sabem on som i coneixem un poc més dit lloc, iniciem la ruta d’avui: El recorregut comença en el Coll des Racó, en el portell que dóna pas a la finca pública de Sa Duaia-És Racó, situat en el costat sud de la carretera que enllaça Artà amb Cala Coca. En el portell superior senyalitzat amb un cartell de «Mont Públic», s’inicia un camí que en mitja/forta pujada ens duu al cim de major elevació de la serra sos Sastres, el Puig des Racó de 386 m, per a després crestejar de sud-oest a nord-est fins al Puig Negre de 232 m.
En el cim des Puig des Racó hi ha una caseta destinada a la vigilància de focs forestals, anomada «es Racó».
Continuem per la carena que ens condueix en davallada fins al coll de ses Buines, el coneixerem perquè té un botador enmig, que salva el tancat de fil ferro inacabat i sense sentit. Aquesta serra limita els municipis de Capdepera i Artà, així que anem a vegades amb una cama dins Capdepera i Amb l’altre dins Artà.
Continuem la pujada pel coster de la dreta d’aquestes roques blanques fins a arribar al Puig de na Poloni de 363 m i assolir el seu cim. La següent elevació és la de n’Anguillonat de 316 m. Indret on hem pogut veure dos exemplars de serp de ferradura, de bona mida, un animal invasor i que cal erradicar com sigui.
Ara ve el tram més «complicat» pel seu terreny càrstic. Però només són uns metres.
Prosseguim i arribem a l’elevació de 353 m conegut com a Muntanya de Can Mir o Puig de ses Fites. Aquí i com a curiositat podem veure a les roques uns grans o bonys de color marró que semblen petites «cagarades».
Proseguim en davallada i arriben al coll de Sant Joan ( 251 m), per tornar a pujar fins al puig de n’Avenc de 296 m. Tornam a davallar fins al Coll de Castellàs ( 166 m), per finalment pujar al Puig Negre de 232 m, on aprofitem per contemplar les meravellosa vistes sobre la platja de sa Mesquida, sa Talaia de Sant Jaumell, Cala Ratjada i Capdepera i el seu far. També veim com una tempesta que està descarregant per damunt aquesta zona s’està apropant cap a noltros. No perdem temps i iniciem el descens direcció NW des del mateix cim, per una canal plena de carritxeres i arboceres. L’aigua ja ens ha arribat, continuem fins a arribar a un camí que és diu Bosque Red Elèctrica (?), tot seguit arribem a una cruïlla i agafem ( esquerra) el GR-222. Passem per un forn de calç acabat de restaurar. No ens podem aturar perquè segueix ploguen, continuem fins arribar a una altra cruïlla de camins i tornam a agafar esquerra per un portell amb barrera, Segueix ploguen, i el camí pareix una torrentera. Després d’uns minuts arribem a la barrera des coll des Racó, al punt de partida.
Ara, a fer uns piscolabis ( xandis, coca de trempó, cafetet, herbes…) a un bar d’Artà, des d’on veim ploure a les totes. Al cap d’hora i mitja afluixa de ploura i aprofitem per agafar el cotxe i tornar cap a Palma.
Circular: Si
Temps total empleat:
Recorregut total :
Desnivell positiu:
Altitud màxima: 516 m
Salt més alt: 20 m
Cordes utilitzades: 2 x 20 m
TORRENT DE SOLLERIC – Sector superior-
Avui ens hem juntat amb els nostres amics, Jaume, Toni, i Tomeu i hem compartir aquest dia torrenter.
Després de les darreres pluges intenses del darrers dies i sobre tot de la nit anterior ens dirigim al torrent de Coanegra, en arribar veim que el cabdal es alt/molt alt i baixa amb molta força, així que decidim canviar-lo pel torrent de Solleric, que també baixa molt crescut i en molta força, però es més curt i menys encaixonat.
Ens situem amb els cotxes al km 13 de la ctra de Alaró/Orient, on al costat de l’entrada a la finca hi ha lloc per aparcar dos cotxes. A l’altra part de la ctra, hi ha un botador metàl•lic que dóna accés a un tirany que transita en lleugera davallara i paral•lel al torrent Pregón, fins a arribar al seu tàlveg. El travessam i caminem en lleugera pujada i paral•lels al torrent que ara tenim a la dreta.
Anem avançant NE fins a trobar un antic camí que ens durà a un camp de marjades i a una caseta. Continuem davallant fins a trobar-nos amb el torrent Solleric. Quan tenim als nostres peus, iniciem la pujada pel seu costat esquerre fins a trobar un magnífic camí empedrat, que comunica les finques de Solleric i de Comasema, que transita per la zona anomenada es Barranc. La pujada per aquest camí és mitja-forta, passarem per davant unes coves ó balmes, la primera d’elles la cova de s’Esquerd d’unas quince metres de llar, després trobare,m la cova de s’Esquinç d’una decena de emtres de fons i d’uns 8 metrres d’ample, i finalment per la darrera cova s’Estage d’en Tomeu, mideix set metres de fons per dos metrres d¡amplària i tres i mig d’alçada, entrant a l’esquerra hi ha una epigrafía amb caràcters ben cuidats de pintura negre i perfectament legibles; «Bartolomé 1904», i d’aquí el seu nom. S’eguidament travessarem una barrera metàl•lica. Continuem pel camí i quan anem arribant a la part més alta passarem una altra barrera metàl•lica i un coll de tords. Continuem en lleuger descens per anar a cercar el tàlveg del torrent a una zona més planera. Ens posem els neoprens i a l’aigua s’ha dit.
La capçalera del torrent es troba a una cota de 516 m en el coll que separa la Mola de son Monserrat i la serra d’Amós, Ja en el tàlveg trobem el primer salt, amb placa a la dreta, de 12 m. més altres 3 m desgrimpables per l’esquerra, després de caminar uns 200 m. ens troben el segon salt de 10 m. equipat amb dues plaques. Després vé el salt més alt que fa 20 m, li deim el salt de sa Cova perquè té a 4 m de l’inici una cova de grans dimensions formada pel taponament d’una gran roca, Seguidament ve un altre salt important de 15 m. també equipat amb dues plaques. La resta de salts que queden abans d’arribar al pla de Solleric són tots desgrimpables.
En aquesta ocasió feim el tram nés vertical situar mal sector superior i deixam els sectors intermig i el final de menys interés esportiu, pel que sortim del tàlveg.
Circular: No
Temps total empleat: 5,50 h
Recorregut total : 4,96 km
Desnivell positiu: 264 m
Altitud máxima: 608 m
ELS CLOTS CARBONS I SES MONJOIES
(Des d’Es Bosc, pel Camí de la Barra, el Pas de S’Estaca, pasa des Petit Arbret, i el de Ca’n Termes)
Aquesta ruta figura a la meravellosa col•lecció Rutes Amagades de Mallorca d’en Jesús Garcia Pastor, d’on em tret la idea, atrait pel seu impressionat entorn i pel camí ancestral per on transita.
Iniciem la ruta a la corba del punt quilomètric 6,700 de la Ma-2121 ( Ctra de sa Calobra), zona d’es Bosc, però com la ruta d’avui no és circular, abans hem agut de deixar un cotxe a l’ermita de Sant Llorenç ( Coll de Sant Llorenç, de cala Tuent).
Des d’Es Bosc puja fins Els Clots Carbons pel Camí de la Barra, i des d’aquells altiplans on passa, per un tirany molt accidentat, a Sa Coma de Bini, i surt d’aquesta pel mateix llit del Torrent Gorg dels Diners (abans Torrent de Sa Coma Fosca) , en la bretxa de sortida del qual es troba el Pas de S’Estaca. Des d’allà s’orienta vers el Nord, seguint qualque cosa així com un caminoi, o sense, per a anar a davallar cap a la Cala Tuent i Ca’n Palou per un antiquíssim camí de ferradura que comença en aquelles altures en el Pas de Ca’n Termes. Més avall, ja a l’Oratori de Sant Llorenç,
Es tracta de localitzar l’antic camí de sa Barra. Al començament no es veu, està perdut i tapat per la vegetació, encara que no és massa difícil d’endevinar. El terreny és quasi intransitable, tapat de vegetació amb espines i blocs de roques, però a poc a poc anem guanyant altitud en direcció a una torreta elèctrica que ens serveix com a primer punt d’orientació i sortir d’aquest maleït terreny. Una vegada em passar per devora aquesta torreta ja podem veure una pared seca de partió, que traspassarem per la seva part més a l’esquerra, just per on té un curiós ressalt i és més alta.
Ara ja ens resulta fàcil localitzar aquest ancestral camí, que va salvant i escalant amb el seu serpenteig, el nostàlgic Camí de sa Barra, que en altre temps donava accés útil fins a les altures dels Clots Carbons i ses Monjoies, i que ara solament serveix per facilitar-nos als muntanyers una més fàcil escalada per aquelles abruptes zones, mostra el seu antiquíssim empedrat, que encara resisteix l’acció del temps.
Superada la cota, entrem en zona de dolines, conegudes amb el nom dels Clots Carbons, formats per un conjunt de tres dolines, situat en una zona intensament carstificada i d’un relleu enèrgic, compresa entre els Binis, el massís del puig Major, el coll de Sant Llorenç i la carretera de sa Calobra. Aquests clots científicament es denominen dolines, (Les dolines sovint es formen per esfondrament del sostre d’una cavitat subterrània, en aquest cas el seu origen està lligat a processos de dissolució superficial).
Destaquen, entre les dolines més representatives, les de la Muntanya de Moncaire, les de Bini Petit, Es Clots Carbons, les dolines de Sa Mitjania, les d’Es Castellots (Ses Parades i Clots Balladors), el conjunt de la Terra de Ses Olles (a les rodalies de Lluc) i les dolines de Femenia i de Mortitx. Les altituds en què es troben ubicades, incloent-hi els camps de lapiaz que les envolten, van des de 300 fins a 600 metres s.n.m., i tal vegada com a conseqüència del seu entorn climàtic i topogràfic molt paraescut mostren unes característiques geomorfològiques semblants.
Per damunt dels 600 metres d’altitud és necessari esmentar l’existència de petites dolines que apareixen a la part alta de les principals muntanyes, com succeeix amb Ses Clotades del Puig Major i amb les micro dolines de la Serra de Sa Rateta i del Massís des Massanella
Aquestes dolines tenen les següents superfícies; Els Clots Carbons 1 = 4.500 m², Els Clots Carbons 2 = 5.700 m², i els Clots Carbons 3 = 5.500 m².
La majoria de les dolines estan enrevoltades per extensions rocoses, quasi intransitables, modelades per lapiaz de grans dimensions, i precisament per això constitueixen petits reductes proveïts de sol, aïllats enmig d’un entorn aspre i àrid, en els que la vegetació aprofita per instalar-se.
Pel que fa a la intervenció humana, és facil detectar el gran impacte causat sobre les zones càrstiques de la Serra de Tramuntana i concretament sobre aquestes dolines. La reducció de la cobertura vegetal d’aquests indrets ha estat provocada, probablement, per una sobreexplotació dels recursos continguts originàriament en aquestes zones i que es desenvolupaven de manera natural. Tenint en compte les distintes evidències observades directament sobre el terreny, es poden distingir dues etapes en la utilització per part de I’home dels espais ocupats per les dolines i els seus voltants. En primer Lloc, l’existència d’un estrat arbori extremadament pobre a l’interior de les dolines, i pràcticament absent als seus voltants, fa pensar en una antiga desforestació generalitzada. Aquesta hipòtesi esta recolzada per la localització de rotlos de sitja, acompanyats d’altres petites construccions humanes en estat de runes, als redols més plans de certes dolines (Es Clots Carbons 2 i 3, Dolina 2 de Sa Mitjania).
Cal dir que arribat a la primera dolina ( Clot Carbò), hi cap l’alternativa de seguir un tirany, que pel mateix sector de Ses Monjoies, va a trobar-se, poc abans d’arribar al pas d’en Termes, amb el que des de sa Coma de Bini hem de seguir noltros fent el present circuit. Ambdues alternatives i sectors són molt interessants, i dignes d’esser intentats.
Noltros deixam enrere aquesta opció i continuem per aquesta zona tremenda càrstica direcció S, per arribar a la Coma de Bini. Per arribar-hi no ho farem per l’esquerra perquè ens faria fer una volta innecessària, sinó que hi davallarem de manera més directa, anant a cercar el pas format per una encletxa i coronat per un arbret al seu cap caramull. Li deim el pas del Petit Arbret, i que en qüestió de 5′ ens deixa al tàlveg del torrent del Gorg dels Diners (abans conegut com a Torrent de sa Coma Fosca), en el punthi ha un gegantesc pi (el més gran que he vist mai).
Una vegada en el tàlveg continuarem per ell (dreta), encara es veuen les conseqüències de les darreres fortíssimes pluges caigudes. Hem de continuar per dins el tàlveg fins a arribar a un salt d’uns 4 metres, que ens obliga sortir per la dreta gràcies al pas de s’Estaca, una petita cornisa en diagonal ascendent, senzilla però que ens obliga a utilitzar les mans.
Durant un bon tram anirem caminant per damunt el tall que forma aquest magnífic torrent, que obligarà a caminar «a salt de roca» per indrets molt accidentals i zones poc avinents, de difícil davallada, si no és per un punt determinat. El que fa tenir un bon sentit d’orientació, encara que ens ajudaran les fites que anirem trobant.
Ja em deixat enrere el Torrent i continuem i al mateis temps gaudint d’aquest impressionant paratge. Un primer pi solitari ens servirà de guia, més endavant trobarem un segon pi també solitari.
A lo lluny ja podem veure la Torre de sa Mola de Tuent, i una mica més a prop el coll de ses Mamelles on ens hem de dirigir.
Una vegada traspassat aquest coll, coincidim amb el tirany que ens arriba de la dreta i que ve des de el primer Clot Carbó com he explicat amb anterioritat.
Veurem una paret de partió i a ella ens dirigim. Em aquest punt val la pena auturarnos una estona per gaudir de les vistes; a la nostra dreta cau desplomat sa Canal d’en Termes, al seu fons, el llogueret de sa Calobra i el seu Port, que des d’aquesta perspectiva pareix un llac. Al vesant esquerra podem veure cala Tuent.
Després de contemplar tota aquesta immillorable bellesa, iniciem el descens pel Pas d’en Termes. És un vell camí de davallada que salva el pendís mitjançant uns quants revolts cap a Tuent prou accidentat i incòmode, i en part enrunat. Però camí a la- fi: un nostàlgic i venerad camí oblidat de la vella Mallorca muntanyenca i ancestral.
Ja trepitjant la nova carretera, ens dirigim a l’Oratori de Sant Llorenç, antiga esglèsia del segle XIV (any 1322, reformada amb l’actual aspecte l’any 1791, on al matí hem deixat un cotxe.
Zona aquesta interessant i atractiva volta, en les que la totalitat del paisatge, lluny i a recer de qualsevol intervenció massiva humana, és solemne, grandiós i net, i sense mica de mesquinesa.
Part del text extret de:
ENDINS, Nº 14-15. 1989. Palma. MORFOLOGIA I VEGETACIÓ D’UN GRUP DE DOLINES DE LA SERRA DE TRAMUNTANA (Mallorca).
RUTES AMAGADES DE MALLORCA, D’EN JESÚS GARCIA PASTOR
