Category Archives: Espeleologia

592. Cova de s’Ònix

Publicada en de

Data: 15.09.2018

Circular;
Temps total:
Desnivell:
Recorregut esportiu:
Material utilizat;
Dificultad;

 

 

cueva

Cova de s’Onix.

 

Descriuré tres cavitats situades a a la Marina de Llevant, a les rodalies de Portocristo (Manacor), i que es troben molt properes entre sí, localitzades totes elles en una àrea planera lleugerament enclotada que es troba devora les antigues cases de Ca n’Olesa, on avui en dia s’aixeca un establiment hoteler. Avui només hem visitat la cova de l’Ónix, deixant les altres per una altre ocasió. Entre les quals destaca la Cova de s’Ònix amb un desenvolupament superior als 600 m i una rica decoració d’espeleotemes. Aquesta cavitat fou explotada, durant la primera meitat del segle XX, per extreure’n les seves colades estalagmítiques com a pedra ornamental; en aquest sentit, amb materials d’aquesta localitat es bastí, el 1931, la tomba del cardenal Rafael Merry del Val y Zulueta-Wilcox (Londres, 10 d’octubre de 1865 – Ciutat del Vaticà, 26 de febrer de 1930) va ser un eclesiàstic i cardenal espanyol, titular de la Secretaria d’Estat de la Santa Seu de 1903 a 1914.personatge destacat que fou home de confiança del papa Pius X. L’espectacular tomba del cardenal Merry del Val, està feta amb dipòsits de calcita procedents del subsòl de Manacor –…”onyche maioricensi”… segons s’indica a una de les làpides situades sobre el sepulcre–, es pot visitar a la cripta de la basílica de Sant Pere, al Vaticà.

L’onix ornamental també el podem trobar molt més aprop i no tant enfora concretament l’hermita de Betlem a Artà. A la seva paret del lateral esquerra hi ha el sepulcre de Jaume Morei Andreu de Sant Martí construit amb aquesta gemma. I també están forrades las parets.

Trilogia;
Cova de s’Ònix –la Cova des Fumassos i el Pou des Fumassos

COVA DE S’ÒNIX

Sembla ser que la Cova de s’Ònix (la més important del conjunt) fou descoberta al voltant de l’any 1914 per Pere Caldentey, aleshores també descobridor i explorador de les turístiques Coves dels Hams.

Les tasques d’excavació i eixamplament de les galeries d’accés a la Cova de s’Ònix, caldria situar-les amb bastant seguretat entre el 1914 (l’any del seu descobriment) i el 1926, ja que en aquesta darrera data la cova apareix descrita amb la seva morfologia i aparença actual (FAURA Y SANS, 1926)

Aquesta important cova presenta dues boques obertes artificialment, o al manco molt retocades per l’activitat humana, situades al costat d’un vial de servei que discorre pel darrera de l’hotel Castell dels Hams

L’accés principal consisteix en una galeria artificial rectilínia, de direcció E-W i uns 50 m de llargada, que descendeix amb fort pendent fins a la cota -25 (punt f de la secció a-g); es troba dotada d’esglaons tot al llarg del seu costat dret, en el sentit del descens. En arribar a l’esmentat punt, la galeria sofreix una notable expansió volumètrica al temps que gira cap al S, fins connectar amb una altra galeria (també eixamplada artificialment) que s’obre a la seva paret oriental. Si agafem aquest passatge lateral, i després d’un recorregut planer, unes escaletes de pedra i un seguit de tiranys esglaonats ascendeixen per una cavitat amb notables expansions cap als costats, fins arribar a l’entrada secundària de la cova que es localitza a poc més d’una desena de metres de l’accés principal.

Tot el conjunt de galeries que han estat descrites fins ara són transitables amb comoditat per mor de les tasques realitzades per a l’aprofitament econòmic, consistent en l’extracció de pedra ornamental. De fet, gran part de les excavacions i trinxeres, que s’efectuaren en el seu moment, tallen les colades estalagmítiques objecte d’explotació en les sales més internes de la cova. Per tal de donar una idea de la magnitud de les tasques d’excavació efectuades, a les seccions de la topografia s’ha emprat un texturat per indicar la posición del paviment original de les cavitats naturals. Tornant de bell nou a l’entreforc de les dues galeries artificials, a la cota -28 m (punt d’), ens trobem als pocs metres una reixa de ferro que tanca el pas a un darrer tram de galeria, la qual desemboca en una sala àmplia (punt c) amb el paviment ocupat per potents colades estalagmítiques. En aquesta sala es localitza una mena de pedrera subterrània d’on es varen extreure voluminosos blocs de fals ònix, entre els quals es compten els utilitzats per bastir el sepulcre existent a la basílica de Sant Pere del Vaticà, abans citada. A partir de la pedrera subterrània, segueix un camí esglaonat que davalla ràpidament en direcció S fins arribar a la sala principal de la cova, on trobarem un llac d’aigües salabroses poc pregones. En el transcurs de la davallada al llac –a la cota -38 m–

El llac on hem anat a parar es troba compartimentat en dos àmbits principals per algunes zones de sostre baix. La seva part més interna es caracteritza per la presència d’una gran estalagmita rabassuda (veure secció a-b, xapada pels processos de solifluxió i reajustament mecànic .

La sala principal s’expandeix cap al SE i mostra una decoració exuberant d’espeleotemes de degoteig ; està proveïda d’algunes excavacions i adaptacions per tal de facilitar la visita. Arribant a l’extrem oriental de la sala, es localitza un darrer llac en un indret de sòtil bastant baix. El desenvolupament total de la cova assoleix la xifra aproximada de 600 m.

COVA DES FUMASSOS

Es localitza a tan sols 125 m de la Cova de s’Ònix, en direcció S. Presenta una obertura àmplia allargada en sentit NW-SE, amb unes dimensiones mitjanes en planta de 40 per 5 m. Cap a l’extrem SE de la boca es pot penetrar a dues cavitats descendents sense gaire rellevància, la més fonda de les quals assoleix la cota -15 m en un ambient força estret i d’incòmoda exploració (secció d-e-f). En direcció oposada –cap al NW– la boca de la cova configura una mena de trinxera a cel obert, queguanya ràpidament fondària fins arribar a un colze de gairebé 180º situat a -16 m de profunditat, on s’accedeix a un curt passatge de sòtil baix i terra relativament horitzontal (secció B-B’). A partir d’aquí s’inicia una rampa fortament descendent –fins uns 50º de pendent en alguns llocs– i amb una escassa separació entre el sòtil i el pis.

 

POU DES FUMASSOS

Sens dubte es troba molt a prop de la cova homònima, encara que no ha estat localitzat de bell nou des que se’n va fer la topografia l’any 1972.
Segons les dades recollides en el seu moment, un pouet vertical de 4,5 m de fondària dóna accés a una galeria que descendeix suaument en direcció SE. En arribar a una profunditat de -9 m (secció a-b-c), uns passos estrets permeten proseguir gairebé en la mateixa direcció, mitjançant un passatge que presenta un pendent lateral bastant acusat cap al S. La cavitat es fa impracticable a una cota aproximada de -19 m, després de tan sols 40 m de desenvolupament.

Fonts i texts: ENDINS, núm. 31. 2007. Mallorca.
ELS FENÒMENS ENDOCÀRSTICS DE LA ZONA DE CA N’OLESA: LA COVA DE S’ÒNIX I ALTRES CAVITATS VEÏNES (Manacor, Mallorca) per Joaquín GINÉS 1, 2, Joan J. FORNÓS 2, Miquel TRIAS 3, Àngel GINÉS 1, 4 i Gabriel SANTANDREU3.

veure fotos

585. Covota de sa Penya Roja

Publicada en de

 

Circular; Sí
Distància total recorreguda:
Temps total de l’actividat:
Recorregut:
Desnivell Positiu:
Desnivell Negatiu:
Altitut máxima;
Salt més alt;
Material; 1 x 40 m

 

 

 

Covota de sa Penya Roja.

 

Iniciem la ruta d’avui a l’aparcament del Santuari de la nostra Senyora de la Victòria. Encara que durant molt de temps el santuari fou conegut amb el nom Fra Diego.

La finca pública de la Victòria se situa en la península d’Alcúdia, també dita de la Victòria, que separa les badies de Pollença i d’Alcúdia. Les dimensions d’aquest territori són 7 quilòmetres de llargària per 4 d’amplària a la part més extensa. La finca té una superfície de 1.010 ha. Pel que fá la vegetació, és destacable el pinar que fa honor al topònim de cap Pinar, a l’extrem de la península, avui endia sa fet mal bé pels incendis forestals i les grans ventades de l’any 2001. La costa és rocosa i retallada en forma de penya-segats, amb alguna platjola com la de l’Illot i la de les Caletes a la banda de la badia de Pollença, i la del Coll Baix vora el cap de Menorca.

L’origen del santuari es pot situar a l’any 1403, encara que l’aspecte actual data de la segona meitat del s. XVII, quan habitava aquest indret l’ermità fra Diego Garciam .
L’any 1426 morí fra Diego, i posteriorment, hanidaren l’ermita fra Joan Coll i Gabriel pou, ja més tard a principis del segle XVI es relacionaren amb la Victòria els carmelitans d’Alcúdia, dirigits per fra Antoni d’Àvila.

Es curiós que per un document del notari Guillem Blanch datat dia 24 d’abril de 1417 sabem que fra Diego es dedicà a l’alquímia quan habitava el lloc actualment conegut com a santuari de la Victòria. El document en qüestió refereix que el dia esmentat anaren a la cel·la de fra Diego el lloctinent del Regne, Pelais Unis, el mestre cirugià Esteve Boyer i el notari. El motiu del viatge era recollir-hi aigua especial que en aquella ermita s’elaborava, a petició del reis catalono-aragonès Alfons el Magnànim. Hi trobaren tres ermitans, als quals demanaren que els mostrassin el lloc on Adoart de Bosia i fra Diego preparaven el preuat líquid. Un dels ermitans, fra Antoni de Xeya els mostrà un forn que estava dins una caseta situada vora la torre, on es trobaven dos alambics amb les respectives ampolles, dins les quals hi havia aigua producte de destil·lació. Interrogat l’ermità sobre l’ús del líquid, contestà que no ho sabia ben cert, perquè havia sentit a dir que era bo per guarir qualssevol malalties que fossin mortals. En resposta a una pregunta sobre quant de temps feia que l’alambic estava encès amb aquelles ampolles, contestà que en la passada festa de l’Àngel del Regne s’havien complert dos anys justs que estaven sobre el foc, constantment dia i nit. Quan fra Diego morí, el poble assaltà l’ermita a la recerca de l’or que, segons remors derivades de la fama d’alquimista, la gent pensava que hi trobarien.

(Resumit d G. Munar Oliver, 1964, Notes extretes de Rotger, 195: 1-9; de Ventayol Suau, 1928: II 37-53; i de Munar Oliver, 1964, Camins i paissatges, Gaspar valero i Marti, de Les Fonts ufanes, R. i J.J. de Olañeta Editors. )

Continuem, perquè encara estem per l’ermita. Del mateix aparcament s’inicia una pista forestal (passa junt al restaurant El mirador de la Victoria), arribem a una barrera basculant als 2′, després un desviament a l’esquerra duu al paratge de ses Tres Creus. L’indret s’anomena el Calvari, on segons la tradició un pastor anomenat Joan Boi, quan es retirava un dissabte va trobar, entorn de l’any 1300, la Mare-de-Déu, continuem pujant per la pista i als 15′ arribem a un pal indicador. En aquest punt abandonem ( esquerra) la pista i pujam uns escalons de pedra amb un arrambador de fusta. Aquest tirany es el que puja fins a la Penya des Migdia o la Penya Roja.

El cim de la Penya Roja compta amb una petita esplanada amb restes d’empedrat d’uns quatre metres de diàmetre i és un reducte fortificat que per les seves característiques arquitectòniques és únic en Balears. Va ser el matemàtic Joan Baptista Binimelis (1593) qui ho va projectar i es va construir en 1603 per ordre del virrei Ferran de Sanoguera. Un any després ja comptava amb una peça d’artilleria, encara que no va ser fins a 1630 quan es va col·locar el canó que ha arribat fins als nostres dies.

La senda no presenta fortes pendents. Als 25′ arribem a la primera construcció, es tracta del pas de sa Penya Roja, un pintoresc portal d’entrada a la fortificació. Aquest indret probablement és el punt més maco de tota la ruta. A l’altre vessant está equipat amb una enorme cadena que fa de passamans, trobem a continuació (3′) diversos restes d’edificacions (un forn de bala roja, un aljub i un porxo de talaiers). Cap a la dreta i en mitja pujada arribaríem al cim de la penya Roja, però noltros no hi anem, així que baixem (esquerra) fins a una petita murada que tancava un possible accés des del cap des Pinar, pel coll des Violar. Just davall a NE es situa la Covota de sa Penya Roja.

Traspassem el portal d’aquesta murada en estat ruïnós i delicat, i descendim per la dreta superant un escaló que ens situa a una rosseguera terrosa, i continuem descendint amb tendència cap a l’esquerra N. Es tracta d’arribar als primers pins on hi ha un tirany lleugerament marcat que baixa vorejant les parets rocoses on girem esquerra (N).

Continuem vorejant fins a arribar a un coll, on girarem novament 45º i aferrats a la paret rocosa continuarem uns metres fins a veure la gran boca del coval totalment orientada a N.

Es tracta d’una de ses coves de més desenvolupament amb els seus 703 m de recorregut horitzontal i 104 m de fondària, encara que el desnivell interior es de 138,60 m.
A través del pou des Vell de 25 m de fondària s’assoleix la màxima fondària de la cavitat, 104 m.

Només entrar ja intuïm que quedarem rebosats de pols i així va a ser, la Cambra de sa Pols, el seu nom ho diu tot.

Amb el seu ampli recorregut ens podríem passar dies per veure tot, per tant haurem de tornar-hi.

Cal destacar la sala dets Ossos, de més de 80 m de diàmetre, situada a 34,60 m per damunt el nivell de l’entrada i la sala de ses Arrels que si accedeix pel pas des Berenar, una paret de 6 m d’altària, També ens crida l’atenció els llargs laminadors descendents i de forts desnivells, en els que hem posat corda de 40 m per davallar-hi.

El temps passa volant i ja és hora de sortir, així que recollim tot i ens encaminem cap a la sortida, per després anar a fer un capfico a sa caleta de s’Illot on ens esperen els altres companys. Per després fer una aturada per reposar líquids amb unes chandis ben fresques.

 

 

veure fotosyoutube75wikiloc75

583. Cova de sa Piqueta i Cova de Cala Falcó

Publicada en de

Distancia total recorrida: 6.3 km.
Tiempo total de la actividad: 6.30 h. ( 4.30h visita y recorrido interior de cuevas.)
Desnivel Positivo: 156 m
Desnivel Negativo: 108 m.
Desnivel interior cueva Sa piqueta -36m ( llevar coordino de 40 m, para descender, por seguridad.)

cueva

Cova de sa Piqueta i Cova de Cala Falcó.

Iniciem la ruta d’avui  per Manacor, concretament a s’Estany d’en Mas, conegut turisticament com a cala Romàntica. Aquesta és una de les zones amb més coves de Mallorca. A la zona de Can Frasquet i Cala Varques s’hi localitzen més de  16 cavitats de certa importància més altres avencs i coves  de menys relevància : la cova del Pirata, la del Pont, la dels Xots, de la Piqueta, de la Clova Rodona, les Balmes Pelades, la dels Llimacs, la del Moro, la de Cala Falcó, la dels Coloms I, la dels Coloms II, la cova marina del Pont, la de Cala Varques A, la B i la C, i l’avenc del Camp del Pou.

COVA DE SA PIQUETA

La cova de sa Piqueta forma part del Sistema Pirata, que inclou la Cova des Pont, Cova de sa Piqueta, la cova dels Xots, que se comuniquen subacuaticament.
Les noves exploracions subaquàtiques han aconseguit connectar les coves del Pirata i la cova del Pont amb la cova de sa Piqueta. També s’han descobert altres galeries i sales importants que situen el recorregut actual en 3020 m, dels quals 1190 m són subaquàtics. L’àrea ocupada per la superfície dels llacs s’estima en 5000 m2 . La penetració lineal del sistema de coves, perpendicular a la línia de costa, és d’uns 700 m .

La distància màxima en línia recta que separa els extrems entre la cova de sa Piqueta i les coves del Pirata és de 512 m.

En realitat és una gran sala, de 140 m de longitud i amplada màxima que supera els 70 m, escindida per columnes, massissos estalagmítics i blocs que li confereixen una gran complexitat topogràfica. La caverna es divideix en dues porcions ben diferenciades, que s’estenen en direccions N i S, amb pendents descendents oposats. Presenta diversos llacs a les cotes situades per davall del nivell freàtic, a -32 m respecte de la boca d’entrada. La zona N, de major pendís, disposa d’abundants acumulacions de blocs i espeleotemes i el sostre assoleix els 7 m d’alçada. La zona S, de coster menys acusat, és de majors dimensions i ornamentació. Són ben notables els imponents massissos estalagmítics i les columnes que engalanen bona part de l’estança. La major part dels marges meridionals de la sala estan flanquejats pels llacs que no presenten continuacions importants (Fig. 1). El recorregut de la cova és d’aproximadament uns 800 m (GINÉS i GINÉS, 1976).
Hi ha 13 llacs principals a més d’altres molts de marginals que suposen una superfície total estimada de 5000 m2. El desnivell màxim entre la boca superior (+ 36 m) i la fondària màxima sota les aigües (-11 m) és de 47 m. Encara que avui no varem poder gaudir de la plenatid dels llacs perquerè es trobaban en un nivell bastant baix.

Destaca el El llac Gran de les coves del Pirata que va ésser el primer on es va realitzar una immersió l’any 1972 per part d’espeleòlegs catalans y el llac Ras encara de mes bellesa. Que forma part de la Galeria subaquàtica de més de 100 m de longitud, uns 20 m d’amplària i 4 m de fondària: Pas entre formacions al llac Ras, que ha permès descobrir una nova galeria sota les aigües que finalitza poc abans d’apropar-se a la dolina on s’obre la cova des Xots . És una de les zones més decorades de la cavitat, amb la peculiaritat que les formacions són de colors molt foscos, exceptuant les estalactites situades a la zona superior que presenten un color totalment blanc. El trespol planer de gran part de la galeria està recobert de polígons de retracció dels sediments argilosos.

Sa Cova des Pirata i sa Cova des Pont eren conegudes des d’antic, això podria quedar corroborat per un grafit trobat a la Rotonda de los Monuments en el que apareix la data 1614; però no fou fins el magne aconteixement de la fira del 1897 que foren habilitades per a la visita turística.

El topònim de la cavitat al•ludeix a una llegenda que fa referència a un famós pirata ferit que trobà refugi en aquesta cova, tot esperant de poder-se reunir amb els seus companys. Segons informacions d’en Toni Pascual, les persones de molta edat de Manacor coneixen la cavitat amb el nom de cova de ses Vistes. Segons deiu el Corpus cavernario mayoricense. De J.A. Encinas

Veure més informació aquí:

http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/endins/index/assoc/Endins_2/006v29p0/25.dir/Endins_2006v29p025.pdf

http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/endins/index/assoc/Endins_2/006v29p0/65.dir/Endins_2006v29p065.pdf

A l’abril del 2017 va ser famós el rescant del magnific espeleobussejedor Xisco Gràcia i del que podeu veure un petit reportatge a:
Rescate Cova de sa Piqueta abril 2017

COVA DE CALA FALCÓ

Se situa al costat NE de la mateixa platja de la cala, sota una balma de 10 m d’ample per 2,8 d’alt.

Presenta els baixos inundats a nivell del mar, formant el llac Major al que haurem accedit pel seu costat esquerre. Creuem el llac pel seu costat esquerre i accedim a una altra sala enorme sense formacions. Prosseguim avançant i entrem a una altra sala amb un altre llac menor.

52 m de Longitud
30 d’amplitud
10 m de desnivell.

Nota. La major part d’ aquesta informació s’ha tret de la revista ENDINS, núm. 29. 2006, ENDINS, no 24.2001 i del Corpus cavernario mayoricense de J.A. Encinas.

veure fotoswikiloc75

578. Cova du Boc i Cova Morella

Publicada en de

Circular: Sí
Distancia total Recorrida: 2,93 Km
Total Tiempo Actividad: 4,30 h.
Altura máxima; 505 m

 578. Cova o forat du Boc i cova Morella.

Comencem el recorregut d’avui pel camí de can Bosc, que arranca vora l’oratori del Roser Vell, situat a l’entrada de Pollença a prop de la ctra Ma-2200.

Continuarem amb el cotxe pel camí de can Bosc fins a arribar a la cota 180 m, on a una corba hi ha una esplanada amb una olivera al mig on podrem deixar el cotxe.

Continuem caminant per l’asfalt en lleugera pujada durant uns 300 m, fins a arribar al tàlveg d’un torrentet, on a l’esquerra hi ha una barrera oberta, la passem, i deixam a la nostra dreta la font de mina de l’Alzinar , travessem el tàlveg (esquerra) per anar  agafar un antic camí de muntanya. El camí s’endinsa per aquest espès alzinar en ziga-zagues al mateix temps que anem guanyant altitud de forma escalonada, i acostant-se a la base dels penyals dels cingles de Sant Francesc.

En arribar a la part alta del contrafort ens podrem desviar cap a l’esquerra per anar a una cornisa que fa d’indescriptible mirador cap a la vall de Colonya, Pollença i la seva Badia i tot el que la vista ens permet, cal dir que es tracta d’un pas de caçadors delicat que ens du a un coll de tords en un lloc inversemblant. La davallada per arribar-hi no te desperdici, però gràcis a un fil de ferro i un tub ficat a la roca ens permet superar-ho. Després em de tornar perquè no hi veim sortida. Tornem al punt ho ens havíem desviat per veure el mirador i prosseguim la pujada, aviat trobem una balma que serveix de refugi al ramat, tot seguit una maroma que fa de passamans per superar una placa, a l’esquerra duu a un altre coll de tords, noltros prosseguim pujant recte/dreta fins sortir a una zona més ampla i aclarida d’alzines on girem W, deixam enrere un pitó rocós. Continuem per un camp de càrritx i roques, tot aquest tram està fitat. En dirigim E sota la Tossa del Llamp ( 594 m), on s’obri (esquerra) un petit forat (1 x 1,70 m) que dóna entrada a la cova o forat  du Boc . Cal dir que aquesta cova ens ha sorprés per la quantitat de formacions de tot tipus que té. «nada más entrar , enseguida se abre ante nosotros una cueva barroca cargada de adornos que nos deslumbra por su belleza. « així ho descriu José Bermejo a Mallorcaverde.es. Destacaria les grans banderoles a la part mes inferior i les rels que pengen dels sòtils i les que surten de les parets, sala darrera sala. Un recorregut aconsellable es el laberint a la zona de l’esquerra amb infinitat d` estagmites i altres formacions. A l’estar immers en tanta creativitat el temps es transforma amb una altra dimensió, fins que mires el rellotge i tornes a la punyetera realitat i has de sortir.

Amb els seus 322 m de recorregut i segons la revista Endins, núm. 33, 2009, RECULL DE LES CAVITATS DE MAJOR RECORREGUT I MAJOR FONDÀRIA DE LES BALEARS, està en el lloc número 61 de més recorregut.

A una trentena de metres més a dalt es troba la gran boca que dóna entrada a la Cova Morella ( 505 m). Ja a l’entrada i penjat d’una heura podem veure un cartell que ens indica la prohibició d’entrar, que es tracta d’una cova Z.E.C., i de la normativa que ho regula Decret 14/2015. Per lo vist, no fa molt hi avia una gran colònia de rates-pinyades, però els insecticidas de forma generalitzada els va minvar. » Tampoco los voluntaristas esfuerzos proteccionistas consiguieron algo efectivo al respecto, al partir de intereses y planteos teóricos que suelen obtener el efecto contrario al necesario. Por otro lado el blindar el acceso a las cuevas se comprueba simple coartada útil  a obtener jugosas subvenciones de dinero público y mantener al margen a otros investigadores del mismo ámbito de competencias…»  (CVM, 2014).

La cova consta de dues sales diferenciades, la superior i la inferior, la primera de 53 m de diámetre i 114 m de longitud igual que la inferior, amb un desnivell total d’uns -45 m. Si se vol davallar a la sala inferior es aconsellable fer-ho rapelant amb una corda de 40 m.

Las aguas del lapiaz exterior discurren por la empinada rampa, con motivo de intensas precipitaciones, generando esporádica laguna en el fondo y acabando por drenarla en profundidad. […] Consta de dos ámbitos consecutivos: uno de planta oblonga con 53 metros de diámetro y otro casi triangular. Ambos alcanzan los 114 de longitud y en el rincón donde estalagtmitizado recipiente recoge el intenso goteo estalactítico la amplitud es de 52, resultando el desnivel de medio centenar [de metres…]». (J. A. Encinas, 1972/94).

A la part intermitja destaca la Font Cova Morella  amb un cosí de test en terra col·locat de manera estratègica per recollir s’aigua que cau des sòtil per un degotís. Per lo vist n’hi avi dos, però avui en dia només en queda un.

Quant a l’etimologia del nom de la cova Morella o cova de na Morella (Arxiduc): «El libro real del reparto cristiano de Mallorca (1232) se refiere a los alrededores como Zamoreia, seguramente en el sentido de elevado riscal (sumayriyya) y de donde el sa-moreïa con artículo salado y significado de ‘la almora’. La lindería intervecinal de la singular peña bajo la cual está la caverna ( CCM, 2014).

El retorn ho feim desfent les passes fetes a l’inici.

veure fotoswikiloc75youtube75

576. Cova dels Coloms i Polvori de na Beiana

Publicada en de

Circular: Sí
Distancia total Recorrida: 3,83 km
Total Tiempo Actividad: 2,40 h
Altitud mínima: 156 m
Altura máxima; 356 m
Profunditat máxima: -55 m

 576. Cova dels Coloms o de na Burguesa i Polvorí de na Beiana.

Avui ens endinsarem a la Cova dels Coloms o també Cova de na Burguesa o també Cova de na Beiana i visitarem les que varen ser les instal·lacions militars del polvorí de na Beiana, a la Serra de na Burguesa ( Calvià ).

Aquesta cova, com moltes altres, té diversos noms; en J. Mascaró la denomina en 1995 com a Cova de na Burguesa. En Joaquim. Montoriol i Pou, gran innovador geoespeleológic, la publica en 1963 i li diu cova des Coloms.

Després visitarem un dels indrets menys coneguts, el polvorí de na Beiana, unes construccions militars d’alt valor arquitectònic.

Un projecte signat pel capità d’enginyers Ricardo Echevarria i per l’enginyer comandant Taix és aprovat definitivament el 15 de febrer de 1906 i ratificat per Reial Ordre de 21 d’abril de 1906. Es construeixen unes instal·lacions dotades de tres magatzems separats amb una capacitat cadascun entre 80 i 100 tones de pólvora. Dos d’ells seran soterrats i l’altre situat a l’interior d’una excavació. Es dotarà a les instal·lacions d’un cos de guàrdia amb una capacitat per a vint homes. Al peu de cada magatzem s’hi bastí una garita de guàrdia i control i uns molls de càrrega. S’acabà de construir i entrà en funcionament el 3 d’agost de 1911.

El polvorí deixà de tenir utilitat per a l’exèrcit sotmès a una forta reorganització gairebé cent anys després de la seva inauguració. L’any 2005 els terrenys foren desafectats i subhastats per part del ministeri de Defensa.

Actualment i Urbanísticament la zona consta d’un grau màxim de protecció. Els terrenys varen ser desafectats i venuts a la immobiliària Kühn&Partner fa anys, segons informacions aparegudes als diaris. Per la qual cosa sembla que el destí futur de l’antic polvorí de na Beiana és el de convertir-se en un establiment hoteler a l’estil del fortí del cap Enderrocat o tal vegada en residència d’un magnat gelós de la seva intimitat a l’estil de la Fortalesa de Pollença.

El nom sembla ser la feminització del malnom Beia, tan comú a Mallorca. Hem vist altres vegades aquest recurs tan habitual per fer referència a diversos accidents geogràfics.

Continuem:

Pujam fins al mirador de la serra de na Buguesa o de Porto Pi com es coneixia abans, l’indret anomenat antigament el puig del Caragol de Beiana. On l’any 1924 l’urbanista Bernat Calvet donà 10.000 m² de terreny per construir el monument dedicat a Nostra Senyora de la Pau. Les obres no es realitzaren, però l’any 1940 s’hi bastí una capelleta dedicada a l’Immaculat Cor de Maria i una petita creu. L’actual configuració prové de l’any 1967, quan s’hi aixecà una voluminosa peanya de ciment armat, de 22 m d’alçada. L’escultura de Nostra Senyora de la Pau data de 1985 i és obra de Joan Ginard -Sarasate-.

Aquesta serra fou, fins a principi del segle XX un conegut lloc de pastoreix d’estiu pel remat de la zona, d’aquí el nom que rep el coll dels Pastors. I ja més recentment recordem el trist succés i negre de principis dels anys noranta, quan la serra fou objecte de l’especulació urbanística i fou víctima d’un gran incendi provocat que va destruir la vertent més septentrional.

Caminarem per la pista durant exactament 1 km en lleugera pujada, fins a arribar a una corba de 90°, punt clau, ja que serà el punt inicial i final, on l’abandonarem i agafarem un tirany N ( dreta), per aquest mateix tirany tornarem més tard, però estarem atents perquè només a uns 10/12 m de dita corba abandonarem el tirany ( dreta), per agafar un altre tirany menys evident, que en mitja i a vegades forta davallada ens durà a un petit comellar o torrentera molt brut de vegetació i que fa mal avançar que seguirem fins que un gran salt ens talla el pas. Esteim al capdamunt del polvorí de na Beiana. En aquest punt remuntarem uns metres per la seva esquerra, i ens situarem a una àmplia cornisa, i cercarem un petit forat situat sobre la boca principal de la cova.

Accedim a la cova per aquest foradi i entrem a la sala Central, el primer que ens crida l’atenció és que no és fosc gràcies a l’entrada de la claredat de l’exterior a través de la boca principal i la sala dels Blocs al nivell inferior.

Ara ens toca recorre la cova per totes les seves sales i regates; un recorregut prou interessant i entretengut, començant per la sales Central, de les Estàtues, de les Columnes, dels Quiròpters, ses saletes dels Grafitis i de l’Eco, per sortir finalment per la galeria de l’Argila, que d’argila no te  res però de pols no te l’acabes. Superarem el pas de s’Escaleta encara amb restes de s’escaleta  de fusta, seguirem per una gatera i finalment sortirem a l’exterior per un altre foradí parescut al que hem fet servir per entrar. Tal vegada el tram més «complicat» sigui l’accés Rampa de les Columnes, vertical amb pocs agafatais i bastant relliscós.

Dins la cova podem trobar alguns grafitis prou antics fets pels mateixos soldats i per desgràcia alguns més recents de gent que necesita deixar la seva cagada per tot on va, com un d’un tal «Pascual».

Igual que la Cova d’en Domingo, la cova des Coloms, fou visitada durant molt de temps pels soldats del polvorí de Beiana, deixant en ella gran quantitat de grafitis, i qualque altre petròglif. El grafiti més antic detectat correspon a l’any 1920 i el seu responsable es J. Pérez. Un altre d’en Ramón Pallares, coincideix amb el fi de la guerra civil espanyola.

Altres transcripcions:
– 1969, El cabo Grandoso. – Bauza … Ribera, Pagés Ribera 23-9-1935.
– Cabo Juan Ramón Artillería 13-08-30 Muro.
– 13-08-30Artillero, de Felanitx, Rafael García.
– J.A.B. 2 de C.R.T. 6-6-64 Bayana. -Artillero M. Morey Vaquer 10-12-59 Bayana.
– Los artilleros de bayana, 26-11-43, G.P.; M.P.; F.M.; R. O.
– Los artilleros de ultramar, quincena del año 1921, Juan Forti.
– Los tres artilleros de cuota. Guillermo Martorell 1926, Joaquin Tous Rovira, (el tercer nombre es inteligible).
– Miguel Borras, 5-6-1923.
– Los dos artilleros Juan Figueras y Juan Ramón … en fecha 14-10-45.
– Juan Soli Mujal, 14-10-45. – 21 de mayo, Ramón Pallares 1939.
– 1939 Ramón (el apellido es difícil de precisar).
– Juan Vera, 1937

En acabar aprofitem per menjar a l’ombra de la gran balma. Després iniciem la davallada per anar a cercar l’entrada de la sala dels Blocs i la Galeria Artificial que té un recorregut de 40 m. Segons sembla ser, la galeria es va construir per extreure el gúa de la cavitat (MONTORIOL1963).
La sala dels Blocs, té una dimensió de 35 x 40 m i una altura de 27 m fins al seu sostre i, arribant als 38 m fins al sostre de la cavitat de la sala Central. És un enfonsament i buidatge de la cavitat, predominant la morfologia clàstica, que ha quedat al descobert. Gràcies a això, la sala Central és il·luminada per la llum natural.

En acabar anem a cercar un antic tancat amb estaques de ferro i fil ferro de pues ( avui en dia no representa cap dificultat) que ens servirà de guia per davallar fins al camí des Caragol que ens durà per dins el complex militar de Beiana, on podrem veure les excel·lents construccions dels polvorins i les torretes de vigilància.

Continuem fins al final on es troba la Cantina i tot duna ens ve al cap unes fresques chandis….., després i al seu costat s’inicia un camí molt envaït per la vegetació, per això a vegades pareix més un tirany que un camí, que transcorre per dins el torrent/barranc del Mal Pas, passarem per devora un forn de calç, el camí avança en lleugera pujada, en arribar a un encreuament, no agafarem el de la dreta que ens duria a prop del Coll dels Pastors,  sinó que continuarem pel de l’esquerra ( recte), a mesura que anem guanyant altitud anirem ampliant les meravelloses vistes sobre Palma, continuem sense abandonar el camí fins  arribar a dalt de tot, a la pista on hem començat avui mati i  que he comentat a l’inici.

Hem consultat les següents fonts:
BERMEJO, J., LÓPEZ, B., MINGUILLÓN, R., MATEU, T. y HERRÁEZ, G., 2014.Grafitis y petroglifos en las cuevas de Mallorca. : 64-73. Grupo de Espeleología de Villacarrillo, G.E.V. (ed.) Gota a gota nº 4 64-73. Grupo de Espeleología de Villacarrillo, G.E.V. (ed.)

TOPONIMADEMALLORCA.NET

MINGUILLÓN, R. y GARCÍA, P., 2016. Cova dels Coloms, Serra de Na Burguesa (Calvià, Mallorca). Gota a gota, nº 12: 13-19. Grupo
de Espeleología de Villacarrillo, G.E.V. (ed.)

Corpus Cavernario Mayoricense de José Antonio Encinas.

veure fotoswikiloc75youtube75

570. Cova dets Albons o des Tuputup

Publicada en de

Data: 14-03-2018
Circular: Sí
Tiempo aproximación: 22′
Tiempo Total de la Actividad: 3,15 h
Prundidad máxima: -21 m:
Altitud máxima:

 570. Cova dets Albons o des Tuputup

Aquesta cova no era sa planetjada, però el mal temps i les intenses plujes del matí ens han fet modificar lo programat.

Cova fàcil i còmoda tant pel seu recorregut com per la seva aproximació.

El nom d’Albons li posà M.A. Barceló per les plantes del mateix nom que devia haver pel seu envoltant. I amb el nom de Tuputup la coneixia l’Arxiduc.

Es troba en els terrenys de la finca de s’Hostalet a la serra de na Burguesa en el terme municipal de Calvià.

La millor manera d’arribar-hi és per la pista que surt del carrer de Sant Gabriel a la part alta de la Urb. Costa d’en Blanes a Calvià.

Caminarem per la pista que duu a les antenes un 25′ fins a arribar a un encreuament, on la pista es divideix en dos, la de l’esquerra duu a ses antenes i la de la dreta al coll dels Pastors. Bé idò noltros ja em arribat, la cova es troba a 1,5 m de la pista just a dit encreuament.

La seva entrada és de 3 m x 1 m aproximadament.

De tot duna pareix que és vertical però no és així, ja en començar forma un pendent que facilita el descens durant uns 12 m fins a arribar a la primera sala. Així com anem avançant les dimensions de la cova van augmentant.

Una seria de d’escletxes entre bloc i passos estrets condueixen a altres sales amb abundants formacions estalagmítiques. Gateres i laminadors desemboca’n a una diaclassa de trajectòria vertical i el seu final a -21 m.

veure fotosyoutube75

563. Cova de sa Sorpresa

Publicada en de

Data: 17-02-2018

Circular: Si
Tiempo Total de la Actividad: 3,30 h.
Distancia Total recorrida: 4,100 km
Altitud máxima: 385 m
Profunditat: -25 m

563. Cova de sa Sorpresa

No confondra sa Cova de sa Sorpresa amb l’avenc de sa Sorpresa, la primera es troba a la zona de les antenes en el Puig des Mirador a 380 m, i la segona es troba a la zona del Puig Grosa de Bendinat  i el  Coll des Pastors a 473 m,

Aquesta cavitat sa cova de sa Sorpresa es de fàcil accés només está a tan sols 8 m del camí que duu a ses Antenes, a una zona anomanada sa Plana de Vilarrasa, molt a prop de s’avenc de s’Escletxa de sa Fusta  de -25m

La boca de s’entrada fà aproximadament 1’10 x 0,90 d’accés vertical a una primera petita sala a -7 m de 5 x 8, continuem per la dreta cap a la sala de la Rampa d’uns 7 m on ens aurem de rossegar tot el tram, hi ha qualque punt que no fà més de 0,60 m de terra  i pedres, després arribem a la part on s’axample. En aquest punt podem vistar, a la dreta, la sala del Myotragus de gran bellesa.  Continuem descendent per la rampa  vertical fins arribar a una sala mes ampla, a la mdreta tenim la sala des Pou la més profunda de la cavitat, continuem fins a la sala de sa Bassa, la mes gran  i bella de tota  la cavitat, on destacant les finisimes estalagtites i estlagmites, sempre tan fràgils.

Continuem descendint fins  -15 m a la sala on hi ha un basiot envoltat de bellisimes formacions.

Iniciem el retorn i visitem les restes oseas que suposadament pertanyan a un Myotragus Balearicus, visitarem la part mes profunda a la sala des Pou, i pujarem per la rampa fins a la sortida.

Es una cova petita d’uns 100 m d’envergadura, però carregada de espeleotemes, gours, estalgmites, estalagtites, banderoles, excèntriques, columnes… Cal anar amb molta cura per no rompre les formacions.

Per avencs, fondals i coves,
la terra les va a engolir,
i allà en meravelles noves
l´abisme feren florir.
Dins aquell fosc captiveri
feren palaus de misteri
cambres i banys de platxeri
com cap reina en pot tenir

Les Dones d´Aigua
(Costa i Llobera)

veure fotosyoutube75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina