696. Puig de Cornavaques pel torrent de les Rotes Velles, i cova de Damunt Corral Paquer, i cova de les Rodes.

Publicada en 16 de diciembre de 2019 de Xisco

Hora Inicio: 10:27
Hora Fin: 18:15 29
Distancia recorrida: 9,2 km
Velocidad media: 1,17 km/h
Altura Mínima: 20 m
Altura Máxima: 539 m
Velocidad Ascenso: 195,3 m/h
Velocidad Descenso: -162,7 m/h
Ganancia Altitud: 685 m
Pérdida Altitud: -699 m
Tiempo Ascenso: 03:30
Tiempo Descenso: 04:17
Tipo Ruta: Circular

Data: 14.12.2019

Puig de Cornavaques pel torrent de ses Rotes Velles, i cova Damunt Corral Paquer.

Iniciem la ruta d’avui a la cala de Sant Vicenç, aparcant el cotxe vora el número 14 de l’Avinguda del Cavall Bernat, a la dreta s’inicien unes escales, que en pocs minuts ens situen al camí ( carrer Ruiz de Alda), continuem dreta i ben aviat arribem a les barreres que donen accés al camí dels presos, on trobem un monument que aixecà l’Ajuntament de Pollença l’any 2005, en record dels presoners del camp de concentració. La placa resa: «A la memòria dels presos republicans que, per mantenir-se fidels a la democràcia i a la llibertat, foren obligats —entre 1937 i 1940— a obrir camins com aquest».

Just darrere la barrera trobem un caçador, amb cans, que es prepara per inicià la seva activitat. Fem una xarradeta per saber on anirà ell i noltros i no trobar-nos. Així que hem de fer uns canvis a l’itinerari. Continuem pels camí dels Presos fins arribar a un pontet que travessa el torrent de les Rotes Velles, amb una pica a l’esquerra. Aquest és el punt pel qual ens de desviar i iniciar la remuntada pel tàlveg mateix del torrent.

Només començar ens trobem en petits gorgs plens d’aigua. Així com anem avançant anem fent alguna grimpada. Continuarem fins a arribar a una zona on el tàlveg està completament envaït de mates molt espesses, el que ens obliga a sortir per la dreta i salvà aquest centenar de metres.

Després ens tornam a ficar dins el torrent que ja no abandonarem fins a arribar a la seva capçalera a la zona del Pla de la Mata.

Mentrestant anirem gaudint d’aquest impressionant indret, tant per les penyes que l’envolten com per la mirada retrospectiva sobre la cala i les badies, sense oblidar l’impressionant serra des Cavall Bernat.

Abans de sortir a la part oberta, veurem a la nostra dreta, damunt unes penyes, una creu de pedra, la qual situa el lloc on ocorregué un fatal accident. «La creu és en memòria de l’amo de Sant Vicenç i la hi va posar n’Andreu March, el seu fill. Part damunt aquest indret hi ha el Pla de la Mata, una esplanada on hi pasturaven els porcs de Sant Vicenç. Un dia que l’Amo venia de veure la guarda de porcs, baixava confiat per la torrentera amb tanta mala sort que va caure de mala manera, morint a l’acte. La informació és de Pere Serra, qui va està molts d’anys a Can Martorellet. Info d’en Joan Riera-Aires de la Serra Mallorquina»

Continuem perquè encara ens queda un bon tram de pujada amb les grimpades més «verticals».

En arribar al Pla de la Mata, ja podem veure ses fites que indiquen el tirany que ve de ses Coves Blanques amb direcció a la serra de Cornavaques. Després de berenar, continuem SW ( esquerra )

Deixem a la dreta el pas dels Pescadors. Aquest tram del recorregut és de gran bellesa, sobre cala Castell, el Rellar, Castell del Rei, punta Topina i la Galera.

Continuem pel tirany ben definit i amb fites, fins a assolir el cim del Puig de Cornavaques de 546 m. Les fortes ratxes de vent no ens deixa’n gaudir massa temps i ens obliga a iniciar el descens direcció S/SE, des d’aquí necessitarem força intuïció muntanyera, amen del gps. Hem de segui la mateixa direcció com si volguéssim anar a sa cova de Cornavaques, no gaira lluny.
Bé, idò, iniciem el descens entre carritxeres anant a cercar la depressió que forma una torrentera on a la seva part esquerra i a l’altitud de 397 m veurem una gran mata vora un rocam, idò la cova que cerquem està dins la mata.

Hi ha dues coves, una la cova Redoma , rep el nom per un atuell de petit proporció que es va trobar, d’escasses dimensions, tan sols fa 10x5x2 m i plena de cagarrufes, el que ens resta importància espeleològica. Però, en canvi, l’altre, la cova Damunt Corral Paquer, situada a tans sols dos metres de l’altre, si té importància, tant pel seu recorregut com per la quantitat de espeleotemes. Les seves dimensions són; 60 m de llarg, 200 m de recorregut, 12 m de desnivell ben definits. El primer tram o part inferior és de fàcil recorregut, fins a arribar a una gatera de no més de 40 cm per la qual hem de passar per accedir a l’altre sector, on trobem el màxim desnivell, pel que en farà falta una corda de 20 m que ens ajudarà a l’hora de remuntar des de la cota més baixa de la cavitat.

Una vegada que hem gaudit de la cova, toca tornar. Iniciem un lleuger ascens direcció N per dins la mateixa torrentera fins a situar-nos al pla i des d’on enllacem am el tirany que hem passat abans.

Seguirem pel tirany, en dur 1,900 n des de la cova arribem a un coll, on girarem E, deixant el puig de la Mola, 474 m a la nostra esquerra. Aprofitem i assolim la cota 453 m, per després iniciar un fort descens direcció NE, veurem fites. Es tracta de crestejar i anar paralels al torrent de les Rotes Velles que tenim abaixo nostre a l’esquerra.
En arribar a la cota 225 m veurem un pas encletxat donant accés al torrent. Noltros continuem per la cresta de la serra de Sant Vicenç, direcció a la barrera del camí dels Presos que ja es pot veure enmig dels pins.

Arribat a la barrera, continuem per la pista de la dreta ( noltros el matí havíem vingut per la de l’esquerra). Un agradable camí entre pins i sobretot un d’enorme envergadura amb uns brancals gegantins. Hem d’estar atents perquè en arribar a una corba de 90º veurem un portell amb una barrera oberta, just a l’altre costat una caseta-aljub i també al seu costat una escala de pedra que baixa a una torrentera que acaba amb la boca de la cova de les Rodes o de la Palla ( !!atenció !! cova amb anhidrid carbònic – CO2)

Ens tornem a posar el casc i frontal i entrem a la cova arribant a la sala on és trobem els pous que donen accés al sector inferior. No hi accedim perquè aquesta cova forma part del conjunt de cavitats amb anhídric carbonic,( CO₂), què dependent de l’epoca de l’any pot ser elevat i perillós. Sortim de la cova en pocs metres arribem a l’avinguda del Cavall Bernat.

El final apoteosic amb xandis, cafetets, tartes, cocarrois, pastissos…..

695. Cova de sa Campana

Publicada en 10 de noviembre de 2019 de Xisco

Hora Inicio: 9:55
Hora Fin: 17:10
Distancia recorrida: 1,5 km
Altura Mínima: -216 m
Altura Máxima: 356,70 m
Tipo Ruta: Circular

Material Utilitzat; 1×60, 2×40, 2×30

Data: 9.11.2019

Cova de sa Campana

Una vegada més i no serà sa darrera, tornem a sa cova de sa Camapana. Una cova espectacular per les seves dimensions, de fet durant molts d’any va ser la cavitat més profunda amb els -304, avui en dia superada.

“Fins a la cota -216 m, es tracta d’una successió d’enormes sales i galeries concrecionadas, en fort pendent. A aquesta cota trobem diferents pous, dels quals uns comuniquen a una sala inferior de fort pendent pedregós, seguida d’altres pous que acaben pràcticament al nivell de la mar, destacant un llac de 30 m de llarg i 25 m de profunditat.

L’entrada a la cova la realitzem per uns graons que donen a la part alta de la primera estada, Sala Campament. Lliguem una corda de 30 m en els quimics de recent instal.lació, el dos primers pels passamans fins els següents que hi ha als pocs metres per a descendir.

La sala Campament, té una mesures de 45 x 20 m, amb diversos regruixos i una altura mitjana entorn als 25 m. Al fons de la mateixa a través d’una galeria més estreta apareixem a la Sala Gràcia.

La Sala Gràcia és descomunal, amb una dimensió de 150 x 100 m, aconseguint un altura màxima de 40 m. La llum artificial és absorbida per la foscor sense remissió, limitant la visió de l’entorn. A la dreta, oest, trobem grans colades pavimentaries, blocs soldats per abundants formacions estalagmíticques i nombrosos gourgs poblant el sòl fins a arribar a la paret, a uns 70 m de distància. Si continuem cap al NO, ascendim a la part més alta de la sala superant un gourg ple de fang, per a donar a una saleta coberta de espeleotemes.

A l’esquerra, Est, hi ha una gran rampa de bugada que parteix des del sostre fins sota de tot de la sala. Té 30 m de longitud, dels quals 15 m són verticals.

De front, sud, descendint pels blocs fangosos i relliscosos, tenim l’opció de continuar per dues vies. Gairebé a baix de la sala tenim, cap a la dreta, a uns 45 m, sota un bloc i ran de la paret, el pas Galeria 73, molt estret i poc aconsellable i, cap a l’esquerra, després d’uns regruixos, trobem la capçalera d’un pas estret que dóna a la Rampa dels Tres, una galeria impressionant dominada per tres rampes contínues de bugades espectaculars. Tots dos accessos, paral·lels, comuniquen amb la Sala Bonica.

En la capçalera de la Rampa dels Tres, lliguem una corda de 60 m als 2 químics que hi ha en una roca (dreta) i amb un desviador baixem per l’estretor fins a l’inici de la rampa. En la capçalera de cada bugada tenim un químic on fraccionar, arribant a la seva base a -74 m, acabant enfront de la sala Bonica. Entre els blocs ascendents trobem la comunicació de la Galeria 73.

Per a visitar la Galeria 73 és millor fer-ho des de la Sala Bonica, per ser més factible. Ens trobem davant un caos de blocs i rebles amb fort ascens (35º – 45º) en tot el seu recorregut, deixant passo a grans bugades i columnes estalagmíticas. Seguim per l’esquerra sobre els blocs i després entre ells. Si anem cap a l’oest, trobem diversos forats que continuen la fractura fins a ser impracticables. Seguint cap amunt, nord, el sostre es torna més baix, quedant la zona bloquejada i no poder connectar amb la sala Gràcia. Més a la dreta, després d’una escalada suau, ens deixa en una sala acolorida i amb múltiples formacions. A la part alta de la bugada predominant hi ha una fractura estreta, aquest és el pas de comunicació amb la sala Gràcia i inici de la Galeria 73.

La Sala Bonica té unes mesures de 17 x 10 x 6 m, amb sostre bombat i formacions vàries. Dominada per una base desfonada com a embornal, pel qual, després d’una gatera de 20 m de recorregut apareixem a la part alta de la Rampa del Fang. Una punta de roca («el cavallet«), permet baixar aquests dos metres una mica difícils ( pas del cavallet). A la rampa d’abans del cavallet posserem una corda que ens será de gran ajuda a la tornada. A la seva base queden les restes d’una antiga escala feta de petits troncs i corda.

La Rampa del Fang o de les Excèntriques, té unes dimensions de 120 x 70 x 10 m i un desnivell mitjà de 30è. La sala ovalada presenta diverses curiositats.

Cap al nord, en la part baixa, grans blocs criden l’atenció, estan coberts d’una capa de fang escrostonat de 25 cm de gruix, del sostre pengen curioses excèntriques molt blanques.

La Sala dels Gorgs té unes dimensions de 120 x 40 m, el seu sostre varia des dels 15 m als 32 m. Per a descendir, aprofitem un tetón o estalagmita. Baixant per la bugada arribem a la primera base de la magnífica sala, una enorme massa estalagmítica està situada sota un grandiós conjunt de bugades i banderoles penjant del sostre (descendint, a la nostra esquerra, a mitjana altura, està sa Rampa, l’accés als Pous del Fang). En ella, podem apreciar per les seves immenses parets i bugades, l’aigua que discorre tímidament cap a un pou que fa d’embornal, Via Francesc Pierre, que comunica amb la Sala dels Blocs. En el costat oposat, oest, desgrimpant les bugades, ens endinsa mos en una petita sala de fang per on flueix l’aigua, aquesta àrea dóna a la part de darrere de l’inici de sa Rampa.

Superant un pas incòmode i perillós entre ells, podrem observar un nivell superior del sòl amb fort pendent i molt concrecionat.

En la seva part més allunyada hi ha un pouet de pocs metres que comunica per una galeria inferior a l’inici d’aquesta estretor. Si seguim cap amunt, entre una bugada, donem a un altre pouet i al pas de «el cavallet». Partint d’aquí, tornem a baixar per la sendera de fang i a la nostra dreta, sud, veurem estalagmites gruixudes i altes, i uns altres pocetes sense importància, tot cobert de fang, contrastant amb un sostre replet d’excèntriques de diverses formes i molt blanques. Arribats al final de la sala, en els monticles de fang, els més atrevits han deixat la seva empremta en manera de figures, algunes bastantes explícites. A pocs metres d’aquí veurem uns grans gourgs, que conformen unes terrasses. Des d’aquí percebem com el sostre baixa considerable gairebé fins a arribar al sòl, si ens ajupim trobem el pas per a accedir a la Sala dels Gorgs i una minúscula coveta. Ens trobem a -186 m.

Al fons de la sala, sud, en el costat esquerre, en la paret de la bugada major, hi ha un pou, Sala del Rascler, amb una profunditat de 38 m.

La Via Francesc Pierre té diverses estretors molt complexes, havent de superar-les sense l’equip de progressió i, on trobar suport és una cosa dificultosa. No és una via que recomaneu fer.

Res més descendir la Sala del Gorgs, en la primera terrassa, est, ferrat a una gran bugada i a un bloc que destaca en l’entorn, trobem l’embornal de proporcions considerables. Desgrimpats un parell de metres tenim un spit on posar la corda i descendir la rampa una mica estreta fins a una base de petita dimensión.en ella, una galeria de 8 m en descens, ens dóna a la capçalera d’un pou de 7 m de profunditat, en la seva base d’una desena de metres trobem un altre pou. Des d’aquí, després de diversos fraccionaments arribarem a la tovera que ens treu el cap a la part alta del sostre de la Sala dels Blocs, Per a accedir als Pous del Fang, hem de tornar a l’alt de la Sala dels Gorgs. Si tenim intenció de fer-los, una corda de 110 m, ens basta per a arribar fins a la Sala dels Blocs des d’aquí a dalt.

Aquesta sala té unes dimensions de 100 x 30 m i altura màxima de 18 m, amb un desnivell de més de 40º. Com indica el seu nom, poblada per blocs i pedres en tota ella, així mateix sentirem el degoteig constant, durant tot l’any, de l’aigua que es filtra des de l’exterior, trobant varis gourgs plens d’aigua. Si ens fixem, veurem en el sostre, est, la connexió amb la via Francesc Pierre. La part alta, comunica amb la Sala Polida.

Noves Extensions; Sala GAME queda per sota de la sala dels Blocs, per la qual cosa l’aigua que rep ho fa d’aquesta última. Per la paret de davant veiem com discorre l’aigua arribant fins als nostres peus, filtrant-se fins al llac. L’alta humitat i el fred regnant fa incòmoda l’estada. La zona inferior està coberta de fang amb gracioses formacions. Després d’un descens incòmode, apareixem davant el llac aconseguint la cota terrestre més profunda de la cavitat, els -333,5 m. El Llac Minguillón té una profunditat aproximada de 25 m, amb una longitud de 30 m, dels quals gairebé 10 m estan ocults en una cambra. Arribant al seu fons, topem sobre un
banc de llot amb forma piramidal enfonsant-nos fins als genolls, aconseguim la cota més baixa del avenc, els -358 m. “

Text de Gota a gota, nº 11 (2016): 42-53

RESUMEN: Desde el año 2013 hasta finales de 2015, los espeleólogos Pilar García y Rafael Minguillón, llevan realizando la actualización topográfica de la cova de sa Campana (Sa Calobra. Escorca). A raíz de ello se han descubierto nuevas salas y, lo más importante, el lago subterráneo más profundo de Mallorca, a -334 m y tras su exploración subacuática, alcanzando la cota final de la cavidad a -358 m.

685. Avenc de sa Moneda

Publicada en 6 de octubre de 2019 de Xisco

Distancia recorrida: 13,36 km
Desnivell: -m
Salt més Alt: 41 m
Cordes utilitzades 1×60, 1×40, 1×300 m:
Altura Máxima: 443 m
Ganancia Temps Aproximació: 1’35 h
Temps Retorn: 1,35 h’

Data: 5.10.2019

Avenc de sa Moneda

Per arribar-hi tenim dues opcions; una des de l’urbanització de la Costa d’en Blanes ( Calvià) molta més curta, i l’altre des del mirador de na Burguesa (Palma), avui noltros triem aquesta darrera opció, a continuació vos deig les indicación per arribar-hi des de l’Urbanització de la Costa d’en Blanes, que coincideix amb el trak; entrem per l’avinguda Tomas Blanes Tolosa i seguirem fins a arribar a una rotonda, seguim recte pel carrer Sant Eduard, ens em de fitxar perquè em de prendre esquerra pel carrer Sant Carles, prosseguim en forta pujada fins al carrer Sant Joan també esquerra, veurem un senyal de trànsit de carrer sense sortida, prosseguim fins arribar al carrer Sant Gabriel també esquerra i que en forta pendent ens deixarà a les barrares de l’entrada de la finca s’Hostalet on hi ha una gran esplanada per deixar els cotxes.

Sortim des del Mirador de na Burguesa ( Génova), per la pista que surt del darrera i passa vora les antenes, i que en mitja pujada ens endinsa dins la serra. Es tracta d’una pista ampla i cómoda. Obviarem qualsevol desviament que anem trobant fins que en dur 2,9 km arribarem al coll des Pastor, es tracta d’un punt important, aqui abandonem la pista per agafar el ramal de l’esquerra, als pocs metres i en lleuger descens arribem a un nou encreuament i agafam el ramal de la dreta, deixant el puig Gros de Bendinat (486 m) a la nostra esquerra, arribem al coll de Bendinat, 375 m, continuem per la pista, novament ens trobem amb un ramal ( esquerra) que obviem i continuem per la pista, fins arribar al pla de Vilarrasa, que ens situa a un nou encreuament, el ramal de l’esquerra ens duria a l’Urbanització de las Costa d’en Blanes, és l’altre opció que he comenta al comencement. Noltros continuem per la pista uns 100 m per després abandonar-la per la dreta i ficar-mos dins un pinar espés. Al principi costa mouren’s pero poc a poc anem sortim d’aquesta zona esponerosa per en mitja-forta davallada anirem cercan la depressió que forma el terreny, amb tèndència anar cap a l’esquerra.

Passarem per devora el petit l’Avenc de n’Andreu. Es de petites dimensions, 2,5 m x 1 m i una vertical de 12 mi 37 m de longitud, probablement es comuniqui amb l’avenc de sa Moneda que es troba a tan sols 25 m de distància i uns 15 m mes avall.

Arribat a l’enorme boca de l’avenc de sa Moneda ja podem intuir la grandiositat d’aquesta cavitat.

El nom de la “Moneda” no m’ha quedat clar; uns diuen que és perquè es va trobar una moneda, altres més estudiosos que prové de Monedero ( Podemos no te res a veure), depressió on va l’aigua, altres van més enllà i cita’n a la Diosa Juno que tenia a Grècia el malnom de Moneda per la seva mare receptora de les aigües. La fàbrica de la moneda estava a Atenes a prop de un temple prostituïu, dedicat a l’adoració de Astaré, la Tanit semítica. En qualsevol cas totes me serveixen per anomanar-lo Avenc de sa Moneda.

La cavitat està situada en la Serra de na Burgesa dins la finca de s’Hostalet, presenta una boca de 14 m x 9 m realment impressionant amb una gran figuera, que li dona un certa bellesa ( en s’estiu, pèrque en s’hivern la figuera no te fulles i te deixa veura l’inmensidat del buit ), en la vertical de la via de descens. Encara que es poden instal.lar dues vies, la més vertical de 45 m i practicamente volat en gairebé la seva totalitat, i l’altra lateral es realitza migjançant una vertical de 30 m amb diverses repises intercalades. Tots dos descens desemboquen a la gran sala de 42 m. x 42 m.

La gruta ha estat reequipada i millorada recentment, substituint els parabolts per químics.

Muntem la capçalera 1 en els dos químics per a muntar una V i efectuar un petit ràpel de 3 m fins a situar-nos sobre un cornisa on avancem fins al següent químic, a manera de passamans. Seguim el descens d’uns 4 m cap a la boca fins a un altre químic i superar un petit pas en descens desgrimpable però exposat. Amb cura continuem caminant uns 6 m, fins al químic que en vertical de 6 m, ens porta fins al següent químic i fraccionament. Li segueix ràpel de 25 m. Un últim químic per a evitar un frec d’aresta. Acabant amb un altre ràpel de 10 m.

La capçalera 2, la muntem en la part superior N de la boca. Amb un ràpel de 4 m que ens situa en un fraccionament que realitzem totalment en volat, aquest és el punt més complex de tot el descens i remont. Iniciant el ràpel volat sobre la figuera que traspassem, per a després de 45 m ens situa sobre un caramull de terra en plena sala Principal.

Aquesta immensa sala presenta gegantesques bugades estalagmíticas en la qual destaca una enorme columna de 21 m. d’alçada, separada per uns pocs metres d’una altra columna enorme.

D’aquesta gran sala s’inicien una sèrie de passos que val la pena recórrer. Especialment el situat en el costat W, a la qual s’accedeix ascendint per enmig de macizos estalagmítics, i unes finestres que ens permeten admirar des de l’altura la gran sala. Destaca a l’altre costat un pou de 20 m. que dona a la part mes fonda de la cavitat.

Una vegada a la sala podrem gaudir de les gegantesques columnes, explorar els nivells inferior en direcció SW una serie de passos i galeríes per arribar als -54 m i superior que ens situa a una balconada que ens permet visualitzar tota la gran sala.
La sortida la feim remuntant la gran vertical uns pel gran volat i altres per la pared de l’esquerra.

645. Puig de so na Moixa i cova des Serral

Publicada en 13 de mayo de 2019 de Xisco

Circular: No
Temps total empleat: 7,55 h
Recorregut total : 14,92 km
Desnivell positiu: 310 m
Altitud màxima: 333 m

Data: 11.5.2019

Puig de so na Moixa – Cova Secret de sa Figuera – Cova des Serral

Avui ens dirigim cap al llevant de l’illa, al municipi de Manacor, i prenem la ctra. Ma-4015, fins al km 2,6, on comence l’excursió. Com l’excursió no la feim circular, abans anirem a deixar els altres cotxes a la ctra. Ma-4014, Km 9,200.

Tornam al punt de partida, el camí municipal dels Presos, que va de Son Ganxo al Coll, a prop de Portocristo. Aquest camí rep el nom per mos de la revolta militar que acabar amb el cop d’estat del 18 de juliol de 1936, per les tropes franquistes.

El camp de concentració de So na Moixa es va obrir, segons David Ginard, l’any 1937, al setembre o l’octubre, segons A. Tugores. I es tancà a finals del 1942. Els ‘soldats treballadors’ «duien a terme obres considerables d’interès públic, com carreteres i camins», i també obres militars. A So na Moixa hi havia 202 presos, la majoria eren bascs, duits del seu País per intentar dessarralar-los en el possible ( fer el més mal possible… i no em vull estendre més). També n’hi havia a Vistalegre i a l’Espinagar. El camí dels Presos, no fou l’únic camí que feren, també feren feina a la carretera de Son Josep, l’Hospitalet o l’Espinagar, fins a Portocolom.

Font: Ara balears, PALMA 15/06/2018

A pocs metres de començar arribem al portell de Son Maina, després passem un segon portell amb barrera, que deixarem tancada tal i com l’hem trobada. Continuem pel camí dels Presos, amb les cases de son Maina a la nostra dreta, enmig del Puig des Cero, el rafal Pudent, So na Moixa de Baix i el Puig de s’Heretatge.

Continuem per aquest magnífic camí públic on deixam a la nostra esquerra el puig de sa Mata i el puig del Diable, tot seguit travessem el pont d’en Farcit, construït també pels presoners.

Hem d’estat atents perquè en dur 1,3 km arribarem a una bifurcació i hem de surtir del camí dels Presos per prendre la pista de l’esquerra, que ens ajudarà, de manera còmoda, per avançar els primers centenars de metres fins a assolir la cota 275 m.

En arribar a aquest puget, aprofitem per descansar i berenar, mentre gaudim de les magnífiques vistes. Des d’on podem veure la costa i part de la ruta que encara ens queda per fer.

Per baixa de la cota 275 ho farem per la dreta de la reixa fins al calladet de baix, per després iniciar l’ascens per la carena del Puig de so na Moixa de 333 m. És fàcil de distingir perquè al cap té una gran creu de fusta.
El puig de So na Moixa també s’ha anomenat al llarg del temps, la Muntanya Grossa de Son Josep, el puig de na Moixa o el puig de Llodrà (els dos darrers a Die Balearen), el puig de sa Marineta (Binimelis).
A uns metres del vèrtex geodèsic del puig, cap a l’est, se situa la barraca que feia les tasques de Casa de Vigia, en ús el s. XVII.

L’Arxiduc, a Torres y atalayas de Mallorca (1996) [1916] anota: «En el año 1606 contaba el vigía de la Atalaya mayor, del Puig Gros de So na Moixa que durante todo el tiempo de la siega le aumentaban el sueldo y que con este aumento ganaba cinco Sous al día; esto consta en el libro de determinaciones del consejo (Llibre de Determinacions des Consei) desde el año 1594 hasta el 1639»

Després de fer ses fotos, iniciem el descens salvant un fort desnivell. L’objectiu és arribar al camí dels Presos que veim baix els postres peus, vore una corba.

Una vegada en el camí dels Presos, continuem la ruta voltejant les Penyes de na Peu de 272 m ( esquerra). Quan duim 400 m pel camí, arribem al coll de ses Vaques, amb una barrera i botador de tubs. Continuem pel camí amb el Puig Negre a la nostra dreta. Als pocs minuts arribem a un petit caminoi que ens surt de l’esquerra, ben marcat amb pedres a ses voreres i gravilla que ens condueix a un berenador i a una estàtua d’un Àngel, amb una descripció que diu «Aquest Àngel protegeix cas Manescal».

Tornem al camí públic dels Presos i continuem, arribarem a la barrera de Cas Manescal i la creuam per un portell obert al seu costat. Ara continuem fins a arribar a la crta Ma-4014. Prenem esquerra per darrere la voravia durant 100 m, fins que arribem al botador que dóna entrada al tirany que duu a Cala Magraner.

Es tracta d’un camí molt definit que no té pèrdua. Passarem per un altre botador. I després per una barrera metàl•lica giratòria, que ja no fa la seva funció. En arribar a la cala on hi ha les primeres vies d’escalada ( esquerra) hem d’iniciar l’ascens fins a situar.nos damunt la cinglera. Després continuarem pels tiranys, amb bones vistes sobre la cala i la seva germana cala Pilota.

Continuem direcció a la punta de Moro on hi ha les restes de la caserna dels carabiners.

El Cuerpo de Carabineros fue un cuerpo armado español cuya misión era la vigilancia de costas y fronteras, y la represión del fraude fiscal y el contrabando. Fue creado en 1829 y tras la Guerra civil, en 1940 fue integrado en la Guardia Civil. Durante la Guerra Civil, el Cuerpo de los Carabineros se alineó fundamentalmente con el Gobierno de la República, siendo uno de los cuerpos donde menos apoyos tuvo el Golpe de Estado de julio de 1936, que posteriormente se convirtió en la élite del Ejército republicano. Dado el papel que este cuerpo había jugado en el Bando republicano, tras la contienda la Ley de 15 de marzo de 1940 promulgada por la Dictadura franquista hace desaparecer el cuerpo de carabineros y lo integra en la Guardia Civil.

El seu lema era: «Moralitat, Lleialtat, Valor i Disciplina».

Passem per darrere sa garita fins a la costa, per la marina de can Roig, trobarem les restes d’un portell metàl•lic. I just a la raconada localitzem la cova marina del Pilar, accessible només per mar o rapelar els 10 m.
Continuem per la costa però sempre amb la mirada a l’interior per localitzar una figuera morta, amagada darrere un ullastre, que dóna nom a la cova Secret de la Figuera, que visitem. Té un recorregut de no més d’un centenar de metres al final té una claraboia; una sortida a l’exterior tapada amb pedres, i just davall del forat un caramull de pedres que devia servir, temps enrere, per entrar i sortir de la caverna o per amollar els sacs. Un bon amagatai «secret» per guardar de tot, curiós perquè es troba molt a prop de la caserna dels carabiners…. Però ja sa sap… tot té un preu.
Continuem fins arribar a sa cala des Serral, «coronada per una bestiesa més, un enorme xalet, propietat de Euroagrique de Comercio S.L. que segons el GOB es il•legal i que en el seu moment va demanar que l’esbuquessin. Aquestes construccions «il•legals» són fruit d’una mala gestió municipal, i de la corrupció institucionalitzada i tan nostre que hi ha agut durant dècades.

Tornem a lo nostro, perquè volem anar a la cova-avenc des Serral o dels Contrabandistes, situada al costat ( NW) de la mansió, per això pugem per unes escales ( il•legals) que condueixen a les cases i a la cova. La cova de dimensions de 30 m de SW a NE, 58 m de NW a SE amb un desnivell de -40 m, destaca el seu llac interior que fou explorat a l’any 1996. A la boca més gran ( te dues grans boques) hi destacan a les parets multitud de vies d’escalada.

Continuem per la costa vorejant la mansió fins arribar a cala Sequer o cala Salpella, després passem per la petita cala Engana Pastor, per finalment arribar a la masificada cala Varques.

Sortim de sa cala pel camí, amb la sorpresa de què en arribar al final, trobem la portassa tancada amb cadena i pany. Ens digueren que el matí estava oberta. M’he quedat uns segons pensatiu cercant un calificatiu que pogués definir aquest fet de tancar la porta a un camí públic i que duu a la mar, però no el trobo, el meu cervell no està tan contaminat i podrit com el de la persona que ha tancat les portes. Imaginau en el cas d’una emergència i no poder arribar al lloc… No ens queda més remei que sortir per un petit forat «butrón» que la gent a anat fent a la paret per poder passar, amb el perill que aixó suposa. Però sa mala llet no acaba aquí, perquè el mateix que ha tancat també ha escampat cola pel forat i per la paret… amb l’intenció de putejar el més possible. .

En arribar a la Ctra. Ma-4014 ens dirigim ( dreta) fins a l’aparcament, donant per acabada la ruta d’avui i fent unes merescudes chandis… Etc..

642. Avenc Forat 502

Publicada en 28 de abril de 2019 de Xisco

Circular: Si
Temps total empleat: 6,52 h
Recorregut total : 3,21 km
Desnivell: -49,50
Ràpel máxim; 15 m
Altitud màxima: 239,69 m

Data: 20.4.2019

Avenc Forat 502

L’itinerari comença. al km-14 de la carretera del far de Formentor Ma-2210 (antiga PM-221), inaugurada el 2 de desembre de 1951, just a la sortida del túnel, situats sobre el cingle de les Lletreres on podem gaudir d’una grandiosa vista de cala Figuera, la punta del Maressar, el Morro i Cap de Catalunya… A l’esquerra, el puig de les Aritges. Just passat el túnel hi ha lloc per dos o tres cotxes. Iniciem l’ascens just per damunt el mateix túnel, seguint un tirany que ens situa al coll de la Creu, enmig del Fumat de 335 m i del Puig de sa Roca Blanca de 330 m.

Ara davallem pel vesant S d’aquest impressionant i gran obra que és aquest camí del Far, direcció al coll de la Bretxa (249 m.) al que no hi arribarem, ja que a la quarta corba ens hem de sortir direcció SE, estarem a uns 200 m d’altitud.

Prenem direcció al Puig des Garballó de 274 m i a l’altura dels 226 m i damunt un rocam amagat darrere una mata hi ha el forat d’entrada a l’avenc Forat 502. El seu nom fa referència al fet que va ser descobert després d’inventariar les 501 coves de Pollença.

Estem en una zona escarpada del Puig des Garballó de 274 m, separats del Fumat pel coll de la Bretxa (249 m).

Avui tornem a visitar i descendir l’avenc Forat 502, amb la «sorpresa» de què havien reinstal•lat els ancoratges amb químics i installlats de nous.

Segons una nota a l’entrada deia: » no usar antes del 23/04/19″, ho sigui que encara estaven «frescos», però ja tenien sa resistència òptima.

Ara sa distribució i localització dels ancoratges ha canviat i queda així.

Després d’accedir a la boca d’aproximadament 1 m² al costat d’un mata, instal•lem, en 2 nous i lluents químics, la capçalera ( exterior) i un interior a 1 metre sota la mata. Just en l’inici posarem protector per a evitar el frec de la corda a l’entrada, després d’un descens de 4 metres ens trobarem un spit en la paret (dreta), en qualsevol d’ells posarem un desviador i 7 metres més a baix en nou spit i dos químics als nostres peus sota el repeu on a penes caben dues persones bé farem el fraccionament, ens podrem assegurar amb una baga en un pont de roca a la dreta. Continuem descendint aproximadament 6 metres fins a situar-nos sobre la superfície de la gran columna trencada, aquí trobem un nou químic, que no usem, també és convenient un nou protector, 12 metres més a baix finalitza el descens i estarem a la Sala d’en Pek al costat de la gran columna.

Aquest avenc té una profunditat màxima de -70,5 m, dels que 32 m són del pou de l’entrada. El primer que destaca és l’immensa columna, que després de xapar-se va quedar recolzada sobre la paret a la mateixa sala d’en Pek .

Després ens disposem a avançar uns 5/6 m, direcció a la sala de sa Mosca, per veure el crani calcificar d’una cabra. Segons algunes publicacions es tracta del crani d’un Myotragus balearicus » (en griego, «cabra-rata de las Baleares») es una especie extinta de mamífero artiodáctilo de la subfamilia Caprinae que habitaba en las islas de Mallorca, Menorca, Cabrera y Sa Dragonera hasta su extinción hace unos 5000 años. Aunque siempre se la ha descrito como una extraña cabra, los últimos análisis genéticos realizados en la Universidad Pompeu Fabra indican que Myotragus estaba más estrechamente emparentado con las ovejas.

Los restos de Myotragus balearicus fueron excavados e identificados por primera vez en Mallorca en 1909 por la paleontóloga inglesa Dorothea Minola Alice Bate (1878-13 enero de 1951) fue una paleontóloga, zoóloga y ornitóloga inglesa. Fue la primera mujer contratada como científica, a la edad de 19 años, por el Natural History Museum de Londres«. Però ara, alguns entessos en la materia, diuen que no es tracta d’un Myotragus…

Prosseguim el nostre recorregut i descendim, en certa dificultat, fins a la sala de Sa Mosca, on es troba el pou Cabró, el seu nom ho diu tot. Que no hi descendim.

Tornem enrere fins a arribar a la balconada, per canviar i pujar per una colada molt relliscosa que ens situa a la part de dalt. Aquí dues opcions, una, a l’esquerra, ens duu a una sala molt adornada i espectacular para terminar en la sala Voltors-Oje. Prosseguim, i veim unes magnífiques formacions coral•lines.

Després arribem a una sala, on hi ha un betlemet, amb curioses formacions estalagmítiques. Descendim i arribem a la base de la gran columna, donant per tancada la visita circular de la cova.

Ara queda remontar y superar el fraccionament. Ja a l’exterior dinem, descansem i prenem la tornada. Acabem fent unes chandis, ben merescudes, com no pot ser d’una altre manera.

533. Coves de Cal Pesso – Coves de Cal Peso – Cova Petita – Cova dels Mentiders.

Publicada en 24 de marzo de 2019 de Xisco

Circular: Si
Temps total empleat: 5 h
Recorregut total: 1,3 km
Desnivell positiu: m
Altitud màxima: m

Data: 23.3.2019

Coves de Cal Pesso; Cova dels Mentiders, Cova Petita de Cal Pesso i Cova de Cal Pesso

En arribar al Port de Pollença, a la primera rotonda, sa de s’avió, prenem per la Ctra. Ma-2200, direcció a Formentor, però atenció perquè hem de girar esquerra al 2n carrer ( Camí de Bóquer), encare que per això haurem d’arribar fins a la 2ª rotonda per fer un canvi de sentit. En arribar prenem per l’antic i estret camí de Bòquer, encara que uns cartells ens indican que estam al carrer de les Orquídies, tot recte fins a arribar a l’encreuament amb el carrer dels Lliris ( esquerra), doncs idò noltros girem dreta pel camí de Bòquer. Ara no hi ha pèrdua, seguirem per aquest camí asfaltat quasi fins al final, perquè uns 60 m abans hem d’aparcar el cotxe, sent el millor lloc davant les quadres de cavalls, on el carrer és una mica més ampla. Ara ja a peu, prenem cap amunt fins al final del carrer, on a la dreta neix un tirany que, assenyalat amb fites, ens portarà fins a les Coves. Primer visitarem la cova dels Mentiders, amb l’entrada tapada per grans garballons. No té gaire recorregut i està plena de cagarrufes de cabres. La segona cova, una mica més interessant, és la cova Petita de Cal Pesso, escletxa de 16, 3 m de llargària, i de 3 a 5 m d’altitud, té petites formacions i destaca la columna d’enmig.

Les Coves de Cal Pesso, les formen tres cavitats, com son; La cova dels Mentiders, la cova Petita de Cal Pesso i la coneguda cova de Cal Pesso. Zona arqueològica constituïda per un conjunt de tres coves. La cova de Cal Pesso és una cavitat d’origen càrstic predominantment horitzontal amb un recorregut superior als 600 m i una profunditat de 85 m. La cova Petita és de menors dimensions i es situa a una cota inferior. La seva funcionalitat és funerària.
La Cova de Cal Pesso forma part del llistat de cavitats Llic.

De galeria horitzontal de 649 m. de longitud, ostenta el lloc 28 de coves en quant al seu recorregut, amb una amplària mitjana de 16 m. i altura fluctuant entorn dels 6 m. encara que amb una llarga gatera de no més de 0,60 m, amb un pou de -65 m.

Situada Al coster meridional de la Talaia Vella (serra del Cavall Bernat), un gran cova amb moltissims espeleotemes ( banderoles, alguns anemolitos, botroides que ens recorden al raïms, bugades, gateres, estalagamites, estalagtites, gours, columnes i alguna excèntrica.

Només començar topem amb una rampa de 8 m. sense dificultat en baixar però convé deixar una corda ja que sol estar mullada i amb el fang que haurem acumulat en les botes es pot convertir en un suplici a la tornada.
A partir d’aqui ja podem anar disfruntand del seu recorregut amb totes les seves formacions que anem trobant. Després de travessar la primera sala comença la una gatera fàcil per amb aigua en el sòl, la qual cosa hem de fer veritables equilibris per no mullar-nos. Anirem travessant diferents sales fins a la tercera i una altre gatera molt mes llarga i molt estreta, que en sortir ens deixa al costat del gran pou de -65 m.
Prosseguim el recorregut, ja que no descendim al pou, superant diferents tobogans amb l’ajuda d’una corda.

Arribem a una gran sala amb columnes de gran bellesa sobretot una molt prima que hi ha al fons a l’esquerra, seguim amb cura perquè ens anem trobant altres pous, no tan profunds però sí delicats. Superant aquí la primera part de la cova.

Per realitzar la segona part i mes curta hem de superar un delicat pas, amb un gran pou als peus. Per a això col•loquem un primer passamans que superem sense dificultat, ara li segueix el punt delicat. instalem un nou passemans, es tracta d’una colada molt relliscosa, vertical i aèria, naturalment amb el seu pou als peus, si no no té gràcia. Realment la dificultat i el risc ho sofreix el primer que ho instal•la ja que els que li segueixen ho fan assegurats amb la seva baga d’ancoratge al passamans instal•lat prèviament. Superat el delicat pas arribem a la part “millor conservada» de tota la cova, una sala repleta de espeleotemes, destaquem una filera de columnes i un conjunt de banderoles, a l’altre costat veiem grans gours i una rampa molt relliscosa que hem de superar.

622. Cova de na Picacento, Avenc des Llac o de s’Aigua Estiulada i cova dels Pastors.

Publicada en 17 de febrero de 2019 de Xisco

Circular: Si
Temps total empleat:10,08 h
Recorregut total : 11,49 km
Desnivell positiu: 321 m
Altitud màxima: 450
Ràoel máxim: 44 m.
Material utilitzat en total; Cordes 2×40, 1x30m. 1 xapa, 2 cintes,
mosquetons

cueva

Data: 16.2.2019

«»Llac» Avenc des Llac o de s’Aigua Estiulada

Cova-avenc de na Picacento

Iniciem el recorregut a l’explanada del monument de Nostra Sra. de la Pau : L’any 1924, l’urbanista i cap d’Obres Públiques Bernat Calvet va cedir 10.000 metres quadrats de terreny en el cim del puig del Caragol de la Serra de Portopi (conegut actualment com Na Burguesa) per construir el monument dedicat a La Nostra Senyora de la Pau. Les obres no es van realitzar, encara que en 1940 es va construir una capella dedicada a l’Immaculat Cor de María.
L’actual configuració prové de l’any 1967, de 22 metres d’altura i forma prismàtica.Recentment s’ha instal·lat una imatge de la Inmaculada Concepción anomenada La nostra Senyora de la Pau. l’escultura data de 1985 i és obra de l’artista d’Artà (Mallorca) Joan Ginard Ferrer, anomenat Sarasate (1915-1990).

L’oratori actual és un rafal obert, amb coberta de formigó armat, amb un absis tancat per parets convergents que acullen l’altar i una imatge de la Immaculada en el centre.

Comencem pujant per l’àmplia pista, que a poc a poc anem guanyant altitud i disfrutant de les meravelloses vistes sobre Palma i la seva badia. Quan duim 2,6 km estarem atents perquè haurem arribat a l’avenc des llac o de s’Aigua Estiulada, que es troba a l’esquerra i a tan sols 5/6 m del camí. Aquest avenc ho farem de tornada l’horabaixa. Continuem per la pista fins a arribar al Coll dels Pastors on girem a l’esquerra, continuant durant uns 200 m, on girarem dreta que en lleugera davallada durant 1,8 km, fins a arribar a un coll on hi ha una esplanada a la dreta. En aquest punt sortim de la pista ( dreta) per anar a cercar un antic camí, que al començament es poc visible, però als pocs metres es torna molt evident. Aquest antic camí està envaït de vegetació, però no resulta cap problema, continuarem durant 1,9 km. Els darrers 300 m ho farem en davallada, direcció a un grapat de pins, lloc on és trobem les tres boques d’aquesta cova.

En altres coves s’han realitzat petites obres de condicionament més complexes per a l’acumulació d’aigua (com en la Cova de S’Aigo Estiulada o en la Cova des Pastors). Algunes mostren també obres de condicionament destinades a facilitar el seu accés o per a obtenir superfícies planes. Són exemples d’això la Cova des Pastors, que presenta escalonaments facilitant el seu accés;

La cova avenc de na Picacento està situada en la zona coneguda com Ses Pedreretes, en la boga entre les finques de Son Boronat i S’Hostalet, en el vessant enfront del Clot de Son Boronat, del qual es troba separada per un torrent, i a uns 60 metres per sobre del mateix.

L’accés es pot realitzar-se per tres boques diferents: una totalment vertical, amb forma de pou, de secció gairebé circular i uns 5 m de diàmetre, la vertical del qual de 25 m desemboca en el sostre d’una gran sala; una altra en forma de rampa de terra, d’incòmode accés, aquesta es la que escollim noltros per descendir, que condueix al lateral N de la sala, es tracta d’una rampa completament coberta de terra, pedres, i restes d’arbres, tot molt inestable; i la tercera, que presenta una àmplia boca, ocupada per vegetació i continuada per una rampa escalonada de 30 m aproximadament, per aquesta sortim grimpant a l’exterior, si hem estat previsors, abans d’entrar aurem deixat una corda de 30 m instal.lada per facilitar després l’ascens cap a l’exterior. La sala principal Aquesta presenta planta allargada, amb unes mesures de 57 m de longitud x 19 m d’amplària al punt màxim i 8 m d’amplària en el mínim. L’altura mitjana de la sala és de 8 m.

La sala té algunes continuacions, però cap aconsegueix recorreguts considerables. Cal destacar la presència, en el lateral N de la sala, d’una curta galeria que recorda pel seu aspecte a les morfologies de conducció, amb una secció circular molt típica

La caverna és atractiva a causa del seu considerable volum, encara que les concrecions litogénicas són escasses. També cal esmentar la important remoció de terres a la qual s’ha vist sotmesa, probablement a causa de l’acció dels antics cercadors de tresors que van ser atrets per les llegendes intens i variat concrecionamiento, en el qual destade tresors àrabs ocults en aquests terrenys.

Info: ENDINS, n.’ 17-18. 1992. Palma.
CAVIDADES DE LA SERRA DE NA BURGUESA.
ZONA 1 : S’HOSTALET

A la tornada i en arribar al Coll des Pastors prenem NE cap a un diposit d’aigua, per davallar per un tirany fins a la cova des Pastors.La boca de la cova de grans dimensions és visible amb el Google Earth i realment acapara tot l’ample de la cavitat que és de tan sols una sala amb un fons d’uns quaranta metres i una amplària de trenta.
La cova des Pastors servi durant molt temps per a aixoplugar-se en ella els pastors amb els seus ramats. Avui en día està equipada amb multitud de vies d’escalada, el temps canvien.

Cova-avenc des Llac o de s’Aigua Estiulada

La Cova des Llac ni tan sols ho és, es tracta d’un gour condicionat ( encimentad ) per a poder recollir major quantitat d’aigua tal com ocorre en la veïnada «Cova des Pastors«.

El nom de “Estiulada”, podria venir de “Estiu” o sigui Aigua Estiulada “aigua d’estiu o per s’estiu”.

Encara que per a descendir aquest primer «pou» pot fer-se sense equip de progressió és recomanable portar-ho ja que la cornisa on haurem de col•locar-nos és estreta i ens pot donar un bon ensurt pel que podem començar la instal•lació en un pi i col•locar un desviador en un altre per a descendir amb seguretat aquest primer tram. Ja en el repeu en la part dreta podem col•locar el primer fraccionament i el segon en el costat esquerre de la mateixa ja que sobre el nostre cap existeix un spit que podem utilitzar per a iniciar el volat que ens diposités a la sala.

En la cota -20, 5m podrem accedir a la segona sala havent de cercar l’entrada a través d’una estreta bretxa (pintat en color vermell el número 36 i envoltat d’un cercle ens obre el camí d’aproximació). Al final de la bretxa s’obre una finestra fantàsticament decorada de formacions on hem d’instal-lar la corda en dos ancoratges naturals per a assegurar el descens per una rampa amb forta inclinació que ens dipositarà en el sòl de la sala. Per a accedir a la part més profunda haurem de destrepar per un petit pocete amb summa cura que no se’ns desprengui cap pedra i ens copegi ja que algunes d’elles es troben soltes, l’únic interès del pou és simplement el d’haver aconseguit la cota -33 m. que és la més profunda de la cavitat coneguda. El més destacable de la sala és la impressionant bugada per la qual hem descendit des de la finestra i que partint del sostre arriba fins nosaltres, una preciosa columna es troba la part més alta de la sala recolzada sobre la bugada i just en aquest lloc un grapat de precioses estalactites que amb formes de llances pengen de sostre, sense oblidar les estalagmites que es desenvolupen sobre la bugada i que algun dia posiblemente també es transformin en boniques columnes, també calen destacar en aquesta sala les formacions botroidales que es troben arran de terra d’aquesta. La cova es troba raonablement activa.

De retorn a la sala de l’entrada podrem acostar-nos al gour que dóna nom a l’antre condicionat per l’home per a poder albergar la major quantitat d’aigua possible també anomenat Llac tal com comentàvem al principi al que sense cap mena d’equipament els homes s’arriscaven a accedir per a poder aconseguir el seu preuat «tresor», l’aigua, que sobretot en època estival era tan necessària el que obligava els vilatans a arriscar la seva pròpia vida per a aconseguir-la.

En les proximitats del «llac» i fins i tot a l’interior del mateix es troben múltiples fragments de ceràmiques vàries, en el seu moment es trobaren ceràmiques indígenes i romana. (BARCELO, 1998).

Informació de www.mallorcaverde.es
de José Bermejo.

L’activitat s’ens ha fet més llarga de lo previst i acabem de nit. Però com no pot ser d’una altre manera acabam fent unes cervecetes i xandis.

619. Cova des Puig del Rei i Ermita de sa Pedra Sagrada.

Publicada en 20 de enero de 2019 de Xisco

Circular: Si
Temps total empleat: 4,15 h
Recorregut total : 4,2 km
Desnivell positiu: 284 m
Altitud màxima: 186 m

Data: 19.1.2019

Cova des Puig del Rei

Avui comencem a un lloc carregat d’ història, a la capella de la Pedra Sagrada. Situada en el coll de sa Batalla ( avui endia ocupat per l’autopistai una depuradora), a la falda del Puig de sa Ginesta de 186 m, enfront del Puig d’en Saragossa de 188 m

Va ser construïda en 1929, per a commemorar el VII Centenari de la conquesta de Mallorca.

Es tracta d’un edifici que imita els models marcats per les esglésies de repoblació. Consisteix en una sola nau, de planta rectangular rematada per un absis semicircular. En el fons de l’absis es localitza l’altar i la pedra sagrada. La façana principal està formada per un pedestal sobre el qual s’alcen tres columnes a cada costat, amb capitells decorats per motius vegetals, que imiten capitells romànics. Sobre aquests, arrenquen tres arcs. En el seu interior es troba una roca que, segons una llegenda, va ser utilitzada com a altar improvisat per a celebrar allí la primera missa en terra pròpiament mallorquina després del desembarcament. No obstant això, aquesta localització no coincideix amb la narrada en la Crònica Real, ja que en ella es compta com les tropes cristianes van assistir en el matí del 12 de setembre de 1229 a una missa celebrada en la tenda de campanya real abans de la batalla. La contesa va tenir per escenari el Puig de sa Ginesta, el Puig de Saragossa i el serral que els uneix a tots dos i que, des de llavors, es denomina és Coll de sa Batalla, per la qual cosa segons aquestes dades, en el lloc on avui se situa la capella no va poder realitzar-se la missa, per trobar-se encara en poder de les tropes islàmiques.

Recordem;

Entre el 4 i el 5 de setembre del 1229, l’exèrcit de Jaume I, salpa de Salou, Tarragona i Cambrils a bord de cent cinquanta vaixells. El 10 de setembre de 1229 les tropes catalanes desembarcaven a la platja de Santa Ponça. Era l’inici de la conquesta del regne de Mallorca (1229-1231),

Els esperen a l’illa vint mil soldats sarraïns, que no poden aturar els invasors a la batalla de Portopí ni evitar que es plantin a les portes de la capital, Madina Mayurqa. Durant la batalla de Portopí, el Rei Jaume I volia avançar amb les seves tropes per escometre l’enemic, però en veure que cap dels seus nobles el seguia i que alguns fins i tot donaven mitja volta el rei va exclamar la frase «Vergonya, cavallers, vergonya!». Aquesta frase ha passat a la història com una de les seves sentències més cèlebres, que denota el caràcter temperamental del rei de tal sols 21 anys.

Després d’un setge de tres mesos i mig de durada, els catalans entren a la ciutat el 31 de desembre. La conquesta de l’illa acaba l’abril del 1231.

Bé idò, com ja sabem qui som i d’on venim, ara només ens queda saber on anem, avui a la recerca de la cova des Puig del Rei.

Comencem a caminar direcció E cap a una paret de partió mig esbucada i passem per davall una línia d’alta tensió. Als pocs metres passem per davant un antic forn, continúem, mateixa direcció E, per un tirany poc o gens definit, que molt a poc a poc ens enfila pel coster esquerra, deixant a baix nostra unes cases (dreta), continuem sense pujar massa fins a arribar a on s’aclareix el bosc i comence una paret de partió. Ens enfilem cap amunt pel costat esquerre de la paret que ens servirà de guia fins assolir el Puig de sa Ginesta de 186 m.

En arribar a dalt veurem un tancat de reixa que ens separa de la pedrera des Biscaïns, que té menjada mitja muntanya. Ara es tracta de continuar junt a la paret, per aquesta amplia cresta fins assolir el cim del Puig del Rei. En arribar al cim veim que està coronat per una antiga caseta i una vella antena, caiguda.

En aquest punt i conflueixen tres parets de partió. Sa que ens interessa és la que davalla cap al Sud ( Palma Nova, Magalluf, Punta Ballena, on hi ha es trui), davallarem per la dreta de la paret fins a la cota 167 m, on sa troba la cova. La boca no és fàcil de trobar, està dins a una gran mata i coberta de vegetació, ens pot servir de referència tres pins no gaire grans que té al costar, els cuals están plens de bosses de procesionaria.

Una vegada localitzada entrem a la boca o primera sala coberta i ja veim l’obertura o gatera per on em de passar. Si lo teu són ses gateres estretes, aquesta cova és sa teva… Ah.. i no oblidis dur granota, imprescindible si no vols quedar rebosat de pols com una croqueta.

La descripció está trecta de la web d’en José Bermejo, http://www.mallorcaverde.es/COVA-DES-PUIG-DEL-REI.htm i que vos detall a continuació:

Descripció:

Sala de S’Entrada (Sala de la Entrada).

Una vez en el interior nos encontramos en una sala alveolar de colapso, siendo esta la de mayor desarrollo de la cueva con

unas dimensiones de 5 x 12 x 2,5 m. La sala, tal como se mencionó con anterioridad, fue acondicionada en tiempos

modernos. Los procesos reconstructivos que tanto abundan en otras zonas de la cueva en este lugar son prácticamente inexistentes

Galeria Baixa (Galería Baja).

Galería con forma de “L” de 2 x 8 m de techo bajo que va estrechándose hasta hacerse intransitable en la zona final. Parca

en formaciones es posible que fuera utilizada como lugar de enterramiento ya que en su lecho abundan restos de romero y otras plantas aromáticas.

Rampa de Sa Ceràmica (Rampa de la Cerámica).

Se trata de una rampa de aproximadamente 30 % de inclinación que conecta la Sala de S’Entrada con las galerías inferiores (

figura 6C ). Está compuesta por la acumulación de piedras y restos cerámicos arrojados desde la Sala de S’Entrada cuando

ésta fue acondicionada y, de hecho, el acceso tuvo que ser desobstruido.

En este lugar se ha encontrado cerámica prehistórica, árabe y otras de origen más moderno ( figura 5 A,D ). También se han

encontrado algunas herramientas líticas conseguidas en el litoral ( figura 5B ) así como las conchas de varias Gibbula,

moluscos gasterópodos de la familia Trichidae ( figura 5C ).

Pas de Sa Pols (Paso del polvo).

En la parte más profunda de la Rampa de Sa Cerámica y por el lado sur se encuentra esta sufrida y polvorienta “gatera” de 4

m de longitud, que en algunos lugares de la misma no alcanza los 0,40 m de altura y que da continuidad a la cueva conectando con la Sala de ses Estalactites.

Sala de Ses Estalactites (Sala de las Estalactitas).

El encontrar esta sala de 5,5 x 6, 5 x 2,5 m con orientación N-S fue una verdadera sorpresa, ya que no esperábamos que la

cueva tuviera continuidad debido a que no aparecía en la topografía existente.

La presencia de dos estalactitas de aproximadamente un metro de longitud colocadas en el suelo una junto a la otra en la

entrada de esta sala que, aunque no está exenta de procesos reconstructivos, carece de esta variedad de espeleotemas, nos

permitía albergar la esperanza de que la cueva aumentara su desarrollo.

Saleta dets Ossos

Nada más entrar en la Sala de ses Estalactites, en lado derecho un estrecho agujero nos permite descender a esta pequeña

sala de 3 x 4 m carente de mayor interés si no fuera por los huesos encontrados de posiblemente un ejemplar caprino que

llego a este lugar y del que no pudo salir.

Sala dets Forats (Sala de los Agujeros).

Al fondo de la Sala de Ses Estalactites, en el lado derecho otro estrecho agujero nos permite descender a la Sala dets Forats.

Se trata de una sala con orientación N-S, y dimensiones 3 x 5 x 2 m.

Nos encontramos en una zona de la cueva donde los procesos reconstructivos comienzan a ser abundantes.

Desde esta sala se puede acceder al resto de la cueva bien por el Pas Llarg (Paso Largo) o por el Pas de Sa Finestra (Paso

de la ventana).

El primero de ellos se encuentra en la parte inferior izquierda de la sala y consiste en una gatera de 8 m de longitud. La

extrema dureza del lecho, la presencia de formaciones de escasa altura y las limitaciones de movimiento, hacen de este paso un calvario a evitar.

El segundo de ellos se encuentra en la parte derecha de la sala y consiste en una gatera algo elevada, de más de 2,0 m de

longitud y escasa altura, custodiado por algunas finas columnas, que comunica con la Sala de S’Estalagmita Trencada.

Sala de s’Estalagmita Trencada (Sala de la Estalagmita Rota).

Una vez superado el Pas de sa Finestra nos adentramos en una de las salas de mayor desarrollo ( figura 7 ) de la cueva, con

unas dimensiones de 5 x 7 x 2 m y con orientación NE-SE. En esta sala los procesos reconstructivos son abundantes, y han

dado lugar a un “bosque” de estalagmita.

En la zona noroeste de la sala destaca la existencia de un sumidero.

Sala des Gour Cremat (Sala del Gour Quemado).

Tras superar un pequeño paso en el que se hace patente la alteración humana ya se observar una formación cortada y tras

un breve destrepe nos encontramos en la Sala des Gour Cremat.

Se trata de una sala de orientación N-S, de dimensiones 3,5 x 6,5 x 2 m, llamada así debido al gour que alberga en la zona

SO y que en parte se ocultaba tras unas formaciones que fueron seccionadas. En el interior del gour aún se encuentran

trozos de los fragmentos rocosos picados así como restos de una hoguera y trozos de carbón.

Destaca la existencia de algunas excéntricas de incuestionable belleza y, en su pared oeste, una pequeña oquedad en la que

se pueden observar por debajo los bloques de yeso de la Sala des Guix .

Sala des Guix (Sala del Yeso).

Sala de 4,5 x 2,5 x 2,5 m. Grata sorpresa fue para nosotros el encontrar un bloque de guix (yeso) de considerable tamaño sin

recubrimiento cálcico aislado en el centro de la sala en el que se pueden apreciar dos toberas trasversalmente cortadas (

figura 6A ) y que la dio nombre. Posiblemente se trate de los restos de un bloque mucho mayor que tras un proceso disolutivo

pudo ser el causante de la formación de la sala.

Sala des Plat (Sala del Plato).

Esta sala de 2,5 x 3 x 1 m alberga en su interior un gran número de espeleotemas entre ellos un gour que ocupa gran parte

de la planta donde aún se puede observar un pequeño plato. El acceso a la sala se puede hacer a través de una pequeña

ventana desde las Sala des Guix y desde la Sala de Sa Copa.

Sala de Sa Copa (Sala de la Copa).

Situada en la zona más alejada, sobre la Sala des Guix, se puede acceder a ella desde dicha sala o bien desde la Sala des

Plat. Sus dimensiones son 3 x 4 m. Un fragmento de columna con forma de copa encontrado en ella dio origen a su nombre.

Destacan los colores rosas, verdes y grises de su techo, debido a los afloramientos de la roca madre (carniolas y dolomías)

en las que se ha desarrollado la cavidad.

Sala de s’Escletxa (Sala de la Grieta).

La salida hacia el exterior se puede hacer a través de esta sala de 4,5 x 6 m tomando como punto de partida la zona NE de la

Sala des Guix. La sala se caracteriza principalmente por una grieta central de más de 4 m de longitud desde cuyo interior se

puede acceder al sufrido Pas Llarg.

Grup de Muntanyisme

Category Archives: Espeleologia