Doblevuit | Archivo de la categoría: Barrancs i torrents

733. Ferrada i torrent de sa Gúbia.

Publicada en 16 de julio de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 8:45 14 jul. 2020
Hora Fin: 16:30 14 jul. 2020
Distancia recorrida: 8,800 km
Altura Mínima: 145 m
Altura Máxima: 577 m
Ganancia Altitud: 501 m
Pérdida Altitud:
Temps total; 8,30 h
Material utilitzat:
Cordes 2 x 30, 1 x 20
Bagues, mosquetons, cordinos…

Tipus de Ruta: Circular

Data: 14.07.2020

Ferrada i torrent de sa Gúbia

Avui farem «doblete», començarem pujant per la ferrada de sa Gúbia i davallarem pel torrent del mateix nom.

Iniciem la ruta des de l’aparcament de fora de la possessió de Raixa i prenem direcció NO pel GR-221, passem per davant les cases de Biniatzar ( esquerra), després per les de son Monei, i després de 270 m topem alb el tàlveg del torrent de sa Gubia que agafem ( esquerra), i caminem per ell durant 750 m on sortirem ( dreta) per un tirany prou definit que en lleugera pujada ens anirà acostant a les enormes parets de sa Gúbia ( Puig de s’Alqueria, 609 m), en arribar a una taula i bancs de pedra ( esquerra) hem d’iniciar la forta pujada per dins una coma/pala.

En arribar a la paret que ens tanca el camí, haurem de grimpar / escalar els primers 6 m, ajudats amb una corda fitxa, que en cas de no trobar-se, el primer aura de pujar a col·locar-la i així facilitar l’ascens a la resta de companys.

Continuem en fort desnivell, estones per les grapes i estones per restes de cordes instal·lades, alguna en pésimes condicions.

En arribar a la segona paret trobam a la dreta piquetes que ens serviran per escalar aquest tram. Igual que l’anterior convé que el que va de primer pugi amb una corda, la insta-li i així facilitar la pujada a la resta.

Arribem a un calladet, i descendir per l’altre vessant. Hi ha grapes instal·lades insuficients per arribar a baix, també hi ha una corda fitxa que podrem fer servir per descendir rapelant uns 8 m, alerta que quasi al final té un nu que haurem de superar. Ens deixa a una estreta cornisa, tal vegada el punt més delicat de tots. Hi ha una corda que fa de passamà, no inspira masa confiança, però és l’única que hi ha. Arriben a una reunió on posem corda i rapelem els 6 m aprox.

Quedam situats a una pala per la qual ascendirem els primers metres fins a trobar una corda fermada a un ullastre de dalt, ho remuntam de manera fàcil, encara que el pati que deixam enrere és important.

Arribem a l’inici d’una cresta de fort desnivell. El que va de primer puja corda i la instal·la a la placa de dalt al final, els altres crestejam assegurats amb la corda els 30 m.

El terreny sa suavitza i continuem uns metres fins a arribar a un ullastre amb el brancam tort suspès, ens hi aferrem i descendim o millor dit ens despenja’m els 2,5 m, continuem per la cornisa més còmode fins a arribar a una corda amb nus que utilitzem per ascendir els 7 m fins a uns passamans que farem servir per superar una placa llarga amb molt de rost i un patí de forta pressió psicològica com el que hem superat fins ara.

Continuem ascendint en menor desnivell, donant per finalitzada aquesta ferrada mallorquina.

Aprofitem per dinar a l’esplanada abans d’arribar al mirador i refugi d’en Lenadro Ximelis, construit pel Foment de Turisme a l’any 1959.

Continuen en suau descens fins a la pista de Muntanya, prenem NO ( esquerra) en lleugera davallada durant 1,600 m, on veurem un petit portell a l’esquerra des d’on surt un petit camí empedrat que davalla fins al pla. En arribar en aquest punt girarem SE esquerra, deixant ses cases de Muntanya a la nostra esquena, fins a enllaçar amb el tàlveg del torrent de sa Gúbia.

Ara es tracta de seguir-lo i anar rapelant els pocs i divertits salts que té, que van des dels 2 fins als 25 m.

En acabar la part esportiva sortim del tàlveg i continuem pel tirany de l’esquerra, travessem el Pas des Barranc de sa Gúbia, situat entre el coll des Porrassaret, sa Falconera i sa Gúbia, fàcil, tot i que s’ha de passar per un forat estret. A l’esquerra d’aquest passadís hi ha una paret que tancava el barranc, per on també es pot passar l’estret del torrent. Ja no hi ha sa porta de ferro que uns temps tenia, ara aquesta porta la trobam uns metres mes a dalt ( si davallam primer trobem sa porta de ferro recolçada a una roca i uns metres més avall el pas.

Després de caminar pel tirany tornam a entrar al tàlveg, de reduïdes dimensions, fins a enllaçar novament amb el GR-221 i finalment al pàrquing de Raixa.

Cal destacar sa feinada feta pels montadors i primers; José Antonio, Jesús, Valquiria, Jaume, i l’agraïment a tot el grup per l’alt grau d’actitut de companyarisme.

729. Torrent Gorg dels Diners – Nocturn –

Publicada en 6 de julio de 2020 de Xisco

Hora Inicio(només torrent): 12,30 4 jul. 2020
Hora Fin( només torrent): 8,30 5 jul. 2020
Distancia total recorrida: 4,900 km
Recorregut Esportiu: 1,220 Km
Altura Mínima: 11 m
Altura Máxima: 808 m
Ganancia Altitud: 111 m
Pérdida Altitud: 787 m
Circular: No
Cordes utlitzades: 2×30 i 2×20 més material adicional tirolina

Data: 4.07.2020

Torrent Gorg dels Diners. Nocturn

La d’avui es una ruta torrentera total. A més, la feim de nit el que afegeix més atractiu.

Som un bon grapat d’esportives i enamorats de la nostra natura, per tant feim grups de 5/6.

La logística comença en anar a cala Tuent a deixar els cotxes suficients per després poder tornar. Aprofitem l’estada a sa Cala per veure sa posta de sol i sopar. Menú: 1) Amanida pagesa freda que duia patata,ou,mongetes, tonyina….. 2) Ensalada freda de pasta, 3) Truita de patates. Cindri, Magdaleness de xocolata…. Begudes; cafè,aigua,cerveses s/a, coca-coles…

Entrada sa fosca, repleguem i partim cap al Funicular ( Coll dels Reis), on deixem els cotxes, al poc espai que queda i comencem a caminar direcció SE fins al coll del Vent on es troba es Porxo Esbucat, continuem pel camí dels Cingles, passem per davall de s’Alzina Fumadora, i abans d’arribar a la Coma dels Ribells, sortim del camí des Cingles, per un tirany de la dreta que a poc a poc en lleugera davavallada ens anirá duguent al tàlveg del torrent del Gorg dels Diners. Aviat entrem en materia amb un primer salt de 16 m.

Després d’un primer tram seguits de sis salts i després del darrer de 22 m entrem a la Coma de Bini, una zona oberta i plana en la que trobarem tres enormes pins, un d’ells probablement és el de més envergadura de Mallorca. En aquest tram tenim vies d’escapatòria, per la dreta pujada als Clots Carbons, per l’esquerra pujada pel Pas de n’Argentó, el darrera sortida pel Pas de s’Estaca i enllaçar amb el Pas d’en Termes molt més a dalt.

Continuem pel torrent on s’engorja amb una successió de salts. No els descriuré per la gran quantitats que té, però cal destacar el tram des Jardí Japonés de gran bellesa, després el més esperat de tots, el Salt des Bany que sempre té aigua i on els companys Jesús i Toni munten una tirolina, que aprofito per donar-los s’enhorabona, que fa sa delícia de la resta dels grups. Cal destacar que aquest gorg és un refugi de Ferrerets i que cal extremar les precaucions per no molestar-los, si no quedàs més remei que nadar ho farem de la manera més respectuosa, NO saltar ni tirar mos a l’aigua en bomba, en qualsevol cas fer-ho suavament. Mentre anàvem baixant un a un per la tirolina ens acompanyava un concert meravellós dels sons dels ferrerets.

El segueix el salt des Niu des Voltor de 37 m ( 12 +25 m) fraccionat dins el mateix gorguet des niu des voltor.

Acabant la part esportiva amb el salt des Gorg dels Diners, que dóna nom al torrent. El que queda de torrent es fa a estones per dins el tàlveg i estones per fora, sortejant grans blocs de roca.

Dos-cents quarenta metres abans d’arribar a les cases de Can Lleig, veurem a la dreta una canonada de plàstic negra que du l’aigua des de la font de Can Lleig, idò hem de sortir del tàlveg ( dreta) per enllaçar amb la síquia que duu a un safareig i a dalt trobem una pista que seguirem fins a arribar a la carretera. Girem esquerra fins al pont, on tenim aparcats la resta de cotxes, i on tornem a posar taula i berenem d’una xocolatada amb ensaïmades que ha duit en Jaume, que aprofito per donar-li ses gràcies i s’enhorabona.

En general ha estat una jornada nocturna molt esportiva, i divertida amb uns companys extraordinaris.

fotos d'en Jesus i Toni — fotos d’en Toni i Jesus

728. Torrentó d’en Vaquer i davallador des Pou Salat

Publicada en 2 de julio de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 8:46 30 JUN. 2020
Hora Fin: 14:20 30 JUN. 2020
Distancia recorrida: 8,6 km (11:08)
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 502 m
Ganancia Altitud: 576 m
Pérdida Altitud: -706 m
Tiempo Ascenso: 04:36
Tiempo Descenso: 06:31
Circular: Si

Data: 30.06.2020

Torrentó d’en Vaquer i Davallador des Pou Salat. Marina de sa LLapassa.

Marina de sa Llapassa ( Llucmajor). El Torrent d’en Vaquer, un petit torrent molt encaixat amb desembocadura penjada en els alts espadats del litoral SW LLucmajorer. La sortida en V de gran bellesa sobre la Badia de Palma ens deixa admirar el Cap de Cala Figuera en el flanc sud-occidental de la gran Badia de 118,4 km de costa i els seus 494.000 m2.

Ens dirigim cap a la urbanització de Tolleric ( Ctra des Cap Blanc), concretament al carrer Penyassagat on al final deixarem els cotxes en un ampli aparcament. Just a s’enfront tenim la pared de partió amb la finca veïnada que hem d’accedir. Recordem que la finca és privada ( com quasi tota Mallorca) i per tant hem de comptar amb el permís del guarda.
Començam a caminar direcció S, per davant els apartaments Sun Club. En arribar al penyassagat veurem a la nostra esquerra una porteta de ferro que encara de estar fermada amb cadena i pany es pot botar sense dificultat.

Entrem a terres de sa Llapassa, continuem direcció SE en paralel a la costa fins que sa verticalitat del torrentó d’en Vaquer es fa present. Per entrar al seu tàlveg anirem descendint el més a la dreta posible fins que trobarem una placa, on podrem posar una curta corda per superar i facilitar aquest petit desnivell.

Ja estem en materia i ficats dins el torrent. Molt a prop tenim la desembocadura penjada sobre aquesta costa tan sauvatge.
Montem el primer rapel de 15 m, a ses mateixes plaques que instalarem a l’any 2017, hi podem trobar una mosca picada a la roca per facilitar la seva sortida. El segueix un tobogan desgrimpable de 20 m, en el que tornem a montar ses cordes de 20 m,

Aquets son els únics salts que té el torrent. Si no vols arribar a l’aigua.

Prenem direcció SE per passar a l’altre costar del cap de la Regana que agafa el nom d’un accident topogràfic que té al costat, La Regana.

Continuem S girant a l’esquerra per a continuació descendir fins a unes roiues mes planes. Continuem uns pocs metres i allà on es posa mes vertical trobem un passamà anclat a tres plaques, que ens ajudará a superar aquets 11 m, la corda durant aquets 3 anys ha sofrit els embats i la força de la mar, pel que està en males condicions. Però la roca té bons agafatais i no hi ha problema de pas. En diés de calma es pot pasar per la part de baix amb els peus per dins l’aigua.

Traspassat el promontori s’ens obri una gran «coma» , on podrem veure la sortida del Davallador de sa Rossegada a la seva part alta, a l’esquerra d’un gran coval. A la part més baixa el tirany es bifurca en dos: un ve del cap de Regana, d’on venim noltros, i l’altre es dirigeix cap a n’Esquitxa i es Caló de s’Arena, on anem. Aquest punt rep el nom del Davallador de sa Rossegada utilitzat pels pescadors per arribar a les seves pesqueres, amb escalons tallats al marés.

Des d’ara continuarem vorajamt la costa mentres es pugui, perquè a moments aurem de pujar una mica per després tornar a davallar.

Als 400 m arribarem a un curiçós pont natural.

Després passarem per les Pedreres de la Seu, continuem fins a la punta que es veu i que ja no podem continuar. Aprofitem aquest lloc que encara te ombra per dinar i fer un capfico.

Retrocedim uns pocs metres per iniciar una forta pujada pel mes aprop posible de la paret de la dreta, es tracta del Davallador del Pou Salat, que sense problema ens situarà a dalt del penyassagat.

Continuem direcció E ( esquerra), i poc a poc ens anem fican dins aquesta garriga aspre i seca, paqssarem per les restes de¡una barraca. Seguidament arribam a les antigues instalacions militars anomanada bateria de Regana, una batería de 4 Obuses de Hierro Sunchado (O.H.S.) de 24 cm de calibre.

Una vegada visitades ses instalacions militars, tornem a l’Urb. Tolleric. I directes a fer unes chandis ben fresques.

720. Torrent de Maçana. Integral

Publicada en 7 de junio de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 9:27 6 jun. 2020
Hora Fin: 18:26 6 jun. 2020
Distancia recorrida: 11,4 km
Altura Mínima: -87 m
Altura Máxima: 643 m
Ganancia Altitud: 680 m
Pérdida Altitud: -343 m
Temps total: 9 h.
Material utilitzat; Cordes 2×20, més material de reequipament
Tipo Ruta: Circular

Data: 6.06.2020

Torrent de Maçana. Integral

Aquest torrent neix al Pla de Miner Gran, es un torrent obert i transcorre per un indret de gran bellesa.

No està equipat excepte el darrer salt de 15 m, la resta és tot de fortuna,
Per arribar-hi hem de partir cap a Campanet i d’aquí pel camí de na Pontons fins a la Ermita de Sant Miquel, on podem deixar algun cotxe, continuem amb el cotxe sense deixar sa carretera amb el torrent a la nostra esquerra, fins a arribar a l’altura de l’Hotel Fangar, prenem un camí de carro a la nostra esquerra que va a les finques de Biniatró i a Son Monjo, però noltros no hi em d’arribar, em de agafar el primer camí de la nostra dreta per damunt un pontet, seguim pel camí de carro fins a arribar a una esplanada i unes barreres, lloc on podrem deixar els cotxes. Ara ja a peu continuem trespasant ses barreres per un camí que aviat sa transforma en una pista asfaltada recentment i que en uns 45 m. ens durà al portell de la finca de Miner Petit.
Continuem en mitja pujada per la pista. Al cap de poc ens topen en l’amo de la finca sa Mola que davalla amb el seu cotxe i feim una agradable xarradeta. Continuem, obviem el primer encreuament que agafem dreta, i el mateix amb el segon i tercer encreuament. Ja estem a prop de les cases que no hi hem d’arribar, només toquem la síquia que no es més que el començament del torrent la seguim (E), aviat va agafant més cos de torrent amb un «sinfin» de desgrimpades i qualque bot interessant. Però no serà fins passat el gorg dels Voltors on trobarem els primers salts importants de 12 i 15 m.

El primer, un salt de 6 m amb aigua permanent es pot salvar desgrimpamt (esquerra hidrogràfica) a una petita cornisa que dona accés a un forat, anomanat pas des Forat.

Mes envant arribem a l’entreforc i torrent de la dreta, estem mes o manco davall ses cases de Miner Petit, on a l’ombra dins un gorg aprofitem per descansar i menjar. Mes envant cal destacar el gorg Verd.

Li segueix el tram més engorjat, amb salts seguit de 6,10 i 10 aquest el gorg de s’Illeta, per la gran roca que té enmig i que sol està rodaixada d’aigua. Aquest salt és el més complicat si es fa per la reunió de l’esquerra, la part engorjada i que té una petita figuera a baix. Noltros no l’utilitzarem i ho férem per la reunió, que no es veu des de dins el gorg, que hi ha dat a l’esquerra superant el rocam, està a una soca d’un arbust.

Acaba el torrent amb un salt de 15 m ja davant la resclosa, que a la part externa té un cercle empedrat intacte per minimitzar la força de l’aigua i erosioni el formigó, després continua un «empedrat» amb grans roques que ajuden aturar sa força de l’aigua, de tal manera que quan tona al llaç natural ho faci de forma trenqui-la i no faci mal bé el camp de conreu.

Per sortir, continuem pel tàlveg del torrent, passem per petites rescloses fin arriba a un camí empedrat, on girem dreta on veim una barrera, a l’altre costat està el camí que em passat el mati, prenem esquerra i als pocs metres arribem a la barrera i al cotxe.
Les xandis imprescindibles en un dia com avui. En un lloc de luxe com es l’Ermita de Sant Miquel.

718. Salt Torrent de sa Figuera i Capelleta de Santa Maria de l’Olivar

Publicada en 22 de abril de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 9:50 26 sep 2019
Hora Fin: 17:06 26 sep 2019
Distancia recorrida: 12,300 km
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 420 m
Ganancia Altitud: 578 m
Temps total; 6,55 h

Material utilitzat; Cordes 1×60, 2×20, 1×30
Tipo Ruta: Circular

Data: 26.09.2019

Salt Torrent de sa Figuera

Iniciem el recorregut d’avui al Port de Sóller, concretament a la plaça dels Reis de Mallorca. Ens dirigim a la rodona on hi ha ses parades del bus, travessem el torrent de Sa Figuera, i comencem a caminar en suau ascens per la carretera asfaltada ( Ma 2124), amb el torrent a la nostra esquerra. Dos-cents metres després de passar per la fita quilomètrica 4, arribem al llogaret de sa Figuera on abandonem l’asfalt i girem esquerra, seguint les indicacions de la balisa que indica la de Fornalutx pel Camí de sa Figuera. Aviat passarem per avant de la torre de defensa de les cases del llogaret de Sa Figuera. Continuem per aquest encisador camí, seguin les balisses que ens indiquen la direcció, passarem per davant de safareigs, la font de la Pica, seguim en lleugera pujada, i després de traspassar diverses barreres arribem a un camí asfaltat que prenem esquerra, sempre en lleugera pujada. Als pocs metres arribem de nou a la Ctra. Ma-2124, girem esquerra i continuem per l’asfalt en lleugera puajda, fins arribar al Coll d’en Marquès , podem veure (esquerra) una balisa que indica Camí de sa Figuera-Fornalutx-Tuent-sa Calobra, abandonem la Ma-2124 i prenem aquest nou camí asfaltat. Als pocs metres deixem ( dreta) la balisa que indica el mateix. A docents metres traspassem una barrera metàl·lica ( que deixem tancada) amb el nom de Cas Bernats, passarem per davant Cas Bernats i altres cases, sempre dins un paisatge idíl·lic d’oliveres. Arribarem a un revolt i pasem per dant es Cocó, seguit de sa font de Can Patí, en arribar al final del camí ens trobarem amb una barrera verda al davant, la traspassem i continuem per un tirany, deixant les cases a la nostra esquerra, continuem en lleugera pujada, arribarem a un tancat amb un botador acabat de reconstruir, continuem i en pocs metres arribem a la font del Salt.

Ara es tracta d’arribar al Salt des torrent de sa Figuera que forma l’aigua que surt de la Font i per això em de prendre per la dreta del tàlveg, baixar a una esplanada i localitzar l’obertura que dóna accés a la timba.
El dia que hi vàrem anar no suposava cap problema, però una visita posterior ens trobem que han tancat en reixa tot el perímetre que envolta el torrent fent dificultós el seu accés.

A la soca d’un arbre hi ha un cordino i on podem muntar la reunió. El Salt és de 45 m ( noltros posem una corda de 60 m). La sortida és fàcil amb certa càrrega psicològica. Es tracta d’un salt tot volat i de gran bellesa, tant per l’entorn, com per les formacions i degotissos. Després li segueix un petit salt de 10 m, el darrer salt, una rampa-tobogan de 40 m que es pot dividir en dos de 20 m cadascun.

Com el recorregut és molt curt, es pot descendir i remuntar tantes vegades com es vulgui gaudir.

Per tornar des de sota la balma a dalt a la font des Salt ho farem pel seu costat N ( dreta), que en mitja pujada i després per un petit tram d’un tirany que va a ses cases de sa Coma ens durà fins a un antic tancat de reixa molt a prop de l’esplanada i l’inici del primer salt.
Aquest tancat també ha estat recentment reconstruït.

En acabar iniciem la tornada per la pista que puja des de la font des Salt i que duu a Bàlitx d’Amunt, a les que no arribem sinó que quan estem al coll, cota 397 m, abandonem la pista per l’esbucament de la paret de partió i en tendència cap a la dreta continuarem per un tirany poc definit, direcció SE, amb lleugera baixada, passant per davall d’una figuera i després de les cases ( a certa distància ), fins a enllaçar amb el camí de Bàlitx.

Prenem ( dreta) direcció al mirador de ses Barques, durant 900 m on l’em d’abandonar i prendre ( dreta) pel camí Vell de Bàlitx, hi ha un pal indicador, «Port de Sóller».

Es tracta d’un antic camí empedrat, sempre continuarem recte, obviant diversos indicadors. Passarem per la font de sa Tintorera, després per ses cases de Can Costurer.

Arribem i traspassem la carretera Ma-10, seguin les indicacions de les balisses, passem per davant Can Bisbal, ens anem acostant als afores de Sóller encara per l’antic camí Vell de Bàlitx i el camí canvia pel de son Blanco. Ja arribem a les primeres cases «urbanes» des poble, girem dreta pel camí asfaltat de ses Argiles (estem a la Ma-2123), continuem un bon rato, que fins enllaçar novament amb la Ma-10, a la corba del restaurant Sa Teulera.

Passem a l’altre costat de la carretera i prenem el camí de les Alzines, que hi ha just a s’enfront, devora el restaurant, passem per un camp de llimoneres, després obviem ( esquerra) camí de Can Tamany i continuem, ara per asfalt continuem pel camí de Can Penya, travessem el pont d’un torrent i obviem (dreta) el camí de Can Baixo, continuem i aviat s’ha acaba s’asfalt i pujam al coll d’en Borrassar, obviem (dreta) camí de son Llampies, continuem uns pocs metres per abandonar (esquerra) el camí, hi ha una balisa que ho indica.

Fem una curta pujada per un estret i antic camí empedrat, per enllaçar (dreta) amb una pista, que ja no abandonarem fins al final, passarem per davant un forn de calç i una bassa. Ja podem sentir es renou de sa carretera que tenim al costat, i en pots metres arribem novament a la rodona i al cotxe.

En acabar, agafarem els cotxes i visitarem curiosa Capelleta de Santa Maria de l’Olivar

Santa Maria de l’Olivar.-

Aquest santuari que té el seu origen en una capelleta que mossèn Pere-Lluc Ripoll i Moragues (conegut com a Don Perico de Can Gros) va ordenar construir en 1917 en els terrenys de la finca denominada l’Olivar del Fenàs. L’advocació d’oratori era en honor de la Immaculada en record de l’aparició de L’Ordre de 1858. En 1943 es va emprendre la construcció d’un santuari de majors proporcions gràcies a la dedicació de Pere-Lluc Ripoll i de la seva germana Maria Magdalena. Va ser inaugurat a l’any següent.
Les obres s’iniciessin el 1915 i s’enllestiren el 1917. La Capella fou beneïda pel bisbe de Mallorca, Rigobert Domènec Valls el 17 de juny del 1917.
L’església és de planta de creu grega amb cúpula sobre arcs de mig punt. Una imatge de la Mare de Déu de l’Olivar presideix el recinte.
Sortint del santuari i darrere d’una creu de fusta es troba el recinte que acull la Capelleta.
És de dimensions reduïdes i presenta una estructura construïda amb pedres irregulars, de regust modernista. En el seu interior (tancat al públic), que simula la cova de Lorda, es troba, a més de la imatge de la Immaculada, la figura de Santa Bernadette. Al costat de la capelleta hi ha una cisterna amb la imatge d’un àngel.

708. Torrent de s’Hort de sa Cova o des Cable + cova des Penyal.

Publicada en 9 de febrero de 2020 de Xisco

Data: 9.02.2020

Torrent de s’Hort de sa Cova. Cova des Penyal.

Pel que fa al topònim, tal vegada el més legítim seria el de torrent de s’Hort de sa Cova, que s’ha vist desplaçat en temps relativament recents pel des Cable, fent al·lusió a un telefèric que es va instal·lar l’any 1915 a les rodalies del torrent per tal de pujar la fusta que s’extreia de la zona de Sa Cova cap al Pla de Son Ferrandell, per ser posteriorment tractada a Sa Vinyeta, al Pla del Rei.
El recorregut total és d’uns 4 quilòmetres i el desnivell és de 500 m, encara que el nostre itinerari comença a les rodalies del coll den Claret a una cota de 500 m i acaba a la pista del puig de sa Moneda a 140 m d’alçada.

Podem dir que el torrent està dividit en tres parts ben diferenciades: una primera zona de caixer amb suau pendent i escassos ressalts, des del coll d’en Claret fins a la cota 410; molt humanitzada amb marges, sèquies i amb fragments de llera paredada. A continuació un segon tram on es concentra per ventura el màxim interès del descens, variats salts de modesta alçada i un gran salt de 115 metres. La zona final es situa als peus del gran penya-segat i no és més que una llera ampla de pendent entre els 30 graus i els 45 graus, coberta de blocs, enderrocs de vessant de les properes timbes.
Comencem la ruta torrentera d’avui a la urbanització Georg Sand de Valldemossa, concretament a pots metres passat la rodonda amb una olivera mutilada per l’art topiari o ornamental. Mai podré entendre que fer-li això a un arbre i sobre tot a una olivera centamària pugui dirs-se art o simplement agradar.

Però com no em vingut a criticar sa jardineria ens posem en marxa. Idò just passat aquesta rotonda a l’esquerra al costat de unes grans roques neix el camí que seguirem fins a arribar al mirador dels Coloms, on ja podrem apreciar el gran pati i desnivell que ens espera, tornem enrere uns metres per agafar un tirany S. que ens durà al tàlveg del torrent, El jaç però passa desapercebut, totalment tapat per un esponerós mantell de carritxeres i brossa que no és més que un preludi de la selvàtica bardissa que ens espera.Al coster esquerre veuen els restes d’una barraca de carboner i una mica més envant un mur de pedra que sustenta un camí de ferradura que s’enlaira coster a dalt. Aquí ens posem l’arnes.

Ja estem ficats en matèria i continuem pel tàlveg fins a trobar un primer salt de 6 m, el segueix el salt del Coval de 13 m. i després un de 14 m que dóna dins un gorg que és la capçalera del gran salt pel qual hem vingut a fer el torrent, les vistes sobre la zona de s’Hort de la Cova són espectacular que junt la resta de la costa nord resulten insuperables. El gran salt de 114 m. és fa fraccionat en un primer llarg de 45 m., seguit d’un de 44 m. i el darrer de 26 m. La sortida és esposada i molt aeri però amb l’ajuda del passamà no tindrem cap problema. El descens és un d’aquests per fer-ho tranquil·lament i gaudir-ho.

Després del gran salt visitem la cova des Penyal, amb estructura de tancament. Fa 9,20 de fons, 12 d’amplària per 6,9 m d’altitud.

Continuem el descens ja fora del tàlveg fins a arribar a uns 160 m més avall del darrer salt citat, el curs es veu tallat per una pista, el camí de la Cova ens trobam a 140 m d’alçada, on aprofitem per menjar alguna coseta i descansar.

Aquí tenim dues opcions; Una continua pel camí direcció N. (dreta) que ens durà al punt d’inici o la segona opció agafar S. ( esquerra) direcció al Port des Canonge. Noltros agafem aquesta segona opció, així comencem a caminar pel camí de sa Cova, arribarem a un encreuament, dreta aniríem a s’Hort de sa Cova, noltros agafem esquerra direcció a ses cases des Comellar de sa Cova, extravasarem una gran barrera, prosseguim pel camí fins a arribar a ses cases, passem una altra barrera, ara el camí en lleuger ascens arriba a un encreuament i em d’agafar el segón de l’esquerra, el primer es el cami de sa pedrera de sa Cova. Ara es tracta de continuar per aquest ample camín fins arribar al cotxe, que hem deixar al matí.

Amb el cotxe anem a cercar l’altre que tenim a l’Urbanització George Sand i en desplazem fins el puig de sa Moneda on podrem gaudir d’explèndides vistes mentres dinam.

       Història

La possessió de Son Ferrandell va ser adquirida per l’Arxiduc en 1890, però la data d’edificació de la torre no es coneix amb exactitud. Sí que se sap que en 1895 existia el camí que va des de Son Ferrandell fins al Mirador del Puig de sa Moneda.

La torre s’esmenta per primera vegada en 1909, i sembla ser, que el constructor va ser Guillem Fiol Gelabert. Es tracta d’una torre d’estil àrab, inspirada en un dels minarets de la gran mesquita de Kairouan (Tunísia). El cos inferior té forma de tronc piramidal, amb una cornisa en la part superior; té de 5 metres d’amplària en la base i 4 metres d’alçat. La porta d’accés és un arc de ferradura que té una cancel·la de ferro forjat. La torre consta de dues plantes comunicades per una escala de caragol que, a través de dues portes bessones amb arc de ferradura, ens condueix a una terrassa sense barana. En els altres costats, trobem les mateixes portes però aquestes encegades. El cos superior és de manera cúbica i aquesta coronat en cúpula amb una crestería. Té unes mesures de 2,80 m d’ample per 2,90 m d’altura.

Grup de Muntanyisme

Category Archives: Barrancs i torrents